Ukrnia: Laboratorio de anagnrisis teatral. N2 ISSN 2174-7458 Actualidad pp.

31-34

Despullant-se amb El Pont Flotant

Jaume Nieto La natura bsica de lindividu. Un alg que es desf de tota la gran massa de circumstncies que tots arrastrem amb nosaltres i que, sobre lescenari, ens ofereix a la cara simplement una veritat, la seua veritat. Molta ra tenia el gran autor Arthur Miller en dir El teatre no pot desaparixer perqu s lnic art on la humanitat senfronta a si mateixa i s aix precisament, enfrontar-nos a nosaltres mateixos, el que sembla pretendre la companyia valenciana El Pont Flotant amb els seus treballs. Amb una sinceritat ms que clara ens han fet tremolar des daquell primer What a wonderful war!, all per lany 2002, fins avui mateix amb Exercicis damor. No amaguen les influncies arribades del teatre antropolgic de lOdin Teatret, Eugenio Barba o Jerzy Grotowski. Humanitat en estat cru o un tant cuinada, per humanitat sincera i directa s el que es troba un quan sels deixa iniciar el rictus teatral. Aix, els quatre membres de la companyia, lex Cant, Joan Collado, Jess Muoz i Pau Pons quan encara estudiaven a lEscola Superior dArt Dramtic, ja fa ms duna dcada, van iniciar un cam junts que els ha dut i els continuar duent a fer una ms que respectable quantitat de quilmetres diem cap a fora, amb les gires dels seus espectacles, per tamb en linfinit recorregut que suposa la investigaci de lindividu, ben cap endins dun mateix. Aquest cam, com ens conta Joan Collado, es va iniciar amb una intenci clara de continuar un entrenament actoral conjunt una vegada acabaren la llicenciatura que els va encaminar a una investigaci corporal constant i ms profunda. Aquesta direcci que van prendre va dur-los a fer un viatge a la seu de lOdin Teatret a Dinamarca on van nutrir-se daquesta manera tan particular que conreen all dusar el teatre i que desprs continuarien estudiant amb Isabel beda, antiga actriu de la formaci danesa, els anys segents. Per anar conformant cada volta ms la unitat de la companyia van iniciar una recerca per trobar una sala on ser residents que els va dur pels barris de Russafa (lantiga sala Marlowe), Benimaclet (La fbrica) i el Cabanyal (lantiga sala Los Manantiales) fins crear la seua prpia lany 2004 al carrer Bar de Patraix, la Sala Flotant. I des del primer moment, la seua voluntat de crixer va dur-los a organitzar cursos de formaci als espais que anaven usant i que els interessaven a ells mateixos per no refredar-se i continuar construint el que avui sn. I el que sn avui s una companyia madura que ha sabut trobar el seu lloc a la realitat teatral arribant a una visi prpia del que s la funci del teatre ac i ara amb un treball de
1

Ukrnia: Laboratorio de anagnrisis teatral. N2 ISSN 2174-7458 Actualidad pp. 31-34

creaci ben autntic i original junt amb una pedagogia teatral slida i definida que no deixa indiferent i que obrin a tot aquell que shi aprope a qualsevol dels seus cursos per conixer-la. El primer muntatge va aparixer el 2002. La idea per a What a wonderful war! va sorgir del text de Bertolt Brecht Mare coratge. Per cap paraula daquest text va ser reproduda en la representaci del treball dels flotants. Volien parlar de la guerra i volien fer-ho duna forma molt humana per tamb molt animal. De tal manera que el text va ser substitut per una proposta molt gestual on s va tenir cabuda un llenguatge inventat molt primitiu. Citant a Joan: Per a nosaltres sempre ha sigut molt important que el contingut estiga molt relacionat amb la forma i que la forma esdevinga el contingut. Aix, en escena ens trobvem amb uns personatges humans molt primaris dins duna teatralitat molt marcada per com ens diu lactor buscant la major versemblana i realitat possible dins el codi escnic que era dur, molt animal i molt grotesc. Amb aquest espectacle els flotants van rebre el premi a la millor actriu i millor direcci al Festival Escnia de Foios lany 2003 i van ser finalistes al VII Certamen de directoras de escena de Torrejn del Ardoz, a Madrid, lany 2004. Aquest mateix any, a la XV mostra de Mim de Sueca, estrenaven

Trnsit: El viatge de Juanillo Cabeza. Esta volta la temtica versava sobre la manipulaci
de la societat sobre lindividu. En escena veiem un cub on un personatget, Juanillo, naixia i es desenvolupava mentre uns personatges, els tres presentadors, li construen la vida amb artificis i enganyifes. Vam usar titelles, ombres i dems recursos per crear una illusi. Escollirem el llenguatge de la teatralitat per la relaci amb la idea de lengany i la manipulaci a Juanillo, a qui jo interpretava, ens diu Joan. El plantejament de deixar que la forma siga la manifestaci del contingut intern del muntatge es mantenia i continuava desenvolupant-se duna manera nova i diferent. El missatge, elaborat amb tot aquest artifici, era molt contundent i tractat des duna perspectiva un tant general, amb personatges del tot imaginaris i exemplificadors per fer aquesta crtica a la educaci i a la societat sencera en qu vivim. Al text, trobem que quan Juanillo est arribant a la fi del seu viatge i a la mort es dirigeix al pblic i afirma No sou els amos de tot el que feu. Cregueu-me.. Aquest muntatge, on Pau Pons va eixir de lescena per dedicar-se en exclusiva a la direcci, va comptar amb la collaboraci de Paco Martnez en el paper dun dels presentadors. Tot i aix, no va aconseguir lxit esperat i va ocasionar un canvi ms que important que va condicionar tota la dramatrgia posterior dels flotants. Ara la realitat sobre lescenari es tornaria molt ms patent i van deixar sorgir un nou

Ukrnia: Laboratorio de anagnrisis teatral. N2 ISSN 2174-7458 Actualidad pp. 31-34

projecte sense tenir ja tant en compte que el que estaven fent era un obra de teatre i deixant recaure el pes en ells mateixos. Amb a vull dir que, a Com a pedres, els personatges principals eren ells mateixos i els collaboradors els seus pares. Com a

pedres parla del pas del temps, dels records, del temps passat, de la memria. Lobra
resulta un viatge en el temps i el mn calidoscpic dels records dins les experincies reals que sn les vides de cadascun dels tres intrprets que en aquest muntatge van ser Joan Collado, Jess Muoz i Pau Pons. La frontera del teatre amb la realitat cada vegada era menys palpable dins el treball de El Pont Flotant i a Com a pedres, els actors ens presentaven no noms als seus pares sin els seus si-mateixos de la infncia, els trets culturals i familiars que ms els han identificat a ms de mostrar-nos el que succea quan sobligaven a veure la seua vida i el seu temps amb perspectiva. Lligaven el record lluny a la reflexi al present sobre el mode de viure el temps, el xiquet amb ladult i ladult amb la figuraci del jo futur.

Quan era menuda volia fer-me gran, i ara que ja ho sc s que tot temps passat fou millor. No vull fer res, no vull construir res, no vull tirar avant. Vull parar. Vull que el meu futur siga igual que el meu passat. Que el meu present siga igual que el meu passat. Els moments que recorde, els que no recorde, els que ni tan sols he viscut, segur que foren millor que els actuals. El futur, ja ho deia Leonard Cohen, s un assass.
Pau a Com a Pedres, Escena VIII

Hui arribar abans. Hui no agafar el semfor de Peris i Valero amb usias March. Hui acabar abans i tornar a casa abans. Hui guanyar un bon grapat de temps. Si no... quan me nadone a sha acabat. Com totes les histries. Com les pellcules, les vacances, les Olimpades... com les obres de teatre.
Jess a Com a Pedres, Escena XI Lescenografia, dissenyada per Joan Collado, continuava lligadssima al missatge de lobra. Formada per retalls de cartr, publicacions, etc. en clara referncia als records constitua un gran envoltori per a lacci que en un moment shi tornava neutra per convertir-se en un espai exterior o el sal de la vivenda de la infncia de Jess quan es requeria. Aquesta obra, contrriament a Trnsit on es va pensar molt en la eixida del espectacle i l acabat teatral, va ser creada amb total llibertat i aix i la nova decisi dramatrgica llenaren la companyia a gires ms importants, moltes a Sud-Amrica. A

Ukrnia: Laboratorio de anagnrisis teatral. N2 ISSN 2174-7458 Actualidad pp. 31-34

ms, el text fou editat i publicat per Teatres de la Generalitat Valenciana i el treball va guanyar premis com el Max Aub al millor text als XVII Premis de les Arts Escniques de la Generalitat Valenciana; a la millor direcci, espectacle i actriu a la I Edici dels Premis Abril o el Premi a Espectacle Revelaci de la Feria de Huesca lany 2007 a ms de la nominaci tamb a Espectacle Revelaci als X Premios Max, tamb al 2007. La llarga llista de representacions comptabilitza ms de dues-centes. I, desprs daquest xit arrib

Exercicis damor i arribats a aquest punt els actors confessen la seua preferncia per
anomenar als assistents a lespectacle convidats i ja no espectadors. Els flotants, esta volta tornant a comptar amb lex Cant, volen comptar amb el pblic com un ms, volen fer-lo viure directament el que est passant. Ara transformen lescena en una classe fentlo adoptar un rol inconscient destudiant adolescent, ara el convertiran en assistent a un casament, en quasi famlia. El faran partcip de tot, amb una relaci ms directa que mai (la part final de lobra es un sopar tots junts amb una paella que cuinen all mateix). Presenten i analitzen lamor, lamor en ells mateixos i ells mateixos en lamor. Veuen les relacions amb perspectiva i les comenten, shorroritzen del que veuen per ho accepten, no queda altra. Aix s, el pessimisme ser substitut per la illusi. Ser canviat pel constant desig de trobar eixa histria ideal. Acceptant que no la trobarem, s... per mai oblidant que no podem deixar dillusionar-nos.

[...] Pero hoy, nuestro amor no ser normal, no ser un amor real. Ser un amor de pelcula. Hoy vamos a jugar a la ilusin romntica. Vamos a ilusionarnos. Ilusionarnos en los dos sentidos de la palabra: una ilusin es un engao, una trampa, pero una ilusin es tambin un deseo. Vamos a ilusionarnos, a imaginarnos a Pau i a Joan enfermos de amor, compariendo sus cuerpos, convirtindose en uno. Juntos para siempre.[] Ejercicios de amor, de El Pont Flotant
Aix, si el text anterior es centrava ms sobre el passat, el record i el pas del temps, aquest ho fa en el present, en com viurel i com estimar en ell. Joan Collado ens confessa que aquestos dos junt amb el prxim, encara no estrenat, conformen una trilogia no oficial que ha anat materialitzant-se mitjanant aquesta seua recerca sobre si mateixos. El nou muntatge,

Algunes persones bones, que ja es troba en fase final de

desenvolupament ser estrenat el proper 19 de Novembre a lauditori de la Merc a Girona i la temtica tantejar de nou la idea de lindividu a la societat per duna manera radicalment distinta a Trnsit. En aquesta ocasi, els flotants parlaran des dun punt molt ms avanat del viatge.

Ukrnia: Laboratorio de anagnrisis teatral. N2 ISSN 2174-7458 Actualidad pp. 31-34

La realitat des del punt de vista dramatrgic, lantropologia basant la interpretaci i la substituci de la illusi per la veritat i per la realitat sn la signatura daquesta companyia . Una visi prpia de com connectar amb lespectador o el convidat ben efectiva. I noms resta recomanar el lector descobrir-la de primera m acudint al teatre.