13/11/2012

Histria de la Filosofia
Tema 2 La Filosofia de Scrates i Plat

Context histric

Segle V a. de C. Visi histrica 49 9 492 - 475

Guerres Mdiques: Atenes ven els medes (Xerxes) i les conseqncies sn: Democratitzaci. Popularitzaci de l ensenyana. Aparici dels sofistes.

Context Histric
400 L any 404 a.C. Atenes cau davant dEsparta, i aix comporta la fi de la societat intellectual i democrtica de Pricles. El s.IV s un moment de crisi. Els pagesos s'arrunen per causa de la guerra, han de malvendre les seves terres i marxar a les ciutats, cosa que provoca atur i fam. En els darrers anys del s. V a. C. la lluita poltica enfrontar els partidaris de la democrcia i els partidaris de loligarquia (laristocrcia).

450 479 - 431

Imperialisme atenenc: Pericles s reelegit 15 vegades. Atenes s la capital cultural de Grcia. Hi viuen Herodot, Xenofont, Fdies, Sfocles, Esquil, Eurpides, Scrates, Anaxgores, els sofistes. Oposici: Tucdides

431 - 404
Guerres del Pelopons: Enfrontament Atenes (Lliga de Delos) amb Esparta (Lliga del Pelopons). Victria d Esparta que imposa a Atenes el Govern dels 30 Tirans. Un any ms tard, Trasbul instaura novament la democrcia.

Grcia a lpoca de Scrates

Scrates, o... per qu existeix el mal?

Noms s ... que no s res.

13/11/2012

Vida de Scrates (470 - 399 a.C)

Nascut a Atenes, fill de Sofronisc, un escultor, i de Fenareta, una llevadora. Estudia la retrica i la dialctica dels sofistes i les idees dels filsofs jnics. A la guerra del Pelopons contra Esparta, lluita amb gran valor en diferents batalles. Passeja pels mercats i places d'Atenes, dialogant i discutint amb qui vol escoltar-lo, mitjanant preguntes. s poc agraciat, per arriba a ser molt popular a Atenes per la seva intelligncia i sentit de l'humor. Als 70 anys s acusat de traci i condemnat a mort. Ell mateix sadministra la dosi letal de ver (cicuta).
7

Scrates / Conceptes bsics

1. MTODE SOCRTIC 1.1. IRONIA 1.2. MAIUTICA 1. 2. 3. 4. INTEL.LECTUALISME MORAL DOCTA IGNORNCIA DIALCTICA UNIVERSALISME TIC.
8

Scrates / Conceptes bsics

Mtode Socrtic: Tcnica dialogada per ajudar qui vol conixer la veritat, perqu la pugui descobrir per si mateix, amb lajuda del llenguatge i dun mestre que el vagi guiant. Consta de 2 parts I una conclusi: 1.Ironia: moment destructiu, negatiu i crtic. Posa en contradicci a l'interlocutor, demostrant-li que defensa idees absurdes per tal que les abandoni. 2.Maiutica: moment constructiu, que porta cap a la saviesa. La veritat la portem dins l'nima, per cal un esfor per descobrir-la, per fer el pas de les opinions vulgars a la cincia.
3.Inducci. Conclusi

Finalitat del mtode socrtic

El coneixement rau en la definici. Ex.: Qui no sap definir la Justcia, no la coneix i no sap valorar el que s just, i el mateix ocorre amb les altres virtuts. La definici expressa l'essncia comuna de tots els actes virtuosos i noms ella serveix de criteri per distingir-los dels que no ho sn. La universalitat de la moral es fonamenta en la ra.
10

d una definici general a partir de casos particulars semblants.

9

Scrates / Conceptes bsics

Intel.lectualisme Moral: s la conseqncia de la maiutica. Tot home bo s savi. Qui coneix el B, no pot deixar de fer-lo. Qui actua malament, ho fa perqu s un ignorant. Docta Ignorncia: noms s que no s res. Reconixer la prpia ignorncia, rebutjant els falsos coneixements, s el primer pas per arribar a la saviesa. Dialctica Socrtica: Art del dileg. Amb el dileg tothom ensenya i tothom aprn. L'educaci s collectiva: la ciutat ens educa. No aprenem del mestre sin a travs del mestre: l'autntic magisteri el dna la vida. Universalisme tic: Rebuig del relativisme dels sofistes, que defensaven que tot sn opinions. Per Scrates, s millor ser just que injust, s millor ser bo que ser dolent, s millor patir una injustcia que cometre-la. La funci del filsof s definir els universals tics i ajudar cada home a trobar-los.
11

Resum / Scrates
1. 2. 3. Cal reformar el jovent per fer-ne bons ciutadans (per aix l'acusaran de corrompre els joves). Per aconseguir-ho cal una tcnica o mtode (el dileg orientat a la recerca del B) i un mestre que orienti. El punt de partena de la filosofia s la introspecci (mirada interior, descobreixo el B quan m'analitzo interiorment). En la ra trobem conceptes clars, definidors de les essncies de tot, comprensibles per tothom que busqui la veritat Els conceptes de la virtut sn innats: els portem a dins i per aix tendim a complir-los quan els coneixem. Qui coneix el B no pot deixar de fer-lo.
12

4.

5.

13/11/2012

Scrates / Sofistes
Semblances Inters per l'home: com cal obrar per ser un bon ciutad ? Inters pel llenguatge: la veritat, o el convenciment, naixen a travs de la paraula. La recerca d'influncia social: moral en Scrates, poltica en els sofistes. Diferncies El mtode socrtic s el dileg. La paraula s un instrument per arribar a la veritat. Els sofistes usen la paraula per aconseguir el poder (Retrica). L'ideal socrtic s aconseguir la felicitat. L'ideal dels sofistes s aconseguir l'xit. Scrates vol fonamentar la filosofia, definint els conceptes tics (qu s el B, qu s la Virtut...). Per als Sofistes aix s impossible.
13

A1 / Vocabulari bsic. Defineix:

1. Mtode 2. Ironia 3. Maiutica 4. Intellectualisme moral 5. Docta ignorncia 6. Universalisme tic 7. Introspecci 8. Dialctica 1. 2. 3. 4. 5. 6. Fenomenisme Convencionalisme Relativisme Escepticisme Positivisme Retrica

14