LATRACTIVA MADURESA DEL FOLK VALENCI Josep Vicent Frechina Quan lany 1975 Al Tall publicava el seu primer

disc, Can Popular. Pas Valenci, sinaugurava, de forma oficial, la versi autctona dun moviment cultural que comenava a fer fortuna arreu dels pasos occidentals i que consistia, bsicament, en la reconstrucci moderna del canoner tradicional. Daix sen deia a Europa i als Estats Units folk revival, per aqu ja shavia imposat una terminologia ms explcita i amb un carcter ideolgic ms clar: Can Popular del Pas Valenci, tal i com aquest mateix disc pregonava. Davall aquesta denominaci, un grapat dintrprets i grups Carraixet, Els Pavesos, Llus el Sifoner, Cadafal, Sa, Aplec, All-i-oli... protagonitzaren una etapa marcada, sobretot, per la recuperaci del valenci com a vehicle dexpressi pblica i el consegent retrobament amb una identitat collectiva que llavors afrontava una accelerada reconfiguraci. El final de la Transici i linici de lautogovern coincidiren amb una crisi de grans dimensions en aquest moviment i haurem desperar fins a la dcada de 1990 per a que les llavors sembrades per totes aquelles formacions, fructifiquen en una segona fornada caracteritzada per l'establiment d'un discurs musical autcton que cerca el seu encaix en el context sonor de les msiques mediterrnies i on han tingut molt a dir els propis Al Tall, Urblia Rurana, Miquel Gil o LHam de Foc. Ara, ja ben entrat el segle XXI, podem afirmar que el folk valenci ha assolit una ben consolidada i atractiva maduresa i inicia un tercer estadi en la seua evoluci amb la irrupci de sang nova o renovada que, des d'un coneixement cada vegada ms profund del llenguatge musical de la tradici, presenta una diversitat de propostes artstiques que comencen a cridar latenci ms enll de les nostres fronteres. El nom ms popular daquesta nova tongada s, bviament, el de Pep Gimeno, Botifarra, a qui li ha arribat lxit arran dun procs de boca-orella de proporcions colossals. Desprs de trenta anys trepitjant escenaris i acompanyant diverses formacions folklriques, el carismtic cantador xativenc va debutar en solitari amb un disc Si em pose a cantar canons (2006) que dispar un fenomen sociolgic sense parang recent. El seu secret? Una actualitzaci molt subtil del llenguatge tradicional i una personalitat entranyable i genuna que el seu segon disc Ten cantar ms de mil (2009) no fa sin magnificar. Un altre cantador que mereix un reconeixement massiu s Josep Aparicio, Apa. De fet, Apa ja s un dels cantadores ms populars del gnere musical valenci per excellncia, el cant destil. Ja fa uns anys, per, que al costat del grup La Beniterrnia ha anat penetrant en els trets meridionals de les msiques valencianes i, particularment, en la seua relaci amb el flamenc. Ara, dissolta aquella formaci, emprn una carrera en solitari i anuncia el seu primer disc (Cants i cants) per al prxim hivern. I si parlem de cantadors, la menci de Carles Dnia s indefugible. Forjat com a msic en l'mbit del jazz i, com cantant, en el del flamenc, Dnia ha presentat recentment una excitant proposta d'intervenci sobre el repertori tradicional valenci plasmada en el disc Tan alta com va la lluna (2008) on escomet fandangos, cants de batre i diversos

nmeros de cant destil amb una interpretaci vocal d'una bellesa escruixidora i un acompanyament instrumental exquisit. Botifarra, Apa i Carles Dnia constitueixen, junt a Miquel Gil, que continua avanant amb la seua reeixida frmula de deconstrucci musical de la tradici aquesta tardor ha presentat el seu nou espectacle, Conrear somriures, el pker dasos de la vocalitat masculina valenciana contempornia. Les veus de dona, per, no es queden al darrere: Mara Aranda, desprs de tancar el projecte de lHam de Foc, ha esdevingut un nom de referncia a nivell europeu, grcies especialment a la seua participaci en el projecte Al-Andaluz. El primer disc de la seua nova formaci, Mara Aranda i Solatge Dria (2009), ha rebut lelogi unnim de la crtica especialitzada per la seua reformulaci de les msiques de lantiga Corona dArag i les seues cada dia ms matisades prestacions vocals. Ara prepara lestrena discogrfica daltra nova formaci, Artaica, que planteja una sonoritat duna elegncia tremendament sedductora. I igualment elegant es presenta Eva Dnia i el seu Trad Quartet. Desprs denlluernar pblics diversos amb les seues immersions en els estndards del jazz vocal o en universos expressius tan diferents com els de Jobim i Brassens, Eva es llana definitivament al terreny de la represa dels repertoris tradicionals amb el seu habitual rigor metodolgic i un gust especial pel mats i lacabat. Pel que fa als grups, els ms destacats daquest darrer esplet sn segurament Aljub i Sitja. Els primers, desprs d'una estrena molt prometedora Escarbant en la memria (2004) han continuat la seva prospecci en els tresors musicals ocults de la tradici valenciana ritmes coixos, melodies modals i han tret al carrer, de forma ben b simultnia, dos treballs denvergadura: Portes (2009) i Afluncies (2009), aquest darrer enregistrat en collaboraci amb Krama. Sitja, per la seua banda, amb una instrumentaci basada en la de les rondallas tradicionals de corda, ha anat creixent musicalment i aprofundint en el seu programa esttic fins a donar amb la frmula essencial que sha materialitzat en el seu segon disc Musicabulari (2009). Un projecte experimental que planteja la creaci de nous llenguatges musicals per a la msica tradicional. I no podrem tancar aquest recorregut per lescena actual sense mencionar lesplndida persistncia dalgunes veteranes formacions Al Tall, Carraixet, Urblia Rurana i les interesantssimes aportacions de bandes com Quamlibet i la seua mixtura de recursos expressius; Compartir Dna Gustet, amb el seu projecte multidisciplinar i irreverent; Nstor Mont, sempre cmode en els territoris de frontera entre el folk i la can; i molts altres que, per raons despai i ben a contracor, hem de deixar fora i amb els quals es completa el panorama ms ric, en quantitat i qualitat, que ha conegut mai el folk valenci. Heus ac una de les paradoxes de la nostra modernitat: la tradici, almenys a nivell musical, est de moda.