El priorat histRIC

El Priorat s una comarca situada al bell mig de la Serralada Prelitoral a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barber. s una comarca amb un relleu molt accidentat i sense cap plana. s vorejada de serres fora altes, en les qual destaquen les muntanyes de Prades a l'est, i les serres de l'Argentera, de'n Jover i Llaberia al sud. Pel nord el Priorat s tancat per la serra de la Llena. Hi ha un Priorat definit per les llicorelles o pissarres. A la paret central de la comarca el rocam s constitut per roques fosques i molt antigues. Sn pissarres o llicorelles formades durant l'era Paleozoica. s el Priorat Histric i el ms conegut com a tal en l'actualitat. Hi predomina el conreu de la vinya. Una segona zona comprn el sector meridional de la comarca, o baix Priorat. s el territori que s'obre i fa de transici a la Ribera d'Ebre. El relleu s menys accidental que a la resta de la comarca, amb un predomini de roques calcries. Es conrea sobretot la vinya i l'avellaner. L'extrem nord-oest del Priorat comprn el territori de l'antiga baronia de Cabassers, a la vall del Montsant. El relleu hi s molt accidental s l'olivera i l'ametller. La vinya ocupa un lloc secundari. La quarta zona inclou el sector nord-est de la comarca, entre el Montsant i les muntanyes de Prades. El relleu hi s molt accidentat, amb un predomini de roques calcries. Al camp hi ha un mosaic de vinyes, ametllers i oliveres El Priorat Histric s una subzona de la comarca del Priorat que comprn els municipis de Porrera, Poboleda, Torroja del Priorat, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, Gratallops,Escaladei i Bellmunt del Priorat. El Priorat Histric coincideix en gran part amb la Denominaci d'Origen Qualificada Priorat, d'on surt un dels vins ms prestigiosos del mn. La concentraci de la poblaci en petits nuclis, tots ells amb unes caracterstiques arquitectniques fora comunes, i la manca dassentaments disseminats sn elements que contribueixen a la conservaci dels valors paisatgstics del Priorat Histric. Els edificis de les bodegues sn construccions emblemtiques que atorguen una forta personalitat als nuclis de poblaci. Origen del nom Quan la Generalitat republicana va fer la divisi comarcal de 1936, es plantej la possibilitat de crear una comarca nica que aplegus les actuals comarques del Priorat i el Baix Camp. Tanmateix, l'opci es desestim. Una vegada s'havien delimitat els actuals lmits geogrfics de la comarca, el segon problema que sorg va ser quin nom calia donar-li. Inicialment va prendre fora cos la possibilitat d'anomenar-la Conca del Siurana -atesa l'orografia de la contrada-, per b que finalment s'impos la memria popular que histricament havia identificat la contrada amb el monestir o priorat cartoix d'Escaladei (o Scala Dei). D'aquesta manera la comarca prenia d'aquest monestir d'origen medieval el nom de Priorat. Malgrat aix, encara avui s habitual sentir a parlar de l'Alt Priorat (o Priorat histric), del Baix Priorat i del Montsant.