LA REFORMA DE LA UNIVERSITAT

INTRODUCCI
L'objectiu del present text s analitzar cap a quin model d'Universitat ens porten els plans i lleis aprovats pels diferents governs juntament amb els lobbies que, camuflats en fundacions, els manegen al seu gust. Amb aquesta meta, procedirem a examinar el contingut de diferents documents que engloben la denominada Estratgia Universitat 2015, aix com la legislaci amb la qual aquest projecte s'aplica: 1. El Document de millora i seguiment de les Poltiques de Finanament de les Universitats per promoure l'excellncia acadmica i incrementar l'impacte socioeconmic del Sistema Universitari Espaol (SUE), aprovat per consens el 26 d'abril de 2010 en un ple extraordinari del Consell d'Universitats, rgan vinculat al Ministeri d'Educaci en el qual participen de forma activa tots els rectors de les universitats espanyoles. Aquest document parteix d'un text basi redactat per la Fundaci d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA), formada per economistes liberals sota el patronatge d'empreses com Iberdrola, Repsol i Abengoa. 2. Estratgia Universitat 2015. La governana de la universitat i les seves entitats d'investigaci i innovaci, aprovat a principis de 2010 pel Ministeri de Cincia i Innovaci, la Fundaci Coneixement i Desenvolupament (presidida per Ana Patrcia Bot, consellera delegada de la filial britnica del Banc Santander) i la Conferncia de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE). 3. D'una banda intenta vendre'ns el govern, el model de El programa Campus d'Excellncia Internacional (CEI), dissenyat i introdut en el Sistema Universitari Espaol (SUE) en 2008, es desenvolupa en una primera convocatria en 2009 i es consolida en la convocatria de 2010. El marc poltic d'aquesta modernitzaci sn principalment: la promulgaci de LOMLOU (2007), les declaracions de la Sorbona de 1998 i de Bolonya de 1999 (construcci d'un EEES), i l'Agenda Modificada de Lisboa (2005), que propugna un futur d'Europa basat en el desenvolupament de el Triangle del Coneixement: Educaci, Investigaci i Innovaci. 4. Estatut de l'Estudiant, PAS i PDI. L'Estatut de l'Estudiant s una reivindicaci histrica, que es converteix en un Estatut Fantasma, que dna respatller a les reformes que es tenen lloc en l'mbit universitari i que s una mera enumeraci de drets i deures constitucionals. I d'altra banda les reformes que afecten als

treballadors de la Universitats, PAS i PDI, precaritzant la seva situaci laboral. s a dir, legislaci que desprotegeix a la Comunitat Universitria. 5. El Reial decret Llei 14/2012, amb el qual l'executiu de Rajoy aplica els plans neoliberals que mitjanant l'EU2015 va desenvolupar el govern de Zapatero. Crida l'atenci l'oposici que aquest reial decret ha causat entre els rectors, doncs dos anys abans aquests van signar l'esmentada estratgia.

1.- FINANAMENT
El primer que cal destacar del citat document s la perversa manipulaci que es fa del llenguatge. S'esmenta a la societat quan en realitat s'est referint a les grans signatures, es parla de competitivitat quan el que es vol s prioritzar els interessos econmics als acadmics, s'utilitza l'eufemisme emprenedors per alludir als empresaris, etc. El model de finanament que es planteja pretn, d'una banda, alleujar a l'Estat de la crrega que suposa per a ell el manteniment de la universitat pblica, i, per un altre, institucionalitzar enllaos entre les universitats i el teixit productiu, transformant el sistema universitari en una eina al servei de la societat per garantir un Sistema Universitari Espaol (SUE) competitiu. Per a aix es necessita donar legalitat a l'estada de personal d'empreses privades a la Universitat. El mecanisme que assegurar aquest objectiu en el plnol econmic ser la signatura de contractes d'investigaci amb empreses privades. Mitjanant aquests acords aquestes crearan les seves filials en el si de la Universitat, conegudes com spin offs. Per garantir la competitivitat cada universitat s'especialitzar en un camp del coneixement mitjanant la creaci dels Campus d'Excellncia, que buscaran atreure capitals privats adequant la formaci i investigaci als interessos de les empreses de la regi. En aquest foment de la competitivitat, es crearan els rnquings d'excellncia. Una universitat tindr bona nota en funci del nombre de campus d'excellncia que posseeixi, les spin offs generades, el volum de contractes amb empreses que acordi (i, per descomptat, el compliment dels mateixos), etc. El finanament pblic es distribuir en funci de la posici de cada universitat en aquests rnquings, amb el que se li atorgar ms diners pblics a les quals rebin ms diners privats. En aquests rnquings tamb apareixeran les universitats privades, per la qual cosa aquestes tamb rebran finanament pblic. En qualsevol dels casos, l'Estat estar subvencionant els negocis de la gran burgesia.

En sintonia amb aquesta poltica s'eliminaran els graus i masters menys demandats. Les titulacions amb menys recursos seran, naturalment, les que gradualment tendeixin a la desaparici en la majoria d'universitats. La principal conseqncia d'aquest model de finanament ser la progressiva diferenciaci del SUE: s'anir accentuant el distanciament entre les universitats de primera, que concentraran tots els recursos, i les universitats de segona, amb escs finanament, a les quals acudiran la majoria dels estudiants de classe treballadora. A ms, aquest model de finanament mixt comportar una major exigncia econmica als usuaris, s a dir, que els estudiants paguin la deficient inversi pblica. Parlant clar, suposa, com ja estem veient, la constant pujada de taxes i la elititzaci d'Universitat. Per la mateixa causa, les beques a fons perdut (aix es denominen les beques actuals) aniran disminuint. Aquest fet, encara que no s'esmenti en cap document, resulta obvi per tres raons: Com ja hem dit, s'entn la Universitat com una crrega de la qual l'Estat ha d'alliberar-se gradualment. Per a l'obtenci de beques a fons perdut es donar cada vegada ms importncia a factors acadmics, s a dir, a la nota de l'alumnat en detriment de la situaci econmica, s una fallcia que els estudiants juguen en igualtat de condicions degut als seus diferents nivells de renta ja que alguns deuen compatibilitzar treball i estudis. S'alludeix a l'aparici de beques-prstec, concepte que noms t sentit si desapareixen les beques tradicionals. Encara que en principi sn a inters zero, suposaran la hipoteca dels ciutadans des de la mateixa joventut. Aix, els grups reduts d'alumes, a dia d'avui quasi inexistents, dels quals es parla en la documentaci aprovada pel Ministeri i les diferents fundacions, veiem que noms es produiran una vegada descendeixi el nombre de matriculats, s a dir, una vegada els fills de la classe treballadora quedin exclosos de la Universitat.

2.- GOVERNANA
Mitjanant aquest document, amb l'excusa de modernitzar la universitat i adaptar-la al context internacional, es manifesta la voluntat d'establir a les universitats un model de govern molt semblat al nord-americ. Aquest factor es considera essencial

perqu es produeixi de manera efectiva la tan desitjada transmissi del coneixement a la societat, s a dir, vinculaci de la Universitat amb l'empresa privada. Amb afirmacions com la qual exposem a continuaci queda clar el veritable propsit d'aquesta reforma, en cap cas educatiu o acadmic: el paper de les universitats es converteix en essencial per donar resposta a les demandes cada vegada mes exigents de les economies i societats en les quals es troben immerses. s a dir, la qual cosa es pretn s adaptar les universitats a un estat capitalista condicionat pels interessos de les grans empreses. L'eix principal sobre el qual es vertebra aquest document s la creaci a cada universitat de la Junta de Govern, mxim rgan d'adrea en la instituci, entre les competncies de la qual estaria la de designar i remoure al rector, al que sotmetr a avaluaci peridica en funci dels resultats obtinguts, doncs aquest haur de rendir-li comptes. El text continua dient que la Junta de Govern ser formada en la seva majoria per membres externs a la Universitat, que no representarien a la instituci/empresa d'on provinguin. En la prctica, aix suposa la conversi de l'actual Consell Social (principalment consultiu) en un rgan executiu amb les ms altes competncies. A ms, es deixa clar que el rector designat pugues no ser membre de la universitat en qesti, s a dir, que no s necessari que pertanyi a la comunitat acadmica. Com s'observa en algunes universitats pbliques d'altres estats, la gesti ser duta a terme per executius de grans empreses internacionals. En aquest model, el Rector passaria a designar als degans de facultats i escoles i aquests al seu torn als directors de departament. Resulta fonamental, per tant, que de manera d'acord amb la nova funci del rector se li permeti designar directament als mxims responsables dels centres. s a dir, s'estableix un sistema piramidal de manera que en cap nivell de l'administraci existeixi un pex de discrepncies enfront de la voluntat de les empreses que dirigeixin des de la Junta la universitat. Aqu torna a apuntar-se la importncia d'imitaci al model d'universitat nord-americana: resulta al nostre judici essencial que el model USA proposat (avalat pel seu indubtable xit en un context competitiu global) sigui degudament adaptat a la realitat nacional. S'indica la necessitat que aquesta transformaci es produeixi de manera gradual, sabent que hi haur reticncies entre la comunitat universitria, que pugues no entendre aquest procs, com va ocrrer amb Bolonya, segons s'admet en el mateix document. Els nous rectors han d'actuar com a directius d'empreses, havent d'adquirir nocions en gesti empresarial. El crrec es desvincula d'un mandat temporal concret, passant a tenir una durada indefinida que s'allargar mentre la Junta de Govern ho cregui oport. Parallelament, s'enfortir aquesta figura mentre que, en honor de l'agilitat i

l'eficincia es reduir el nombre de membres del Claustre Universitari i les seves competncies, deixant-ho com un rgan de consulta i opini, doncs ha d'acabar-se amb l'excessiva burocratitzaci en la presa de decisions, els complexos i dilatats procediments d'elecci i les limitades competncies dels rgans externs de control, s a dir, l'actual Consell Social. En aquest document tamb s'apunta la voluntat de flexibilitzar els processos de contractaci (entengui's externalitzar, contractar al marge de l'administraci pblica): si la reforma que s'aquesta debatent sembla tenir una clara inspiraci empresarial seria absolutament necessari que els instruments contractuals que disposessin els nous responsables, els permetessin insuflar aquest plus d'agilitat i eficcia que, des d'un primer moment, s'ha marcat com un dels objectius a seguir en la governana universitria. Com assenyala Estudiants en Moviment en el seu document sobre la Governana: en la part final de l'informe trobem un estudi sobre com es considera viable portar endavant aquesta reconversi antidemocrtica de la Universitat, analitzant el marge de maniobra que l'actual marc legal permetria per realitzar des de dins aquest cop d'estat. Ja que en el marc legal actual no troben el suficient respatller per a una tal reconversi, el document proposa una nova reforma de la Llei Orgnica d'Universitats.

3.- CAMPUS D'EXCELLNCIA

Malgrat que el sistema cientfic espanyol ha evolucionat en els ltims anys, l'anlisi que es fa posa de manifest una desconnexi entre el sector productiu i les institucions que la desenvolupen, per la qual cosa es veu necessari establir mecanismes que facilitin la transferncia del coneixement generat en els centres pblics i cap a beneficis en les empreses. Es tracta per tant, de mostrar la Universitat com a sector competitiu en l'mbit I+D capa de bolcar les seves capacitats i resultats en el sector productiu per aix, atreure capital privat. Un dels objectius clars d'aquesta reforma s la de caminar cap a un model d'articulaci del sistema Cincia-Tecnologia-Empresa. Per a aix s necessari potenciar la interacci entre aquestes estructures. Pel que fa a les universitats, s'aplicar una poltica de valoritzaci a cada universitat en la qual es mesuraran els mecanismes de transferncia de recursos, projectes i innovaci cap al sector privat. D'aquesta valoraci sorgeix el concepte de Campus d'Excellncia Internacional. Per fomentar aquestes interaccions, es t en compte tamb aspectes territorials/espacials, de tal forma que es pretn la formaci de conglomerats de corporacions, centres d'educaci i investigaci, societats mercantils, indstries prpiament dites i altres institucions amb nim de lucre, que se situn entorn d'un territori

definit, per crear pols especialitzats que aconsegueixin posicions fortes en la competncia internacional (model d'EUA). Per a aix s necessari una reestructuraci dels Campus. s a dir, s necessari que passem a un mapa amb menys universitats, resultant de la uni de les ms fortes i del desmantellament de les ms modestes. Pels incrduls respecte a aquest tema recordem les paraules del Ministre d'Educaci en qu li diu que cal revisar el nombre d'universitats espanyoles, comparant-ho amb el d'EUA. Desprs d'un perode de presentaci de projectes (per optar a ser Campus d'Excellncia) es triar als centres que tinguin els programes ms atractius (sota els criteris anteriors), que rebran un finanament pblic extraordinari respecte a la resta. El finanament extraordinari no ser una despesa perduda, sin que ser un prstec que les universitats hauran de retornar a l'Estat en un curt termini, obligant-los a treure beneficis econmics de les inversions que realitzin amb aquests diners. Amb tot aix s'impulsa de fet la concentraci dels recursos en unes poques institucions, a aquelles que ja estiguin en una millor situaci per arribar a ser capaces de competir internacionalment, i aquelles que van a ser destinades a les elits. Mentre es condemna a les altres a la mediocritat, a les quals va a anar la resta de la poblaci. En aquest sentit s ms que patent la desigualtat educativa que va a sorgir en la societat, amb les conseqncies que pugui tenir aix, com l'allunyament entre les classes socials ms altes i les ms baixes. En conclusi, aix facilitar un procs de concentraci de capital en unes poques universitats i va en contra del procs de democratitzaci real de l'educaci superior, que permeti un accs universal a una formaci digna i de qualitat. D'altra banda, s'eixampla la diferncia entre un petit sector de la poblaci, amo dels recursos, capa d'accedir a una bona educaci; i la gran majoria, que solament podr optar a una educaci devaluada destinada a l'exercici d'una funci instrumental en la producci capitalista (o simplement integrar-se prematurament al mn laboral per problemes econmics); cosa que, a ms de ser en si una injustcia, contribueix a perpetuar les estructures de dominaci que vertebren aquesta societat, amb una submissi ms fcil de les classes altes sobre les baixes.

4.- COMUNITAT UNIVERSITRIA

Estatut de l'Estudiant L'Estatut de l'Estudiant Universitari s una reivindicaci histrica del moviment estudiantil. Aquesta reivindicaci afirmava que els drets i els deures bsics dels estudiants havien d'estar recollits en una carta amb rang de llei. I aix s'entenia com molt important, ja que era una forma de protegir als estudiants universitaris dels vaivens legisladors

caracterstics de l'Estat espanyol i als interessos partidistes dels seus governs. L'elaboraci de l'Estatut de l'Estudiant Universitari va ser aprovat sense un debat pblic, sense consens amb els propis representants d'estudiants universitaris, i les negociacions van ser mantingudes de manera individual amb un petit conjunt d'associacions estudiantils sospitoses de mantenir una vinculaci directa amb el govern i de dubtosa representativitat. De tal forma que l'estatut cont una relaci de drets que no sn ms que una enumeraci d'alguns preceptes constitucionals o drets ja reconeguts en lleis anteriors. A ms, la redacci del seu articulat dna cabuda al fet que les diferents Universitats implantin o no certs drets o al fet que s'apliquin de manera ms o menys restrictiva. A ms, el document manca de garantia jurdica i ni tan sols es reconeix drets tan fonamentals com el de el atur acadmic en suport de les reivindicacions estudiantils, quan la resta de la comunitat universitria si t el dret a vaga com a treballadors. Un dels punts principals d'aquest Estatut reconegut era la creaci del Consell de l'Estudiant Universitari. Aquest Consell respon a la necessitat de remeiar la manca de mecanismes d'interlocuci entre el govern i el moviment estudiantil. Per la seva naturalesa i composici han estat objectes de polmica. Per comenar, el President del Consell d'Estudiants no s un estudiant, com seria lgic, sin el Ministre d'Educaci. Aquest al seu torn nomena a cinc membres i s acompanyat pel Secretari General d'Universitats i el titular de la Direcci general de Formaci i Orientaci Universitria, deixant al Vicepresident segon com a estudiant triat pel Ple i separant aix a Rectors, estudiants i representants d'educaci de les CCAA en diferents rgans. A ms, a l'rgan tamb pertanyen els representants d'estudiants de les Universitats Privades, amb un pes important en el repartiment del vot. PDI El PDI (Personal Docent i Investigador) ha d'aconseguir ser la base de creaci i transmissi de coneixement. Convertir-se en referents socials. Per a aix s necessria una redefinici de les seves tasques docents, s a dir, hauran de portar una activitat docent, investigadora, participar en l'mbit institucional i de gesti universitria. Aix mateix, en l'mbit docent, el professor haur de dedicar ms temps i esfor, per ser un professor a temps complet, ja que amb Bolonya s'implanten els estudiants a temps complet. Amb lleis actuals, es pot veure com aix es posa en prctica (Reial decret 14/2012), en el qual s'exigeixen uns resultats en la investigaci del professorats, profunditzant en la precaritzaci de les seues condicions laborals, que de no ser positius

poden ser penalitzats amb un augment de l'hores docents. Un altre dels punts fonamentals que es pretn impulsar s la mobilitat del professorat. Aquesta mobilitat s'aplica en mbits geogrfics, interdisciplinaris i entre els sectors de l'ensenyament: pblic i privat. En aix ltim, la qual cosa es requereix del professorat s la possibilitat de formar part de projectes privats, per poder unir ara ms que mai a la universitat amb l'empresa. Tot l'esmentat, ha de poder plasmar-se en un Reial decret per modificar l'Estatut del PDI per poder ser modificat respecte a la seva situaci actual. Aquests canvis provocaran una precaritzaci de les condicions laborals del professorat, una divisi entre professors a causa que es veuran en una constant competici per aconseguir mrits; aix com es dna una excessiva importncia de la participaci del professorat en empreses privades (sobretot de base cientfica i tecnolgica). Quedant pals la intenci de recuperar les inversions en l'educaci pblica amb beneficis en aquestes empreses. PAS El cam que es vol portar amb el PAS (Personal Administratiu i de Serveis) est en la mateix adrea que amb el professorat. Es vol un PAS ms eficient i preparat, per aix ha d'adquirir una formaci basada fonamentalment en les tecnologies i el nou model de societat del coneixement. Tamb es vol desenvolupar la seva mobilitat. En definitiva, es pretn un reciclatge professional en aquest mbit, augmentant la contractaci de personal tcnic d'alta qualificaci, que al seu torn puguin participar en els grups d'investigaci i les estructures de transferncia de coneixement. I d'altra banda, la major exigncia de formaci al personal ja existent.

5.- REIAL DECRET LLEI 14/2012

Aquest reial decret, titulat per a la racionalitzaci de la despesa pblica en l'mbit educatiu, modifica la Llei Orgnica 6/2001. Com ja hem dit, suposa l'engegada d'alguns dels objectius plantejats en l'EU2015. El gruix dels canvis que comporta es troba en el seu article nmero 6. L'apartat 2 supedita la creaci, modificaci o supressi de facultats, escoles tcniques i politcniques universitries a l'existncia d'informes previs favorables del Consell Social. s a dir, que deixa aquests centres en mans de les empreses. L'apartat 3 dna via lliure, entre altres coses, a la creaci de campus d'excellncia i a l'establiment de contractes entre universitats i empreses privades. Literalment diu que les universitats, per al millor compliment de les seves funcions al servei de la societat, podran cooperar entre elles, amb Organismes Pblics d'Investigaci, amb empreses i amb altres agents del Sistema Espaol de Cincia, Tecnologia i Innovaci o pertanyents a

altres pasos, mitjanant la creaci d'aliances estratgiques seguint projectes d'excellncia internacional. L'apartat 4 suposa un cop als treballadors de la Universitat, doncs estableix que cada professor haur d'impartir 24 crdits ECTS per curs. Aix es tradueix en una pujada de les seves hores laborables (per cert, amb un sou ms baix des que aix ho dicts el govern de Zapatero), la qual cosa al seu torn suposar la no contractaci de nou personal i l'acomiadament d'els qui estan en una situaci ms inestable: els professors associats i els contractats. Aix, lluny de la promesa de grups reduts que feia aquell Pla Bolonya, augmentar el nombre d'alumnes per professor. L'apartat 5 estableix una pujada de les taxes universitries tant en graus com en ensenyaments de mster partint del cost total que s'estima, alguna cosa que, en realitat, resulta difcilment calculable. La primera matrcula costar fins al 25% del cost total, la segona fins al 40%, la tercera fins al 75%, mentre que la quarta i les successives suposaran fins al 100%. Si tenim en compte que fins al curs 2011-2012 els universitaris hem pagat, depenent de la comunitat autnoma, fins al 15% del cost total en la primera matrcula, l'establert en aquest reial decret suposar el cobrament d'un 66,6% ms del que paguem el setembre passat. Aix, qui, per exemple, va pagar 800 euros de matrcula, el proper curs haur d'abonar 1300 euros pel mateix nombre de crdits. D'altra banda, els estudiants de fora de la Uni Europea pagaran el 100% des de la primera matrcula, s a dir, quatre vegades ms que els comunitaris.

6.- CONCLUSIONS:
L'origen de la documentaci de la qual el govern ha partit per comenar a legislar ja diu, de per si mateix, qui estan darrere d'aquests plans. Resulta evident que aquesta poltica s'emmarca dins de l'ofensiva general contra els serveis pblics amb la qual es pretn destruir les conquestes socials obtingudes durant segles de lluita. L'objectiu, en aquest cas, s el desmantellament de la Universitat Pblica i la seva submissi a les empreses que monopolitzen l'economia. Enfront d'aquest model, volem una Universitat que ens prepari per al mercat laboral en el seu sentit ms ampli, apostant per un coneixement independent dels interessos de les grans marques. En el mateix sentit, apostem per una Universitat concorde als interessos de la poblaci, una Universitat que generi una ciutadania crtica, doncs aquest factor constitueix la garantia d'una societat realment democrtica. La Universitat, doncs, ha de ser democrtica i totalment gratuta. El finanament de la mateixa ha de ser tasca exclusiva de l'Estat. Aquest t l'obligaci de dur a terme una

poltica fiscal progressiva justa per obtenir els recursos necessaris, fent pagar ms a els qui ms tenen.