TEMA 1- EL PLANETA TERRA

3- Qu sn els meridians? I els parallels? Els meridians sn semicercles imaginaris traats del pol nord al pol sud. Els paralles sn cercles imaginaris perpendiculars a l'eix terrestre i parallels entre si. 4- Com es denomina el parallel de referncia? Est situat a la mateixa distncia del pol nord que del pol sud? Per qu? Equador Si perqu s un cercle mxim equidistant dels pols 6-Com es denomina el meridi de referncia? Per on passa? Greenwich Per l'observatori astrnim britnic de Greenwich 8- Quants meridians poden arribar a representar-se en un mapa? Infinits 9- Localitza en un atles: a) Un riu situat a 0 de latitud i 18 de longitud E. Congo b) Les coordenades geogrfiques d'aquestes ciutats: el Caire, Buenos Aires, Quito, Chicago i Sidney. Caire: 30 N/ 31E Buenos Aires:35S/ 55E Quito:0/ 76 O Chicago:45N/80O Sidney:35S/ 155O 12- Observa en el mapa: a) Esmenta el nom de tres plaques. Placa de cocos, placa africana i placa filipina.

b) Hi ha cap relaci entre la situaci dels principals volcans i les plaques? En cas afirmatiu, indica quina. I entre plaques i les rees ssmiques? Si, on es troben les plaques s on ms volcans hi han. Si, en el lmit de les plaques s on hi han les rees ssmiques ms intenses. Definix: Cicle de laigua: 1. Evaporaci: La calor converteix en vapor l'aigua dels oceans, mars, rius i llacs. 2. Condensaci: El vapor d'aigua es converteix en lquid i es formen gotes d'aigua que donen lloc als nvols. 3.Pecipitaci: L'aigua cau sobre la superfcie terrestre en estat lquid o en estat slid. 4. Circulaci i distribuci: Una vegada a la superfcie terrestre, l'aigua s'hi distribueix. Riu: Sn corrents continus d'aigua que desemboquen en un atre riu. Cabal: s la quantitat d'aigua que porta el riu. Llit: s el caixer o terreny pel qual circula l'aigua. Conca hidrogrfica: s el territori en qu les aiges van a parar a un mateix riu. Vessant hidrogrfic: s un conjunt de conques hidrogrfiques que aboquen les aiges en una mateixa mar o oce. Rgim d'un riu: Les variacions del cabal al llarg de l'any. Ries: Les valls d'antics rius que han estat inundades per la mar. Llacs: Constitueixen masses d'aigua, generalment dolces, que es formen en zones afonades per l'acumulaci de l'aigua procedent de les precipitacions, rius o la filtraci de l'aigua subterrnia. Aqfers: L'aigua que es filtra pel sl es pot acumular en depsits subterranis. Fiords: Antigues valls glacials localitzades a la costa que han quedat cobertes per les aiges de la mar. Icebergs: Blocs de gel despresos de les glaceres que suren a la mar. Marees: Sn moviments peridics d'ascens i de descens del nivell de la mar. 18- Localitza en un atles els pasos segents: Colmbia, Turquia i Islndia. Quin s el ms clid i quin, el ms fred? Explica per qu.

Colmbia: en el nord-oest d'Amrica del sud. Turquia: en el sud-oest d'Europa en el continent Asitic. Islndia: en el nord-oest d'Europa. El ms clid s Colombia per la seua proximitat a l'equador i el ms fred Islndia per la seua proximitat al pol nord. 20- Busca en un atles la pennsula escandinava i la de Kamtxatka. Localitza-les en el mapa de corrents marins. Si totes dues estan situades a una latitud semblant, per qu la pennsula de Kamtxatka registra unes temperatures ms baixes? Perqu en la pennsula de Kamtxatka es troben uns corrents freds i en la pennsula escandinava uns corrents clids. 23- Qu s un anticicl? Com es representa en els mapes de l'oratge? Localitza els anticiclons que es poden observar en el mapa d'aquesta pgina. Quin oratge deu fer en aquestes zones? Sn rees en qu la pressi s superior a 1013mbar. Un oratge estable i sec. 24- Qu s una depressi? Com es representa en els mapes de l'oratge? Localitza les depressions que es poden observar en el mapa. Quin oratge deu fer en aquestes zones? Sn rees en qu la pressi s inferior a 1013mbar. Un oratge inestable i amb precipitacions. 25- Identifica els fronts en el mapa. Com sn? Hi ha un front fred i un clid situats a l'Atlntic, i un front fred al sud de la Pennsula Ibrica. I un front clid al centre d'Europa. ACTIVITATS FINALS 1- Defineix els termes segents: -Planeta: Sn cossos celestes que giren al voltant d'una estrela. -Ecuador: Lnia imaginaria que dividix el planeta en dues meitats o hemisferis. -Longitud: s la distncia entre qualsevol punt de la superfcie terrestre i el meridi 0. -Latitud: s la distncia angular que hi ha entre qualsevol punt de la superfcie

terrestre i el equador. -Litosfera: Est constituda per l'escora i la part superior del mantell. No s compacta, perqu est formada per plaques que es despacen lentament. -Dorsal ocenica: Grans serralades que es formen al fons dels oceans a causa de l'eixida de materials del mantell d'origen volcnic. -Glacera: Sn masses de gel acumulades als pols o als cims de les muntanyes. -Clima: s la successi peridica i habitual d'uns tipus de temps determinants en una zona geogrfica concreta. -Anticicl: rees en qu la pressi s superior a 1013 mbar. -Isbara: Lnia que cal observar per a interpretar un mapa de l'oratge. 2- Quins moviments efectua la Terra? Quines en sn les conseqncies? El de rotaci i el translaci/ Les conseqncies del de rotaci s la successi dels dies i les nits. Les conseqncies del de translaci s la successi de les estacions. 5- Indica si aquestes coordenades geogrfiques sn correctes o no i explica quin error contenen les incorrectes: a) Latitud 20N/ longitud 100S. Incorrecta la longitud es mesura de est a oest. b) Latitud 40N/ longitud 150E. Correcta. c)Latitud 120N/ longitud 60 E. Incorrecta la latitud no pot passar dels 90 d)Latitud 5S / longitud 185 O. Incorrecta la longitud no pot passar dels 185. 6- Amb l'ajuda d'un atles, identifica a quins llocs corresponen les coordenades geogrfiques segents. a) 38 de latitud N/ 1 de longitud O. Albacete. b) 42 de latitud S/ 175 de longitud E. Wellington. c)30 de latitud N/ 30 de longitud E. Chipre. d)50 de latitud N/ 30 de longitud E. Kiev. 11- Indica si les afirmacions segents sn verdaderes o falses i corregeix aquestes ltimes en el teu quadern: -L'escora s la capa intermdia de la Terra. Fals s el mantell. -Les precipitacions afecten el rgim dels rius. Verdadera -Els llacs estan formats per l'acumulaci de l'aigua procedent de les

precipitacions, dels rius o de les infiltracions de les aiges subrerrnies. Verdadera. -La mar es refreda i es calfa ms rpidament que la superfcie terrestre. Fals mes lentament. -El clima mediterrani registra precipitacions constants al llarg de tot l'any. Fals durant l'hivern, la primavera o la tardor. 12- Explica la diferncia que hi ha entre conca i vessant hidrogrfic. La conca s el territori on les aiges van a parar a un mateix riu i el vessant hidrogrfic s un conjunt de conques que aboquen les aiges en una mateixa mar. 13- Indica quins sn els elements principals del clima i explica'ls. Temperatura: descendeix des de l'equador fins als pols. Altitud i relleu: la temperatura descendeix una mitjana de 6C cada 1000 m d'altitud. Influncia de la mar: la mar es calfa i es refreda ms lentament que la superfcie terrestre. Corrents marins: depenent de la temperatura, aquests corrents calfen o refreden les zones costaneres que banyen. Precipitacions: s l'aigua que cau de l'atmosfera a la superfcie terrestre en forma de pluja, pedra o neu. Pressi atmosfrica: s la que exerceix l'atmosfera sobre la superfcie terrestre. Vent: s el moviment horitzontal de l'aire que es desplaa des de les altes pressions cap a les baixes pressions. 14- Descriu, amb ajuda del dibuix, com es generen les precipitacions d'un front fred. L'aire fred, que pesa ms, s'introdueix davall de l'aire calent i l'obliga a ascendir bruscament. Quan puja l'aire calent es refreda i el vapor es condensa. Formant nvols que originen les precipitacions. 15- Copia-ho en el teu quadern i relaciona cada clima amb el medi natural corresponent: Equatorial-selva Ocenic-bosc caducifoli Tropical plujs-sabana Continental-bosc de conferes Mediterrani-bosc mediterrani Polar-tundra Desric-desert