Un mat els nostres tres petits amics es van despertar molt contents, com sempre.

El Potx amb el moc caient-li del nas, la Pitx ben guapa desprs dhaver descansat com una princeseta i la Mari Cuetes amb moooooolta gana. Com li agrada menjar fruita i galetes quan es desperta! LAnacleto els va cridar molt feli: - Veniu, veniu, correu, heu de veure aix. Est nevant, Anacleto? Va dir el Potx.

Per Potx! Com vols que nevi si encara s octubre? La Pitx tenia ra. No es tractava de neu el que lAnacleto volia que miressin. Lavi shavia despertat molt dhora, com sempre, i desprs desmorzar amb la Katiuska, de donar-li el biber al Met Met, de preparar les robes dels tres pallassets i de pentinar a la Ruqueta, va connectar lordinador per veure tots els missatges que havien arribat dels petits amics i amigues de Pitx, Potx i Mari Cuetes. Ohhhhhh! Per qu s aix?????? Ve veure el blog duna escola molt bonica a Linyola, a la Plana dUrgell, a trenta kilmetres de Lleida. Ohhhhhhhh!!!! Per qu fan aquestes baldufetes? Uns nens i nenes molt eixerits estaven cantant i ballant Sentir, Pensar i Fer-ho, la can que el Potx, la Pitx i la Mari Cuetes havien escrit amb tant damor.

LAnacleto sabia que res els faria ms felios als tres petits aventurers que saber que toooots aquells cangurets la ballaven amb tanta alegria. Quan van arribar davant lordinador estaven molt intrigats. Qu ens posars Anacleto? Un vdeo de pirates? No, Potx. Uns gatets molt macos jugant amb un cabdell de llana? Fred, fred, Pitx. Un mag que fa desaparixer un elefant i que converteix les pedres en xocolata??? Eh??? Ehhh???? Ehhhhh????? No Mari Cuetes. Encara s molt millor que tot aix. Mireu.

LAnacleto li va donar al play i els ulls dels tres petits es van obrir molt, molt, molt. Van estar molt quiets durant tot el vdeo, com si estiguessin congelats. Lnic que es movia era el moquet que sortia pel nas vermell de Potx. I quan van acabar de veure lactuaci dels petits de lescola El Sitjar... Uaaaaaalaaaaaa! Els tres van esclatar en crits dalegria i saltirons i tombarelles.

El Met Met es va afegir a la festa ballant amb la Mari Cuetes, la Ruqueta va treure la guitarra elctrica i va tocar un rocknroll. Qu contents estaven!!! La Pitx es va emocionar, i una llagrimeta va regalimar-li per lull de color verd, per era una llagrimeta dalegria. Perqu per ells, que a un cole tan especial juguessin amb la seva can, era el ms gran i meravells que els hi podia passar. De seguida van trucar al Xavier Zabala, que s el msic de les seves canons i tamb va cridar molt content des de casa seva on t un piano i guitarres i trompetes i timbals i acordions i violins... Quin msic ms excepcional! Tots els nostres amics van decidir estimar per sempre a tots els nens i nenes i professors i professores i mames i papes de lEscola El Sitjar de Linyola. I quan es van assabentar que a lescola havien decidit que TEstimo seria la seva can de Nadal van demanar-li a lAnacleto que tragus la cmera i els hi gravs un missatge. Es van posar una mica nerviosos, per al final ho van fer. Perqu us volien dir a tots els amics i amigues de lEscola el Sitjar que us estimen molt. Fins a la lluna i tornar!!!!