RETALLADES EN EDUCACI

Qu significa retallades?
Aplicat a l'economia, les retallades fan referncia a la disminuci de diners destinats a finanar una activitat o un sector perqu aquest dugui a terme una funci dins de la societat, el que suposa un major malvaratament per part de les famlies per accedir a aquest serveis. Per tant, en l'mbit de l'educaci pblica, executar retallades implica que una quantitat de fons pblics deixin d'invertir-se en educaci, provocant la seva deterioraci.

Context histric
El procs de desmantellament dels serveis pblics i, en general, de l'eliminaci de les conquestes aconseguides pels treballadors comena a partir de la crisi dels anys 70 (Crisis del Petroli i de l'Estat de Benestar), les crtiques neoliberals utilitzant la crisis com excusa es van dirigir justament a la participaci de l'Estat en l'economia, culpant-ho de crear les condicions de l'estancament econmic, en limitar els beneficis empresarials i reduir en conseqncia les possibilitats d'inversi, l'auge del neoliberalisme es conseqncia de la feblesa ideolgica de la classe obrera a partir de la prdua de prestigi del bloc socialista. A Anglaterra el govern neoliberal de Margaret Thatcher va dur a terme una serie de privatitzacions disminuint les prestacions socials i reduint la quantitat d'empleats pblics. Desprs de la crisis, les condicions de vida dels seus ciutadans van empitjorar notablement i Anglaterra va viure el major ndex de desocupaci de la seva histria. Tamb als EUA, amb Ronald Reagan (1980-1988) en el poder, es va comenar a aplicar un model similar. Encara que el poder econmic d'aquest pas va fer que no se sentissin tant les repercussions del model, va haver-hi un augment de la desocupaci i una gran quantitat de empreses petites i mitjanes van tancar. A l'Estat espanyol, la necessitat de recuperar la rendibilitat per part del capital privat ha provocat la cerca de nous espais de negoci on obtenir beneficis. Amb aix va sobrevenir una ona de privatitzacions de diverses activitats rendibles en mans del sector pblic. Aquest procs es va iniciar amb el govern de Felipe Gonzlez mitjanant la privatitzaci de varies empreses pbliques i la desarticulaci del teixit industrial espanyol a partir de la entrada en la CEE. No obstant, ser amb l'arribada al govern del Partit Popular i amb l'aprovaci d'un Programa de Modernitzaci del Sector Pblic Empresarial de l'Estat l'any 1996 quan es comenci a privatitzar de manera oberta. Tenim els exemples de

Telefnica, Endesa, autopistes (concessions), transports (l'exemple ms clar s el de Enatcar, privatitzada pel Govern en 1999, el seu comprador va ser l'empresa asturiana Alsa). En termes econmics Telefnica, Endesa, Repsol, Tabacalera i Argentaria van aportar a l'Estat 12.000 milions d'euros. Una vegada finalitzat aquest perode les privatitzacions no han representat ms de mig punt del PIB. Al costat d'aquests sectors, s'han anat privatitzant a ms tot un seguit de serveis pblics essencials (sanitat, educaci) La tendncia cap a la privatitzaci de l'educaci pblica est encoberta, ja que es camufla mitjanant un llenguatge que parla de la reforma educativa, o b es va introduint d'amagatotis en forma de modernitzaci. Des de 1980 s'han aplicat a l'Estat espanyol 12 lleis orgniques sobre educaci, ens centrarem en les ms importants. En 1985 s'aprova la LODE. L'nica novetat d'aquesta llei s la incorporaci dels collegis concertats en del sistema, s a dir, que seria l'Estat el que invertiria en l'educaci privada, deixant menys pressupost a l'educaci pblica. Aix, qualsevol persona podr accedir a una educaci privada. Com a conseqncia, la qualitat de l'educaci pblica ser menor i es promou l'educaci semi-privada. En 1990 es promulga la LOGSE, que canvia l'estructura del sistema educatiu, les seves etapes i ensenyaments. Es creen noves responsabilitats i se li dna autonomia als centres i al professorat en el desenvolupament del currculum, el Govern noms fixar uns ensenyaments mnims per garantir que la formaci de tots els alumnes tingui un contingut com en tot el territori nacional, aix com la validesa dels ttols. Va ser elaborada pensant en una ideologia europeista per poder apropar el model de l'Estat espanyol a un model europeu d'ensenyament com per exemple prolongaci i reordenaci d'estudis. El resultat d'aquesta reforma va ser un augment del fracs escolar. La LOCE va ser aprovada l'any 2002 pel PP amb majoria absoluta. La base fonamental d'aquesta reforma va ser centrar-se en l'individu i no en el collectiu perqu aquest individu ha d'estar ben preparat per al mercat laboral que li espera, se li dna major importncia a l'avaluaci de l'alumne per saber si compleix els nivells exigits per la societat. La reforma educativa ms recent a l'Estat Espanyol s la LOE del govern de Jos Luis Rodrguez Zapatero. Es pot dir, malgrat el seu embolcall progressista, aquesta reforma va augmentar els diners dels centres concertats, va matenir la confessionalitat en l'educaci, i va potenciar l'adoctrinament en els valors de la constituci del '78 a travs de

l'assignatura Educacin para la ciudadania. Respecte a les reformes que repercuteixen en l'mbit universitari baix diferents noms, com el pla Bolonya (introdudes mitjanant la LOU del PP i la LOM del PSOE) o Estratgia Universitria 2015, podem veure una progressiva pujada de les taxes a ms d'una aprofundiment en el proces de mercantilitzaci i privatitzaci de la universitat. Totes les lleis que han suposat un detriment de l'educaci pblica han significat en contestaci el floreixement de moviments de protesta estudiantil.

Retallades: conseqncies i actualitat

A continuaci, un quadre que resumeix les mesures bsiques per estalviar diners pblics i les seves conseqncies ms immediates:

Mesures adoptades

Conseqncies
Els alumnes assisteixen a classe en pitjors condicions. Es despilfarren diners en alquilar estructures temporals en lloc d'invertir-ho en estructures permanents, suposant a ms una font de negociaci per a les empreses contractades per les comunitats autnomes. Baixa la motivaci i el poder adquisitiu dels professors, i, per tant, contribueix al fet que la demanda i la producci caiguin. Un sol professor ha de donar ms assignatures i corregir les tasques de ms alumnes. A ms, fa que hi hagi menys professors per institut i que s'acomiadi al personal inter. Tamb augmenta el nombre d'alumnes per ratio. Menys atenci individual per a aquells alumnes que ho necessitin, com els discapacitats en el cas dels educadors.

- Barracons: aules de mala qualitat, construdes al no haver-hi suficient espai per albergar als alumnes en aules normals

- Disminuci del sou de professors i interins

- Augment d'hores lectives dels professors, reducci de plantilla i supressi de places de treball

- Acomiadament de professions que collaboren en el bon funcionament de l'educaci: educadors, orientadors

- Exigir major nombre d'alumnes perqu existeixi possibilitat de donar assignatures optatives i eliminaci de desdoblaments i de tutories

Algunes assignatures queden a l'aire. Ms alumnes en les assignatures en les quals abans havien desdoblaments i es perd el carcter d'ajuda als alumnes de les tutories

- Augmento del preu de les matrcules universitries

Els alumnes amb menys recursos no poden accedir a la universitat. Els alumnes assisteixen a classe en pitjors condicions. Baixa la motivaci i el poder adquisitiu dels professors, i, per tant, contribueix al fet que la demanda i la producci caiguin. Un sol professor ha de donar ms assignatures i corregir les tasques de ms alumnes. A ms, fa que hi hagi menys professors per institut i que s'acomiadi al personal inter Menys atenci individual per a aquells alumnes que ho necessitin, com els discapacitats en el cas dels educadors. Algunes assignatures queden a l'aire. Ms alumnes en les assignatures en les quals abans havien desdobleguis i es perd el carcter d'ajuda als alumnes de les tutories Els alumnes amb menys recursos no poden accedir a la universitat Augment del rtio de les aules i, per tant, massificaci d'alumnes. Al seu torn, aix origina una altra repercussi, doncs l'atenci als alumnes amb majors dificultats d'aprenentatge es redueix perqu el professor no pot atendre'ls b.

- Baixada de la quantitat de beques i ms restriccions per accedir a elles

- Deixar de construir collegis i instituts pblics

Augment del rtio de les aules i, per tant, massificaci d'alumnes. Al seu torn, aix origina una altra repercussi, doncs l'atenci als alumnes amb majors dificultats d'aprenentatge es redueix perqu el professor no pot atendre'ls b.

No obstant aix, danyar l'educaci pblica d'aquesta manera porta amb si una intenci: fer veure als ciutadans que l'educaci pblica s pitjor que l'educaci privada, sent aquesta ltima la millor opci per als pares que volen que els seus fills rebin una educaci de qualitat a pesar que els professors de l'educaci pblica estan ben preparats grcies a les oposicions. Aix doncs, el sector privat es beneficia en detriment de l'educaci pblica.

2010-2012: Atac massiu a l'educaci

Ja des de principis d'aquest segle, la tendncia que ha seguit el govern espanyol i els governs de les comunitats autnomes ha estat la d'anar dilapidant a poc a poc l'educaci pblica. Prova d'aix ha estat l'aprovaci del Pla Bolonya i l'Estratgia Universitat 2015, que subordinen l'educaci als interessos del capital. Actualment l'educaci pblica i l'Estat del Benestar s'estan enfonsant, a travs dels decrets, lleis o modificacions segents: 2010 El Reial decret-Llei 8/2010, que aplica el segent als empleats pblics: - Retallades del 5% de mitjana en el salari base i en els complements a partir de l'1 de juny de 2010. - Congelaci retributiva per a l'any 2011. - Reducci de la paga extraordinria del mes de desembre entre un 32% i un 46%. 2011 Els pressupostos autonmics de 2011 suposen un estalvi en educaci de 1622M i una gran retallada a les places fixes de mestres, deixant gran part de les oposicions per a mar. L'augment d'hores lectives en diverses comunitats

autnomes ha provocat l'acomiadament d'entre 13000 i 15000 interins. 2012 Pressupostos generals de l'Estat de 2012: 3088M destinats al Ministeri d'Educaci (21,2% menys que l'any anterior, s a dir, 830M menys). 1263,48M per a beques (11,6% menys que l'any anterior, o 166M ), i s'endureixen les condicions per obtenir-les a la universitat: - Ser necessari treure un 5,5 en selectivitat per rebre la beca general i la beca salari en el curs 2012-2013. En el segent curs, s'haur de treure un 6,5. - Si l'estudiant no aprova almenys la meitat dels crdits, haur de tornar tota la beca. - Per obtenir la beca a l'any segent, caldr superar el 65% dels crdits matriculats en Arquitectura i Enginyeria (abans era el 60%); el 90% en Arts, Humanitats i Cincies Socials i Jurdiques (abans era el 80%); i el 80% en Cincies i Cincies de la Salut (com fins ara). Des del curs 20132014, la renovaci de les beques es far sempre que s'aprovin el 85% dels crdits o s'aconsegueixi una nota mitjana de 6 punts en Arquitectura i Enginyeria i s'aprovin tots els crdits o s'aconsegueixi 6,5 punts de mitjana en la resta de titulacions. - Per a una beca de mster es necessitar treure un 6,5 de mitjana en el grau. Quant a l'ensenyament no universitari: - Para la beca salari/ajuda compensatria en primer de Batxillerat i FP de grau superior es necessitar treure en el curs 2012-2013 una mitjana de 5,5 en 4 d'ESO i 2 de Batxillerat respectivament. En el cas de FP mitj i superior es podr fer renovaci de la beca si l'alumne passa de curs amb una assignatura pendent com a mxim o si supera, almenys, el 85% de les hores lectives. Des del curs 2013-2014, els alumnes hauran de treure una mitjana mnima de 6 punts en 4 d'ESO per aconseguir aquesta beca. - Es redueix el component de residncia i de compensatria per als becaris de titulacions de FP de 2.000 hores i se suprimeix el de "ciutats" per residncia (204 euros) per a alumnes no universitaris d'estudis presencials

en poblacions de ms de 100.000 habitants. - Batxillerat i l'Educaci Secundria Obligatria tindran una durada de 3 anys cadascuna. Aix mateix, s'introduiran optatives des de 4 d'ESO per orientar cap a FP o cap a Batxillerat segons l'alumne. Acomiadament de tots els interins el 30 de juny. Reial decret-Llei 14/2012, retallada addicional de 3000M en educaci per 2012: - Augment d'hores lectives dels professors pblics i de centres concertats; 25 hores educaci infantil i 20 en altres tipus d'ensenyament. - Pujada de la rtio d'alumnes un 20%, la qual cosa equival a 30 alumnes per classe en primria i 36 en secundria. - Augment de les taxes universitries fins un 60% (entre un 15% i un 25% del cost total de la matrcula). Si l'alumne repeteix el curs haur de pagar un major percentatge de la matrcula, arribant a pagar-la tota si repeteix per quarta vegada. - La substituci de professors fixos per professors interins es far 10 dies lectius des de l'absncia del professor. - Els cicles de Formaci Professional que anaven a estar preparats per cursar-se en el curs 2012-2013 passaran al curs 2013-2014. - S'elimina l'obligaci d'oferir com a mnim 2 modalitats de Batxillerat per institut.

Com respondre a les retallades?

Ja hem parlat de com hem arribat al panorama en el qual ens trobem i quines retallades est sofrint l'educaci actualment en els seus diferents nivells, per no pretenem quedar-nos simplement en aquestes qestions, sin tamb plantejar qu formes de passar a l'acci per oposar-nos a aquests atacs podem dur a terme: -La conscienciaci i motius per mobilitzar-se A l'hora de dur a terme la mobilitzaci contra les retallades, no noms hem de parlar de la legislaci i prctiques que els posen en vigor, sin tamb atendre a les queixes ms immediates dels estudiants en el seu dia a dia, del seu malestar per no tenir calefacci, estar en un aula sobresaturada de gent, estudiar en un barrac, tenir unes installacions a les quals els calen reparacions, no poder disposar d'activitats extraescolars, etc. Tot aix, al cap i a la fi, s conseqncia que no es destini el pressupost suficient en educaci i, en perjudicar a l'educaci i als estudiants, tamb devem protestar per aix, al mateix temps que expliquem que no es tracta noms de

queixar-se per les situacions ms concretes sin que aquestes situacions es donen en una context general en el qual hi ha unes poltiques de fons que s'estan aplicant amb la intenci de deteriorar l'educaci pblica. - La unitat. En el nostre estat el moviment estudiantil es troba atomitzat mitjanant la divisi en diferents organitzacions estudiantils que lluiten per finalitats molt similars. La unitat s una de les tasques que el moviment estudiantil t com a tasca pendent i que al no existir ha donat lloc al fet que no es respongui als diferents atacs en l'educaci pblica amb la rapidesa i fora amb les quals es podria haver actuat. La collaboraci entre diferents organitzacions estudiantils s una cosa que ens refora i per aix hem de caminar en la direcci d'anar generant i estrenyent llaos d'uni entre les diverses associacions mitjanant la coordinaci i fins a la possible uni en una nica estructura a llarg termini. D'altra banda, nosaltres som estudiants, per les retallades afecten a tota una comunitat educativa. Per aix s tan important que en l'oposici a les retallades i en la defensa de l'educaci pblica es forgi una uni entre els estudiants, els professors i les mares i pares d'alumnes, i que aquesta uni comenci per impulsar un treball conjunt que pugui arribar a traduir-se fins i tot en la creaci de plataformes o organitzacions de similar ndole, per actuar en la mesura del possible tots a l'una, ser ms forts i que les nostres lluites tinguin major incidncia que si anssim per separat. Hem de tindre en compte que parlar de la unitat es fcil, per dur-la a terme es un procs ms complexe encara que ja s'estan duent a terme processos d'uni entre professors i estudiants. Aquesta unitat es te que donar des del debat, no hi ha que tindre por a debatre amb professors o altres collectius sobre el que volem amb la fi de buscar uns mnims des d'on partir. Al seu torn, tampoc hem d'oblidar que la unitat tamb es forja des de la prctica ja que per molts debats que es tinguen, aquesta no es donar sense dur a terme un treball prctic en com, en el que poden sorgir problemes que no ens deu desillusionar sin que hem de treballar per solucionar-ho. Aquesta seria la primera fase d'unitat, per seria desitjable arribar a aconseguir una segona fase en la qual s'involucrin tamb en la defensa per l'educaci pblica altres organitzacions com a sindicats de treballadors, associacions de vens, etc., doncs al capdavall les retallades en educaci afecten a la majoria de la societat i, per aquest motiu, la majoria de la societat ha d'implicar-se en el seu rebuig. - Participaci institucional. La participaci en els rgans de representaci en els nostres centres d'estudi s una cosa que de vegades queda de costat, quan aquesta s una tasca que refora moltes

vegades la nostra activitat mobilitzadora a el carrer i que ens aporta altres mitjans amb els quals fer-nos sentir. Per aix, ser representant dels alumnes en les institucions s un suport ms en la lluita contra les retallades, doncs, per exemple, podem portar aquesta qesti als debats en els consells escolars, fomentar que es treguin comunicats de repulsa, es realitzin accions amb la mateixa intenci, i fins i tot assabentar-nos de certes informacions que concerneixen al nostre centre d'estudis al detall i amb rapidesa. A ms, no es tracta noms que nosaltres mateixos participem en les institucions, sin que tamb ens posem en contacte amb els representants estudiantils que ja hagin tant en institucions com el Consell Escolar, com en els delegats de classe- i que siguin aliens a les nostres organitzacions, doncs moltes vegades aquests representants sn estudiants honrats que volen aportar el seu granet de sorra a fer que el seu centre educatiu funcioni millor i que estarien ms que disposats a collaborar amb nosaltres en defensa de l'educaci pblica. Sobre aix, tamb s important posar-se en contacte amb els membres de les associacions d'institut on les hi hagi. - L'acci. Per oposar-se a les retallades, la mobilitzaci s fonamental, i cal explotar totes les eines que tinguem a m com l'enviament de comunicats i notes de premsa, la difusi per internet, el repartiment de pamflets i pegades de cartells, la realitzaci de xerrades, la convocatria de concentracions i manifestacions, el fer tancaments i la convocatria de vagues. bviament, per algunes d'aquestes accions far falta sospesar si ens trobem en el moment propici per a aix. Per exemple: si no estem segurs que l'ambient estigui suficientment caldejat com perqu hi hagi una manifestaci decent, s millor convocar a una concentraci o convocar a una mobilitzaci sense especificar, demanar recorregut per fer manifestaci, i, si la convocatria t el suficient xit com per sortir en manifestaci, dur a terme aquesta. Si no s aix, deixar-ho en una concentraci. La mobilitzaci estudiantil es clau ja que, sobre tot en determinats moments, pot resultar molt atractiu per als estudiants. No obstant, hem d'actuar en precauci i no caure en les mobilitzacions com una fi en si mateix, donat que aquest pot suposar la desillusi de l'estudiantat al veure que les seves accions no solucionen res. Hem de ser intelligents i audaos i preocupar-nos tamb dels petits problemes que podem canviar a curt pla i aix, ser capaos de motivar les lluites. Tampoc hem de descuidar les activitats ldiques com concerts o tallers de tot tipus ja que permeten arribar a un major nombre de persones i profunditzar en la conscienciaci de la comunitat educativa.