prova grau elemental

Nom 1r cognom 2n cognom NIF/NIE Localitat de la prova

Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci

Instruccions
El quadern dexamen i la plantilla de respostes, amb les seues dades identificadores, aix com el DNI o un altre document didentificaci, han destar visibles durant tota la prova. En este quadern dexamen es presenten: Els enunciats de totes les qestions relatives a les rees de comprensi i destructures lingstiques, i els textos corresponents a lrea de comprensi lectora. Lenunciat de la pregunta dexpressi escrita i lespai per a esborrany desta rea. Lescrit definitiu ser el de la plantilla de correcci.

TRASLLAT DE RESPOSTES A LA PLANTILLA RECORDE: totes les respostes shan de traslladar a la plantilla.
En la plantilla de respostes escriga amb bolgraf blau o negre, i no use corrector lquid o dun altre tipus. La seua plantilla de respostes est personalitzada. Com que noms nhi ha una, s molt important que no cometa errors quan trasllade les respostes a la plantilla. Assegures que el nmero de pregunta correspon a la del quadern dexamen. Indique la resposta correcta marcant una X dins de la casella corresponent. El sistema de correcci no reconeix com a vlids altres signes (cercles, ratllats, etc.). Les preguntes poden deixar-se en blanc o amb una nica opci marcada.

Si hi ha ms duna opci marcada, la resposta es considerar errnia.

Si sequivoca i vol anullar una resposta ja marcada, ratlle completament la casella equivocada i marque amb una x la nova resposta.

Si sequivoca i vol recuperar una resposta que ja havia anullat, faa un cercle al voltant de la casella.

rea de comprensi
Llija el text segent i pose una creu en la casella corresponent a cada enunciat, segons que siga verdader (V) o fals (F).

Tombatossals
Tombatossals ocupa un lloc dhonor dins de la cultura popular i tradicional valenciana. Segons conten les llegendes, va ser un gegant de bona nima i de 153 pams dalada que, amb lajuda de les seues amistats, va fer possible la fundaci de la ciutat de Castell i de bona part de la comarca de la Plana. Este personatge sha convertit en un referent cabdal de la mitologia castellonenca i est present en molts esdeveniments, entre els quals destaquen els de les festes de la capital de la Plana. Conta la delitosa i molt antiga llegenda que Tombatossals va nixer de lamor entre la gentil i graciosa Penyeta Roja i el seris Tossal Gros, arran duna forta tempesta causada per Bufanvols, el pare de Tossal Gros que tot ho sabia i res entenia. En aquella tempesta tots els vents, excepte la Tramuntana per atrotinada i perillosa, van ser convocats en el cel de Castell perqu descarregaren un gran xfec. El ruixat va ser tan intens que va arrossegar un munt de roques de mides diferents cap a la vall que els separava. Del munt de pedres que es van acumular en el pla, es va alar, amb els primers raigs del Sol, el seu benvolgut fill Tombatossals que tenia fora suficient per a afonar qualsevol muntanya. Tamb es conta que este galifant i una bona colla damics, tots gegants, es van establir a la cova de les Meravelles. Aix Tombatossals, Cagueme (un gegant apocat i voluntaris) i Arrancapins (un gegant fort i poders) van viure com a bons germans durant molt de temps, fins que els fills del rei Barbut van sollicitar-los ajuda perqu arreglaren alguns assumptes pendents entre els llauradors del regne. I, deixa manera, estos herois de llegenda foren protagonistes de moltes aventures, entre les quals destaca la conquesta de les illes Columbretes.

El fill de Tossal Gros feia cent cinquanta-tres pams dalt i no tenia amics. Bufanvols era el iaio de Tombatossals, i Penyeta Roja, sa mare. Tombatossals va nixer desprs duna ploguda molt forta. Uns quants gegants vivien com si foren germans en la cova de les Meravelles. Els fills del rei Barbut van demanar ajuda a Tombatossals per a lluitar contra els llauradors del regne en la conquesta de les illes Columbretes.

2 3 4

V V V

F F F

Llija el text segent i marque la resposta ms adequada per a cada enunciat.

Normes per als visitants del parc natural

Els visitants han datendre, durant la visita al parc natural de la Serra Calderona, totes aquelles recomanacions publicitades per mitj de cartells, fullets i altres recursos dinformaci del parc. Aix: a) No estan permeses activitats o comportaments que impliquen perill o deteriorament per a la conservaci del parc natural ni les que alteren la quietud i la tranquillitat de lespai natural. b) No est permesa larrancada, la recollida o la tallada de les plantes, ni tampoc la recollecci dels seus fruits, flors o llavors. Tampoc est permesa la molstia, persecuci, captura o mort de fauna, dels seus ous, cries o larves, ni la recollecci delements geolgics, excepte autoritzaci de la conselleria competent en Medi Ambient per a fins cientfics, docents o de conservaci. c) No est perms acampar en linterior del parc natural, excepte autoritzaci expressa de ladministraci competent en Medi Ambient per motius de fora major. d) En les rees despecial protecci (AEP), est perms el trnsit en els camins o sendes de pas autoritzat, com tamb per les sendes tradicionals i venals, llevat que es tracte de zones daccs temporalment restringit per motius de conservaci i de gesti. e) No est perms fumar en el parc, en particular en els terrenys en qu vegeten espcies arbries, arbustives, de matoll o herbcies. f) Excepte en situacions demergncia, sha de mantindre un volum de veu discret que no pertorbe la quietud de lespai natural. No es poden usar aparells de so, xiulets, rdios o altres instruments. g) Excepte en situacions demergncia, no estan permeses les emissions de llum o llampades enlluernadores que alteren la tranquillitat de la nit, per mitj de ls de punters lser o de torxes de vdeo, amb lexcepci de ls de llanternes individuals. h) No es permet abandonar fem, deixalles o qualsevol altre tipus de residus orgnics o inorgnics, excepte en les infraestructures destinades a lefecte. i) No es permet el bany ni en les fonts ni en cap altre curs daigua. Igualment, no shi poden llavar utensilis ni abocar productes contaminants com ara detergents o sabons. j) No es permet fer inscripcions, senyals ni dibuixos en pedres, arbres o en qualsevol b moble o immoble, excepte els que es facen en quaderns personals o per motius de gesti del parc. 6 Els visitants del parc... a) b) c) 7 han de comunicar la seua presncia a lautoritat local. han de llegir totes les recomanacions abans de visitar el parc. han de seguir les recomanacions expressades en la informaci que es fa pblica.

No es permet... a) b) c) la recollecci delements geolgics, excepte quan la conselleria ho autoritze. arrancar plantes, per s que sen poden arreplegar les flors o els fruits. acampar en el parc, excepte si fa molt mal oratge.

En les rees AEP... a) b) c) no es permet el trnsit en general. noms es permet laccs als vens. es permet el recorregut per les vies autoritzades.

Si no es tracta duna situaci demergncia... a) b) c) durant la nit es permet ls de tota classe de llums. es poden dur enceses llanternes ds individual. shan dusar altaveus.

10 Dins del parc... a) b) c) no podem dur bosses, excepte per al fem i les deixalles. en les fonts podem rentar-nos la cara i les mans, sempre que no usem sab. No podem anotar res en cap lloc.

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta.

Lxic i semntica
11. Qu s un esborrador? a) Un utensili que servix per a eliminar el que s'ha escrit en la pissarra. b) La pols que hi ha davall dels mobles quan fa temps que no s'hi fa neteja. c) Un escrit que no est acabat. 12. Qu s una sargantana? a) Una arma. b) Un animal. c) Una joia. 13. __________: Boleta de metall buida que t dins un tros de ferro que la fa sonar quan se sacsa, i que sol posar-se al coll d'alguns animals. a) plateret b) cascavell c) maraca 14. Per a sopar he fregit __________. a) bargina i carabasseta b) albergina i carabass c) albergina i carabasseta 15. Quin dels tres tipus de vent bufa amb ms intensitat? a) La ventada. b) La brisa. c) El ventijol. 16. Qu significa la paraula "gemecs"? a) Que es queixa molt. b) Que canta molt fort. c) Que s molt geners. 17. Qu significa el verb "acomiadar-se"? a) Buscar-se un bon lloc. b) Fer-se cmode. c) Dir adu a alg. 18. El barco __________ en el port de Dnia perqu els viatgers pogueren pujar a bord. a) atrac b) aterr c) se submerg 19. __________: Marit de la filla respecte als pares d'esta. a) gendre b) cunyat c) sogre

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta.

20.

Qu significa l'expressi "acabar com Camot"? a) Crixer molt. b) Acabar b. c) Acabar malament.

21.

Els meus amics sempre acaben el joc __________. a) pelejant b) peleant-se c) barallant-se

22.

T una __________ molt graciosa a la cara. a) piga b) peca c) pica

Morfologia i sintaxi
23. Viu __________ Algemes __________ fa dos anys. a) a / desde b) en / des de c) a / des de 24. No recordes la contrasenya de l'arxiu? Vols que __________ diga? a) te la b) te'n c) t'en 25. Llegiu les instruccions atentament. Cal que les __________ b. a) entendreu b) enteneu c) entengueu 26. __________ jersei que portes hui s de llana? a) Aquell b) Eixe c) Aix 27. A la primavera, si ixes al camp, trobes flors __________. a) enlloc b) pertot c) prou 28. El carter __________ la correspondncia esta vesprada. a) t que repartir b) ha de repartir c) deu de repartir

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta.

29.

Hem de pintar __________ (de vost) casa la setmana que ve. a) la vostra b) la seua c) seua

30.

Si jo fra ric i __________ ms diners, viatjaria moltes vegades al llarg de l'any. a) tinguera b) tenira c) tenguera

31.

Vam pujar muntanya __________ fins que vam arribar a un prat. a) dalt b) amunt c) damunt

32.

Vols que li diga __________? a) alguna cosa b) gens c) algo

33.

Les atletes __________ han sigut les ms __________. a) africanes / veloces b) africans / veloces c) africanes / veloos

34.

Volia anar a ca la mare ahir, per no vaig poder fer-ho. __________ anir hui. a) Ho b) Hi c) N'

35.

Has vist __________ xica ms ben preparada? a) que b) qu c) quina

36.

La relaci entre Jaume __________ Isabel ja s formal __________ oficial. a) i / o b) i / u c) e / u

Normativa ortogrfica
37. L'equip ha tingut una trajectria __________. a) acendent b) assendent c) ascendent

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta.

38.

Isabel de Villena va ser __________ del convent de la Trinitat. a) abadessa b) abadesa c) abadea

39.

Vos comunique que __________ inauguraci de la botiga s __________ 1 d'abril. a) l' / el b) l' / l' c) la / l'

40.

Estos personatges pareix que __________ tornat __________. a) s'hagen / bojos b) s'hajen / boijos c) s'hagen / botjos

41.

Quina frase s la que est ben escrita? a) Ramn dona un pastis de poma a la seua nta. b) Ramn dona un pasts de poma a la seua neta. c) Ramon dna un pasts de poma a la seua nta.

42.

Conv que __________ un poc ms esta lli. a) treballem b) traballem c) travallem

43.

Quina paraula est ben separada sillbicament? a) a / de / qu / ar b) llen / gua c) fa / m / lia

44.

L'alumne __________ contestat correctament quatre preguntes de la prova. a) a b) ha c) ah

45.

Com s'escriu 24.568? a) Vint-i-quatre mil cinc-cents seixanta-huit b) Vint-i-quatre mil cinc cents seixantahuit c) Vint-i-quatre mil cincents seixanta-huit

46.

__________ hem d'anar-nos-en de viatge ben __________. a) Enguany / lluny b) Enguain / lluny c) En guany / llunt

47.

La __________ de l'acusat demana __________. a) dna / justcia b) dona / justcia c) dona / justicia

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta.

48.

L'explicaci del tcnic no __________. a) s'ha ants b) s'ha ents c) s'ents

49.

Tots els mesos t una __________ o una altra en el cotxe. a) avera b) avaria c) aberia

50.

Llusa __________ a desmentir el rumor. a) s'afanyat b) s'ha afanyat c) s'ha afanya't

rea dexpressi escrita

Trie una de les dos propostes segents i escriga un mnim de 100 paraules. a) Com a periodista dun diari local, ha de redactar una notcia que acaba de succeir: ha tocat la grossa en ladministraci de loteria de la seua poblaci. b) Com a testimoni en un ju, el jutge li ha sollicitat una descripci escrita sobre el fsic i el carcter de la persona acusada, a la qual vost coneix b. Redacte-la.

10

11

CONVOCATRIA 2010 / JUNY

GRAU ELEMENTAL

CONVOCATRIA 2010 / JUNY

GRAU ELEMENTAL

Assegurar el gos

Lactivitat fsica

No tot sn satisfaccions per als amos dun gos, que a vegades tenen disgustos importants provocats per un comportament imprevist o perills del seu animal domstic: una mossegada a un ve, un accident que comporte una denncia o el trencament dun objecte de valor. Per aix sempre s recomanable tindre el gos cobert per una plissa dassegurana, tal com ja s obligatori al Pas Basc i a la Comunitat de Madrid, siga quina siga la raa del gos. En la resta de comunitats, noms els gossos considerats perillosos han de tindre forosament una assegurana, i els amos estan obligats a subscriure una plissa amb una cobertura de responsabilitat civil dun mnim de 120.000 euros. Abans de contractar-ne una, conv comparar entre els preus de les diverses asseguradores: les diferncies entre tarifes i cobertures sn abismals duna companyia a una altra, potser perqu es tracta dun producte nou. Aix, per a un gos perills, les tarifes van dels 70 als 150 euros anuals. I les cobertures van des de la ms bsica, que noms cobrix la responsabilitat civil (danys que puga causar lanimal), fins a la ms completa, que inclou lassistncia veterinria o, incls, una indemnitzaci per mort o robatori de lanimal.

Cada vegada s ms evident la importncia de lactivitat fsica per a la salut i la qualitat de vida de la poblaci. Lluny de la concepci de lesport exclusivament com un escenari de competici, en el qual la majoria fa despectador i noms uns pocs participen activament, nombrosos estudis indiquen que la difusi dhbits esportius s un mitj excellent per a previndre malalties. Lesport s, a ms, una alternativa a estils de vida perjudicials per a la salut i una via per a ampliar les relacions socials. Estos beneficis de lactivitat fsica que indiquen els metges i els especialistes de la salut no sols sn reconeguts per la major part de la poblaci, sin que el seu foment forma part de les actuals poltiques pbliques de salut. Per la societat presenta moltes alternatives que competixen amb el temps que li podem dedicar. En el cas dels jvens, per exemple, lesport ha de competir amb loci nocturn o loci digital, en un context en qu les hores dedicades a la formaci i al treball reduxen el temps lliure. Esta falta de temps lliure tamb s una caracterstica de la gent de ms de 27 anys, edat en qu ja shan dassumir moltes responsabilitats laborals i familiars.

CONVOCATRIA 2010 / JUNY

GRAU ELEMENTAL

CONVOCATRIA 2010 / JUNY

GRAU ELEMENTAL

El caf

Treballar des de casa

Segons un informe recent, el 90% de la poblaci adulta dEuropa consumix cafena en una forma o una altra (caf, te, begudes de cola, etc.). Frases com s lhora del caf o necessite un caf van lligades popularment a un moment agradable o en qu es necessita recuperar energia. El caf s la beguda natural ms rica en cafena, la substncia ms coneguda del caf, responsable de les seues propietats estimulants i del seu sabor amarg. La cafena s un component produt per les fulles, les llavors o els fruits dunes 60 plantes de tot el mn. Sha demostrat que una quantitat diria de cafena inferior a 300 milligrams, equivalent a dos o tres tasses de caf, redux la fatiga, retarda el cansament i afavorix les funcions intellectuals. Per beure massa caf tamb pot tindre efectes no desitjables com ara insomni, nerviosisme, tremolor i trastorns destmac. El consum freqent de caf comporta una adaptaci a la cafena, i aix explica que els que estan acostumats a prendre caf a la nit no patisquen insomni.

El somni laboral de molts treballadors s poder fer la faena des de sa casa. Per, encara que pareix una bona opci, tamb hi ha moltes persones que desprs dhaver-ho provat han decidit reincorporar-se al lloc que ocupaven abans de lexperincia. Certament, lopci de treballar des de casa, impensable fa noms 15 anys, pot oferir molta llibertat dactuaci perqu tens la possibilitat de comenar la jornada laboral sense les obligacions tpiques, com ara haver darreglar-te o de relacionar-te amb companys que no et cauen b. A ms de poder descansar quan ho necessites o de marcar el teu propi horari i ritme de treball. Ara b, sembla que no tot el que oferix esta manera de treballar s positiu, ja que, per una banda, les persones desorganitzades no shabituen a un horari tan flexible i, com a conseqncia, la faena sels acumula i acaben fent ms hores de les necessries. I, per una altra, tamb sacaba trobant a faltar la relaci directa amb els companys.