ndex

Introducci
Localitzaci de lalbufera Origens de lAlbufera FAUNA Flora Activitats

INTRODUCCI
Una albufera s una extensi daigua salada separada de la mar per un cord de terra arenosa. Al nostre municipi en tenim una. s la zona humida ms important de Mallorca. T una flora i fauna prpia.

Localitzaci
-

A 6 Km d'Alcdia sortint amb direcci a Can Picafort. L'entrada est al costat del pont dels Anglesos al costat del Gran Canal que desemboca en el mar. Caminant uns minuts s'arriba al Centre de Recepci, on se sollicita un perms gratut per a visitar.

Orgens de lAlbufera
S'Albufera s un dels principals accidents geomorfolgics de Mallorca, i la seva formaci es conseqncia dels processos geolgics que han format l'illa. La consolidaci de Mallorca com a terra emergida s relativament recent data d'uns 18 milions d'anys, en plena era terciria. Per, el perfil de costa ha anat variant contnuament. En el Mioc (un dels perodes de l'era Terciria), el nivell de la mar va pujar, inundant tot el Pla de Sa Pobla En el darrer mili d'anys, l'Era Quaternria, es produeixen les glaciacions i aix provoca fortes variacions del nivell de la mar. En el perode glacial del Riss (fa 100.000 anys) quan es forma un cord litoral arens i tenim la primera evidncia moderna de la formaci de s'Albufera. Els sediments de s'Albufera han perms als gelegs constatar que hi havia poques en que predominava l'aigua molt salada, per fortes penetracions de la mar; en altres perode, l'aigua era ms dola,

FAUNA (posar enllaos)

AUS
MAMFERS

AMFIBIS I RPTILS
PEIXOS INSECTES

AUS

(posar enllaos a diapositives dels ocells)

Coll-Blau (nnera salvatge)

Gallinetes daigua

Gall-Faver
Puput Mllera Gavina

Coll-Blau (nnera salvatge)

Informaci

Gallineta daigua
Plomatge de color fosc.
Bec roig.

Potes de color verd.

Franjes blanques al cos i a la coa.

Gall-Faver
40-50 cm. altura
90-100 cm. envergadura

Cames i bec llargs

Color blau Cap deformat

Puput
Informaci

Mllera
25 cm. altura

Color negre
Bec i anell ocular taronja

Gavina
Informaci

MAMFERS (enllaar)
Conill i llebre

Rata i ratol
Mostel Rata pinyada

Conill i llebre
Informaci

Rata i ratol

Informaci

Mostel
s carnvor (menja carn).
T el cos i el coll allargats. s de color marr. Pesa entre 45 i 180 grams.

Rata pinyada
Video de les rates pinyades a s'Albufera

AMFIBIS I RPTILS (enllaar)

Tortuga daigua

Serp daigua
Granot

Tortuga daigua
T closca.

Pot amagar el cap , les cames i la coa dins la closca.

No t dents.

Pot estar submergida dins laigua 2 hores.

Sn ovpares.

Serp daigua

Informaci

Granot
T diferents tonalitats de verd.
Menja insectes.

Viu uns 5-6 anys.

Canta a la primavera i a lestiu.

Peixos
- Trobam 29 espcies distintes de peixos on destacam l'anguila -10 sn sedentries, 14 sn estacionals o migratries i 5 sn ocasionalsa i els mugilidos. - nicament dues espcies sn d'aigua dola. La majoria sn marines que entren a s'Albufera per motius trfics o de protecci.

Insectes