prova grau elemental

Nom 1r cognom 2n cognom NIF/NIE Localitat de la prova

Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci

Instruccions
El quadern dexamen i la plantilla de respostes, amb les seues dades identificadores, aix com el DNI o un altre document didentificaci, han destar visibles durant tota la prova. En este quadern dexamen es presenten: Els enunciats de totes les qestions relatives a les rees de comprensi i destructures lingstiques. Els textos corresponents a lrea de comprensi lectora. Lespai per a esborrany de lrea dexpressi escrita. Lescrit definitiu ser el de la plantilla de correcci.

TRASLLAT DE RESPOSTES A LA PLANTILLA RECORDE: totes les respostes shan de traslladar a la plantilla.
En la plantilla de respostes escriga amb bolgraf blau o negre, i no use corrector lquid o dun altre tipus. La seua plantilla de respostes est personalitzada. Com que noms nhi ha una, s molt important que no cometa errors quan trasllade les respostes a la plantilla. Assegures que el nmero de pregunta correspon a la del quadern dexamen. Indique la resposta correcta marcant una X dins de la casella corresponent. El sistema de correcci no reconeix com a vlids altres signes (cercles, ratllats, etc.). Les preguntes poden deixar-se en blanc o amb una nica opci marcada.

Si hi ha ms duna opci marcada, la resposta es considerar errnia.

Si sequivoca i vol anullar una resposta ja marcada, ratlle completament la casella equivocada i marque amb una x la nova resposta.

Si sequivoca i vol recuperar una resposta que ja havia anullat, faa un cercle al voltant de la casella.

rea de comprensi
Llija el text segent i pose una creu en la casella corresponent a cada enunciat segons que siga verdader (V) o fals (F).

Meduses
Qui sembra vents, recull tempestats... o meduses. Els danys causats al medi ambient passen factura ms prompte o ms tard, i estos animals, que noms de tocar-los ja ens irriten la pell, invadixen les platges del nostre litoral des de fa uns quants anys, i cada dia amb ms freqncia. Al Mediterrani, un mar recalfat pel canvi climtic, i sense els seus depredadors naturals, desapareguts a causa de la sobreexplotaci pesquera, la proliferaci destos invertebrats s cada vegada ms gran. Les platges disposen de diverses mesures que tracten de minimitzar el risc dels banyistes, per els cientfics es queixen de la falta de mitjans per a investigar este problema i poder aix aportar-hi solucions. Lany passat desenes de milers de persones van experimentar lurticant contacte de les meduses, sobretot en la costa mediterrnia, encara que conv recordar que el Cantbric, ms fred i en principi menys favorable per a estos organismes, tampoc es troba del tot fora de perill. Les meduses es multipliquen no sols al Mediterrani sin en tots els oceans del mn. La sobrepesca, s a dir, lexplotaci abusiva dels recursos pesquers, sen perfila com una de les causes principals, a ms de laugment de nutrients a laigua del mar o el calfament progressiu de laigua a causa del canvi climtic. El cas de les meduses s un exemple clar de desequilibri ecolgic a escala mundial causat pels humans: sense enemics naturals, amb menjar abundant i una temperatura idnia, el seu creixement s imparable. Per sort, la majoria de meduses que arriben a les nostres costes no sn massa danyoses. El que s que han assenyalat els cientfics s que la pujada de les temperatures podria afavorir larribada despcies ms perilloses, com per exemple el borm de vela procedent dfrica. No obstant aix, en estos moments s impossible que es produsca una "sopa de meduses" que sestenga per tot el Mediterrani. Estos animals es concentren en rees delimitades, encara que en alguns casos ocupen alguns quilmetres dextensi, i sn desplaats pels corrents cap a la costa. Tan sols en rees tancades, com ara el mar Menor, podria produir-se este fenomen.

El canvi climtic i laugment dels seus peixos depredadors estan afavorint la desaparici de meduses. La proliferaci de meduses no es dna exclusivament al Mediterrani. La sobreexplotaci pesquera afavorix la desaparici de les meduses. Linofensiu borm de vela s originari dfrica. El mar Menor presenta les condicions idnies perqu es produsca una sopa de meduses.

4 5

V V

F F

Llija el text segent i marque la resposta ms adequada per a cada enunciat.

La Tomatina
La Tomatina semmarca dins de les festes majors de Bunyol que es fan lltima setmana dagost en honor dels sants patrons del poble i, amb el pas dels anys, sha anat consolidant com lacte ms representatiu destes festes. La Tomatina s una autntica batalla campal a tomacades. El seu origen s bastant recent, t poc ms de cinquanta anys. Ara b, amb noms mig segle dexistncia nhi ha hagut prou perqu els orgens de la celebraci es mitificaren. Una versi molt popular vol fer comenar la Tomatina quan una colla damics, veient un msic cantant i tocant pssimament en la plaa del poble, van agarrar la primera cosa que trobaren a m, unes tomaques duna botiga de verdures prxima, i li les van llanar despietadament. La gent que hi havia pels voltants se sum tamb a aquell llanament. Una altra versi ms probable diu que, en 1945, uns jvens van comenar a espentar la desfilada de gegants i nans en el moment que feia lentrada a la plaa. Per un fet de mala sort alg va caure i va comenar a barallar-se amb tots, i aquells jvens agarraren un grapat de tomaques duna parada de verdures que hi havia prop i comenaren a tirar-se-les els uns als altres. La cosa es va embolicar tant que hi van intervindre les forces de lorde pblic i shagu de suspendre la desfilada. Per lany segent aquells jvens tornaren a dirigir-se a la plaa, ara carregats de tomaques, i tornaren a presentar batalla. La concentraci es va haver de suspendre una vegada ms per la Tomatina ja havia nascut. De la popularitat de la Tomatina, no sen pot dubtar: ja s coneguda arreu del mn. En dna fe la presncia, com ms va ms gran, de turistes alemanys, britnics, francesos, nord-americans..., atrets per un espectacle desenfrenat i impossible de reproduir a sa casa. El cas s que la Tomatina t un pblic cada vegada ms divers, com ho prova el fet que nombroses pgines web se nhagen fet ress en internet.
6 La Tomatina se celebra... a) b) c) 7 en honor als majors de Bunyol. durant dos setmanes dagost, a Bunyol. durant les festes majors de Bunyol, al final del mes dagost.

El possible origen de la Tomatina... a) b) c) noms coneix una versi. t dos versions, per coincidixen en els destinataris daquelles primeres tomacades. se situa en una desfilada festiva.

En la desfilada de gegants i nans de lany 1945 sinici una baralla perqu... a) b) c) alg va caure a causa duna espenta provocada per uns jvens. un msic que no sabia cantar va ser lobjectiu de les tomacades dels jvens. hi van intervindre lamo de la parada de verdura i les forces de lautoritat.

Una mostra de la popularitat de la Tomatina s... a) b) c) que ja se celebra tamb en llocs com ara Alemanya, Gran Bretanya o Frana. la presncia de turistes procedents de molts pasos. la disminuci progressiva de turistes en la festa que es registra cada any.

10 Qu significa lexpressi fer-sen ress (...nombroses pgines web se nhagen fet ress en internet.)? a) b) c) Fer de divulgadors de la festa. Censurar-la severament. Facilitar lassistncia a la Tomatina.

rea dexpressi escrita

Trie una de les dos propostes segents (mnim de 100 paraules).
a) Conte una ancdota que li haja passat ltimament. b) No pot assistir a una celebraci a qu lha convidat un amic. Escriga-li una carta per a dir-li que no hi podr anar, disculpar-se i donar-li explicacions.

10

CONVOCATRIA 2009 / NOVEMBRE

GRAU ELEMENTAL

CONVOCATRIA 2009 / NOVEMBRE

GRAU ELEMENTAL

Arribada a la Lluna

Vacacions per a majors

El 20 de juliol de 1969 un astronauta baixava de la nau Apollo 11 i posava el peu sobre la Lluna. Per hi ha gent que creu que lhome no hi va arribar i que les imatges que es veien per televisi eren dun plat. Encara hi ha una altra teoria entre les dos anteriors: lhome va arribar a la Lluna, per les imatges de la televisi havien sigut gravades prviament. Aix, expliquen que els Estats Units volien ser els primers a arribar a la Lluna: els cientfics de la NASA estaven a punt denviar una nau al satllit, per com que no estaven segurs que les imatges de televisi que shavien de transmetre en directe pogueren arribar amb claredat, van proposar al president de la naci fer una pellcula en qu se simulara larribada de lhome a la Lluna. La gravaci, la van encarregar a un fams director de cinema. Desprs de rodar les escenes, les van guardar en espera de larribada real dels astronautes. Arribat el moment, la nau Apollo 11 aterr sense problemes, per les imatges no arribaven; hi havia problemes amb les cmeres, que shavien vist afectades pel canvi sobtat de temperatura. s llavors quan susaren les imatges gravades en el plat de televisi, imatges que tamb han sigut motiu de polmica: ombres que van en moltes direccions, banderes que ondegen amb un vent que no existix, reflexos que no haurien destar, etc.

LInstitut de Majors i Servicis Socials (IMSERSO), pertanyent al Ministeri de Sanitat i Poltica Social, dedicar 169 milions deuros al Programa de Vacacions i Termalisme per a Majors de la temporada 2009-2010, del qual podran disfrutar 1.200.000 persones. Es reserven 13.000 places per a la nova iniciativa, Junts per Nadal, que lIMSERSO posa en marxa amb la finalitat que els majors que viuen a soles passen el dia de Nadal en companyia. Als beneficiaris sels oferix un paquet vacacional que inclou el viatge danada i tornada, allotjament en rgim de pensi completa, una plissa dassegurana collectiva, i servici mdic i danimaci en el mateix hotel. I tamb poden triar entre quatre modalitats diferents: estades en la costa per a descansar, viatges culturals per a conixer la histria i lart, turisme de naturalesa amb rutes per paisatges pintorescos i intercanvis amb altres pasos. Lobjectiu principal del programa s proporcionar als majors la possibilitat dunes vacacions que milloren la seua qualitat de vida. A ms a ms, safavorix la creaci i el manteniment dels llocs de treball en el sector turstic durant la temporada baixa, i es potencia lactivitat econmica en diversos sectors.

CONVOCATRIA 2009 / NOVEMBRE

GRAU ELEMENTAL

CONVOCATRIA 2009 / NOVEMBRE

GRAU ELEMENTAL

Comer just

Esttica

Amb les festes de Nadal molt a prop, sobrin els interrogants habituals sobre els regals que fem als amics i familiars. Una possibilitat s la de regalar productes de comer just, s a dir, productes elaborats per grups desfavorits de pasos del Tercer Mn que arriben a les botigues dEuropa i Amrica sense intermediaris, i que es vnen assegurant un preu just als productors que els permeta viure de manera digna. Estos productes abracen diferents sectors: des dalimentaci (caf, te, sucre, xocolate, etc.) fins a una mplia gamma dobjectes dartesania (complements de vestir, papereria, joguets, articles de decoraci, etc.). Els productes que tenen ms demanda sn els dalimentaci, que representen el 56% de les vendes, entre els quals el caf s el producte ms venut; els articles dartesania arriben al 40%, mentres que els llibres i altres productes sn un 4%. El perfil del consumidor habitual de productes de comer just s una dona que t entre 28 i 60 anys, dun nivell econmic mitj i amb una certa sensibilitat cap als temes socials. A fi dampliar el seu mercat i datraure ms clients, les diferents associacions implicades en el comer just analitzen, cada vegada ms, com distribuir estos productes perqu arriben a ms gent que els puga comprar.

Sempre em va cridar latenci que els vigilants de les discoteques, alguns dells amb un mal gust esttic evident a primera vista, inspeccionaren la vestimenta de la gent per a decidir qui podia entrar i qui no al local que ells custodiaven. Durant una poca les sabatilles desport van quedar prohibides, convertint-se en la pea de vestir que, segons estos estranys guardians, marcava la frontera entre una persona digna o indigna. s aix la histria: segles i segles de civilitzaci i cultura humanes, de constitucions poltiques i grans projectes educatius, destrossats en un segon pel simple gest dun gorilla de discoteca. El meu extraordinari professor dhistria de la cincia ens explicava que, el dia que va entrar a la universitat per impartir la seua primera classe, els conserges el van parar pel passads perqu lhavien confs amb un miserable, ja que no es creien que amb aquella roba poguera ser un professor. s indiscutible que la vestimenta juga un paper fonamental en les nostres consideracions. I en este sentit, en els ltims anys, sha ests un interessantssim gnere de la moda: buscar la imatge perfecta dabandonament i deixadesa, vestir malament per a penetrar els cors de lopini pblica.