Salvador Gabriel Cuat Tamarit 2Batx Pev

1. Qu acontecimientos histricos marcaran la biografa del insigne poeta valenciano?

Vivi la guerra civil, la cual influ molt en la seva obra, en eixa poca an quedar prohibides totes les publicacions en la llengua valenciana i aleshores els escriptors tenien que ecriure d'amagades .Les autoritats franquistes no permitien una edici normalitzada. Aix va mimbar molt les publicacions. Es varen prohibir totes les publicacions i el valenci va quedar com una llengua que sols es parlava en l'entorn familiar. Les possibilitats d'editar i de distribuir un llibre eren quasi nulles i les publicacions que es feien estaben perseguides per la censura lingstica i ideolgica.

2. Quin va ser l'ambient cultural i literari del moment ?

La consolidaci del rgim franquista va suposar un retrocs a les aspiracions de normalitzaci poltica i cultural. Es va imposar un rgim feixista , totalitari i represor. Va comdemnar la llengua valenciana a l'ambit estrictament familiar. No obstant aix els valencians van encetar, tan aviat com van poder, un procs de recuperaci. En aquella situaci de repressi els escriptors escribien en privat, la possiblitat de publicar la obra era quasi inimaginable. Es va impedir qualsevol tipus de manifestaci cultural en altre idioma que no fos el valenci , ja que era considerat com un dialecte d'Espaa. Noms eren permeses les edicions catalanes no normatives . La qual cosa va provocar que els autors valencians pubicaren amb un peu d'imprenta fals per tal d'aconseguir publicar d'acord amb les exigncies normatives. Ams a ms, els censors vetlaven perqu les publicacions no fossin contrries als principis incontestables del rgim.

3. Quines dades biogrfiques del poeta burjassoter sn rellevants per a entendre la seua obra?
Vicent Andrs Estells va nixer a una famlia de forners. Tenia dotze anys quan esclat la Guerra Civil. Va aprendre l'ofici de forner i d'orfebre, per tamb mecanografia. La guerra influ molt en la seua obra, en la qual la mort s un tema recurrent. Va passar la joventut a Valncia on s'aficion a la literatura de forma autodidacta. Als setze anys va publicar el seu primer article al diari "Jornada" a partir d'ac, se n'an a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid. Va traure la carrera com a becat; tres anys desprs faria el servei militar a Navarra. El 1948, amb vint-i-quatre anys, torn a Valncia per treballar com a periodista al diari Las Provincias on feia tot tipus de reportatges. Amic de Joan Fusteri, de Manuel Sanchis i Fuarner. Establ una relaci amb la seua futura muller Isabel, que tamb marcaria la seua obra. Es casa amb aquesta amb la qu tindr una filla que va morir als quatre mesos. Arrib a redactor en cap del peridic. El varen jubilar anticipadament per obligaci aix va suposar que Vicent Andres Estells poguera dedicar-se ntegrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals: el 1978 reb el Premi d'honor de les lletres catalanes i, el 1984, el Premi de les lletres valencianes. Durant uns anys es trasllad a viure a Benimodo. Els ltims anysde vida encara va rebre nombrosos premis i homenatges, com el de la Universitat catalana d'estiu de Prada en 1990 o el dels Premis octubre.

4. Caracteritza les quatre lnies tematiques bsiques de l'obra d'Estells.

Els temes centrals de la seua obra sn la mort, el sexe i la ptria sempre des d'un prisma popular, quotidi, senzill, directe i, fins i tot, vulgar . No podem reduir Vicent Andrs

Estells al corrent de la poesia realista , ja que va abordar lnies temtique diverses , aix com va conrrear les ms variades formes mtriques i estilstiques. La varietat de l'obra es pot agrupar al voltant de quatre lnies temtiques bsiques: la poesia civil , la poesia de la quotidianitat , la poesia existencial i la poesia imaginativa. La poesia civil s una poesia de definici histrica i geogrfica i fins i tot poltica del seu poble. El tema de la guerra i la postguerra sn freqents. Els horrors de la confrontaci, els patiments, les privacions , l'amenaa de la mort , la por installada als carrers i a totes les cases , la corrupci , l'intent de supresi de tot un poble. La poesia de la quotidianitat on es reflecteixen els temes dels esdeveniments que afecten cada dia a la vida del poeta: l'amor per la parella , els fills , les circumstncies de la vida professional , la vida de les persones al carrer , Escriu sobre les coses senzilles i menudes que pasen al dia a dia (una mena de testimoniatge de la realitat). La poesia existencial es correspon amb una manera de fer ms ntima i personal. Predominen la mort i l'amor dues etapes de la seua vida. L'una ms intimista i interior i l'altra, ms social o realista. L'amor un tema molt recurrent a causa de les raons familiars argides. L'amor d'Estells es caracteritza per ser un amor passional. La poesia imaginativa es tracta d'una poesia bsicament imaginativa, d'estrofa breu i grcia marina ; una poesia com d'infants.

5. Quins snels recursos o estilstics i com s el tipus de llengua que fa servir VAE en els seus versos?
Escribia amb un llenguatge viu, colloquial , senzill (prosaic , narratiu , valenci ) i directe. Tracta problemes collectius , no individuals. Utilitza nombrosos recursos (mots tab , enumeracions , polisndeton , dialectalismes , expressions i frases fetes , ...). Tenia un estil periodstic molt marcat, utilitzaba molt les definicions (de persones, de coses, de llocs, de temps) que ofereixen un testimoni ntim o una crnica collectiva. s d'una gran quantitat de colloquialismes i mots. Intentava produir ironia i sorpresa. Molt utilitzats els recursos estilistics com les comparacions , les antitesis , metaores , els parallelismes , els hiperbton , els pleonasmes i moltes voltes apareix el jo poetic.

6. Anlisi de poemes:
1. El tema principal del que tracta el poema es la mort , descriu breument el que vol que fagen el dia de la seva mort. Diu que vol que li fiquen entre les mans la creu , que tanquen el tat (perqu no vol que el vegen) que toquen mort a la parroquia de Burjassot (on el varen batejar) i diu que li agradaria que alguna dona isquera al carrer i que preguntara qui s'ha mort ? i que contestaren el fill del forner. El proema es podria incloure dins de les lnies temtiques de la poesia civil , la poesia de la quotidianitat , i la poesia existencial encara que jo la posaria en la lnia de la poesia existencial ja que el tema principal del poema tracta sobre la mort. El poema t quatre estrofes: les dues primeres de quatre i les dues segones de tres versos de rima lliure (que no rimen entre ells). Utilitza una llengua colloquial que ens fa aproximar-se a la situaci i gasta nombrosos adjectius per descriure millor el que vol dir. A ms a ms, empra molts recursos estilstics com sn el gran nombre de mots en valencia que hi ha. La lectura d'este poema incita a pensar sobre la mort , ja que fa que et fiques en la seva pell , potser fins ara no m'havia plantejat el que voldria que feren quan jo hem morira , i potser, s'hauria de pensat perqu s una cosa que segurament passe. A ms a ms, ho narra d'una manera molt senzilla i directa, no pega cap volta per a parlar d'aquest tema i no incita a la por davant la mort ni a la tristesa , simplement ho diu tal i com s , un tema quotidia. 2. El poema conta un relat que succeeix a l'escala d'una finca. Els temes dels que parla

podrien ben be apareixer a la vida quotidiana (per aix cal incloure'l dins la lnia temtica de la poesia de la quotidianitat).Al poema es descriuen una serie de fets que poden ocorrer a una escala d'una finca , alguns ms comuns i ms creibles que altres per que tots podrien ocorrer. Diu que pot haver-hi fill sense pares i pares sense fills ; que hi ha xiques al cinema que estan amb les cames obertes al cine (fent coses indecents) que desprs van amb el rosari en famlia ; que hi ha diferents oficis com pot ser el peo que es pot matar caiguent des de l'andami , el forner o el que fa tauts i els tranviistes que treballen en cap d'any. Hi ha l'acensor amb un llum , la portera s'enborratxa de vi i puja per l'escala mentre el marit esta fent-ho amb la dona del metge i els tranvies terribles . El metge trenca anous la portera truca les portes amb les mamelles i el fill de la dona de l'arpa que s'ha mort fa tres dies plora i plora i encn un ciri i el posa a l'ampolla de vi. La susa crida pel passadis i el cos la segueix brandant el canelobre i la xica es gita ms aviat que mai i un fred com una m li puja per les cuixes i hi ha un instant que pensa que te el cul ms petit . Els vens s'han mort els dos intoxicats i la dona i la filla no tenen ganes de menjar res i ploren. El cos i la sussa que dormen amb el canelobre ences cremen el cobertor ,les cortines i el pis. Els nobles cavallers enterrats en els claustres mentre la portera puja pels escalons i el marit no pot ms i la dona agafa el marit i li diu fill de puta. Se'l fica entre cames i tot es pega foc i la nena que plora sota la porteria i hi ha inscripcions obscenes dels comuns i el crani rebotant pels escalons. El poema te quatre estrofes de set ,tretze , deu i huit versos de rima lliure amb una estructura gramatical simple. Amb un llenguatge molt colloquial i amb abundants explicacions molt detallades del que ocorre fins al punt de repetir-se Va sobreposant diferents succesos que podrien succeir-se qualsevol dia al voltant d'una escala d'un edifici. Va acumulant imatges i personatges fins acabar perguent l'estructura simple inicial per no acaba d'escriure el final del succes , sols acaba amb la imatge sinestra del crani rebotant pels escalons.Utilitza personatges sense nom una llengua popular i una falta de marcadors temporals i geografics que disen a l'imaginacio l'invencio del lloc on ocorren els fets. A mes a mes tanca el poema am la imatge d'un crani rebotant pels escalons que ens dona la idea de la mort que l'enllaa amb la sexualitat de la que abans es parlava i amb la desolacio d'un fill sense pares i uns pares sense fils. Aquest poema m'ha paregut molt diferent als que abans havia llegit ja que conta una serie de fets , la verita, molt peculiars i no utilitza conectors temporals ni de lloc i deixa a la imaginaci la posiblitat de completar el poema. Conta uns fets bastant ironics ja que si aquests fets ocorregueren en la vida real , seria per a escriure una pelicula. A ms m'agrada molt com conta d'una manera tan graciosa una serie de successos que si passaren no seria per riure , sin ms b per plorar. 3. El tema principal d'aquest poema tracta sobre la guerra i la postguerra de d'un punt de vista personal ho tracta com un tema que ell ha viscut en primera persona. Explica el que es vivia en aquella poca i tamb tracta els temes de la mort i l'amor. El catalogaria dins dels poemes de la poesia civil , de la poesia de quotidianitat i de la poesia existencial. Conta que els anys de postguerra foren uns anys amargs pitjor que els de la guerra ja que no hi havia pa , ni medicines ,... Foren uns anys de cautela , de preocupacions , de pactes , ... Tot el contrari del que ells es cregueren quan els digueren que la guerra s'havia acabat botaren i cridaren i ho celebraren per no ho hagueren fet si hagueren sabut que serien pitjor els any que seguien que avans. En el temps de postguerra s'imposava l'amor sobre la fam i cauteles. I encara que fou un amor trist, brut i esgarrat fou amor. A la postguerra sols calia viure perqu arribaves a casa i sempre duies les mans buides, sempre et mancava alguna cosa , sempre ploraves per all que no tenies. El poema no te estrofes i conte trenta-dos versos que no rimen entre ells , escriu amb un llenguatge colloquial i sencill , com ell sol escriure , per a la vegada formal per que vol explicar de veritat i des de el seu punt de vista com era la situaci que es vivia a la

postguerra. A mi este poema la veritat m'agrada prou , crec que explica fidelment el que succeia a l'poca de la postguerra ja que pense que ell de veritat vivia en eixa situaci. Em fa pensar en com de malament devien estar visquent en eixa situaci i en la sort que tinc per viure en una poca com la que tinc la sort de viure que no em manca de res com ell explica. 4. Aquest poema es un poema dels que clasifiquem com poesia imaginativa de Vicent Andres Estells ja que conta amb una mirada infantil i amb un facil bocabulari que a ell el que ms li agrada es mirar la lluna ,Es un poema que va dedicat a la lluna de valencia , en especial la lluna de la muntanya.diu que eixa es una lluna olt clara i neta .Tambe diu que somia amb un mon en el que es puga mirar a la lluna (es puga somiar) sense por a que et fotessin un gavinet per l'esquena un mn on els homes puguen parlar cara a ara amb claretat i aixi resoldre els problemes. El text te deu estrofes amb cuatre versos cadascuna , sense rimar entre ells . Utilitza un llenguatge molt colloquial tirant a infantil que es el caracteristic de la poesia imaginativa de Vicent Andres Estells amb moltes repeticions i buscant la semblana a una cano infantil. Moltes repeticions i adjactius per expressar fidelment el que vol dir. A mi este poema em pareix molt unic ,es pareix a una cano infantil per diu coses la veritat molt importants. M'agraden les idees que proposa l'autor , a mi tamb m'agradaria viure en un mn en el que la gent s'aclarira parlant , i on es poguera mirar a la lluna que de veritat es tinguera temps per pedres en ella i que es poguera somiar.

7. Anlisi de cuatre poemes de la meua elecci

1. 16 He vist un plat... p107 Es un poema que tracta de la politica del seu poble entre dins de la poesia civil , en ell conta que ha vist un plat de Manises d'eixos que al seu poble canviaven per espardenyes velles o per draps amb unes peres i unes pomes. All al seu poble eixe plat era millor que un capitell romantic. Eixe plat li recordava a la matinera gracia d'octubre i a l'orgull que el tenia per la terra cuant a la tardor hi havien arrels agricoles i aleshores es agradable oblidarse dels poetes llatins. Este poema te 4 estrofes les dues primeres de cuatre versos i les dues ultimes de tres versos cadascun que no rimen en te ells , escriu amb un llenguatge a la vegada colloquial i complex per explicar breument i defensar el seu poble. Este poema a mi m'agrada molt quant el vaig llegir per que a mi la veritat m'agrada molt que la gent defense el seu poble i sobretot m'agrada que es defensen les coses bones que tenen els llocs i la gent i cal que la gent estiga orgullosa del seu poble per que si no al llarg del temps es pedran moltes cultures. 2. 65 L'ofici de dem p176 El poema tracta dun tema tan recurrent com es el dels oficis , es un tema molt comu del que sempre es pot parlar. Aquest poema cal catalogar-lo en els poemes de la quotidianitat ja que parla sobre el que potser faria en un futur no molt llunya. Diu que potser agafaria una guitarra i cantaria demanant almoina , amb eixa almoina es compraria un tros de pa que es menjaria mirant als arbres i despres tornaria a cantar per guanyar-se la vida. Es un poema que te quinze versos que no rima entre ells. Escriu amb un llenguatge molt colloquial i natural ja que parla del que podria fer algun dia i potser no seria extra. A mi este poema m'agrada molt per que reflexa la sensillesa de l'autor ja que conta amb

un vocabulari molt com el que potser faria que jo pense que potser jo tamb podria fer donades la situaci en la que esta el pas. 3. 5 ELS AMANTS p80 El poema conta la histria de dos amants , en ell mostra la passi entre els dos, segons ell els dos millors amants que mai han existit a Valncia. Ho conta amb un llenguatge que ens fa sentir prxims a ells ja que ens fa sentir-nos en la pell dels dos amants. El tema principal es l'amor dels dos amants a travs del temps per aix l'inclouriem dins de la poesia existencial de Vicent Andres.S'identifica l'amor dels dos amants , despres ho recorda mentre la seva dona esta fent les tasques domestiques, conta que el seu amor s passional i salvatge. Compara el seu amor amb el de la poesia anterior de Bequer i Petrarca el qual van influir molt en la seva obra i diu que com aquell amor que tenien ells dos ja escassetja. Es un poema de 24 versos sense rima en una llengua senzilla i amb frases en valenci. Utilitza comparacions , antitesis , parallelismes , metafores , hiperbtons . A mi este poema m'agrada molt ja que expressa molt b una histria de dos amants que es volen amb bogeria a ms amb un llenguatge molt fcil de comprendre i grcies al qual el lector es fica en la pell dels dos amants. A mi per exemple m'agradaria viure una histria d'amor com la que Vicent Andres Estells descriu en aquest poema. 4. 46 La pols del cam p146 Aquest fragment del poema tracta sobre un tema inconcret com es l'esperana i ho fa d'una manera molt cordial i infantil ja que s'engloba dins dels poemes de la poesia imaginativa.Diu que despres de tot el que queda sempre es l'esperana diu que si ompliem el pitjer sempre escoltabem l'aigua i que si esmorabem esperana , sopabem esperana recalfada. I que sempre hi ha que menjar esperana el que passa es que l'esperana no cal prendre-la en deju almenys cal menjar un tros de pa. El poema te seixanta-nou versos esta escrit quasi d'una forma que ix q na paraula per vers menys cada quasi sis lnies que ix una frase sencera, esta escrit en un llenguatge molt colloquial quasi per contar-li'l a un xiquet . Aquest poema a mi m'agrada molt personalment ja que ja l'havia escoltat abans, i m'agrada molt el que diu que l'ultim que es perd sempre es l'esperana a ms es pot traure la conclusi que mentres no falte menajar lo dems no passa res es pot viure sense coses materials , i sempre hi vindran temps millors o almenys cal tindre l'esperana que ocrrega .