1

Estudi contrastiu de lexpressi del desplaament fsic espacial en les traduccions de novelles angleses al catal. Unes quantes orientacions cognitives per als traductors HCTOR GONZLVEZ I ESCOLANO Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Universitat dAlacant hector.gie@ua.es

Abstract
El contrast lingstic entre langls i el catal s un camp destudi que roman gaireb verge a hores dara. Aquesta dada no sembla gaire positiva, ja que les constants traduccions que es fan de langls al catal presenten dubtes lingstics que noms poden solucionar-se grcies a estudis de lingstica contrastiva. Amb aquest objectiu, el treball que presentem intenta aprofundir en les caracterstiques sintacticosemntiques de lexpressi del moviment espacial en totes dues llenges. Laplicaci de la metodologia cognitiva ens permet dibuixar les diferncies entre els dos sistemes i proposar als traductors unes pautes vlides per a mantenir la genunitat del catal en el text darribada sense sotmetres al pes de langls a lhora de traduir les escenes de desplaament fsic.

Abstract
El contraste lingistico entre el ingls i el cataln es un campo de estudio que permanece casi virgen en la actualidad. Este dato no parece muy positivo, ya que las constantes traducciones que se hacen del ingls al cataln presentan dudas lingsticas que slo pueden solucionarse gracias a estudios de lingstica contrastiva. Con este objetivo, el trabajo que presentamos intenta profundizar en las caractersticas sintacticosemnticas de la expresin del movimiento espacial en ambas lenguas. La aplicacin de la metodologa cognitiva nos permite dibujar las diferencias entre los dos sistemas y proponer a los traductores unas pautas vlidas para mantener la genuinidad del cataln en el texto meta sin sometarse al peso del ingls a la hora de traducir las escenas de desplazamiento fsico.

INTRODUCCI Aquest estudi s'emmarca en la voluntat de contrastar, des del punt de vista de la lingstica cognitiva, dues llenges d'estirp diferent, l'angls i el catal, que per aquesta ra presenten dificultats de traducci superiors a les traslacions que es fan entre llenges de parentiu prxim. La parcella que hem triat per a la nostra anlisi comprn l'expressi lingstica que es dna en cada una d'aquestes llenges al desplaament d'un cos en l'espai. Grcies a la comparaci conceptual i sintctica dels dos sistemes que estudiem, podrem oferir algunes orientacions que permeten al traductor de l'angls al catal proporcionar un text genu i allunyat d'influncies lingstiques excessives de l'original.

METODOLOGIA El fet que la diferncia entre l'expressi del desplaament espacial en angls i catal tinga arrels conceptuals a l'hora de seleccionar i atorgar valor distintiu a un determinat grup de factors d'entre tots els que tenen lloc en aquesta mena de desplaament, ens permet recolzar la nostra investigaci en els mtodes de la lingstica cognitiva. Sols amb aquesta perspectiva podrem intuir les conseqncies sintctiques, lxiques i semntiques que implica la distinta categoritzaci de la realitat1. Segons Talmy (1985 i 1991), els verbs de moviment es poden dividir en dos tipus dacord amb la tipologia que tinguen. El primer engloba, entre daltres, les llenges romniques i sanomena de marc verbalitzat (verb-framed). Comprn els verbs que indiquen el trajecte que sefectua en el desplaament fsic amb la informaci semntica del verb: en una frase com eixir de la casa, el significat del verb ens transmet la idea del trajecte que es fa. El segon grup prolifera entre les llenges germniques, entre moltes altres i sanomena de marc satellitzat (satellite-framed)2. La caracterstica que els distingeix s la necessitat dun satllit (en forma de preposici o adverbi) que marque el trajecte de la figura en el desplaament, ja que aquests verbs no el duen implcit en el significat. Aquesta diferncia, per tant, ser fonamental en la comparaci i lanlisi de les estructures sintctiques que trobem en catal i en angls. El corpus textual seleccionat comprn dues novelles (una danglesa i una altra de nordamericana) i tres histries breus (les tres irlandeses) i les traduccions al catal, cadascuna dun traductor diferent (dues al catal oriental i les histries breus, al valenci). Desprs de seleccionar tots els verbs de moviment dels originals, sha comprovat la traducci que sen fa al catal. Tanmateix, dels ms de set-cents exemples que hi hem trobat, noms hem triat per a lelaboraci de les estadstiques els verbs que no es repeteixen en loriginal o que, en cas de repetir-se, tenen diferents traduccions al catal. Dels verbs repetits que tenen la mateixa traducci al catal, noms nhem comptat el primer exemple. Per tant, el corpus final sobre el qual hem treballat se circumscriu a 331 verbs anglesos i les corresponents 342 traduccions al catal3.

Per a la terminologia que utilitzem en aquest treball, remetem a les fonts originals per qestions despai: Ungerer / Schmid 1996 i Talmy 1985 i 1991. 2 Aquestes sn les traduccions que hi hem volgut donar als conceptes de Talmy (985 i 1991). 3 Hi ha verbs de langls que es desglossen en dos o ms verbs en catal. Aquest fenomen no lestudiarem en aquest treball per qestions despai.

ANLISI Els recursos sintctics que podem trobar en catal i en angls per a marcar el desplaament duna figura en lespai sn moltes vegades coincidents en la forma per no pas en la freqncia ds. Al llarg de la nostra anlisi hem trobat onze maneres distintes dexpressar el moviment en angls. La primera4 (200 verbs) correspon a un verb de moviment que cont en el significat la manera de desplaar-se la figura, per no indica cap element ni direccionalitat del trajecte. La marca del trajecte que sefectua es reserva en aquest cas per al satllit (preposici o adverbi). Aquest esquema sintctic, generalment reflectit en verbs darrel germnica, es tradueix al catal amb el mateix esquema en un 27,23% de voltes. Les traduccions que responen a aquesta disposici sintctica solen traduir verbs anglesos com jump, run o fly, verbs que expressen la manera del desplaament per no pas el trajecte, i que tenen unes equivalncies catalanes que, en oposici a la gran majoria de verbs romnics, tamb expliciten la manera en compte del trajecte, que en tots dos casos (angls i catal) s'especifica amb una preposici o un adverbi.
Words [...] lit up in the dark of her mind, and seemed leaving their perches up there to fly across and across (Lighthouse, 121) > Els mots [...]s'encengueren enmig de la foscor del seu cap, i van fer com si s'alcessin de les branques i es posessin a volar ara cap aqu, ara cap all (Far, 136). Gabriel jumped out (Dead, 216) > Gabriel va botar fora (Morts, 102). Let's run to the house and get warm (Brogit, 5) > Vine, correm fins a la casa per escalfar-nos (Sound, 14).

Tot i aix, quan el verb angls escapa a aquest grup redut, l'opci preferida a l'hora de traduir un quadre de desplaament fsic espacial s la que segueix la tendncia general en catal, l'estructura MO MAN PA, que marca el trajecte. La manera de fer aquest trajecte no s'enuncia explcitament, per el context permet inferir amb certa facilitat la manera com s'executa aquest desplaament. Per exemple, en un context on hi ha un personatge de la novella que es troba en una barca en la riba d'un llac i l'original angls descriu un desplaament amb la frase: He [...] pulled away (Lighthouse 89), en la versi catalana es fa referncia al mateix desplaament amb la frase: Va partir (Far, 88). El lector catal disposa d'uns models cognitius que l'obliguen a inferir, en cas de necessitat, la manera en qu es resol el desplaament o, simplement, li permeten prescindir-ne. Un altre exemple que la manera, per inferible i no pertinent en el model cognitiu catal, s prescindible s el segent:
Stepping through fields of flowers and taking to her breast buds that had broken and lambs that had fallen (Lighthouse, 43). Oferim les quatre estructures sintctiques ms significatives segons lorde de freqncia, comenant per la freqncia ms nombrosa.
4

4 Travessant camps de flors i aixoplugant contra el seu pit els brots que s'havien trencat i els anyells que havien caigut (Far, 23).

De vegades, per, l'estil narratiu d'un text o la impossibilitat de reconstruir l'escena amb garanties suficients en punts en qu interessa, obliga a explicitar la manera del desplaament. En aquests casos, el verb catal que es tria expressa el trajecte, mentre que un complement circumstancial de manera, en forma d'un gerundi (MO MAG PA, com els dos primers exemples) o d'una locuci adverbial (MO MAA PA, com l'ltim exemple), n'expressa la manera:
Earl thought I was going to dash up the street (Sound, 211) > L'Earl es pensava que sortiria corrent pel carrer (Brogit, 190). Mr. Carmichael shuffled past, in his yellow slippers (Lighthouse, 62) > Passava precisament el senyor Carmichael, arrossegant unes sabatilles grogues (Far, 56). It jumped away (Sound, 38) > es va allunyar d'un salt (Brogit, 43).

Aquestes estructures s'utilitzen nicament en casos puntuals, ja que representen una descompensaci retrica respecte de l'original. No debades, la utilitzaci d'aquests esquemes implica una focalitzaci en catal de l'element de la manera que, en l'original angls, es trobava entelat. La prodigaci d'aquest recurs traductolgic pot, doncs, recarregar el text meta en excs i malmetre la traducci final. Un altre recurs que presenta langls (MO MAN PAP) s un verb de moviment que no indica la manera de desplaar-se ni el trajecte (68 verbs). Com passa amb el grup anterior, el trajecte es vehicula grcies a laparici de satllits junt amb el verb. Tanmateix, la manera del desplaament no senuncia, contra el que sembla la tendncia dominant en angls. Aquest grup de verbs respon fonamentalment al grup de verbs que podem considerar buits de contingut, verbs comod. Sn casos com els dels verbs come i go, que han anat perdent fins i tot el valor direccional, encara que nhi ha algun dorigen llat5. En el 80% dels casos, els traductors opten per lesquema MO MAN PA en catal:
She went off to the town (Lighthouse, 182) > Se n'anava del poble (Far, 229). The wind [] ventured indoors (Lighthouse, 129) > Certs airets [...] entraven a l'interior (Far, 147). Luster came away from the flower tree (Sound, 1) > En Luster s'alluny de l'arbre de flors (Far, 11).

Com a tercera opci trobem una estructura (MO MAG PAP) que tamb coneix el catal, com les altres anteriors, en la qual apareix un verb de moviment que no t entre els trets semntics cap referncia a la manera del desplaament ni al trajecte (20 verbs). Per mantenir la referncia a la manera del desplaament, sincorpora com a element dependent

Actualment, el verb come encara continua tenint cert valor direccional, per sacompanya gaireb sempre de satllits que confirmen aquest valor o que, fins i tot, linverteixen. En canvi, go conserva una direccionalitat tan difusa que quasi no sutilitza sol.

del verb principal un altre verb amb la forma ing. Parallelament, per traar el trajecte de la figura, sutilitzen els satllits:
In came children rushing and tumbling (Lighthouse, 132) Old Mr. Carmichael came padding softly in (Lighthouse, 146) Kate and Julia came toddling down the dark stairs at once (Dead, 177) She went away running (Sound, 47) Dilsey came hobbling along (Sound, 183) Dont think that you can take advantage of this to come sneaking back (Sound, 202)

Aquesta estructura s prpia, exclusivament, dels verbs come i go en el nostre corpus. Efectivament, la buidor semntica daquests dos verbs obliga que quasi sempre vagen acompanyats de satllits per assenyalar el trajecte i, molt sovint, tot i que no tant, de gerundis per marcar la manera del desplaament. Generalment, aquesta focalitzaci de la manera es mant en catal, tot i que tamb el podem trobar entelat (A lady in a grey cloak, stooping over her flowers, went wandering over the bedroom wall, up the dressing-table, across the washstand (Lighthouse, 137)> La senyora de gris, ajupida mirant les flors, s'enfil pel pany de la paret del dormitori, pel moble del tocador, per la palangana (Far, 162)). Per, sens dubte, la tendncia general s a conservar-ne aquesta focalitzaci. Tot i aix, la manera d'executar la focalitzaci varia de l'angls al catal. Mentre que l'angls utilitza fonamentalment el recurs del gerundi (MO MAG PAP o MO MAG PA, 93% de les construcccions que focalitzen la manera) en detriment de la locuci adverbial (MO MAA PAP o MO MAA PA, 7%), el catal mostra una distribuci ms equilibrada entre aquests dos recursos a l'hora de traduir les expressions angleses que focalitzen la manera (MO MAG PA , 37% i MO MAA PA, 37%). Per raons d'equivalncia retrica entre el text origen i el text meta, sembla que les traduccions que prescindeixen d'una focalitzaci de la manera en catal no sn les ms encertades. El segent recurs (MO MAN PA) en freqncia s el dun verb de moviment que no expressa la manera del desplaament per s que disposa de trets semntics propis que nindiquen el trajecte (16 verbs). Aquests verbs solen tenir origen llat:
Even as they descended (Lighthouse, 73) Ruin approached (Lighthouse, 147) He entered the park (Painful, 113) She crossed the yard and mounted the steps to the kitchen door (Sound, 266).

Aquesta soluci sintctica s, tanmateix, aliena a la llengua anglesa de registre ms colloquial. Quasi nicament sobserva en el llenguatge de registre formal. Una bona prova ns la distribuci entre les obres que hem triat com a corpus. En lobra de registre ms colloquial, la de Faulkner, apareix noms amb els verbs come (I just come over here looking

fora a quarter I lost, Sound, 47) i cross (vegeu supra). En canvi, els textos de Woolf i Joyce, molt ms formals, disposen duna major varietat de verbs que sacullen a aquest esquema: enter, descend, pass, cross, approach, advance, escape. Per tant, lestructuraci sintctica del marc cognitiu del desplaament fsic depn tamb del nivell de formalitat que saplique al text. Les traduccions al catal daquesta estructura conserven l'absncia de la marca de manera, per els verbs expliciten el trajecte del desplaament en els seus trets semntics (MO MAN PA) en un 80% dels casos6.
She went off to the town (Lighthouse, 182) > Se n'anava del poble (Far, 229). They ain't coming back here no more (Sound, 2) > Ja no tornaran a venir cap aqu (Brogit, 12).

CONCLUSIONS L'estudi que hem presentat al llarg d'aquestes pgines confirma la tendncia apuntada per Talmy (1985 i 1991) i Slobin/Bocaz (1988) a l'entorn de la diferncia que hi ha entre les llenges romniques i les llenges germniques a l'hora d'expressar lingsticament el quadre coginitiu del desplaament fsic espacial. Les dades extretes de lestudi ens permeten inferir que una bona traducci al catal de les expressions de moviment de l'angls s'ha de basar en dos principis: 1) ha de respectar els criteris d'entelament o focalitzaci de la llengua d'origen per no descompensar els estils del text original i de la traducci i 2) ha de respectar la tendncia natural del catal a prescindir majoritriament de l'expressi de la manera quan es tradueix un verb angls que reflecteix aquest element en els trets semntics propis. Aquest darrer principi no serveix per a verbs anglesos que en l'equivalent catal poden conservar aquesta referncia a la manera a travs dels trets semntics propis (crrer, caminar, saltar, volar, passejar...). De vegades, el fet de no respectar aquests dos principis malmet la traducci amb descompensacions estilstiques7 i, fins i tot, pot semblar una informaci redundant (al contrari del que ocorre en angls)8: El contrast lingstic que hem esbossat entre la manera dexpressar el quadre del desplaament fsic espacial en angls i en catal ens serveix per a avaluar la qualitat i la genunitat de lexercici de la traducci entre les dues llenges. El traductor catal ha devitar la focalitzaci de la manera del desplaament en 1) expressions que, en loriginal angls, no
Per qestions despai hem eliminat les referncies als recursos menys utilitzats en les traduccions catalanes. Comparem el pes estilstic diferent de les expressions de moviment en aquests fragments: Out on the pale criss-crossed sand [...] stalked some fantastic leviathan (Lighthouse, 89) > Per la ziga-zaga de la sorra d'enfora avanava a gambades majestuoses de pare gegants una mena de monstrus Leviat (Far, 92).
7 6

tenen la manera focalitzada i, una vegada tradudes al catal, permeten reconstruir per context la manera del desplaament i, per tant, podrien considerar-se als ulls del lector com a redundants 2) per regla general, en els passatges que no sn descriptius, per equilibrar lestil doriginal i traducci. Parallelament, i pel que fa al trajecte, shan dintentar utilitzar majoritriament els verbs que tenen entre els seus trets semntics lindicatiu del trajecte. En cas dhaver doptar per un verb [-trajecte], s recomanable no focalitzar la direcci si no apareix focalitzada en loriginal, sobretot en passatges no descriptius.

BIBLIOGRAFIA SLOBIN, Dan I (1999), Two Ways to Travel: Verbs of Motion in English and Spanish, en Grammatical Constructions. Their Form and Meaning, edici a cura de Masayoshi Shibatani i Sandra A. Thompson, Oxford: Oxford University Press. 195-219. SLOBIN, Dan I. i Aura Bocaz (1988), Learning to Talk about Movement Through Time and Space: The Development of Narrative Abilities in Spanish and English, Lenguas Modernas 15: 5-24. TALMY, Leonard (1985), "Lexicalization Patterns: Semantic Structure in Lexical Forms", en Shopen, T. (ed.) (1985), Language Typology and Syntactic Description III: Grammatical Categories and the Lexicon, Cambridge: Cambridge University Press. 36-149. TALMY, Leonard (1999), The Windowing of Attention, en Grammatical Constructions. Their Form and Meaning, edici a cura de Masayoshi Shibatani i Sandra A. Thompson, Oxford: Oxford University Press. 235-287. UNGERER, F. i H. J. Schmid (1996), An Introduction to Cognitive Linguistics, Londres: Longman. TEXTOS UTILITZATS FAULKNER, William (1984), El brogit i la fria, traducci de Jordi Arbons, Barcelona: Proa (Brogit). FAULKNER, William (1995), The Sound and the Fury, Nova York: Vintage (Sound).

The frog hopped away (Sound, 21) > La granota es va allunyar saltant (Brogit, 28): en cursiva, lelement que sembla redundant.

JOYCE, James (1992), The dead, A Painful Case i Grace, en The Dead, Londres: Penguin. JOYCE, James (1999), Un cas dolors, La Grcia, Els Morts (de Dublinesos), traducci de Sofia Pastor, Valncia: Eliseu Climent. WOOLF, Virginia (1982), To the lighthouse, Londres: Granada (Lighthouse). WOOLF, Virginia (1984), Al far, traducci dHelena Valent, Barcelona: Proa (Far).

Annex 1
Taula comparada de freqncies de les estructures sintctiques utilitzades en angls i catal per expressar el quadre cognitiu del desplaament fsic espacial (comparaci per estructures): MO MA PAP MO MAN PAP MO MAG PAP MO MAN PA MO- MA PAP MO MA PAN MO MAG PA MO MAA PAP MO MAA PA MO MAN PAN MO MA PA 200 68 20 16 11 7 5 1 1 1 1 MO MA PAP MO MAN PAP MO MAG PAP MO MAN PA MO- MA PAP MO MA PAN MO MAG PA MO MAA PAP MO MAA PA MO MAN PAN MO MA PA MOMO MAJ PA MO- MAN PAP MO- MAN PAS MO- MAN PA MO- MAS PAN MO MA PAV MO MAV PA MO MA PAG SUBS ADV ADJ eliminat MO MAS PA MO MAA PAJ MO MAA PAP MO MAS PAV MO MAV PAN MO- MAA PAA MO MAA PAS 331 46 17 2 130 0 20 27 0 27 1 15 16 3 4 4 1 3 5 6 2 1 1 1 2 1 1 3 1 1 1 1 342 331 Taula comparada de freqncies de les estructures sintctiques utilitzades en angls i catal per expressar el quadre cognitiu del desplaament fsic espacial (comparaci per nombre de freqncies): MO MA PAP MO MAN PAP MO MAG PAP MO MAN PA MO- MA PAP MO MA PAN MO MAG PA MO MA PA MO MAN PAN MO MAA PA MO MAA PAP 200 68 20 16 11 7 5 1 1 1 1 MO MAN PA MO MA PAP MO MAG PA MO MAA PA MO MA PAN MO MAN PAP MOMO MA PA MO MAV PA MO MA PAV MO- MAN PAP MO- MAN PAS MO MAJ PA MO- MAS PAN MO MAA PAP MO MAG PAP MO MA PAG eliminat MO MAN PAN MO- MAN PA SUBS ADV ADJ MO MAS PA MO MAA PAJ MO MAS PAV MO MAV PAN MO- MAA PAA MO MAA PAS MO MAA PAP MO- MA PAP 130 46 27 27 20 17 16 15 6 5 4 4 3 3 3 2 2 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 0 342

10
Taula de correspondncia de les estructures sintctiques angleses que expressen el quadre cognitiu del desplaament fsic espacial i les estructures sintctiques catalanes a travs de les quals s'han tradut: MO MAG PAP MO MAG PA MO MAA PA MO MAN PA MO MA PA MOMO MAJ PA 5 MO MAA PA MO MAG PA MO MAN PA 1 MO MAA PA 1 MO MAA PA 11 MO MAV PA MO MAA PA MO MAN PA MO MAG PA MO- MAN PAP 16 MO MAN PA MO MAN PAP MO- MAN PAS MO MA PA Eliminat 68 MO MAN PA MO MA PA MO MAN PAP MO MA PAP MO- MAN PAP MO- MAN PAS MO MAG PA SUBS 1 MO MAN PAN 200 MO MA PAP MO MAN PA MO MA PAN MO MAG PA MO MAA PA MOMO MAN PAP MO MA PA MO MA PAV MO MA PAA MO- MAS PAN MO MAA PAP MO MAJ PA MO- MAN PAP MO- MAN PAS MO MAN PAA MO MA PAGG MO MAG PAP MO- MAN PA MO- MAA PAA ADJ ADV MO MAS PA MO MAA PAJ MO MAA PAS MO MAS PAV MO MAG PAN Eliminat 7 MOMO MA PAN MO MAA PA MO MA PAP MO MAG PA 20 9 5 3 1 1 1 3 1 1 1 1 6 2 2 1 1 12 1 1 1 1 54 7 6 3 1 1 1 1 1 58 40 18 14 14 13 10 8 5 5 3 3 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 1 1 1

MO MAG PA

MO MAA PAP MO MAA PA MO- MA PAP

MO MAN PA

MO MAN PAP

MO MAN PAN MO MA PAP

MO MA PAN