L'EDUCACI A AMRICA: EUA i Xile

1. Anlisi de l'educaci nord-americana.

Els estudiants universitaris d'EUA s'ofeguen en els prstecs. Un de cada cinc ser perseguit per impagament i Occupy Wall Street crida a la insubmissi. El deute frega ja els 780.000 milions de . El cost de les matrcules s'ha incrementat en un 900% en els ltims 30 anys i des de 1999 les xifres del deute estudiantil tamb s'han disparat en un 511%, fins a aconseguir en 2010 el miler de milions de dlars, una xifra superior al que els ciutadans nord-americans li deuen a les targetes de crdit, 550.000 milions d'euros. I amb el major ndex d'atur de joves llicenciats de la histria d'EUA (9,1%), la devoluci d'aquest deute s'ha convertit en un mal de cap no noms per a ells sin per al Govern, que veu com la capacitat de consum dels joves es redueix exponencialment. Curiosament, des que es va llanar la campanya s'han multiplicat les veus d'alarma. La prpia secretria d'Educaci, Arne Duncan, urgia fa uns mesos als rectors perqu "siguin creatius" i pensin urgentment "en frmules per reduir els costos i els deutes dels estudiants", i el president Obama fins i tot es reunia amb alguns d'ells amb el mateix objectiu. Les capes ms altes dels sectors populars solament poden accedir a l'universitat si demanen un prstec i s'endeuten. No obstant la majoria d'aquest grup social ni tan sols compta amb aquesta opci malgrat que tinga la sort de ser el nmero u en esports o en matemtiques del seu institut. s un parany, per noms atrapa als que no sn rics. Si pots pagar, trigues la meitat a escriure la teva tesi. Els estudiants es pregunten: No ens havien venut que el somni americ consistia que tots podem aspirar als nostres somnis? La realitat s que el sistema educatiu s brutalment classista. Mentre el govern federal i les autoritats estatals han retallat els fons que es destinen per a educaci superior, un nombre cada vegada major d'estudiants es veu obligat a demanar un crdit estudiantil privat per poder pagar-se la seva educaci. Hi ha alguns casos veritablement dramtics. Alguns denuncien que els "van vendre" la promesa d'una "vida millor" i afirmen que sn els primers de la famlia a anar a la universitat i ara tenen un deute de 80.000 dlars". A Estats Units existeixen poques coses tan sagrades com el contracte. I repudiar-ho s alguna cosa similar a una heretgia. Andrew Ross, professor de sociologia de la universitat de Nova York, porta incitant a aquest sacrilegi des que a l'octubre va

decidir donar una xerrada en el context del moviment Ocupa Wall Street titulada El deute universitari s un contracte? En la porta del Deutsche Bank en Wall Street, Ross va detallar la gravetat del deute universitari nord-americ, que supera el bili de dlars (786.163 milions de euros), clculs que vaticinen que un de cada cinc estudiants ser perseguit per impagament -en 2005 se'ls va prohibir declarar-se en fallida-, va deixar clar que el sistema de prstecs a estudiants s un negoci suculent per a les institucions financeres que es converteix en un parany mortal per als joves en temps de crisis i va incitar als estudiants a fer alguna cosa. Un mes desprs, el seu nom es va convertir en un dels molts implicats en la campanya Ocupa el Deute Estudiantil, creada pel grup Education & Empowerment dels indignats nord-americans i amb el qual s'aspira a reunir un mili de signatures d'universitaris disposats a no pagar el seu deute fins que es compleixin una srie de demandes concretes: des de retornar-li la gratutat a les universitats pbliques al fet que es desvetlli la comptabilitat de les privades i l'eliminaci dels interessos en els crdits a estudiants. Aquest professor sap que no pagar un deute per voluntat prpia i no solament per falta de fons s controvertit, perqu t una forta implicaci moral a EUA i t conseqncies prctiques, per considera injust que el seu sou estigui vinculat a l'endeutament dels estudiants. Sens dubte aquesta proposta s radical per a un pas en el qual els ciutadans assumeixen com alguna cosa natural que per tenir estudis superiors cal endeutar-se. Obtenir una llicenciatura universitria costava en 2010 una mitjana de 25.000 dlars (19.654 euros) i encara que s'opti per una universitat pblica, ning es lliura de pagar. Encara que fins als anys setanta les matrcules en centres pblics de Nova York i Califrnia eren gratutes, a poc a poc es van implantar taxes -com ha ocorregut a l'Estat espanyol- i avui els qui estudien aqu poden arribar a acumular deutes de fins a 35.377 euros. Durant molts anys, el sistema d'educaci superior pblica de l'estat de Califrnia va estar considerat entre els millors del mn, pel seu nivell acadmic i les possibilitats que oferia als estudiants de baixos recursos de rebre un ttol universitari. Aquesta situaci ha canviat radicalment en anys recents, i tota la bastida que suportava el sistema d'educaci pblica s'est enfonsant. La principal causa: les draconianes retallades al pressupost en aquest apartat. La necessitat de reduir l'astronmic dficit de Califrnia ha resultat no noms en retallades a la despesa de salut i serveis socials sin tamb en la despesa per a l'educaci. Com sempre, les restriccions es concentren en els serveis que l'Estat presta a

els qui no poden pagar per ells, que sn els ms necessitats. En el cas de l'ensenyament superior, la soluci ms rpida ha estat augmentar les collegialitats, reduir la planta docent i la cancellaci o reducci de disciplines ara considerades no essencials, entre elles les cincies socials i les relatives a l'art. Amb aquest marc, la pressi perqu el sistema escolar del nivell obligatori es privatitzi creix cada dia amb major intensitat. Sembls, a ms, que ja no es tracta tan sols de resoldre les manques del sistema educatiu, sin de canviar la seva orientaci per una que reflecteixi ms la concepci d'una ideologia en la qual preval l'individualisme. L'exemple ms recent s que en alguns estats la naci nord-americana es promou un sistema de certificats emesos pel govern per ser utilitzats en planters d'educaci privada. La suma d'aquests certificats prov de transferncies del pressupost destinat a l'ensenyament pblic a la privada. No cal agusar molt l'enginy per comprovar que la pretensi s perpetuar una educaci en la qual es considera com a normal l'estratificaci i desigualtat d'els qui la integren. Amb algunes excepcions, la formaci d'els qui estudien en institucions privades, moltes d'elles religioses, en essncia es contraposa a una societat laica la meta de la qual ha de ser l'ensenyament d'aquells valors que destaquen la integraci social i la solidaritat en moments en els quals el paradigma d'una societat menys desigual s'ha perdut. PROTESTES WALL STREET Simpatitzants del moviment Occupy Wall Street van sent arrestats en les jornades de protestes convocades per denunciar el gegantesc deute en crdits estudiantils d'Estats Units, que ascendeix ja a un bili de dlars. Han realitzat cadenes humanes interrompent el trfic a la zona de Wall Street. S'escoltaven cntics com "Els estudiants, units, mai seran venuts", i es van veure pancartes en les quals es podia llegir "La nostra missi s que no hi ha matrcules". El deute i unes possibles poltiques que amenacen amb doblegar les taxes d'inters dels prestecs universitaris han portat aquest tema a estar en el debat pblic i ha obligat al fet que la Casa Blanca es mobilitzi per oferir una soluci viable. Si el Congrs no estn abans del proper 1 de juliol la reducci de les taxes d'inters en els prstecs concedits a ms de set milions d'universitaris, aquests es duplicaran al 6,8 %, la qual cosa pujar una mitjana de mil dlars addicionals el deute dels estudiants cada any. REPRESSI Des de l'11 de setembre, l'estat de seguretat nacional s'ha installat a la universitat igual que a les ciutats i els pobles nord-americans, en llocs de treball i temples, espais

pblics i ciberntics. Per l'poca de la (in)seguretat havia arribat a les universitats amb menys estrpit que a altres llocs -fins a la tardor de 2011, quan van ser desplegades les armes "menys letals". Avui, des de la Universitat de la Ciutat de Nova York fins a la Universitat de Califrnia, els estudiants es troben cada vegada ms en la lnia de foc, no d'una guerra contra el terrorisme, sin d'una guerra contra el "radicalisme" i el "extremisme". Prcticament tots els administradors i educadors universitaris igual que el personal policial i els executius corporatius semblen haver-se allistat en les accions de guerra. I, creixentment, els estudiants nord-americans estan en la mira. En 2008, Bush va dissenyar un pla per crear un pla de seguretat nacional a les universitats. Quatre anys desprs i amb un nou president, la Universitat de la Repressi ha recorregut un llarg cam. Amb Obama, s'han agregat set passos ms per fer que la universitat sigui un lloc segur per a la plutocrcia. Aquesta s la guia, pas per pas, del que van fer. 1. Blanc d'atac: Occupy Wall Street L's massiu de gas pebre contra els estudiants s noms la manifestaci ms difosa d'una tendncia de llarga trajectria a les universitats, en la qual, per als encarregats de l'ordre, la pacificaci de les protestes estudiantils ha esdevingut una de les seves tasques principals. Entre les armes escollides han figurat de vegades instruments contundents com els bastons expandibles usats per castigar als estudiants en Berkeley, Baruch i la Universitat de Puerto Rico. Altres vegades, els policies recorren a armes "menys letals" com a gas lacrimgen, bales de goma i perdigons de pebre disparats contra les multituds del moviment de protesta Occupy. Va passar a la Universitat de Califrnia l'hivern passat. Darrere dels uniformes antimotins, de les porres i de les ruixades amb gas pebre s'aixeca una vasta infraestructura possible grcies a subsidis multimilionaris de fons nacionals, "convenis" i acords de "ajuda mtua" front les agncies a crrec de mantenir l'ordre pblic, entrenament antiterrorista, una "aliana acadmica" patrocinada pel FBI i 103 Forces Conjuntes Antiterroristes. 2. Portar un equip SWAT Des del 2007, la policia assignada a les universitats ha anat escalant les seves tctiques, expandint els seus arsenals i entrenant a ms oficials en les tcniques paramilitars estil SWAT. Moltes agncies adquireixen les seves armes directament del Departament de Defensa mitjanant un programa de venda d'armes conegut com "1033" que ofereix, entre altres coses, "llanadors de granades a un cost significativament redut". Nou de cada deu agncies amb oficials de policia utilitzen ara patrulles armades

autoritzades a usar fora letal. Nou de deu tamb autoritzen l's de municions qumiques, mentre que un de cinc usen regularment Tsers. A l'agost passat, un estudiant-atleta va morir vctima del Tser a la Universitat de Cincinnati. A l'octubre, la Universitat de Carolina del Nord (UNC), en Charlotte, va establir el seu propi equip SWAT, equipat amb rifles MP-15, pistoles M&P 40 i escopetes Remington. "Hem incorporat oficials SWAT en els esquadrons de les nostres universitats dia i nit", deia orgullosament el Cap de Policia de la UNC Jeff Baker. El mes segent, en Chapel Hill, Carolina del Nord, un equip SWAT va realitzar una batuda armada en un edifici ocupat, apuntant amb rifles als caps dels activistes, entre els quals hi havia estudiants de la Universitat de Carolina del Nord. 3. Espiar als musulmans El llarg bra de la Universitat de la Repressi s'estn ms enll dels lmits fsics de les ciutats universitries. Segons informes de Associated Press (AP) d'aquest hivern, la Policia de la Ciutat de Nova York (NYPD) i la seva fins ara secreta "Unitat Demogrfica" assignen agents encoberts per espiar a l'Associaci d'Estudiants Musulmans en ms de 20 universitats, en quatre estats del Nord-est des de 2006. En 2010, Yasir Afifi, estudiant de Missi College en Santa Clara, Califrnia, va trobar un dispositiu GPS de monitoratge en el seu cotxe. Una mitja dotzena d'agents, va anar desprs a la seva casa per demanar la devoluci del dispositiu. 4. Vigilar els espais estudiantils i les xarxes socials Els estudiants musulmans i els estudiants indocumentats no sn els nics que estan en la mira de la vigilncia policial. La vigilncia electrnica s'ha ests ms enll del tradicional circuit de cmeres de televisi cap a tecnologies de nova generaci. Al mateix temps, els comptes a les xarxes socials s'han tornat una destinaci preferida per a molts, des d'oficials de policia fins a analistes de Seguretat Nacional. Els departaments de policia de les universitats van entrar en acci quan va arribar a les universitats el moviment Occupy. Segons una guia titulada "Ingredients essencials per enfrontar protestes a les universitats" presentada per Dustin Olson, Cap de Policia de la Universitat de Califrnia en Santa Brbara, el primer pas s "el control permanent dels llocs de les xarxes socials" a la recerca d'informaci sobre "lideratge i agenda" i de "qualsevol missatge de comportament violent o delictiu". 5. Cooptar les classes i els laboratoris En una poca en la qual les facultats i les disciplines universitries s'enfronten a grans retallades de pressupost, el DHS s la instituci millor finanada de tots. Els estudis de Seguretat Nacional han estat el sector amb major creixement en l'educaci superior i

en l'actualitat hi ha ms de 340 programes que atorguen certificats. En el nucli de la societat seguretat nacional-universitats figuren els 12 centres d'excellncia del DHS (que s'ha duplicat des del 2008 quan vaig reportar aquesta iniciativa per primera vegada). L'Oficina de Programes Universitaris de DHS propaganditza els centres d'excellncia com "un consorci ampliat de centenars d'universitats" que treballen en conjunt per "desenvolupar solucions a travs de la investigaci tenint en compte les necessitats dels clients" i per "proveir entrenament essencial a la nova generaci d'experts en seguretat nacional", tipus cobais. Per, quin tipus d'investigaci est sent implementada en aquests centres d'excellncia amb el finanament de desenes de milions de dlars anuals dels contribuents? Entre els 41 "productes de coneixement" usats pel DHS o que estan sent avaluats en estudis pilot, figuren una "base de dades de delictes extremistes", un conjunt de dades sobre "minories en risc per comportament organitzatiu" i tecnologies per monitoritzar xarxes socials. Altres enfocaments investigatius inclouen biometria informtica, "detecci de comportament sospits" i "radicalitzaci violenta". 6. Privatitzar, subsidiar i capitalitzar La repressi a les universitats no solament ha significat una important font d'ingrs per a centenars d'universitats necessitades de diners sin tamb per a les grans corporacions. Mentre que una major part dels $184 mil milions de finanament de seguretat nacional en 2011 prov d'agncies governamentals com DHS i el Pentgon, es pronostica un increment de la contribuci proporcional del sector privat en els propers anys, segons la Corporaci d'Investigaci de Seguretat Nacional, una empresa consultora en la indstria de seguretat nacional. Les universitats han fet negocis multimilionaris amb signatures privades multinacionals, com Securitas, desplegant "oficials de protecci" sovint sense entrenament suficient i amb salaris baixos com a "ulls i odes extres" als campus universitaris. La Universitat de Wisconsin-Madison, diu orgullosament en un reporti que els policies i els seus socis privats estan "perfectament integrats". En altres llocs, fins als estudiants estan involucrats en el negoci de la seguretat. La signatura privada d'intelligncia STRATFOR, per exemple, est collaborant amb la Universitat de Texas per emprar a estudiants en la tasca de "fer treball essencialment parallel... al dels consultants externs" dins del campus, proporcionant informaci sobre grups activistes com Yes Men. LA BOMBOLLA UNIVERSITRIA s l'educaci una inversi en el futur d'un pas? Aix se sol creure, per hi ha

dades econmiques que fan pensar que la frase est comenant a perdre una mica de valor. El deute dels estudiants nord-americans ha crescut un 511% des de 1999. L'increment del preu de les matrcules universitries s una tendncia creixent a EUA i el Regne Unit assentada en la idea que les taxes han de correspondre's amb la qualitat de l'ensenyament impartit i que vivim, com no, en un mercat global. Les millors universitats han de competir pels millors alumnes, i aix noms s'aconsegueix augmentant la qualitat, els costos i les matrcules. El problema ve quan s'analitza l'impacte en l'economia en el seu conjunt. Les persones millor formades de la societat viuran durant molts anys sota l'impacte d'aquest deute i tindran per tant menys diners per consumir. En el cas britnic, si passats uns anys el seu salari no supera una determinada quantitat, s l'Estat el que ha d'assumir la devoluci. En tots dos casos, l'impacte en l'economia s evident.

L'increment t ja el tret inquietant d'una bombolla. No es pot sostenir que l'educaci universitria nord-americana s ara cinc vegades millor que fa 22 anys. La 'm invisible del mercat' no fa que les universitats redueixin els preus per fer-se amb els estudiants oferint una bona relaci qualitat-preu en l'educaci. El sistema tira per definici dels preus per a dalt. Una universitat dubta a reduir el preu de la matrcula perqu sospita que aix far que la gent crea que s de menor qualitat que els centres que cobren majors quantitats. Els economistes no sn els nics que confonen preu i valor. El deute dels estudiants arribar a 191.000 milions de lliures en 40 anys, segons un

estudi del Ministeri d'Empreses. A Regne Unit acabaran tenint material per a fer un grfic com el dels EUA.

2. Mobilitzacions en Carolina del nord i Wisconsin.

El projecte que va dur a terme Obama de pressupost federal es basa en retallades socials que afectaran als treballadors, sn mesures que atempten contra la classe treballadora. Aquestes mesures es van dur a terme fa uns mesos i ha tingut un gran descontent en molts dels estats del pas Entre aquestes mesures sn de ms importncia l'elevat pressupost militar, 671 mil milions de dlars en despesa militar i que a ms inclou 118 mil milions per a guerres a Afganistan. Per tant es deixa d'invertir gran part del capital en collegis, instituts i universitats de tot el pas. Un altre punt important s la congelaci de salaris a 2 milions d'empleats pblics per 2 anys, i a ms es deixen de donar subvencions a habitatges de treballadors amb escassos ingressos. Per tant el desmantellament dels serveis pblics en EUA ja de per si a avanat degut a les mesures adoptades als anys 80 per Reagan, s'ha vist impulsat i accelerat durant els ltims anys. Aquest procs segueix una linia similar a la privatitzaci, mercantilitzaci i elititzaci de l'educaci a la prvida per la Uni Europea i l'Estat Espanyol amb el desenvolupament del EEES o procs de Bolonya i l'estratgia universitat 2015. L'increment de les taxes de matrcula per a aquest curs en EUA ha suposat un considerable estalvi per al govern, pel que tots els estats (cada parlament de cada estat) han decidit implantar. A trets ms particulars, des que Obama implants aquestes mesures, a la ciutat de Wisconsin (Madison), el governador va formular una srie de mesures com duplicar les assegurances de pagament de salut al 12%, i incrementar la pujada de matrcula per a l'accs a la universitat. Els estudiants de secundria i d'universitat van deixar de fer classes i van convocar manifestacions el passat 14 de Febrer que reuniren a milers d'estudiants i treballadors pblics, en tot l'estat, convenuts de voler tirar a baix el projecte de llei contra empleats pblics i estudiants. A ms van acampar dins del parlament, seguit de debats i mtings oberts a tot el mn que s'aprops i li interesss parlar, passat uns dies els estudiants tamb van comenar amb piquets informatius en escoles i universitats. Sobre 15.000 estudiants es van concentrar al voltant del parlament, i l'endem uns 60.000. Totes aquestes manifestacions van ser un xit total i fins i tot sortien autobusos d'altres ciutats per recolzar a estudiants i treballadors.

D'altra banda en l'estat de Califrnia del nord milers d'estudiants van passar una jornada de lluita estudiantil en tot l'estat, tamb durant el mes de febrer es van produir 7 dies de protestes contra la pujada de taxes de matrcula. Per tant els estudiants s'han comenat a organitzar-se contra les retallades en educaci i no solament en educaci tamb en sanitat. En definitiva, estan adoptant les ferramentes organitzatives necessaries per lluitar contra els governadors en aquests estats i contra les mesures impopulars d'Obama. Hem d'endentre aquest fenomen com l'inici de l'articulaci d'una resposta organitzada en defensa de l'educaci pblica en EUA front al procs de privatitzaci i elititzaci que esta sofrint. Aix mateix encara que en EUA l'ensenyana primaria es gratuta, els fills de treballadors que van a aquests collegis surten molt deficientment preparats, comparat amb els privats. Per en Carolina del nord veiem com els estudiants estan comenant a sortir al carrer, de primria, de secundria i d'universitat contra la pujada de taxes. Hem de recolzar als estudiants i treballadors d'EUA perqu el procs de degradaci i elititzaci de l'educaci que s'est vivint en Europa s el mateix que avana en els EUA.. A ms en aquests estats s la primera vegada que sorgeixen associaiones en contra d'aquestes mesures dins de les universitats, per encara queda molt perqu aquestes organitzacions es desenvolupin i s'organitzin. Per aix s solament el comenament de la lluita estudiantil, s un pas evolutiu que dins d'universitats i instituts hagin aconseguit manifestar-se fins i tot hagin pressionat a rectors i d'aqu s'hagin aconseguit debats i jornades d'intensa activitat, com l'ocupaci en la junta d'educaci. Tamb s'ha de destacar que a Wisconsin hagin aconseguit acampar i organitzar un piquet informatiu enfront del carrer del governador. Aquestes protestes han tingut tanta popularitat entre els estudiants, que en altres estats com Michigan o Nova Jersey tamb s'han plantejat sortir al carrer en contra de les retallades. Malgrat la brutalitat dels atacs a l'educaci, el nivell de mobilitzaci dels estudiants universitaris no ha estat a l'altura de les circumstancies fins a aquest any, degut sobre tot a la por a la repressi exercida pels rectors, que poden arribar a expulsar als alumnes combatius. Per ara l'alumne est sent fort i realitzant un esfor per a que EUA es presione dins de les universitats. L'anlisi sobre la situaci de l'educaci en els EUA ha de servir-nos per a reconeixer la direcci que la pblica est prenent en Europa. Desprs de la implantaci

del EEES i la formulaci de la Estrategia Universidad 2015, no queda dubte que caminem cap a un model anglosax. No obstant, els esdeveniments en els EUA ens permeten constatar que incls dins d'aquest model, que ells adoptaren en la dcada dels vuitanta, es possible avanar encara ms en el procs de degradaci, elititzaci i privatitzaci de l'educaci. Hem de ser conscients, per tant, de que no existeix fre a la destrucci dels nostres drets, no importa quan degradats es troben, ms enll del que nosaltres pugem imposar mitjanant la lluita ideolgica i la mobilitzaci continua. Per aix, a mesura que s'aguditzen les retallades i la crisis nosaltres els estudiants hem d'avanar en el terreny organitzatiu i aconseguir incrementar el nivell de conflictivitat en les aules fins revertir el procs i assolir una educaci pblica, laica, gratuta, democrtica i de qualitat.

3. Educaci Superior a Xile.

Xile va ser l'escenari triat per implantar les receptes neoliberals que Milton Friedman, juntament amb la escola de Chicago, portaven temps proposant, sent aix el primer pas a experimentar una srie de mesures socials dins d'un paquet privatizador. Concretament, els fonaments de l'actual sistema educatiu es van establir durant la dictadura d'Augusto Pinochet. Fins a aquest moment, el sistema d'educaci superior xil comptava amb 8 universitats de carcter pblic que rebien ms del 80% del seu finanament per part de l'Estat a travs de la Llei de Pressupost i Lleis Especials. Els estudiants no pagaven el pes de l'educaci i nicament havien de pagar una quota de manteniment per a despeses escolars tamb cridada quota de solidaritat , que variava en funci del nivell adquisitiu de cada alumne. D'aquesta manera, podem afirmar que l'educaci superior xilena en termes generals era gratuta grcies a la gran cobertura de finanament estatal amb la qual explicava. A partir del cop d'estat de 1973, les universitats van ser intervingudes per la Junta Militar, implantant les bases per a les reformes que es durien a terme durant la segent dcada. Ja l'any 1981 es comena a aplicar la Llei General d'Universitats, eliminant l'educaci terciria gratuta, modificant el sistema de finanament i creant les noves universitats derivades a ms de les 26 privades que es fundarien durant els vuitanta. Des de llavors, els alumnes que no puguin pagar-se la universitat, han de demanar crdits, ja siguin estatals (si van a la universitat pblica, que rep algunes aportacions de l'Estat) o bancaris (si estudien en la privada). Un exemple clar de l'evoluci referent al finanament s que en 1972 vuit de cada deu pesos que rebien les universitats eren aportacions pbliques, mentre que en 2005 noms reben un de cada deu pesos per part de l'Estat 1. En 1990, Pinochet tamb va promulgar la Llei Orgnica Constitucional
1 http://www.opech.cl/bibliografico/doc_movest/el_desalojo_universidad.pdf

d'Ensenyament (LOCE), que va reduir el rol de l'Estat en l'educaci al d'un nero regulador, i va delegar l'ensenyament en el sector privat. La llei va obrir les portes al lucre en l'educaci, donant motiu al negoci de les escoles i universitats empresa. 2 Durant els ltims trenta anys hi ha hagut un gran creixement quant a escoles privades i concertades (pblic-privades), acollint avui dia a ms de la meitat dels estudiants de primria i secundria. Tamb en l'mbit universitari ms del 60% de les universitats sn privades. Les escoles pbliques, per la seva banda, van passar al crrec dels municipis, la qual cosa va minvar fortament la seva qualitat educativa. Actualment, els alumnes i alumnes que ingressen en les diferents institucions de l'mbit de l'educaci superior xilena, provenen d'un sistema educacional secundari segmentat segons el nivell socioeconmic. Revisant els collegis que obtenen la puntuaci ms alta en la Prova de Selecci Universitria (*PSU) dels anys 2005-2006 observem que entre els 50 primers noms dos sn municipals, mentre que la resta sn collegis particulars de pagament. Aix es deu a la gran diferncia de nivell educatiu entre els collegis privats i els regits pels municipis, arribant a la conclusi que per obtenir un ensenyament de qualitat amb la qual poder accedir al sistema universitari cal pertnyer a un estatus socioeconmic que asseguri la possibilitat de pagar-la. La sentncia s clara: durant els ltims 30 anys la elititzaci de l'educaci xilena s preponderant en un model d'ensenyament que cada vegada s'allunya ms dels parmetres d'educaci universal, pblica i de qualitat per tots i totes. A nivell universitari, els clculs realitzats estableixen que una matrcula costa aproximadament el sou mitj d'un treballador. Aix vol dir que la gran majoria dels estudiants es veuen obligats a demanar un crdit que posteriorment els endeuta ja que aquests han de comenar a pagar-se des de la primera ocupaci. Actualment ms del 70% dels universitaris xilens utilitza un crdit per poder pagar els seus estudis. 3 Amb aquest exemple grfic podem observar com les taxes de matrcula en universitats tradicionals (les vuit inicials, ms les derivades) ha augmentat en un 269,4% des de l'any 1990, mentre que les matrcules de les universitats privades ha augmentat fins a en un 1001,9%.4

2 3 4

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/08/110809_chile_estudiantes_2_vs.shtml Ibdem, loc. cit. http://www.opech.cl/bibliografico/doc_movest/el_desalojo_universidad.pdf

(10 de agosto)

PROBLEMES ACTUALS DEL NEOLIBERALISME EN L'EDUCACI. Quines sn les causes de les mobilitzacions estudiantils? El panorama actual de Xile s smptoma directe del sistema educatiu originat durant la dictadura de Pinochet. El moviment estudiantil ha estat considerat com un dels ms forts des de la tornada de la democrcia. Al seu torn, forma part d'un conjunt de mobilitzacions de carcter social que demanda reformes substancials dins del model poltic i econmic. Aquest segueix basant-se a dia d'avui en el sistema neoliberal impost durant els anys de la dictadura, i fomenta una enorme desigualtat en mbits tan bsics com l'educaci o la sanitat. Les primeres mobilitzacions estudiantils que es van dur a terme van ser conseqncia del descontentament respecte a un sistema que fomenta la participaci del sector privat respecte al pblic. Actualment, l'Estat tan sols finana el 25% del cost real, mentre que els estudiants es veuen obligats a aportar el 75%. Xile, s considerat el pas amb l'educaci superior ms cara del mn i l'nic a Llatinoamrica en el qual totes les universitats sn de pagament.5 Ja des de l'any 2006, en el que va ser anomenat la revoluci dels pingins, estudiants i docents de secundria van comenar a manifestar-se reivindicant un canvi profund dins del sistema educatiu. Posteriorment, les mobilitzacions de 2011 les protagonitzarien els mateixos estudiants, aquesta vegada des d'un mbit tamb universitari, i recolzats per un ampli sector de la societat. 6 A travs de diverses enquestes s'ha pogut comprovar com les protestes estudiantils estan tenint un fort suport de la poblaci. Ms del 70% recolza les principals demandes. A ms, ha suscitat una renovaci de les mobilitzacions, impulsant als xilens a reivindicar els seus drets tamb en altres mbits socials. A Xile, la gratutat de l'ensenyament solament est garantida a un nivell bsic. A partir de l'escola secundria es cobren unes quotes, mentre que dins de les universitats,

5 6

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2012/05/120515_chile_educacion_costo_protestas_vh.shtml (16 de mayo) http://www.luzdelevante.com/?p=10227 (6 de marzo de 2012)

ja siguin pbliques o privades, els estudiants es veuen obligats a pagar elevades taxes. 7 s per aix que les reivindicacions dels estudiants, igual que en anys anteriors, continua avanant per aquestes lnies: una educaci pblica gratuta i de qualitat, prohibint-se aix el lucre dins de l'educaci privada. Com es lucra en l'educaci superior? 8 La Comissi investigadora del lucre en l'educaci superior, un rgan creat per la Federaci d'Estudiants de la Universitat de Xile (FECH) va publicar recentment un informe en el qual es tractava el tema. A travs de mecanismes com la pujada de sous, l'augment dels aranzels, compra-venda d'universitats per part de grups econmics, o la contractaci de familiars, les universitats transgredeixen el requisit legal de ser corporacions educacionals sense finalitats de lucre. Per la seva banda, l'Estat, malgrat tenir facultats per fer-ho, en 30 anys no ha realitzat cap fiscalitzaci, auditoria, o simple revisi per determinar l'existncia de lucre en algunes de les institucions privades. L'Estat, ha tingut i t una responsabilitat ineludible en la creaci d'un mercat de l'educaci superior privada sense regulaci, permetent que els principis de qualitat, equitat, transparncia i integraci que suposadament defensa siguin infringits. CONCLUSI La progressiva per fulminant privatitzaci del sistema universitari xil va ser un precedent dins del model que posteriorment s'ha anat transportant a diferents pasos. Es tracta del pas d'un sistema universitari pblic que garanteix en termes generals l'accs a l'educaci de tots els estrats socials, al d'un sistema privat, elititzat i mercantilizat que restringeix el dret a l'educaci al mateix temps que es lucra a travs d'ella. Aix, no s d'estranyar que els constants atacs a l'educaci pblica en pasos com el nostre, tinguin els seus referents ms profunds en el model universitari d'EUA que al seu torn, va anar el propulsor del procs privatitzador de l'educaci superior xilena a travs de la escola de Chicago. D'aquesta manera, podem concloure que, si la referncia son els EUA, el procs ser necessriament similar al de Xile, a causa del canvi d'un sistema de finanament pblic a un de finanament majoritriament privat, del qual els EUA manca d'experincia

7http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/08/110809_chile_estudiantes_2_vs.shtml (10 de agosto de 2011)

8 http://fech.cl/wp-content/uploads/2012/06/Infograf%C3%ADa_Lucro.jpg