L'ORGANITZACI DEL MOVIMENT ESTUDIANTIL

1. Anlisi histrica del moviment estudiantil de l'Estat espanyol

El moviment estudiantil est compost per diverses estructures organitzatives, tant d'ensenyaments superiors com de mitjans. Sent aix, tamb s una forma de resposta social als diferents atacs que rep la classe treballadora en tots els seus mbits. Histricament, la lluita estudiantil ha tingut un important paper en tots els pasos -des del Maig Francs, en el qual es va aconseguir la major vaga general de Frana amb l'adhesi de ms de nou milions de treballadors, fins als nostres dies amb les revoltes estudiantils de Xile- degut, en gran mesura, al fet que els estudis superiors eren cursats pels fills de les classes dominants i aquestes mobilitzacions suposaven un dur cop per als governs. Per tot aix, hem de prestar important atenci al moviment estudiantil a l'Estat espanyol, donades les condicions histriques especials que hem viscut i vivim avui dia. Des dels inicis del Franquisme van comenar a formar-se grups d'estudiants que van decidir contribuir a la resistncia davant la situaci d'intervenci del rgim a la universitat. No obstant aix, aquests grups es van veure rpidament intervinguts per la Llei d'Ordenaci Universitria (LOU) de 1943, per la qual el Rector complia el paper de cap de la universitat, i era nomenat i cessat pel Ministre d'Educaci. D'aquesta manera, s'eliminava d'arrel el pensament progressista difs per la Instituci Lliure d'Ensenyament. Per la seva banda, la LOU tamb imposava la sindicalitzaci dels alumnes en els rgans universitaris. El ms important d'ells va ser el Sindicato de Estudiantes Universitarios (SEU) que, controlat per Falange, va passar a ser l'nic organisme estudiantil perms. Aix i tot, els grupuscles dissidents van continuar sorgint i en 1946 va renixer l'antiga Federacin Universitria Escolar (FUE), amb el suport d'estudiants que s'havien exiliat. Deu anys ms tard, en el Madrid de 1956 van tindre lloc una srie d'enfrontaments entre els integrants defensors del SEU i els estudiants que lluitaven per la volta a la democrcia. Aix, al febrer d'aquest any els falangistes van prendre la universitat, agredint a estudiants i destruint i cremant part del mobiliari universitari. En resposta, els anti-SEU van dur a terme la primera manifestaci estudiantil des que comencs la dictadura, provocant nous altercats. Enfront d'aix, el govern va declarar l'Estat d'excepci i va tancar la Universitat de Madrid. Tenint molt presents aquests fets, en els seixanta es va aconseguir crear la Federacin Universitria Democrtica Espaola (FUDE) que constituiria el primer punt

d'uni entre les diferents organitzacions universitries. La lluita estudiantil va continuar tenint una gran presncia al carrer i, encara amb les consegents sancions, morts i empresonaments, van seguir duent a terme protestes com a manifestacions o el tancament de facultats. D'aquesta manera, en 1967 van tindre lloc les primeres eleccions semilliures amb la finalitat de nomenar representants estudiantils a la universitat, aconseguint que es desmantells el SEU. No obstant, la creaci d'altres organitzacions que es negaven a integrar-se en la major organitzaci estudiantil (la FUDE), junt a grups com el FLP (Frente de Liberacin Popular) que participaven d'ella per buscaven altres objectius, i al costat de la persecuci governamental a aquesta estructura, van fer que la FUDE es veis afeblida i es dons lloc a la sistemtica desaparici dels sindicats i associacions d'estudiants que, encara que exigien uns objectius socials i poltics molt propers, no van aconseguir la uni de les forces estudiantils. La constant pressi i repressi sobre els estudiants va acabar amb la illusi de fer del moviment estudiantil l'avantguarda de l'antifranquisme, arribant a la Transici espanyola amb una lluita continuada per sense una estructura organitzativa. D'aquesta manera, els moviments universitaris de l'antifranquisme a l'Estat espanyol han estat considerats amb freqncia com una avantguarda que va anticipar els canvis poltics democrtics, contribuint a gestar-los activament. Passada aquesta poca, els fills i filles de la classe treballadora van poder accedir als estudis superiors i va augmentar el nombre de centres educatius mitjans i universitaris, quedant el moviment estudiantil actiu per terriblement afeblit. A ms, el canvi de rgim va continuar sense prestar atenci a les propostes estudiantils pel que la desillusi va anar en augment. En les lluites estudiantils desenvolupades al llarg dels anys 80 i 90 va prendre especial protagonisme el Sindicato de Estudiantes (SE), sobretot pels espais que, encara a dia d'avui, li dedicava la premsa a nivell Estatal ja que s una organitzaci que des dels seus inicis ha mostrat afinitat al PSOE. Aquest sindicat ha anat degradant la seva estructura organitzativa amb el pas dels anys, perdent pes entre l'estudiantat, la qual cosa no suposa en absolut un perill per al govern. El SE, a causa dels seus mtodes de treball i organitzatius, aix com a la vinculaci amb el PSOE anteriorment esmentada, va anar perdent simpatitzants, els quals van formar altres organitzacions al marge del SE o es van sumar a les ja existents. A ms, el fet que el Sindicato de Estudiantes utilitze de manera oportunista la convocatoria de vagues i manifestacions al marge de les convocades de forma unitria (com per exemple les manifestacions de novembre de 2008 i mar de 2009 contra el Procs de Bolonya),

mostra una actitud sectria que ha anat perjudicant la cohesi del moviment estudiantil, i afavorint la marginalitat d'aquesta organitzaci sindical. D'altra banda, els ressorts de poder durant aquests anys de malament cridada democrcia han creat estructures estudiantils dirigides directament pels principals partits del sistema. Podem posar com a exemple l'Asociacin Valenciana de Estudiantes Universitarios (AVEU), filial estudiantil del Partit Popular, o Campus Jove, del PSOE, on Leire Pajn va comenar la seva trajectria poltica. Ambdues associacions ocupen actualment llocs de representaci en rgans institucionals de les universitats. Al seu torn, les organitzacions d'estudiants de classe treballadora, arran de les ltimes i intenses mesures de privatitzaci de la universitat pblica i retallades en general, han aconseguit arribar a amplis sectors de l'estudiantat mobilitzant a milers d'estudiants en tot l'Estat, i obtenint llocs en els rgans de representaci de les universitats, suposant un dur contrincant per a altres formacions com AVEU i Campus Jove. Actualment, ens trobem immersos en una situaci de crisi sistmica que ha donat lloc a una creixent desigualtat social, accentuada per la poltica de retallades desenvolupada pels governs de la oligarquia, retallades pujada de taxes en la educaci publica als fills i filles de la classe treballadora i altres sectors populars. Hem de recordar que no s un privilegi, sin un pilar fonamental en la construcci d'una societat igualitria, justa i crtica. A ms, el model de la no organitzaci estudiantil ha arribat fins als nostres dies mitjanant petits sindicats que, en algunes ocasions, es coordinen per treballar per que no uneixen les seves forces en un nic impuls. En els ltims anys, l'atac als drets i necessitats de la classe treballadora de l'Estat espanyol ha augmentat, per tamb ho ha fet la tensi i la resistncia social. Per tot aix, considerem que els estudiants espanyols d'ensenyaments mitjans i superiors necessitem una organitzaci forta i cohesionada que ens mantingui units i en la qual poder defensar els nostres drets com a futurs membres de la classe obrera.

2. Proposta organitzativa per la unitat estudiantil

El moviment estudiantil en l'Estat espanyol s homogeni quant a les reivindicacions que es llancen des de les diferents organitzacions que lluiten pels drets dels estudiants. Aix i tot, el moviment estudiantil s molt heterogeni respecte a les sigles i formes d'organitzaci (sindicats, assemblees, coordinadores...) malgrat que totes tinguin unes reivindicacions molt similars. Aquesta situaci ha creat una realitat en la qual el moviment estudiantil s incapa de presentar una lluita coordinada davant els diferents atacs contra l'educaci pblica comenats pel PSOE i aprofundits pel Partit Popular. s per aix que les nostres accions han d'anar encaminades a sembrar el germen

d'una referncia organitzativa a nivell Estatal de tall sindical, basada en l'oposici a les retallades i els atacs neoliberals a l'educaci pblica, aix com una lluita activa en el si de l'estudiantat per una educaci pblica, laica, democrtica, cientfica, igualitria, gratuta i de qualitat. Considerem que la uni entre les diferents organitzacions que lluiten pels drets dels estudiants no arribar sola, sin que ha de ser el fruit d'un treball com entre les diferents organitzacions perqu aquestes arribin per si soles a la conclusi que noms unides i actuant de forma coordinada tindrem la possibilitat de frenar els atacs a l'Educaci Pblica i lluitar per la seva millora. Hem de tenir en compte la realitat concreta que existeix al Pas Valenci. I s que, especialment durant els ltims 4 anys, ha augmentat la comunicaci i coordinaci entre les diferents organitzacions estudiantils, permetent-nos realitzar una srie d'accions de forma conjunta. Al seu torn, han sorgit noves organitzacions en altres llocs que, en alguns casos, mantenen contacte amb les quals ja existien en ciutats properes. Tenint en compte la similitud de les propostes estudiantils des de les diverses organitzacions, i la necessitat de comenar a crear un bloc estudiantil fort que intenti frenar els atacs a l'educaci pblica, plantegem la creaci d'una estructura organitzativa mplia, on puguem desenvolupar un treball unitari i conjunt. Per, quin tipus d'estructura podria ser assumible atenent a la realitat actual? Per garantir l'autonomia de cadascuna de les organitzacions, la possibilitat d'adhesi de nous companys en un futur i la cohesi dels integrants, pot ser positiva la creaci d'una federaci estudiantil, garantint la possibilitat d'adhesi de nous companys, on els sindicats o associacions membres assumim un programa de mnims en com. Aquests punts mnims podrien ser: Denncia pblica de les poltiques neoliberals i antisocials inherents del capitalisme i en conseqncia, defensa del sector pblic en general, i de l'educaci pblica en particular, mostrant-nos en contra dels processos de mercantilitzaci que pugui sofrir l'educaci en qualsevol dels seus mbits. Suport a la lluita sindical pels drets dels treballadors, fomentant la coordinaci entre estudiants, pares, professorat i treballadors en general dels nostres centres d'estudi, participant aix en Plataformes i espais en defensa de l'educaci pblica. Defensa dels drets de tots els estudiants, sense importar la raa, el gnere o les preferncies sexuals de cada individu, procedncia o lloc de naixement, creena o

no en una religi i ideologia ja que la lluita per l'educaci ha de ser popular i antifeixista. Denuncia del sistema de representaci estamental en l'educaci pblica i defensa de la democrcia participativa en la mateixa. Si s possible, segons les condicions que es donin en cada centre d'estudi, presentar candidatures estudiantils a Consells Escolars, Claustres universitaris, etc. on actuar com a interlocutor de les reivindicacions del l'estudiantat de forma oficial. Defensa d'una educaci laica i cientfica, deu considerar-se que la religi no ha de ser totalment eliminada, sin donar l'oportunitat d'estudiar totes les religions, sempre des d'un mbit filosfic i antropolgic. D'aquesta forma solament es suprimiria la religi catlica explcitament de la E.S.O., incloent aquest estudi antropolgic en filosofia. Defensa de la cultura, llengua i costums de cada poble, exigint que es fomente l's i l'aprenentatge de les llenges prpies de cada territori. Reivindicaci d'una repblica que ens permeta superar l'actual rgim oligrquic i establir una poltica al servei de les classes populars. Mentre que es desenvolupa aquest procs, s molt important tenir en compte els espais de coordinaci estudiantil que s'estan generant i enfortint en tot l'Estat. Aqu adquireix un paper protagonista la Red de Estudiantes en Movimiento. En aquest espai conflueixen desenes d'organitzacions de tot l'Estat espanyol, on la coordinaci entre les mateixes ha augmentat en els ltims mesos. Seria positiu que la nostra experincia en aquesta zona sigui coneguda per la resta de companys que formen la Red de EeM. De la mateixa manera, cal destacar la importncia que t participar en EeM -organitzaci que el passat 2011 va aconseguir mobilitzar a milers d'estudiants de forma unitria-, doncs aix ens permetria estrnyer llaos amb totes les organitzacions membres, portar les nostres propostes i contribuir aix a l'avan de la unitat del moviment estudiantil. No hi ha dubte que cada pas que hem donat en aquests ltims anys ha desembocat en la voluntat comuna de defensar la unitat estudiantil. Noms aix, juntament amb el comproms dels defensors d'all pblic, aconseguirem assolir la meta a la qual totes les organitzacions d'estudiants aspirem: una educaci pblica, democrtica, laica, gratuta i de qualitat per a tots.