Feli Lemos Otero 09/10/12

4rt S

PROJECTE RECERCA
Activitat 3
Exemple 5: El nou Pla director de laerdrom dIgualada-dena inclou una mplia llista de renovacions, tant de les installacions com de les dimensions de lactual pista. Tot i aix, no shi planteja una reorientaci daquesta, fet que ens motiva a esbrinar si lorientaci actual s o no la ms adequada. Amb la intenci de millorar el Pla director, hem fet un estudi del vent que arriba a laerdrom, aprofitant les dades facilitades pel Servei Meteorolgic de Catalunya. Lobjectiu del nostre estudi s trobar la millor orientaci possible de la pista per afavorir al mxim el futur desenvolupament de la installaci aeroporturia anoienca. Objectius: SABER quines renovacions s'hi volen fer i tamb esbrina si l'orientaci actual s o no adequada. ESTUDIAR el vent que arriba a l'aerdrom aprofitant les dades facilitades. TROBAR quina ser la millor pista per afavorir el futur del desenvolupament de la installaci. Exemple 6: Aquest treball s un estudi genealgic sobre una branca de la meva famlia, els Permanyer, per tal de conixer els meus avantpassats. El treball consta de dues parts: La primera s la realitzaci de larbre genealgic, que comena el 1621 fins lactualitat. La segona part consta de tres biografies de Permanyers de diferents poques, amb les quals he utilitzat diverses fonts per explicar cadascuna de les seves vides (testaments, captols matrimonials, cartes i fonts orals). Objectius: BUSCAR els noms dels avantpassats de la famlia, i tota la informaci possible. CREAR l'arbre genealgic, fent-lo per diferents poques i explicant les fonts de cada avantpassat. Exemple 7: La tendncia de lhome a imitar la natura porta a la creaci del malware per infectar una mquina de la mateixa manera que una persona queda afectada per una malaltia. Seguint amb la imitaci de la natura, shan creat diverses eines per eliminar aquestes infeccions, per sovint cal pagar per aquesta protecci. En aquest treball sha buscat la manera de protegir-se daquestes amenaces gratutament i shan provat les eines corresponents per a Windows XP. Daquestes proves en sortir un

sistema de protecci gratut davant dels atacs externs, que intentarem que sigui tan efectiu com els de pagament. Objectius: BUSCAR les malalties que poden afectar a la mquina. OBTENIR informaci d'eines que puguin eliminar les malelties. CREAR una eina gratuita per a tothom. Exemple 8: Els sters sn unes substncies qumiques molt presents en la natura. Una de les seves principals caracterstiques s que molts dells tenen una olor agradable i afruitada. Aprofitant aquest factor sha realitzat un estudi estadstic per tal de provar leficcia dun conegut efecte mdic: lefecte placebo. Aquest efecte es basa en comparar levoluci de diversos grups de pacients: uns als que sels medica i uns altres que creuen que sn medicats per en realitat no reben cap medicament. Per tal daprofundir en lestudi dels sters sha fet una sntesi en el laboratori intentant purificar-los al mxim i, un cop sintetitzats, sels ha sotms a una cromatografia de gasos i a una espectrometria de masses per comprovar el seu grau de puresa. Objectius: ESBRINAR quin estudi estadstic pot tindre efecte mdic, grcies a la olor agradable i afruitada dels sters. INVESTIGAR el grau de puresa que tenen les masses. Exemple 9: La televisi s el mitj de comunicaci ms utilitzat pels anunciants a lhora de llanar o mantenir un producte al mercat. Dins daquesta per, hi ha molts mtodes i estils de publicitat. La finalitat de la publicitat s informar i influir en la compra o acceptaci dun producte, per aix, lanunciant ha de tenir en compte les audincies dels espectadors, les franges horries adequades per al tipus de producte, lpoca de lany idnia i la tcnica que cal utilitzar per tal que lanunci sigui efica i convincent, ja que actualment existeix una gran saturaci publicitria. Objectius: SABER quins tipus de mtodes i estils hi han de publicitat. TROBAR un perqu les franges horries i altres caracterstiques sn importants per que l'anunci atregui(d'atraure). Exemple 10: El riu Anoia tenia uns ndex de contaminaci molt alts. Fa uns anys es va plantejar la idea de reduir les aiges residuals industrials per aconseguir depurar suficientment les aiges sense haver de construir una altra depuradora. Per la crrega de contaminaci s massa gran per una sola depuradora. s per aquest motiu que se nest construint una altra. A partir de clculs numrics podrem veure si hi haur una millora al riu i si ser prou satisfactria. Aix ho farem agafant les dades dun estudi que lAgncia Catalana dAiges

va fer al riu i calculant la contaminaci que restar al riu desprs de la depuraci. Objectius: - MESURAR el nivell de contaminaci amb d'utilitzaci de ms d'una depuradora - FER clculs numrics per a veure si la millora al riu ser prou satisfactria. - INVENTAR un producte o aparell per a la neteja del riu, per si els clculs no fossin satisfactoris.