prova grau elemental

Nom 1r cognom 2n cognom NIF/NIE Localitat de la prova

Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci

Instruccions
El quadern dexamen i la plantilla de respostes, amb les seues dades identificadores, aix com el DNI o un altre document didentificaci, han destar visibles durant tota la prova. En este quadern dexamen es presenten: Els enunciats de totes les qestions relatives a les rees de comprensi i destructures lingstiques. Els textos corresponents a lrea de comprensi lectora. Lespai per a esborrany de lrea dexpressi escrita. Lescrit definitiu ser el de la plantilla de correcci.

TRASLLAT DE RESPOSTES A LA PLANTILLA RECORDE: totes les respostes shan de traslladar a la plantilla.
En la plantilla de respostes escriga amb bolgraf blau o negre, i no use corrector lquid o dun altre tipus. La seua plantilla de respostes est personalitzada. Com que noms nhi ha una, s molt important que no cometa errors quan trasllade les respostes a la plantilla. Assegures que el nmero de pregunta correspon a la del quadern dexamen. Indique la resposta correcta marcant una X dins de la casella corresponent. Les preguntes poden deixar-se en blanc o amb una nica opci marcada.

Si hi ha ms duna opci marcada, la resposta es considerar errnia.

Si sequivoca i vol anullar una resposta ja marcada, ratlle completament la casella equivocada i marque amb una x la nova resposta.

Si sequivoca i vol recuperar una resposta que ja havia anullat, faa un cercle al voltant de la casella.

rea de comprensi
Llija el text segent i pose una creu en la casella corresponent a cada enunciat segons que siga verdader (V) o fals (F).

Penyagolosa
El Parc Natural del Penyagolosa s un nucli muntanys elevat i ben conservat, enclavat en el Sistema Ibric, que sha constitut en un referent cultural molt arrelat en la tradici valenciana. Culmina als 1.813 m en el cim del Penyagolosa, des don es domina una bona part de les terres de les comarques venes. Ubicat en els ltims contraforts del Sistema Ibric, en el masss del Penyagolosa confluxen i sencreuen diversos ambients geolgics, biolgics, culturals i socials. Esta terra de transici entre els pobles dinterior i els del litoral impregna el carcter dels pobladors, acostumats a un clima difcil. Hi ha abundncia de vestigis dels pobles que lhan habitat, com ara restes de poblaments ibrics o calades romanes. El santuari de Sant Joan de Penyagolosa mereix una visita imprescindible. s un antic convent, integrat per un conjunt arquitectnic destil neoclssic del segle XVIII, construt sobre unes runes anteriors. Cada any s lescenari de diverses celebracions, com per exemple la romeria dels pelegrins de les Useres, o les daltres poblacions situades al voltant del masss. Tamb sha de destacar, pel seu inters histric i cultural, el patrimoni vinculat al medi rural tradicional, conformat pels masos i les edificacions relacionades amb estos (pallers, eres, corrals, etc.). Aix mateix, cal destacar les construccions fetes de pedra seca, com ara els marges i les parets, que formen part del paisatge habitual deste espai natural. La gran biodiversitat que podem trobar al Penyagolosa t fonamentalment el seu origen en la combinaci dels climes continental i mediterrani. La vegetaci del parc natural varia en funci de laltitud i del tipus de terreny; s freqent trobar pins de diverses espcies, roures i teixos. Entre la fauna destaquen les grans aus rapinyaires dirnes i nocturnes, com lguila reial i el duc; i mamfers com el gat salvatge, el teix, la cabra salvatge i el cabirol. Menci a banda mereixen la rata penada de cova i la sargantana de paret, que mantenen al Penyagolosa una de les ms importants poblacions del territori valenci.

Amb 1.813 m, el punt ms alt del Parc Natural del Penyagolosa s el Sistema Ibric. En este territori no hi ha evidncies de presncia humana fins al segle XVIII. En el santuari neoclssic de Sant Joan de Penyagolosa tenen lloc diferents celebracions al llarg de lany. Les construccions de pedra seca sn un element paisatgstic caracterstic deste espai natural. La fauna est formada per aus rapaces com ara el teix, el cabirol, el duc i lguila reial.

Llija el text segent i marque la resposta ms adequada per a cada enunciat.

Arrs mels amb bolets i llagostins

Ingredients per a 4 comensals 400 g darrs bomba, 2 tomaques grans, 1 ceba, 2 grans dall, bolets (100 g de fredolics i 1 cullerada de trompetes de la mort en pols o, si en teniu de fresques, millor encara), 1 fulla de llorer, 1 l daigua, safr en bri, pebre negre acabat de moldre, 1 brot de romer, 1 pessic de sucre, oli doliva i sal. Preparaci Renteu els llagostins, peleu-los i conserveu-ne la molla. Els caps i les pells els usarem per a preparar el caldo: per a fer-lo, poseu-los en una cassola amb laigua, mitja ceba pelada partida en dos o tres trossos, la fulla de llorer, un poc de pebre i sal. Una vegada que trenque el bull, abaixeu el foc i deixeu-ho coure cosa de 20 o 30 minuts. Retireu la fulla de llorer, coleu el caldo i reserveu-lo. Piqueu la resta de la ceba, peleu i piqueu els grans dall, ratlleu les tomaques, netegeu els bolets i comenceu a fer el sofregit. Si teniu una cassola de test ser ideal; si no, useu-ne una de semblant amb vores un poc altes. Aboqueu a la cassola un bon raig doli i sofregiu la ceba. Quan comence a enrossir-se, incorporeu lall i, al cap duns minuts, la tomaca. Per a acabar el sofregit, afegiu pebre acabat de moldre, un pessic de sucre i sal. Quan la tomaca es redusca un poc, incorporeu els bolets, ofegueu-los un parell de minuts i incorporeu larrs. El sofregiu un parell de minuts mentres el remeneu amb una cullera de fusta perqu absorbisca tots els sabors, i aboqueu el caldo, incorporeu el romer i el safr en bri. Deixeu-ho coure uns 8 o 10 minuts i incorporeu els llagostins pelats. Quan passen tres minuts ms, larrs ha destar al punt i quedar encara un miqueta de caldo. Apagueu el foc i serviu el plat immediatament.
6 Pel que fa als bolets deste plat... a) b) c) 7 se nhan de posar de tres classes diferents. cal posar una cullerada de fredolics i 100 g de trompetes de la mort. val ms posar les trompetes de la mort fresques que en pols.

Per a preparar el caldo... a) b) c) cal deixar-lo al foc uns 20 o 30 minuts. shan dusar tots els llagostins sencers. hem desperar a afegir larrs.

Entre els ingredients del sofregit hi ha... a) b) c) oli doliva, ceba, una fulla de llorer, tomaca. ceba, oli, all, tomaca, pebre, sucre i sal. tomaca, oli, ceba, romer i safr.

Quan incorporem larrs al sofregit... a) b) c) el menegem amb una cullera de fusta, ja que este utensili absorbix els sabors. de seguida sha dafegir el caldo. al cap de dos minuts, abocarem el caldo i incorporarem el safr.

10

Larrs sha de servir... a) b) c) quan estiga al punt i ja no quede gens de caldo. tan bon punt com sapague el foc. quan encara hi ha molt de caldo.

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta.

Lxic i semntica
11. He de comprar piles per al __________ a distncia del televisor. a) comando b) comandament c) mnec 12. Poden permetre's fer un __________ llarg a la platja: des de juny fins a setembre. a) estiueig b) veraneig c) estament 13. Qu significa la paraula "vinent"? a) Que ve. b) Que viu. c) Que s'hi veu. 14. L'altre dia hi hagu una tronada i tamb va __________. a) apedregar b) empedregar c) granissar 15. Podeu connectar l'aire __________? a) encondicionat b) acondicionat c) condicionat 16. __________. En el basquetbol, crcol i xarxa en qu cal fer entrar la pilota. a) basquet b) cistella c) cove 17. Els semfors regulen el __________ del carrer. a) trfic b) trfec c) trnsit 18. Encara recorde la __________ de matemtiques de la meua escola! a) mestra b) majordoma c) mestressa 19. Qu significa l'expressi "tallar l'abadejo"? a) Acabar all que no conv. b) Netejar el peix. c) Ser el qui porta la iniciativa. 20. La __________ pertany a la mateixa famlia que els salmons. a) truja b) truita c) trutxa 21. He contractat __________ de vida. a) una assegurana b) un segur c) una assegurada

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta.

Lxic i semntica
22. __________. Cantar les notes d'una partitura musical. a) lletrejar b) dissenyar c) solfejar

Morfologia i sintaxi
23. Quan __________ de classe, anir al cine. a) eixca b) ixa c) isca 24. Considere ms interessant que __________ ell la carta de recomanaci. a) escriga b) escriva c) escriua 25. Quan __________ hages anat, continuar llegint el llibre. a) te n' b) te'n c) t'en 26. En la reuni pot prendre la paraula __________ dels assistents. a) quansevol b) qual se vol c) qualsevol 27. Heu d'ordenar l'habitaci. __________ immediatament! a) Feu'ho b) Feu-ho c) Fe-ho 28. Les xiquetes estan tan contentes perqu ja __________ han donat els regals. a) els b) lis c) les 29. Dem __________ la nit no pense eixir de casa. a) amb b) a c) quan 30. Ens reclamava que li __________ que no havem sigut nosaltres. a) prometrem b) prometrem c) prometerem 31. S'ha de torcar __________ de la taula de ___________. a) el pols / l'alcaldessa b) la pols / l'alcaldesa c) la pols / l'alcaldessa 32. Els __________ del meu ve sn molt __________. a) gossos / lletjos b) gossos / lleig c) gos / lleigs

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta.

Morfologia i sintaxi
33. Per a beure, va demanar un __________ de cervesa. a) tres b) terci c) ter 34. La vena no m'ha donat sal, ja que no li'n quedava __________. a) gens b) cap c) res 35. Si jo __________ la llar, prepara tu el sopar. a) encn b) encenc c) encenga 36. Les seues propostes __________ idees noves resulten absurdes __________ horroroses. a) e / u b) e / o c) i / o

Normativa ortogrfica
37. El color __________ del cel ha __________ i ha passat a ser gris. a) blavs / cambiat b) blavs / canviat c) blaus / canviat 38. Has arribat al lloc pel cam ms __________. a) llarq b) llarc c) llarg 39. Aquell viatge li feia molta __________ i, per aix, estava tan __________. a) illusi / feli b) illusi / felli c) ilusi / feli 40. Eixa __________ s molt __________ trobar-la a l'estiu. a) erba / abitual b) herva / havitual c) herba / habitual 41. Hem quedat de veure'ns __________. a) a l'ixida de l'estadi b) a la eixida del estadi c) a l'eixida de l'estadi 42. Com s'escriu en lletres la quantitat 25.412 monedes? a) vinticinc mil quatre centes dotze b) vint-i-cinc mil quatre-centes dotze c) vint i cinc mil quatre-cents dotze 43. Quina s la paraula que est ben separada sillbicament? a) ar-ros-sar b) me-tge c) a-llun-yar

rea dexpressi escrita

Trie una de les dos propostes segents (mnim de 100 paraules).
1. Descriga la casa on li agradaria viure. 2. Escriga una carta o un correu electrnic a un familiar que viu lluny i conte-li qu ha fet durant lltima setmana.

CONVOCATRIA 2009 / JUNY

GRAU ELEMENTAL

CONVOCATRIA 2009 / JUNY

GRAU ELEMENTAL

El poder del cos

Aprimar-se amb salut

A vegades utilitzem un gest en compte duna paraula o fem un dibuix amb les mans per a complementar el que diem. Per exemple, usem els dits ndex i cor de les dos mans per a dibuixar en laire el senyal de les cometes o donem colpets en el rellotge per a indicar que arribem tard. Este tipus de gestos sinclourien dins del que es coneix com a llenguatge corporal, un llenguatge que s molt utilitzat en la parla diria de les persones, tant de manera voluntria i conscient com inconscientment. La postura del cos, els gestos, lexpressi de la cara, aix com la mirada i el somriure sn alguns dels mitjans que tenim per a expressar-nos. Per s precisament lexpressi de la cara, i dins desta el somriure, la ms destacable, ja que ens permet mostrar molts estats dnim i emocions. Bsicament sutilitza per a regular les nostres relacions amb els altres i per a reforar el contingut del que diem. El somriure s mostra, sobretot, de felicitat, dalegria i de simpatia. Per contra, quan no somriem, expressem tristesa, infelicitat i, incls, podem expressar desconfiana. Per, a ms, el somriure t un efecte curatiu en les persones pessimistes o que patixen depressi.

El fi justifica els mitjans. Adolescents, jvens, adults de totes les edats i, fins i tot, xiquets fan desta frase la seua mxima a lhora de perdre pes i, per a aconseguir-ho, no dubten a fer dietes per a aprimar-se davant de les quals conv mostrar-se alerta, ja que no sha provat leficcia que tenen o els riscos que comporten. No obstant aix, les ltimes investigacions cientfiques afirmen que els substituts del menjar en forma de barretes o batuts sn segurs i tils per a saciar i calmar la fam, i poden ser una bona manera de perdre pes, sempre que es consumisquen amb moderaci i amb la supervisi dun especialista. Com s habitual en estes dates, el compte arrere ja ha comenat i, com cada any, animats els uns i aterrits els altres, perqu ja sacosten els dies per a disfrutar de la platja, la muntanya i els esports a laire lliure, sn molts els que sagarren al flotador de salvament en forma de suplements diettics per a ajudar a perdre pes. La publicitat ho aprofita intentant vendrens productes elaborats amb substncies suposadament cremadores de greix. En diaris i revistes abunda la publicitat de dietes en qu es poden llegir missatges tan poc crebles com ara dos talles menys en un mes!, perda 7 quilos en 15 dies! o aprimes fins a 3 quilos per setmana!.

CONVOCATRIA 2009 / JUNY

GRAU ELEMENTAL

CONVOCATRIA 2009 / JUNY

GRAU ELEMENTAL

Menjar sa fora de casa

Productes amb garantia

El mes de gener passat, una agncia de seguretat alimentria va firmar un nou conveni de collaboraci per a la promoci dhbits alimentaris saludables. Es tracta duna iniciativa dmbit europeu en la qual participar el nostre pas al costat de Blgica, la Repblica Txeca, Itlia, Frana i Sucia. El programa est orientat a la promoci de la salut a travs duna dieta sana en el lloc de treball, pel gran nombre de menjades que es fan fora de casa a causa dels horaris laborals. Lobjectiu principal s facilitar una oferta de plats que ajude els treballadors a triar mens ms saludables. No s la primera iniciativa desta classe. Un altre programa que es va posar en marxa a Espanya el mes de mar de 2008 tamb perseguia el mateix objectiu: promoure loferta de mens saludables en els restaurants. La diferncia amb el projecte denguany s que este es dirigix no sols als hostalers, sin tamb als treballadors, als quals es vol conscienciar amb una millor educaci alimentria. En este sentit, soferiran cursos i xarrades deducaci nutricional dirigides als treballadors, a ms de material pedaggic destinat als responsables dels restaurants i menjadors dempresa amb informaci que els ajude a elaborar plats saludables.

La normativa actual per a la defensa dels consumidors i usuaris establix que el venedor t lobligaci, durant els primers sis mesos desprs de la venda dun article, de retornar limport, de reparar el producte defectus o de substituir-lo per un altre de nou. A partir del sext mes es requerir una investigaci especialitzada que definisca la responsabilitat de cada part en el defecte detectat. Ara b, qu s ms convenient: reparar un producte o substituir-lo per un de nou? Sovint la reparaci dun electromstic xicotet batedora, espremedora, eixugador de cabells, etc. s ms costosa que la substituci per un producte nou. Per contra, la reparaci s lopci ms recomanable en cas dun producte com per exemple un cotxe o una nevera. A ms, cal tindre en compte que, durant el perode de garantia, la reparaci i la substituci de larticle han de ser gratutes, i tamb que el perode de la garantia se suspn quan sentrega el producte per a la reparaci o substituci i es reinicia quan es retorna. Finalment, conv recordar que sempre ha de guardar-se el tiquet o la factura de la compra.