CURS DE MONITORS

MDUL 1 METODOLOGIA

UNITAT 1
JUSTIFICACI FUTBOL 7

UNITAT 1
JUSTIFICACI FUTBOL 7
lobjectiu final dadaptar el joc al nen. El El futbol s un esport molt complex, tant per futbol 7 t una srie de modificacions les grans dimensions del terreny de joc i les respecte el futbol 11, i aquestes tenen poques restriccions en el seu s, pel fet de no conseqncies directes sobre els jugadors a poder fer servir les mans, com per lelevat nivell fsic, tcnic, tctic i psicolgic. nombre de jugadors collaboradors i La primera adaptaci important que hi ha al nivells de fora inferiors a la dels adults o futbol 7 s la reducci de lespai de joc. amb una alada curta entre molt altres Aquest canvi t les segent conseqncies: factors, les dificultats encara seran ms en primer lloc, els nens participen ms, ja grans. Per tant, hem dadaptar el joc a les que la majoria de jugadors estan a prop del possibilitats dels nens. (Arana, 2004; Ard, centre 2003; Casis, Domnguez i Lago, 2009; Domnguez i Lago, 2009; Pacheco, 2004). Per Lapresa, 2008; Pacheco, 2004; Sans i exemple, en el camp de futbol 7 el jugador Frattarola, 1996; Wein 2004a). Per exemple, que estigui ms lluny de la pilota sempre si a un nen li proporcionem una pilota petita, estar ms a prop que el jugador que ho podr jugar millor que amb una gran. estigui en un camp de futbol 11. Es produeix un increment molt significatiu de A continuaci justificarem la prctica del la variaci de les intencions tctiques dels futbol 7 fins a la categoria alev, en tant que participants, adaptaci de la modalitat de joc que ajuda a participar 3 perqu els nens poden del joc (Ard, 2003; Casis, opositors. Per als nens i les nenes, amb

UNITAT 1
JUSTIFICACI FUTBOL 7
en diferents zones del camp (Ard, 2003; Pacheco, 2004). Per exemple, en el camp de futbol 7 el jugador pot ocupar una part significativa del camp, i en futbol 11 el rep. Jugant a 7, el nombre de posicions i trajectries que ha de percebre es redueix. En el cas del futbol 7, aquest jugador estaria capacitat per veure els recolzaments que rep, i per tant, entrenaria el mecanisme

jugador no pot abastar-la perqu les grans dimensions del camp no ho permeten.

perceptiu de manera ms ajustada.

Hi ha ms alternana de la possessi de la pilota, i aix estimula ms les transicions atac defensa i defensa atac (Pacheco, 2004; Ard, 2003). Per exemple, en futbol 7 el temps que dura una jugada des que la t un equip fins que la perd s ms curt que en futbol 11. Per tant, la possessi de la pilota s'alterna molt d'un equip a un altre. Per ltim, com els nens poden veure tot el camp es poden produir millores en els mecanismes de percepci (Lapresa, 2008; Pacheco, 2004; Wein, 2004). Per exemple, en el camp de futbol 11 el jugador que t la pilota no pot veure tots els recolzaments que

La segona adaptaci s la reducci del temps de joc. Aquest sadapta a les capacitats fsiques dels nens, de manera que poden disputar el partit i no esgotar-se ni des duna perspectiva fsica ni cognitiva 2003; (Ard, Casis,

Domnguez i Lago, 2009). Els nens no estan preparats per jugar noranta

minuts, per s per jugar seixanta. 4

UNITAT 1
JUSTIFICACI FUTBOL 7
La tercera adaptaci s la reducci de lespai del fora de joc a lrea gran. Aquesta regla s molt complicada per als nens, i la seva reducci facilita el joc a la resta del camp (Ard, 2003; Casis, Domnguez i Lago, 2009). companys per posar-se dacord i menys adversaris amb qui competir (Casis,

Domnguez i Lago, 2009; Pacheco, 2004). Per exemple, provem a un entrenament fer el joc de la cadena. Com s ms fcil posar-se d'acord, amb pocs companys o amb molts? Clarament amb pocs. I el mateix passa amb

El fora de joc a futbol 7 s noms a l'rea rival, per tant, el nen disposa de molt camp per jugar sense aquesta norma que potser en el futur caldria eliminar fins a una edat posterior a com es fa actualment.

els adversaris.

Molt sovint els entrenadors demanem als nens que juguen a onze en aquestes edats, que juguin amb els companys de la lnia de defenses, que canvin lorientaci del joc o

La quarta adaptaci s la reducci del nombre de jugadors. Jugant 7 jugadors, aquests tenen ms contacte amb la pilota (Ard, 2003; Lapresa, 2008; Pacheco, 2004). Per exemple, no es la mateixa la relaci 11/1 (11 jugadors i 1 pilota), que la relaci 7/1. A ms, es simplifiquen les relacions amb companys i adversaris, ja que hi ha menys

que juguin a segona lnia. Quan els nens no ho fan, els preguntem: s que no ho veus? Si tho he dit mil vegades!!. Per en realitat no s aquesta la pregunta que ens de fer els entrenadors, sin ms aviat: Poden els jugadors en aquestes edats veure, o

considerar en els seus esquemes decisionals, tantes possibilitats?. Aix arribem a la 5

UNITAT 1
JUSTIFICACI FUTBOL 7
conclusi que no s que aquest nen no ho hagi vist, s que no ho pot veure. I la simplificaci del joc, amb noms sis dimensions de la pilota. Amb un mbil adaptat, hi ha ms passades, ja que es necessita menys fora per fer-les (Ard, 2003; Pacheco, 2004). Per exemple, si un nen est jugant amb una pilota que li costa colpejar, evitar fer-les. Per si adaptem la pilota, aquest nen podr colpejar-la i per tant, les far quan vulgui. Apareixen menys errors tcnics i coordinatius (Ard, 2003; Casis, Domnguez i Lago, 2009; Pacheco, 2004). En la mesura que el mbil pesa menys els nens poden centrar-se ms en la precisi i no tant en colpejar molt fort.

companys, far que pugui fer-ho. En aquest sentit cal tenir present que els nens i les nenes, de la mateixa manera tamb ho que fan

evolucionen

fsicament,

cognitivament. s a dir, no entenen sempre igual el joc, i aquesta evoluci en la comprensi depn de la seva edat. Quan sn molt petits afronten el partit de manera egocntrica, desprs ho fan sumant els seus esforos als d'algun company, i noms quan sn adults entenen el joc des d'una perspectiva realment collectiva (HernndezLigero, D.; 2003). Aix doncs, la reducci d'efectius minimitza en les primeres edats l'efecte d'aquest desajust entre la manera de jugar dels nens i la caracteritzaci del futbol com a esport d'equip.

La sisena i ltima adaptaci important s la reducci de les dimensions de les porteries. Daquesta manera augmenta la possibilitat dxit dels porters, perqu poden arribar a ms zones de la porteria (Ard, 2003; Casis, Domnguez i Lago, 2009). Per exemple, una

La cinquena adaptaci s la reducci del pes i

bona estirada del porter no garanteix una 6

UNITAT 1
JUSTIFICACI FUTBOL 7
parada a la porteria de futbol 11 perqu no arriba a moltes zones, per en una porteria de futbol 7 arriba a moltes ms zones de la porteria. Per tant, a futbol 7 s molt probable que si un nen fa una bona estirada, arribi a tocar la pilota. Els porters tenen ms seguretat i confiana en les seves capacitats, ja que si fan una cosa b hi ha moltes ms possibilitats devitar el gol (Casis, Domnguez i Lago, 2009; Pacheco, 2004). Tornant a l'exemple de la idea anterior, el nen que jugava a futbol 11 i havia fet una bona estirada per li havien fet gol, pot pensar que no ha tocat la pilota perqu no l'ha fet b. Lapresa, D. et al. (2008). Enseando a jugar Referncies el ftbol. Logroo: Universidad de la Rioja & Federacin Riojana de ftbol, p. 13-28. Arana et al. (2004). La alternativa del ftbol 9 para el primer ao de la categora infantil. Logroo: Universidad de la Rioja & 7 Pacheco, R. (2004). La enseanza y el Hernndez-Ligero, D. (2003). Programa de optimizacin de las estructuras Casis, L.; Domnguez, E.; Lago, ,C.; et al. (2009). Ftbol Base: El entrenamiento en la categoras de formacin (vol. I). Pontevedra: Mcsports, p. 159-169. Ard T. i Casal, C. (2003). Ftbol: Metodologia de la enseanza del ftbol. Barcelona: Paidotribo, p. 67-69 i 80-81. Federacin Riojana de ftbol, , p. 14-23.

ludolgicas.Training ftbol: Revista tcnica profesional, 93, 32-43.

UNITAT 1
JUSTIFICACI FUTBOL 7
entrenamiento del futbol 7: Un juego de iniciacin al ftbol 11. Barcelona: Paidotribo, p. 25-39.

Sans, A i Frattarola, C. (1996). Entrenamiento en el ftbol base (2a ed.). Barcelona: Paidotribo, p. 9-15.