Sevi, aquesta es la resposta de la GRAMTICA DE LA LLENGUA CATALANA, p.

136 En parlars septentrionals i valencians, anteposici dels pronoms de primera i segona persones al pronom reflexiu; per exemple, Me se fa tard (pel general Sem fa tard), Te se fa tard (pel general Set fa tard). AQUESTA ORDENACI NO S EN CAP CAS ACCEPTABLE. Tamb he trobat aquesta aclaraci respecte a la duplicitat o combinacions dels pronoms forts: Combinacions L'ordre general La norma d'ordre dels pronoms febles s que tots van davant del verb, excepte quan el verb va en infinitiu, gerundi o imperatiu, casos en qu els pronoms apareixen sempre darrere. Aix mateix, en els casos on el temps verbal tinga forma perifrstica, els pronoms aniran tant davant com darrere, per sempre junts i mai desfent el conjunt verbal. L'ordre dels pronoms segons la normativa s 3a persona reflexiu 2a persona 1a persona 3a persona datiu acusatiu el la els les ho Adverbials

se

te us

me ens

li els

en

hi

Per tant lordre correcte dutillitzaci sera primer SE i desprs ME (o lapostrofaci M) i per a qualsevol dubte pots consultar al quadre explicatiu situat dalt on sordenen la combinaci dels pronoms forts desquerre a dreta quin va davant de la combinaci. Per Sevi, els diversos estudis filolgics en levoluci dels pronoms fins lactualitat descriuen que aquest ordre ha segut alterat segons els dialectes i sestableixen teores filolgiques segons diversos estudiosos de la llengua catalana i que justificarien que en la parla colloquial a determinades comarques de parla catalana aquest ordre estiga alterat i acadmicament incorrecte. Tadjun-te mes avall un resum dalguns pronoms. Espere quede clar lapuntat, per per a qualsevol consulta es recomanable dirigir-se a una bona biblioteca amb bibliografa de filologia, tant per al catal com per a qualsevol consulta en castell o altres idiomas, doncs les webs tenen les seues limitacions, per per a comenar son suficients. Fins dem. Joan

Estudi diacrnic: des de l'ordre medieval dels pronoms febles de 3 persona a l'ordre actual dels diversos dialectes (segons la teoria de Casanova). En tots els dialectes catalans, els pronoms febles van experimentar un canvi d'ordre entre mitjans del segle XVI i mitjans del segle XVII: el canvi de CD+CI a CI+CD1. Aquesta inversi pot ser explicada per: CAUSES FONOLGIQUES. Al segle XIII es produeix la dissimilaci de la segona lateral dels grups de dos pronoms de 3a persona: LA LI pasa a LA HI / LO LI pasa a LO HI. Les causes d'aquesta dissimilaci b poden ser purament fontiques la cacofonia o fins i tot morfolgiques confusi per homonmiaamb altres grups de pronoms. CAUSES MORFOLGIQUES. A l'edat mitjana, la combinaci de pronoms i la seua ordenaci respecte al verb no era sistemtica. Depenia de l'ordre que tenien els complements substituts. s el que es diu ordre sintctic: V + (CD+CI)2. Aquesta tendncia a l'ordre sintctic canvia, i els parlants prefereixen assentar els grups de pronoms amb un ordre fix, seguint uns criteris morfolgics i fontics. Aquest ordre fix ser, per causes sintctiques: V+ (CI+CD). CAUSES SINTCTIQUES. A l'edat mitjana els pronoms sempre anaven en posici encltica, no podien encapalar perode i tampoc podien posposar-se a un element ton. Aquestes regles rtmiques i accentuals tamb es relaxen, i comencem a observar casos de proclisi en els pronoms, cada cop ms freqents (s. XVI). V + (CD+ CI) pasa a (CD+ CI) + V. El CD, que sempre havia anat junt al verb, si es mantenia l'ordre medieval, se separava massa d'ell, ja que el CI quedava enmig. Amb un canvi en l'ordre dels pronoms se soluciona aquest problema. L'ordre nou (CI+ CD) s'estn als casos d'enclisi i sesistematitza (criteris morfolgics) la combinaci. [CD + CI] + V pasa a [CI+ CD] + V. Sols un grup no va realitzar aquest canvi: CD+CI singular. = HI pasa a LA HI / LES HI / LO HI / ELS HI. Recordem que aquest grup, que provenia d'una dissimilaci (s. XIII) complia tots els requisits del nou ordre. Amb aquest nou canvi, el catal presentava una irregularitat en la srie binria de 3a persona: desprs d'aconseguida la inversi als segles XVI-XVII, tot el catal excepte el mallorqu feia la combinaci binria de 3a persona de la mateixa manera: LA HI [CD+CI] per al singular; ELS LA [CI+ CD] per al plural.

El cas del valenci En la segona meitat del segle XVII, a Valncia capital comena a crear-se una nova combinaci quan el CI era singular; s'anticipa aquest, com a les combinacions de CI en plural: [CI+ CD]: per al singular pasa a LI LA; per al plural pasa a ELS LA. Amb aquesta combinaci, el valenci aconsegueix equilibrar el sistema pronominal respecte a l'ordre, tant al singular com al plural, i corregir tamb l'anomalia de tenir dues representacions formals del mateix element sintctic: el datiu de 3a personal i, quan apareix sol en la cadena, i HI, quan apareix combinat amb altres pronoms de 3a persona.

1 2

CD = Complement Directe. CI = Complement Indirecte. V = Verb.

Per, per qu aquest canvi es dna a Valncia i no a la resta del domini lingstic? Perqu, potser per influncia del castell, s'estava perdent l's del pronom adverbial HI, que era possiblement el referent de lHI com a CI. Les regles sintctiques medievals deixen de ser organitzadores dels pronoms de la srie binria de 3a persona. Per motius ben diversos, a cada zona dialectal es va gestant simultniament una combinaci prpia, entre els segles XVI i XVII. En el dialecte valenci, segons Emili Casanova, sense la prdua del pronom adverbial, no s'hauria creat la combinaci LI LA ms sistemtica, per cert, i ms adient per a una llengua literria i administrativa, i probablement s'arrib a una situaci semblant a la de la resta de dialectes peninsulars. Variants diatpiques: La llengua parlada La primera caracterstica que s'observa quan s'oposen els dos grans blocs dialectals s la utilitzaci de les formes reforades EM, ET, ES, ENS, US enfront de le formes plenes que empra el catal occidental ME, TE, SE, NOS, VOS. Al catal occidental hi ha una excepci: el valenci meridional, que utilitza les forme reforades, excepte la 1a i 2a persones del plural que les fa com a la resta del valenci: NOS, VOS. En alguns dialectes, sobretot occidentals, la segona persona VOS, ha desenvolupat una altra forma: TOS, creada per analogia a TE, i la variant SOS de 3a persona per analogia a SE. Gran part del valenci utilitza, tant en posici encltica com en procltica, el pronom SE en detriment de la 1a i 2a persones del plural: ENS, US pasa a *SE. Per a Sanchis Guarner, aquesta neutralitzaci s un fenomen que es dna en el valenci vulgar, i aix ho recull Moll en la seua Gramtica Histrica: * Voleu estar-se quiets? El valenci meridional utilitza les formes ES, EL, per a la 2a persona del singularet: *Es cobres? Aquest fenomen segurament es deu a la dificultat de pronncia de la forma genuna, que dissimila en ES o El, segons les zones. Pel que fa a l'ordre, les varietats dialectals sn ms nombroses. El rossellons, per exemple, anteposa els pronoms quan el verb va en infinitiu o gerundi, contrriament a la norma general. Quan el verb va en imperatiu la posicin s encltica, per l'accent recau sobre el cltic: Doneu-me pa. Com hem vist abans, l'ordre dels pronoms de 3a persona quan apareixen combinats s distint segons la zona dialectal: el balear mant la forma medieval LA LI; el valenci ha generat la forma prpia LI LA; i a la resta del domini lingstic hi ha lacombinaci LA HI. El balear, quan utilitza els cltics amb el pronom de cortesia VOST, els colloca davant del verb: Sen vagi. Veny explica aquesta peculiaritat a la no genunitat del pronom VOST. Pel que fa al pronom EN, de les tres funcions que t en catal central i nord-occidental (subjecte, CD i C. Rgim), en valenci sols en t les dues primeres. Com a C. Rgim noms mant aquesta funci la zona del valenci septentrional. Per ltim, cal remarcar que el pronom adverbial HI, com hem dit abans, s'ha perdut, i HI roman en algunes construccions lexicalitzades: La tia ja no shi veu. Amb el vestit nou ja no shi troba.