A la costa de Guipscoa, entre Hondarribia i Donostia, trobem Jaizkibel, un promontori costaner d'uns 40 quilmetres de llarg que saixeca fins

els 543 metres daltitud. En les seves formacions de flysch apareixen, en gran quantitat, dues diferents estructures geolgiques de gran inters i dun enorme atractiu esttic: les estrambtiques geoformes, produdes per alteraci alveolar i els originals Paramoudras.

Recentment hem tingut el privilegi de recrrer Jaizkibel de la ma del bileg i espeleleg Carlos Galn, autor de lestudi cientfic de tots dos fenmens. Tamb ens acompanyaven els seus collaboradors Marian Nieto, Jos Manuel Rivas i Piero di Bartolomeu, membres de la Sociedad Espeleolgica Aranzadi. El seu guiatge i explicacions didctiques han significat una autntica lli magistral, augmentant encara ms la fascinaci que provoca la contemplaci daquestes sorprenents formacions.

La dissoluci intergranular dels gresos eocens de Jaizkibel ha esculpit un important pseudocarst on apareixen nombroses concavitats amb parets ocupades per laberints tridimensionals de geoformes de dissenys singulars i delicades filigranes. El nostre guia ens mostra cintes perforades que recorden criptogrames o jeroglfics; patrons extravagants que anomena informalment "bandes de Moebius... tota una extraordinria varietat de configuracions que sn el resultat de la combinaci i evoluci de diferents mecanismes fisicoqumics complexos, produts en punts crtics dinestabilitat de la roca. Els factors climtics sn, noms, un component addicional .

Aquestes geoformes assoleixen la seva mxima magnitud i espectacularitat en les balmes i en les coves -de poc recorregut- que sobren en els penya-segats. s aqu on es donen les millors condicions pel desenvolupament de la infiltraci i la circulaci subterrnia intergranular en els gresos. Shan catalogat i estudiat ms de dues-centes cavitats, a moltes de les quals, per arribarhi, sha descalar. Sn, sens dubte, uns dels punts dinters geolgic en un pseudocarst que cont exemples de gran inters cientfic, alguns dells nics al mn.

Jordi Lloret