ORIGEN I EVOLUCI DE LA LLENGUA CATALANA

Unidiomaselresultatdun llargprocshistric.Peraix, nopodemconixerbelseu estatactual(lasevasituaci sociolingstica,laseva constituciinterna)sensetenir coneixementdelesvicissituds perquhapassat.

EL CATAL, LLENGUA ROMNICA Elcatalsunallenguaromnicai, com la resta de llenges romniques,sunacontinuacidel llatvulgar. Els primers pobladors de les terres catalanes celtes, fenicis, grecs, iberobascs van deixar un rastre lingstic, (el substrat prerom), que no va resistir lempenta de la romanitzaci. Elllatesvaimposarpertotarreu; ben aviat els parlars preromans varen anar desapareixent a poc a

Quan lImperi rom va fer fallida, els visigots varen arribaralesterrescatalanes,on varen imposar la seva administraci. La llengua germnica no va poder esborrar el llat, per hi va deixar una lleugera petjada (el superstrat). Larribada dels rabs (711) quanjashaviainiciatelprocs de diferenciaci entre el llat i les llenges romniques, va afectar lleument la llengua catalana;alPasValenciiales Illes Balears, on la presncia

Elementsgermnics:guerra, guanyar,bandera,espia, guaita,roba,blau,boig... Abundenelsantropnims: Arnau,Bernat,Elvira,Frederic, Guillem,Raimon... Elementsrabs:talaia,duana, albar,arrs,sucre,carxofa,, massap,xarop,llebeig...La toponmiasmoltabundant: elsprefixosBENI,BINIiAL (Benimell,Binissalem, Alcdia.Iantropnims: Mesquida,Rufat,Borja...

LA FORMACI DE LA LLENGUA CATALANA

Cap a la segona meitat del segle XII varen comenar a proliferar els textos ntegrament escrits en catal; sn textos, majoritriament en prosa, que pertanyen als mbits jurdic i religis. Els textos anteriors a aquesta poca, encara no ens permeten parlar duna prosa romnica catalana, perqu noms inclouen fragments molt breus

A la segona meitat del segle XIIIapareixlaprosaliterria, creada per una figura excepcional: Ramon Llull, el primer escriptor que va utilitzar una llengua vulgar per tractar temes cientfics, i ambelllallengualiterriava assolir un notable grau de perfecci.

La

consolidaci de la identitat nacional va convertir la llengua en un elementdecohesiculturali poltica i va afavorir laparici de la prosa histrica, una forma narrativa de donar a conixer als sbdits de la Corona la histria del seu pas.Vatenirelseumoment culminant en les quatre grans Crniques: de Jaume I, deBernatDesclot,deRamon

Juntament amb la prosa es va desenvolupar la poesia. Els primers poetes catalans, estretament relacionats amb lanoblesa,varenescriureles seves composicions seguint la moda de lpoca en llengua provenal, mentre que les masses populars se serviren de la llengua prpia.
.

EXPANSI I ESPLENDOR DE LA LLENGUA LITERRIA

A mitjan segle XIII, Jaume I ja havia acabat la reconquesta del sector hispnic oriental. Al final del segle XIII sinici lexpansi catalana a

La Cancelleria Reial sencarregdemantenir i de difondre un model literari unitari que va configurar la prosacatalana,alhoraqueva ser el canal introductor dels corrents humanistes. En el segle XV es produ la culminaci del procs iniciat pels escriptors de la Cancelleria, que es va concretar amb laparici descriptors tan importants com Bernat Metge o Joanot

La Cancelleria Reial tenia la funci de redactar tota la documentaci oficial de la Corona. La Cancelleria va ser un factor duniformitat lingsticaivadonarungran impulsalallengua,jaqueva fer una funci de normativitzaciimportant. A lempar de la Cancelleria Reial va aparixer un bon nombre descriptors que varen donar un impuls

Els corrents de lhumanisme itali foren adoptats pels escriptors cancellerescos; la prosa catalana presenta, en aquest perode, un notable graudeperfecci. A principi del segle XV es va produir lentronitzaci de la dinastia dels Trastmara. Lpoca ms esplendorosa de la llengua catalana coincideix amb el canvi de dinastia. Daquesta poca sn Joanot Martorell, Ausis March,

DEL RENAIXEMENT AL SEGLE XVIII Elperodequevadesdelsegle XVI al segle XVIII s conegut, en general, amb el nom de Decadncia. Aquest, per, s un terme inadequat que ha servit per encotillar determinades etapes de la histriadelcatal,sovintpoco mal historiades. De fet la literatura, la manifestaci ms emblemtica duna llengua, va viure en aquest perode una poca de crisi, que es veu ms greu quan comparam la

Tot i que el catal, durant el perodequevadelsegleXVI al segle XVIII, va continuar essent la llengua de les institucions, de la justcia i de lescola, un bon nombre descriptors optaren per escriure llurs obres en castell. Causes politicosocials, econmiques, culturals i literries influren

Sinici un procs de castellanitzaci que afect bsicament la noblesa, la qualadoptelcastellenles relacions amb la cort. El procs de substituci lingsticadelanoblesa,que acab desplaantse a Castella, es fa pals en les obres dels escriptors valencians de la cort de GermanadeFoix.

La llengua literria presenta signes dempobriment, ja que no es va renovar en la mateixa mesura en qu ho van fer la resta de llenges de cultura. De tota manera la producci literria, tot i que no t la qualitat de la del segle XV, va ser present en totes les branques de la producci culta.

Varen ser, per, els mbits populars els que es mantingueren fidels a la llengua. La llengua del poble va continuar lliure de la presncia de castellanismes i sense signes dempobriment
.

s en aquest perode que es produeix una profunda esquerda en la cohesi territorial de la Corona catalana-aragonesa: les terres de Catalunya Nord sn cedides a Frana pel tractat dels Pirineus.

ELS DECRETS DE NOVA PLANTA I LA POLTICA LINGSTICA OFICIAL

Fins a la publicaci dels decrets de Nova Planta, la llengua catalana va continuar essent la llengua de les institucions poltiques, dels processos de cort, de lensenyament, de les lleis, com tamb de les ordres de mobilitzaci i de la major part de la correspondncia oficial del pas.

Per, acabada la guerra de Successi, la promulgaci dels decrets de Nova Planta va provocar lenderrocament de lestructura constitucional dels Pasos Catalans, fonamentada en una tradici democrtica secular, fet que desencaden una profunda crisi.

La victria de Felip V va comportar labolici de la legislaci i de les institucions prpies dels territoris sotmesos, aix com tamb restriccions de tota mena que afectaren el desenvolupament normal de la llengua i de la cultura catalanes. Amb la publicaci dels decrets de Nova Planta, la llengua catalana va perdre el seu carcter oficial i va ser substituda pel castell.

Tal substituci, per, no es va poder dur a terme en una societat que era bsicament monolinge. Per tal daconseguir-ho, doncs, sinici un llarg perode de prohibicions, que tampoc no va donar els fruits desitjats per la monarquia borbnica.

On les mesures repressives feren ms efecte va ser en la literatura culta, que presenta potser el grau dempobriment ms alarmant de tota la histria de la llengua. s en aquest perode que comencen a proliferar les defenses i apologies de la llengua, primers senyals de la recuperaci.

EL CATAL AL SEGLE XIX

Durant el primer ter del segle XIX, s'accentua el procs de minoritzaci lingstica que s'havia iniciat amb l'entronitzaci de la dinastia borbnica. La castellanitzaci continu progressant entre les capes altes de la societat. La penetraci del castell en els mbits formals -discursos, documents, etc.- va fer que el catal es reclogus en els usos colloquials i a la tradici popular. El marc sociolingstic va tendir a un bilingisme de carcter diglssic i que es va veure reforat per les contnues prohibicions a qu es veia sotms el catal.

Per a partir de la segona meitat de segle es produ un canvi substancial en el panorama lingstic, es va anar perfilant un nou moviment d'abast cultural i poltic: la Renaixena. La recuperaci de la conscincia nacional i la represa cultural i lingstica promoguda per la Renaixena van estretament lligades al creixement del catalanisme poltic. La llengua es convert en un element fonamental d'identificaci.

L'ideal de la Renaixena an penetrant entre els nuclis intellectuals del pas que varen esbossar un programa d'actuaci que tenia com a objectiu la recuperaci i la normativitzaci de la llengua. Una pea clau en tot aquest procs va ser la restauraci dels Jocs Florals (1859) que varen esdevenir una plataforma de difusi fonamental.

LA NORMATIVITZACI LINGUSTICA

Una de les necessitats peremptries que varen detectar els prohoms de la Renaixena fou la de normativitzar lidioma, objectiu que altres llenges ja havien assolit durant el Renaixement per que aqu, amb les vicissituds poltiques, qued pendent. Els segles de prostraci havien llegat una llengua malmesa. Per a recobrar la seva categoria de llengua culta urgia disposar duna ortografia unitria, moderna, genuna.

El 1906 se celebr el Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana, organitzat pel filleg mallorqu Antoni M. Alcover, amb la participaci de representants de totes les terres de parla catalana. El Congrs, serv per a estimular els estudis lingstics, com tamb per a fer que lidioma fos reconegut internacionalment i perqu la poblaci prengus conscincia de la feina de redreament de lidioma que calia emprendre.

Un primer pas el constitu la creaci duna acadmia de la llengua, tasca que fou encomanada a la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans (IEC).

El primer resultat fou la publicaci de les Normes Ortogrfiques (1913). Aquesta tasca de regulaci de lidioma es complet amb la publicaci de la gramtica (1918) i del diccionari oficials (1932), obres signades per Pompeu Fabra. El resultat daquesta labor normativitzadora fou una llengua moderna, apta per a tots els mbits ds i reflex de la unitat dels territoris de parla catalana.

EL PRIMER TER DEL SEGLE XX La centria sinici amb lxit electoral de Solidaritat Catalana (1906), coalici que agrupava gaireb tots els partits catalans. Aquest triomf permet que Enric Prat de la Riba esdevingus president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), des d'on pos les bases per a una futura autonomia de ms abast (la de la Generalitat republicana). El catal tornava a ser la llengua de bona part de lAdministraci i amb un prestigi social cada cop ms gran, tot i no gaudir de carcter oficial.

La Mancomunitat de Catalunya, per, fou dissolta poc desprs del cop destat de M. Primo de Rivera. Durant la dictadura daquest general (1923-1930), sobr un nou perode de repressi contra la cultura i la llengua, que no sacabar fins a larribada de la democrcia, amb la instauraci de la II Repblica espanyola (19311939). En aquest moment Catalunya recuper les seves institucions: la Generalitat i el Parlament. LEstatut dAutonomia (1932) proclam el catal llengua prpia del pas i li retorn loficialitat (compartida amb el castell, oficial de tot lEstat espanyol).

Tret del parntesi de la dictadura militar de Primo de Rivera, en el primer ter del segle XX el catal tingu una utilitzaci remarcable com a llengua A. Susava en tots els mbits de la vida pblica i cultural, amb una important presncia en part de lAdministraci i de lensenyament, en la literatura, les cincies, el periodisme, etc. Es pot afirmar que als anys trenta sestava liquidant la situaci de diglssia heretada de les etapes anteriors. Aix permet que la nombrosa immigraci castellanoparlant, que arribava per cobrir els llocs de treball generats pel desplegament industrial, esdevingus aviat bilinge i sintegrs a la cultura de la terra que lacollia. Al Pas Valenci i a les Balears es produren tamb avenos importants en lextensi social del catal, per en un grau molt inferior al Principat.

EL FRANQUISME

La rebel.li militar de 1936 fou el comenament duna sagnant guerra civil, guanyada lany 1939 pel general F. Franco. La victria feixista comport la supressi del rgim democrtic i, per tant, labolici de lEstatut dAutonomia i de les institucions. A ms de la supressi de totes les llibertats democrtiques, les terres amb llengua prpia no castellana hagueren de patir una segona repressi: lexercida damunt el seu idioma i la seva cultura.

Hi hagu un intent de genocidi cultural, que comport la prohibici del catal en qualsevol mbit pblic o oficial. La llengua fou proscrita de lAdministraci, de lensenyament, dels mitjans de comunicaci, dels espectacles, dels rtols dels edificis, dels comeros, etc., fins i tot eren reprimides certes manifestacions orals en catal en els organismes pblics, com ara en els edificis de Correus i Telgrafs.

La repressi contra el catal fou especialment violenta durant els primers vint anys del rgim, que mostr una voluntat lingicida, ms agressiva que la que havien mostrat Felip V o Primo de Rivera. En tot cas, la dictadura procur que la utilitzaci del catal (o del gallec i del basc) ans sempre associada a contextos informals, folklrics, promovent la seva estigmatitzaci com a dialecto, com a lengua regional (= llengua B), com a parla de segona en el seu propi territori.

Tanmateix, lassimilaci dels sentiments diglssics comport de vegades laband definitiu de lidioma, sobretot per part de les classes dirigents (particularment les de les tres gran capitals, sobretot de la valenciana). Les circumstncies foraren la bilingitzaci generalitzada i la desaparici obligada dels monolinges catalanoparlants. Irromp el bilingisme literari i el predomini absolut del castell com a llengua A. La poblaci, per, romangu majoritriament fidel a lidioma del pas, que utilitzaren en lmbit col.loquial o familiar.

El clima hostil fu que lidioma perds no tan sols en mbits ds, sin tamb en extensi social. A ms, a finals dels anys cinquanta, larribada dimmigraci adquiria unes dimensions desconegudes fins aleshores, amb el desplaament cap a les zones industrials de Catalunya (i, en general, a les grans ciutats dels PPCC) dimportants masses de poblaci procedent de les zones peninsulars ms deprimides (Andalusia, Extremadura, Galcia...).

La prohibici i persecuci del catal dificult el seu accs a la llengua i cultura autctones, a diferncia del que havia ocorregut en perodes anteriors. Cal afegir que la situaci del catal esdevingu encara ms delicada de resultes de la coincidncia entre la llengua que el poder pretenia imposar i la de la majoria dels nouvinguts (tot i la bona disposici respecte a la llengua demostrada en general per aquests).

Un nou factor desestabilitzador fou el boom turstic dels anys seixanta, especialment a les Illes Balears (on san instal.lant un nombre creixent de poblaci estrangera, sobretot alemanya). Aparegueren guetos lingstics nocatalanoparlants i smptomes duna certa hibridaci de lidioma en les generacions joves, ms proclius a canviar de llengua.

El bilingisme social deix el catal en una situaci molt desfavorable. En terres on no s la llengua prpia, el castell pass a ser usat, doncs, en tots els registres i mbits, des de les funcions A fins a les funcions B. Entre els mbits nous que aparegueren cal destacar lomnipresent televisi (1959), que fu arribar la llengua castellana a sectors fins ara poc permeables a la influncia daquest idioma.

La televisi contribu especialment a fer que el castell no fos vist com una llengua estranya ni imposada. La televisi, a ms, constitu un mitj poders per a difondre lestndard castell en un moment en qu el catal, proscrit de la vida pblica, no podia disposar daquesta varietat. El desconeixement del catal estndard per part de les generacions formades al llarg dels quaranta anys de dictadura cristallitzar en una inrcia lingstica favorable a la utilitzaci del castell en la majoria de situacions formals, fins i tot desprs de la dictadura.

Durant els anys seixanta el rgim es vei obligat a obrir-se. Tot i mantenir la ideologia totalitria i lexaltaci dun nacionalisme espanyol excloent, en aquests moments fou menys intolerant amb relaci a certes manifestacions culturals. Aquesta escletxa saprofit: proliferaren iniciatives culturals, es fundaren editorials o es popularitzaren cantautors com els del moviment de la Nova Can.

Es publicaren quantitats importants de llibres, que havien de passar forosament la censura imposada pel rgim, igual que succea amb les composicions de cantants de gran audincia com Raimon, Maria del Mar Bonet, Llus Llach o Joan Manuel Serrat, que passaren perodes en qu tenien prohibit cantar. Sengegaren campanyes a favor de lensenyament de lidioma a diversos nivells, que comptaren amb el suport de les universitats i dentitat cviques.

El moviment de recuperaci tingu ms fora al Principat que a les Illes o al Pas Valenci, on sovint larrelament de sentiments diglssics generalitzats estimul laband de lidioma per part de les classes altes urbanes.