1

Aquesta publicaci s traducci del llibre Nutrire il mondo per cambiare il pianeta: Strumenti e percosi per educare alla sovranit alimentare, editat per Mani Tese, CISV, CRES i Coordinamento Comuni per la Pace. El text s fruit de la reflexi i del treball de recerca de Donatella Calati, Anna di Sapio, Piera Herman, Massimiliano Lapratti, Marina Medi, Giacomo Petitti, Matteo Jucker Riva i Giulio Sensi. Traducci al catal: Universitat de Vic Assessorament i revisi de la traducci: Xavier Latorre Tapis

Barcelona, 2012

Aquesta publicaci ha estat realitzada amb contribuci de la Uni Europea, dins del projecte From food security to food sovereignity: Citizens and Local authorities towards a new paradigm in Europe to reduce world hunger. La responsabilitat pels seus continguts s nicament dels seus promotors i de cap manera es poden entendre com lexpresi del posicionament de la Uni Europea.

NDEX

Introducci Per qu educar en la sobirania alimentria? .................................................................. 2 Aliments ahir, mercaderies avui .................................................................................................. 6 Mapa conceptual ....................................................................................................................................... 9 Articles temtics Creences habituals per destruir ................................................................................................. 10 La fam ................................................................................................................................................................... 12 De les zones rurals als suburbis urbans ............................................................................... 15 Mala qualitat dels aliments ............................................................................................................... 19 Aliments i problemes ambientals globals .......................................................................... 22 De lagricultura familiar a lagricultura industrial ..................................................... 26 Els aliments sestan transformant ............................................................................................... 30 El preu dels aliments .............................................................................................................................. 34 Els aliments al mercat internacional ....................................................................................... 38 Les multinacionals de lagricultura .......................................................................................... 42 Lacaparament de la terra (land grabbing)...................................................................... 46 La Revoluci verda i el triomf de la bioqumica .......................................................... 50 Biodiversitat, llavors i OGM .............................................................................................................. 54 La gran distribuci .................................................................................................................................... 58 Quins poders per al consumidor?............................................................................................... 62 El poder de la publicitat ...................................................................................................................... 65 Literatura i qesti agrria. El Nord global ....................................................................... 68 Literatura i qesti agrria. El Sud global .......................................................................... 72 Sobirania alimentria, una idea que neix de sota ...................................................... 76 El cas del Brasil ............................................................................................................................................ 78 El cas de la Banya dfrica ................................................................................................................ 80 El cas de Bangla Desh ........................................................................................................................... 82 Com a conclusi, un joc sobre la sobirania alimentria ...................................... 84 Per a una geografia dels aliments Mapes temtics ............................................................................................................................................ 86 Materials per a laprofundiment .................................................................................................. 91

Per qu educar en la sobirania

per Giulio Sensi

alimentria?
Vells fenmens, noves causes Al llarg dels anys, la quantitat de persones que pateixen fam no ha disminut i la fam veu com suneixen causes noves i velles per renovar un fenomen que shauria dhaver eradicat lany 2015, segons les intencions dels governs de la Terra. Per no ser aix. La crisi alimentria global del 2008 va esclatar abans que la crisi econmica i financera que ha esfondrat leconomia del planeta. La causa principal, generada al seu torn per una srie complexa de concauses, ha estat laugment dels preus dels cereals, la pujada dels quals ja va comenar a principis del 2007. Entre el mar de 2007 i labril de 2008, els preus del mercat mundial del blat i larrs van crixer respectivament un 77% i un 18%, amb grans pujades durant els primers mesos del 2008 quan per a algunes varietats darrs i de blat el preu va pujar un 150%. Laugment dels preus dels cereals ha generat una crescuda generalitzada dels preus dels aliments i, especialment, dels derivats directes daquests productes com el pa, la pasta i els farinacis, en general. Laugment dels preus ha provocat una dificultat ms gran per trobar menjar als mercats, sobretot per als sectors ms pobres de la poblaci, que es gasten bona part dels seus diners en alimentaci. Daqu les revoltes populars de molts pasos (com Egipte, les Filipines, el Camerun, Hait, Costa dIvori, etc.), de les quals han informat els mitjans de comunicaci. Els analistes estan dacord amb el fet que laugment dels preus

La sobirania alimentria s lhoritz vers el qual voldrem educar els ciutadans com a consumidors, contribuents i, per qu no, productors daliments. Es tracta dun paradigma nou que aporta un fort significat i valor als aliments, a on i com es produeixen, a com es tracten i es comercialitzen i a quins sn els impactes ambientals i econmics del consum que sen fa. Un paradigma que aplica una srie de propostes concretes a molts mbits per vncer la fam i garantir a les generacions futures els recursos per produir aliments de manera sostenible. Contra la fam canvia el qui decideix i demana democrcia econmica A moltes ONG, els va quedar clar des dels primers anys de la seva constituci que la fam el smptoma ms visible de la pobresa, per tamb una de les seves causes va ser tamb el fruit de poltiques comercials i econmiques dexplotaci molt concretes i que la resposta per part dels organismes internacionals, en lloc de resoldre el problema, en va accentuar les conseqncies. Els ltims anys, latenci sha centrat cada cop ms en aquelles institucions

financeres internacionals, com el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i lOrganitzaci Mundial del Comer, les quals amb les seves estratgies i els seus acords han f omentat ladopci de poltiques de liberalitzaci econmica i han imposat normes comercials en detriment de les economies ms dbils i dels pasos ms pobres. Aquestes normes i prctiques discutibles, centrades en el paradigma de la producci per a lexportaci en els mercats internacionals, han afavorit la forta concentraci de poder econmic en pocs grups, fet que permet formes de veritable i autntica especulaci sobre els aliments que han agreujat la situaci. En resum, actualment un 13% de la producci agrcola que acaba als mercats internacionals domina gaireb tots els mercats nacionals i locals, sovint ha perjudicat els ms pobres, els productors petits i els consumidors, i ha influt en la dinmica dels preus, ha controlat fileres senceres i determinat els hbits alimentaris de gran part de la poblaci. Actualment, la fam i la pobresa es deuen en gran part a aquesta mancana de democrcia econmica.

es pot atribuir a diversos factors: 1) la reducci de les existncies daliments; 2) les expectatives daugment de la demanda causada pel desenvolupament dels grans pasos emergents; 3) lalentiment del creixement de loferta causat per una disminuci de les inversions en agricultura; 4) lespeculaci financera sobre els productes agrcoles; 5) alguns factors conjunturals que han provocat collites pobres durant els ltims anys; 6) la reducci de les terres destinades al conreu alimentari causada per lincrement dels cultius de producci per a agrocarburants; 7) laugment del preu del petroli que ha repercutit en el cost dels transports, els pesticides i els combustibles per als mitjans agrcoles. El punt que uneix aquestes causes tan profundes s que els aliments es consideren des de sempre una mercaderia primera, ms que no pas un dret universal de tots els pobles i, per tant, les seves dinmiques, principalment amb relaci als preus i a lacaparament de les matries primeres, queden invalidades per mecanismes de mercat que posen per davant el benefici. De la seguretat a la sobirania alimentria La nostra anlisi sobre aquest tema es basa en la quantitat de persones desnodrides del mn; la desnutrici constitueix una de les causes principals de mortalitat juntament amb les pandmies ms perjudicials i amb les condicions higienicosanitries inadequades. Les implicacions ms significatives rauen en la seva correlaci amb les mancances de desenvolupament hum (explotaci infantil, analfabetisme, condicions difcils per a la dona) i en la seva ubicaci al camp (paradoxalment en els llocs on es produeixen els aliments). Aquestes consideracions fan que es

desplaci latenci de la quantitat daliments al seu accs efectiu per part de la poblaci, fet que inclou (i no nega) el concepte ms limitat de seguretat alimentria. Juntament amb aquest eix temtic, caracterstic del Sud global per en expansi tamb en lanomenat Nord ric, tamb es poden esmentar problemes ms generals que inclouen tamb el Nord. En primer lloc, trobem el fort impacte ambiental (com a resultat tant de les dejeccions de la ramaderia com de ls intens dherbicides i pesticides) que comporta fortes repercussions sanitries per que, en general, sexternalitza fcilment dels costos empresarials. Daltra banda, el model agroalimentari actual, a causa de la quantitat denergia i laigua que necessita, es considera frgil i, en perspectiva, insostenible. Limpacte sobre la biodiversitat, a causa de la industrialitzaci forada en lagricultura, i la producci de monocultius per a lexportaci a bona part dels pasos pobres, ha estat enorme en les ltimes dcades. La reducci de la biodiversitat en els conreus comporta tamb un gran impacte cultural i social, sobretot a escala local, tant al Sud com al Nord. Per aix, educar en la sobirania alimentria significa, en primer lloc, conscienciar-nos de totes les informacions que potencialment porten els aliments i de la relaci de causa-efecte que assumeix cada model alimentari, des duna perspectiva datenci a un conjunt de variables globals (vegeu ms endavant). La definici de seguretat alimentria ms recent a escala internacional s la que va sorgir de la Cimera Mundial sobre lAlimentaci de 1996. La seguretat alimentria descriu una situaci en qu totes les persones, en tot moment, tenen accs fsic, social i econmic a prou aliments, segurs i nutritius que en garanteixin les necessitats i preferncies alimentries per poder dur una vida activa i sana (font: FAO). Da-

questa definici es desprenen les tres dimensions fonamentals de la seguretat alimentria: 1) la disponibilitat dels aliments, s a dir, menjar segur i nutritiu disponible, en quantitat suficient per a tothom o fcil dobtenir; 2) laccs a loferta, s a dir, la disponibilitat de recursos, tamb econmics, adequats per obtenir una dieta nutritiva per a tothom; 3) ls biolgicament adequat dels aliments. El concepte de seguretat alimentria definit aix no tracta qestions relacionades amb la provinena dels aliments i la manera com es produeixen. Aspectes que, duna manera o altra, sn extremadament delicats i importants perqu toquen temes que poden tenir fortes implicacions en les dinmiques socials, en les formes dagricultura familiar actualment al centre de la producci dels ms pobres, en la gesti sostenible del territori i en el llarg perode de creixement sostenible dels pasos empobrits. Per posar-ne algun exemple: la problemtica dels subsidis a les importacions alimentries i de la dependncia de les importacions; ls intensiu de productes qumics i dorganismes genticament modificats. La sobirania alimentria considerada un dret El primer aspecte que sha de tenir en compte s que la sobirania alimentria es defineix com un dret, un dret que neix des de baix de tot, com una proposta de grans moviments, no tan sols de la pagesia, sin tamb del Sud i del Nord globals per canviar laproximaci a la problemtica de la fam i la seguretat alimentria. Segons la definici extreta de la declaraci de Nylni (el frum internacional de la pagesia que va tenir lloc el 2007) i que Mani Tese sha fet seu, la sobirania alimentria s: el dret dels pobles als aliments nutritius i culturalment adequats, accessibles, produts de forma

4) el treball agrcola 5) els mtodes de conreu 6) la solvncia en el mn agrcola 7) el paper dels mercats locals i internacionals 8) els valors i la cultura prpia del mn de la pagesia. Com a conseqncia, sobirania alimentria significa poder comptar amb el control dels recursos necessaris per produir aliments que concretin i garanteixin els aspectes segents: 1) la disponibilitat plena i contnua dels aliments, necessria per al sosteniment de les persones; 2) la integritat higienicosanitria dels aliments; 3) les modalitats de producci orientades al consum local, culturalment adequades, socialment inclusives i democrticament gestionades, ambientalment sostenibles. Per concretar tots aquests punts, calen poltiques agrcoles a totes les escales (local, nacional, europea i internacional) que no shagin construt mitjanant la burocrcia, sin que promoguin aquest nou paradigma en la seva totalitat. Per tant, el paper del consumidor educat no es pot separar del de les institucions a tots els nivells. En altres paraules, el consum conscient per si sol no pot ser determinant per a la construcci dun paradigma diferent i articulat com el de la sobirania alimentria. El paper principal lassumeix tamb, a part de la producci, la gran distribuci que, juntament amb els models publicitaris, orienta cada cop ms les possibilitats de triar dels consumidors. Un nou paradigma en construcci Per aix, hem pensat fer una aportaci en la construcci i lactuaci daquest nou paradigma tot elaborant una reflexi des dun punt de vista educatiu, conscients no tan sols de limpacte que pot comportar el fet de treballar amb les generacions joves, sin tamb que

sostenible i ecolgica i tamb el dret a poder decidir el propi sistema alimentari i productiu. Aix situa aquells que produeixen, distribueixen i consumeixen al centre dels sistemes i de les poltiques alimentries i per sobre de les exigncies dels mercats i de les empreses. Defensa els interessos i la integraci de les generacions futures. Ens ofereix una estratgia per resistir i desmantellar el comer neoliberal i el rgim alimentari actual. Ofereix orientacions amb lobjectiu que els sistemes alimentaris, agrcoles, de ramaderia i pesca siguin gestionats pels productors locals. La sobirania alimentria dna prioritat a leconomia i als mercats locals nacionals i atribueix el poder a la pagesia, a lagricultura familiar, a la pesca i a la ramaderia tradicional i colloca la producci, la distribuci i el consum daliments a la base duna sostenibilitat ambiental, social i econmica. La sobirania alimentria promou un comer transparent que garanteixi un benefici digne per a tots els pobles i el dret dels consumidors de controlar la prpia alimentaci i nutrici. Garanteix que els drets a laccs i a la gesti de la nostra terra, del nostre territori, de la nostra aigua, de les nostres llavors, del nostre bestiar i de la biodiversitat estiguin en mans

daquells que produeixen els aliments. La sobirania alimentria implica noves relacions socials lliures dopressi i desigualtats entre homes i dones, pobles, races, classes socials i generacions. En resum, la sobirania alimentria s, per tant, el dret a produir, transformar, comercialitzar i consumir els aliments segons la naturalesa i els criteris de justcia i democrcia i no segons els models imposats per les lleis econmiques del ms fort. Significa produir sense dependre de productes qumics, sense organismes genticament modificats (OGM), conreant les varietats locals, seguint els ritmes naturals; implica disposar duns aliments rics en qualitat nutricional i en principis actius. Per aix no es pot parlar de sobirania alimentria sense parlar de la importncia del desenvolupament territorial al centre del qual hi ha la comunitat local, a la qual se li ha de reconixer el poder decisori de cada aspecte relacionat amb la gesti del propi territori. Des del punt de vista de la sobirania dels recursos, sobserva que la sobirania alimentria pren com a referncia: 1) la terra 2) laigua 3) les llavors i la biodiversitat

existeixen prctiques al nostre pas, i en sn moltes, que van en aquesta direcci i a les quals cal donar suport i reforar des de dins de les agncies educatives. Educar en un model aix significa construir una conscincia respecte no tan sols a una visi crtica dels aliments del camp al plat, sin tamb respecte a posicions poltiques clares que les nostres organitzacions comparteixen i que han fet seves: 1) els aliments shan de considerar un dret hum universal i no una simple mercaderia; 2) els aliments no han de donar benefici a uns pocs i fam a molts daltres; 3) els aliments shan de produir principalment per satisfer les exigncies alimentries de les persones i de qui els produeixen; 4) els aliments han de ser sans i nutritius; 5) la producci i lelaboraci han de garantir el respecte dels drets de tots aquells que hi treballen; 6) el preu dels aliments ha de trobar lequilibri entre les exigncies dels consumidors i les dels productors; 7) els aliments han de contribuir al respecte per al medi ambient i per als recursos agrcoles i no per a la seva distribuci;

8) els aliments han de respectar el benestar de qualsevol forma de vida; 9) la producci daliments ha dafavorir i respectar la biodiversitat; 10) s important tenir en compte i valorar el significat cultural, histric i social dels aliments. Considerar els aliments des daquesta perspectiva significa posar en debat des de les arrels el model industrial de subministrament alimentari que la societat occidental, i ara tamb gran part de les societats que componen els anomenats pasos emergents, ha construt durant les ltimes dcades. Educar en la sobirania alimentria pot consistir, per tant, en un procs de desestructuraci del model alimentari dominant, processant preu per preu les informacions complexes que comporten els aliments i els missatges meditics correlatius. Significa suggerir ladquisici i el consum daliments amb altres informacions positives dirigides a construir la justcia des de tres punts de vista: 1) justcia social > dret a aliments sans per a tothom i erradicaci de la fam; 2) justcia econmica > redefinici de la distribuci del valor econmic a la cadena alimentria tot posant al centre actors virtuosos i una cadena

ms curta i suprimint recursos a les grans marques; 3) justcia ambiental > consum orientat a un impacte ambiental baix i al manteniment de la biodiversitat i dels recursos naturals. Lhoritz que volem delinear no s el dun retorn o trasps genric a un mn rural o una pagesia perfectes, sin la possibilitat dun mn en qu les persones, a partir de qui treballa la terra, poden tenir un control total (sobirania) sobre els recursos naturals que cal utilitzar de manera sostenible des duna perspectiva digualtat doportunitats i de desenvolupament hum integral i igualitari entre homes i dones. En aquesta prospectiva vital, tenen una gran importncia les bones prctiques del Nord (per exemple els grups de consum ecolgic) i del Sud globals que no representen una finalitat, sin una demostraci prctica dalternativa possible i virtuosa des dels punts de vista en qu es basa el paradigma de la sobirania alimentria. Cal destacar que leducaci en el paradigma de la sobirania alimentria no proporciona diversitat daproximacions i de continguts entre el Nord i el Sud, des del moment en qu el paradigma en qesti t substancialment el mateix valor i els mateixos objectius en contextos diferents. El que pot canviar i adaptar-se a cada context especfic s, en canvi, el conjunt dinstruments per utilitzar. Instruments que han de tenir, inevitablement, com a objectiu principal, per dir-ho com el clebre pedagog Paulo Freire, la problematitzaci a ms mbits (essent el concepte de la sobirania alimentria fortament articulat) per estimular el consumidor, o sigui el ciutad, a portar a terme un recorregut dalliberament, estimulant lacci sobre la realitat, tornant a realitzar una transformaci que representi la vocaci de lhome i de la dona. Alliberar els aliments per alliberar les persones.

Aliments ahir,
per Piera Hermann

mercaderies avui
No hi ha cap mare o mestra que no ensenyi els nens petis, amb llibres o imatges diverses, que la llet ve de la vaca, la fruita dels arbres, lou de la gallina, etc., per emmarcar correctament les seves petites experincies de nens de ciutat en un marc de realitat que seria desconegut per a ells. I aix no treu que desprs, en el fons, encara es t la idea, ja no problemtica, que un brioix o qualsevol altre producte ve del supermercat, i lassumpte sacaba aqu. Tot afrontant i aprofundint en la gravetat i la complexitat de la sobirania alimentria, entre tantes altres coses, ens adonem de manera impressionant que tots nosaltres, adults i crescudets, ens trobem davant de la realitat alimentria que sens presenta cada dia, en la mateixa condici ignorant i sense problemes en la qual es troba un nen ben petit, sense haver rebut o haver estat dotat dels instruments necessaris per veure ms enll dels aspectes fenomnics de les coses. s cert que no pensem que el gelat de fruita que estem llepant neixi de larbre, per qui de nosaltres sap que el gust dalbercoc dels gelats pot ser acetat detil, acetat de santalil, (...) propionat de butil, propionat detil?1 I les saboroses patates que tant de gust tenen de speck (un tipus de pernil cuit tpic del nord dItlia, el Tirol i Baviera), com sho deuen fer? Rostint una bona cuixa de pernil? Potser aquesta idea no est tan allunyada de la realitat de la llet que em bevia cada mat. Sabem del cert que la indstria alimentria manipula els ingredients dels aliments, per potser no tenim prou present que hi podem trobar els acidificants i els seus contraris, els correctors dacidesa, els antiaglomerants, els antiespumants, els agents de crrega (per augmentar el volum dels productes alimentaris sense augmentar-ne el valor energtic: insomni, per prometre el que no es pot complir!), emulsionants, (...) potenciadors de sabor per desitjar bon profit, gelatinitzants, agents de recobriment, humectants.2 I no estic parlant de fraus alimentaris, sin noms dadditius degudament autorit-

zats per part de les directives europees. Potser no deuen ser perjudicials, per la qesti s: quina conscincia tenim sobre el que va del camp al plat com se sol dir avui dia? Qui t la meva edat ha viscut una poca en qu els aliments que arribaven a casa eren molt ms propers. A les botigues de queviures, botigues plenes dolors on es venien productes que procedien de lluny, shi anava a comprar a pes el sucre, que tel posaven en un farcell de paper gruixut dun sobri color blau, i el caf, segurament barrejant-ne diverses provinences i torrefaccions segons el gust de cadasc; fins i tot el pltan, que venia de lluny, era una fruita extica i per tant cara, que no tothom es podia permetre. El pa es comprava cada dia i en quantitats grans i per als forners era normal viure al mateix forn, especialment els dies festius; les dones hi portaven a coure grans plates de diverses menes (per a pastissos, per a flams, per a pasta) que havien preparat a casa. Hi havia tanta fruita i tanta verdura que, perqu no es fes malb, es

Carlo Petrini: Buono, pulito e giusto Einaudi 2010, pg. 60

Gilles Eric Seralini a Diritti al cibo! a cura de Colombo e Onorati, Jaca Book 2009, pg. 88

comprava diriament i es venia a Mil a les diverses fruiteries de sota de casa... Llavors, de mica en mica, van arribar els brioixos, els substituts del pa que no sassecaven, les hamburgueses i productes similars, les begudes amb gas i de colors (laigua no t gust de res!), mentre que ara, en canvi, s la fruita la que no t gust de res i, sobretot, el fruiter ha rebut el sobrenom del joier per la seva raresa i pels preus prohibitius; els preus sn molt ms assequibles als supermercats (per compte de qui?); i a sobre la publicitat ens diu que per a alguns productes com aquests no ens serveix el degustador i que sn una exquisidesa i o ho fas tu o ho fa... i, sobretot, no facis salts mortals a la cuina!. De fet, hi ha tant de menjar preparat i atraient, que noms sha de coure o ja ve ben cuit i congelat. Cuinar? Millor parlar de preparar. Aix, doncs, quin s el problema? Els problemes sn tants i tan greus com per qestionar totalment el mateix futur de la humanitat. En poques paraules, desprs de la forta explotaci dels pobles i els territoris a mans de la colonitzaci, desprs de laugment productiu a causa de la introducci de la maquinria en lagricultura, hem aixecat un sistema mundial de producci, distribuci i consum dels aliments guiat sempre i noms per la lgica dels beneficis i ara tamb per la bogeria dels diners; un sistema que ha avanat esclafant la vida i els drets de molts pobles del mn als quals hem arrabassat loportunitat de proveir-se per a la seva prpia subsistncia i de continuar tenint en vida una saviesa ancestral i indispensable i una relaci equilibrada amb la natura. I actualment estem, tamb, destruint les possibilitats de la terra de regenerarse i de produir sense la insensata intervenci humana; un sistema que creix en si mateix sense adonar-se de cap a on va. Les transformacions violentes i prepotents de la relaci entre lhome i la terra, lenorme ex-

pansi de la indstria, les cruels injustcies del comer, la poderosa i penetrant obra de condicionament dels nostres gustos i dels nostres estils de vida han generat problemes descomunals que van des de la invasi de la pobresa al planeta (i no noms al Sud global, que quedi clar) fins a greus problemes de salut animal i humana amb despeses ecolgiques que van des de la drstica reducci de la biodiversitat fins a laugment de terres estrils i als canvis climtics, per no parlar de la carrera contra lesgotament de lenergia que condueix tot aquest carrusel enfollit, la qual fa que, en definitiva, tot el que se sacrifiqui inconscientment siguin els beneficis, els diners.

mera persona, de buscar fonts dinformaci adequades, de reproduir temors, problemes, conceptes essencials i de reflexionar sobre la manera com es poden actualitzar les competncies fonamentals disciplinries en relaci amb les exigncies de la complexa realitat en qu vivim. s un repte educatiu i, en tractar-se de lescola, epistemolgic i didctic, al qual aquest recull vol donar un primer impuls. Daltra banda, si hi pensem, fins i tot qui volgus allunyar-sen no podria. Si sensenya lnic que es pot fer s adrear-se, sempre de manera crtica, cap a una direcci o cap a la direcci oposada. La complexitat i la difusi de la matria no perme-

La qesti que ens interessa, no noms com a individus i ciutadans, sin tamb com a mestres, s la poca conscincia, prcticament de tots nosaltres, de tot aix que sha produt (de la terra a la taula, com diem ms amunt) durant les ltimes dcades. Daqu la pregunta que hem de plantejar una vegada ms: lescola, s a dir, el sistema formatiu institucional de les noves generacions, pot ignorar tot aix? Es pot no assumir la responsabilitat dinformar, dexplicar, de donar a conixer de manera adequada la formaci dactituds i comportaments destinats al capdavant duna participaci conscient de la construcci del futur? La pregunta s retrica. La missi no s fcil (com sempre). Es tracta, en primer lloc, destudiar, dentendre en pri-

ten abstencions, tant des del punt de vista conceptual com des del punt de vista educatiu. En posarem un exemple: si, en cada mbit, no collaborem per la presa de conscincia del concepte fonamental de lmit (que es tracti de cincies naturals o de cincies humanes, de conscincia dun mateix o de consum, etc.), no ens haurem abstingut, sin que serem constructors actius duna Weltanschauung (visi del mn) incompatible amb la vida a la Terra. Per posem-ne alguns exemples ms concrets. Quants de nosaltres no hem estat interpellats, en algun moment, tamb sobre la matria ensenyada, pels estudiants, grans o petits, sobre la fam que hi ha en tants indrets del mn, sobre la injustcia de tants fracassos en els intents de resoldre el

problema? I quants han sabut o sabrien respondre-hi correctament? Jo, pobre de mi, s que he ensenyat... que la pobresa dun pas es veu per la quantitat de treballadors del sector primari (ms pagesia significa menys producci perqu la producci es retarda i, per tant, hi ha ms pobresa), que es produeix ms si sutilitza ms maquinria, ms llavors seleccionades, ms pesticides, que s fonamental afavorir el valor afegit de la manipulaci industrial dels productes de la Terra (no noms taronges, sin tamb la Fanta), que cal planificar el producte i produir-lo sobre la base del mercat, que, certament, cal restituir un comer ms just, per... Actualment, el

Duna banda, domina el paradigma cultural occidental que duem a sobre (i no noms nosaltres, els occidentals). Humanisme, racionalisme, cientisme progressista, economicisme, fe en la tecnologia (tots amb la idea de desenvolupament). Qu fa lescola per desconstruir aquest paradigma? Es tractar dun cas en qu es continuar aprenent la idea que la histria s lineal i es dirigeix cap al progrs, transformada pels grans lders, subjectes institucionals i esdeveniments, que la cincia s veritat, que la tecnologia finalment avana i repara, que el centre de tot s lindividu i aix successivament? s cert, hem introdut a les escoles un senyal, ms o menys

pressa un mn imaginari cultural sovint monopolitzat i, al seu torn, condicionat i condicionant. Sens demana un esfor constant per buscar la millor adequaci possible entre la realitat que, duna manera o una altra, ens persegueix i la representaci que en donem. I aix significa reflexi crtica, confrontaci, informaci alternativa, etc. Lescola promou realment aquestes prctiques i competncies? Tot el que sha comentat sona exagerat i injustificat? Confrontar-se amb aquest recull didctic s un primer pas per reconixer els problemes, els errors, els riscos i fins i tot els condicionaments que ens fan encara poc conscients de tot aix i per entrar, en aquest cas, de manera til en el tema de la sobirania alimentria. Aquesta ens proporciona una nova lectura, noves explicacions, una nova projecci amb la qual ens podem confrontar. Paradigma cultural i representaci del mn, cmplice, sovint involuntria, fins i tot lescola, estan dominades, per tant, per un economicisme mercantil imperant que es continua no qestionant, si no s en mbits reduts: pensem en moviments com Via Campesina, abans que Slow Food, o en les campanyes organitzades per diverses ONG. La poltica, leconomia i lopini pblica segueixen parlant sempre exclusivament de creixement. s cert que amb ladjectiu sostenible, per no canvia ni una mica la lgica de cada cosa: tot succeeix per incrementar els beneficis dalguns. Per potser som a prop del moment de reflexionar a fons sobre les senzilles paraules que va dir un cap indi a lpoca de la conquesta de lOest, que escrigu al president dels Estats Units: Sols quan lltim arbre estigui mort, lltim riu enverinat i lltim peix atrapat, tadonars que no pots menjar-te els diners.

coneixement aportat pel projecte sobre sobirania alimentria em limita a una atenci ben problemtica sobre aquesta afirmaci. Fins ara, les nostres respostes han estat massa sovint balbuceigs ms o menys improvisats gens mereixedors duna formaci constructiva. Pel que fa a la resta, la conscincia crtica sobre aquests temes s molt recent, fins i tot en lmbit acadmic i est comenant a difondres en la conscincia collectiva, tot i que ms sota la forma dangoixa i incomoditat que no pas com a coneixement concret i capacitat de projecte alternatiu. Encara estem lligats per un fort doble vincle, sobre el qual els mestres tenen el privilegi de poder treballar de manera til per al seu propi mandat professional.

retric, sempre superficial, a les altres cultures, com tamb lecologia, lambient, etc., per si no aprenem a situar la nostra cultura i el nostre ensenyament disciplinari dins dun context histric, no aconseguirem canviar el paradigma cultural dominant i contribuirem a perpetuar aquell sentit implcit de superioritat que no es concilia amb una concessi realment complexa de la realitat i dels coneixements necessaris per llegir-la i interactuar-hi de manera til. El segon vincle potent que ens obstrueix s el fet que no vivim immersos directament en el mn, sin, com b sabem, en una representaci. Aquesta representaci prov de la poltica, de la informaci, dels mitjans de comunicaci de ms gran abast en els quals sex-

10

Mapa conceptual
EL NAIXEMENT DELS ARTICLES

Els articles temtics que formen aquest recull sn fruit dun procs. A la primera fase, el grup de treball ha portat a terme una pluja didees (o brainstorming) a partir de la pregunta: quins sn els problemes que

genera la necessitat de sobirania alimentria? La sistematitzaci dels resultats ha donat com a resultat aquest MAPA CONCEPTUAL i sha continuat amb la redacci de cadascun dels articles.

A LARREL DEL MODEL ALIMENTARI ACTUAL RESPONSABILITAT POLTICA

Manca de subvencions agrcoles per a lagricultura familiar dedicada a la producci daliments Manca de regulacions respecte a les multinacionals, els grans especuladors financers, els monopolitzadors de les grans superfcies agrcoles Manca de subvencions a les vctimes de la crisi econmica i alimentria

RESPONSABILITAT ECONMICA
Crisi econmica

RESPONSABILITAT RELACIONADA AMB EL COMER INTERNACIONAL

Especulaci financera Dificultat daccs de la pagesia a la terra i als diners Invasi de les multinacionals (en la producci, la transformaci i la comercialitzaci) Competncia creixent dels recursos escassos (terra, aigua, petroli) Prioritat a plantes alimentries destinades al pinso i als agrocarburants

Els aliments esdevenen mercaderies internacionals (= + TRANSPORTS) Liberalitzaci del comer per part del Banc Mundial i lOrganitzaci Mundial del Comer

RESPONSABILITAT RELACIONADA AMB LA TECNOLOGIA

Expulsi de les zones rurals i creixement dels suburbis a causa de la mecanitzaci agrcola Revoluci verda (abs de laigua i dels estimulants qumics, erosi del sl, prdua de biodiversitat) Aliments estandarditzats i poc sans

RESPONSABILITAT RELACIONADA AMB ELS ESTILS DE VIDA

Malbaratament daliments Invasi de la publicitat Excs del consum en general i, en especial, de la carn

11

Creences habituals
per destruir
per Massimiliano Lepratti*

Pel que fa a lagricultura i els aliments, els models culturals que shan difs i assimilat per part de la gran majoria de nosaltres sovint no tenen en compte la realitat mundial i la seva complexitat. Sense voler-nos estendre gaire i noms per estimular una primera reflexi sobre el tema daquest recull, hem intentat enumerar algunes de les creences habituals ms extenses, les quals hem relacionat amb els arguments que les desmenteixen. La fam es produeix per la manca daliments En realitat, els recursos de la Terra, considerada globalment, podrien alimentar sense problemes tots els seus habitants. El 2010, els habitants del planeta arribaven gaireb als 6,7 mil milions, mentre que es calcula que la producci agrcola actual podria alimentar 12 mil milions de persones. La fam es produeix per laugment incontrolat de la poblaci En realitat, durant la segona meitat del segle XX, la producci agrcola ha augmentat ms que la poblaci mundial. Mentre que la producci agrcola global sha multiplicat per 2,6, en el mateix perode la poblaci mundial sha multiplicat per 2,4. El problema de la fam es pot resoldre amb les millores tecnolgiques En realitat, la qesti i la resposta daquesta creena sn complexes i senfronten de ma-

nera crtica. En primer lloc, cal recordar que durant les ltimes dcades sha produt una millora tecnolgica general constant. Al mateix temps, durant els ltims anys, la quantitat de persones que pateixen fam, en lloc de reduir-se a la meitat entre el 1990 i el 2015 (com esperava lONU, lOrganitzaci Mundial de les Nacions Unides), ha augmentat totalment. Aix indica que la tecnologia per si sola no pot ser una soluci si no es produeix juntament amb un canvi de les condicions politicoeconmiques generals. Especialment, s til destacar com el mite productivista ha rebut diversos capgirells durant les ltimes dcades. Fins fa un temps, es pensava que laugment de la producci (s a dir, la quantitat total dels aliments conreats) i laugment de la productivitat (s a dir, del rendiment per hectrea1 conreada) haurien solucionat amb el temps el problema de la fam. Levidncia dels fets, recordada una mica ms amunt, sha ocupat de negar loptimisme dels productivistes (s a dir, daquells que confien noms en laugment total dels aliments). A ms, els estudis recents han destacat els riscos ambientals i socials daquesta manera de pensar i dactuar. Des dun punt de vista ambiental, laugment de la productivitat obtingut amb un s molt ms ampli dels fertilitzants, dels antiparasitaris i de lenergia derivada del petroli es troba
1

Una hectrea correspon a 10.000 metres quadrats.

12

*Els

articles de la segona part han anat a crrec de Massimiliano Lepratti

amb efectes negatius molt ms evidents (empobriment del sl, polluci, esgotament de les reserves energtiques fssils sobre les quals es basa el model). Des dun punt de vista social, la reducci de llocs de treball que comporta la mecanitzaci de lagricultura pot deixar milers de milions de persones desocupades i sense cap altra perspectiva (per no parlar de lemigraci). La fam es pot combatre amb el desenvolupament dels OGM Es tracta dun tema atribuble a la creena habitual precedent, per tan present en el debat actual que es mereix una bona explicaci. s cert que els OGM (organismes genticament modificats) actualment conreats no han estat concebuts per donar resposta a les exigncies de la reducci de les persones que pateixen fam en el mn: no serveixen per produir ms aliments, no costen menys i, sobretot, estan destinats a alimentar el bestiar ms que no pas les persones. A ms, en cas que fos necessari un fort augment de la productivitat i els OGM aconseguissin augmentar loferta global daliments (fet que actualment no recolza levi-

dncia), no es podrien garantir de manera adequada les condicions daccs als aliments. Perqu puguin consumir els aliments les persones que en tenen necessitat, no nhi ha prou que aquests es produeixin, sin que cal eliminar les desigualtats socials, poltiques i econmiques que causen la inseguretat alimentria i la pobresa. En el mn rural, on es troben la majoria de les persones que pateixen fam, la desigualtat i la misria neixen de la manca daccs als recursos amb els quals es poden produir els aliments: la terra, laigua, lenergia, el crdit, lassistncia tcnica, leducaci primria i especialitzada, els mercats locals, els magatzems, les infraestructures i, no menys importants, les llavors. Lagricultura a petita escala s menys productiva que lagricultura industrial En realitat, la productivitat per hectrea de lagricultura a petita escala, on aquesta pot disposar dels factors productius de qu disposen les grans empreses (accs a terra de bona qualitat, crdit, aigua, assistncia tcnica, llavors...) es demostra molt ms amb lagricultura de grans dimensions (el Moviment Sem Terra del Brasil ha portat en diverses ocasions proves empriques daquesta creena). La cura que un grup fortament lligat al seu entorn

agrcola pot aportar a la feina, la tendncia a diferenciar els productes i a conrear plantes compatibles entre elles, lacumulaci i la transmissi dels coneixements o latenci als equilibris ambientals sn factors generalment ms presents en una agricultura a petita escala que no pas en els camps duna multinacional. En canvi, el discurs de la productivitat per treballador s diferent: un camp gran amb un baix rendiment per hectrea es pot gestionar amb molt poc personal duna multinacional tcnicament ben equipada; en aquest cas, la collita per treballador ser alta, encara que per metre quadrat sigui baixa. A ms, no s cert que les grans dimensions siguin sinnim de modernitat: diversos latifundis llatinoamericans encara avui dia estan gestionats amb mtodes arcaics. Lagricultura s un sector tpic dels pasos del Sud global En realitat, els pasos ms desenvolupats de la Terra, o sigui, els Estats Units, Austrlia, el Canad i Europa, sn els principals productors i exportadors mundials de productes agrcoles. La creena habitual que vol el Sud global com a ptria de lagricultura es basa en la teoria dels cicles de desenvolupament formulada per leconomista americ Walt Rostow durant els anys cinquanta. Segons la teoria de Rostow, els pasos, a mesura que es desenvolupen, abandonen progressivament lagricultura per dedicar-se en un primer moment al sector de la indstria i, desprs, al dels serveis. No noms la pagesia segueix sent nombrosa arreu del mn, fins i tot al Nord, sin que sest desenvolupant al camp una nova concepci de modernitat basada en la contnua comparaci entre els investigadors (cincia oficial) i els pagesos (coneixements tradicionals). Daquesta manera, les noves tecnologies i els nous coneixements es fusionen amb els coneixements tradicionals del territori.

13

La fam

QU S LA FAM Malgrat que per a la gent que viu en els pasos ms rics del mn (inclosa Itlia) la fam sembli un argument del passat, en realitat representa encara avui dia un dels problemes socials ms greus i ms extensos del planeta. Segons la FAO (Food and Agriculture Organization of the United Nations, o sigui lOrganitzaci de les Nacions Unides per a lAgricultura i lAlimentaci), lany 2009 hi havia 1,2 mil milions de persones que en patien, enfront duna poblaci mundial de gaireb 6,7 mil milions dhabitants. Les

conseqncies daquesta situaci sn extremament preocupants. Actualment moren 40.000 persones al dia a causa de la fam i les malalties relacionades, la major part de les quals sn nens (hi ha la idea provinent duna creena habitual equivocada que sn sobretot les mancances i les guerres les que provoquen la mort per fam, dos factors que sumats representen prop del 10% del total de les defuncions). Fins i tot quan no acaben amb finals tan dramtics com la mort, les mancances nutritives tenen, en tot cas, efectes rellevants en la qualitat general de la vida; alguns economistes

estimen, com a exemple, que cada nen amb un desenvolupament mental i fsic alterat per la fam perd capacitat de generar rendiment durant la seva vida en un percentatge que varia entre el 5 i el 10%. Malgrat que instintivament cadascun de nosaltres intueix la naturalesa del problema, la definici del que sentn per fam no s unvoca entre els diversos textos que sencarreguen de largument, sin que entre els mitjans de comunicaci de massa hi ha ms imprecisi. En intentar oferir una definici el ms precisa possible

Desnutrici (o fam quantitativa)

Estat que afecta un individu que assumeix per un temps prolongat una quantitat de calories insuficients en relaci amb les seves necessitats. Les necessitats calriques depenen de diversos factors (edat, pes, metabolisme, tipus dactivitat laboral, etc.). En termes generals, es pot afirmar que: la necessitat mitjana per a un adult se situa entre les 2.400 i les 2.700 calories al dia; al Nord global, lassumpci mitjana s de prop de 3.100 calories diries; al Sud s daproximadament 2.600, amb puntes negatives a lfrica subsahariana, on la mitjana s inferior a les 2.200. Estat que afecta els individus que no assumeixen amb regularitat tots els principis nutritius indispensables per al bon funcionament de lorganisme. Encara que en aquest cas no es puguin formular prescripcions universals, de manera indicativa es pot dir que una alimentaci completa shauria de constituir de: un 70% de carbohidrats (que aporten sobretot els cereals: blat de moro, arrs, blat, ordi, melca, mill, civada, etc.); un 15% de protenes (que aporten els aliments vegetals com els llegums i els aliments animals com la carn, la llet, els ous, etc.); un 15% de greixos (que aporten la mantega, loli, etc.); petites quantitats de vitamines i sals minerals (que aporten la fruita i la verdura); aproximadament 2 litres daigua. Encara que sigui menys visible que la desnutrici, la malnutrici s la responsable de malalties molt greus, de la mateixa manera que la manca daigua potable. A ms, cal tenir present que la malnutrici a la qual ens referim aqu s caracterstica de les persones que no tenen els recursos econmics suficients; en canvi, s diferent la malnutrici per excessos alimentaris que afecta sobretot els habitants dels pasos ms rics i que provoca tendncia a lobesitat i laugment de malalties cardiovasculars.

Malnutrici (o fam qualitativa)

14

del fenomen, des daquesta seu hem decidit classificar els diferents aspectes del problema segons les 2 categories segents: ON S LA FAM Un dels aspectes ms insidiosos del problema de la fam s la seva poca visibilitat. De fet, el fenomen implica persones que viuen en rees considerades importants per nombre dhabitants i marginals des dun punt de vista social i dels interessos dels mitjans de comunicaci de massa: les zones rurals del Sud global. Al camp, hi viu el 75% de les persones que pateixen fam al planeta (entre el 50 i el 55% de productors petits i entre el 20 i el 25% de persones sense terra). Si, en canvi, sanalitzs la difusi de la fam en cada pas, noms lndia ja suma gaireb una quarta part del total de les persones; molt difcil tamb s la situaci a lfrica subsahariana, on es calcula que una persona de cada tres est desnodrida o malnodrida; la Xina t una part important de la poblaci que, si no la pateix directament, est en risc de patir inseguretat alimentria (encara que les seves poltiques de lltima dcada hagin donat resultats notables). Si considerem les macroregions geogrfiques, es calcula que prop del 64% de les persones que pateixen fam viu a la regi sia Pacfic, el 25,5% a lfrica subsahariana, el 5% a lAmrica Llatina (percentatge similar al 4% del Prxim Orient i el nord dfrica junts), mentre que un 1,5% viuria al Nord del mn (a Itlia, a finals de 2009, el 5,3% de les famlies, uns 3,5 milions de persones, no tenien prou diners per alimentar-se adequadament). LEVOLUCI HISTRICA La inseguretat alimentria ha acompanyat la histria de la humanitat, per, com a mnim, cal indagar el fet que la Revoluci Industrial i lorganitzaci social i econmica que nhan sorgit no hagin resolt el problema. Amb el pas de les fonts denergia musculars (bovines,

equines, humanes) a les fonts denergia principalment fssils (carb, petroli) que poden desprendre en un moment lenergia acumulada al subsl durant centenars de milers danys, la humanitat ha passat duna situaci crnica de subproducci a una situaci crnica de sobreproducci i malbaratament. Aquest fenomen tamb ha interessat a la producci alimentria que, des de fa molt temps, supera en la suma total la necessitat general de les dones i dels homes del planeta. Tot i aquestes premisses, el nombre de persones que pateixen fam ha augmentat durant els ltims anys i lesperana que es redueixi significativament aquest fenomen ha disminut. Joo Pedro Stedile, portaveu dun dels moviments de la pagesia ms importants des de sempre, el Moviment Sem Terra brasiler, recorda que lany 1960 hi havia 80 milions dssers humans darreu del mn que patien fam. Un escndol! En aquell temps, [el gegraf i fsic] Josu de Castro (...) deixava una pista amb lafirmaci que la fam era una conseqncia de les relacions socials i no dels problemes climtics o de fertilitat del sl.1 I mentre Carlo Petrini recorda que lany 1970 hi havia 80 milions de persones subalimentades a lfrica, menys dun ter de les que hi ha actualment,2 Enrico Moriconi escriu: el 1976, la fam es considerava abolida en deu anys, mentre que el 2001 es reconeix que per reduir-la al 50% es necessiten 60 anys!3 Aix mateix, les esperances de reduir a la meitat el nombre de persones que pateixen fam entre el 1990 i el 2015, que sinclou en els Objectius de desenvolupament del mil lenni, adoptats per 191 estats adherits a lOrganitzaci de les Nacions Unides (ONU), sest trobant amb la tendncia

oposada que des de lany 2000 la quantitat de persones que pateixen fam ha augmentat. LES CAUSES DE LA FAM Les causes estructurals Com sha recordat, prop del 75% de les persones que pateixen fam viu al camp (la resta viu en zones urbanes degradades i quasi sempre es tracta de persones que han fugit recentment de les rees rurals). Molts pagesos viuen, de fet, en una situaci de pobresa crnica que fa molt difcil laccs a tots aquells bns alimentaris que no produeixen ells directament. Al seu torn, la pobresa duna part important de la pagesia s fruit de les desigualtats en laccs a aquells elements que serveixen per produir aliments: la terra, laigua, lenergia, el crdit, lassistncia tcnica, leducaci primria i especialitzada, els mercats locals, els magatzems, les infraestructures i, no menys importants, les llavors. Pel fet que aquestes condicions prvies indispensables vnen menys de la producci agrcola, la fam es torna crnica. Especialment greu s la situaci daquells pagesos que viuen en pasos on no sha dut mai a terme un veritable procs de reforma agrria i en els quals, per tant, la distribuci de les terres s realment injusta. Un cas especial s el del Brasil, gegant llatinoameric en creixement continu, en el qual no sha dut a terme mai la reforma agrria i on l1% dels propietaris agrcoles encara avui dia concentren el 46% de les terres del pas. Lempitjorament de la situaci Recentment, la fam ha patit un augment sorprenent, fins al punt que els mitjans de comunicaci de massa internacionals han parlat dautntica crisi alimentria (el nombre de persones que pateixen fam, que fa temps era daproximadament 800 milions, en poc temps ha crescut un altre miliard). Les causes daquest empitjorament sn diverses i totes estan relacionades; les hem representat de manera esquemtica a la taula que apareix ms avall.

J.P. Stedile, Dom T.Balduino Sconfiggere la fame; Il Manifesto 18/10/2008

2 3

La Repubblica 26/01/2010

Citat per Marinella Correggia a Il Manifesto 07/06/2002

15

LEMPITJORAMENT DE LA SITUACI: LES CAUSES

La decisi dalguns pasos (principalment el Brasil i els Estats Units) de destinar quotes creixents del territori agrcola a la producci de plantes alimentries no destinades a la producci daliments, sin de combustibles (com letanol i el disel) ha determinat la pujada del preu dels aliments. Laugment de la demanda daliments per part de pasos com lndia i la Xina no suposa problemes descassetat total (la quantitat daliments produda globalment seria suficient per fer front a aquest tipus devoluci). El problema s el canvi en el tipus daliments que demanen aquests pasos (en especial el recent creixement xins en la sollicitud de carn que safegeix a la ja excessiva del Nord global). Aquestes tendncies produeixen un desequilibri en els preus dels aliments i empitjoren limpacte ambiental de la seva producci. La quantitat daliments que es comercia en lmbit internacional ms aviat sha redut (10-12% del total), per el seu pes creixent contribueix a la runa de molts pagesos a causa de la liberalitzaci en un nic sentit del comer. Les grans institucions internacionals (Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Organitzaci Mundial del Comer) exerceixen la seva pressi per tal que els pasos del Sud global importin els aliments que necessitin i afavoreixin els conreus de bns agrcoles per a lexportaci. Daquesta manera, els petits productors locals de cereals i daltres aliments bsics, no protegits pels seus governs, no queden destruts a causa de les mercaderies subministrades a baix preu per part dels grans productors del Nord que, en canvi, reben ajuts econmics. De manera coherent amb les poltiques anteriors, no es fomenta la formaci dexistncies daliments per part de cadascun dels pasos dbils per reparar de manera improvisada les mancances daliments (si els aliments shan de comprar al mercat internacional, per qu sha de recrrer a les existncies internes?). Tanmateix, les existncies respondrien millor a aquelles situacions de crisi generalitzada (com la que es va verificar a partir del 2008) en qu tants pasos demanen als mercats internacionals els mateixos aliments, de manera que en provoquen un continu increment dels preus. La manca dexistncies elimina, per tant, una important ajuda per la situaci demergncia. Actualment, el principi de les existncies ha canviat radicalment de consigna i respon clarament a altres lgiques. De fet, en situacions de crisi, sn els especuladors els qui acumulen grans existncies daliments per augmentar-ne lescassetat en el mercat i obtenir-ne grans beneficis amb la venda. Lespeculaci es produeix a travs de la utilitzaci dels bns alimentaris com a instrument de rendiment financer. La tasca general de les finances s anticipar els diners per operacions que, posteriorment, produeixen bns i serveis concrets. La finana especulativa, que ha crescut rpidament durant les ltimes dcades, tergiversa aquesta tasca i busca lobtenci davantatges de les oscillacions dels preus dels bns, les accions, les monedes, etc. A principis de lany 2000, els especuladors van veure en els bns alimentaris una possible font de beneficis. En comprar i vendre enormes quantitats daliments, fins i tot abans que aquests shaguessin produt o introdut als mercats, van intentar anticipar i influir en les variacions dels preus per poder vendre en ms bones condicions respecte a les condicions de la compra. Les variacions de preu a causa de la multiplicaci daquestes accions especulatives han repercutit en tots els bns alimentaris mundials, fet que ha incrementat el cost dalguns aliments bsics i els ha allunyat encara ms de les possibilitats de compra per part dels segments ms pobres de la poblaci mundial. El veritable problema darrel de laugment de les persones que pateixen fam s la concentraci cada cop ms gran a les zones rurals de la producci i la distribuci dels aliments. Es calcula que hi ha deu empreses que controlen el 66% del subministrament mundial de llavors patentades i unes altres deu controlen el 90% del subministrament de pesticides. Daquesta manera, la pagesia t un poder contractual sempre menor i est obligada a consentir el monopoli dels grans provedors per poder iniciar la producci. Aix, quan intenten vendre els seus productes, es calcula que sis multinacionals controlen el 85% del comer mundial de cereals, el 83% del negoci mundial del cacau i duen a terme el 60% de les vendes globals de caf.

Agrocombustibles:

Augment de la demanda dalguns aliments:

Liberalitzaci mundial del comer daliments:

Noves funcions de les existncies:

Especulaci dels preus:

Concentraci de la producci i la distribuci:

16

De les zones

rurals als suburbis urbans

NDEX Introducci Els suburbis urbans creixen Els motius de labandonament de les zones rurals Les perspectives (insostenibilitat dun model) INTRODUCCI Un dels problemes socials ms greus que hi ha al mn i segurament un dels ms silenciats s lxode continu i creixent de la pagesia cap a les grans ciutats de lfrica, lsia i lAmrica Llatina. En aquests continents, les metrpolis tenen caracterstiques diferents de les de les nostres latituds. Al voltant de centres relativament petits i sovint comparables als europeus o als nord-americans (per la presncia dhipermercats, locals de luxe, etc.), shi desenvolupen perifries immenses en qu les condicions de vida sn dificilssimes: habitatges improvisats, atapets, pobres i pudents, construts en zones insalubres amb materials recuperats, on la qualitat de vida s molt baixa i en qu sovint destaquen la violncia i la criminalitat. Rebutjats dun mn rural en el qual no acaben daconseguir les condicions mnimes per poder viure de manera decent, masses creixents de la pagesia es dirigeixen cada dia cap a les metrpolis amb lesperana dun futur millor. Un cop arriben a les grans ciutats, es rendeixen aviat davant de la impossibilitat dobtenir una feina estable perqu, a diferncia del que succea a lEuropa del 1800 i de les dcades posteriors fins al 1960, actualment el sistema industrial i els serveis ja prcticament no necessiten m dobra sense estudis i sense experincia professional. Per tant, hi ha poques persones que trobin una feina decent; la gran majoria de les persones que migren es veu obligada a ampliar les zones de suburbis urbans, tot construint o llogant habitatges runosos, sense cap servei i ignorats per les autoritats pbliques. El futur laboral per a moltes daquestes famlies estar marcat per leconomia informal: petits comeros dobjectes de poc valor, serveis (de vegades molt humils com el denllustrador de sabates) als turistes i als sectors ms benestants; en alguns casos gens inslits, lentrada al mn de la illegalitat, fenomen que es produeix, sobretot, amb els nois joves, que han crescut a la jungla dels suburbis urbans sense educaci i sense perspectives. Hem intentat analitzar la naturalesa del problema desgranant-lo en tres parts: 1) la realitat de les metrpolis del Sud (inspirada en les anlisis de Mike Davis),1 2) els motius de labandonament de les zones rurals (basats en lestudi de la FAO, Organitzaci de les Nacions Unides per a lAgricultura i lAlimentaci, i de Marcel Mazoyer),2 3) les perspectives de futur (inspirades tamb en Mazoyer i sobretot en Samir Amin).3 ELS SUBURBIS URBANS CREIXEN A lfrica subsahariana, a lAmrica Llatina, al Prxim Orient i en algunes zones dsia, la

Estudis social, teric de la urbanstica, historiador i activista poltic nord-americ.

2

Professor dagricultura comparada i de desenvolupament agrcola a lInstitut Nacional dAgronomia de Pars.

3

Economista, historiador i activista poltic egipci.

17

urbanitzaci sense creixement no s una conseqncia natural del progrs. s, sobretot, lefecte de la crisi del deute extern que viuen els pasos del Sud global a partir dels anys vuitanta. Aquesta crisi ha donat la possibilitat al Fons Monetari Internacional (FMI) de modificar a fons les economies del Sud global (fent-ne pagar el preu sobretot a les rees rurals). Levasi de les zones rurals ha esdevingut sempre ms invisible i la posterior urbanitzaci catica en els pasos pobres ha continuat a un ritme vertigins (3,8% anual) durant la difcil dcada dels vuitanta i principi dels noranta, malgrat la caiguda dels salaris reals, laugment dels preus i la unnime desocupaci urbana. Les poltiques antisocials, imposades per lFMI a la pagesia (eliminaci dels subsidis als productes alimentaris, de les subvencions a les petites empreses rurals, pressions per tal que els productes agrcoles es venguin al mercat global dominat per la indstria agroalimentria del Nord) i actualment per lOrganitzaci Mundial del Comer (OMC o WTO en angls), han intensificat lxode de les zones rurals cap als suburbis urbans. Les forces globals que expulsen les famlies de les zones rurals4 semblen mantenir la urbanitzaci, fins i tot ara que la fora

datracci de la ciutat sha redut de manera drstica. Al mn, 180.000 persones sestableixen a la ciutat cada dia i la major part queda absorbida per la perifria. Una pressi urbana contnua i incontrolada a la qual, per primera vegada a la histria, no li correspon cap augment del benestar i del desenvolupament de la poblaci urbana. Segons linforme de les Nacions Unides, Challenge of slums 2003, el primer estudi a escala mundial sobre la pobresa urbana, actualment un habitant de ciutat de cada tres, s a dir, prop de mil milions de persones, viuen als suburbis o en espais urbans degradats. Els suburbis es multipliquen (actualment nhi ha ms de 250.000 arreu del mn) i el paisatge de la urbanitat mundial esdev molt semblant al que sexplica a la novella de Charles Dickens sobre la perifria industrial del segle XIX (es calcula, per exemple, que el 57% dels africans que viuen en rees urbanes no tenen accs als serveis higinics bsics). ELS MOTIUS DE LABANDONAMENT DE LES ZONES RURALS Actualment, a les zones rurals, hi viu el 50% de la poblaci mundial i el 75% de les persones amb malnutrici. Aquesta dada seria suficient, juntament amb el mite de la illuminaci de la ciutat (malgrat lhorror de la perifria, les metrpolis sn un lloc ple dencant i datractiu, sobretot per al jovent), per explicar labandonament progressiu del mn rural. Amb la intenci darribar a un nivell danlisi ms profund, es pot dir que: el nivell dels serveis a les zones rurals del Sud global s molt baix. Laccs a laigua, la sanitat, leducaci, els transports, etc., per a les persones que viuen a les zones rurals de lndia o de qualsevol altre pas del Sud s molt limitat; el nivell de pobresa (del qual sextreuen les dades sobre la malnutrici) s, en canvi, molt

ms alt que a les zones urbanes, per b que els processos migratoris i el creixement dels suburbis urbans tendeixen, en perspectiva, a crear un trist reequilibri;5 el nivell dels salaris rurals s quasi sempre ms baix respecte a la mitjana nacional. Les dades de la FAO que es refereixen tant al Nord com al Sud globals sn interessants. A continuaci, en presentem un resum: Lany 2004, la major part de la poblaci mundial vivia de lagricultura; si tenim en compte que el salari mitj agrcola anual era de 472 dlars, aix significa que la major part de la poblaci mundial vivia amb una

La mecanitzaci a Java i a lndia, la importaci de productes alimentaris del Nord global a Mxic, Hait i Kenya, les guerres civils i lescassetat a tota lfrica i a tot arreu les accions de la gran indstria agroalimentria.

A principis del 2000, les dades relatives a alguns pasos sn eloqents: a Colmbia, la pobresa rural frega el 80%, mentre que la pobresa urbana se situa al voltant del 50%; al Camerun, linforme s del 60% en contraposici al 40%; a Cambodja, del 40% en contraposici al 20%; al Marroc, del 25% en contraposici al 10%, i a Zimbabwe, del 45% en contraposici al 7% (no va millor amb el gegant brasiler, on el 50% del habitants de les zones rurals sn pobres en contraposici al poc ms del 10% de les zones urbanes).

18

LA SITUACI DE LES RENDES AGRCOLES AL MN

Algunes comparacions entre rendes totals i rendes agrcoles Pas Xina ndia Brasil Sud-frica Frana Sussa Estats Units dAmrica Itlia Mitjana mundial Renda mitjana del pas en $ 1.441 538 3.636 3.334 22.987 35.231 36.352 19.420 5.505 Renda agrcola en $ 241 201 1.589 690 20.934 8.972 27.651 9.336 472 Relaci mitjana/agrcola 6,5/1 Aproximadament 2,5 a 1 Aproximadament 2,2 a 1 Aproximadament 5 a 1 Aproximadament 1 a 1 Aproximadament 4 a 1 Aproximadament 1,3 a 1 Aproximadament 2 a 1 Aproximadament 12 a 1

Dades extretes de lInforme FAO 2007 sobre lestat dels aliments i de lagricultura (i publicades el 2004)

renda mensual per cpita inferior a 40 dlars. Altres particularitats La renda agrcola anual ms alta del mn s lislandesa, que s de 50.445 dlars, la ms baixa s leritrea, que s de 30 dlars. A Israel, la renda anual mitjana s de 18.395 dlars, mentre que lagrcola s de 22.527 dlars. A Palestina, les rendes sn de 730 dlars (la mitjana) i 630 dlars (lagrcola). LES PERSPECTIVES (insostenibilitat dun model) El 2010 el mn rural i la pagesia estaven formats per ms de tres mil milions de persones, per dividits en dos sectors socioeconmics de caracterstiques molt diferents: 1) Lagricultura industrial: est localitzada prcticament noms
6

Tal com sha vist a larticle sobre creences habituals, la productivitat per treballador (o sigui, la quantitat de collita que produeix cada treballador durant un any) s ben diferent de la productivitat per hectrea de terreny (que calcula la quantitat de collita per cada 10.000 metres quadrats a les diverses situacions mundials). La productivitat per treballador s molt ms alta a les empreses grans, propietries de tractors moderns i daltres mitjans mecnics, mentre que la productivitat per hectrea, en igualtat de qualitat del terreny i daltres condicions bsiques, s superior en lagricultura a petita escala.

als Estats Units, Europa, el sector meridional de lAmrica Llatina i a Austrlia i dna feina a poques desenes de milions dagricultors, que ja no es poden considerar autntics pagesos. La seva productivitat per treballador,6 grcies a la mecanitzaci (de la qual prcticament en tenen lexclusivitat a escala mundial) i a les grans superfcies de qu disposen, oscilla entre els 10 i els 20 mil quintars de cereals equivalents7 per treballador lany. 2) Els agricultors pagesos (o sigui, aquells que treballen petites superfcies amb un s redut dels mitjans mecnics) sn encara avui dia quasi tres mil milions de persones. Aquests agricultors es divideixen, al seu torn, entre els que shan beneficiat de la revoluci verda (fertilitzants, pesticides i llavors seleccionades), la producci dels quals oscilla entre els 100 i els 500 quintars de cereals equivalents per treballador, i els que encara no han conegut aquesta revoluci i obtenen, daquesta manera, una producci per persona activa de noms 10 quintars.

Els cereals equivalents tradueixen en una nica unitat de mesura les collites mundials (que per la seva naturalesa sn molt diferents: es va de les hortalisses als llegums i a diversos tipus de cereals).

Si mirem la histria, les dades sn impressionants: la diferncia entre la productivitat de lagricultura principalment mecanitzada i lagricultura rural ms pobra, que era de 10 a 1 lany 1940, sha assolit avui dia una relaci de 2.000 a 1. En altres paraules, els ritmes de progrs de la productivitat en lagricultura han superat llargament els de la indstria i els dels serveis i han provocat, des del 1940 i fins avui, una reducci de cinc vegades dels preus reals dels productes agrcoles a escala mundial (per b que des del 2008 sha produt una contratendncia parcial). Si tamb shagus de sotmetre lagricultura a les regles generals de la competncia entre productors mundials, les conseqncies serien dramtiques; de fet, amb una vintena de milions de fbriques modernes nhi hauria prou per produir els productes essencials que actualment compren els consumidors urbans a la producci de la pagesia. No obstant aix, en aquest cas, qu passaria amb els milers de milions de petits productors que no serien competitius? Es quedar ien implacablement sense feina amb pocs anys. Quin seria, doncs, el dest daquesta enorme massa de persones, pobres entre els pobres, que no tenen altra riquesa que els seus conei-

19

xements sobre el treball agrcola? En cinquanta anys, cap desenvolupament industrial ms o menys competitiu, fins i tot amb la hiptesi molt optimista dun creixement constant de la riquesa total al Sud global del 7% anual, no podria donar feina a la ciutat a ms dun ter daquestes persones. En altres paraules, avui dia, el sistema mundial es revela, per la seva naturalesa, incapa de resoldre el problema de la pagesia i les niques perspectives que ofereix sn les dun mn de suburbis i dalguns milers de milions de treballadors (o sigui, de persones) intils i de ms. Largument dels defensors del model agrcola industrial i productivista es basa en el fet que Europa, en el passat, va trobar solucions a problemes similars i va transformar en obrers urbans els pagesos que abandonaven les zones rurals. Per quin motiu, doncs, els pasos del Sud no poden reproduir, dos segles desprs, un model semblant de transformaci? Soblida, per, que la indstria i els serveis urbans del 1800 europeu exigien una m dobra abundant i

que aquells que no havien pogut trobar una feina a la ciutat havien pogut emigrar en massa a Amrica. El Sud global actual no compta amb aquesta possibilitat: si vol ser industrialment competitiu a escala mundial (com es demana per mantenir la lliure competncia dels grans estats), ha de recrrer a tecnologies modernes que requereixen poca m dobra i, per tant, poden collocar pocs dels treballadors que abandonen lentorn rural. Per evitar un futur amb suburbis immensos, lnica soluci possible s crear una poltica econmica en els pasos del Sud global que deixi escollir als pagesos si es volen quedar al camp (gaudint, per, de reformes agrries, preus mnims garantits, serveis decents respecte a laigua, els transports, la sanitat i leducaci) o b marxar a la ciutat, per no per estar a la misria, sin grcies a una possibilitat real descollir. Malauradament, avui dia, la majoria dels estats no sembla que incloguin dins les seves prioritats la qesti de labandonament forat del mn rural.

20

Mala qualitat
dels aliments

NDEX Per qu fer-nos mal? Fruita i verdura, sabor i qualitat Els altres aliments PER QU FER-NOS MAL? A Itlia i al Nord global, en general, els efectes ms evidents de la manca de sobirania alimentria no sn la fam o la migraci de la pagesia pobra cap als suburbis, sin la mala qualitat dels aliments. Des dun punt de vista social, lxit s menys greu respecte al que succeeix al Sud global, per les conseqncies sobre la salut de les persones o sobre el seu benestar general poden ser perilloses. Si s cert, que ho s, que els aliments sn la millor cura per prevenir els mals (deixa que el menjar sigui la teva medicina deia Hipcrates el 400 aC), llavors la situaci no s bona: lobesitat, laugment de les malalties cardiovasculars o els tumors sn els resultats principals del nostre model alimentari. La causa de tot aix s lallunyament de la producci agrcola de la nostra vida quotidiana. Aix significa: Allunyament cultural: durant anys, lagricultura sha considerat sinnim dendarreriment, un sector productiu del qual els diversos pasos del Nord shaguessin hagut de distanciar al ms aviat possible per entrar de ple en el ric mn de la indstria i dels serveis. Allunyament geogrfic: si lagricultura s cosa de pasos pobres, llavors cal que siguin els productors daltres indrets els que ens portin a la taula el menjar que necessitem.

Allunyament territorial: la nostra vida la vivim principalment a la ciutat i el camp, els indrets per a lagricultura, encara que de vegades no el tinguem lluny, pertany a zones que no freqentem gaire sovint. Allunyament econmic: el percentatge de diners que destinem als aliments respecte al total de les nostres despeses disminueix constantment. Allunyament de les prioritats quotidianes: el temps que dediquem a la cuina i a la preparaci o conservaci dels aliments disminueix constantment amb el pas de les generacions. Allunyament dels orgens de la cadena productiva. En definitiva, el recorregut del camp a la taula passa per una srie detapes cada vegada ms nombroses, geogrficament disperses i econmicament poc avantatjoses per al productor directe, el qual, oprimit pels grans provedors i compradors cada cop ms poderosos, tendeix a refer-se de la manera ms senzilla possible: empitjorant la qualitat dels aliments. FRUITA I VERDURA, SABOR I QUALITAT Lexemple ms evident de lallunyament dun model productiu sa es produeix probablement en el cas dels productes hortofrutcoles. La fruita i la verdura amb qu ens alimentem a Itlia, encara que el nostre pas pari ms atenci als aliments que molts daltres, sn poc saboroses, tenen poques substncies nutritives i sn riques en substncies poc naturals.

El mecanisme que comporta aquests resultats veu el comprador com una vctima i, a la vegada, com un cmplice: el temps cada vegada menor que volem destinar a les tasques domstiques i els diners, en percentatges cada vegada ms escassos, que volem invertir en els aliments ens porta a afavorir la compra a les grans superfcies, supermercats i hipermercats. Les empreses de les grans superfcies, al seu torn, tendeixen a mantenir els seus clients presentant en les seccions hortofrutcoles productes diversos i abundants (fins i tot quan la temporada no ho permetria), daspecte agradable (llestos per atraure latenci del comprador amb presses) i, sovint, parcialment preparats (nets, escorreguts i tallats). Per mantenir aquest model, els supermercats i els hipermercats duen a terme una poltica tant agressiva entre els agricultors i els provedors (mhas de donar aquests productes, daquest color i daquesta forma, al preu ms baix possible) com malbaratadora comparada amb la fruita i la verdura posades a la venda (quan els estndards de bellesa ja no ens satisfan, els llencem). Aix, per posar algun exemple del resultat de tot aix, podem esmentar les pastanagues ratllades venudes a 8,5 euros el quilo en els supermercats i pagades a les cooperatives intermediries a 22

21

retenci del carboni, de manera que narriba a introduir a la biosfera fins a algunes desenes de tones per quilmetre quadrat. Si considerem que cada gram de carboni alliberat en aquesta rea produeix 3 grams de CO2, ja ens podem imaginar laugment dels gasos de lefecte dhivernacle que pot causar lempobriment dels terrenys agrcoles. Agricultura sense qualitat nutritiva Si passem de lobservaci dels camps en la seva totalitat a lanlisi del producte concret, les conseqncies negatives dun model alimentari basat en la sobreexplotaci dels camps per proveir de nou, en cada temporada, els prestatges de les grans superfcies sn igualment evidents. El Centre de cincies de lenvelliment de la Universitat de Chieti ha realitzat una recerca interessant sobre les propietats antioxidants dels tomquets, tot comparant productes madurs acabats de collir amb tomquets collits verds i comprats al supermercat. El resultat obtingut s clar: els primers tenen uns components antioxidants molt superiors als segons, o sigui que els tomquets que han madurat fora del terreny (s a dir, desprs que es collissin) no sn prou competitius amb els que shan tornat de color vermell grcies al sol estiuenc i que shan collit en la temporada adequada. Malbaratament considerable La convenincia de produir fora de temporada s, per tant, considerable en lmbit econmic, per b que no ho sigui gens en lmbit nutritiu. Als hivernacles italians, per exemple, es conreen colinaps per enviar a Alemanya abans que a la producci local; daquesta manera, els agricultors del nostre pas poden imposar un preu elevat que sabaixa rpidament, tant per labandonament temporal de la producci, en el moment en qu sinicia la temporada alemanya, com pel preu dels colinaps. Per desprs dels

cntims, dels quals noms 7 es destinen al productor directe. Els agricultors tendeixen, per tant, a respondre a les peticions dels supermercats amb dues estratgies: els ms dbils senzillament satisfan la demanda al preu duna explotaci tancada dels seus propis terrenys (fent un s creixent dels estimulants qumics) i de la seva prpia feina (buscant de contenir al mxim els costos de producci); els agricultors ms experts sespecialitzen en el subministrament daquells bns hortofrutcoles que la temporada semblaria que no permet (canviant de lloc la funci dels hivernacles per protegir els productes ms delicats i collocar-los en llocs on els productes puguin madurar fora de temporada). Terrenys esgotats Tanmateix, ls de lexplotaci intensiva no deixa de tenir conseqncies: per obtenir un cert tipus dhortalisses amb la regularitat i el cost que demanen els hipermercats i els supermercats, es tendeix a seguir la drecera de lempobriment del terreny. En lloc de mantenir el

terreny ric de substncies orgniques originries i de diferents espcies vegetals i animals que, amb el temps, en garanteixen un equilibri sostenible, es prefereix fertilitzar cadascuna de les plantes, totes homognies, que creixen sobre terrenys que semblen ms de serradures que no pas un humus ric de substncies i de vida.1 Lempobriment del terreny t altres efectes rellevants, el ms significatiu dels quals s lalliberament dels gasos de lefecte dhivernacle. De fet, un camp empobrit perd capacitat de

El conreu industrial de les pastanagues, per exemple, es duu a terme seguint aquests sistemes, per el desordre dels equilibris naturals que en resulta fa que els camps somplin de nematodes, cucs parsits que es mengen les arrels de les plantes. Per allunyar els nematodes sescampen quintars de cloroprop per a cada hectrea, per el tractament no mata els cucs, sin que es limita a tenirlos sota control. Com a conseqncia, apareix la necessitat daugmentar progressivament la quantitat dantiparasitaris, fet que crea un cercle vicis del qual ja ens podem imaginar les conseqncies.

22

colinaps s el torn dels tomquets: plantats al gener als hivernacles italians, es recolliran entre labril i el juny, abans del perode natural i, per aquest motiu, el preu de venda ser elevat. Finalment, juntament amb lestaci en qu els tomquets maduren fora dels hivernacles, aquest tipus de producci deixar de ser temporalment remunerativa i sabandonaran grans quantitats de productes (el 15% segons alguns agricultors). Daltres es descartaran per no ser bonics (s a dir, per no correspondre als estndards de referncia) i acabaran sepultats. Lembalatge El model alimentari dominant al Nord global (tant hortofrutcola com no) s un altre avantatge que no s indiferent, directament menys perills per a la salut de qui menja, per molt perills per a la salut del planeta. La gran distribuci produeix, de fet, una quantitat creixent de sobres, paquets, fulls de plstic transparents, etc. El balan energtic i ecolgic daquesta selecci s desastrs: un estudi nordameric ha calculat que un paquet de blat de moro de 455 grams nets absorbeix 450 kcal a la fase agrcola, 316 a la fase industrial i ben b 1.006 kcal a la fase dembalatge. Tot aix sense tenir en compte ni les despeses de transport ni els altres costos ambientals inclosos en el cicle complet de laliment empaquetat: per exemple, per produir un quilo de plstic dembalatge es consumeixen, a part del petroli, 17,5 kg daigua i semeten 2,5 kg de CO2 (sense comptar el temps deliminaci dels residus que, per una sola ampolla de plstic, pot arribar a 1.000 anys). Tot i no disposar de dades especfiques sobre lembalatge relacionat amb els aliments, sabem que aquest representa una quota important del total i que el conjunt de materials dembalatge constitueix la fracci de residus que a Itlia ha registrat el creixement ms

gran des dels anys vuitanta del segle passat i fins avui. Al nostre pas, de fet, entre el 1983 i el 1990, va crixer el 54% en pes, el 1995 va arribar als 9 milions de tones (igual a un ter dels residus totals) i actualment als 12 milions (200 kg anuals per cpita!). ELS ALTRES ALIMENTS Si el cas de la fruita i la verdura s segurament el ms evident, la mala qualitat de la nostra alimentaci implica tamb altres tipus daliments. La carn, per exemple, ha viscut durant les ltimes dcades un empitjorament de qualitat important, a causa dun model productiu industrial que tendeix a donar ms importncia a la quantitat produda que a la salut dels animals, les seves condicions de vida i la salut dels consumidors. Lelecci daquest model es tradueix en la criana massiva, amb la qual esdev difcil gestionar la salut de cadascun dels caps de bestiar i salvar-los de les epidmies. En aquestes situacions, el bestiar no es mou prou, ja no menja el farratge produt pel ramader (que comprant-lo als mercats sexposa al risc dun augment de preus imprevisible), es tracta amb productes hormonals per engreixar-lo i antibitics2 per prevenir la difusi de malalties i forneix, al final, una carn sense gust, inflada i de risc (el cas de lanomenada vaca boja nha estat segurament lexemple ms impactant). Ms alt s el risc de poca autenticitat quan es parla daliments manipulats i conservats. En aquests casos, la quantitat i el tipus de substncies introdudes en els aliments van ms enll del que sembla indicar el sentit com normal: qui de nosaltres sap que el gust dalbercoc dels gelats pot ser acetat detil, acetat de santalil, alcohol fenilproplic, fenilacetat damil, feniletil-dimetilcarbinol, formiat de benzil, isobutric de geraniol,
2

isobutric de metil, propionat de butil, propionat detil?3 Sabem del cert que la indstria alimentria manipula els ingredients dels nostres aliments, per potser no tenim gaire present qu podem trobar-hi: conservants, substncies antioxidants, suports qumics per dissoldre, diluir, dispersar o modificar un additiu sense canviar-ne la funci tecnolgica; acidificants i els seus contraris, correctors dacidesa, antiaglomerants, antiespumants, agents de crrega (per augmentar el volum dels productes alimentaris sense augmentar-ne el valor energtic: insomni, per prometre el que no es pot complir!), emulsionants, sals de fusi per dissoldre, per exemple, les protenes que contenen els formatges i repartir els greixos, concentradors, potenciadors de sabor per desitjar bon profit, gelatinitzants, agents de recobriment, humectants, midons qumicament modificats, gasos dembalatge, propulsors, ben diferents de laire, per extreure un aliment del seu envs, ingredients en pols per fermentar, segrestants que formen els compostos qumics amb els ions metllics, estabilitzadors, espessidors.3 I no sest parlant de fraus alimentaris, sin noms dadditius degudament autoritzats per les directives europees.

Carlo Petrini: Buono, pulito e giusto. Einaudi 2010. Pg. 60.

4

Cada any a Europa sutilitzen 5 milions de quilos dantibitics per a vedells, pollastres i galls dindis.

Gilles Eric Seralini; citat a Diritti al cibo de Colombo e Onorati. Jaca Book 2009. Pg. 88.

23

Aliments i problemes

ambientals globals
INDEX La petjada ecolgica Lentorn deteriorat representa un obstacle per a lagricultura Lagricultura productivista deteriora lentorn LA PETJADA ECOLGICA Entre lentorn natural i la producci daliments sestableix, inevitablement, una relaci dinfluncia recproca: la qualitat general de lentorn natural influeix en la producci agrcola i els mtodes amb qu es produeixen els aliments influeixen en lentorn. Durant les ltimes dcades, la qesti ecolgica ha assumit una importncia creixent: a la denncia de la insostenibilitat social de les creixents desigualtats socioeconmiques a escala mundial1 shi ha afegit la denncia cada cop ms difosa sobre la insostenibilitat ambiental del model de desenvolupament que es persegueix actualment. Amb la intenci daugmentar contnuament el seu nivell de vida material, la humanitat ha arribat a consumir una quantitat de naturalesa superior a la disponible; segons Mathis Wackernagel, creador del concepte de petjada ecolgica,2 el 1961 la humanitat utilitzava el 70% de la capacitat global de la bios1

fera, per el 1999 havia arribat ja al 120%. Aix significa que els habitants daquest planeta consumeixen els recursos renovables ms rpidament que no es regeneren i danyen, per tant, el capital natural tot comprometent la quantitat de primeres matries disponibles per al futur. Naturalment, la petjada ecolgica excessiva, s a dir, la responsabilitat en el deteriorament ambiental, no es pot imputar de la mateixa manera a totes les persones i a tots els pasos del planeta. Lany 2006, els 65 pasos amb rendes altes eren els responsables del 78% de la despesa en bns deteriorables, encara que aquests noms constituen el 16% de la poblaci global. El mateix any, noms als Estats Units, la despesa en bns de consum va ser de 9,7 mil miliards de dlars, aproximadament 32.400 dlars per cpita, xifra que representava el 32% de la despesa global, per b que en aquest pas hi viu noms el 5% de la poblaci mundial. Linforme 2010 del Worldwatch Institute (la mxima autoritat en la matria) assenyala amb claredat que sn aquests els pasos que necessiten revisar urgentment els models de consum, perqu ja avui dia el planeta no els pot suportar. De fet, si tots visqussim com els nord-americans, es creu que la Terra podria alimentar noms 1,4 mil milions de persones. Per fins i tot amb rendes ms baixes, lequivalent que guanyen de mitjana a Jordnia i a Tailndia, la Terra pot alimentar menys persones que les que formen la poblaci actual. Aquestes xifres mostren una

El Banc Mundial sost que, lltim any en qu hi ha disponibles dades de referncia (el 2005), aproximadament la meitat de la poblaci mundial viu amb menys de 2,00 euros al dia (passa el mateix amb el poder dadquisici). Segons la mateixa font, prop del 80% de la poblaci mundial es troba per sota de la tamb modesta renda mensual de 250 euros (tamb passa el mateix amb el poder adquisitiu).
2

La petjada ecolgica s un sistema de mesura de la utilitzaci de lentorn natural. Es basa en la traducci dels consums quotidians de les persones, comunitats locals, estat en quantitat de sls necessaris per produir els recursos consumits i absorbir els residus.

24

realitat que poques persones desitgen afrontar: amb els actuals 6,8 mil milions de persones del planeta, els models de consum moderns no sn sostenibles. LENTORN DETERIORAT REPRESENTA UN OBSTACLE PER A LAGRICULTURA El panorama que sorgeix de lanlisi general de la situaci ecolgica planetria mostra un entorn amb equilibris incerts i insostenibles en el futur. Una primera evidncia t a veure amb la disponibilitat de terra conreable, base de qualsevol raonament sobre la disponibilitat dels aliments. Actualment, noms lAmrica Llatina i lfrica disposen de superfcies potencialment tils per a lexpansi dels conreus (encara que ubicades en zones desfavorables per a lagricultura pel fet que estan cobertes de boscos o classificades de reserves naturals), mentre que lexpansi agrcola de lsia ja ha arribat al seu lmit. Amb tot aix, cal destacar que prop del 70% de tots els sls ds agrcola del planeta sutilitza actualment per a la ramaderia, directament com a pastura o b per a conreu de pinso i farratge. Ms enll dels lmits dun procs dampliaci indefinit dels conreus, cal considerar el procs de reducci que pateixen les terres conreades actualment, a causa de la desertitzaci del sl (o sigui, de la prdua dels compostos orgnics necessaris per als conreus): cada any sarrabassen 25 mil milions de tones de sl frtil superficial a lagricultura. Les mateixes irregularitats climtiques creixents contribueixen a alterar els cicles naturals del conreu i a fer molt ms difcil la feina en aquelles zones del mn on la manca de diners i de tecnologia accessible exposa principalment els agricultors als capricis del clima. Finalment, en aquesta presentaci sinttica de la influncia de lentorn en lagricultura, hem de recordar el cercle vicis que sestableix entre, duna

banda, la proliferaci dels parsits i, de laltra, els productes agrcoles. Ls cada vegada ms intensiu dels pesticides qumics de sntesi,3 desprs dun entusiasme inicial pels resultats aconseguits, ha mostrat, de fet, tots els seus lmits i ha generat fenmens de resistncia creixent per part dels parsits als quals sadrecen. Lxit daquesta dinmica s reassumible en ms del 33% de la producci agrcola que encara avui es perd (en les fases prvia i posterior a la collita) a causa dels atacs parasitaris i per la interferncia de les males herbes, malgrat la inversi de ms de 30 mil milions de dlars lany a escala mundial en pesticides. LAGRICULTURA PRODUCTIVISTA DETERIORA LENTORN Si lagricultura es ressent greument del deteriorament ambiental, el model agrcola dominant a escala mundial, basat en el productivisme contra vent i marea, s, al seu torn, una causa de grans empitjoraments ecolgics. Per mantenir la producci de quantitats cada cop superiors de bns agrcoles i de ramaderia, els sistemes de conreu adoptats principalment al planeta, en realitat, suposen: a les muntanyes, quantitats creixents de pesticides i fertilitzants i quantitats creixents daigua; a les valls, quantitats creixents de contaminaci; en lmbit sistmic, prdua de biodiversitat. Al seu torn, el model de distribuci i comercialitzaci de carn, productes hortofrutcoles i derivats, basat en el model on sigui i a qualsevol estaci, comporta un fort creixement de la contaminaci per part del

transport (i, en especial, una elevada emissi de CO 2 a laire). A continuaci, provarem, per tant, danalitzar ms a fons linforme del model de producci, la distribuci agrcola i les principals conseqncies relacionades amb lentorn. Aigua i agricultura En lagricultura i la ramaderia es dedica una quota entre el 60 i el 70% del consum global daigua del planeta. Una xifra molt rellevant que la ramaderia intensiva4 est mantenint cada cop ms alta. El bestiar utilitza directament noms l1,3% de laigua emprada en total en lagricultura, per sense tenir en compte laigua utilitzada per produir la gran quantitat daliments que consumeixen els animals. Amb aquest clcul es descobreix, per exemple, que un quilo de carn de bou sha produt amb 100.000 litres daigua en contraposici amb els 2.000 litres necessaris per conrear un quilo de soja. La taula de la dreta resumeix els impactes sobre laigua i els beneficis nutritius en relaci amb alguns aliments agrcoles comparats amb les carns. Les dades parlen per si soles.5 Per agreujar el problema tamb existeix la difusi del model alimentari basat en el consum de carn. Actualment cada nordameric en menja en un any una mitjana de 122 quilos, en contraposici als 87 dun itali, els 50 dun xins i els 4 dun indi. Tanmateix, les dades relatives a lsia mostren una tendncia de lacomodament en
4

Noms el 8% de loferta de carn prov danimals de pastura, mentre que la ramaderia mixta i la intensiva es reparteixen ms o menys de manera equitativa la porci ms gran del pasts (de linforme FAO The livestocks long shadow).
5

A lndia, ls de pesticides ha passat de 3,2 grams de principi actiu per hectrea a mitjan anys cinquanta, a ms de 500 grams els anys noranta, sense que shagi resolt el problema dels insectes nocius.

Water Resources: Agriculture, the Environment, and Society An assessment of the status of water resources de David Pimentel, James Houser, Erika Preiss, Omar White, et al. Bioscience, febrer 1997, vol. 47, nm. 2.

25

el consum occidental, amb una pressi sobre laigua i sobre lentorn en general que no es pot reduir si no s mitjanant un replantejament del model alimentari. Al capdavall, el problema de laigua sagreuja ms endavant per la decisi de desherbar els camps per tal que les operacions relacionades amb el conreu industrial siguin ms homognies i repetitives. De fet, estudis recents han demostrat que la pluviositat duna determinada microrea est directament relacionada amb els metres cbics de vegetaci present: leliminaci de grans quantitats de vegetals retinguts intilment significa la reducci de la pluja i, per tant, de laportaci daigua. La contaminaci Fins i tot en aquest cas, el principal responsable dels efectes ambientals negatius s la ramaderia intensiva. Per al seu cicle sutilitzen grans quantitats de substncies qumiques (hormones, antibitics, fertilitzants, herbicides, etc.) que acaben contaminant els estrats aqfers. Per exemple, a la conca del Po, cada any shi aboquen 190 mil tones dexcrements animals que contenen hormones, antibitics i metalls pesants. El sector zootcnic s responsable a escala global del 18% de les emissions de gasos de lefecte dhivernacle (un nivell superior al determinat pel sector dels transports) i allibera a laire el 37% del met (23 vegades ms nociu que el CO2 en termes descalfament global) i el 65% de lxid de nitrogen (296 vegades ms nociu que el CO2). Un altre factor amb molt de pes en laugment de la contaminaci global (i del CO2 en especial) s la tendncia creixent de la gran distribuci (supermercats i hipermercats) a comercialitzar als seus prestatges aliments provinents dindrets molt llunyans. Un exemple concret en sn les cireres argentines venudes a Itlia durant lhivern. Un quilo de cireres equival a 360 quiloca-

Aliments blat blat de moro arrs pollastre bou

Litres daigua x 1 kg 900 1.400 1.910 3.500 100.000

Litres daigua x 10 g de protenes 70 150 280 175 4.500

lories, per shan hagut de cremar amb 2,5 litres de queros per poder-les transportar a travs de loce, lequivalent a 20.000 quilocalories, que han produt 6 kg danhdrid carbnic (CO2). Sobre la base de principis similars, la Coldiretti italiana6 ha provat de mesurar limpacte danhdrid carbnic duna srie de productes provinents daltres continents (quasi tots conreats tamb al nostre pas, sovint en una altra estaci) i cada cop ms presents als nostres comeros. El resultat es resumeix a la taula segent:

i tot en climes adversos, i animals resistents a les malalties. Per als agricultors ms pobres, la biodiversitat pot representar la millor protecci contra la fam. Fins i tot els consumidors gaudeixen de lavantatge que els dna la possibilitat de poder escollir mpliament en el sector vegetal i animal, el qual ofereix una dieta principalment nutritiva, especialment important per a les comunitats locals amb poc accs als mercats. No obstant aix, el model productivista intensiu en agricultura i en ramaderia tendeix a

ALIMENTS IMPORTATS i EFECTE DHIVERNACLE Productes Vi Prunes Carn Mango Sndria Provinena Austrlia Xile Argentina Per Panam Distncia (km) 16.015 11.970 11.180 10.865 9.516 Consum petroli (kg) 9,4 7,1 6,7 6,5 5,7 Emissions CO2 (kg) 29,3 22,0 20,8 20,2 17,8

Prdua de biodiversitat La biodiversitat ha estat sempre essencial en el desenvolupament agrcola i alimentari. Les diverses combinacions de gens en les plantes confereixen la seva capacitat de resistir, de tant en tant, a determinats parsits, malalties i sequeres. Els agricultors del Sud global, en especial, segurament necessiten, ms que varietats niques a un alt rendiment, conreus diversificats que creixin b, fins

s la principal agrupaci dempreses italianes del sector agrcola.

reduir la biodiversitat tot afavorint les poques plantes i els pocs animals que garanteixen un rendiment elevat i fent desaparixer progressivament la resta. La taula que apareix a continuaci resumeix de manera efica el procs de reducci en curs: El resultat general daquesta opci s previsible: segons les estimacions de la FAO, durant lltim segle, shan perdut prop de les tres quartes part de la diversitat gentica present als conreus agrcoles. De les 6.300 races animals, 1.350 estan en perill dextinci o ja shan

26

extingit. Fa cinquanta anys, a la plana del Po i a les seves valls, es podien comptar centenars de diverses varietats de blat de moro, cadascuna adaptada a les diferents condicions edafolgiques i climatolgiques, se-

gons el criteri de la planta adequada al lloc adequat. Desprs de la creaci dels blats de moro hbrids, amb una productivitat alta, per en condicions de consums alts de fertilitzants, fitofrmacs i aigua, en

poc temps, gaireb cap de les varietats conreades abans no sha mantingut a la plana del Po i als seus voltants

Les plantes que coneix el gnere hum sn ms de 250.000

30.000 aproximadament 7.000 aproximadament 120 aproximadament 9 espcies 3 de les quals

Sn comestibles Shan utilitzat com a aliments Avui dia es conreen mpliament Subministren ms del 75% de lalimentaci humana Subministren ms del 50% de lalimentaci humana

Extret de Seeds of life, FAO Information Division, Plant Production and Protection Division

27

De lagricultura familiar a lagricultura industrial

NDEX Les etapes duna revoluci Lagricultura industrial i el mite de la productivitat La modernitat de la petita agricultura i de lagroecologia

LES ETAPES DUNA REVOLUCI Fa uns quants milers danys, segurament de manera simultnia en diferents indrets del mn, es produa un fenomen fonamental per a la histria de la humanitat. Els homes i les dones comenaven a comprendre que les llavors de les plantes alimentries i de les plantes que produeixen altres coses tils per al gnere hum (cot, lli, herbes medicinals, etc.) es podien utilitzar per tornar a fer crixer aquelles mateixes plantes en els llocs i en les quantitats que decidien els agricultors i no per desig de la naturalesa. Progressivament, el gnere hum canviava la manera de treballar i de viure: de caadors a recollectors (s a dir, usufructuaris del que la naturalesa els oferia de manera espontnia), els homes i les dones es transformaven en conreadors agrcoles, sembrant els camps i ja no vivint ms com a nmades, sin en habitatges permanents situats a prop dels terrenys conreats. Van ser sobretot les dones les que van seguir els progressos agrcoles i van permetre al gnere hum dedicar una part del temps de treball a activitats intellectuals i artesanals cada cop ms complexes i van crear una forma de vida que no va canviar fins a la Revoluci Industrial. Lnic canvi important que es va produir durant els millennis que separen el naixement de lagricultura de la Revoluci Industrial va ser el procs de concentraci de la propietat de la terra, que va passar progressivament de moltes famlies o grups familiars

extensos a petits grups oligrquics. La mateixa Revoluci Industrial va modificar directament el treball i la vida quotidiana dun percentatge relativament petit de persones; aquells que han continuat vivint a les zones rurals (la immensa majoria de la humanitat fins als anys quaranta) no sels ha tocat de manera marginal i encara avui hi ha al mn milers de milions dssers humans que viuen i conreen amb modalitats no gaire diferents de les que utilitzaven els seus avantpassats fa centenars danys. No obstant aix, a partir de finals dels anys trenta, algunes transformacions han comenat a interessar a grups reduts dagricultors ms rics i que estan ms en contacte amb els progressos tcnics. La primera transformaci, la ms important, es va produir cap al 1940 i va tenir a veure amb la mecanitzaci, s a dir, amb la utilitzaci de mquines, com per exemple, els tractors. Igual que en altres mbits de lactivitat humana, larribada de mquines alimentades de combustibles fssils (com el carb o el petroli, capaces de desprendre en uns instants lenergia acumulada a linterior de la terra durant centenars de milers danys) va augmentar moltssim la possibilitat que una sola persona, al comandament de la mquina adequada, obtingus unes quantitats de producte extremadament superiors a les que hauria obtingut noms amb la seva destresa i fora muscular. Una segona transformaci ha estat fruit de les evolucions de la qumica. Els estudis qumics han perms entendre tant la

28

Tecnologia a disposici Revoluci agrcola (mecanitzaci, motoritzaci) Revoluci verda (llavors seleccionades, irrigaci intensiva) amb tracci animal Revoluci verda noms amb eines manuals Sense revoluci tecnolgica, ni tan sols animals Nota: es tracta principalment de pagesos que treballen a les zones menys irrigades de lfrica, lsia i lAmrica Llatina.

Nombre dagricultors al mn que tenen accs a la tecnologia Aproximadament 25 milions Aproximadament 400 milions Aproximadament 400 milions Aproximadament 400-500 milions Nota: molts daquests treballadors tamb sn jornalers en els latifundis, amb treballs precaris i salaris que es mouen entre els 10 cntims i els 2 dlars al dia

Productivitat per treballador 2.000 tones dequivalent de cereals/ any (1) 50 tones dequivalent de cereals/any 10 tones dequivalent de cereals/any

1 tona dequivalent de cereals/any

Nota: El nombre total dagricultors que apareix a la taula arriba aproximadament a 1,3 mil milions. Si, a ms a ms, hi tenim en compte les famlies, sarriba a xifres superiors als 3 mil milions de persones, que encara avui depenen del treball agrcola. (1) Lequivalent de cereals/any s una unitat de mesura que transforma en quantitats de cereals la productivitat relacionada amb altres conreus agrcoles. Ls daquesta unitat de mesura s especialment adequat per a les taules comparatives.

composici dels factors nutritius per a les plantes com la composici de les substncies verinoses per a les plantes i els animals nocius. Cap al 1960, aquests estudis han portat a la individuaci i a la producci a gran escala de fertilitzants, s a dir, de substncies per accelerar lalimentaci de les plantes, i de pesticides i herbicides, s a

dir, de substncies per eliminar els animals i les plantes nocives. Al mateix temps, en lmbit biolgic, ha millorat la capacitat de selecci de les plantes i els animals ms productius i, en lmbit hidrulic, ha augmentat leficincia de la irrigaci. No hi ha dubte que, des dun punt de vista de la productivitat econmica immediata, la revoluci mecnica i lanomenada revoluci verda 1 han donat resultats excepcionals. Si fins al 1940 les diferncies en la productivitat per treballador agrcola (repetim una vegada ms que el discurs sobre la productivitat per superfcie de terreny s diferent) eren aproximadament de 10 a 1 en els diversos indrets del mn, actualment, grcies a aquestes dues revolucions, es registren diferncies fins a una relaci de 2.000 a 1. En altres punts daquest recull sanalitzen les conseqncies

socials i ambientals contradictries. La fotografia de la situaci actual pel que fa al potencial productiu diferent est molt ben representada per lestudi de Marcel Mazoyer,2 el qual resumim (taula damunt). LAGRICULTURA INDUSTRIAL I EL MITE DE LA PRODUCTIVITAT La taula de Mazoyer representa les etapes de levoluci tecnolgica; cal llegir-la sense cap altra consideraci per afirmar la primacia absoluta duna agricultura industrial dotada dunes tecnologies que poden deixar obsoletes i en vies dextinci les formes dagricultura ms tradicionals. En realitat, la taula de Mazoyer s un instrument til que, tanmateix, se situa en un context social i ambiental del planeta ben complicat. En primer lloc, fins i tot si ens limitem a lmbit estrictament econmic, el mite de la pro-

Revoluci verda s el nom que es dna al conjunt dels progressos qumics, biolgics i hidrulics aplicats a gran escala als conreus darrs, blat de moro i blat a lsia i lAmrica Llatina a partir dels voltants de lany 1960.

Professor emrit a lInstitut Nacional dAgronomia de Pars-Grignon i vicepresident de lassociaci francesa per a la FAO.

29

ductivitat de lagricultura industrial est redimensionat. De fet, si es considera la productivitat per treballador, no es pot comparar aquesta modalitat dorganitzaci del treball amb laltra, per si es consideren altres aspectes importants, com la productivitat per unitat de superfcie i la productivitat per unitat denergia exgena (que prov del respecte extern al camp conreat, com pot ser el cas del petroli que alimenta una mquina agrcola) lagricultura a petita escala3 en surt guanyant. A ms, desprs dels indubtables successos dels anys seixanta i setanta, ja als anys vuitanta sha vist com lincrement artificial dels conreus necessitava recursos externs cada cop ms abundants i antieconmics. Durant aquesta dcada, per exemple, shan registrat augments de beneficis en larrs del 13% en algunes zones de les Filipines, per tamb un increment en ls dels fertilitzants del 21% i totes les zones actuals daquest important pas agrcola es caracteritzen per una tendncia a lestancaci, si no a la baixa. A la part occidental de Java, laugment del 23% dels beneficis de principis dels anys dos mil ha quedat virtualment anullat en lmbit econmic per part de lalt s dadobs i pesticides, del 65% i el 69%, respectivament. Ms enll dels lmits econmics difcilment previsibles de fa algunes dcades, el model dagricultura industrial productivista (utilitzarem aquest terme per unir la revoluci mecnica i

configura un model ecolgic de cicle obert, o sigui incapa dalimentar-se i millorar-se grcies als mateixos fruits del seu procs productiu, situaci diametralment oposada a la de lagricultura a petita escala, especialment en la seva variant agroecolgica. LA MODERNITAT DE LA PETITA AGRICULTURA I DE LAGROECOLOGIA Lharmonitzaci dels coneixements tradicionals de la pagesia amb les millores tecnolgiques modernes (i, en especial, amb les que sn curoses amb limpacte ecolgic) sembla la combinaci essencial dels millors exemples dagricultura a petita escala. Entre el 60% i el 80% de la poblaci agrcola mundial viu actualment en unitats de producci de petites dimensions, la principal forma denergia de les quals s el sol i adopta una estratgia de diversificaci de la producci. El model s el del cicle tancat on tot el que es produeix es reutilitza per tornar a iniciar el procs: la resta de conreus es donen als animals o sincorporen directament al terreny, lalimentaci del bestiar est assegurada per part de la producci empresarial i els fems produts senterren en quantitats que el sl pot absorbir i transformar, els arbres i

Per agricultura a petita escala (o agricultura familiar, com es defineix en molts contextos del Sud global) sentn aquell conjunt dempreses que tendeixen a rebutjar la monocultura, a integrar tecnologies modernes de limitat impacte ambiental amb coneixements tradicionals i que tenen una dimensi limitada (segons lentorn i la riquesa natural dels terrenys es pot considerar dimensi limitada indicativament aquella compresa entre les 50 hectrees, en el cas de terrenys pobres, i les 10 hectrees, en el cas dels terrenys ms rics).

la revoluci verda) ha mostrat histricament grans lmits socials. Ns un exemple la situaci de tots aquells pagesos (principalment indis i asitics) que, en no tenir accs a laigua, als adobs i als pesticides necessaris per passar a la revoluci verda, han comenat a ser expulsats del mercat per part dagricultors que han pogut proveir-se dels factors productius necessaris. Desprs dun intent de resistncia acompanyat dun deute creixent (sovint a autntics usurers), la prdua de la possessi de la terra, la runa i lxode cap a una improbable destinaci millor a la ciutat ha estat i s la situaci habitual per a moltes daquestes famlies. (Per aprofundir ms sobre aquest tema, vegeu tamb larticle De les zones rurals als suburbis urbans.) Finalment, es tracten els lmits ambientals dun model productiu que introdueix de lexterior una grandiosa quantitat denergia en forma de combustibles per a les mquines, daigua (lagricultura, especialment grcies a la seva variant industrial-productivista, s la resp o n s a bl e d e l c o n s u m d e l 60-70% de laigua utilitzada al nostre planeta), de fertilitzants i de pesticides i herbicides que causen un gran impacte en lequilibri ambiental. Tot aix

30

els arbustos mantenen el sl, produeixen fusta i constitueixen un bon entorn per als depredadors de parsits. La pedra angular s la policulturalitat: conrear tantes coses per repartir els riscos agrcoles entre ms productes i augmentar el rendiment global. Si des dun punt de vista ambiental els models a petita escala que adopten principis agroecolgics sn, sens dubte, ms virtuosos respecte als models agroindustrials, des dun punt de vista social, la diferncia esdev encara ms rellevant. Lagroecologia a petita escala protegeix locupaci i assegura que un gran nombre de persones sencarreguin de controlar i realitzar totes aquelles operacions delicades que requereix un sistema de producci no basat en els monocultius dextensos camps de blat de moro o de canya de sucre, sin integrat (s a dir, basat en la interacci entre diverses plantes i diversos animals: arbres tils fins i tot per protegir del sol i de levaporaci altres conreus sembrats a la seva base; ramaderies tils tamb per proporcionar fertilitzants naturals, etc.). Per s des dun punt de vista econmic que lagricultura ecolgica a petita escala sorprn i desmunta la creena habitual segons la qual el futur dels conreus per alimentar un planeta en creixement demogrfic continu noms pot ser industrial. No sn poques, de fet, les anlisis que mostren que lagricultura tradicional, amb el suport dalgunes de les millors conquestes tecnolgiques, re-

sulta en general ms productiva, si la productivitat considera no sols el rendiment per treballador, sin tamb un quadre econmic ms complex i realista. En un nmero de la revista Scientific American del juliol del 1994, es demostra, per exemple, que la policultura tradicional produeix 100 unitats daliments per cada 5 unitats de recursos, mentre que amb lagricultura industrial sen produeixen 300. La productivitat per recursos s, per tant, 60 vegades superior. Tanmateix les consideracions ms crebles sobre aquest tema provenen de lIAASTD (sigles en angls que signifiquen Avaluaci Internacional del Paper del Coneixement, la Cincia i Tecnologia en el Desenvolupament Agrcola). Es tracta de lestudi comparatiu ms ampli que sha realitzat mai, encarregat per organismes de prestigi i amb compromisos ecolgics a priori (Banc Mundial i FAO, lOrganitzaci de les Nacions Unides per a lAgricultura i lAlimentaci), amb el suport de quatre organitzacions ms del sistema de les Nacions Unides4 i dels governs de la Xina, lndia, el Brasil, Frana i el Regne Unit. Les conclusions dels quatrecents experts i investigadors a escala mundial, publicades lany 2008, han estat substan-

cialment compartides fins i tot entre governs de cultura agrcola fortament industrialista, com els Estats Units, el Canad i Austrlia (tot i que shan dissociat de les valoracions sobre el lliure comer i els OGM, organismes genticament modificats), els quals no es poden equivocar. Linforme indica, de fet, que la via per al millor desenvolupament agrcola del planeta passa per una agricultura de petita a mitjana escala,

agroecolgica i polifuncional, s a dir, capa de centrar latenci fins i tot en les dimensions indirectes del treball agrcola: protecci del patrimoni cultural, aprovisionament de serveis ambientals i activitats recreatives.

PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament), PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient), OMS (Organitzaci Mundial de la Salut) i CNUCD (Conferncia de les Nacions Unides sobre Comer i Desenvolupament).

31

Els aliments

sestan transformant
NDEX Dos canvis importants El poder excessiu de la carn Els riscos dels agrocarburants DOS CANVIS IMPORTANTS Lagricultura des de sempre ha respost a les necessitats humanes relacionades tant amb lalimentaci com amb els altres mbits. De fet, el conreu dels vegetals pot proveir aliments, per tamb primeres matries per a la roba (cot, lli) i per a altres usos (per exemple, la fabricaci de cistells o altres objectes ds habitual). No obstant aix, durant els ltims anys lequilibri entre els diversos mbits sha vist alterat i les evidncies ms importants de la relaci modificada entre alimentaci i altres produccions sn dues. La primera s el canvi en el sector alimentari dels cereals destinats a lalimentaci humana als destinats a lalimentaci danimals de carn. La segona s lampliaci de les terres per a la producci de plantes dagrocarburants, s a dir, de plantes destinades a proveir combustibles per al sistema industrial i (sobretot) per al sistema dels transports. La disminuci conseqent de les terres disponibles per a altres usos est provocant importants conseqncies en laccs a lalimentaci per part de la poblaci ms pobra. EL PODER EXCESSIU DE LA CARN Es calcula que lenorme quantitat de cereals destinats a lalimentaci del bestiar, si sutilitzs directament en lalimentaci humana, podria alimentar 2.500 milions de persones. Tot i aix, la carn, smbol de benestar alimentari i general des de sempre (malgrat els danys que causa a lorganisme si es consumeix en excs) s un b el consum del qual creix de manera continuada, fins i tot en aquells pasos que tradicionalment no la incloen a la seva dieta (comenant per la Xina, pas histricament poc habituat al consum daliments dorigen animal i actualment el principal responsable de la duplicaci del consum de carn que sha produt al Sud global entre el 1980 i el 2002; mentre que lndia s el responsable durant el mateix perode de laugment del 25% en el consum de llet). Diversos autors, en especial Jeremy Rifkin, a ms dinstitucions importants, han analitzat i divulgat les conseqncies catastrfiques en lmbit social i ambiental de la tendncia a augmentar el consum de carn (principalment bovina). Segons lOrganitzaci de les Nacions Unides per a lAgricultura i lAlimentaci (FAO)1 noms lany 2002 es van convertir en pinso per al bestiar 670 milions de tones de cereals, ms o menys la quantitat equivalent a un ter de la producci global. En realitat, no es tracta duna tendncia gaire recent: lany 1974, als Estats Units, es van subministrar 145 milions de tones de soja i de cereals al bestiar, per noms es van obtenir 21 milions de tones en forma de llet i ous. Ja aquell any es van treure de lalimentaci humana 124 milions de tones de vegetals que, si shaguessin distribut entre la poblaci mundial, haurien ga1

Vegeu lestudi de lany 2006: Livestocks Long Shadow: Environmental Issues and Options.

32

rantit un plat de menjar per a cada habitant durant tot un any. LAmrica Central s segurament la regi smbol daquesta decisi distorsionada: ja a finals dels anys setanta, el 66% de la terra llaurable estava ocupada per bovins o altre bestiar destinat principalment als mercats dels Estats Units. Les descompensacions produdes per la sobreproducci de carn sn evidents fins i tot anant de les macrovaloracions a les anlisis m s e s p e c f i q u e s : s e go n s Roberto Rizzo,2 es calcula que una hectrea de terra pot satisfer les necessitats alimentries de vint persones si shi conreen patates, pastanagues, arrs o blat; unes deu si shi conreen mongetes o psols, per noms tres si sutilitza per produir carn de conill o de porc, dues si s per carn de pollastre o ovina i una nica persona si s per a carn bovina. Si mirem les perspectives de futur, tampoc no es veuen senyals encoratjadors: si actualment es destinen ms de 750 milions de tones de cereals al bestiar, la FAO calcula que la demanda de cereals per fer-ne pinso hauria de crixer aproximadament mil milions de tones des de finals dels anys noranta fins al 2030. Naturalment, fins i tot en el cas del consum de carn, els diversos pasos i les diverses zones geogrfiques presenten incidncies diferenciades. Es calcula, per exemple, que malgrat ls en augment de productes dorigen animal de lndia (quasi exclusivament recondubles a la llet), seguint lestil alimentari del indis, es podria alimentar el doble de persones respecte a lestil europeu i quatre vegades ms de persones respecte a lestil nord-americ. Si limitem la mirada al consum de carn, les dades diuen que cada nordameric en menja de mitjana en un any 122 quilos en comparaci amb els 87 dun itali, els 50 dun xins i els 4 dun indi. Aix, 800 milions de persones estan
2

sobrealimentats amb una dieta a base de carn, un nombre no tan lluny al daquelles persones que pateixen subalimentaci. Per, a part dels efectes profundament distorsionats sobre laccs social als aliments, la sobreproducci i el consum excessiu de carn estan produint efectes totalment negatius en lmbit ambiental. Per exemple, el 2006 la FAO va calcular que, en relaci amb les activitats humanes, el bestiar produeix el 18% de les emissions de gas de lefecte dhivernacle, s a dir, molt ms que tots els mitjans de transport. El bestiar, sobretot el bov, s el responsable del 9% del dixid de carboni. A ms, el bestiar tamb s el responsable del 65% de les emissions de protxid de nitrogen amb un efecte sobre lescalfament terrestre equivalent a 300 vegades el del dixid de carboni. Finalment, el bestiar emet el 37% de tot el met, gas que incideix 23 vegades ms en lescalfament del planeta en comparaci amb el dixid de carboni. Finalment, cal recordar la gran necessitat daigua que requereix el conreu de pinso, necessari per a la producci de carn bovina. Per exemple, sha calculat que es necessita ms aigua per produir mig quilo de carn de bou que la que gasta de mitjana un habitant dels Estats Units per dutxar-se durant un any. ELS RISCOS DELS AGROCARBURANTS A ms de la substituci del conreu de cereals destinats al consum hum per cereals destinats als bovins (la carn dels quals alimenta noms la part ms rica de la poblaci), laltre gran procs que est posant en perill ls dels terrenys agrcoles per produir aliments s el desenvolupament dels agrocarburants.3 Qui els utilitza Europa s, juntament amb els Estats Units, un dels pols de major desenvolupament de la indstria dels agrocarburants

grcies als incentius pblics (subsidis i tarifes facilitades per la importaci) i grcies als objectius normatius que requereix la mescla de quotes dagrocarburants amb combustibles petrolfers. Tanmateix, cal destacar des del principi un element de diferenciaci important: mentre que els Estats Units sn tamb grans productors dagrocarburants (en especial a travs del blat de moro), els europeus sn principalment importadors de produccions realitzades en altres llocs (en especial al sudest asitic), els quals renoven tamb en aquest sector relacions de caire neocolonial. Les dues tipologies Els agrocarburants pertanyen a dues categories: lagroetanol i lagrodisel. Lagroetanol s un alcohol que sha obtingut mitjanant un procs de fermentaci de productes agrcoles rics en carbohidrats com els cereals (blat de moro, melca, blat, ordi), els conreus de sucre (bleda i canya de sucre), la fruita, la patata i la pinyolada. Lagrodisel sobt, en canvi, de la refinaci de loli de colza, la soja, el girasol, la jatropha, la palma o altres plantes que proveeixen llavors dun alt contingut en oli.

Roberto Rizzo: Salvare il mondo senza essere Superman. Einaudi, 2005, pg. 86.

Nota: per coherncia amb el que indica el moviment Via Campesina, utilitzarem aquest terme en lloc dels ms imprecisos i ms utilitzats biocarburants o biocombustibles.

33

Qui els produeix

PAS Estat Units Brasil Uni Europea Xina Canad QUANTITAT (en miliards de litres) 28 19 8,3 2 1 TIPOLOGIA Agroetanol Agroetanol Agrodisel per al 75% Agroetanol Agroetanol

Font: FAO (2008) The state of food and agriculture. Biofuels: prospects, risks and opportunties.

Les caracterstiques dels principals productors dagrocarburants Brasil T caracterstiques particulars i en certs aspectes semblaria el pas dotat de les millors oportunitats per al desenvolupament dels agrocarburants. En primer lloc, lestat brasiler t una mplia experincia en el sector a causa de la dedicaci histrica de lalcohol de sucre com a combustible per als autombils (grcies tamb a aquestes premisses ha estat possible el desenvolupament a gran escala de la indstria de letanol sense el suport dels subsidis del govern); a ms, la canya de sucre brasilera s econmica i eficient, ja que proporciona una relaci ptima entre lenergia introduda i lenergia extreta. Tot i aix, fins i tot en presncia de tantes caracterstiques favorables, els elements negatius tenen tant de pes que generen molts dubtes importants sobre el desenvolupament daquest tipus de conreu. A ms de les consideracions generals (vegeu els falsos mites), hi ha almenys dues consideracions especfiques en la realitat brasilera que shan de tenir en compte. La primera est relacionada amb les condicions dels treballadors de la canya de sucre, els salaris baixssims4 i les condicions laborals precries (a vegades de veritable esclavitud) sn les condicions perqu lagroetanol es mantingui econmicament avantatjs. La segona consideraci t a veure amb el risc extremadament concret duna difusi a escala molt gran de la monocultura. A ms de comprometre seriosament la sostenibilitat ambiental, la monocultura tindria efectes socials catastrfics; en realitat, les terres destinades a la canya de sucre sapartarien de la reforma agrria que el pas (i, principalment, els pagesos sense terra) espera des de sempre, lnic gran pas del mn que encara no lha dut a terme. Als Estats Units, els conreus destinats a lagrocombustible han crescut notablement en pocs anys grcies a lempenta de ladministraci Bush, en qu el blat de moro s el conreu principal de lagroetanol. En aquest pas, la indstria ha crescut grcies als substanciosos incentius fiscals i crediticis. Tot perseguint el somni duna reducci de la dependncia energtica dels pasos petrolfers, a ms duna sostenibilitat ambiental i climtica, malgrat tot, Europa no disposa de les condicions estructurals per respondre a aquests objectius sobre la base del propi potencial agrcola. En aquestes condicions, ls dagrocarburants es relaciona inevitablement amb les mateixes dinmiques dexplotaci que existien a lpoca del colonialisme. Lexpansi en els pasos del Sud global de les plantacions destinades a produir combustibles per als autombils europeus dna vida, de fet, a profundes reconversions productives denormes extensions de terra, a desforestacions a grandssima escala i a lexpulsi de la pagesia i les comunitats indgenes dels territoris destinats a aquest nou negoci. Per exemple, una part important de lagrodisel europeu destinat a ser produt a partir de la soja brasilera i, sobretot, de loli de palma provinent dIndonsia i Malisia. En aquests dos ltims pasos ja sestan duent a terme impressionants accions de desforestaci que posen en risc la biodiversitat vegetal i animal dels boscos i destrueixen els bons propsits sobre el clima, sovint juntament amb els pobles que viuen en aquests boscos, com els Dayak.

Estats Units

Europa

Lautor daquest text ha trobat situacions en qu els talladors de canya de sucre del nord-est del Brasil reben menys dun euro al dia.

34

Els falsos mites Mite nm. 1: Els agrocarburants sn ecolgics Segons els promotors daquest gnere de conreu, la utilitzaci dels agrocarburants, que permet una reducci significativa de ls de petroli i combustibles fssils, representaria un estalvi en les emissions de gas de lefecte dhivernacle. No obstant aix, es considera tot el cicle de vida de lagrocombustible (de la planta al dipsit de lautombil), lestalvi moderat de les emissions queda neutralitzat per limpacte que t la seva producci en el medi ambient. Cada tona doli de palma, per exemple, emet en el medi ambient 33 tones de CO2, deu vegades ms que el petroli; la distribuci dels boscos tropicals per deixar espai a la producci de canya de sucre per a letanol emet el 50% ms de gas de lefecte dhivernacle respecte a la producci i a la utilitzaci de quantitats similars de gasolina. Lnic cas de balan ambiental segurament positiu s el de lexplotaci de plantacions de canya de sucre ja existents, per, com ja sha vist, la sostenibilitat econmica de les operacions suposaria una explotaci forta i continuada dels treballadors agrcoles.

Mite nm. 2: Els agrocarburants no fan la competncia a laccs als aliments Les empreses interessades solliciten treballar en projectes que es puguin concretar en un futur proper, on els agrocarburants de segona generaci sextreguin de vegetals que no siguin ds alimentari. Daquesta manera, no hi hauria ms problemes de competncia, per exemple en la destinaci del blat de moro que prov dels agrocarburants actuals de primera generaci. Per almenys hi ha dues objeccions. En primer lloc, els terrenys destinats als agrocarburants continuarien sent terrenys robats de la producci daliments (fins i tot en el cas de terres marginals on sovint es produeixen conreus alimentaris menors, per importants socialment). En segon lloc, s evident que la producci dagrocarburants interv de manera directa i generalitzada en lequilibri alimentari, tal com es desprn clarament dels mesos de gran crescuda dels preus dels aliments. Lndex dels preus publicats pel Banc Mundial va augmentar un 140% entre el gener del 2002 i el febrer del 2008. Aquest augment ha estat causat per una confluncia de factors, el ms important dels

quals ha estat el fort increment de la producci de biocarburant als Estats Units i a la Uni Europea. Sense laugment de biocarburant, les existncies globals de blat i blat de moro no haurien disminut de manera notable i els augments dels preus com a resposta a altres factors hauria estat modesta (...) (D. Mitchell, A note on rising food prices, 2008). En realitat, lagenda dels agrocarburants no est dictada per una reconversi ecolgica dels governs, empesos per lescalfament global, sin per les oportunitats de negoci de les grans multinacionals: Monsanto, Archer Daniel Midlands; de fet, per expressar-ho amb les explcites paraules duna revista del sector nord-americana, els conreus transgnics i els biocarburants estan fets lun per laltre (J. Evans, GM crops and biofuels, Ethanol Producer Magazine, agost 2008). Impacte socialment negatiu sobre els preus dels productes alimentaris i sobre la destinaci de ls dels terrenys, paper insignificant i fins i tot nociu per a lequilibri climtic, limitaci dels resultats respecte a lobjectiu dautosuficincia energtica, estmul davant les postures neocolonials (...) sembla que els agrocarburants representin un bumerang macroscpic.

35

El preu

dels aliments

NDEX Les causes de les variacions dels preus agrcoles Les subvencions del govern, una ajuda per als forts El paper de lespeculaci financera

LES CAUSES DE LES VARIACIONS DELS PREUS AGRCOLES En el mn real sn pocs els bns el preu dels quals est definit per les lleis pures de loferta i la demanda. A la prctica, el pes dels monopolis, el papers de les especulacions, lescs accs a les informacions, les intervencions poltiques i molts altres factors acompanyen el procs de fixaci dels preus. El cas dels aliments no fa excepcions i, en alguns aspectes, s ms indicatiu que daltres en les distorsions de leconomia i de la poltica contempornia, poc capaces de distingir entre mercaderies comunes i bns (com els alimentaris) que garanteixen el gaudi de drets fonamentals i poc capaces en general de tutelar els sectors ms dbils de la poblaci mundial. A continuaci, sexposen els principals mecanismes que determinen el preu mitj dels aliments: el desenvolupament tecnolgic de la segona meitat del segle XX ha comportat una davallada dels preus agrcoles mitjana de lordre del 7080%. La davallada dels preus al Sud global sha preferit fins i tot per davant de la permanncia dels costos baixssims de la m dobra agrcola (en alguns casos la paga anual per produir 1.000 tones de cereals s de 1.000 dlars!). Per competir amb aquests preus, els agr icultors del Nord arriben a subvencionar mpliament les economies agrries, com veurem a continuaci.

lincrement en els costos dels bns necessaris per a la producci (especialment energia i fertilitzants) han tingut en els ltims temps una incidncia rellevant, sobretot en lagricultura ms industrialitzada, fins i tot si encara no s possible determinar-ne el pes en perspectiva. els agrocarburants, en canvi, ja han produt efectes notables, per exemple, el fort augment de la demanda de blat de moro per produir-los (vegeu larticle Els aliments sestan transformant) ha portat als Estats Units un increment duna quarta part de la superfcie destinada a aquests conreus noms en lanyada agrria 2007/2008 i ha fet, daquesta manera, que el preu de la mercaderia hagi augmentat un 80%. LES SUBVENCIONS DEL GOVERN, UNA AJUDA PER ALS FORTS En la creaci dels preus dels bns agrcoles, en els ltims cinquanta anys, les decisions poltiques i, en especial, els subsidis pblics per als agricultors han assumit un paper molt important, determinat per la Farm Bill (la poltica agrcola nord-americana) i la PAC (la poltica agrcola comuna europea). Les dades generals sn impressionants: cada any, lOrganitzaci per la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (OCDE, formada per 31 pasos entre els quals hi ha els ms rics de la Terra) destina 365 mil milions deuros en subvencions a lagricultura del Nord global. Per concretar aquesta quantitat sha calculat que cada vaca

36

europea rep un subsidi pblic mitj de 2 euros al dia (actualment, 3 mil milions de persones al planeta tenen una renda inferior a aquesta xifra). Si ho traslladem dels animals a les persones, resulta que les agricultures del Nord arriben a subvencionar amb 20.000 dlars anuals per treballador (als Estats Units) i 14.000 dlars anuals per treballador (a Europa) les economies agrries. Amb mecanismes similars, pasos com Islndia i Noruega tenen un sector agrcola que rep ajudes pbliques en quantitats superiors al valor de tota la producci nacional. De fet, la permanncia dun sector agrcola a Islndia i a Noruega pot tenir un efecte positiu sobre la societat i sobre el medi ambient fins al punt de justificar una forta intervenci econmica dels governs respectius i, en realitat, ms en general, el naixement de les poltiques agrcoles estava animada per intencions socials racionals. A linici de la PAC, als anys seixanta, sapuntava en realitat a dos resultats: 1) contenir els preus dels bns agrcoles en el sector ms dbil de la poblaci (principalment els obrers, els salaris dels quals podien crixer menys del que haurien crescut en condicions de lliure mercat) i 2) evitar xodes multitudinaris de les zones rurals tot assegurant rendes raonables als agricultors. Tot i tenir motius racionals fonamentals, la PAC europea i la Farm Bill nord-americana han desenvolupat amb el temps conseqncies perilloses tant en els pasos en qu sapliquen les normes sobre lagricultura com en els pasos del Sud global. A Europa, per exemple, el sistema dadjudicaci de les ajudes estatals ha afavorit principalment les empreses grans, riques i amb pocs treballadors: actualment, el 10% de les empreses italianes sadjudica quasi el 70% del finanament pblic i dins daquest 10% hi trobem gegants com lItalia Zuccheri Spa (140 milions deu-

ros de finanament lany 2008) i lEridania Sadam Spa (125 milions). Per s en les relacions amb el Sud global que la PAC i la Farm Bill mostren totes les seves conseqncies socialment injustes. Els petits i mitjans agricultors africans no reben ajudes de lestat, fet que significa que per vendre un determinat aliment produt per ells nhan de calcular el preu incloent-hi tots els costos (llavors, lloguer o compra dels tractors i de les altres eines agrcoles, fertilitzants, etc.) ms el seu benefici. Un agricultor europeu que rep una gran ajuda de lestat es pot permetre, en canvi, vendre el producte agrcola produt per ell (segurament el mateix que lafric) a un preu molt ms baix perqu hi ha una srie de costos que li han cobert els subsidis pblics. El resultat s que el blat de moro nordameric pot costar menys que el mexic i que els agricultors dels pasos llatinoamericans no troben compradors disposats a pagar el seu blat de moro a un preu x quan els mateixos compradors el poden pagar a un preu menor als productors nord-americans. Una possible soluci per evitar la competncia deslleial en els preus entre els agricultors de pasos ajudats per lestat i els agricultors del Sud global podria ser la previsi dun impost fronterer (o aranzel) aplicat, per exemple, al blat de moro nordameric quan aquest vol entrar a Mxic. Daquesta manera, els pagesos mexicans tindrien una competncia amb avantatge grcies als diners del govern nord-americ, per en part castigada pels impostos fronterers que hauria de pagar al govern llatinoameric i el govern mexic tindria una entrada ms. Tanmateix, laplicaci dels impostos fronterers (igual que daltres mitjans de protecci com, per exemple, el lmit legal de les quantitats importables dun pas estranger) est prohibit per les regles del comer internacional (establertes per lOrganitzaci Mundial del Comer, OMC o WTO en angls, i

segons els acords especfics de cada pas).1 Daquesta manera, Mxic o qualsevol en el seu lloc est obligat a acceptar el blat de moro nord-americ a un preu que de vegades pot ser fins i tot ms baix que el cost de producci.2 En el cas de la venda per sota del cost, es parla tcnicament de dmping, una prctica que pot portar a la runa els productors de la competncia (en el cas del nostre exemple de la pagesia mexicana) i que, per aix, de vegades est reglamentat. Segons lOMC o WTO, ens trobem davant de dmping noms quan el productor exporta a preus diferents respecte al preu al qual ven el mateix producte al seu pas. Per feta la llei, feta la trampa: en primer lloc, el preu al qual es ven en el propi pas pot ser artificialment baix grcies a les ajudes pbliques i, en segon lloc, sempre s possible (i, de fet, ha passat des de lany 1992 tant en el cas de productors europeus com en el cas de productors nord-americans) disminuir els preus interns per continuar exportant.

En el cas de la relaci entre Mxic i els Estats Units, lacord sanomena NAFTA, Tractat de Lliure Comer dAmrica del Nord.
2

Lagricultor nord-americ podria, per exemple, gastar 100 $ i voler guanyarne 50 $ ms per cada certa quantitat de blat de moro. Si el seu govern, per la mateixa quantitat, li dna 60 $, al final lagricultor es pot permetre de vendre a 100 + 50 -60 = 90 $, s a dir, un preu inferior als 100 $ del cost.

37

EL PAPER DE LESPECULACI FINANCERA Lespeculaci financera s un argument amarg, sovint presentat a travs duna quantitat de termes tcnics que desanimen els qui no treballen. Tanmateix els seus mecanismes f onamentals sn senzills i intutius, els termes tcnics es poden explicar i lalimentaci s un argument prou important per merixer una explicaci fins i tot quan s necessari acostar-se a mbits difcils com les finances. La funci originria i sana de les finances consisteix a anticipar mitjans de pagament a qui no t els diners suficients per iniciar una determinada activitat (compres, obertura dempreses, etc.), per que se suposa que els tindr dins dun perode de temps determinat, grcies a la feina. El financer estableix un preu (taxes dinteressos) per al seu prstec (per a la seva anticipaci), que ser ms alt com ms relaci de poder depengui dell i com ms fort sigui el risc que el receptor de lanticipaci restitueixi noms una part o no restitueixi res del que deu. Aquest mecanisme fonamental per al desenvolupament de les economies ha experimentat, amb el temps, una crescuda impetuosa. Els preus de documents reals o virtuals amb qu adjudicar els prstecs shan multiplicat i complicat (de les simples lletres de canvi a les accions, als bons del tresor, i fins als pagaments a futur ms complicats i productes financers derivats). Simultniament

ha augmentat excessivament el nombre de persones que, grcies a les informacions que la telemtica fa possible, compren les mercaderies ms desbaratades, tot comprometent-se per a pagaments futurs, i les revenen a preus ms alts fins i tot abans dhaver pagat el deute. Si es produeixen operacions daquest tipus sobre enormes quantitats de productes (possible grcies a la caiguda de lobligaci de posseir els diners necessaris per tal de garantir la futura compra), s possible guanyar grans quantitats de diners fins i tot amb petits canvis de preu. Fins a linici dels anys dos mil, els aliments han estat lluny dels mecanismes especulatius per un motiu econmic i per un motiu poltic. El motiu econmic consistia en la seva tendncia que els preus fossin cada cop ms minvants a mesura que les innovacions tecnolgiques els feien potencialment accessibles per a les butxaques ms buides; el motiu poltic consistia en el conjunt de normes que, des-

prs de la Gran Depressi mundial del 1929, impedia operacions especulatives amb els aliments i amb les primeres matries en general (la Commodities Exchange Act nordamericana del 1936 era la norma ms important en aquest sentit). No obstant aix, ja a partir dels anys vuitanta, durant la presidncia de Ronald Reagan, les normes nord-americanes que limitaven lespeculaci shavien comenat a atacar fortament i es van cancellar definitivament durant la presidncia de Bill Clinton als anys noranta (per avaluar la importncia sorprenent daquestes decisions poltiques, cal recordar que els Estats Units tenen un sistema normatiu que s el punt de referncia mundial per al mn financer i que, per tant, les seves decisions tendeixen a imitar-se per part dels altres pasos). Des dun punt de vista econmic, malgrat que els especuladors no se sentien gaire atrets pels aliments, entre el mar del 2001 i la segona meitat de lany 2007, els dos sectors ms interessants per les operacions financeres es van desinflar de cop. Lany 2001 va ser el torn de lanomenada nova economia (el sector lligat a lexpansi de la informtica) i el 2007, el torn del sector de la construcci nord-americ (i desprs mundial) amb la crisi dels prstecs subprime, s a dir, dels prstecs financers adjudicats a gran escala a persones que no podien pagar la hipoteca de la casa. En aquest punt, els aliments, i les primeres

38

matries agrcoles en general, tornaven a ser un sector interessant per a les finances. Del 2003 al mar del 2008, les inversions financeres en lagricultura i lalimentaci es van multiplicar grcies a les vendes que de vegades condicionen severament els preus dels productes alimentaris: per exemple, lespeculaci de larrs, producte de primera necessitat per a milers de milions de persones, ha aconseguit en noms cinc mesos (del gener al maig del 2008) modificar-ne el preu, segons els ndex de la FAO, de 193 a 372. s evident que el naixement (i el final) de les grans especulacions est sempre estretament relacionat amb levoluci dels productes que en constitueixen la base. La informtica, al principi de lespeculaci sobre la nova economia, a la segona meitat dels anys noranta, va tenir un boom real de vendes dequips i programes (que tanmateix ser inferior a les perspectives de creixement infinit, fet que provoca el final de la bombolla especulativa) i el mateix es pot dir de la construcci durant els primers anys dos mil. En el cas dels aliments, algunes collites pobres, el creixement de la demanda de carn per part dels xinesos o la competncia dels agrocarburants eren elements reals que han afavorit el naixement de la bombolla especulativa, la qual, una vegada creada, ha avanat de manera separada dels esdeveniments concrets; en realitat, els especuladors no sn aquells que pronostiquen les tendn-

cies dels preus, sin aquells que els determinen mitjanant els grans moviments que poden provocar. En cada cas, cal recordar, com suggereix Luca Colombo,3 que lespeculaci no s obra exclusiva dun taur de les finances que aposta en borsa al dest de la seguretat alimentria i dels subministraments energtics. Lespeculaci s obra tamb de les empreses que manipulen el mercat gestionant sviament els estocs, mantenint segures les crregues, traient els queviures del mercat, jugant amb les fluctuacions del dlar, mantenint els preus artificialment baixos en el moment de la recollecci i obligant els agricultors a malvendre les collites per desprs generar un estoc i estimular, aix, lincrement dels preus. A Indonsia, tal com denuncia la Via Campesina4 a la fase dencariment del preu de la soja al gener del 2008, la Cargill Indonsia retenia 13 mil tones de producte als seus magatzems a Surabaya, a lespera que el preu assols el seu mxim. A ms, en la denncia dels mecanismes especulatius de la cadena, la Via Campesina va acompanyada dinstitucions ben diferents quant a funci i visi:

en un estudi, publicat a lagost del 2008 sobre el mercat hortofrutcola itali, la Banca dItlia va denunciar que del productor al consumidor, el recrrec total mitj del repartiment s del 200%. La investigaci de la Banca dItlia destaca com el recrrec resulta: inferior al 80% en el cas de cadenes molt curtes (transferncia directa del productor al venedor), per proper al 300% en els casos en qu intervenen tres o quatre intermediaris a ms del productor i el distribudor final.5 Est b concloure recordant un element social que no s indiferent: lespeculaci que porta a laugment o a la disminuci del preu daltres productes, com per exemple lor, per a la gran majoria de les persones es tradueix al mxim en lincrement o en la disminuci del valor daquelles joies familiars que poques persones durant la seva vida estaran obligades a vendre. Lespeculaci que porta a la duplicaci del preu de larrs o daltres aliments pot significar que una famlia, que gastava en menjar ms de la meitat del seu pressupost (situaci habitual en molts pasos del Sud), no pugui comprar els aliments que necessita.

Luca Colombo Antonio Onorati. Diritti al cibo. Jaca Book 2009, pg. 24-125.
4

La Via Campesina (24 dabril de 2008), An answer to the global food crisis: peasants and small farmers can feed the world. La Via Campesina s la xarxa mundial de pagesos ms important (NdA).

Banca dItlia (2008), Le economie delle regioni italiane nel 2007.

39

Els aliments al mercat

internacional
NDEX Com han entrat els aliments al mercat internacional Estudi de cas: larrs a Ghana

COM HAN ENTRAT ELS ALIMENTS AL MERCAT INTERNACIONAL Encara avui, els aliments sn un b que, en part, es venen en llocs no gaire llunyans dels indrets on es produeixen. Els intercanvis internacionals es realitzen, sobretot, pels excedents de cereals i per la llet i la carn introdudes al mercat mundial, principalment de la Uni Europea, dels Estats Units i dels altres membres de lanomenat grup de Cairns (que inclou els principals pasos agroexportadors del Nord i del Sud globals). Un altre sector important per al comer internacional s el dels bns colonials (s a dir, el conjunt de productes consumits en gran part pel Nord global, per conreats prcticament en exclusiva al Sud: caf, te, cacau, fruits extics. El caf s, actualment, la segona primera matria ms venuda al mn desprs del petroli i, igual que el te, sha incls en aquest grup encara que no sigui un aliment en el sentit estricte). La quota daliments introduda al mercat internacional, encara que es redueixi respecte a la quantitat total daliments que es comercien globalment, produeix efectes rellevants en el mn dels petits agricultors i dels consumidors ms pobres (sovint, tal com hem vist a larticle La fam, els dos grups coincideixen). Els cereals sn laliment bsic per a la clara majoria de la humanitat, per el fet que siguin objecte de comer internacional, duna banda, tendeix a desanimar molts pasos de produir-los en la mateixa quantitat que fa algu-

nes dcades (afavorint-ne, en canvi, la importaci, sovint sota la pressi de poderosos organismes internacionals, per poder-se dedicar a conreus tericament ms ben pagats en el mercat mundial) i, de laltra, nexposa els preus a les decisions de les multinacionals i dels especuladors. El conjunt daquestes dues dinmiques, en molts casos, perjudica les poblacions del Sud: augmentant el risc que qualsevol gran pas del Nord pot oferir als consumidors dels pasos del Sud aliments que, durant un determinat perode de temps, seran ms econmics que els produts localment (grcies a les ajudes pbliques que el Nord reserva als seus agricultors). En aquest perode, els agricultors del Sud experimentaran grans fracassos per la impossibilitat de dirigir la competncia, mentre que ms endavant hi haur el risc addicional que els preus dels aliments importats augmentin a nivells insostenibles per als consumidors dels pasos del Sud. En aquest punt, aquests dependran de les importacions daliments del mercat internacional i ja no existiran els agricultors locals a qui recrrer per obtenir aliments a preus accessibles. El mecanisme descrit sha concretat en diverses ocasions, per exemple, la fase 1 (obertura de les importacions de cereals) es va produir el 1994, la fase 2 (augment insostenible del preu dels cereals importats), el 2008. Lacci de les grans institucions econmiques internacionals Per, com shan creat les condicions per tal que els cereals i els aliments en general puguin

40

esdevenir mercaderies cada vegada ms importants en el mercat mundial? A ms del desenvolupament de les ajudes pbliques als agricultors europeus i nord-americans, pressupsit per tal que es cres una excedncia de cereals, llet i carn per exportar a baix preu (vegeu larticle El preu dels aliments), les altres dues condicions prvies han estat: a) les imposicions de poltica econmica per part del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional als estats del Sud que es van tornar a trobar amb un deute extern insostenible; b) el naixement de lOrganitzaci Mundial del Comer (OMC-WTO). El Banc Mundial (BM) i el Fons Monetari Internacional (FMI) El deute extern del Sud global va esclatar a lagost del 1982, quan el govern mexic va demanar la revisi de les condicions de restituci, vista la insostenibilitat de la crrega. Durant els tres anys anteriors, el fortssim augment dels tipus dinters mitjans dmbit mundial sobre els prstecs i el fortssim augment del valor del dlar (divisa en la qual els pasos del Sud havien contractat els crdits) havien augmentat exponencialment la xifra a restituir. Els plans de retorn dels deutes de cada estat, preparats pel Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, entre altres coses han demanat als pasos del Sud un increment de les seves exportacions agrcoles i els han obligat, de fet, a augmentar la producci de les mercaderies ms interessants per als mercats del Nord global.1 De manera simultnia, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional han imposat als pasos endeutats leliminaci de les normes que limitaven laccs de mercaderies (entre les quals trobem els aliments) de
1

lestranger. No sols augmentaven les quantitats exportades, sin tamb les quantitats importades i, en general, les quotes daliments que venien del mercat internacional han experimentat, des de llavors, un creixement important. Lorganitzaci Mundial del Comer (OMC-WTO) Entre els organismes destinats a millorar els intercanvis comercials internacionals, el General Agreement on Tariffs and Trade (Acord General sobre Aranzels i Comer, GATT), va ser la seu en qu, a partir del 1947, van tenir lloc vuit cicles de conferncies, anomenats rondes. Les primeres set rondes es van dedicar exclusivament a les negociacions sobre lagricultura i els seus productes agrcoles a causa de lescs inters de les principals potncies mundials per aquest tema. Fins als anys

vuitanta, els Estats Units, de fet, podien conservar tranquillament la independncia en les poltiques agrries, que provenien de lAgricultural Adjustment Act del 1933, mentre que la Comunitat Econmica Europea sencarregava des del 1960 de la promulgaci de la seva poltica agrcola comuna (PAC) marcada per una forta protecci de la seva agricultura respecte a les de la resta del mn. Ni els Estats Units ni Europa no tenien, per tant, inters per ocupar-se del lliure intercanvi internacional en relaci amb els productes agrcoles; cadascuna de les dues potncies econmiques tendia a satisfer les seves prpies necessitats de manera predominant amb la producci agrcola interna (amb excepci, naturalment, dels productes colonials). Durant els anys vuitanta, leconomia mundial va registrar un increment que queda reflectit en el comer internacional. Aquesta situaci ha arribat tamb als productes agrcoles europeus que durant el mateix perode vivien una fase de gran expansi, fruit de dcades de suport poltic als preus. Els anys vuitanta marquen, per tant, un moment de canvi que t, entre les seves conseqncies, la introducci de lagricultura en el vuit cicle de negociacions del GATT, anomenat ronda Uruguai, i que va finalitzar el 1994 amb el naixement de lOrganitzaci Mundial del Comer (OMC o WTO, en angls), un

Aquest mateix pargraf apareix en forma de nota a larticle Lacaparament de la terra.

41

organisme supranacional dotat de la capacitat dimposar als seus estats membres una srie de deures relacionats amb les poltiques de comer internacional. Lorientaci de lOMC s fortament liberal: els estats estan convidats a comerciar a escala mundial sempre amb menys proteccions per les prpies economies. Aix exposa les economies del Sud global (sovint dbils i orientades a produir per la poblaci local) al risc de distribuci en la confrontaci amb els ben aguerrits estats del Nord. Lacord sobre lagricultura (AsA) s un dels mbits ms controvertits de lOMC en la mesura que la invitaci a participar cada cop ms intensament en el mercat mundial est relacionada, en aquest cas, amb un b socialment molt delicat com sn els aliments i sovint aix provoca pnic entre els petits productors agrcoles, que no poden competir amb els gegants tecnologitzats (i subvencionats) de larena mundial, fins i tot perqu obliga els estats a importar, en cada cas, almenys el 5% de les necessitats agrcoles, fins i tot quan hi ha autosuficincia. ESTUDI DE CAS: LARRS A LFRICA SUBSAHARIANA2 Les dinmiques que expliquem ms amunt en termes generals es concreten en els seus efectes socials de lestudi de cas segent, relacionat amb la introducci de lestat afric de Ghana al mercat internacional de larrs durant els anys vuitanta.3 Des de sempre, el cultiu de larrs a Ghana ha estat una activitat econmica rellevant. Per exemple, a mitjan anys
2

setanta, els productors darrs quasi podien cobrir les necessitats nacionals i la producci era especialment abundant al nord del pas. El seu xit es pot atribuir mpliament al programa del govern produir-perviure. La implantaci daquest programa ha perms que tant els petits com els grans productors obtinguin importants ajudes que els han perms abaixar els costos productius de larrs. No obstant aix, a partir del 1983, la pagesia del pas ha vist com disminuen gradualment els subsidis per a lagricultura a causa del Programa de recuperaci econmica4 imposat pel Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial com a resposta al deute extern ghans. Una fita daquest programa va ser ladopci de la poltica de liberalitzaci agrcola, lessncia de la qual era ladequaci dels preus als del mercat internacional. Les implicacions per a la pagesia consistien en un augment drstic dels costos de producci. El repte ms complex per als agricultors darrs a Ghana era haver de competir amb larrs dimportaci a bon mercat que shavia beneficiat de les poltiques dajuda que, en canvi, als pasos del Sud global sels havia desaconsellat dadoptar. Lefecte combinat de la suspensi dels incentius del govern als productors locals i de la liberalitzaci va comportar un creixement de les importacions i una reducci de la producci local. Laugment de les importacions ha estat mpliament documentat per les dades de la FAO i lOxfam.

ment: mentre que a mitjan anys setanta era suficient per cobrir les necessitats de la poblaci, el 2002 representava noms el 36% dels estocs nacionals i equivalia a 187.000 tones. La motivaci principal que hi ha al darrere de la promoci de les poltiques de liberalitzaci del Sud global s afavorir el lliure intercanvi, tot garantint un accs equitatiu al comer de manera que els pasos que hi participin sen puguin beneficiar. No obstant aix, si a ms noms es considera lorigen de larrs importat, es far evident la poca equitat amb la qual es duen a terme les poltiques de liberalitzaci. Una part significativa de les importacions darrs a Ghana prov dels Estats Units. Lany 2003, les importacions darrs dels Estats Units ascendien a 111.000 tones, una dada molt propera a la producci interior de Ghana el 2002. Durant les dues ltimes dcades, la producci nord-americana ha crescut fins a excedir les neces-

Any
En el DVD que acompanya aquest article, el vdeo Europa exporta, lfrica es recupera presenta la situaci del Camerun en alguns aspectes similar a la de Ghana, la qual es presenta a continuaci.
3

1983 32.825

1991 178.853

2005 330.000

Arrs importat (en Tones)

Adaptat per: La paradoxa del lliure intercanvi, lagricultura dels petits propietaris de terra a Ghana de George Osei Bimpeh, SEND Ghana. Estudi de cas condut per lONG Amics dels pobles.

De manera simultnia, la producci local minvava constant4

Lany 1985 es va passar a anomenar Programa dajustament estructural (PAE).

sitats interiors ghaneses del producte i ha requerit, per tant, un augment de les importacions superior al 60%. Segons una declaraci del 2006 de lUSDA Foreign Agricultural Service

42

Strategy, els Estats Units consideren Ghana un dels principals consumidors darrs americ, un factor que lajuda a consolidar la seva porci de mercat a despit de la forta competncia amb els altres pasos exportadors, principalment asitics. Com a conseqncia, els Estats Units busquen imposar retallades dels subsidis agrcoles a Ghana. Mentrestant, es va acusar la indstria de producci de larrs nord-americ de les mateixes ineficincies que el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i lOMC-WTO utilitza-

als petits productors darrs de Ghana, shi han ficat els importadors nord-americans que han utilitzat estratgies de mrqueting perfectes per convncer els consumidors darrs local. Lestratgia ms bruta consistia a invertir quantitats considerables en campanyes publicitries per promoure arreu del pas larrs nord-americ, tant a la televisi com a la rdio. Els productors i els comerciants locals no disposaven dels mitjans per vncer la competncia estrangera en la promoci del seu arrs. Un estudi sobre el camp condut per lOrganitza-

manera adequada, estan desnodrits i la desnutrici vol dir que la gent pateix fam. La fam no significa necessriament manca daliments (...) en realitat, el problema s que si manquen els guanys, manquen els diners per comprar altres ingredients per poder obtenir una alimentaci variada i adequada. Vaig sovint a les zones rurals i puc afirmar que bullen larrs i noms mengen aix (...) de vegades amb una mica de mantega de karit. s evident que coure noms arrs t implicacions nutricionals que no sn indiferents per a la

ven com a factor motivador per als pasos empobr its amb lobjectiu de liberalitzar el comer agrcola. Un estudi encarregat pel Departament dAgricultura nord-americ demostrava que el 57% de les granges nord-americanes productores darrs no haurien arribat a cobrir els costos si no haguessin rebut subsidis estatals. Grcies a aquestes ajudes, els agricultors daquest pas poden exportar larrs a un preu inferior als costos de producci. Els costos mitjans de producci i elaboraci duna tona darrs blanc dels Estats Units arribaven als 415$ entre el 2002 i el 2003, per sexportava la mateixa quantitat al pas afric al miserable preu de 274$, s a dir, un 34% per sota del seu cost. Per convertir la situaci encara en ms desastrosa per

ci no governamental Christian Aid a la zona de Gonja Oriental, un districte al nord de Ghana, mostrava la preocupaci dels caps tradicionals que sexpressaven aix: Quan hi havia els cultivadors darrs, tothom tenia alguna cosa per fer. Ara, en canvi, tenim moltssima terra que sinunda cada any, per que no sutilitza. Molts dels nostres nens han deixat danar a lescola perqu els seus pares ja no sho poden permetre. Ja no tenen res i molts es traslladen a la ciutat (...). Diversos estudis han demostrat un increment de les mancances al nord de Ghana. Shan descrit algunes situacions en qu els aliments sn escassos en un estudi de la FIAN, on el coordinador de la Coalici per al Comer i la Subsistncia de Ghana afirma (...) la gent no salimenta de

pagesia que no aconsegueix vendre els seus productes al mercat local i, per tant, guanyar diners per comprar oli i salsa de verdures per obtenir una dieta equilibrada, no sols per a ells, sin per a les seves famlies i els seus fills. Si afrontem la qesti des dun punt de vista legal, podem afirmar que la pagesia perjudicada ha patit una greu violaci dels drets humans pel fet que no pot obtenir aliments adequats i suficients.

43

Les multinacionals
de lagricultura

NDEX Qu son les multinacionals El cicle de producci duna multinacional Cada fase del cicle agroalimentari t les seves multinacionals Qui hi perd i qui hi guanya

QU SN LES MULTINACIONALS El terme multinacional fa referncia de manera genrica a una empresa de grans dimensions que opera en molts pasos, alguns dels quals sovint, tot i que no necessriament, pertanyen al Sud global. En realitat, el terme ms apropiat per designar aquesta categoria de grans empreses privades seria transnacionals per indicar-ne la capacitat de creuar diversos pasos atribuint a cadascun dells una o ms fases del cicle de producci. Les multinacionals operen en diversos sectors de leconomia, les ms famoses pertanyen al sector industrial (i entre aquestes, les ms populars, sn segurament les empreses automobilstiques com, per exemple, la italiana FIAT) o al sector agrcola (com les empreses de transformaci agroindustrial: Nestl, Parmalat, etc.). Les caracterstiques prpies de les multinacionals es poden resumir de la manera segent: Facturaci (s a dir, volum total de negoci anual) altssima i nombre de treballadors proporcionalment molt ms baix: es considera, per exemple, que als voltants de lany 2000, les multinacionals controlaven el 66% aproximadament del comer internacional total i donaven feina noms al 3% de la poblaci activa mundial. Centre de presa de decisions (o oficina central) situat als pasos del Nord en ms del 90% dels casos i treballadors escampats arreu del planeta, als indrets on la producci s ms barata. Normalment es considera multinacional una empresa que realitza almenys

una quarta part de les seves operacions a lestranger; aquestes operacions es poden dur a terme per mitj de filials (o empreses filles), dempreses estrangeres comprades, de treball sota contracte o daltres formes dinversi. Carcter dempresa privada, per amb la tendncia a aliarse amb les institucions pbliques per augmentar el propi poder de monopoli que, en alguns casos, esdev altssim. En el sector de la preparaci de carn bovina, per exemple, noms quatre multinacionals controlen ms del 80% del que es produeix al mn.

EL CICLE DE PRODUCCI DUNA MULTINACIONAL

En aquest apartat ens centrarem exclusivament en les multinacionals del sector agrcola, mbit en qu la divisi del treball en fases, principalment de presa de decisions, desenvolupades al Nord i fases, principalment operatives, desenvolupades al Sud s ms clara. De fet, el sector agrcola s el ms antic i aquest tipus de divisi internacional ja sestructura al perode del colonialisme. La divisi internacional habitual del cicle de producci duna multinacional agroalimentria preveu, en general, que alguns sectors com el de la transformaci de la primera matria agrcola en un producte agroindustrial treballat es puguin situar al Nord o al Sud global en funci del grau de complexitat de loperaci. Per exemple, la producci de xocolata del cacau requereix una quantitat de coneixements i una atenci en

44

la recepta que manquen en operacions ms simples i ms estandarditzades com lenllaunament de la pinya. La primera producci, per tant, se situar predominantment als pasos dorigen de la multinacional, mentre que la segona ser una producci que sencarregar a pasos del Sud, on el cost de la m dobra s molt baix. En el cas de la principal multi-nacional agroalimentria del mn, Nestl (que t la seu principal a Vevey, a Sussa) podem esquematitzar daquesta manera (vegeu la taula que apareix ms endavant) el repartiment geogrfic dalgunes de les principals operacions del cicle de treball. CADA FASE DEL CICLE AGROALIMENTARI T LES SEVES MULTINACIONALS Com ja sha dit abans, hi ha multinacionals ms conegudes que daltres i la popularitat est relacionada amb el fet de gestionar productes comprats pel consumidor mitj. En el cas del sector agroalimentari, el consumidor coneix generalment multinacionals com Nestl o Parmalat que

transformen industrialment els bns agrcoles en productes confeccionats presents als prestatges dels supermercats (pasta, melmelada, llet, xocolata, etc.). Al darrere de la transformaci industrial hi ha, tanmateix, diverses altres fases que permeten als productes del camp convertir-se en bns preparats per a la producci final, lenvasament i la venda. A cadascuna daquestes fases li corresponen els sectors controlats per diverses multinacionals per nom i per funci. A continuaci, mitjanant una taula, hem intentat resumir tot el cicle de la llavor al prestatge del supermercat. s interessant destacar que com ms endavant es va del producte final (i, per tant, sallunya del consumidor) no noms les multinacionals resulten poc conegudes, sin que presenten tamb un grau de concentraci major, en alguns casos realment impressionant. Un element que es desprn de la lectura completa daquesta taula i de totes les dades relacionades amb les multinacionals s la capacitat daquestes ltimes de donar-se lavantatge

del valor dels productes alimentaris. El grau de concentraci alt o molt alt en els diversos sectors que constitueixen tota la cadena de producci i de distribuci alimentries implica un gran poder econmic que es reflecteix, per exemple, en les decisions referents als preus. La debilitat dels petits productors del Sud global deixa, encara ms que al Nord, el cam lliure a poltiques de preu agressives: els productes derivats de la llet en molts pasos del Sud sn, per exemple, monopoli de poques multinacionals com Nestl i Parmalat2 que en aquests llocs troben un poder doposici menor a lanella dels supermercats i els hipermercats.
2

Durant els anys noranta, Parmalat havia comprat llet asitica i lhavia revenut per sota del preu a les empreses brasileres durant un perode prou llarg com per fer fracassar els petits productors locals. El petit productor brasiler, en realitat, no es podia permetre treballar durant gaire temps amb preus inferiors als del cost; en canvi, la multinacional s, perqu una vegada havia eliminat la competncia tenia via lliure per augmentar els preus i compensar les prdues anteriors.

Nord global Projecci dels productes i de les estratgies generals Producci dels productes amb un valor afegit ms alt

Sud global Aprovisionament dalgunes de les principals primeres matries (per exemple, el caf) per sotmetre a transformaci industrial

Nord global Venda de productes dels tipus ms diversos Sud global Venda dalguns productes relacionats amb les caracterstiques especfiques dels consumidors locals (per exemple, llet en pols [1])

[1] La llet fresca al Sud global s difcil de comercialitzar tant per la dificultat en el transport (la xarxa de carreteres no cobreix el territori de manera homognia i la seva qualitat s baixa), com per la dificultat de conservaci (un transport lent en un clima clid fa malb la llet i el percentatge de cases amb frigorfics s ms baix que al Nord global).

45

SECTOR DACTIVITAT ABANS DE LA PLANTA: aprovisionament de llavors, fertilitzants i pesticides (cal destacar que qui proveeix els uns controla bsicament tamb el mercats dels altres)

MULTINACIONALS CARACTERSTIQUES RELLEVANTS MS IMPORTANTS Monsanto, Syngenta, DuPont, Basf, Bayer Dow s el sector que ha experimentat recentment el grau ms elevat d'evoluci: - des dun punt de vista de la recerca de nous productes, hem assistit a la integraci de la qumica i la biologia grcies a les noves perspectives creades per organismes genticament modificats (OGM); no s casualitat que, des dels anys noranta, hagin intervingut en el sector multinacionals que primer socupaven noms de productes farmacutics; - des dun punt de vista politicoeconmic s el sector que ha experimentat durant els ltims anys un alt grau de fusi entre gegants preexistents fins al punt de configurar actualment un veritable oligopoli; - des dun punt de vista jurdic, el naixement del sistema de tutela de les patents ha esdevingut la pilastra a travs de la qual es garanteix la rendibilitat dels nous productes (que de vegades no sn ben b nous [1]). El sector s especfic en termes de concentraci oligopolstica i de divisi geogrfica de la m dobra. Per exemple, les quatre multinacionals esmentades del Brasil controlen, de fet, quasi tota la soja. Una altra caracterstica del sector s la pronunciada divisi geogrfica del cicle de producci, per exemple, la meitat de la m d'obra de Cargill treballa al Sud global. Fins als anys vuitanta, el poder de les indstries de transformaci alimentria a la cadena econmica dels aliments era superior. A partir del moment en qu La llet fresca al Sud global s difcil de comercialitzar tant per la dificultat en el transport (la xarxa de carreteres no cobreix el territori de manera homognia i la seva qualitat s baixa), com per la dificultat de conservaci (un transport lent en un clima clid fa malb la llet i el percentatge de cases amb frigorfics s ms baix que al Nord global), aquest perode ha sofert una prdua progressiva de poder en benefici de lanella segent: la gran distribuci. Durant les ltimes dcades, aquesta ltima ha comenat a adquirir de manera creixent lhbit de dictar els preus, de decidir de manera autnoma la collocaci dels productes als prestatges, etc. Hi ha una dada que indica la prdua relativa de poder de les indstries de transformaci alimentria (que continuen, malgrat tot, sent importants): lany 2007, les deu empreses multinacionals principals controlaven noms una quarta part del mercat mundial del sector (es creu que durant el mateix perode en altres anelles de la cadena econmica dels aliments, hi ha sectors en qu quatre multinacionals controlen ms del 80% del seu mercat de referncia). Itlia experimenta un grau de permanncia de les empreses alimentries mitjanes i petites superior respecte als altres pasos industrialitzats (malgrat que augmenta el procs davanada dels hipermercats i els supermercats). A finals dels 2000, Coop, el principal grup itali, ostentava una facturaci d'aproximadament 12 mil milions en un pas de 60 milions dhabitants. Durant el mateix perode, la nord-americana Wal Mart, amb un nombre dhabitants cinc vegades superior, facturava 25 vegades ms.

COLLITA DELS FRUITS Collita, creaci destocs i transport: intermediaci de cereals i llavors oleaginoses (blat de moro, blat, soja...) PRODUCCI DELS FRUITS Transformaci de les primeres matries en productes elaborats a punt per al consumidor

ADM, Bunge, Cargill, Dreyfuss

Nestl (2), Pepsico, Kraft, Coca Cola i Unilever

VENDA DALIMENTS (s el sector que compra els productes acabats i els ven en hipermercats i supermercats)

AL MN: Wal Mart, Carrefour, Metro A ITLIA: Coop, Esselunga

1 El lmit entre el que s realment nou en lmbit gentic i el que ha sofert noms una petita innovaci per voler aconseguir la patent s inconsistent. La multinacional Monsanto ha ostentat la invenci dun tipus de carn de porc i la DuPont ha intentat patentar una varietat de blat de moro sense haver dut a terme realment una activitat especfica de recerca i desenvolupament. 2 Sovint, aquestes grans multinacionals compren altres empreses de transformaci alimentria (per exemple, Nestl ha comprat mercats populars com Motta, Alemagna, diverses aiges minerals, etc.). Com que la clientela est habituada als noms daquestes empreses, Nestl i les altres tendeixen a mantenir-los, collocant el seu en una posici poc visible de la fabricaci.

46

Un discurs semblant tamb val si comparem els productors de primeres matries, el cas ms evident de les quals s el del caf. A diferncia daltres productes agrcoles, el caf es cultiva per part duna gran varietat de petits pagesos amb poc poder contractual. Per tant, si es valora el grau de concentraci i de fora de les dues parts en qesti (duna banda, el pags que ven el seu producte i, de laltra, la multinacional que el compra per transformar-lo)2 es pot entendre el significat de les dues taules segents.3

Repartiment dels guanys del caf venut al supermercat

Pags = 0,46 euros Costos a crrec del pags = 0,23 euros Guany net del pags per 250 g de caf = 0,23 euros Preu de venda = 2,80 euros (aprox. 12 vegades ms)

Repartiment dels guanys del caf venut al bar

Pags = 0,01 euros Costos a crrec del pags = 0,005 euros

Guany net del pags per una tasseta de caf (aprox. 6 g de caf) = 0,05 euros

Preu de venda = 0,85 euros (aprox. 170 vegades ms)

Considerant que les sis principals entre aquestes controlen el 60% de les vendes de caf al mn.
3

Font: Action Aid: www.actionaid.it/ filemanager/cms_actionaid/images/ DOWNLOAD/ Rapporti_CIBO_pdf/ ReportCaffe_w.pdf.

47

Lacaparament de la terra
(land grabbing)

NDEX Una versi actualitzada del colonialisme Estats acaparadors i estats venedors Lacci del sector privat s perjudicial Conclusi

UNA VERSI ACTUALITZADA DEL COLONIALISME

Lacaparament de terra (o land grabbing, en angls) no s un fenomen nou. Ja durant lpoca del colonialisme les potncies europees que tenien el control de bona part del Sud global imposaven a la terra daquestes zones conreus tils no tant per a les poblacions locals sin per als pasos colonials. Els productes conreats i collits eren principalment bns alimentaris de luxe (sucre, cacau, te, caf, fruits extics) o bns ds industrial (cacauets per obtenir oli lubrificant, cautx per obtenir goma, etc.). Amb el procs de descolonitzaci (que a lsia i a lfrica es va acabar substancialment entre els anys 1945 i 1975), els estats europeus van perdre el control directe de les terres extracontinentals, tot i mantenir un fort poder dinfluncia grcies a mecanismes de tipus econmic com, per exemple, lacci de les multinacionals i les directives sobre

modalitats mitjanant les quals els pasos del Sud han de tornar el deute extern.2 Al voltant de 2007-2008, la crisi alimentria mundial ha fet que alguns pasos exportadors, provedors tradicionals de cereals per a altres pasos ms dbils en la producci agrcola, hagin redut les quotes venudes a lestranger. Els estats afectats per la baixada dels subministraments, en lloc de reaccionar amb plans realistes de creixement de la prpia agricultura (o sigui, en lloc de dirigir-se cap a la sobirania alimentria) han preferit explotar els seus propis mitjans per comprar terres a altres pasos rics en recursos i pobres en diners, disposats per tant a malvendre els seus recursos i els seus treballadors. Encara que sintenta tapar amb un pagament (insuficient) per les zones cedides, es tracta dun colonialisme en tota regla, confirmat tamb pel fet que els bns conreats al pas en qu es compren o sarrenden les te-

El deute extern del Sud global va esclatar a lagost del 1982, quan el govern mexic va demanar la revisi de les condicions de restituci, vista la insostenibilitat de la crrega. Durant els tres anys anteriors, el fortssim augment dels tipus dinters mitjans dmbit mundial sobre els prstecs i el fortssim augment del valor del dlar (divisa en la qual els pasos del Sud havien contractat els crdits) havien augmentat exponencialment la xifra a restituir. Els plans de retorn dels deutes de cada estat, preparats pel Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, entre altres coses han demanat als pasos del Sud un increment de les seves exportacions agrcoles i els han obligat, de fet, a augmentar la producci de les mercaderies ms interessants per als mercats del Nord global.

48

rres, no sexporten, sin que es produeixen oficialment en els pasos compradors. Igual que en el temps de les colnies.

ESTATS ACAPARADORS I ESTATS VENEDORS Etipia s un pas que viu de les ajudes alimentries i est, des de fa molt de temps, en els primers llocs de la classificaci dels pasos amb ms fam del mn. No obstant aix, lany 2010, lAgncia etop per a les inversions donava publicitat a larrendament de les terres nacionals als estrangers amb frases atraients com: M dobra a baix cost, grans possibilitats de producci i terra a preus baixssims. Les condicions reals es corresponen al que es promociona; a les regions ms remotes del pas, el cost darrendament anual duna hectrea de terreny (10.000 metres quadrats) se situa al voltant dels 80 cntims deuro, mentre que el salari mitj en lmbit de lagricultura s de 60 cntims deuro al dia. Actualment, el principal comprador de terres etops s un estat, lArbia Saudita, les condicions morfolgiques i climtiques del qual fan efectivament difcils els conreus interns, encara que fins ara hi existia un extens conreu intern de blat. Per el procs condut pel sobir saudita ha obert la porta a imitacions per part de pasos que tenen caracterstiques diferents, entre els quals els principals sn la Xina i lndia (que tenen en com el problema

duna demografia considerable), el Jap i Corea del Sud (les seves opcions, en canvi, no estan dictades per problemes climtics infranquejables o per poblacions excessives, sin per una filosofia de poltica agrcola que obliga daltres a renunciar a la sobirania alimentria). Actualment, els tres pasos que havien cedit les majors extensions de terra eren la Repblica Democrtica del Congo (amb quasi tres milions dhectrees), Zmbia i lArgentina, mentre que tamb el Sudan, el Pakistan, la mateixa Etipia, Cambodja i Ucrana semblaven estar-hi molt disposats. El 2009, la quantitat de terra mundial sotmesa al fenomen de lacaparament arribava en total als 20 milions dhectrees, dos teros de la superfcie total dItlia. Per ms enll de les simples dades, lessncia socialment perillosa daquest fenomen es troba en els seus mecanismes bsics: el problema de lacaparament no s el fet que lagricultura exploti intensament milions dhectrees de terra, sin ms aviat que aquest sis-

tema no repercuteixi el ms mnim en el desenvolupament dels pasos on es posa en prctica. Ni tan sols sota laspecte ocupacional t conseqncies rellevants en el fet que tant els xinesos com els indis tendeixen a utilitzar els seus connacionals per a la feina i la Xina, a ms, utilitza desenes de milers de presidiaris. El

periodista Federico Rampini ha descrit de manera clara el conjunt de mecanismes a travs dels quals lestat xins ha arribat al land grabbing:2 (...) Al comenament del 2008, el president Hu Jintao i el primer ministre Wen Jiabao han registrat amb alarmes els desordres que van sorgir en molts pasos vens per lescassetat darrs. (...) el gran nombre de collites xineses no sn suficients per donar seguretat perqu amaguen un desequilibri progressiu respecte a la demanda interna. Els consums dels xinesos esclaten, amb el boom econmic una quantitat creixent de famlies es pot permetre una dieta alimentria cada cop ms rica. El 1985 els xinesos consumien de mitjana 20 quilos de carn per persona durant un any. El 2000 el consum de carn havia saltat als 50 quilos de carn per cpita. Segons la FAO, lany 2020 els xinesos menjaran ms de 73 quilos de carn per persona. Al seu torn, la ramaderia consumeix una quantitat cada vegada ms gran de cereals. En moltes primeres matries agrcoles, del blat a larrs, la Xina ha deixat dexportar perqu les seves collites nacionals, lluny de ser abundants, les absorbeix totes el mercat intern. (...) A llarg termini no ho pot fer tota sola. Dins de les fronteres de la Repblica Popular, hi viu actualment el 21% de la poblaci mundial (i el 40% dels agricultors del planeta [nota de lautor]), per la seva agricultura disposa no-

La Repubblica, 11 de maig de 2008.

49

ms del 9% de les terres llaurables del planeta. (...) Els esdeveniments del 2008 han accelerat la decisi xinesa, quan lndia, Tailndia i el Vietnam han imposat la fixaci de contingents de les seves exportacions darrs. Aquest gest ha suscitat alarmes a Pequn, fet que significa que la Xina no en t prou amb tenir el ms gran actiu comercial del planeta per fer la compra a lestranger en cas de necessitat; no pot donar per descomptat el lliure accs als mercats mundials; en una crisi loferta daliments es pot sanejar de manera inesperada. (...) Per superar les resistncies poltiques, Pequn t arguments per-

LACCI DELS SECTOR PRIVAT S PERJUDICIAL Si els governs desenvolupen estratgies molt discutibles, per que, en tot cas, es concentren en la seguretat alimentria de les seves poblacions, el sector privat socupa de lacaparament de terra per un inters molt diferent: obtenir beneficis. Els actors protagonistes del sector privat sn dos: la indstria alimentria i, sobretot, els grups financers. En la indstria alimentria, les empreses de comer i transformaci japoneses i rabs sn probablement, avui dia, les ms actives: compren a lestranger terres que produeixen primera

prs sense cap atenci pel que succeir realment a aquests terrenys, amb lnic objectiu denriquir-se amb les diferncies entre el preu de venda i el preu de compra. Daltra banda, lacci dels especuladors tendeix com sempre a produir riqueses voltils (que es queden a la butxaca dels que han venut en el moment just) a partir de fenmens concrets. De fet, s probable que el preu dels aliments no sabaixi ms enll dun llindar determinat i s cert que al mn hi ha disponibilitat de terres a baix preu, capaces de donar uns fruits econmics rendibles a aquells que hi centren la seva atenci.

suasius. El model sn les desenes dacords a llarg termini signats amb els pasos africans del sector del petroli, dels metalls i dels minerals estranys. Els xinesos construeixen a lfrica carreteres, vies frries, aeroports, hospitals; en canvi, els jaciments de sota terra estan hipotecats durant molts anys i serviran per alimentar la indstria de transformaci a Xangai i Canton. s el pacte que proposa la Xina a molts pasos emergents per disposar de les seves primeres matries. Hi ha pocs pasos que es puguin permetre refusar loferta.

matria a baix cost, transformen els productes, els envasen i els revenen. Els grups financers com Deutsche Bank i Goldman Sachs, entre daltres, actuen amb finalitats especulatives (per obtenir informaci ms general sobre el tema de lespeculaci, vegeu larticle El preu dels aliments). Compren a preus baixos terrenys i empreses agrcoles que ms endavant podran revendre a preus ms alts i preparen fons especulatius, o sigui, documents que continguin la propietat de milers dhectrees agrcoles. Aquests fons es vendran des-

CONCLUSI Encara que mogudes per intencions diverses, tant les accions neocolonials dels estats com les accions especulatives del sector privat sn socialment molt perjudicials. Entre els danys collaterals que poden produir hi trobem, per exemple, levacuaci dels petits pagesos que treballen a les zones afectades i que no sempre poden (i volen) transformar-se en treballadors per als nous propietaris dels terrenys. El tema de la reforma agrria tamb pot augmentar els danys i els endarreriments en aquells pasos en qu els

50

terrenys on els acaparadors han posat lull sn o poden esdevenir rees distribudes per lestat. En el moment descriure aquest article, el fenomen de lacaparament s encara molt recent i est poc analitzat en termes generals, per tant les dades i els noms dels protagonistes es poden modificar rpidament, encara que el mecanisme de fons sigui clar i convidi a reflexionar sobre la importncia duna visi global de la sobirania alimentria. En aquest sentit, per exemple, fa efecte descobrir que, en el bienni 2007/2008, Europa va utilitzar aproximadament 35 milions dhectrees de terrenys extracontinentals (una zona gran com Alemanya, fenomen encara ms preocupant, i en rpida expansi)3 per fer front a la demanda interna i, no obstant aix, aplicar una poltica agrria comuna que els europeus han construt per mantenir la producci dels seus agricultors. Aquest tipus de tendncies no condueixen aqu a Europa a fenmens dacaparament per part dels estats, sin que, en perspectiva, poden crear un perills supsit i poden oferir bases concretes per a accions especulatives.

Del text EU agricultural production and trade, Humboldt university of Berlin and Agripol formal document by Operas commission.

51

La Revoluci verda i el triomf de la bioqumica

NDEX El desenvolupament de la bioqumica (la cincia va al mercat) Les dcades de lxit Els problemes posteriors EL DESENVOLUPAMENT DE LA BIOQUMICA (LA CINCIA VA AL MERCAT) La segona meitat del segle XX ha marcat un fort creixement en les aplicacions de les cincies naturals a la producci industrial. La Segona Guerra Mundial, en especial, marca una fita amb una srie de canvis dpoca respecte al model de la recerca seguit dels cientfics a finals del segle XIX i a principis del XX. Els canvis ms importants ocorreguts a partir del 1945 es poden resumir en: el pas duna condici de separaci substancial entre la recerca acadmica i la resta de la societat cap a una compenetraci cada vegada major entre els dos mbits; el pas de la recerca de lempresa individual a lempresa cada vegada ms collectiva; el pas de la supremacia de la fsica (big sicence) a la supremacia de la biologia (life science), amb una tendncia cada vegada ms gran a dirigir la recerca en aquest mbit cientfic cap a usos comercials immediats. La biologia, en especial, juntament amb la qumica, durant les ltimes dcades sembla oferir espais daplicaci a camps extremadament sensibles per a la vida humana, com la salut i lalimentaci. La indstria farmacutica, un dels sectors productius amb una rendibilitat principalment en creixement, en realitat ha desenvolupat branques de recerca destinades a comprendre el funcionament de lorganisme hum per poder produir medicaments cada cop ms adreats (i profitosos) a les molsties creixents que pateixen els ssers humans en els pasos amb un gran desenvolupament industrial1 (el mapa del genoma s segurament el projecte de recerca simblic daquesta tendncia). Durant el mateix perode, o sigui, a partir de mitjan anys quaranta, lagricultura amb fina-

litats alimentries tamb ha experimentat un procs semblant. La correspondncia del sector amb una necessitat humana imperiosa (de manera semblant al que sesdev en el sector farmacutic) ha impulsat estudis sobre les caracterstiques biolgiques de les plantes
1

Als Estats Units, sha registrat durant els ltims anys un fort augment de lexpectativa mitjana de vida de les persones, parallelament a la disminuci de lexpectativa del nombre danys que les persones viuen amb salut. Ens posem malalts massa sovint i ens passem molts anys amb molsties, per els descobriments mdics i farmacutics ens permeten de viure molts ms anys.

52

a la recerca de conreus que puguin augmentar la productivitat dels aliments bsics com el blat, larrs, el blat de moro, el mill i la melca. La individuaci de noves varietats daquestes plantes, capaces en condicions climticament apropiades de subministrar el doble de les collites, ha estimulat la recerca aplicada al camp qumic per trobar els productes que en puguin garantir el creixement en condicions ptimes: fertilitzants i pesticides. Aquestes evolucions, juntament amb el desenvolupament de noves prctiques dirrigaci, han constitut les condicions prvies per a lanomenada Revoluci verda. Sentn per Revoluci verda un procs de desenvolupament sobretot durant els anys seixanta i setanta al sud-est asitic i a Mxic marcat per un gran creixement de la productivitat en el camp dels cereals. El procs va nixer el 1944 quan el cientfic nord-americ Norman Bourlag va innovar les tcniques agrries unint varietats vegetals genticament seleccionades amb dosis sufi-

cients de fertilitzants, aigua i altres productes agroqumics. El resultat daquestes innovacions va ser un increment significatiu de les produccions agrcoles en gran part del mn (lndia ns el pas simblic) i es va concedir el Premi Nobel de la Pau a Bourlag.2 Mentre la revoluci mecnica (o sigui, larribada de les mquines per substituir el treball agrcola hum) tocava els pasos del Nord global i els grans pasos exportadors del Sud (lexemple ms evident s el cas brasiler), la Revoluci verda, que provenia sobretot de la bioqumica, es dirigia en primer lloc a aquells pasos que necessitaven augmentar la producci de cereals per substituir els dficits alimentaris interns. A larticle De lagricultura familiar a lagricultura industrial apareix una taula sobre la productivitat de les dues revolucions realitzada per Marcel Mazoyer que creiem oport tornar a incloure per contextualitzar millor el discurs.

Tecnologia a disposici Revoluci agrcola (mecanitzaci, motoritzaci) Revoluci verda (llavors seleccionades, irrigaci intensiva) amb tracci animal Revoluci verda noms amb eines manuals Sense revoluci tecnolgica, ni tan sols animals

Agricultors que accedeixen a la tecnologia Aproximadament 25 milions

Productivitat per treballador 2.000 tones dequivalent de cereals/any (1)

Aproximadament 400 milions Aproximadament 400 milions Aproximadament 400-500 milions

50 tones dequivalent de cereals/any 10 tones dequivalent de cereals/any 1 tona dequivalent de cereals/any

(1) Lequivalent de cereals/any s una unitat de mesura que transforma en quantitats de cereals la productivitat relacionada amb altres conreus agrcoles. Ls daquesta unitat de mesura s especialment adequat per a les taules comparatives.

Els desenvolupaments posteriors de la recerca biolgica aplicada en lmbit agrcola durant els ltims anys han tingut en compte els organismes genticament modificats (OGM) i les noves llavors, per daquest tema en parlarem a larticle Biodiversitat, llavors i OGM.

LES DCADES DE LXIT Tal com es desprn de la taula, el resultat ms visible de la Revoluci verda sembla la major productivitat per treballador i, fins als anys vuitanta, aquesta conquesta semblava entelar qualsevol altre tipus de repte: produir de manera ms significava, per a pasos com lndia, sortir de la condici crnica dinsuficincia en el conreu dels aliments bsics per alimentar una poblaci en creixement. Les dcades de lxit van comenar amb les innovacions realitzades el 1944 pel Premi Nobel Norman Bourlag i van tenir el seu punt lgid entre el 1960 i el 1980. Durant aquest perode, en diverses regions del mn i especialment a lsia i a lAmrica Llatina, la collita dels cereals ms importants com larrs, el blat i el blat de moro

53

es va ms que duplicar grcies al suport que el govern proporcionava a qui adoptava el nou paquet tecnolgic. Mentrestant, els preus es mantenien estables i frenaven la por que amb limportant increment demogrfic es produs una escassetat alimentria creixent i, per tant, un fort augment dels preus dels aliments. Lxit registrat en aquesta primera fase de la Revoluci verda es pot resumir a la taula segent:

Malbaratament denergia La Revoluci verda ha comportat un increment de la productivitat grcies a laugment notable denergia dedicada a lagricultura. Aquesta energia addicional la proporcionen els combustibles fssils en forma de fertilitzants (gas natural, principal primera matria per a la producci durea), pesticides (petroli) i irrigaci (gran emprament daigua amb bombes alimentades amb hidrocar-

Lincrement mundial de la producci de cereals Cereals Blat de moro Blat Arrs

Font: FAO 2006

1961 205.004.683 t 222.357.231 t 284.654.697 t

2005 711.762.871 t 630.557.602 t 621.588.528 t

ELS PROBLEMES POSTERIORS A partir de la segona meitat dels anys vuitanta, els xits dels quals presumia la Revoluci verda van comenar a manifestar una srie de lmits que amb el temps han entelat notablement lopini sobre la bioqumica com a factor de resoluci dels problemes alimentaris del Sud global. Com passa sovint, la confiana excessiva que es dna a un nic factor (la tecnologia) i lelecci dun parmetre de verificaci simplificat (la quantitat de producte) proporcionen de manera immediata una lectura de la realitat que, en canvi, a mitj termini, es modifica grcies a latenci a un nombre major de factors i a lelecci duna visi ms complexa i sistmica. Els problemes, sorgits amb molta ms evidncia a partir del 1990, es poden atribuir a quatre motius: malbaratament denergia, malbaratament daigua, augment de les desigualtats socials i manca dassoliment dels objectius agrcoles.

burs). Se suposa que la Revoluci verda ha augmentat de mitjana cinquanta vegades el flux denergia respecte a lagricultura tradicional i que es necessiten fins a deu calories denergia per produir una caloria daliments lliurada al consumidor. Malbaratament daigua Vandana Shiva a Le guerre dellacqua3 (Les guerres de laigua) ha resumit molt b en els mecanismes que es requereixen al Dcan indi les complicacions a causa de la Revoluci verda i del pas dels conreus tradicionals de melca i mill als conreus darrs i blat que aquesta ha provocat: Abans de la Revoluci verda, la conservaci de laigua formava part de lagricultura indgena. Al Dcan, a lndia meridional, la melca es relacionava amb les lleguminoses i les llavors oleaginoses per reduir-ne levaporaci. La Revoluci verda ha desbancat lagricultura indgena a favor de la monocultura, en

qu les varietats ms petites han substitut les ms altes, els fertilitzants qumics han substitut els orgnics i la irrigaci artificial ha substitut els conreus de pluja. El resultat s que els sls pobres de matria orgnica indispensable i la secada provocada per la poca humitat del terreny es converteixen en habituals. A les regions exposades a la secada, lnica manera per obtenir una producci alimentria sostenible s un sistema agrcola ecolgicament slid. Tres acres de melca consumeixen la mateixa quantitat daigua que una sola acre darrossar. Tant larrs com la melca proporcionen 4.500 quilos de cereals. A m b l a m ate i xa q u an ti tat daigua, la melca proporciona una dosi de protenes 4,5 vegades superior, 4 vegades ms de minerals, 7,5 vegades ms de calci i 5,6 vegades ms de ferro i pot proveir una quantitat daliment 3 vegades superior que larrs. Si el desenvolupament agrcola hagus tingut en compte la conservaci de laigua, el mill no shauria definit com un producte agrcola marginal inferior (ni shauria abandonat de manera progressiva com la melca [nota de lautor]). Larribada de la Revoluci verda ha emps lagricultura del Tercer Mn cap a la producci de blat i arrs. Els nous conreus requerien ms aigua que el mill i consumien tres vegades ms aigua que les varietats indgenes de blat i arrs. Augment de les desigualtats socials La Revoluci verda requereix grans quantitats dadob, de defenses qumiques contra els insectes i les malalties (pesticides, insecticides), complexos treballs dirrigaci i recompra freqent de llavors hbrides. De fet, les llavors que produeixen plantes amb dues collites lany noms donen bons resultats en pocs casos, fins i tot a la segona generaci i, per tant, shan de recomprar contnuament. Per qui, dentre els pagesos, es pot permetre aquestes inversions?

3 Universale

Economica Feltrinelli, 2004.

54

Evidentment, els ms petits no poden, els quals progressivament queden marginats per part dels ms forts i ms ben equipats, amb qui de vegades contreuen deutes per comprar el que necessiten per a la producci. Els deutes no pagats es converteixen en cessions de terra i en la transformaci del petit pags en jornaler (o sigui, en treballador agrcola a la mal pagada subordinaci dels altres). El resultat final s el creixement de la concentraci de la terra en poques mans i laugment de les desigualtats entre el que aconsegueix agafar-se a la Revoluci verda i el qui s massa dbil i sacaba convertint en un marginat. Manca dassoliment dels objectius agrcoles Al principi dels anys noranta, la difusi de la Revoluci verda era tal, que el 75% dels cultius darrs asitics i prop del 70% dels conreus de blat al Sud global utilitzaven les noves varietats introdudes durant les

dcades precedents. I malgrat els beneficis econmics i els impactes ecolgics en aquests mateixos anys, es comenaven a manifestar senyals preocupants. Els augments de productivitat a partir dun cert moment requerien un augment percentualment molt superior en la utilitzaci dadobs i fertilitzants (com han declarat empreses de les Filipines i de Java). El cost daquesta major utilitzaci no estava, per tant, compensat des del punt de vista del balan econmic i els costos ecolgics comenaven a mostrar un aspecte molt concret. Els terrenys empobrits denunciaven, de fet, la seva dependncia de dosis creixents dadob; les plantes de la Revoluci verda, notriament menys capaces de protegir-se dels parsits, mostraven la seva debilitat i la seva necessitat de dosis cada cop ms fortes de pesticides. En resum, les dosis minvants de resposta natural i les dosis creixents de demanda qumica indicaven la dificultat del model. Tanmateix, en lm-

bit de lautosuficincia alimentria, bandera social dels defensors de la Revoluci verda, les dades empriques dels anys noranta comenaven a definir els lmits daquest model. Per posar-ho en evidncia, presentem una taula en la qual una dada, inclosa a lltima fila, capgira el balan general de la Revoluci verda en un pas simblic com lndia.

Lagricultura a lndia Parmetre Augment de la producci agrcola en % Consum de fertilitzants (kg per hectrea) Importaci de cereals (en milers de tones)
Font: Banc Mundial, 1994

1970-1980 1,8 31,3 424

1980-1992 3,2 75,2 3.044

55

Biodiversitat,
llavors i OGM

NDEX La biologia desprs de la Revoluci verda El gran joc de les llavors La frontera dels OGM (organismes genticament modificats)

LA BIOLOGIA DESPRS DE LA REVOLUCI VERDA La recerca biolgica aplicada a la producci ha experimentat evolucions contnues en lmbit agrcola. Desprs dhaver produt les espcies de plantes seleccionades que han donat vida a la Revoluci verda (vegeu larticle sobre aquest tema), les noves fronteres de la recerca shan mogut cap a tres direccions: en primer lloc, la creaci de llavors que no es reprodueixen de manera espontnia i que fan que els pagesos depenguin dels provedors; en segon lloc, la creaci de plantes manipulades (els OGM) mitjanant una tecnologia gentica molt ms concreta i artificial respecte a totes les tecnologies precedents, s a dir, a travs de la introducci de gens daltres espcies, amb lobjectiu de garantir-ne les caracterstiques de benefici i rendibilitat desconegudes per la naturalesa; en tercer lloc (i s una direcci que passa tant per les recerques sobre les llavors com per les recerques sobre els OGM), lestudi de les caracterstiques que fan nic cada organisme i la creaci dingressos a travs de la seva patentabilitat. El conjunt daquests processos de creaci i difusi de llavors i plantes desenvolupades en un laboratori entra en conflicte amb un dels pressupsits fonamentals del sistema ecolgic: la protecci de la biodiversitat natural. De fet, les noves plantes basen els seus propis xits eco-

nmics en lestandarditzaci (si no fos aix, no es podrien patentar ni les seves llavors podrien ser un monopoli duna o unes quantes empreses multinacionals). Per tant, s evident que la difusi de poques espcies estandarditzades s un fenomen que es troba a les antpodes dels processos de diversificaci produts per la natura, uns processos respectats pels agricultors que durant els segles passats van orientar algunes caracterstiques vegetals espontnies per satisfer les necessitats humanes, sense haver de realitzar reduccions importants de les espcies de plantes utilitzades. Per concretar el fenomen de la reducci de la biodiversitat relativament a les niques espcies vegetals utilitzades com a aliments per als humans, reprodum parcialment una taula (a la pgina segent) ja utilitzada a larticle Aliments i problemes ambientals globals. Per presentar la taula, cal destacar com sha produt, durant les ltimes dcades, la tendncia a la prdua de diversitat biolgica que descrivim aqu, simultniament amb el desenvolupament de les biorecerques aplicades per part de les grans multinacionals. Des del punt de vista de la quotidianitat, aquesta tendncia significa un empobriment del gust, dels colors i de les possibilitats delecci dels aliments. Dels molts tipus de blat de m o ro, d e t o m q u e t s , d e pebrots, de cebes o de pomes que existeixen entre nosaltres, hi ha el risc de conixer-ne

56

EN LA HISTRIA, LES PLANTES UTILITZADES COM A ALIMENTS HAN ESTAT APROXIMADAMENT 7.000 Noms 120 aproximadament Noms 9 espcies 3 de les quals Avui dia es conreen mpliament Subministren ms del 75% de lalimentaci humana Subministren ms del 50% de lalimentaci humana

Extret de Seeds of life, FAO Information Division, Plant Production and Protection Division

noms un, i no el ms bo probablement, ni tampoc el ms nutritiu, sin simplement el ms productiu, o el que es representa millor, o b el que resisteix millor el transport. Aquest discurs podr ia guanyar si cadascun de nosaltres pogus escollir entre la compra duna varietat bona i una varietat resistent (o maca), per de fet les millors varietats per gust i poder nutritiu sn menys rendibles i als prestatges tendeixen a desaparixer a favor dels productes de la competncia ms productius. De manera progressiva, la vista i les papilles del consumidor shabituen a la varietat ms difosa i la mateixa demanda de compra es conforma amb loferta dels grans productors i distribudors. Fa cinquanta anys, a la plana del Po i a les seves valls, es podien comptar centenars de diverses varietats de blat de moro, cadascuna adaptada a les diferents condicions climtiques i del sl, segons el criteri de la planta adequada al lloc adequat. Desprs de la creaci dels blats de moro hbrids, amb

una productivitat alta (per que requereixen consums alts de fertilitzants, fitofrmacs i aigua), en poc temps, quasi tots aquests centenars de varietats van desaparixer. Per lestandarditzaci de la producci a causa de la biologia aplicada a lagricultura in-

dustrial no sols produeix la reducci de les varietats conreades: duna banda, la prdua de biodiversitat tamb est relacionada amb lentorn que envolta els conreus industrials; de laltra, lestandarditzaci productivista toca tots els aspectes del treball de la pagesia, com ha ben exemplificat Jean-Pierre Berlan:1 Els agricultors necessiten un pesticida per exterminar un insecte que sha convertit en devastador perqu les males herbes on vivia han estat destrudes pels herbicides, els quals shan introdut per eliminar el desherbatge mecnic, el qual ja no s possi1

Citat a: Silvia Perez-Vitoria Il ritorno dei contadini. Jaca Book 2009, pg. 77.

ble per laugment de la densitat de les plantacions que shan incrementat perqu les plantes shan seleccionat per la seva productivitat a gran densitat. Aquesta productivitat permet als pagesos treure profit de la utilitzaci massiva dadobs a baix preu, que fa, entre altres coses, que les plantes siguin ms abellidores per als insectes devastadors. A cada pas hi interv la recerca, deslliurant lagricultor de la contradicci immediata del sistema de producci que el lliga; cada descans provisional obre nous mercats per a les llavors, els adobs, les mquines, els herbicides, els pesticides, etc. Al capdavall, la prdua de biodiversitat t implicacions importants fins i tot per a la seguretat alimentria, no tant perqu lespcie es perd, a ms de caracterstiques de gust particulars que posseeixen necessriament grans capacitats agronmiques i nutricionals, sin perqu algunes daquestes posseeixen altes capacitats de resistncia a les malalties. A travs dun procs dencreuament tradicional (que s ben diferent dels processos biotecnolgics, com sexplica al pargraf segent sobre els OGM), ha estat possible salvar, per exemple, lordi californi delmat per una malaltia grcies a lordi etop i el mateix efecte de salvament sha obtingut recorrent a antigues varietats de blat de Turquia i a un parent mexic del blat de moro. Del conjunt darguments relacionats amb lestandarditzaci de lagricultura industrial naprofundirem en dos, especialment sensibles per als riscos socials i ambientals que lacompanyen.

57

EL JOC DE LES LLAVORS Per a tot es necessita una flor, per per a una flor es necessita la llavor. Si parafrasegem una clebre can dels anys setanta, obtenim una reflexi evident: el cicle agrcola comena amb la llavor i qui controla les llavors obt un gran poder sobre tot el que succeeix desprs. A partir de mitjan anys noranta, les possibilitats tcniques que ofereix la recerca aplicada han obert una mescla histrica en els usos i els costums agrcoles lligats a la producci, a lintercanvi i a la conservaci de les llavors. Els costums millenaris han estat destruts per lentrada amb xit dels gegants multinacionals que Vandana Shiva explica al seu llibre Il mondo sotto brevetto2 (El mn sota les patents): El lliure intercanvi de llavors entre els agricultors ha estat sempre la base de la conservaci de la biodiversitat i la seguretat alimentria. Aquest intercanvi es basa en la cooperaci i en la reciprocitat. Un pags que vulgui obtenir llavors les canvia generalment per la mateixa quantitat de llavors de la seva producci. El lliure intercanvi entre la pagesia, per, va molt ms enll: amb les llavors tamb sintercanvien idees i coneixements, cultura i usos transmesos, tota una acumulaci de tradicions i competncies relacionades a la manera dutilitzar-les. Els pagesos acumulen elements de coneixement sobre les llavors de les plantes que volen conrear en un futur tot observant com creixen en els camps dels altres. (...) Les noves tecnologies, com les de la Revoluci verda i la biotecnologia, prenen valors als coneixements i a les cultures tradicionals incorporats a les llavors i aparten de les comunitats els coneixements holstics que hi estan relacionats. Aix produeix lextinci de les llavors perqu la seva existncia est ntimament lligada als coneixements holstics que hi estan relacionats. Aquest procs ha experimentat
2

una acceleraci a causa de la introducci de lleis sobre el dret de la propietat intellectual, universalitzat posteriorment amb el TRIPS.3 Les normatives occidentals sobre el dret de la propietat intellectual permeten a les empreses que extreguin els coneixements relacionats amb la llavor per monopolitzar-los desprs i reivindicar-ne la propietat privada. s el cas de lacord sobre el gen de Round-UpReady de la Monsanto (RoundUp-Ready Gene Agreement), segons el qual, la Monsanto, una de les empreses ms importants del sector de les llavors, impedeix que els agricultors venguin o proveeixin llavors o altres materials derivats de la collita a qualsevol altra persona o empresa, com tamb que conservin llavors de qualsevol tipus. Aquest acord preveu, a ms del preu real de les llavors i del pagament dels cnons,4 el pagament dun impost addicional per la tecnologia de 5 esterlines per cada

lliura. Si no es compleix alguna de les clusules de lacord, el cultivador haur de pagar una xifra cent vegades superior als danys provocats (...). El perill real inherent de les patents sobre les llavors, tanmateix, resideix en la tecnologia denominada Terminator i que es descriu com a lequivalent agrcola de la bomba de neutrons. Aquesta tecnologia Terminator es va crear per impedir que els pagesos conservessin les llavors (no hbrides, de pollinitzaci hibridgama o genticament modificades) venudes a les empreses del sector. La seva histria va comenar el 1998, quan el departament dagricultura nord-americ i la Delta & Pine Land Co., subsidiria de la multinacional Monsanto i principal productora mundial de llavors de cot, van anunciar que havien desenvolupat i patentat una nova biotecnologia agrcola. Titulada benvolament Control de lexpressi gentica de les plantes, la nova patent permetia crear llavors estrils als seus

Vandana Shiva: Il mondo sotto brevetto. Feltrinelli 2002

El TRIPs s un acord internacional promogut per lOrganitzaci Mundial del Comer (OMC o WTO en angls) amb lobjectiu de fixar la norma per a la protecci de la propietat intellectual. Sentn per propietat intellectual lartefacte de principis jurdics que volen protegir els fruits de la invenci i lenginy hum; sobre la base daquests principis, la llei atribueix als creadors i inventors un autntic monopoli de lexplotaci de les seves creacions/ invencions i posa a les seves mans alguns instruments legals per protegir-se de possibles abusos per part de persones no autoritzades.

propietaris i concessionaris mitjanant la programaci i la selecci de lADN duna planta amb la finalitat deliminar-ne els embrions. La patent sha ests a plantes i llavors de totes les espcies. Per quines en sn les

Amb el terme cnon sindica el pagament duna retribuci al titular duna patent o una propietat intellectual, amb lobjectiu de poder explotar el b per a finalitats comercials.

58

conseqncies? Si, a ms, en el moment de la collita, es conserven les llavors per a la sembra segent, les llavors daquestes plantes no germinaran. Les tavelles dels psols, els tomquets i les espigues de blat es convertiran essencialment en cambres morturies per a les llavors. Aquesta tecnologia, rebatejada Terminator, obligar els agricultors a comprar cada any les llavors de les espcies que vulguin conrear. LA FRONTERA DELS OGM (ORGANISMES GENTICAMENT MODIFICATS) Lltima aplicaci per ordre temporal de la recerca biolgica utilitzada per lagricultura industrial s la que popularment es coneix com a tecnologia OGM. Laplicaci es va difondre arreu del mn per part dels principals grups de lagricultura multinacional a partir de mitjan anys noranta sobre la base duna histria que es pot resumir en dos punts: des dun punt de vista cientfic, el desenvolupament dels OGM no seria res ms que una evoluci del procs de selecci de les plantes i de les espcies amb caracterstiques millors, procs que des de fa millennis els agricultors persegueixen amb regularitat; des dun punt de vista social, la possibilitat dobtenir plantes amb caracterstiques millors podria servir per augmentar la seguretat alimentria a les zones ms pobres del planeta.5 Els OGM des dun punt de vista cientificoambiental. La selecci i la millora de les varietats es practica amb xit des de fa centenars danys, primer per part dels pagesos en els camps conreats i, ms endavant, a partir del segle XIX, en els laboratoris i els camps experimentals dels genetistes.
5

Aquest tipus dargument lutilitzava, a part dels altres, el secretari dEstat (s a dir, ministre dafers exteriors) nordameric, Colin Powell, en una visita al papa lany 2003.

Per, mentre que en les aproximacions convencionals la selecci i la millora shan produt a travs de lencreuament dorganismes complets pertanyents a espcies similars (tot esperant experiments duts a terme per poder constatar quins canvis shan realitzat i quins sn interessants des dun punt de vista agrcola), en el cas de la tecnologia OGM, el pas es produeix: i) a travs de modificacions en cadascuna de les parts de lADN del genoma de la planta que sha de millorar; ii) introduint a la planta gens provinents despcies diferents (en alguns casos, completament dorigen animal en lloc de vegetal); iii) programant de manera anticipada els canvis que shan de provocar (retardant la descomposici, augmentant la tolerncia a insectes o a herbicides, etc.). Encara que la tecnologia OGM sesforci per protegir de la manera ms precisa possible les caracterstiques de les noves plantes, els tipus de transformacions que podrien intervenir-hi a mitj termini no sn fcilment previsibles. En tractar-se dorganismes destinats a entrar a la cadena alimentria humana, aquest tipus dincertesa es troba amb el principi de precauci, s a dir, amb el segon principi, en el qual trobem dubtes raonables en relaci amb limpacte sobre la salut dun aliment o dun frmac; principi que s millor no difondre fins que no shagin esvat els dubtes. En el cas dels OGM, la necessitat de precauci augmenta per la tendncia a la difusi. Mentre es conre una espcie OGM en un camp proper a un altre camp conreat de manera tradicional, s molt difcil impedir que les plantes transgniques no contaminin el camp ve, fet que produeix, en aquest cas, un efecte de difusi no reversible. Els OGM des dun punt de vista social i econmic sestan revelant molt menys interessants del que estava previst. Pel que fa a la idea que poden contribuir a la reducci de la fam al planeta, hi ha la constataci objectiva que el 99% de les plan-

tes transgniques comercialitzades es redueixen a quatre varietats utilitzades per alimentar els animals o per a usos no alimentaris (soja, blat de moro, cot, colza). Les perspectives de desenvolupament tampoc no semblen interessants: el cost en recerca i desenvolupament duna varietat que arriba al mercat supera els cent milions deuros per aproximadament 10-12 anys dactivitat experimental; els OGM que es comercialitzen i dels quals sendevina una utilitzaci comercial a curt o mitj termini no sha demostrat que siguin ms productius o millors des del punt de vista nutricional respecte als conreus existents (a lndia, per exemple, el cot OGM costa el 10% ms i proporciona el 40% menys de beneficis). Finalment, com a testimoni de la crisi de les perspectives de les plantes transgniques, es pot comentar que la quota de terreny dedicat a aquests conreus a Europa i a les zones mediterrnies s pobra (lany 2010, si nexcloem Egipte, el resultat es podria incloure dins de la municipalitat de Roma i en clara baixada respecte a lany anterior).

59

La gran

distribuci

NDEX El desenvolupament de la gran distribuci i el cas itali Els efectes ambientals i socials

EL DESENVOLUPAMENT DE LA GRAN DISTRIBUCI I EL CAS ITALI A la cadena global de la producci i de la comercialitzaci dels aliments, un dels fenmens recents ms importants s la difusi dels grans supermercats i hipermercats com a llocs de venda dels aliments. Aquesta dinmica es va desenvolupar, en un primer moment, al Nord global, per a partir de principis dels anys noranta, es va difondre a ritmes molt intensos tamb als pasos del Sud. Fins als anys vuitanta, a la major part dels pasos (i a Itlia ms que als altres) les persones que volien comprar productes alimentaris havien danar a diverses petites botigues: el forn de pa, la xarcuteria, la carnisseria, la fruiteria, la botiga de queviures, etc., poblaven el paisatge urb tant als pobles petits com a les grans ciutats. Aquesta situaci oferia avantatges i desavantatges des dun punt de vista socioambiental general. Entre els avantatges hi trobvem: la provinena de lentorn local duna major quantitat daliments, amb les reduccions conseqents dels transports i dels efectes negatius sobre el clima i amb lavantatge destimular una alimentaci variada, basada en les caracterstiques biolgiques i socioculturals dels diversos territoris; la limitaci del malbaratament dels aliments (fenomen estructural de la gran distribuci) i la necessitat menor dels embalatges;

un benefici ms alt per als ramaders i els conreadors que subministren els seus aliments a lempresa. Entre els desavantatges hi havia una menor varietat per escollir, un control higinic menys estandarditzat i uns preus ms alts per al comprador. Actualment, entre els pasos que condueixen el procs del pas de la petita botiga a la gran distribuci, hi trobem de manera inesperada la Xina, lndia i el Vietnam, on el nou sistema de venda controla el 50% dels aliments cedits. En especial, la Xina ha registrat en noms sis anys (entre el 1994 i el 2000) un augment dotze vegades superior dels supermercats, que pertanyen sovint als gegants estrangers Wal Mart (nordameric) i Carrefour (francs). En aquest context, el cas itali destaca per la seva especificitat. Itlia, des de sempre un lloc de particularitats, de mil campanars, de milers de petites botigues, per tamb duna atenci mitjana als aliments superior en relaci amb bona part dels pasos del mn, tendeix efectivament a preservar un teixit de petites i mitjanes botigues alimentries clarament superior a la mitjana. En realitat, si examinem les dades absolutes tamb a Itlia no sembla que hi hagi gaire optimisme per qui es preocupa de lavanada de la gran distribuci. Al nostre pas, lelement principal que sorgeix dels estudis recents s, de fet, una reducci evident de les tradicionals botigues daliments: 206.673 el 1996; 173.000 el 2008. Durant el ma-

60

teix perode, els hipermercats1 on es venen aliments van passar de 173 a 401, mentre que els supermercats2 van augmentar de 6.126 a 9.048. Si prenem com a referncia el perode 19962008, s evident el canvi de les quotes de venda: el 1996, la distribuci alimentria mitjana i gran (supermercats i hipermercats) sadjudicava el 37,4% de les vendes en contraposici al 40,6% de les botigues tradicionals.3 El 2008 els primers arribaven al 54,7%, mentre que els segons, al 19,1%. El panorama esdev, tanmateix, menys fosc si el comparem amb el que succeeix en altres pasos. A Alemanya i Frana, per exemple, les botigues tradicionals tenen una relaci percentual d1/6 i 1/7 amb les italianes (per tant, sn molt ms nombrosos els centres de venda mitjans i grans) i fins i tot Espanya els sobrepassa amb diferncia. Incls les xifres de negoci dels grans grups de venda alimentria sn amb diferncia ms altes en els altres pasos: el principal grup nord-americ (Wal Mart) t un volum de vendes de 273,4 mil milions de dlars anuals, el principal grup francs (Carre-

quantitatiu ni proporciona gaires elements qualitatius. La primera dada de qu podem partir s que mentre que els desavantatges queden ms ocults, els avantatges es perceben immediatament en el mateix moment de la compra: realment, per a un consumidor s agradable trobar preus ms baixos, condicions de conservaci dels aliments ms higiniques i una major varietat dopcions (encara que en aquests dos ltims casos lefecte de laparena de vegades va ms enll de la substncia). De fet, un cop vista aquesta realitat, ens concentrarem sobretot en lanlisi dels desavantatges i provarem, finalment, de veure si superen o no els avantatges. four), de 82,2 i el principal grup alemany (Metro), de 63,9. En comparaci, el principal grup itali (Coop) amb els seus 12,2 mil milions i un sector de la poblaci de referncia similar a Carrefour, sembla tenir unes dimensions encara relativament redudes (Esselunga t una dimensi inferior al 60% de Coop). Una altra dada interessant lligada a la difusi de la gran distribuci, aix com als preus de compra ms baixos que aquesta garanteix, est relacionada amb la compra percentual de les famlies pels productes alimentaris respecte al total: si ens referim noms al consum domstic, actualment equival aproximadament al 15% (lany 1970 rondava el 40%), mentre que arriba al 23% si shi compten tamb els consums alimentaris fora de casa (restaurants, pizzeries, etc.). s interessant tenir en compte que noms han estat aquests ltims els que han registrat un creixement significatiu durant lltima dcada. El primer desavantatge que soculta en la proliferaci de la gran distribuci s el dany ambiental que produeix el consum daliments provinents daltres continents (consum que proposen principalment els supermercats). Encara que el gust dels compradors trobi gratificant poder disposar de determinades qualitats de fruita o de verdura que no creixen en els climes locals o que s que hi creixen per no en determinats perodes de lany, lhbit del consum de productes fora de lloc i fora de temporada produeix efectes significatius en el

Sentn per hipermercat un espai de venda amb una superfcie superior als 2.500 m2.
2

Sentn per supermercat un espai de venda amb una superfcie entre els 400 i els 2.500 m2
3

La resta queda absorbida pels supermercats de gran descompte i venedors ambulants, entre daltres.

ELS EFECTES AMBIENTALS I SOCIALS Els avantatges i desavantatges de la difusi de la gran distribuci es mereixen que hi aprofundim. La breu presentaci en forma de llista que hem fet en el pargraf anterior no t un mrit

61

medi ambient a causa dels transports i del consum de petroli que ocasionen. Sobre aquest argument, ens sembla oport reproduir una taula utilitzada tamb a larticle Aliments i problemes ambientals globals:

causa del transport i lestoc dels magatzems); ii) obliga a una altra estandarditzaci, per la qual totes les pomes, les peres, etc., que no presenten laspecte perfecte i atractiu que requereixen els supermercats es descarten a priori

prevista per al cap de tres dies, un producte x que caduca al cap de dos dies seliminar). A causa del conjunt daquests dos mecanismes, sha calculat que lany 2008, a Itlia, es va

ELS 10 ALIMENTS IMPORTATS A ITLIA QUE MS AGREUGEN LEFECTE DHIVERNACLE

Productes 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Vi Prunes Carn Mango Sndria Carn All Ram de taula Mel Arrs Provinena Austrlia Xile Argentina Per Panam Brasil Xina Sud-frica Guadalupe Estats Units Distncia (km) 16.015 11.970 11.180 10.865 9.516 9.175 9.161 8.740 7.750 6.887 Emissions CO2 (kg) 29,3 22,0 20,8 20,2 17,8 17,2 17,2 15,9 14,5 13,1 Consum petroli (kg) 9,4 7,1 6,7 6,5 5,7 5,5 5,5 5,1 4,7 4,2

Font: Elaborazioni Coldiretti. Clculs efectuats sobre la base del transport aeri

Continuant amb la llista dels desavantatges ocults darrere de la gran distribuci, cal tenir en compte la gran quantitat de malbaratament invisible que es genera. Com que no hi ha una relaci personal i directa entre el venedor i el comprador, no sn possibles les formes de gesti flexibles de la mercaderia, les quals porten els petits comerciants a mesurar amb atenci les compres i a vendre a preus rebaixats els productes que caduquen. Els mecanismes que fan que la gran distribuci sigui responsable dels principals malbarataments sn substancialment dos: duna banda, lallargament de la cadena, o sigui, del nombre de passos del camp als prestatges. Cadascun daquests passos provoca, al seu torn, un doble efecte negatiu: i) fa malb una determinada quantitat de productes (els aliments sn sovint delicats i pateixen a

laltre mecanisme que genera un gran malbaratament s la poca flexibilitat a qu fiem referncia ms amunt que obliga la gran distribuci a llenar durant la descrrega aliments que encara no han caducat per que estan a punt de fer-ho (per exemple, si la renovaci de laliment x est

malbaratar lequivalent a 500 milions en menjar, s a dir, 238.000 tones daliments. Un tercer desavantatge provocat indirectament per la gran distribuci s la inducci a un estil alimentari perjudicial per a la salut. En realitat, no s fcil definir fins a quin punt aquesta conseqncia es pot imputar a les grans empreses que socupen de la transformaci alimentria (Nestl, Ferrero, Parmalat, per citar els noms ms coneguts, per tamb Coca Cola, Pepsico, Kraft, Unilever, etc.) i fins a quin punt a la gran distribuci. En cada cas, s cert que el conjunt de les pressions daquests dos agents ha empitjorat els hbits alimentaris. En general, en el mn urbanitzat, sexperimenta un doble procs: un pas, en la decisi de compra dels consumidors, dels productes frescos als productes confeccionats, sovint ja

62

preparats o completament precuinats (amb la intenci de reduir el temps de feina a la cuina, fet que representa segurament una necessitat real per a les persones que tenen cada cop ms feina fora de casa); laugment de la pressi publicitria i laugment de les vendes daliments intrnsecament poc sans (brioixos amb molt de sucre i conservants; begudes amb gas i ensucrades; productes apetitosos per rics en oli i greixos, etc.). Sense arribar al clamors cas registrat a Zmbia durant els anys seixanta, quan la pressi publicitria va fer que moltes persones substitussin la llet per les begudes ms modernes (que produen efectes catastrfics en la salut dels interessats), no hi ha dubte que els missatges promocionals adreats especialment als infants estan provocant una srie de danys que augmenten a causa de lestil de vida cada cop ms sedentari. Si la dieta mediterrnia a base de fruita i verdura fresca est desapareixent fins i tot a Itlia, el fenomen vist en clau global amb els ulls de lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS) presenta perspectives inquietants. LOMS i la FAO (lOrganitzaci de les Nacions Unides per a lAgricultura i lAlimentaci) obtenen, de fet, la presncia duna perillosssima forma depidmia global no infecciosa: des del 1985, coincidint amb el perode en qu la gran distribuci va comenar a afermar-se, el nombre de ciutadans adults clnicament obesos en els 15

estats de lantiga Uni Europea ha continuat creixent i arriba actualment al 15% (dada demostrada per un 56% de persones amb sobreps). En comparaci amb laproxima-dament 34% de persones obeses als Estats Units, la situaci europea s menys greu, per la tendncia s igualment preocupant. Un quart i ltim element de preocupaci en relaci amb la difusi de la gran distribuci s lefecte que aquesta produeix tant en els comerciants petits i mitjans com en els productors de productes alimentaris. La progressiva desaparici dels petits i mitjans comeros, a ms daltres consideracions de tipus social (juntament amb les quals les persones grans o amb dificultats tenen menys facilitats per accedir als aliments i es redueix la presncia de xarxes relacionals dins dels barris) fa aparixer laspecte preocupant de la reducci del nombre docupats, no compensada per un augment parallel en el sector de la gran distribuci.

Els petits pagesos de vegades pateixen un doble mecanisme dempitjorament de les seves condicions: i) duna banda, la gran distribuci disposa dels mitjans per imposar els seus contractes de subministrament cada vegada ms vinculants en termes de qualitat, terminis de lliurament, mida dels aliments, etc.; ii) de laltra, la relaci de fora desfavorable els situa en una posici de debilitat en les negociacions que ben difcilment es poden beneficiar de

laugment dels preus sobre el mercat global. En conclusi, si volem fer un balan dels avantatges i desavantatges del desenvolupament de la gran distribuci s evident que no es pot fer si no s mitjanant judicis molt generals i sense poder sospesar cientficament cadascun dels factors. En opini de qui escriu i volent extrapolar un element ms suggestiu que daltres, el model de consum que la gran distribuci contribueix a difondre t uns trets molt preocupants: el consumidor mitj, fins i tot en els pasos rics i cultes de la Uni Europea, compra rpidament aliments que potser shan transportat amb dificultats des de laltra part del mn i igualment plens dembalatges perjudicials per al medi ambient, en llena al cubell de les escombraries una mitjana del 25% (dades relatives al Regne Unit, per probablement extensibles als altres pasos de la Uni Europea) i en consumeix el 75% restant ingerint dosis excessives de sucres, conservants i greixos perjudicials per a la salut. No s fcil entendre fins a quin punt el model de venda basat en la gran distribuci s responsable de les dinmiques descrites, per segurament aquest sistema de venda dels aliments no s imparcial

63

Quins poders per al

consumidor?
NDEX Les compres que faciliten la sobirania alimentria Quan el consumidor es converteix en productor LES COMPRES QUE FACILITEN LA SOBIRANIA ALIMENTRIA Els altres articles que formen aquest recull tracten principalment de dos grans temes: com es produeixen actualment els aliments al mn i com es distribueixen per a la venda. En aquest article intentarem encarar el tema de lalimentaci, partint del punt de vista que cadascun de nosaltres lha dafrontar diriament: com shan descollir els aliments que mengem i, especialment, com shan descollir si volem afavorir la sobirania alimentria? Les propostes de compra i consum crtic parteixen del supsit que qui les pren en consideraci vol intentar modificar hbits alimentaris perjudicials per al medi ambient o la societat mundial. Algunes daquestes propostes sn un simple acte de testimoniatge moral: qui, per exemple, no vol deixar menjar al plat no ho fa perqu el menjar pugui tenir una altra utilitat, sin perqu moralment sap que s inacceptable malbaratar els aliments. Altres opcions, en canvi, volen produir un resultat concret a favor del medi ambient i/o de la societat mundial. En aquest article considerarem noms aquestes ltimes. Abans dentrar en matria, cal tenir present que fins i tot les opcions que busquen un resultat concret poden estar relacionades noms amb lentorn de qui les practica (per exemple, un vegetari que renuncia a la carn per motius tics, ms que no pas per motius de salut) o b poden buscar educar lopini pblica per intentar modificar els comportaments dels altres ciutadans i influir en les decisions dels organismes pblics o de les empreses privades. En aquest ltim cas, el consum crtic assumeix tamb un aspecte poltic (en el sentit etimolgic de desig de produir opcions a favor del b com). Les opcions relatives al consum que encarem a continuaci sn dues, luna de tipus ms individual que est relacionada amb el consum de carn, i laltra de tipus ms collectiu relacionada amb els grups de consum ecolgic. Al pargraf segent, en canvi, apuntarem la possibilitat que tenim cadascun de nosaltres de caure encara ms radicalment en els consums, esdevenint productors duna part dels propis aliments. La carn i els seus perills Moltes persones al mn valoren la qualitat de lalimentaci duna famlia sobre la base del consum de carn. La idea que els productes dorigen animal fan especialment b i que sn sinnim de benestar ha dominat als pasos occidentals durant molt temps i, fins i tot a Itlia, noms des de fa pocs anys, sha comenat a comprendre que un alt consum de carn, en presncia duna alimentaci equilibrada en altres components, fa ms mal que b. Per, ms enll dels aspectes relacionats amb la salut, la tendncia a adoptar la carn de manera rellevant en la prpia dieta t fortes conseqncies en el medi ambient i la societat mundial. A larticle Els aliments sestan transformant, hem intentat analitzar les principals que a continuaci recordem de manera resumida: sha calculat que si lenorme quantitat de cereals destinats a

64

lalimentaci del bestiar sutilitzs directament per a lalimentaci humana, podria alimentar 2.500 milions de persones ms; per produir el pinso necessari per alimentar els animals shan hagut de conrear actualment prop del 33% de les terres conreables del mn. I a aquestes, shi afegeixen els terrenys destinats directament a les pastures; es calcula que una hectrea de terra pot satisfer les necessitats alimentries de vint persones si shi conreen patates, pastanagues, arrs o blat, per noms duna sola persona si sutilitza per produir carn bovina (tres persones en el cas de carn de conill o de porc). A partir daquestes dades, cadasc pot: reflexionar sobre qu pot ser socialment til per practicar o promoure un estil alimentari que redueixi el consum de carn (sense eliminar-lo necessriament, la varietat a escollir s naturalment personal), calcular fins a quin punt influeixen les prpies decisions. En aquest punt pot ajudar recordar que en el pas dels cereals a la carn es perden 10.000 kcal per quilo.1 Hem de destacar com alguns comportaments adequats des dun punt de vista social i mediambiental, si es practiquen de manera coherent i sexpliquen a les altres persones, poden generar fenmens demulaci positiva.2 Els grups de consum ecolgic Un dels fenmens ms interessants dels ltims anys en el

camp de les opcions de consum collectives s la difusi dels grups de consum ecolgic, un moviment que vol afavorir la compra i el consum de productes alimentaris de cadena curta i/o de quilmetre zero.3 Els motius que porten les persones a constituir un grup de consum ecolgic sn diverses i inclouen de manera simultnia motivacions de tipus econmic (estalviar en igualtat de qualitat), qualitatiu (obtenir aliments ms bons i ms sans), mediambiental (reduir el fenomen del transport dels aliments) i social (crear relacions entre persones i donar suport als petits productors locals). Nascut el 1994 a Faenza i difs principalment a la part central
1

En realitat, els animals restitueixen en forma de carn noms un percentatge baix de les calories vegetals consumides. Es considera que sovint lalimentaci animal es basa en cereals que podrien alimentar directament homes i dones.
2

Actualment, el fenomen prevalent s el de lemulaci negativa; les noves classes mitjanes xineses, per exemple, viuen en un pas que histricament ha perseguit un estil nutritiu molt sa, basat en la ingesta de begudes calentes (principalment el te) i en la renncia als pocs productes animals disponibles (el formatge era prcticament desconegut i la carn i la llet molt poc utilitzades). Durant els ltims anys, el desig demular lestil de vida occidental i el seu estatus simblic ha provocat una reducci del consum de productes vegetals i un augment fort del consum de carn.
3

El principi de la cadena curta s el de la reducci del nombre de passos del productor al consumidor. Els aliments sovint passen per moltes mans dintermediaris abans darribar a la venda. Cadascun daquests intermediaris intenta treuren un guany (que es treu al productor i/o es carrega al comprador final) i de posar en circulaci noms les varietats alimentries que garanteixen uns bons beneficis econmics. El principi del quilmetre zero, en canvi, s el de la mxima proximitat entre el lloc de producci dun aliment i el de la venda. De vegades, aquests dos principis poden coincidir, daltres pot passar que un producte shagi venut desprs dun procs de cadena curta sense que fos possible limitar el quilometratge. Un exemple interessant podria ser el dels productes conreats a Siclia en terres confiscades a la mfia (i, per tant, de gran valor simblic i social) cedits sense cap pas intermedi a un punt de venda del nord dItlia.

del nord dItlia, per amb experincies interessants tamb al sud, el moviment dels grups de consum ecolgic va experimentar un desenvolupament important durant la primera dcada del 2000 i es va convertir tamb en objecte de determinades intervencions fiscals a favor seu a travs de la llei financera del govern itali de lany 2008. Des dun punt de vista concret, el funcionament dun grup de consum ecolgic s senzill. Es tracta dun conjunt de persones, normalment entre quinze i cent, que decideix collectivament quins productes alimentaris (entre daltres) comprar junts, a qui comprar-los i sobre la base de quins principis. Amb aquesta intenci, el grup prepara un o diversos punts demmagatzematge, sorganitza per recollir els productes al provedor i per distribuir-los als seus membres. La relaci entre els principis decidits pel grup i lelecci del provedor s probablement lelement ms innovador del moviment. Cada grup de consum ecolgic territorial decideix on comprar segons una srie ms o menys rgida de parmetres: el parmetre ms ests s el de la compra preferencial a petits productors del territori local capaos de proveir productes de gran qualitat. La preferncia per als productes biolgics s habitual, per no s un parmetre vinculant (hi ha pagesos que, tot i produir amb principis en gran part assimilables, no volen dur a terme tot el procs per obtenir la marca de reconeixement de producci biolgica; una interpretaci massa rgida els eliminaria). Els parmetres addicionals poden ser de tipus eticopoltic (per exemple, la preferncia per les cooperatives de la marca Libera Terra que garanteix la provinena de terres confiscades a la mfia), o b de tipus ambiental (per exemple, la compra de productes no alimentaris amb un important impacte positiu en lmbit ecolgic: detergents biolgics a granel, materials naturals per

65

repintar les parets de casa, etc.). Tamb des dun punt de vista organitzatiu, el tipus de principis decisius del grup pot tenir implicacions diferents. Hi ha grups de consum ecolgic que prefereixen mantenir-se en un nombre baix de membres, utilitzar un model organitzatiu el ms informal possible (no es constitueixen en associacions, es mantenen al nivell de grup damics) i desenvolupar totes les tasques com a voluntariat, normalment realitzant lnic pas formal de decidir qui sn els responsables dels diferents productes i quins procediments cal seguir per a les comandes i els lliuraments. Al costat oposat, hi ha els grups de consum ecolgic que shan constitut com a associacions de promoci social i que han contractat personal per a la gesti. De vegades, els grups ms estructurats decideixen dur a terme fins i tot tasques que van ms enll del consum ecolgic com, per exemple, la participaci en activitats poltiques i formatives orientades a la defensa de laigua pblica; en altres casos, decideixen unir-se a altres realitats territorials que socupen de la producci, la compra i la venda segons principis similars (per exemple, cooperatives socials, botigues de venda de productes del comer just i solidari) per construir autntiques xarxes o districtes deconomia solidria (com que es tracta, tanmateix, dmbits que van ms enll del camp alimentari, no hi aprofundirem). Per al qui estigui interessat a aprofundir en els principis i les experincies existents dels grups de consum ecolgic italians, una realitat en evoluci contnua, poden consultar el web w w w. r e t e ga s . o r g , u n instrument ampli i complet que permet conixer les diferents cares del moviment. En aquest punt, ens sembla important concloure aquesta descripci destacant la coherncia amb els principis de la sobirania alimentria: els grups de consum ecolgic afavoreixen el consum daliments locals, redueixen els

intermediaris, contenen limpacte ambiental de la producci, vehiculen els aliments de bona/ptima qualitat i promouen processos daddici i de discussi participativa sobre els temes de la producci i la compra daliments. QUAN EL CONSUMIDOR ES CONVERTEIX EN PRODUCTOR Al costat de lexperincia dels grups de consum ecolgic, nhi ha daltres que es mouen seguint filosofies similars, una de les quals s la dels mercats locals, una srie dexperincies de comer directe del productor agrcola al consumidor, que t el suport de Coldiretti, lassociaci de representaci i assistncia de lagricultura italiana. Lexperincia dels mercats locals t el seu punt de fora en leliminaci dels intermediaris, factor que permet garantir un guany superior per als agricultors i, al mateix temps, un cost inferior per als consumidors (a ms duna reducci dels embalatges i els transports). Un gra ms amunt de lescala de la sobirania alimentria trobem, en canvi, les experincies dautoproducci la caracterstica de les quals s superar la divisi histrica entre el productor i el consumidor sobre la qual es basa lexistncia dels mercats. Evidentment no es tracta duna soluci que pugui, tampoc en perspectiva, eliminar la necessitat de comprar quotes significatives daliments als revenedors ni duna novetat absoluta (els horts sempre han existit al marge o a dins de les ciutats). Els elements nous que porta lexperincia dels nous agricultors urbans sn el grau de conscincia ideal (s una decisi que prenen les persones sovint de tradici familiar no pagesa com a acci de resposta a la crisi alimentria i a la mercantilitzaci dels aliments) i el nou s despais que abans estaven destinats a funcions merament decoratives. Si partim duna teoria suggestiva segons la qual per donar verdures fresques a una famlia de quatre

persones per tot un any fan falta menys de sis metres quadrats i menys de dues hores de feina a la setmana, shan desenvolupat teories i prctiques relatives als horts de ciutat, que es poden collocar a tres tipus despais: al balc, al condomini o a linterior de petites zones verdes urbanes (sempre que, en cada cas, estiguin lluny de la contaminaci de les carreteres de circumvallaci). La decisi del president dels Estats Units Obama de crear pblicament un experiment dhort al jard de la Casa Blanca i la imatge de la seva dona que lany 2009 linaugurava a cops daixada, ha donat un mfasi meditic rellevant al moviment i nha incrementat els membres. Fins i tot aqu, ms enll del valor immediatament lligat a la producci alimentria, lopci de lhort urb assumeix significats addicionals. En primer lloc, hi ha la possibilitat de donar espai a la sociabilitat i a les dinmiques de producci participada. Van en aquest sentit les experincies dhorts compartits, en qu un grup damics sorganitza collectivament en la feina i en les decisions relacionades amb els principis; sovint experincies similars es recolzen en el suport dautoritats locals sensibles que posen a disposici els terrenys i demanen als usufructuaris el respecte dalguns principis (per exemple, la prohibici de ls dels pesticides, ladherncia a la producci biolgica, etc.). En segon lloc, lhort pot tenir una funci pedaggica per als infants i els joves que en crixer a la ciutat tenen ben poques possibilitats de conixer la natura, els seus cicles i la feina millenria que els homes i les dones (especialment aquestes ltimes, element fonamental de la histria de lagricultura) han realitzat i realitzen encara avui dia per adrear-ne els fruits a la satisfacci de les necessitats humanes.

66

El poder de la

publicitat
NDEX Marques histriques Els formats de la publicitat Indefensos davant la pantalla Lanunci a classe MARQUES HISTRIQUES Lefica poder de les formes publicitries ja era notable per a la humanitat en poques en qu els mitjans de comunicaci de massa encara no existien: el primer fenomen publicitari que la histria recorda va aparixer cap a lany 1000 aC a la ciutat grega de Tebes justament quan soferia pblicament la recompensa duna moneda dor per a qui trobs un esclau desaparegut. Fenmens similars sestenien per lAtenes de Pricles, per la Roma de Csar i per Pompeia, per el primer manifest publicitari (almenys al mn occidental) es va produir dins del context del naixement de la impremta i feia referncia a la promoci, lany 1482, dun esdeveniment religis dut a terme per Jean Du Pr a la catedral francesa de Ntre Dame de Reims. La difusi de la impremta va oferir a la publicitat un enorme vehicle de desenvolupament: el primer anunci feia referncia a una marca daigua mineral a la Gazette de Renaudot el 1631. A partir daquest moment, la impremta i la publicitat van crixer de manera simultnia. Tamb a Itlia, el primer anunci era daigua mineral (laigua de la reina dHongria) al Protogiornale Veneto Perpetuo de Vencia a finals del segle XVII. El primer esdeveniment publicitari es va organitzar, en canvi, el 1700 per part dels fabricants del te Twining: als ports britnics, juntament amb larribada a Orient dels vaixells carregats de fulles, sonaven concerts de msica de benvinguda. Al Pars de finals del segle XIX, a ms del cinema, els germans Lumire van inventar la publicitat en moviment i el primer anunci autntic va ser duna marca duna beguda alcohlica, la Dewars Scotch Whisky, el qual va durar 30 segons. s lpoca en qu neix la idea it pays to advertise (fer publicitat s rendible) i, fins i tot a travs de normes legislatives cada cop ms confuses, la publicitat es converteix en el que s actualment: la manera com les empreses entren en contacte amb els consumidors, cada cop ms de la m del mrqueting, lestratgia general de difusi de la marca i dels productes (preus, comunicacions, canals de venda, etc.). Durant el segle XX, les tcniques i els continguts publicitaris van experimentar una forta expansi i van ser un dels mitjans ms eficaos per fer crixer el consumisme i difondre models de consum insostenibles. ELS FORMATS DE LA PUBLICITAT Durant les ltimes dcades, la manera de fer publicitat ha canviat respecte a les formes i els continguts i ha trobat mtodes cada cop ms eficaos per al seu objectiu: vendre el mxim possible. Les modalitats tradicionals es podien definir, principalment, de manera denotativa, val a dir que es valien de formes exclusivament descriptives (del producte, de la seva utilitat, de la seva qualitat). Actualment es defineixen, en canvi, com a connotatives: els mecanismes publicitaris shan enriquit amb significats simblics que poden prescindir cada vegada ms de les caracterstiques del producte i que nassenyalen principalment daltres. Les mercaderies esdevenen, aix, smbols de valors i estils de vida. La publicitat s promotora dautntics models de comportament mitjanant la vehiculaci dimaginaris que tenen poc a veure amb el valor del producte i cada cop est ms deslligada de la realitat, fins i tot a causa de la competncia de productes similars a subproductes cada vegada ms difosos. Lerudita i docent universitria Patrizia Rodi classifica en cinc tipus els formats de publicitat ms utilitzats i que shan mantingut a travs del temps que enumerem a grans trets per oferir una orientaci sobre una possible tasca de descodificaci dels missatges publicitaris. El primer es defineix com a Product-info format (format dinformaci del producte) i s exclusivament informatiu, proporciona informacions sobre les caracterstiques del producte o sobre la modalitat ds. Un exemple clssic s la Sopa de llauna xxx: bona, nutritiva, rpida de preparar. Actualment, aquest format est en dess des del moment en qu es contradiu amb la necessitat de diferenciar-se dels altres, els quals reclama la competncia cada cop ms cruel. El segon format s el Productimage format (format dimatge del producte), segons el qual el producte est associat a un b i a un entorn apetitosos per desprs transferir les caracte-

67

rstiques daquest b o entorn al producte, el qual nesdev un smbol, una imatge. Essencialment, qui gaudeix del producte en compra automticament la mateixa singularitat. El tercer, en canvi, s el Personalized format (format personalitzat) i lassociaci es defineix sobre les qualitats personals i la implicaci que suggereix la capacitat del producte de provocar transformacions personals. Fins i tot a travs de ls dun testimonial, conegut i construt ad hoc, el gaudi del producte far assemblar el consumidor a aquest model. Sovint els protagonistes sn atletes o models vencedors de la societat. El quart model es troba sovint en la reclamaci dels productes alimentaris i les begudes. Es tracta del Lifestyle format (format destil de vida), segons el qual el producte sassocia a estils de vida desitjables, escollint un determinat grup o situaci social i representant-lo tot collocant al centre lobjecte a consumir. La comunicaci publicitria gira al voltant del sentit de pertinena, de la representaci dun valor comunitari, elitista i exclusiu. Dos exemples clssics sn el mn del Mulino Bianco, creat els anys vuitanta o la Coca Cola. Finalment, el Non-ad format (format sense anuncis) t lobjectiu datraure latenci visual i se situa sobretot en lmbit de les grans marques molt famoses i reconegudes, com ara Nike, Adidas o Benetton amb el resultat de promocionar tota la marca i no sols uns productes determinats. Aquests formats no consumeixen la gamma del present: el de la comunicaci publicitria s un terreny de recerca i experimentaci continu en qu les velles i les noves formes conviuen i es compenetren, igual com encara conviuen alguns rastres dels vells i nous formats. Sovint trobem la publicitat de la gran distribuci referida als productes alimentaris: jugant generalment amb la convenincia del preu o amb la qualitat (o

amb la relaci de totes dues coses), les cadenes dhipermercats i supermercats promocionen la utilitat de consumir en els seus centres i tamb de consumir els productes de la seva marca. Destaquem que a Itlia, encara que la tendncia s present arreu del mn, la publicitat la fan poques empreses de grans dimensions: el 2008, per exemple, el 20% de tota la despesa publicitria en impremta italiana, la van fer noms 20 empreses, mentre que el 80% restant locupaven 600 marques. La indstria alimentria gasta quantitats ingents per promocionar els propis productes: al primer lloc de les inversions en publicitat per sector, hi trobem el de lalimentaci que va fins i tot per davant del sector automobilstic. Lany 2009, a Itlia, les poques grans empreses alimentries es van gastar ms de mil milions deuros en publicitat. Sn les marques cada vegada ms presents en els centres de la gran distribuci, lexpansi de la qual va de bracet amb la de les grans empreses (vegeu els articles Les multinacionals de lagricultura i La gran distribuci). INDEFENSOS DAVANT LA PANTALLA Hem vist com la publicitat s un instrument efica per imposar models de consum i induir a la compra de productes de la utilitat real dels quals podem prescindir. Aquesta eficcia es manifesta sobretot en els infants i els joves, els quals tenen menys defenses per reconixer i desxifrar els missatges que els arriben. Sha calculat que, a Frana, un nen de dotze anys ha vist de mitjana ms de 100.000 anuncis publicitaris a la televisi. En la franja dedat que arriba fins als sis o set anys, la publicitat es considera lespectacle ms interessant pel fet que est en sintonia amb les caracterstiques mentals dels infants (concisi i repetitivitat). Molts estudiosos han demostrat que el poder que exerceixen els espots sobre els ms petits

augmenta tamb a causa de la funci educativa que la televisi exerceix en substituci de la de la famlia en la descoberta del mn. Els nens no sols sn consumidors, sin que sn sobretot els que influeixen en les decisions dels seus pares a lhora de comprar i seran els futurs compradors. A Europa, de mitjana, cada deu minuts sindueix un nen a menjar alguna cosa; a Itlia, sha calculat que aix succeeix cada cinc minuts. Un nen que mira la televisi tres hores al dia, veu cada any aproximadament 32.850 anuncis daliments. A ms de lexaltaci dels gustos fonamentals (dol i salat), es produeixen circumstncies ideals com ara famlies felices, jocs, atmosferes de plenitud i llibertat que, per la llei ms senzilla del mercat publicitari, passen al producte amb la propietat transitiva. Sobre aquest tema, sn importants els resultats duna recerca de la cadena de distribuci Coop Italia coordinada per Marina DAmato, catedrtica de sociologia a la Universitat de Roma Tre, amb lassessorament de lObservatori de Pavia. En lexamen durant dues setmanes de vint-i-quatre canals europeus al llarg de tres hores de programaci dir ia, shan registrat al nostre continent un total de 5.563 anuncis daliments. En el cas itali, en qu shan examinat les sis xarxes Rai i Mediaset, els espots daliments han estat 1.256. La recerca de Coop tamb ha demostrat que, al nostre pas, prop del 36% de la publicitat promociona productes plens de calories, com ara els dolos i els brioixos, els refrigeris dolos o salats o les cadenes de menjar rpid amb els seus productes. Cap daquests anuncis no es fixa en la importncia de consumir aquests productes amb moderaci. Respecte als altres pasos europeus, Itlia predomina amb la publicitat de pasta, pa i cereals, en especial, els dolos, i els productes de pastisseria, mentre que dedica un percentatge inferior als

68

espots de lactis, en especial de iogurts i begudes a base de llet. Lanlisi destaca de manera crtica que els productes hipercalrics, pensats en gran part per picar entre pats, es dirigeixen principalment a un pblic jove. A Itlia, s el cas dels anuncis de menjar rpid, cada cop ms adreats a un pblic jove, de la publicitat dels refrigeris dolos o salats, adreada als joves en el 75% dels casos, de la publicitat de dolos i brioixos que t com a objectiu els adolescents en el 43% dels casos. Lambientaci de lespot destaca sovint la diversi, la felicitat, lentusiasme i lerotisme: el 64% dels anuncis daliments italians afegeix al menjar el plaer i lentorn ldic gaireb sempre hi s present. Tal com hem vist, nens i adolescents constitueixen lobjectiu privilegiat dels productes amb un alt poder calric (amb els riscos i les conseqncies dels models alimentaris equivocats que causen fins i tot obesitat i trastorns alimentaris). En canvi, a Itlia, han desaparegut quasi del tot els anuncis sobre educaci alimentria. La coordinadora de la recerca europea de Coop destaca que la situaci italiana s pitjor que la mitjana europea. Les diferncies numriques entre els pasos considerats sn enormes: Sucia, per exemple, transmet noms una quinzena part dels espots que es transmeten a Polnia i prop duna desena part dels que es transmeten a Itlia. Cap anunci transms a la nostra televisi no convida a consumir amb moderaci aliments rics en sucre, greixos i sal; en canvi, la idea dutilitzar la publicitat per ensenyar a menjar b s una prctica utilitzada a Espanya, la Gran Bretanya, Polnia i Portugal. Els nens, a ms dobjectiu, es converteixen tamb en vehicle: en el 28% dels anuncis daliments, quan es parla de productes rics en calories, sn protagonistes. Hem vist que la famlia duu a terme una funci important, no en termes de missatge o judici conscient i

informat sobre els productes, sin com a presncia tranquillitzadora. LANUNCI A CLASSE Una tendncia recent, que experimenta el risc constant daccentuar-se a causa dels cada cop menors recursos pblics destinats a lescola, s la presncia de missatges publicitaris de forma variada dins de les escoles. s un fenomen nascut als Estats Units i que sha difs ja des de fa algunes dcades: contractes signats, per exemple, per part de Coca Cola amb les escoles per assegurar-se el monopoli en la difusi de la beguda a canvi dun percentatge de les vendes per a lescola; llibres de text subministrats per Pizza Hut als estudiants en funci del nombre de pizzes consumides; publicitat de Mc Donalds en els llibres de text. Aquest tipus de fenmens fan que cada vegada ms les escoles i les universitats sassemblin a autntics centres comercials. Tanmateix, la introducci publicitria directa no s lnica opci per a les grans marques de la indstria alimentria: sovint intenten actuar com a vehicle dautntica educaci alimentria, subministrant de manera gratuta publicacions i reculls educatius als professors. A Frana, Coca Cola distribueix a 4.000 professors de tecnologia un arxivador que cont articles sobre la histria de la multinacional o b Kelloggs o la cadena Leclerc envien a les escoles reculls pedaggics deducaci alimentria elaborats per ells mateixos. A Itlia encara no existeixen fenmens com els que hem esmentat per als Estats Units, per augmenten les activitats similars tamb a causa del tema sobre el qual es dedicar lExposici Universal del 2015 de Mil, Alimentar el planeta, energia per a la vida. En collaboraci amb lempresa organitzadora de lesdevenim e n t ( E x p o 2 0 1 5 S. p. A . ) , multinacionals com Nestl, per

exemple, estan entrant a les escoles subministrant-los publicacions o autntiques intervencions amb lobjectiu declarat deducar en un consum alimentari (...) en lnia amb els propis principis. Lintent evident s el de fer-se publicitat, acreditar-se com a marca educativa i empresa responsable i fer-se un rentat dimatge que sovint t la reputaci de poc noble a causa de conductes perjudicials per als pasos pobres, com la difusi de llet en pols en entorns dhigiene precria, condemnada fins i tot per les Nacions Unides. En general, apuntar a la responsabilitat ambiental i a la naturalesa del producte s una prctica molt difosa entre les grans empreses, conscients de la importncia creixent que els consumidors donen a temes com lautenticitat i la naturalesa dels aliments. Dar rere de missatges publicitaris seductors, sovint shi amaguen senzillament intents eficaos de green washing1 o mrqueting pur. En una competici a la qual saccedeix cada cop ms per treuren profit, fins i tot les escoles i els estudiants que hi creixen sn vistos com una reserva potencial de clients. El recull didctic que teniu a les mans vol ser, en canvi, un intent dintroduir a lescola una idea ben diferent: la importncia duna alimentaci sana, nutritiva, natural, agroecolgica i provinent duna agricultura i una modalitat productives que respecten la Terra i les persones que la treballen.

Sentn per Green washing lapropiaci injustificada per part de les grans empreses de presumptes virtuts ambientalistes per desviar latenci de les prpies responsabilitats socials i/o ambientals.

69

Literatura i qesti agrria.

El Nord global
NDEX La funci didctica de la literatura en les qestions socials Ignazio Silone: Fontamara John Steinbeck: The grapes of Wrath (El ram de la ira) La can popular: Polesine

LA FUNCI DIDCTICA DE LA LITERATURA EN LES QESTIONS SOCIALS En lestudi de les temtiques socials, la literatura sovint pot servir per a trencar el gel de manera evocativa, transmetent insinuacions que fomentin en els estudiants la connexi amb les prpies prescincies i/o el desig de saber ms sobre els temes tractats. Altres vegades, la literatura pot illustrar amb gran especificitat i concreci les informacions i les interpretacions contingudes en els estudis socials, altres vegades esdevenen fonts de coneixement documental sobre situacions especfiques. En la preparaci daquest article i el segent, hem intentat escollir fragments literaris que responguessin a tots aquests objectius. Des dun punt de vista metodolgic, sha realitzat la tasca de la segent manera: recollint materials que sabessin explicar amb tons intensos i suggeridors els problemes del mn de la pagesia, posant en relleu sobretot les histries de les grans dificultats relacionades amb la feina i les relacions de propietat; dividint els materials en funci de la seva provinena geogrfica. Nord global i qesti agrria. Larticle uneix autors provinents de dos pasos amb caracterstiques generals notables per la major part dels lectors: Itlia i els Estats Units. Cada fragment es va escriure entre els anys trenta i seixanta en un perode en qu les qestions agrries encara tenien un gran pes en la

realitat i en la imaginaci europees i nord-americanes. A ms, per oferir la mxima varietat daproximaci, hem seleccionat, juntament amb fragments de novelles clebres, una de les canons ms interessants del gran repertori popular i dautor que tracta de temes agraris: la veneciana Polesine, coneguda tamb com a Tera e Aqua. IGNAZIO SILONE: FONTAMARA En un dels esdeveniments literaris italians ms importants del 900, Ignazio Silone (1900-1978) del Abruos, durant els anys trenta, va descriure amb gran implicaci les vicissituds dels pobres pagesos de Fontamara, ciutat imaginria de les seves terres. En aquest fragment es descriuen dos dels problemes ms impor-

70

tants que des de sempre han afectat la vida dels pagesos: duna banda, la prepotncia dels poderosos i de les autoritats pbliques aliades i, de laltra, letern tema del control de les fonts daigua. Quan hi ha fam, els cafoni no han tingut ms que una sola sortida: devorar-se els uns als altres. A Fontamara ja no hi havia dues famlies que es mantinguessin en bones relacions. Bastava qualsevol pretext sense importncia per desencadenar violentes baralles. Les baralles comenaven de dia, entre les dones i les criatures, i es reprenien al vespre, quan els homes venien del treball. Una vegada es tractava duna mica de rent demanat en prstec i que no havia estat tornat, una altra vegada duna rajola, o dun barril, o dun tros de llauna, o dun tros de fusta, o duna gallina, o duna mica de palla. Quan hi ha misria, els motius per barallar-se es presenten deu vegades al dia. Per a nosaltres, per, el motiu dels motius seguia sent laigua del rierol. (...) El notari va avanar cap a nosaltres i va llegir lacord establert entre la poblaci de Fontamara i lEmpresari per a la distribuci de les aiges. Lacord s clarssim digu. Tres quarts daigua aniran pel nou canal construt per lAjuntament, i els tres quarts de laigua que resta continuaran per la vella squia. No s aix! va protestar immediatament, i amb tota la ra, Pilato. Lacord diu tres quarts i tres quarts. Res ms. Doncs, meitat i meitat. s a dir, tres quartes parts per a nosaltres i tres quartes per a lEmpresari. La mateixa quantitat daigua per a cadasc. No, ni parlar-ne comen a cridar Losurdo. Lacord no s aix. Diu que nosaltres ens hem de quedar amb les tres quartes parts de laigua, i la resta, si s que nhi ha, per, com que laigua s poca, s possible que no nhi hagi, la resta ser per a

lEmpresari, i encara aix en sortirem perjudicats. Tres quarts i tres quarts, aix s un engany del dimoni vaig dir jo perdent la pacincia. Mai no sha sentit una cosa tan extravagant. La veritat s que laigua s de Fontamara, i ha de continuar sent de Fontamara. (...) Per el terrapl de la carretera i la multitud de carrabiners i autoritats que rodejava els dos especialistes vinguts a regular la distribuci de laigua, ens impedien de veure de quina manera anaven a ser interpretats els malets tres quarts i tres quarts. (...) Va ser Scarpone el primer que va assenyalar que el nivell de laigua comenava a baixar. Tot i que ning de nosaltres no pensava que el volum de la nostra aigua restaria intacte, en veure que el nivell de la squia baixava lentament, ens vam posar tots a cridar i a imprecar contra lEmpresari i els senyors que lacompanyaven. El nivell de la nostra aigua va anar descendint fins a la meitat de la squia, per no shi va aturar. Lladres, lladres, lladres! cridvem nosaltres. La Quaterna, la Ricciuta, la filla de Cannarozzo, Giuditta, la Limona, Marietta i daltres dones, es van agenollar i es posaren a xisclar les malediccions ms terribles que els venien al cap, amb els punys closos i els braos alats contra el cel. Que perdin tanta sang com aigua ens volen robar! (...) Es podria establir un termini, passat el qual laigua de la squia tornaria ntegra a Fontamara propos don Circonstanza. Aix tranquillitzaria els fontamaresos. Es veuen legalment privats de laigua, s. Per aquesta privaci no ser eterna. Que alg faci una proposta. Cinquanta anys va proposar lEmpresari. Un udol indignat fou la nostra rplica a aquella desvergonyida proposici; per cridaven incls els qui no lhavien sentida. (...) (Ms tard ens van dir que la privaci de l'aigua duraria deu

lustres, i que aquesta proposta havia estat feta a favor nostre per don Circonstanza; per ning de nosaltres no sabia quants mesos o quants anys eren deu lustres.)1

JOHN STEINBECK: THE GRAPES OF WRATH (EL RAM DE LA IRA) Escrit durant el perode de la gran crisi posterior al 1929, inclou el relat de tots els mecanismes que generen injustcies i desigualtats en el mn de la pagesia. Els Estats Units dels anys trenta de la ploma de Steinbeck es converteixen en el microcosmos de cadascuna de les vivncies dels petits agricultors del mn. Entre tants fragments possibles, hem donat preferncia a dos: en el primer, es descriu el dest dels parcers del cot (s a dir, dels petits cultivadors que llogaven la terra a un latifundista al qual donaven a canvi un alt percentatge de la collita), substitut per l'aven de la mecanitzaci (vegeu l'article De l'agricultura familiar a l'agricultura industrial); en el segon, es descriu el mecanisme del naixement del latifundi a Califrnia.
1

N. de la T.: Fragment extret de la traducci catalana de Joan Fuster: Ignazio Silone. Fontamara. Barcelona: Edicions de 1984, 1987.

71

La prdua de la terra Els propietaris de les terres vingueren a les terres o, ms sovint, hi vingueren els seus portaveus. Venien amb cotxes tancats i examinaven la terra seca amb els dits, i a vegades portaven sondes gegantines per fer anlisis del sl. Els parcers, des dels seus corrals assolellats, observaven amb neguit els cotxes tancats que recorrien els camps. Finalment els propietaris arribaren fins als corrals, a tocar de les cases, i de dins els cotxes estant parlaren a travs de les finestretes. (...) Alguns propietaris eren amables perqu els sabia greu sser cruels i daltres eren impassibles perqu ja feia molt de temps que havien descobert que no es pot ser propietari si no ss impassible. I tots ells estaven atrapats dins alguna cosa que era ms gran que ells mateixos. Alguns avorrien les matemtiques que els manaven, daltres en tenien por i daltres idolatraven les matemtiques perqu shi trobaven a recer dels pensaments i dels sentiments. Si la terra era propietat dun banc o duna companyia financera, aleshores, deia el propietari, el Banc o la companyia necessita... vol... insisteix a... exigeix de tenir..., com si el Banc o la Companyia fossin un monstre amb pensaments i sentiments que els hagus agafat amb una trampa. Aquests propietar is no se sentien responsables del que feien els bancs o les companyies, car ells eren homes i esclaus, mentre que els bancs eren mquines i amos alhora. Alguns propietaris se sentien una mica orgullosos dsser esclaus duns amos tan impassibles i poderosos. De dins els cotxes estant, els propietaris sexplicaren. Aquesta terra s pobra, ja ho sabeu, i prou que us hi heu escarrassat, Du, ns testimoni. Els parcers, ajupits sobre els talons, feien que s amb el cap i rumiaven i feien dibuixos a la pols; i s, ho sabien, Du nera testimoni. Si tan sols la pols no vols. Si tan sols la capa super-

ficial del sl romangus, aleshores potser la situaci no seria tan greu. Els propietaris continuaren presentant els seus arguments. La terra com ms va ms s'empobreix, ja ho sabeu. I tamb sabeu qu li fa el cotoner, a la terra: la roba, en xucla tota la sang. Els homes ajupits feien que s amb el cap: ho sabien, Du nera testimoni. Si tan sols poguessin alternar els conreus, aleshores potser podrien injectar sang nova a la terra. Tant se val, ara ja s massa tard. I els propietaris els explicaven la manera de fer i de pensar d'aquell monstre que era ms fort que ells. Un home pot conservar les seves terres si en treu prou per anar menjant i per pagar els impostos; un home s que ho pot fer. S, ho pot fer fins que un dia la collita es malmet i ha de demanar un emprstit al banc. Per, sabeu qu passa? Un banc o una companyia no ho poden fer, aix, perqu aquests ssers no respiren aire, no mengen salums. Ells respiren beneficis. Mengen linters del diner. Si no nobtenen, es moren igual que us morireu vosaltres sense aire, sense salums. s trist, per s aix. Qu hi farem. (...) Finalment els propietaris van exposar les seves conclusions. El sistema de parceria sha acabat. Un home dalt dun tractor pot fer la feina de dotze o catorze famlies. Li pagarem un jornal i ens quedarem la collita sencera. Ho hem de fer per fora. I no ens agrada pas haver-ho de fer. Per el monstre est malalt. Alguna cosa li ha passat al monstre. Per amb els cotoners mataran la terra. Ja ho sabem. Hem de collir el cot ben aviat, abans no es mori la terra. Desprs ens la vendrem. A moltes famlies de l'Est els agradaria tenir un tros de terra prpia. Els parcers miraren amunt esverats. Per, i a nosaltres, qu ens passar? De qu menjarem? Haureu de deixar les terres [a Califrnia, NdA]. Les arades

traspassaran el llindar de les portes. El latifundi a Califrnia Temps era temps que Califrnia pertanyia a Mxic i les terres de Califrnia, als mexicans. Aix fou aix fins que una horda damericans esparracats i febrils shi va obrir pas per fora. I aquests americans tenien tanta fam de terra que semparaven de la daltri. Van robar les terres de Sutter i les terres de Gerrero, sempararen de les concessions i les parcellaren, rondinaren i sesbatussaren, aquells homes afamats i frentics. I les terres que havien robat, les guardaven amb pistoles. Aviat van aixecar cases i graners, van rompre la terra i van sembrarla. I daquesta manera, esdevingueren possedors i tot seguit propietaris. Els mexicans no tenien fora ni gana. Van sucumbir perqu no hi havia res al mn que ells volguessin amb la mateixa frenesia amb qu els americans volien la terra. Amb el temps, els ocupadors illegals van deixar de ser ocupadors illegals i es van convertir en propietaris. Els seus fills van crixer en aquelles terres i hi van tenir fills al seu torn. Aleshores van deixar de sentir aquella fam, la fam bestial, el rosec, la fam punyent de terra, daigua i de sl i dun cel clement, de la ufana de lherba verda, de la inflor de les arrels. Totes aquestes coses els pertanyien tan completament que ja no hi paraven esment. Havien deixat de sentir aquell desig que els esquinava lestmac, el desig ardent dun acre de terra frtil i duna fulla lluent per llaurar-lo, de semena i de les antenes dun mol al batent del vent. Ja no es llevaven a les fosques per sentir el primer xerroteig dels ocells endormiscats i el vent del mat al voltant de la casa mentre ells esperaven la primera claror per anar cap als acres que els eren tan cars. Tot aix shavia perdut. Ara les collites es calculaven en dlars i la terra es valorava en capital ms interessos, i les

72

collites es compraven i es venien abans fins i tot de ser plantades. Aleshores una mala collita, una secada i una riuada ja no eren petites morts dins la vida, ans simples prdues de diner. I el diner aprim lamor daquells homes, i lantiga ferotgia sescol en formes dinters, fins que a lltim van deixar de ser grangers i esdevingueren petits botiguers de collites, petits manufacturers que havien de vendre abans de poder fabricar. Aleshores els grangers que no havien aprs a ser bons botiguers van perdre les seves terres, les quals van anar a parar a les mans dels bons botiguers. Tant se valia si un home tenia cap i mans amoroses per a la terra i les coses que hi creixen; si no era un bon botiguer no aconseguir sobreviure. Amb el temps, els homes de negocis es feren els amos de les granges, i la grandria de les granges va augmentar i el nombre de granges va minvar. Lagricultura esdevingu indstria i els propietaris seguiren els passos de Roma s clar que ells no ho sabien. Van importar esclaus s clar que ells no en deien esclaus: xinesos, japonesos, mexicans, filipins... Aquesta gentussa viuen darrs i de mongetes, deien els homes de negocis. Passen amb ben poca posa. No sabrien pas qu ferne, dun bon jornal. Du meu, mireu com viuen. Du meu, mireu qu mengen. I si alcen la cresta, deporteu-los. I la grandria de les granges augmentava contnuament i el nombre de propietaris minvava sense parar. I a la terra, hi va quedar noms un grapat llastims de grangers. I hom apalliss els serfs importats, els esporugu i els mat de gana fins que els uns sen van tornar cap a casa seva i els altres es van tornar ferotges i van ser morts o expulsats del pas. I la grandria de les granges continuava augmentant i el nombre de propietaris continuava minvant. I el producte de la terra tamb va canviar. Els arbres fruiters van ocupar la terra campa, i als deltes va proliferar prou per

poder alimentar el mn sencer la verdura: enciams, col-i-flors, carxofes, patates... els fruits de la claudicaci. Un home pot manejar una dalla, una arada i una forca sense haver dajupir-se, per ha darrossegar-se com una cuca entre les rengleres denciams, ha dencorbar lesquena i estirar el sac llarguer entre les rengleres de cotoners, ha de recrrer el planter de les col-i-flors de genollons, igual que un penitent. I va passar que els propietaris de les granges van deixar de treballar-hi. Ara menaven granges de paper; havien oblidat la terra, la seva olor i la seva textura, i recordaven noms que ells neren els propietaris, recordaven noms els diners que la terra els havia fet guanyar o perdre. Hi va haver granges que van crixer tant que un home sol ja no era capa de menar-les.2 GIGI FOSSATI: POLESINE (MSICA DE SERGIO LIBEROVICI) Una can preciosa del 1961 sobre la fatiga de la feina de la pagesia. Amb lajuda de la llengua veneciana de Polesine, Gigi Fossati (1900-1986), poeta de Vicenza establert a Rovigo, explica mitjanant una mena de rima amarga el gran pes duna terra montona i ineludible. La can es troba a Internet, cantada per Giovanna Marini3. Tera e aqua, aqua e tera/da putini che da grandi/ Siora tera, ai so comandi/siora aqua, bonasera/ bonasera. Tera e aqua! Se lavora/ soro un sole che cusina/ Tera e aqua! A la matina/ se scomissia de bonora/ de bonora. Tera e aqua! Tera nuda/ gnente piante, gnente ombra/ Sta fadiga mai finia/ la comanda che se suda/ che se suda. Tera e aqua! A mezogiorno/ quel paneto che se magna/ no gh aqua che lo bagna/ e gh aqua tuto intorno/ tuto intorno. Tera e aqua! Co vien sera/ tuti intorno, dona e fioi/ a una tecia de fasoi/ se ghe fa un bona siera/ bona siera.

Tera e aqua! Po la la note/ se se buta sora el leto/ e se sogna, par dispeto/ aqua e tera, piene e rote/ piene e rote. Sempre aqua e sempre tera/ da putini che da grandi/ Siora tera, ai so comandi... / po se crepa e... bonasera/bonasera. (Terra i aigua, aigua i terra / tant de petits com de grans. / Senyora Terra, tobem. / Senyora aigua, bona nit, / bona nit. Terra i aigua! Treballem / sota el sol que crema... / Terra i aigua! Al mat / es comena de bona hora, / de bona hora. Terra i aigua! Terra nua / gens de plantes, i gens dombra. / El cansament mai no acaba / i ens fa suar, / ens fa suar. Terra i aigua! Al migdia / aquell pa que ens mengem / no hi ha aigua per remullar-lo / per hi ha aigua a tot el volt, / a tot el volt. Terra i aigua! Quan arriba la nit / la dona i els fills sn tots al volt / duna olla de fesols / que els fan fer una bona cara, / bona cara. Terra i aigua! I a la nit, / quan ens ajaiem al llit / somniem, amb cert menyspreu, / aigua i terra, inundacions i sequera, / inundacions i sequera. Sempre aigua i sempre terra, / tant de petits com de grans. / Senyora Terra, tobem... / i desprs morim... i bona nit, / bona nit.)

N. de la T.: Fragments extrets de la traducci catalana de Merc Lpez Arnabat: John Steinbeck. El ram de la ira. Barcelona: Edicions 62, 1993. 3 www.youtube.com/watch?v=ry-NrTYSq6I

73

Literatura i qesti agrria.

El Sud global
NDEX Sud global i qesti agrria Jorge Amado: Terras do sem fin (Terres del sense fi) Ngugi wa Thiongo: Petals of blood (Ptals de sang) Chico Buarque dHolanda: Funeral de um lavrador (Funeral dun treballador)

SUD GLOBAL I QESTI AGRRIA Fins i tot el Sud global ha explicat a travs de la literatura el mn rural i els nombrosos problemes que lafecten. En aquest article, hem escollit un autor llatinoameric, la rellevncia internacional del qual s molt mplia (el brasiler Jorge Amado) i un autor afric menys conegut. Si llegim de manera comparativa els fragments daquest article i de larticle relatiu al Nord global, hi apareixen moltes similituds temtiques, encara que la cruesa del relat dAmado i la presncia imminent del neocolonialisme en el relat de Ngugi wa Thiongo restitueixin al Sud la seva especificitat. Tamb, en aquest article, hem decidit incloure-hi una can dautor, escrita per un dels mxims exponents de la msica popular llatinoamericana: el cantautor i escriptor Chico Buarque dHolanda. JORGE AMADO: TERRAS DO SEM FIN (TERRES DEL SENSE FI) Lescr iptor brasiler Amado (1912-2001), durant el primer perode de la seva activitat, va publicar novelles el tema predominant de les quals s lexplotaci dels treballadors rurals. Terras do sem fin es va publicar el 1943 i fa referncia a aquells territoris del sud de lestat de Bahia, protagonistes duna lluita per aconseguir el control del cacau que tacar de sang aquesta zona durant molt de temps. El fragment que presentem mostra una de les dinmiques tpiques daquestes (i daltres) latituds: ls de lengany i la violncia per part dels latifundistes per apropiar-se de noves terres. En un terreny dHorcio, el negre Altino, amb el seu cunyat Orlando i un company anomenat Zacarias, havia plantat cacau, desprs dhaver celebrat un contracte regular amb el coronel. Havien talat el bosc, lhavien cremat, havien plantat cacau, mandioca i blat per alimentar-se durant els tres anys que les plantes tardarien a crixer. Passats aquests tres anys, anirien amb el coronel per tornar la plantaci i obtenir els diners. Cinc-cents reals per cada arbre de cacau plantat i arrelat. Amb aquests diners es volien comprar un terreny, una parcella de qualsevol bosc per talar-la i crear una plantaci pel seu compte. (...) El coronel no noms ho havia aprovat, sin que a ms els havia dit que els

74

ajudaria. Que potser no era veritat que possea grans parcelles de bosc en un terreny ideal per plantar-hi cacau? En aquella immensa regi forestal de Ferradas que li pertanyia, podien escollir un tros de selva. Aix era millor tamb per a ell que no havia hagut de pagar en efectiu. Zacarias va tornar a casa radiant dalegria. Transcorregut el temps establert, van anar a trobar el coronel. Havien fet el recompte dels arbres de cacau arrelats i havien escollit la parcella de bosc que volien comprar. Van arribar a un acord amb el coronel, van beure un parell de gots daiguardent i Horcio va dir: Vosaltres ja podeu comenar a posar-vos a treballar que qualsevol daquests dies, quan vagi a Ilhus, us far cridar per anarhi junts i posar-ho per escrit... Haurien, per tant, celebrat lacta notarial. El coronel va dir que podien anar-sen en pau, que, al cap dun mes, ms o menys, anirien a Ilhus. Els tres es van acomiadar desfent-se en agraments i reverncies. Lendem van anar a la selva, van comenar a talar i a construir els tancats. Va passar un cert temps, el coronel ja havia anat a Ilhus un parell de cops, ells ja havien comenat a sembrar per de lacta notarial, no sen sabia res. Un dia Altino es va fer el valent i va anar a veure el coronel: Vostra Senyoria, excusim senyor coronel, per ens agradaria saber quan signarem els papers del terreny. Horcio, en un primer moment, es va indignar per la manca de confiana. Per desprs de les excuses dAltino li va explicar que havia donat lordre a ladvocat Rui per tal que se nocups. No faltava gaire, qualsevol dia daquells lhauria cridat per anar fins a Ilhus i liquidar lassumpte. Va passar ms temps, del terrs comenava a sortir la planta de cacau, tot just els branquillons que al cap de cop es convertirien en arbres. Altino, Orlando i Zacarias els miraven amb afecte. Era el seu cacau, plantat amb les

seves mans, sobre la terra que havien llaurat per primera vegada. Haur ien crescut i haurien produt fruits grocs com lor, diners. De lacta notarial, ja ni sen recordaven. Noms el negre Altino, de vegades, es parava a pensar-hi. Coneixia el coronel des de feia temps i no sen refiava. No obstant aix, tamb es va quedar estupefacte el dia que va saber que la finca Beija-Flor shavia venut al coronel Ramiro i que la seva plantaci estava inclosa en el contracte. Van anar a parlar amb el coronel Horcio. (...) No recorda que aquell tros de terra ens el va vendre a nosaltres amb els diners del contracte del cacau? Teniu lacta notarial? i Horcio va continuar menjant. Orlando feia girar entre les mans el gros barret de palla. Era plenament conscient de la desgrcia que els colpia a ell i els seus companys. Sabia que legalment no haurien pogut lluitar contra el coronel. Comprenia que ja no tenien la terra, ni la plantaci, ni res. Un vel de sang li va ofuscar la vista i ja no va mesurar les paraules: Du no paga el dissabte, coronel. Queda avisat que el dia en qu el coronel Ramiro posi el peu a la plantaci, Vostra Senyoria, la pagar cara... Pensi-hi coronel. Va sortir apartant amb el bra la negra Felicia que servia a la taula. Horcio va continuar esmorzant com si no hagus passat res. Aquella mateixa nit, Horcio va arribar amb els seus homes a la plantaci dels tres amics. Va rodejar la parcella, diuen que va matar ell mateix els tres homes i que desprs, amb el ganivet de pelar la fruita, va tallar la llengua a Orlando, desprs les orelles, el nas i que li va arrencar els pantalons i el va castrar. Va tornar a la seva finca i quan un dels seus homes va ser arrestat per embriaguesa per la policia i el va denunciar, va deixar anar un riure sec. No va ser processat.

NUNGI WA THIONGO: PETALS OF BLOOD (PTALS DE SANG) El poble de Ilmorog, on es desenvolupa la histria (publicada a Itlia el 1978), durant la novella es transforma en ciutat: el vell Ilmorog mor per la sequera mentre que el nou sempantanega en el mercantilisme. Ngugi evoca el temps en qu tot el continent afric era amo de la seva terra, explica les laceracions interiors i socials produdes pel colonialisme, la decepci i lamargor per una independncia que ha fallat als seus ideals. Histries que illustren levoluci social del poble grcies a un nou capitalisme i el neocolonialisme, histries de lluites passades contra lopressi colonial, de resistncia popular contra lexplotaci cada cop ms cruel de la nova classe de propietaris africans. Encara pot ploure... algunes vegades ha plogut a principis

75

dany o poc desprs, digu Njogu. No s per qu, per el temps esdev menys previsible. Sembla que shagi tornat boig, digu Njuguna. Mwathi wa Mugo est perdent el seu poder sobre la pluja, afeg amb un somriure irnic, sense mirar Mututri. Pot ser que siguin aquelles coses que els americans i els russos llancen al cel. Podria ser. He sentit dir que potser enviaran viatgers a la Lluna. s possible? (...) Aquesta terra donava bons fruits. Les pluges no ens decebien. Qu ha passat?, pregunt Ruror. Fou Muturi qui respongu. Oblida que en aquell temps la terra no es comprava. Sutilitzava. I nhi havia tanta que no calia explotar tantes vegades un metre de terra. I a ms era rica en vegetaci. Els arbres cridaven la pluja. Feien ombra als camps. Per els ferrocarrils shan menjat el bosc. Recordeu que venien fins aqu a buscar llenya, per alimentar all de ferro. Ah, noms sabien menjar, endur-sho tot. Eren estrangers blancs. (...) Cada dia esperaven la pluja o un canvi en el sol. Esperaven que succes qualsevol cosa. Per cada mat es llevaven amb el vent, la pols i un sol esplndid. Els dies passaven lentament sense cap canvi visible. (...) Ilmorog, escenari en qu es desenvolupa el drama, no havia estat sempre un petit conglomerat de barraques de fang, habitades noms per vells, dones i nens a qui sels afegien les visites espordiques dels ramaders errants. Havia tingut els seus dies de glria: pobles prspers amb enormes poblacions de pagesos robustos que havien netejat boscos naturals i, desfent la terra amb els dits, havien produt qualsevol tipus de collita per alimentar els seus fills. Com es cansaven tots junts, eliminant els deserts, conreant, sembrant, com pregaven tots amb devoci per demanar les pluges i els productes en

perodes de sequera i epidmies! I a lpoca de la sega es repartien en grups segons ledat i ballaven de poble en poble, passant pels prats dIlmorog, amb cants de lloana als seus fundadors. En aquella poca no hi havia voltors al cel que esperessin els cossos de treballadors morts, ni insectes que salimentessin de greix i sang de jornalers distrets. Noms els ms dbils per vellesa i els infants, aix diuen els cants i les danses, seximien de la feina comuna: aquests eren els portadors de saviesa i dinnocncia. (...) El progrs! S, el desenvolupament arrib a Ilmorog. Es van prendre porcions de terra a diverses granges per poder fer el centre comercial. Es projectaren botigues i es convid la gent a presentar peticions pels lots de terra edificables al consell de la regi. Un furg mbil, de lAfrican Economic Bank, arrib a Ilmorog i explic als agricultors i ramaders com podien obtenir prstecs. La gent sabarrot al voltant de lhome fascinada per la seva nou dAdam que pujava i baixava mentre parlava amb la veu sonora a travs de laltaveu. Demarcacions. Documents que demostraven el dret de propietat. Prstecs. Tancats de la terra. Filferro espins. Vaques de primera i de segona qualitat. Morir-se o vendre o fer encreuaments amb els altres. Una cooperativa agrcola de compravenda. Havien sentit parlar, per casualitat, de les prsperes cooperatives formatgeres de les altres regions? LAfrican Economic Bank hauria fet coses similars all. KCC.1 Riquesa. Es restituirien els prstecs amb un petit inters. No tot de cop. Oh, no! El reemborsament shauria fraccionat durant un determinat nombre danys. Cap agricultor fort shauria adonat mai del sacrifici. Noms amb una condici: el pagament havia de ser regu-

Kenya Cooperative Creameries (Cooperatives formatgeres de Kenya).

lar. Fcil. Era un any desperana. Tamb vingu Mzigo. Lescola, ms accessible grcies al carrer, sampliaria. Nous edificis. Noves classes. Noves cases per al personal. Professors ms experts. Era realment un any desperana a Ilmorog, excepte per a Njuguna, que estava quasi arrunat. Els seus quatre fills, que havien tornat inesperadament, li havien demanat una part de la granja que tenia deu acres. Qu podia fer el vell amb els dos acres que li quedaven? El fill petit utilitz el certificat de propietat com a garantia per a un prstec per obrir un quiosc a Nairobi. Desprs torn a Ilmorog i colloc el pare en un quiosc, desprs en una botiga. Per lany de la demarcaci, amb els fills que quasi arribaren a les mans, Njuguna fou un home trist. El carrer. El comer. El progrs. Veirem els nous propietaris dels terrenys portar pedres i ciment. Veirem cavar recs i estigurem contents que almenys dos dels nostres, Wanja i Abdulla, shaguessin assegurat un tros de terra, aix haurien mostrat als estranys que fins i tot Ilmorog tenia gent capa de construir edificis de pedra. Flors per a la nostra terra. Visca Nderi wa Riera! Votem-lo; esperem que sobrin les flors. (...) En noms deu anys (com passa el temps, pens [Karega]), als pagesos dIlmorog sels havia privat de la terra; alguns havien entrat a lexrcit com a obrers, altres no hi arribaven, amb un peu a la granja i laltre a la fbrica, mentre daltres incls shavien dedicat al petit comer en tuguris i barraques que ni tan sols posseen, al llarg de la transafricana, o es convertien en criminals o prostitutes amb armes robades i figues molt explotades procuraven de viure a crrec de qualsevol (obrers, pagesos, treballadors de la indstria, negres, blancs) de manera indiscriminada. Pocs es dedicaven a lartesania, fent sufuria, karai, recipients destany per a aigua, galledes de fusta per alimentar els pollastres o de sabaters o fusters.

76

Per quant hauria durat, si sels feia la competncia per una producci dels mateixos productes ms ben organitzada i a gran escala? Els ramaders havien patit la mateixa sort; alguns estaven morts, altres havien marxat a zones ms rides, lluny de les reserves de caa des de feia poc tancades per als turistes, daltres fins i tot shavien convertit en jornalers assalariats en camps de blat o en fbriques que pertanyien als pagesos ms adinerats. I darrere de tot aix, com a monument a aquests canvis, hi havia la carretera transafricana i ledifici de dues plantes de lAfrican Economic Bank Ltd.

CHICO BUARQUE: FUNERAL DE UM LAVRADOR (FUNERAL DUN TREBALLADOR) Tamb per al Sud global, una preciosa i amarga can dautor per part dels que molts consideren el cantant popular ms important dAmrica Llatina, el brasiler Chico Buarque dHolanda (1944 encara viu). En realitat, la can s una adaptaci musical del poema Morte e vida severina (Mort i vida Severina) del poeta brasiler Joo Cabral de Melo Neto (1920 1999). Aquesta fossa on ets / de pocs dits de llargada / s el preu ms baix / que has pagat en vida. T el volum just / ni llarg ni fondo / s la part que et toca / del latifundi. No s una fossa grossa / s justa, precisa / s la terra que voleu / veure repartida. s una fossa grossa / per un mort petit / per tens ms espai al voltant / de quan eres al mn. s una fossa grossa / per un mort de res / per aqu ms que al mn / hi ests cmodament. s una fossa grossa / la teva carn s poca / per al terreny regalat / no li miris el dentat. s el preu ms baix / que has pagat en vida / s la part que et toca / del latifundi. Per tens ms espai al voltant / de quan eres al mn / Per aqu ms que al mn / hi ests cmodament. Al terreny regalat / no li miris el dentat (4 vegades).

www. youtube.com/watch?

77

Sobirania alimentria,

una idea que neix de sota

Els temes del menjar i lalimentaci han rebut una atenci creixent per part de les institucions internacionals creades desprs de la Segona Guerra Mundial com a agncies de lONU. A la Declaraci Universal dels Drets Humans (1948) es fa un reconeixement important segons el qual tota persona t dret a un nivell de vida que asseguri per a ell i la seva famlia, la salut i el benestar, especialment quant a alimentaci, vestir, habitatge, assistncia mdica i als serveis socials necessaris (art. 25.1). Aquest reconeixement selaborar en el Pacte internacional dels drets econmics, socials i culturals del 1966, reconeixent el dret fonamental de tothom a sser protegit de la fam (art. 11. 2). No obstant aix, fins als anys setanta, la soluci a aquests problemes (en un escenari en qu la desnutrici massiva a grans rees del mn era cada vegada ms evident) passava per un increment de la producci daliments (s a dir, de la producci agrcola). La filosofia daquest perode es pot resumir amb un eslgan del tipus: augmentem la quantitat daliments per poder alimentar tothom. s durant aquests anys que, de manera gradual, saferma el plantejament de la seguretat alimentria (food security) com a qesti daccs als aliments; en un primer moment com a possibilitat per part dels estats dimportar els queviures necessaris per a laprovisionament de la prpia poblaci i, tot seguit (a la cimera de la FAO del 1983), com a dret de les famlies i de les persones. Tanmateix, quan es considera el nivell individual, sorgeixen altres problemes, com la pobresa i el marc social general: per tant, queda clar que no nhi ha prou de produir quantitats daliments suficients, sin que cal que aquests es posin a disposici de les persones. La seguretat alimentria, que senriqueix delements socials, culturals i econmics torna sempre a lmbit dels drets universals com un dret a lalimentaci ms general. La definici de seguretat alimentria, avui dia acceptada comunament en lmbit internacional, selabora al World Food Summit (Cimera Mundial sobre lAlimentaci) lany 1996 i descriu una situaci en qu totes les persones tenen en tot moment accs fsic i econmic a prou aliments innocus i nutritius per tal de satisfer les seves necessitats alimentries i les seves preferncies respecte als aliments amb la finalitat de portar una vida activa i sana (www.fao.org). En canvi, t altres implicacions el que els moviments camperols i socials internacionals han definit i ents com el dret a la sobirania alimentria. El concepte de sobirania alimentria no va sorgir duna instituci oficial, sin de la societat civil, reunida el 1996 a Roma en una cimera alternativa a la dels caps destat i de govern. En aquesta cimera, hi han tingut una funci preeminent les organitzacions de base pagesa, la manifestaci organitzadora ms famosa de les quals s Via Campesina ( w w w. v i a c a m p e s i n a . o r g ) , nascuda a partir del moviment brasiler Sem Terra (www.mst.org.br). Al final de la trobada de Roma, va sorgir la sobirania alimentria com a

78

horitz de les mobilitzacions per al dret als aliments promogut per la societat civil internacional, incloent en el concepte la sostenibilitat ambiental i social i la gesti des de sota de tot de les modalitats de la producci. Lentorn en el qual el principi de la sobirania alimentria madura s la contradicci entre el reconeixement internacional de la importncia de la seguretat alimentria, duna banda, i ls actual de poltiques que la neguen especialment, de laltra: una accentuada mecanitzaci agrcola amb un fort s de productes qumics (la revoluci verda dels anys setanta); el fort estmul per part de les institucions financeres (Fons Monetari Internacional, Banc Mundial) a lagronegoci per a lexportaci i la concentraci de la propietat de la terra; la introducci de productes alimentaris en les negociacions del comer internacional com qualsevol altra mercaderia, en el context del llanament de lenginyeria gentica. Per part de les associacions de pagesos, saferma, en canvi, el dret dels pobles a mantenir i desenvolupar les prpies capacitats de producci de la seva alimentaci bsica tot respectant les diferents especificitats tcniques i culturals. Aquest principi esdev la base de la seguretat alimentria, de lagricultura sostenible ecolgicament i social, del control democrtic i descentrat de les modalitats de producci i distribuci per part dels productors de base, segons els punts de la Declaraci de Via Campesina al Frum del 1996: aliments com a dret hum bsic, reforma agrria i redistribuci de la terra, protecci del medi ambient i dels recursos del territori (inclosos els gentics), reorganitzaci completa del comer daliments, fi de la fam provocada pel domini del capital financer, fi de la repressi i de la violncia, obertura del procs decisiu de les poltiques agrcoles mundials en representaci de la pagesia i del poble de sota de tot. Sn idees i canvis que es van reactivar el 1997 a Nylni, a

Mali, durant una cimera de la societat civil internacional en la qual van participar ms de cinc-centes persones provinents darreu del mn. La declaraci final del frum de Nylni resta com un punt de referncia important per a tots aquells que socupaven de la sobirania alimentria (www.nyeleni.org). El frum parallel a la cimera de la FAO a Roma i moltes altres iniciatives han estat, durant aquests anys, promoguts per lIPC (International NGO/CSO Planning Committee), una xarxa global dorganitzacions no governamentals i de la societat civil que socupa de qestions relacionades amb la sobirania alimentria i els programes internacionals. Inclou organitzacions socials que representen petits pagesos, pescadors, comunitats indgenes, sindicats de treballadors agrcoles i altres xarxes amb una gran experincia en lobby i accions de suport a la sobirania alimentr ia i a lagr icultura (www.foodsovereignity.org). En especial, a lfrica occidental s molt actiu el Roppa, una xarxa dorganitzacions de camperols per a la sobirania alimentria (www.roppa.info).

79

El cas del

Brasil

UN GEGANT AMB PLOM A LES ALES Juntament amb la Xina i lndia, el Brasil es considera un dels pasos emergents del Sud global.1 Comparteix amb els gegants asitics la gran extensi geogrfica, un creixement econmic elevat durant els anys dos mil, una classe mitjana de dimensions exclusives significatives i en vies de desenvolupament (no s per casualitat que el gegant llatinoameric es considera una de les deu potncies industrials principals del planeta). Ms que qualsevol altre pas del mn, el Brasil sembla, a ms, dotat de riqueses naturals fcilment explotables, en especial el seu potencial patrimoni agrcola no t rivals ni en extensi ni en qualitat dels terrenys. No obstant aix, en comparaci amb escenaris tan brillants, el gegant llatinoameric presenta, a ms, una srie dendarreriments i de problemes socials de dimensions considerables. En primer lloc, el grau de desigualtat interna s molt elevat, tant des del punt de vista de les desigualtats entre classes socials (en comparaci amb una renda mitjana per cpita equivalent a uns 30 euros per jornada laboral, hi ha pagesos que no guanyen ms dun euro al dia), com des del punt de vista de les desigualtats entre

rees geogrfiques: el sud i el sud-est (en especial, la zona de So Paulo) tenen mitjans econmics i estils de vida elevats (per b que la pobresa i la desigualtat no els estalvien), lmplia zona del nord-est s molt ms pobra i t valors socioeconmics sovint similars als de lfrica subsahariana. EL LATIFUNDI, ETERN PROBLEMA SOCIAL A larrel de la persistent desigualtat interna, que cap dels governs que hi ha hagut no ha aconseguit reduir, shi situa la qesti agrria: el Brasil s lnic gran pas on no sha realitzat mai una reforma agrria per tal de distribuir de manera igualitria la terra, de subministrar als pagesos aigua, estructures acadmiques, estructures sanitries i accs als diners. Com a conseqncia, en aquest pas llatinoameric, hi ha encara latifundis sovint poc o per res explotats i amb dimensions de centenars de milers dhectrees2 (per adonar-nos de lenormitat de les extensions esmentades, potser seria til recordar que a Europa ja no existeixen propietats agrcoles de dimensions superiors a les 500-1.000 hectrees). Els latifundistes brasilers dahir i davui shan constitut una base econmica considerable grcies a la terra, mentre que els petits pagesos i els pobrssims jornalers (s a dir, aquells que no posseeixen terra i venen als altres el seu treball agrcola) shan mantingut en condicions
2

El grup Goldman Sachs ha encunyat la sigla BRIX per indicar el conjunt del Brasil, Rssia, lndia i la Xina. Tanmateix, Rssia no t prou dinamisme ni perspectives de desenvolupament de les classes mitjanes en comparaci amb les dels altres tres pasos.

Una hectrea correspon a 10.000 m2, s a dir a un quadrat de 100 metres per costat.

80

molt difcils, inclosos els molts daquests que han intentar cercar endebades una millor fortuna a la ciutat (vegeu larticle De les zones rurals als suburbis urbans). Per tant, la desigualtat interna entre lorigen dels desequilibris agraris i la difcil situaci social ha fet que, a partir dels anys setanta (encara en perode de dictadura militar), shagin iniciat ocupacions espontnies de latifundis per part de pagesos sense terra. Durant els anys vuitanta i les dcades posteriors, la coordinaci progressiva daquestes lluites espontnies ha donat vida al ms gran i ms ben organitzat moviment de lluita camperola del mn: el Moviment Sem Terra (MST), capa fins ara de donar suport a laccs a les terres, ja en mans de latifundistes improductius, per part duns dos milions de persones. Les histries dels ocupants que van participar en les lluites del MST expliquen amb senzillesa la vida real del mn camperol i urb al marge del desenvolupament econmic brasiler: Quantes hores dautobs heu tardat per venir dItlia?3 Com van all les lluites per la terra? Hi ha gent que pateix fam a Itlia? Aqu si conrees canya per a lamo potser guanyars un euro al dia, per no saps si lendem treballars, depn... lamo envia el seu granger a la plaa del poble i aquell dia les persones que aquest ha escollit treballen, els altres, vs a saber, potser treballaran lendem. Per aquesta vida s dura, es passa fam.... Enfront dels sense terra, es defineixen latifundis que canvien de tipologia i damo en funci de les latituds; enormes extensions de canya de sucre actualment a punt per convertir-se en agrocarburants (vegeu larticle Els aliments sestan transformant) al costat de grans terrenys que a primer cop dull

mostren noms alguns animals pasturant; latifundistes que es fan rics grcies a altres activitats i que deixen els camps mig abandonats i multinacionals de la soja que poden explotar els terrenys amb equipaments molt moderns. Tanmateix, un dels elements de gran inters en lexperincia del MST no s noms la seva capacitat dajudar els sense terra a ocupar un latifundi i aconseguir una parcella, pel fet dhaver promogut dins les terres expropiades un model de desenvolupament agrcola familiar i cooperatiu amb resultats productius rellevants. En una investigaci duta a terme a principis dels anys noranta4 als estats brasilers de So Paulo i Espirito Santo shan demostrat els resultats econmics i socials de les noves propietats agrcoles a petita escala que tenen el suport del MST. Malgrat les difcils condicions en qu va nixer lexperincia, la unitat agrcola demostrava una producci mitjana per hectrea superior a la mitjana de les regions de qu formen part i fins a deu vegades superior respecte al latifundi (per no parlar de les taxes docupaci: el latifundi donava feina fixa a sis persones, el model agrcola familiar que li ha pres el lloc pot donar feina de manera continuada a un centenar de persones). Les dades i els esdeveniments com els que hem esmentat exemplifiquen una caracterstica important de lestat llatinoameric. Actualment, al Brasil, ms que en cap altre lloc, senfronten de manera clara i evident dues idees de desenvolupament agrcola: lagricultura industrial a gran escala i dedicada a lexportaci (o agronegoci), fins ara vencedora de llarg en les decisions poltiques, i una agricultura a petita escala, biolgica, per capa de plantar cara a les innovacions
3

tecnolgiques. Fins ara, la prioritat concedida per part de tots els governs a lagronegoci sembla socialment curt de vista: no noms continua disminuint el nombre docupats en el sector agrcola, transformant els desocupats en nous habitants de les faveles, no noms el pas agrcola potencialment ms ric del mn sha convertit durant els anys dos mil en un importador clar daliments, sin que la mateixa capacitat productiva general registra contradiccions clamoroses. Fins ara, el latifundi i lagronegoci han fet que un pas com el Brasil, que posseeix simultniament una quantitat de terra potencialment utilitzable quatre vegades superior a la de la Xina i una poblaci set vegades inferior, tingui problemes dalimentaci del seu propi poble ms importants que els del pas asitic. El fet descollir si donar prioritat al mercat interior i als aliments per a la prpia gent o b a la venda de productes agrcoles dexportaci no s una operaci abstracta de poltica econmica, sin un dels punts ms importants per al Brasil i per a molts altres pasos del Sud global.

Lautor daquest article va recollir les frases dels pagesos sense terra durant tres viatges a les zones rurals del nordest del Brasil entre el 1999 i el 2007.

Frei Srgio Grgen i Joo Pedro Stedile: Assentamentos: resposta econmica da reforma agrria. Petroplis, Vozes 1991.

81

El cas de la

Banya dfrica
UNA REGI DE LMITS INCERTS La Banya dfrica s la part ms oriental del continent que sestn cap a la pennsula arbiga. En principi, sinclouen en aquesta zona Etipia, Eritrea, Somlia i Djibouti. Ara, per, s important incloure-hi tamb la zona del Sudan i, per diversos aspectes, tamb Kenya. Els pasos de la regi tenen en com labundncia de terra frtil i aigua (pensem noms en les immenses planes sudaneses i en el Nil, el riu ms important i estratgic dels molts que hi ha a la zona), per tamb les repetides crisis ambientals, conflictes interminables o mancances ccliques, mentre la gran majoria de la poblaci viu de lagricultura de subsistncia amb una renda que la situa molt per sota del llindar de la pobresa. Entre els setze pasos identificats aquest any per la FAO com els que tenen ms risc de patir una crisi alimentria, quatre es troben a la Banya dfrica: Etipia, Eritrea, el Sudan i Somlia. DIMENSIONS AMBIENTALS DE LA SOBIRANIA ALIMENTRIA A lfrica, potser ms que a daltres llocs, la relaci entre el dret a la conservaci i a ls dels propis recursos ambientals i el dret als aliments s clara, com tamb la influncia que en reben lestabilitat i la pau de grans rees del continent. La violaci daquests drets contribueix en gran mesura a fer del continent afric el lloc on es concentren la pobresa extrema i els conflictes. Pel que fa als indicis sobre la inseguretat alimentria, les darreres dades que shan fet pbliques per part de la FAO1 parlen clar: el 2009, a lfrica subsahariana, hi havia 265 milions de persones desnodrides, amb un increment de l11,75% respecte a lany anterior, una quantitat equivalent a aproximadament el 32% de la poblaci total. I la situaci de la Banya dfrica s especialment greu. En aquesta zona, les crisis ambientals sn de proporcions bbliques: la sequera que va abatre Etipia durant els anys setanta va provocar centenars de milers de vctimes i va tenir conseqncies fins i tot en lmbit poltic, ja que va determinar la caiguda de lempe--rador Hail Selassi i larribada dun rgim socialista que es proposava gestionar de manera diferent els recursos del pas. Tanmateix, aix va ser investit per lescassetat de mitjan anys vuitanta que va causar la mort dun m-ili de persones i va devastar tamb el Sudan, on va deixar ferides que encara no han cicatritzat. Al Sudan, regions senceres, com el Kordofan i el Darfur, es van desertitzar i subpoblar i encara avui continuen aix. Shi criaven camells i vaques a milions; actualment, encara desprs de 25 anys, el gruix del bestiar el constitueixen noms cabres i ovelles, amb una prdua de riquesa incalculable per a la poblaci local i el pas. A ms, lactual situaci climtica continua inestable, ja que sha trencat el ritme de successi de les estacions seques i les humides sobre el qual es basa leconomia i la supervivncia de prop del 80% de la poblaci: lagricultura que depn de les pluges i la ramaderia salvatge. Fa vuit anys tenia cent vaques i cent ovelles, explica Momena Ali, ramadera dEtipia central lany passat. Aix que lherba era tan alta que no es veia ni el bestiar. Desprs, la pluja va desaparixer i lherba va anar baixant, primer a un bra, desprs a un pam, desprs a un dit: ara ja no hi ha res. Per tant, no s casualitat que Meles Zenawi, el president etop, hagus rebut lencrrec de portar la presncia africana a la conferncia sobre el clima a Copenhaguen. Shi va endur la sollicitud de 45 mil milions de dlars anuals en inversions per part dels pasos contaminants per afrontar la situaci en els pasos que sn vctimes de la seva contaminaci. A canvi, va rebre la promesa, no el comproms, de 10 mil milions anuals. La conferncia no ha servit per obtenir cap dels objectius proposats. El document final, tres pgines signades per vint-i-sis pasos, ha estat comparat per un dirigent de Greenpeace amb un fullet turstic. Per les crtiques ms dures han arribat dels pasos africans. El delegat sudans ha comentat lacord proposat com una invitaci a lfrica a firmar un tractat sucida.

La FAO (Organitzaci de les Nacions Unides per a lAgricultura i lAlimentaci) s lagncia de lONU especialitzada en el suport a lagricultura i a la producci daliments al mn. Cada any publica un informe sobre la inseguretat alimentria, The State of Food Insicurity; lltim disponible, don shan extret les dades esmentades, es va fer pblic a Roma el 14 doctubre de 2009.

82

Els danys de lescalfament global sobre lecosistema dels pasos africans sn ben clars; aix, s evident que influeixen de manera important en el dret daquells pobles a la conservaci i a la utilitzaci dels seus propis recursos ambientals, especialment per produir els seus aliments. No obstant aix, els pasos contaminants no demostren cap voluntat de fersen crrec seriosament. De fet, als antics danys, shi afegeix un nou escarni: lacaparament de terra frtil per produir biocarburants. Segons un informe molt recent,2 els pasos europeus es trobarien al capdamunt de la llista, amb lobjectiu dutilitzar en transports i en el desenvolupament de les prpies economies almenys el 10% dels biocarburants lany 2020. El fenomen, conegut com a land grabbing, ha assolit tals proporcions que el director general de la FAO lha definit com una nova forma de colonialisme. Un estudi de lInternational Food Policy Institute 3 calcula que, a partir del 2006, es van vendre, o llogar per perodes llargussims, nou milions dhectrees de terra frtil africana a inversors estrangers per a produccions destinades a lexportaci; per a biocarburants, sen van utilitzar almenys cinc milions. Entre els pasos africans ms interessats pel land grabbing, hi trobem Etipia. Segons un informe publicat lany 2009,4 el govern etop hauria deixat disponibles entre 1,6 i 2,7 milions dhectrees per a inversions en el sector de

lagricultura per a lexportaci. Segons sembla, sutilitzaran per a la producci de biocarburants terrenys de parcs naturals per a la salvaguarda delefants. Pel que fa a la Banya dfrica, segueix el Sudan, que tamb s

productor detanol com a subproducte de lelaboraci de la canya per a la producci de sucre. La installaci, construda per una empresa brasilera i inaugurada el juny del 2009, est destinada a produir tant per al mercat intern com per a lexportaci. Un primer vaixell, directe al port de Rotterdam, amb una cr rega de cinc milions de litres detanol, sortiria ja a finals de desembre del 2009. Si s comprensible la recerca dinversions per al desenvolupament de leconomia dels mateixos pasos per part dels governs africans, menys comprensibles sn les decisions sobre la seva tipologia; decisions, altrament, fortament infludes per les dinmiques globals sobre les quals els pasos africans tenen ben poc control. Cal recordar que, mentre que han augmentat les inversions pbliques, no noms les privades, per al sosteniment de lagronegoci, han disminut drsticament els fons de la cooperaci internacional, destinats al desenvolupament agrcola bsic, per a la seguretat alimentria i la reducci de la pobresa del 80% de la poblaci

que viu de lagricultura de subsistncia. El director general de la FAO ha declarat diverses ve g a d e s : D i s p o s e m d e l s mitjans tcnics i econmics per fer desaparixer la fam del planeta, el que falta s una voluntat poltica ms forta per eradicar-la per sempre. s essencial invertir en el sector agrcola dels pasos empobrits, no noms per vncer la fam i la pobresa, sin tamb per garantir un creixement econmic generalitzat i, per tant, la pau i lestabilitat al mn. I, sobretot, la pau i lestabilitat als pasos africans. De fet, molts dels conflictes daquest continent tenen els seus orgens en la competici pels sempre escassos recursos. El land g ra bb i n g i l a d e g ra d a c i ambiental fruit de lescalfament global no noms limiten laccs a la terra, principal mitj de producci de gran part de la poblaci, sin que incideixen de manera important en equilibris molt delicats, com ls de les cada vegada ms escasses fonts daigua, en els traats de les rutes de transhumncia del bestiar, en els drets de pastura i en els drets dusdefruit tradicional dels diversos grups tnics que conviuen en territoris cada cop ms empobrits.5

Africa: Up for Grabs (Lfrica, a disposici de tothom) publicat per lorganitzaci ecologista Friends of the Earth (Amics de la terra), difs el 28 dagost de 2010.
3 4

Publicat el 2009.

Land Grab or Development Opportunity? (Acaparament de la terra o oportunitat de desenvolupament?). Produt per la FAO, la FIDA (Fons Internacional de Desenvolupament Agrcola) i lIIED (Institut Internacional de Medi Ambient i Desenvolupament).

La competici pels recursos naturals s una de les claus de lectura del conflicte del Darfur, que amaga els seus orgens en els anys vuitanta, quan la sequera va canviar drsticament la potencialitat productiva del territori, per tamb dels altres nombrosos conflictes oberts o subjacents i menys coneguts que colpegen els pasos de la Banya dfrica o de lfrica en general.

83

El cas de

Bangla Desh
UN PERFIL DEL PAS Bangla Desh s un pas petit a lest de lndia amb una poblaci numricament molt elevada que representa un dels casos de ms densitat dhabitants del mn. En una extensa zona una mica ms gran que el nord dItlia, hi viuen, de fet, 156 milions de persones, quasi el triple dels habitants dItlia i poc menys dels del Brasil (190 milions), la superfcie del qual s unes 73 vegades la del pas asitic. Bangla Desh s un dels pasos ms pobres del mn; segons lInforme de desenvolupament hum del 2009, est situat a la posici 140 per ndex de desenvolupament hum entre 177 pasos censats, amb un percentatge dalfabetitzaci daproximadament el 45%, un dels ms baixos del planeta. Aquest pas, des de fa poques dcades, constitueix un estat independent i deu el seu nom a Bengala, lrea histrica i geogrfica la part occidental de la qual pertany encara a lndia. Fins al 1947, el seu territori es trobava sota el domini colonial angls. Un cop obtinguda la independncia, el subcontinent indi es va dividir immediatament entre lndia (la part del territori majoritriament de religi hind) i el Pakistan (la part quasi completament musulmana). Al seu torn, durant alguns anys, el Pakistan estava subdividit en dues rees no contiges: el Pakistan occidental (al qual li correspon lestat que encara avui porta el seu nom) i el Pakistan oriental, lactual Bangla Desh, que va esdevenir independent el 1971 desprs duna guerra especialment sanguinolenta. Des de sempre, Bangla Desh basa la seva economia en lagricultura a la qual encara avui es dediquen dos teros de la poblaci. En el moment de la independncia i durant tota la dcada dels setanta, el govern del pas havia dut a terme un experiment de sobirania alimentria directa des de dalt, sense participaci popular.1 El govern, durant aquells anys, fomentava la formaci de cooperatives agrcoles a travs de la distribuci de llavors, fertilitzants i pesticides, a travs del control de les quantitats produdes i dels seus preus, a travs de subsidis molt elevats i duna forta protecci del mercat intern. Tot i laplicaci daquestes mesures, la diferncia entre la producci i la demanda de productes agrcoles sanava fent ms gran a mesura que passaven els anys, de manera que durant la dcada dels vuitanta, Bangla Desh va passar duna poltica agrcola de tipus socialista a una poltica orientada cap a les tendncies del mercat intern i internacional. Durant els anys noranta, la liberalitzaci va interessar fins i tot als altres sectors de leconomia i es va accelerar duna manera tan brusca que es va convertir en un exemple a escala mundial. Tanmateix, el canvi sembla haver beneficiat les grans multi-

s important recordar que la participaci popular en les decisions productives s un dels elements fonamentals de la nova concepci de sobirania popular, tal com sha anat perfilant desprs de la declaraci de la xarxa camperola Via Campesina a la cimera alternativa de Roma del 1996 (vegeu larticle De la seguretat a la sobirania alimentria).

84

nacionals i no la gent normal. Una de les conseqncies principals del procs de liberalitzaci va ser, de fet, la creixent dependncia de la importaci de productes agrcoles; actualment, Bangla Desh, encara que sigui un pas agrcola, no t cap control respecte als preus de molts dels productes alimentaris necessaris per a la vida quotidiana de la poblaci. Ja el 2005, abans dels problemes dels quals parlem en el pargraf segent, el nombre de persones que no podien comprar de manera regular els aliments bsics representava el 40% de la poblaci.

LA RELACI ENTRE ELS PROBLEMES AMBIENTALS I LA CRISI ALIMENTRIA Bangla Desh s histricament un pas amb un alt risc ambiental (aix com tamb ho s tota la costa de Bengala). Reza Karim viu a Dacca, la capital. Shi va traslladar de petit, fa una trentena danys, des dun poble de la costa. Era molt jove explica i ja la situaci sestava tornant difcil. Vam venir quan el meu pare va decidir buscar feina a la ciutat. Ara ja no tinc un poble on tornar. Molts dels llocs on jugava de petit han estat engolits pel mar. Vuitanta ciclons en 131 anys i milions de morts: el pas s al capdavant de la trista classificaci mundial en aquest tipus desdeveniments extrems. 2 Lany 2007, el cicl Sidr va

demostrar per ensima vegada limpacte que un esdeveniment natural desastrs pot tenir sobre un territori agrcola pobre. Les conseqncies en aquella ocasi van ser especialment greus a causa de la coincidncia amb dos altres desastres naturals i, sobretot, amb la crisi dels preus dels aliments que va esclatar uns mesos desprs. Mentre, duna banda, els ciclons i les inundacions reduen drsticament les collites, de laltra, la crisi alimentria mundial incrementava els preus dels productes agrcoles que necessitaven per a la importaci. Com sempre, el fenomen afectava sobretot els sectors ms dbils de la poblaci: duna banda, la manca duna efectiva xarxa de distribuci obstaculitzava larribada dels aliments en els indrets ms afectats; de laltra, lincrement dels preus afectava els productes ms sollicitats per les classes menys benestants. El creixement de la despesa per als productes alimentaris i la inflaci van provocar una rpida expansi de la pobresa: en tres anys, entre el gener del 2005 i el mar del 2008, el percentatge de pobres del pas (s a dir, daquells que no tenen diners per a lalimentaci bsica) va passar del 40% al 48%, lequivalent a 12,1 milions de persones ms.3 La difcil situaci ambiental i social es va agreujar per una srie de decisions discutibles. Per exemple, la reducci del bosc de manglars (el ms important del mn) per fer lloc a la criana de gambes dexportaci i la contaminaci de les aiges del golf a causa de les deixalles de les indstries van representar cops molt

durs per als equilibris ecolgics, amb efectes negatius fins i tot a escala social. Finalment, aquest panorama corre el risc dempitjorar a causa dels canvis climtics. Les dinmiques recents ja indiquen una tendncia negativa: la dcada 1997-2007 va experimentar un augment del 60% en relaci amb els desastres naturals. Laugment de les temperatures, la reducci de laigua potable i les modificacions del terreny pronostiquen escenaris especialment preocupants en pasos com Bangla Desh, on la major part del territori est situat a alades inferiors als vint metres sobre el nivell del mar. Si la temperatura del planeta continua augmentant als ritmes actuals, lany 2050 un ter del territori de Bangla Desh estar submergit i hi haur 30 milions de persones que seran prfugs climtics. Sense donar cap responsabilitat per les emissions de gas de lefecte dhivernacle que sn lorigen dels canvis climtics. Un ciutad de Bangla Desh produeix de mitjana 0,2 tones de CO2 lany, res comparat amb les 20 tones dun ciutad dels Estats Units. El model de producci dels aliments a escala global corre el risc dempitjorar els danys ecolgics (vegeu lar ticle Aliments i problemes ambientals globals) i els danys ecolgics poden dificultar encara ms laccs als aliments. Bangla Desh s un exemple evident daquesta dinmica.

Font: Informe sobre el cicl Sidr 2007, Bangla Desh, per Ashutosh Mohanty. Lesdeveniment ms important es va registrar el 12 de novembre de 1970 quan un cicl va destruir les costes del pas, amb vents que bufaven a velocitats superiors als 222 km/h, i va causar oficialment 500.000 morts (per b que altres fonts parlen de ms del doble).
3

Font: Social Watch 2009.

85

Com a conclusi, un

joc sobre la sobirania alimentria

INSTRUCCIONS PER AL PROFESSOR Aquest joc est destinat a lescola secundria i es pot utilitzar com a instrument de verificaci dels coneixements1. Els dividir lalumnat en quatre grups i a cada grup se li donar una fotocpia daquesta prova. Disposaran de tres quarts dhora de temps per respondre-la. Naturalment, guanyar el grup que encerti el major nombre de respostes. Per facilitar la relaci amb la resta del recull, cada pregunta porta la referncia a larticle al qual correspon. PREGUNTES 1) (LA FAM): Quina s la diferncia entre desnutrici i malnutrici? a) Cap, els dos termes tenen significats similars. b) Una persona malnodrida ingereix menys de 2.400 calories al dia, mentre que una persona desnodrida ningereix menys de 2.000. c) La persona desnodrida no ingereix les quantitats de calories suficients, mentre que la malnodrida no ingereix els principis nutritius necessaris. 2) (DE LES ZONES RURALS ALS SUBURBIS URBANS): Quin s el motiu principal pel qual al mn hi ha 180.000 persones al dia que migren de les zones rurals a les grans ciutats? a) La quantitat de llocs de treball que ofereixen les grans ciutats. b) La pobresa i la manca de serveis (sanitat, educaci, etc.) a les zones rurals. c) La voluntat per part dels estats de modernitzar les prpies economies. 3) (MALA QUALITAT DELS ALIMENTS) Quina s la causa principal dels escassos poders nutritius de la fruita i la verdura que es ven als supermercats? a) Lexcessiva explotaci dels terrenys agrcoles don els supermercats compren els productes i els temps massa accelerats de maduraci de la fruita i la verdura. b) Ls dantibitics en el conreu de la fruita i la verdura destinada als supermercats. c) La presncia dorganismes genticament modificats (OGM) als prestatges de venda de fruita i verdura dels supermercats. 4) (ALIMENTS I PROBLEMES AMBIENTALS GLOBALS) Quina de les segents afirmacions s certa? a) Lagricultura s responsable de la utilitzaci d'aproximadament els dos teros de l'aigua dola a escala mundial. La indstria, malgrat el gran s daigua per al refredament de les installacions (sen necessita, per exemple, una mitjana de 400.000 litres per a cada autombil) nutilitza menys que lagricultura. b) El nombre de plantes comestibles conreades augmenta amb els anys. Sha passat dun nombre limitat al voltant dels anys seixanta a una gran varietat actual. c) La indstria i els usos domstics (cuinar, rentar, beure, etc.) sn els responsables dels aproximadament dos teros del consum d'aigua mundial, l'agricultura s la responsable de l'altre ter. 5) (ELS ALIMENTS SESTAN TRANSFORMANT) Indica quina daquestes afirmacions s falsa. a) Si es destinessin als homes i a les dones els cereals que actualment sutilitzen per alimentar el bestiar, es podrien alimentar 2.500 milions de persones. b) La ramaderia bovina produeix ms contaminaci de gasos de lefecte dhivernacle que tot el trnsit automobilstic del mn.

Per a la verificaci dels coneixements previs es poden excloure algunes de les preguntes ms tcniques.

86

c) La ramaderia bovina s la principal responsable de la reducci de boscos a Europa. 6) (EL PREU DELS ALIMENTS) Els aliments varien de preu principalment per: a) El cost dels transports internacionals. b) El cost del metre quadrat de terra conreable. c) Les evolucions tecnolgiques i les accions dels especuladors. 7) (ELS ALIMENTS AL MERCAT INTERNACIONAL) La quantitat daliments que es ven al mercat mundial respecte al total conreat s: a) Equivalent a aproximadament el 10%. b) Equivalent a aproximadament la meitat. c) Equivalent a poc menys dun ter. 8) (DE LAGRICULTURA FAMILIAR A LAGRICULTURA INDUSTRIAL) Quina de les afirmacions segents s falsa? a) Amb els mateixos metres quadrats conreats, lagricultura familiar a petita escala produeix ms respecte a lagricultura industrial. b) Amb els mateixos treballadors, l'agricultura industrial produeix ms respecte a l'agricultura familiar a petita escala. c) Amb els mateixos recursos, lagricultura industrial produeix ms respecte a l'agricultura familiar a petita escala. 9) (BIODIVERSITAT, LLAVORS I OGM) Els defensors dels organismes genticament modificats (OGM) afirmen que fa molt temps que el gnere hum modifica les plantes alimentries per adaptar-les millor a les seves prpies necessitats. a) s cert. b) s fals. Quasi totes les evolucions de les plantes alimentries shan produt a travs desdeveniments casuals, el gnere hum noms ha decidit de continuar conreant les plan-

tes que eren ms idnies grcies a lacci de la natura. c) s cert, per mentre que en el passat les modificacions s'han produt a travs de l'encreuament d'organismes complets que pertanyien a espcies similars, en el cas de la tecnologia OGM, el pas s'ha realitzat: i) mitjanant modificacions a cadascuna de les parts de lADN del genoma de la planta que cal millorar; ii) introduint a la planta gens provinents despcies diferents (en alguns casos completament d'origen animal i no vegetal). 10) (LA REVOLUCI VERDA) La revoluci verda s: a) Un procs de mecanitzaci de lagricultura (mitjanant la difusi de tractors i altres mquines) que va comenar a establir-se abans del 1940. b) Un procs de selecci de plantes que produeix una collita ms abundant respecte a les tradicionals, difs sobretot a Mxic i al sud-est asitic a partir del 1960. c) Un procs de modificaci de les plantes per fer-les ms resistents a parsits i malalties, procs inicial a finals dels anys noranta grcies a ls dels organismes genticament modificats (OGM). 11) (SOBIRANIA ALIMENTRIA, UNA IDEA QUE NEIX DE SOTA) Quina de les segents definicions sembla ms apropiada per expressar la idea de sobirania alimentria? a) Un sistema agrcola en el qual tots els aliments es produeixen a dins del pas on es vendran i es consumiran. b) El dret del pobles a mantenir i desenvolupar les seves capacitats de producci de la prpia alimentaci bsica tot respectant les diverses especificitats tcniques i culturals. c) El dret dels pasos del Sud global a exportar els seus aliments al Nord global sense estar exposats a impostos i altres lligams.

SOLUCIONS (cal tapar-les quan es faci la fotocpia): 1=c; 2=b; 3=a; 4=a; 5=c; 6=c; 7=a; 8=c; 9=c; 10=b; 11=b

87

Per a una geografia

dels aliments
de Matteo Jucker Riva

Aquests mapes geogrfics mostren com els problemes de la producci, la distribuci i el consum daliments que hem analitzat en els articles anteriors des de lptica de la sobirania alimentria presenten problemes diferents en els diversos pasos del mn. Mitjanant dades relacionades amb la salut pblica, leconomia, el medi ambient i lagricultura i reagrupant-los per tema ha estat possible crear els mapes que ofereixen punts de reflexi sobre el mn i sobre els problemes relacionats amb la sobirania alimentria, sense pretendre esgotar, fins i tot geogrficament, un argument tan ampli i amb tantes implicacions. Les informacions que shan utilitzat per crear aquests mapes temtics provenen principalment dels bancs de dades dorganismes supranacionals com les Nacions Unides (base de dades UNStat), lOrganitzaci per a lAgricultura i lAlimentaci (bases de dades FAOstat i Aquastat), el Banc Mundial (base de dades WBdata) o lOrganitzaci Mundial de la Salut (base de dades WHOstat).

Per poder comparar factors tant diferents entre ells ha estat necessari reagrupar-los per temes i utilitzar una operaci matemtica anomenada normalitzaci, la qual permet assignar un valor (0 per al pas amb el millor valor i 1 per al pas amb el pitjor valor) per a cada pas i per a cada indicador. La mitjana dels valors normalitzats constitueix el valor del pas al final de la representaci del mapa temtic. Com sutilitza? s difcil representar mitjanant noms alguns colors la complexitat del mn i la rellevncia dels problemes els quals tractem en aquest recull didctic. Per evitar una simplificaci excessiva, hem decidit dividir els pasos en dos grups (que podem anomenar de manera molt general pasos rics i pasos pobres), basant-nos en els valors per pas traats per lndex de desenvolupament hum (IDH) elaborat i proposat per part de les Nacions Unides. Per a cada grup de pasos, el tema del mapa s el mateix, per canvien les dades preses en consideraci perqu sn pasos amb un desenvolupa-

ment molt diferent. Els dos grups s'han distingit amb colors diferents, amb una tonalitat ms clara per als que tenen una millor puntuaci i amb una tonalitat ms fosca per als que tenen una puntuaci pitjor. La divisi en dos blocs ha facilitat la possibilitat de classificaci, tot i que la visi que en sorgeix s'ha de considerar parcial. Tant per lelecci de les dades com per la modalitat datribuci dels punts, aquests mapes ofereixen uns punts de reflexi ms que no pas resultats vlids universalment. Aquest s el sentit amb el qual shaurien dutilitzar: un instrument de lectura geogrfica dels problemes lligats a la producci, la distribuci i el consum daliments a escala mundial. Els grfics de radar, presentats per al millor i el pitjor pas per a cada mapa i per a alguns casos destudi especfics tractats en els altres articles, permeten, juntament amb les taules de dades estadstiques, comprendre com els diversos factors contribueixen a la puntuaci final del mapa i ofereixen una visi ms detallada de lanlisi que ha portat a la representaci geogrfica.

88

1 - EL MODEL ALIMENTARI

LLEGENDA ptim Bo Mitj Dolent Molt dolent

Tal com hem vist en els articles daquest recull, en els pasos considerats pobres (sovint sutilitza tamb el terme Sud global), la inseguretat alimentria s un problema ms que actual, que afecta quasi la meitat de la poblaci mundial. La manca duna alimentaci adequada en quantitat i en qualitat determina la manifestaci dun dficit del creixement i la proliferaci de malalties incls mortals. Fins i tot en els pasos considerats rics, el model alimentari prevalent, basat en un consum daliments excessiu i equivocat, comporta sovint un desequilibri nutritiu que provoca malalties com lobesitat, la diabetis i les patologies cardiovasculars. Al final daquest mapa temtic, les dades preses en consideraci per als pasos anomenats pobres es refereixen a la prevalena de persones malnodrides (S1.1) i al dficit de calories respecte a la necessitat mitjana d'un jornaler (S1.2). Per als pasos rics sha considerat el consum de greixos animals (principal font de desequilibri alimentari, N1.1) i la prevalena de persones amb sobreps (N1.2).

1 MODEL ALIMENTARI: Pasos rics

Repblica Txeca Mitjana Jap

1 MODEL ALIMENTARI: Pasos pobres

Repblica Democrtica del Congo Mitjana Veneuela

89

2 - ALIMENTS I ECONOMIA

La producci, la distribuci i el consum d'aliments sn essencials per a la supervivncia i el benestar dels pobles. Tal com s'ha vist, per, de vegades aquestes activitats van ms encaminades cap al benefici del mercat mundial que no pas cap al benestar de tots. En aquest mapa temtic, s'ha intentat reagrupar els indicadors capaos de donar una idea d'aquesta distorsi i de com es manifesta en el mn. En els pasos pobres, que tenen dificultat de mitjans per alimentar les seves poblacions, lagricultura sempre es dedica ms a la producci de fibra, agrocarburants i altres productes no comestibles (S2.1), o b a lexportaci cap als pasos rics (S2.2). Daltra banda, encara ms que en els pasos rics, la desigualtat a l'accs als aliments (N2.3) s rellevant. En els pasos rics, que en general poden produir els aliments necessaris per a lalimentaci de la seva poblaci, es prefereix importar productes a un preu menor (sovint per part dels pasos ms pobres amb escassetat daliments, N2.1). La distribuci dels productes alimentaris, subjecta a la lgica del guany, s sovint ineficient i comporta un malbaratament enorme dels aliments (N2.2). Per acabar, els aliments es preparen de manera insalubre i es distribueixen d'una manera que provoca grans malbarataments i despeses d'energia i de recursos (S2.3).

2 ALIMENTS I ECONOMIA: Pasos rics

EUA Mitjana Luxemburg

2 ALIMENTS I ECONOMIA: Pasos pobres

Veneuela Mitjana Xina

90

3 - INDUSTRIALITZACI DE LAGRICULTURA

L'agricultura, com totes les fases que estan relacionades amb la producci i la distribuci daliments, rep la influncia del mercat i de la necessitat de maximitzar el benefici o les rendes dels qui hi treballen. Per aquest motiu, existeixen tendncies que volen fer que lagricultura sigui cada vegada ms una monocultura intensiva, amb la conseqent utilitzaci slida de maquinria, productes qumics i llavors seleccionades, sense tenir en compte les necessitats de les poblacions locals o la sostenibilitat del medi ambient (vegeu tamb el mapa temtic nm. 4). Per aquest mapa temtic, el primer indicador escollit s la diversitat de la producci agrcola (S3.1 i N3.1). En els pasos rics, i encara ms en els pasos pobres, la monocultura empobreix el terreny i el paisatge, crea dependncia de la importaci de productes alimentaris i fa que lactivitat agrcola sigui ms vulnerable. En els pasos rics, l'agricultura s un sector econmic cada vegada ms marginal. Fins i tot a causa de la industrialitzaci de les prctiques agrcoles, sabandonen les zones rurals amb la conseqent degradaci del territori. Sentra en un cercle vicis en qu per produir aliments cada cop es fan ms necessries les mquines i els components qumics (en resum, industrialitzaci de les tcniques agrcoles) que al seu torn provoquen una disminuci del nombre dagricultors, aix com tamb danys ambientals (N3.2).

3 INDUSTRIALITZACI DE LAGRICULTURA
Shara Occ. Mitjana Madagascar

3 INDUSTRIALITZACI DE LAGRICULTURA: Pasos rics

Bahrain Mitjana Cuba

91

4 - PROBLEMES AMBIENTALS

Produir aliments, sobretot mitjanant les tcniques modernes (vegeu el mapa temtic nm. 3), comporta una forta utilitzaci dels recursos naturals i pot provocar greus danys ambientals si es fa seguint mtodes no sostenibles. En aquest mapa temtic, hem recollit alguns indicadors que ofereixen una idea del consum de recursos i de la contaminaci ambiental que provoca lagricultura. Els dos primers indicadors, vlids per tots dos grups de pasos, estan relacionats amb ls de pesticides (N4.1 i S4.1) i el volum de consum de laigua per a ls agrcola (N4.2 e S4.2). Per als pasos pobres, la terra llaurable representa de vegades un recurs que sexhaureix (S4.3). Aix comporta un fort dany per al medi ambient i un conseqent augment dels desastres naturals i una reducci de la productivitat del sl. En els pasos rics, ls excessiu de maquinria (S4.3) augmenta leficincia i el benefici de l'activitat agrcola, per compromet els sls, transforma el paisatge i augmenta el consum d'energia, aix com l'emissi de dixid de carboni, amb els conseqents danys per al medi ambient i per al clima tamb a escala global.

4 PROBLEMES AMBIENTALS: Pasos rics EUA Mitjana Islndia

4 PROBLEMES AMBIENTALS: Pasos pobres Territoris Palestins Ocupats Mitjana Bulgria

92

Materials per a
BIBLIOGRAFIA AA.VV., LEuropa e il ritorno dei contadini Jaca Book, 2010 AA.VV., Gasp. Gruppi di acquisto solidale e partecipativo Edizioni Punto Rosso I tascabili, 2009 AA.VV., Questione agraria e globalizzazione quad. Alternatives Sud Edizioni Punto Rosso, 2004 Walden Bello, Le guerre del cibo Nuovi Mondi, 2009 Fabio Bertapelle, Semi di giustizia. I semi come bene comune, Emi, 2010 Fabio Bertarelli, Ascolta i campi di grano. I misfatti dellindustria agroalimentare e lalternativa del cibo naturale intero, Emi, 2008 V. Bini, M. Vitale Ney, Piatto pieno, piatto vuoto. Prodotti locali, appetiti globali, Franco Angeli, 2010 R. Bocci, G. Ricoveri, Agri-Cultura. Terra lavoro ecosistemi, Emi, 2006 Jos Bov, Il mondo non vendita. Agricoltori contro la globalizzazione alimentare, Feltrinelli, 2001 M. Buono, P. Riccardi, Il Mondo alla rovescia, Edizioni per la Decrescita Felice, 2009 M. Bruni, E. Gentile, A. Loi I dieci anni che sconvolsero lagricoltura. Dai protezionismi alla globalizzazione: cos cambiata la mappa dei mercati mondiali, Edagricole, 2010

laprofundiment
Andrea Calori, Coltivare la citt, Altreconomia, 2009 Stefano Carnazzi, 100 domande sul cibo. Manuale di sopravvivenza tra il supermercato e la tavola, Edizioni Ambiente, 2009 Vanni Codeluppi, Il potere del consumo. Viaggio nei processi di mercificazione della societ, Bollati Boringhieri, 2003 Luca Colombo, Fame, produzione di cibo e sovranit alimentare. Jaca Book, 2002 L. Colombo, A. Onorati, Diritti al cibo! Agricoltura sapiens e sovranit alimentare, Jaca Book, 2009 Paolo C. Conti, La leggenda del buon cibo italiano, Fazi, 2008 Marinella Correggia, Il cuoco leggero Altreconomia, 2010 William F. Engdahl, I semi della distruzione. AgriBusiness. Dal controllo del cibo al controllo del mondo Arianna, 2010 Roberto Fanfani, Il sistema agroalimentare in Italia. I grandi cambiamenti e le tendenze recenti, Edagricole, 2009 Feliper Fernndez-Armesto, Storia del cibo Bruno Mondadori, 2010 Alessandro Franceschini, Riprendiamoci la terra. Altreconomia, 2009 Andrews Geoff, Slow Food, Una storia tra politica e piacere, Il Mulino, 2010 A. Guolo, Gian O. Bison, Uomini e carne. Un viaggio dove nasce il cibo Franco Angeli, 2009 Marvin Harris, Buono da mangiare Einaudi, 1990 Giuliana Lomazzi, ABC dellalimentazione naturale Terra Nuova Edizioni, 2007 L. Martinelli, A. Messina Terra e libert. La questione agraria in America Latina, Emi, 2005 (srie Crescendo) Massimo Montanari, Il cibo come cultura Laterza, 2004 Erik Orsenna, Viaggio nei paesi del cotone Ponte alle Grazie, 2007 Carlo Petrini Buono, pulito e giusto. Principi di nuova gastronomia, Einaudi, 2005 Terra Madre Giunti - Slow Food, (llibre + DVD), 2009 Wilma Beretta Podini (a cura di), Il nuovo Fame e squilibri internazionali. Bulgarini, 2003 Patel Raj, I padroni del cibo Feltrinelli, 2008 Silvia Prez Vitoria, Il ritorno dei contadini, Jaca Book, 2007 Michael Pollan, Il dilemma dellonnivoro, Adelphi, 2008 In difesa del cibo Adelphi, 2009 Jeremy Rifkin, Ecocidio. Mondadori, 2002 Vittorio Rinaldi, Anatomia della fame, Altreconomia, 2010

93

Claudio Rispoli, Cibo: le cose da sapere. Manuale di sopravvivenza fra il supermercato e la tavola, Edizioni Ambiente, 2009 Paul Roberts, La fine del cibo, Codice Edizioni, 2009 Patrizia Rodi, Mediamondo. Viaggio attraverso le comunicazioni di massa, Lupetti, 2010 Francesca Roiatti, Il nuovo colonialismo, caccia alle terre coltivabili, Universit Bocconi (srie Itinerari), 2010 W. Sachs, T. Santarius, Commercio e agricoltura. Dallefficienza economica alla sostenibilit ambientale, Emi, 2007 Guido Sali, Agricoltura, commercio e sovranit alimentare. Una sintesi impossibile? a S. Bocchi, C. Fiamingo, Alimentazione. Edizioni Codex, 2010 Andrea Segr, Politiche per lo sviluppo agricolo e la sicurezza alimentare, Carocci 2008 S. Serra, M. Zuppiroli, Il commercio dei cereali. Conoscere il funzionamento per interpretare le dinamiche, Edagricole, 2010 Vandana Shiva, Le guerre dellacqua, Universale Economica Feltrinelli, 2004 Il mondo sotto brevetto. Feltrinelli, 2002 Ritorno alla terra. La fine dellecoimperialismo Fazi, 2009 Campi di battaglia, biodiversit e agricoltura industriale Ed. Ambiente, 2009 P. Singer, J. Mason, Come mangiamo. Le conseguenze delle nostre scelte alimentari, Il Saggiatore, 2007

Tom Standage, Una storia commestibile dellumanit, codice ed., 2010 Tavolo per la Rete italiana di economia solidale, Il capitale delle relazioni, Altreconomia, 2010 Stuart Tristam, Sprechi. Il cibo che buttiamo, che distruggiamo, che potremmo utilizzare Bruno Mondadori, 2009 Ettore Tibaldi, Cibo e Africa. Agroecologia di un continente, Slow Food, 2006 Jan Van der Ploeg, I nuovi contadini. Agricoltura sostenibile e globalizzazione, Donzelli, 2009 Jean Ziegler, La fame nel mondo spiegata a mio figlio Il Saggiatore tascabili, 2010

Federdistribuzione, Mappa del sistema distributivo italiano, a www.federdistribuzione.it Grain, Le mani sulla terra, Guerre&Pace, nmero 153, abril/maig 2009 Stefano Liberti, I privati della terra, Il Manifesto, 6 de juny de 2010 Mani Tese (a cura de): Gli equilibri della fame. La cooperazione la risposta? (Actes del congrs de Riva del Garda, 1 i 2 de novembre de 2008) Sophia Murphy, La crisi alimentare globale, in Rapporto Social Watch, Terre di Mezzo, 2009 Quaderni di Alternatives Sud, Il potere delle transnazionali, Edizioni Punto Rosso, 2003 Federico Rampini, Pechino conquista i granai dEuropa, La Repubblica, 11 de maig de 2008 Scritto e mangiato, Suplements sobre alimentaci al lloc del Manifesto, www.ilmanifesto.it/archivi/ supplementi/ Terra Terra! (agenda del Manifesto): www.ilmanifesto.it/ archivi/terra-terra/ World Bank (2008), World Development Report 2008: Agriculture for Development REVISTES Altreconomia www.altreconomia.it Le Monde Diplomatique www.monde-diplomatique.it Manitese www.manitese.it/periodico-manitese Strumenti Cres www.manitese.it/ strumenti Terra Nuova www.aamterranuova.it Valori www.valori.it

ARTICLES I INFORMES
approfondimenti

Carlos Amorin, Gli affamati aumentano, Guerre & Pace, nmero 153 abril/maig 2009 Coop Ancc, In bocca al lupo. La pubblicit e i comportamenti alimentari dei ragazzi, a www.e-coop.it Pietro Danise, Il punto sulleducazione scientifica. Strumenti CRES nm. 47 FAO (2006), The livestock long shadow FAO (2006), Food aid for food security? FAO (2007), Paying farmers for environmental services FAO (2008), The state of food and agriculture. Biofuels: prospects, risks and opportunties. FAO (2009), The state of food insecurity in the world FAO (2009), The State of food and agriculture. Livestock in the balance

94

95

96