ndex

1. Introducci.........................................................................................................2 2. Qu s el Rock?..................................................................................................3 2.1. Orgens..........................................................................................................3 2.2. Evoluci........................................................................................................4 2.3. Decadncia....................................................................................................5 3. Estils i branques del Rock................................................................................6 4. Histria d'alguns grups de Rock....................................................................10 4.1. Van Halen...................................................................................................10 4.2. Red Hot Chili Peppers................................................................................14 4.3. Lynyrd Skynyrd..........................................................................................19 4.4. Rush............................................................................................................22 4.5. Guns'N'Roses..............................................................................................25 4.6. Iron Maiden................................................................................................30 5. Curiositats i ancdotes....................................................................................34 6. Entrevistes i enquestes....................................................................................37 6.1. Entrevistes..................................................................................................37 6.2. Enquestes....................................................................................................43 7. Comentaris sobre pellcules...........................................................................48 7.1. School of Rock........................................................................................48 7.2. Across the Universe................................................................................50 8. Anlisi de canons...........................................................................................52 8.1. Sunday Bloody Sunday................................................................................52 8.2. Under the Bridge........................................................................................54 9. Influncies del Rock en la societat i viceversa..............................................56 10. Conclusions.....................................................................................................59 11. ndex d'imatges...............................................................................................60 12. Bibliografia i webgrafia.................................................................................61

1. Introducci.
Quan vam comenar a pensar en el projecte, vam preguntar-nos com el Rock influa en la societat i viceversa, volem investigar com va afectar aquest moviment musical i cultural la societat del seu temps i el llegat que ens va deixar. Tamb volem centrar-nos en la manera com viu la gent jove el Rock desprs de la seva decadncia i en les causes d'aquesta. Hem fet una recerca d'informaci exhaustiva. Primer de tot, hem investigat la histria del Rock des dels seus inicis, avanant cap a la seva poca gloriosa i acabant en la decadncia dels nostres dies, on el moviment ha passat a un segon pla. Tamb hem explorat la gran quantitat d'estils i branques que existeixen en el mn del Rock i hem analitzat a fons les biografies d'algunes bandes mtiques. En la part prctica, hem tingut el plaer de poder entrevistar un jove msic i un conegut expert del mn musical i cultural contemporani, fet que ens ha ajudat a aclarir els nostres dubtes, i hem enquestat gent jove per conixer la seva opini sobre la msica Rock i les tendncies actuals. Finalment, per conixer millor l'evoluci de la societat lligada al Rock i el seu estat actual, ens hem apropat a dos llargmetratges que ens han perms de comprendre-ho. Tamb hem estudiat les lletres de dos temes molt destacats per certificar que les canons d'aquest estil tenien un significat lligat a les arrels del moviment i transmetien un missatge reivindicatiu. Desprs d'haver recopilat tota aquesta informaci, els objectius finals del nostre treball estaven ms a prop. Ara ja ens trobvem en disposici de treballar la hiptesi del nostre treball que consistia en relacionar el Rock i la societat que el va acollir al llarg del seu desenvolupament.

2. Qu s el Rock?
El Rock s un gnere musical que va nixer durant els anys 60, derivat d'altres gneres. Els instruments principals sn la guitarra, el baix, la bateria, i una veu. Tamb sn freqents instruments com el teclat. A partir del seu naixement han sorgit diversos corrents segons l'poca (anys 60, 70, 80 i 90) i infinitats de grups. 2.1. Orgens. Ens remuntem al 1954, quan s'estaven produint profunds canvis a la societat dels Estats Units, bressol d'aquest nou gnere musical. Els joves d'aquella generaci es preocupaven pel seu futur, que volien que fos diferent del dels seus pares, volien la llibertat. No tenien res amb qu identificar-se, de les canons Disney es passava directament a les de Frank Sinatra. Necessitaven trobar el seu propi estil, afirmar la seva personalitat. Comenaren a vestir-se diferent, a trobar altres maneres de diversi. Vestien xupes i texans i es pentinaven amb grans tups engominats. Aix sorg el Rock&Roll, un estil amb el qual s'identificaven els joves i rebels d'aquella poca. Per assentar aquest gnere van fer falta uns pioners i alg que el difongus. Aquest difusor va ser el fams Allan Freed, que va ser el primer discjokey que va mesclar msica blanca i msica negra en una mateixa emissora de rdio. Aix doncs, perqu aquesta msica pogus ser difosa es necessitava alg que la interprets, i aquests van ser Chuk Berry (Jhonny B. Good), Little Richard (Tutti Frutti) i Jerry Lee Lewis (Great Balls of Fire). Finalment, perqu aquest gnere acabs d'explotar feia falta que sorgs alguna icona meditica, i aquest fou Elvis Presley, el rei de rock. Ell va ser el popularitzador del Rock&Roll arreu del mn, oferint aix grans espectacles en les seves actuacions amb els seus famosos moviments de pelvis. Els seus temes eren molt enrgics i dinmics amb un ritme caracterstic fora del com en aquells temps. El 1963 una nova onada refrescant arrib des del Merseyside (Liverpool). El tim d'aquesta onada va ser dirigit per un grup d'estudiants que van decidir formar un grup, els Beatles. Tot i que en les seves canons podem trobar referncies de molts gneres, la banda va saber crear el seu propi estil i saber fer-se estimar per la gent. Es caracteritzaven pels cors Doo-wop i per la seqncia 3

d'acords I-IV-IV-V. Lennon, McCartney, Harrison i Star van ser els compositors de molts temes que han marcat una poca i que encara perduren en les nostres vides. En contraposici als bons nois, els Beatles, van sorgir els rebels de Londres, els Rolling Stones, fent competncia amb el seu R&B blanc. Van crear un estil sense fronteres i sense lmits, que reclamava que la llibertat no era negociable, sin un dret de vida.

1. Smbol dels Rolling Stones que reflectia la rebellia de la banda.

Els Stones eren l'anttesi dels Beatles: cabells ms llargs, ms rebels, caos sonor... A l'igual que els Beatles, tamb comptaven amb un duet impressionant: Mick Jagger i Keith Richards. Tot i que s'intent enfrontar les dues bandes, no noms foren amigues, sin que es recolzaren entre si. Els Rollings tamb deixaren temes per a la histria, com Satisfaction o Angie. 2.2. Evoluci. A finals dels anys 60 i a principis dels 70 dues estrelles emergents revolucionaren el Rock i els seus seguidors grcies a la seva virtuositat a l'hora de tocar la guitarra: Eric Clapton i Jimi Hendrix. Aquest ltim sempre ser considerat com el millor guitarrista de la histria i ser recordat pel concert que va oferir al festival hippie de Woodstuck, amb un solo de 15 minuts excepcional. Desprs de la seva mort per sobredosi, aquest estil no par d'evolucionar i desemboc en el que seria el Heavy Metal i el Hard Rock, amb l'aparici de grups com Led Zeppelin, Black Sabbath, Queen o Deep Purple. Els concerts en massa comenaren a ser molt freqents, i tamb es comenaren a fer gires arreu del mn amb dos grups alhora.

La lluita per un estil i una causa es va perdre amb el temps, en aquella poca simplement el Rock anava lligat amb l'estil de vida de queixa i submissi, tot i que fos sense sentit. Aix doncs, sorgir el lema Sexe, Drogues i Rock&Roll. Aquest moviment no noms va aparixer als Estats Units, sin que tamb va ser present a Gran Bretanya i gran part d'Europa Occidental, Austrlia i Canad. Aix va fer que durant la segona part d'aquesta dcada sorgissin grups com Iron Maiden, Def Leppard, Rush, Van Halen o AC/DC, tot i que no tingueren xit fins als anys 80. Arribem al cim del Rock, on aquest es divideix en mltiples branques i surten a la llum molts grups de qualitat. Per una banda, apareix la part ms suau del Rock (Rock Meldic) amb grups com Journey, Boston o Foreigner, i per l'altra, es consolida el Heavy Metal que no va prendre tanta importncia als 70. Grans grups com Metallica, Motrhead o Ozzy Osbourne donaren l'empenta definitiva a aquest estil. Tamb hi havia una part ms experimental i progressiva, amb grups de diferents corrents com Marillion, Dream Theater o Yes. Tot i aix, tamb se seguia mantenint l'essncia del Hard Rock amb Van Halen, Guns'N'Roses o Whitesnake. Enmig d'aquest ambient tant divers tamb van aparixer els irlandesos d'U2, amb un estil propi que va agradar molt. Les canons d'aquest grup es van caracteritzar per contenir una forta protesta contra la societat. 2.3. Decadncia. Entrant als 90, el Rock seguia tenint molt d'xit, per va ser llavors quan va comenar a decaure. El Pop prengu molta importncia en una societat que es monotonitzava cada cop ms, amb el simple desig de guanyar com ms millor, i els temes dels artistes que sorgien eren estandaritzats i sense una harmonia musical variada. Els seguidors fidels del Rock aconseguien que la majoria de grups continuessin tenint protagonisme, per les noves generacions ja no concernien amb aquest estil. Llavors una nova petita onada de grups va aparixer al mn musical (Nirvana, Foo Fighters, Green Day, Queens of the Stone Age...), per ja no era el mateix, el Rock pur es perdia i noms s'aconseguia embrutir ms el seu nom. De l'any 2000 a en, la situaci del Rock segueix sent la mateixa que als 90, per cada cop va cap a pitjor. Grups com Red Hot Chili Peppers, U2 o Journey segueixen aguantant al peu del can, donant el mxim de s mateixos, per d'altres com AC/DC, Aerosmith o Metallica es limiten a fer concerts per als seus fidels seguidors i d'aqu poc es retiraran, davant la impotncia que senten amb el predomini del Pop i el Rap en un mn totalment comercialitzat. 5

3. Estils i branques del Rock.

-Rhythm and blues (R&B): Als anys 50 va aparixer aquest estil procedent del Blues, un estil amb ms fora i dinamisme. Continuava seguint la caracterstica ronda del Blues. Alguns dels grans autors d'aquest gnere sn Chuck Berry amb canons com Jhonny B. Good i B.B. King amb The thrill is gone -Rock&Roll: s una barreja de la msica negre (R&B) i la msica blanca (Country). s una msica molt sincopada, intensa, irregular, que els joves van utilitzar com a smbol de rebellia i en qu la guitarra i la veu aclaparen quasi tot el protagonisme. La mxima representaci d'aquest estil s Elvis Presley, amb temes com Jailhouse Rock i Love me tender. -Msica Beat: s un gnere que es va originar a Anglaterra als anys 60, en qu el baix elctric i la bateria tamb prenen molta fora i es caracteritza per la seva sincronitzaci, incloent la guitarra durant la can. La representaci ms clara d'aquest gnere sn els Beatles, que van crear un estil propi que els va portar a la fama mundial, amb himnes de la msica com Imagine o Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band.

2. Collage dels Beatles, grup que cre un estil propi.

-Surf Rock: s un gnere que descendeix directament del Rock'n'Roll i que es basa en un so de guitarra que recrea un ambient de platja amb melodies enganxoses i rpides. Es va originar a la costa del Pacfic, sobretot a Califrnia. Els seus mxims representants sn els Beach Boys amb la can Surfin' USA.

-Blues Rock: s una combinaci del Rock'n'Roll i el Blues que apareix ms tard. La guitarra pren ms protagonisme grcies a l'aparici de Jimi Hendrix i Eric Clapton, que van revolucionar la manera de tocar-la i es van convertir en autntiques llegendes de la msica.

3.Jimi Hendrix, el rei de la guitarra. Un dels pocs grans guitarristes esquerrans.

-Metal: Entrant a la dcada dels 70 va aparixer una nova branca que agafava recursos d'altres gneres. Els sons que s'utilitzen sn ms potents i distorsionats. En la bateria s'introdueix el doble pedal i sorgiran alguns baixos de sis cordes. Els riffs i solos de la guitarra seran molt ms energtics, rpids i complexos. Blach Sabbath (Paranoid), Led Zeppelin (Immigrant song) i Deep Purple (Highway Star) sn els pioners d'aquest gnere, per seguidament van aparixer grups com Metallica (Seek and destroy), Motrhead (Ace of spades) o Iron Maiden (Fear of the Dark) entre d'altres.

4.El grup de Heavy Metal Black Sabbath en la seva primera composici.

-Hard Rock: Aquest s el gnere ms extens de tots els que han derivat del Rock'n'Roll. Tots els grups ms famosos han pres part d'aquest estil o almenys han arribat a tocar algun tema d'aquestes caracterstiques, on tamb hi sn habituals les balades. El so de la guitarra evoluciona amb tcniques com el Tapping, d'Eddie Van Halen. Podrem anomenar desenes de grups, per en destacarem un parell (que ens agraden molt), com sn Guns'N'Roses i Lynyrd Skynyrd, amb els himnes Sweet Child o'mine i Free bird respectivament.

5.Alguns dels grups que van formar part d'aquesta poca.

-Rock Progressiu: Va sorgir com a alternativa del Hard Rock, ms meldica i elaborada. El sintetitzador pren ms importncia i els solos de bateria i guitarra comparteixen protagonisme. S'hi destaquen els efectes musicals creats majoritriament amb la guitarra. Les canons sn molt llargues (entre els 7 i els 30 minuts, tot i que hi ha excepcions) i hi abunden els fragments sense veu. Els pioners d'aquest estil sn Yes (Rock simfnic) amb Owner if a lonely heart, Marillion (Rock suau) amb The invisible man i Dream Theater (Rock dur) amb Metropolis Pt.1. Actualment el grup amb ms xit a Amrica s Transanlantic amb els fantstics lbums Bridge Across Forever i The Whirlwind -Rock alternatiu: s una barreja del Rock amb el Funk, en les canons hi apareix la veu parlada i a gran velocitat. s un gnere on han aparegut pocs grups. Els ms destacats sn els Red Hot Chilli Peppers (By the way). -AOR (Adult Oriented Rock): aquest estil deriva del rock progressiu, per amb la diferncia que les peces estan ms treballades. No mant l'essncia del rock pur dels 70 per les canons sn molt meldiques, i generalment ms curtes (mxim 5-6 minuts). Alguns dels grups ms destacats sn Journey, Asia i Survivor amb els respectius temes Don't Stop Believin', Heat of the moment i Eye of the Tiger. 8

-Pop: s el gnere que marca la decadncia del Rock. La veu cantada pren totalment el protagonisme, deixant els instruments de banda. Els autors ja no se centren en un lbum, sin que treballen en un single que agradi a la societat del moment, sense tanta complexitat ni qualitat artstica. Michael Jackson i Madonna van ser els pioners d'aquest estil que acabar amb l'hegemonia rockanrolera.

6.El guitarrista Eddie Van Halen va ser l'inventor del Tapping i va fer el solo de guitarra a Michael Jackson a la can Beat it.

4. Histria d'alguns grups de Rock destacats.

4.1. Van Halen Van Halen s una banda de Hard Rock, tot i que tamb t pinzellades de Heavy Metal i d'Arena Rock. El grup actualment est format per Dave Lee Roth (vocalista), els germans Eddie Van Halen (guitarrista i teclista) i Alex Van Halen (bateria), i el fill d'Eddie, Wolfgang Van Halen (baixista). Antics membres de la banda sn Sammy Hagar (vocalista) i Michael Anthony (baixista), a part tamb d'un fuga Gary Cherone (vocalista). Tot va comenar quan la famlia Van Halen va emigrar des d'Holanda fins a Califrnia als anys 60. Els germans van ser ensenyats pel seu pare Jan Van Halen a tocar el piano, ja que ell era un msic consagrat als Pasos Baixos. Amb el pas del temps, Eddie va comenar el seu aprenentatge amb la guitarra, mentre que Alex va tenir inters per tocar la bateria. Quan Eddie i Alex eren adolescents ja comenaren a tocar en diversos bars i festes escolars, formant aix petites bandes. Ms tard se'ls van unir Michael Anthony i Dave Lee Roth, i aquest ltim va suggerir el nom de Van Halen per al grup. Aviat la banda es va convertir en tot un xit als clubs de Los Angeles, als anys 70, tocant covers de bandes populars, especialment d'Aerosmith. Durant aquesta poca, Eddie tocava els seus solos de guitarra d'esquenes, ja que no volia que ning li pogus veure la seva tcnica del Tapping, que ms tard va esdevenir un gran xit. En un dels clubs, la banda va ser vista per Mo Ostin i Ted Templeman, executius de la Warner Brothers, i rpidament els van contractar. A l'estudi, amb Templeman com a productor, el grup grav el seu primer lbum titulat Van Halen el 1978. Va tenir un gran xit, va ser premiat amb el disc de diamant i actualment s considerat un dels lbums ms grans del Hard Rock. El guitarrista Eddie mostr per primera vegada la seva tcnica del Tapping amb el tema/solo Eruption, i amb noms 21 anys ja va ser nomenat Du de la Guitarra. A partir de llavors el grup comen a fer nombrosos concerts, i tamb va realitzar una gira com a teloners de Black Sabbath. Durant els propers anys, la banda continu alternant llanaments de discos amb gires, per aix incrementar el seu xit comercial i de crtica.

10

El 1983, Michael Jackson va demanar a Eddie Van Halen que compongus el solo de guitarra de la can "Beat it" del seu LP "Thriller", i va ser un xit a nivell mundial. La banda va comenar a filmar els primers vdeos musicals per a MTV, i la imatge magntica de "Diamond Dave" Roth va ser naturalment el focus d'atracci, cosa que no agradava del tot als altres membres del grup. Desprs d'una altra gira reeixida, Van Halen es converteix en el grup ms ben pagat de la histria per una sola presentaci a l'US Festival de 1983. El 1984, Van Halen va esdevenir el grup de Rock ms fams i ms ben pagat del mn, i amb el llanament de l'lbum 1984, que va tornar a esdevenir disc de diamant, arribaren al nmero 1 de les llistes d'xits amb temes molt coneguts com Jump, Panama i Hot For Teacher. Part de l'xit va ser grcies al fet que per primera vegada Eddie tocava el teclat, donant un nou sentit musical a les canons, com per exemple a Jump, en qu la combinaci de dos solos consecutius de teclat i guitarra va innovar el mn de la msica. Enmig de la seva gran gira i xit comercial, la tensi personal i artstica entre els msics va arribar a la cspide i David Lee Roth abandon el grup l'abril de 1985. El juny de 1985, Eddie es va posar en contacte amb el cantant Sammy Hagar (tenien el mateix mecnic). Haggar es reun amb tota la banda, que no va dubtar en admetre'l i, al cap d'un any, ja tragueren el seu nou lbum, titulat 5150, d'on sorgiren els xits Why Can't This Be Love, Dreams i Love Walks In. En aquest disc ja es consolidaria definitivament l'execuci del teclat per part d'Eddie, ja que Haggar tamb dominava la guitarra elctrica i tocava els acords d'aquelles parts. El canvi de cantant va provocar un augment de l'xit comercial del grup fora notable, per hi va haver una part dels fans que es ressentiren per l'abandonament de Roth. Aquests ltims remarcaren que el nou so que oferia Van Halen era ms suau (per ells massa) i que s'abandonava aix l'essncia rockanrolera del grup, al qual ja anomenaven Van Hagar. El 1988 la banda llan un nou disc, anomenat OU812. Les canons ms exitoses foren Mine All Mine, When It's Love i Finish What Ya Started. Amb el llanament d'aquest lbum, Van Halen sort de gira encapalant el festival "Monsters of Rock", en el qual compartiren escenari amb les bandes Kingdom Come, Metallica, Dokken i Scorpions, tenint una molt bona resposta dels seguidors i del pblic que omplien els estadis en qu es presentaven.

11

Del 1989 al 1996, Van Halen va composar dos CD's,For Unlawful Carnal Knowledge i Balance. El significat d'aquest ltim era explicar la lluita interna en qu es trobava Eddie per la seva desintoxicaci. Dels dos lbums van sortir els famosos temes Poundcake, The Dream is Over, Right Now, Top of The World, Can't Stop Lovin' You i Not Enough. Tots aquests temes van arribar a les llistes d'xits, i fins i tot alguna al nmero 1, i aix va fer que el sal de la Fama del Rock nomens el grup com el ms influent de la dcada dels 90. En aquest perode la Warner Brothers edit dos live album, que van ser Live Without a Net i Right Here, Right Now. A finals de 1996, les tensions entre Hagar i els germans augmentaren i el vocalista deix el grup. El 1998, Gary Cherone s'un a la banda per suplir Hagar. El resultat fou un regular disc en qu noms es va salvar per la crtica el tema Without You. La gira va tenir tanta mala acceptaci com el CD, i a causa d'aix i a la negaci de Cherone a cantar les canons de Roth, el nou vocalista va deixar el grup, aix s, amistosament, el 1999. Des de llavors fins al 2004 la banda va estar completament inactiva, i durant aquesta poca van sorgir molts rumors, com per exemple que el cncer que estava patint Eddie acabaria amb la seva vida. Finalment, per, se'n va sortir. Roth, Hagar i Anthony sortiren de gira junts per tocar temes que havien comps en la seva carrera en solitari, i desprs d'aquests fets va sorgir l'esperana que el grup es reuns de nou. I va ser aix. El 2004, la banda, que havia abandonat la companyia WB, tragu pel seu propi compte amb la collaboraci de Hagar un doble CD recopilatori amb tres nous temes. El disc es titul The Best of Both Worlds. La gira d'aquest dur noms 8 mesos i fou interrompuda per intervencions quirrgiques a les que s'havia de sotmetre Eddie. A l'acabament del tour, Anthony anunci que es retirava com a msic, ja que creia que tant ell com el grup havien arribat al mxim possible. Tot i aix, i desprs de tres anys de ms i ms rumors, els germans Van Halen es reconciliaren amb Roth, amb qui acordaren fer una ltima gira de comiat de dos anys pel continent americ. Tot estava lligat, per faltava un baixista i Eddie no va tenir dubtes. El seu fill, Wolfgang, tocava el baix fora b, i tot i que noms tenia 17 anys, es va unir al grup. La gira va tenir molt d'xit, prorrogant-se aix 6 mesos, ja que amb Roth l'essncia de la banda original per fi tornava, sense deixar de banda la gran poca de Hagar. Actualment la banda ha anunciat una nova gira americana cap a finals de 2011 i han sorgit els rumors de l'aparici d'un nou disc d'estudi, que s'anomenaria The Return of VH. 12

- Imatges del grup:

7. Eddie Van Halen en un dels moments ms lgids d'un concert.

8. La composici de la banda amb el seu logotip.

13

4.2. Red Hot Chili Peppers. Red Hot Chili Perppers s un grup de Funk Rock que combina el Rock amb el Funk com el seu nom indica. Actualment sn coneguts arreu del mn. El grup es va formar a Los Angeles, Califrnia, l'any 1983. La banda va ser creada per un grup d'amics que anaven a la mateixa escola (Fairfax High School). Aquest grup d'amics eren Anthony Kiedis (cantant), Hillei Slovak (guitarrista), Jack Irons (bateria) i Michael Flea Balzary (baixista). La seva primera actuaci com a banda va ser en un bar musical (el Rhythm Lounge) on van anar-hi un total de 30 persones. La banda va rendir tan b que va fascinar tot el pblic, i la setmana segent els van trucar perqu hi tornessin. Arran d'aquest xit, els membres van decidir canviar el seu nom original, Tony Flow and The Miraculous Majestic Masters of Mayhem, pel de Red Hot Chili Peppers, ja que van trobar l'original una mica incmode. A partir de llavors van seguir tocant a diversos clubs de Los Angeles i a diversos cabarets com el Kit Kat Show. Aquests foren els primers moments en qu es comenaren a fer populars, grcies a les seves actuacions despullats i amb un mitj als genitals. Aquests xous eren anomenats Sock on a Cock. Diversos mesos desprs d'aquestes actuacions la banda va firmar un contracte amb la companyia discogrfica EMI, per va sorgir un contratemps a causa del fet que Slovak i Irons van deixar la banda, ja que What is it?, un altre grup que tenien, havia firmat un contracte amb la companyia MCA. Per la reacci de Kiedis i Flea no va ser dissoldre la banda, sin que van buscar dos substituts rpidament: Cliff Martnez, un conegut de Flea que va demanar entrar al grup, i Jack Sherman, tamb conegut com el Rei Pirata. Els Red Hot Chili Peppers van decidir contractar per al seu primer CD el guirarrista Andy Gill, tot un pioner en la incorporaci del Funk a la msica Rock. El nou guitarrista va aconseguir convncer finalment Kiedis i Flea per tocar msica una mica ms comercial, ja que aquests en dubtaven una mica. Finalment, i amb traves de la companyia pel nom de l'lbum, ja que el cantant volia que es tituls True men don't kill coyotes, va haver de cedir i posar-li un altre nom decidit per la companyia. El seu primer CD titulat Red Hot Chilli Peppers va sortir a la venda el 10 d'agost de 1984. Per va ser un fracs comercial, ja que va obtenir poc reconeixement i va vendre 14

poques cpies. La seva segent gira no va millorar gaire ja que la relaci entre Kiedis i Sherman era molt tensa, i finalment el Rei Pirata va ser acomiadat i Slovak es reincorpor a la banda. Pel seu prxim lbum, Freaky Styley, van contractar George Clinton perqu el produs. L'lbum va ser enregistrat al R'&'B and Funky United Sound System i publicat el 16 d'agost de l'any 1985. Va superar per molt poc l'altre lbum en vendes, aix que no el van considerar el suficientment productiu, tot i que van ser invitats a un festival important alemany (Rockplast 85) com a convidats del grup Clinton. L'any 1896, Cliff Martnez decid deixar el grup, mentre que Jack Irons, un dels membres fundadors, quan es qued sense treball, va optar per reintegrar-se a la banda. Posteriorment acomiadaren Anthony per la seva addicci a les drogues, per abans que s'acabs el mes torn. De nou junts, els creadors originals de la banda contractaren com a productor Michael Beinhorm. Les canons es creaven rpidament, continuant amb la barreja de Rock i Funk, per afegint-hi sons ms agressius del Metal. Finalment, el 29 de setembre de 1987, va sortir a la venda el disc "The Uplift Mofo Party Plan". Va ser el seu primer disc que va arribar a la llista dels Billboard 200, concretament va escalar fins al lloc 148, que comparat amb els altres lbums va ser un gran xit. Durant aquest perode, Slovak i Kiedis van agafar una gran addicci a l'herona. Aquesta addici va ser una desgrcia total, ja que va portar Slovak a la mort el 25 de juny de 1988 amb noms 25 anys. Kiedis, considerant la situaci de surrealista, va decidir abandonar la ciutat sense ni tan sols presentar-se al funeral de Hillei Slovak i va anar a Mxic on va passar per un procs de desintoxicaci. D'altra banda, Irons torn a deixar el grup dient que no volia formar part d'una banda on s'hi morien els seus components. Davant la prdua d'aquests dos msics, Kiedis i Flea van decidir contractar a D.H. Peligro com a bateria i a DeWayne com a guitarrista, per rpidament aquests foren acomiadats ja que no acabaven d'adaptar-se a la banda. Ms tard, Flea, tot recordant unes improvisacions amb el guitarrista John Frusciante, decid, juntament amb Kiedis, que fos el substitut perfecte de Slovak. Tres setmanes abans que comencessin a gravar el nou CD, els Red Hot continuaven sense bateria, per un amic els va recomanar Chad Smith com a candidat perfecte. Smith finalment va ser acceptat. Seguidament, el grup va entrar a l'estudi de gravaci, per els conflictes entre el productor 15

i John interromperen la producci del disc diverses vegades, ja que el primer deia que John havia de tocar riffs de Heavy Metal, i aquest s'hi oposava perqu creia que no era el seu estil. Finalment l'lbum Mothers Milk's va sortir el 15 d'agost de 1989 i la can Knock me Down va ser la seva primera que arribava al top 10 de les llistes. El seu prxim CD va ser gravat per la companyia Warner Bros que els va deixar total llibertat a l'hora d'enregistrar canons ja que en aquest mbit havien tingut problemes amb les altres productores. L'lbum Blood Sugar Sex Magik sort a la venda, i amb el primer senzill, Give it away, es va guanyar el disc de plat. L'altre gran boom d'aquest disc fou el tema Under the Bridge, en qu s'explica la batalla que mantenia Anthony amb les drogues. Finalment l'lbum va vendre 12 milions de cpies arreu del mn, sent aix el millor disc de la seva carrera. Durant el tour japons, el 1992, John Frusciante va decidir abandonar la formaci. Flea argument que la gira va ser molt dura i que per aix Frusciante va prendre aquesta decisi, per la ra principal eren les constants discussions que mantenia amb Anthony. Desprs de diversos intents es va decidir cobrir la vacant amb el guitarrista Dave Navarro. El 5 de setembre de 1993 Dave Navarro fou nombrat oficialment el nou guitarrista de la banda. El seu prxim disc va ser un autntic desastre comparat amb l'anterior. Els problemes d'aquest desastre van ser, en part, per l'absncia de John Frusciante, que feia que les canons s'escriguessin molt ms lentes, ja que ell era el principal compositor del grup, i l'altre problema va ser la poca integraci de Dave Navarro. Desprs d'una discussi de Kiedis i Flea amb Navarro, es prengu la decisi de fer fora el guitarrista. Aquest, tot i que de bon principi no va prendre-s'ho b, finalment ho accept i sugger que Frusciante torns a reincorporar-se al grup. Frusciante, que acabava de completar la seva rehabilitaci en un centre (a causa de l'herona), accept plorant d'alegria. El 1998 Frusciante es reincorpor al grup per tornar a crear msica, i per al seu prxim CD tant Frusciante com Kiedis es passaren tardes junts a casa seva decidint els riffs de la guitarra i les parts meldiques. L'lbum progress rpidament, per el tema Californication era una can que, tot i els grans esforos, els va costar d'acabar.

16

Per aquest CD, titulat de la mateixa manera que la can esmentada, decidiren contractar el mateix productor que per a l'lbum Blood Sugar Sex Magik, ja que necessitaven la llibertat que els va donar per llenar a la venda un disc nic i diferent. Aquest va sortir a la venda el 8 de juny de 1999 i va ser un gran xit amb temes com Californication, Scar Tisuue o Otherside. El disc va obtenir molts reconeixements tot i el fracs de l'anterior lbum One Hot minute. Amb la can Scar Tissue van guanyar el seu segon Grammy i entraren al Top 10 de les llistes en molts pasos, aconseguint llocs destacats. Per acabar amb la gira d'aquest disc van tocar al festival de Worstok 99', on hi va haver grans aldarulls, s'hi van violar diverses adolescents i les propietats properes van ser saquejades i destrossades. Per comenar el seu tour per Europa van fer un concert gratut a la Plaa Roja de Moscou. El seu prxim lbum, By the way, va sortir el 9 de juny de 2002, tamb amb fora xit, i canons com By the way i Can't Stop van mantenir-se diverses setmanes al nmero 1 de la llista Billboard. Amb aquest disc van ser guardonats com a millor grup i millor can de rock als premis MTV Music Europe Award. Durant aquesta poca van gravar 2 DVDs, titulats Live at Slena Castle, enregistrat a Irlanda, i Live at Hyde Park., que fou el seu primer disc en directe. El seu ltim CD i el primer doble que han produt va ser titulat Stadium Arcadium. Ha estat un dels CDs ms esperats, ja que desprs dels dos grans anteriors xits van trigar quatre anys a treure'l. Aquest CD ha complert les expectatives creades tot i el gran nivell dels anteriors. En aquest disc el primer senzill es titula Dani California, i va arribar a mantenir-se durant 14 setmanes en el mxim esgla de la Billboard Modern Rock Charts. En aquest doble lbum podem trobar grans temes com Snow, Charlie, Tell me Baby i Hump de Bump. Totes aquestes canons han obtingut reconeixement arreu del mn. Desprs de finalitzar la gira del disc, els Red Hot van decidir prendre's un descans d'un any, tot i que es va prolongar. Durant aquest temps tenien planificat dedicar-se a la famlia i a altres hobbies a part de la msica. Finalment Frusciante ha abandonat definitivament la banda i per cobrir el seu lloc s'ha triat al guitarrista que els acompanyava a les gires: Josh Klinggofer. El 2009 els Red Hot van tornar a composar junts i actualment estem a l'espera del seu prxim disc, anunciat tericament per al juny d'aquest any. 17

- Imatges del Grup:

9. Els 4 membres de la banda en directe amb el seu smbol caracterstic enmig.

10. La portada d'un dels discs ms famosos del grup: Californication.

18

4.3. Lynyrd Skynyrd Lynyrd Skynyrd s un grup de Hard Rock i Rock Sureny nord-americ. El seu moment de mxima expansi es va produir durant els anys 70 i sota el lideratge de Ronnie Van Zant fins a la seva mort el 1977. El grup es va formar a Jacksonville, Florida, per un grup d'amics: Ronnie Van Zant (vocalista), Allen Collins (guitarrista), Gary Rossington (guitarrista), Larry Junstrom (guitarrista) i Bob Burns (bateria), que van comenar sota el nom de My BackYard. Durant els anys 60 el grup tocava als clubs i a diversos festivals de la seva ciutat natal, i van canviar diversos cops de nom. Finalment el 1968 van guanyar una batalla de bandes i amb els diners del premi van aprofitar per gravar les seves dues primeres canons: Need all my friends i Michelle. L'altra part del premi va ser tocar com a teloners a diversos festivals del grup Strawberry Alarm Clock. Finalment, desprs de diversos canvis, el grup es qued amb el nom de Lynyrd Skynyrd. Aquest nom era una mena de burla i tribut alhora cap al seu professor de gimnstica Leonard Skinner, ja que va enviar uns alumnes de l'escola Robert E. Lee High School, entre els quals hi havia un dels integrants del grup, no se sap quin, al despatx del director per no complir el codi de vestimenta aplicat als nois. Aquest codi no permetia que els cabells dels nois arribessin al coll, i el serrell havia de quedar dos dits per sobre les celles. L'estudiant estava en perill d'expulsi, per va portar el seu pare perqu digus que els diners que guanyava amb la banda servien d'ingrs familiar i que els cabells llargs eren un requisit d'excellncia per al Rock&Roll. Finalment el director va prendre la decisi que el jove msic es talls els cabells i que a l'hora de tocar es poss perruca, per ell va acabar posant-se una cfia. El seu nom, Lynyrd Skynyrd, prov de la substituci de les vocals del nom Leonard Skinner per una "Y", per tot i aix, se segueix pronunciant Leonard Skinner. Amb el comenament dels 70' comen l'poca daurada del grup. Assajaven sense descans i ingressaren al grup Billy Powell com a teclista, i tamb el nom final de la banda aparegu per primer cop als escenaris. Amb motiu del joc de paraules que havien creat amb el seu nom i la pronunciaci que quedava poc clara, el nom del seu primer lbum es va titular: "pronunced 'leh-'nrd ' skin-'nrd", produt per MCA el 1973. Un any abans (1972), Wilkeson havia deixat el grup, tot i que rpidament es va reincorporar ja que Van Zant el va convidar a tornar. 19

Finalment, E.D. King, guitarrista del grup Strawberry Alarm Clock, grup al qual havien fet de teloners, se'ls uneix, permetent a la banda crear un so amb la combinaci de tres guitarres. El 13 d'agost de 1973 llenaren el disc que contindria la seva can ms famosa, un himne del rock, Free Bird. Amb aquesta van aconseguir arribar a la posici 19 de la llista Billboard Hot 100. Desprs d'aquest fet podrem dir que ha estat un del grups amb ms mala sort que hi ha hagut al llarg de la histria, ja que l'accident d'avi del 20 d'agost 1977 en qu van morir el cantant Ronnie Van Zant, el guitarrista Steave Gaines, la seva germana i corista Cassie Gaines i el manager Dean Kilpartrik, va provocar que el grup es dissolgus. Ms tard, l'any 1984, el germ petit del cantant, Johny Van Zant, decid tornar a reunir els membres restants del grup per continuar tocant, aquest cop apropant-se ms al Hard Rock, per sense abandonar l'estil sureny dels inicis de la banda. La desgrcia continu el 1990 amb la mort d'Allen Collins als 37 anys. El 27 de juny de 2001 mor un altre dels components, el baixista Leon Wilkeson, a l'edat de 49 anys. El seu cos va ser trobat a l'habitaci d'un hotel de Ponte Vedra Beach a Florida. La seva mort va ser catalogada de mort natural a causa d'una malaltia crnica al fetge i a un emfisema. Arran d'aquesta situaci complicada va sorgir un ambient estrany dins del grup, ja que existia un acord previ amb la vdua de l'excantant en el qual es deia que la banda noms podia tocar sota el nom de Lynyrd Skynyrd si tres dels components originals seguien en actiu, per tot i aquesta situaci el grup va continuar i Ean Evans va substituir Wilkeson com a baixista. El 2003 va sortir a la venda l'lbum "Vicious Cycle" on la can Mad Hatter fou escrita en memria del baixista mort dos anys enrere. El 2009 tamb ha estat un any trgic per al grup, ja que a Billy Powell, el teclista, se'l van trobar mort a casa seva amb 56 anys. Ean Evan tamb va morir, per aquest de cncer. Lynyrd Skynyrd, tot i haver patit greus desgrcies com a grup, ha creat grans temes que han estat per a la gent americana autntics himnes (Free Bird i Sweet Home Alabama).

20

- Imatges del grup:

11. La formacii que va compondre els dos hits ms populars del grup: Free Bird i Sweet Home Alabama

12. Els tres guitarristes i el baixista de la banda tocant una de les seves canons en directe.

21

4.4. Rush Rush s un grup musical canadenc de Rock progressiu i Hard Rock, amb pinzellades d'Arena Rock i Art Rock que va ser format el 1968 a Toronto i que es mant estable des del 1974. El grup est format pel cantant, baixista i teclista Geddy Lee (el seu nom complet s Gary Lee Weinrib), el guitarrista Alex Lifeson (el nom real s Alexander Zivojinovich) i el bateria Neil Peart. Aquest ltim est considerat un dels tres millors bateries de la histria, i va reemplaar de la banda original John Rutsey. Geddy Lee tamb es troba en el Top 3 dels baixistes de tots els temps. Des del seu debut amb el primer lbum el 1974, han estat reconeguts mundialment per la seva virtuositat a l'hora de compondre canons que tracten sobre temes fantstics i ficticis, per tamb reals i romntics. Durant tots aquests anys el grup ha experimentat amb tot tipus de branques del Rock, com el Heavy Metal, el Blues o el Jazz Rock, per mai ha deixat de banda la seva essncia de Hard Rock. Rush ha estat un referent, ha influenciat i ha servit com a inspiraci de bandes llegendries com Metallica, Aerosmith i Dream Theater. Fins al moment, els canadencs han fet 19 lbums d'estudi, 6 directes i 7 recopilatoris. Grcies a la seva regularitat han obtingut 24 discos d'or i 11 de multiplat, aix com el premi Juno (l'equivalent del Grammy a Canad) diverses vegades. La banda va ser formada entre tres companys d'escola: Jeff Jones, John Rutsey i Alex Lifeson. Al cap de tres setmanes, i tot just dos concerts locals realitzats, Jones abandon el grup i Lee, que tamb formava part del grup d'amics de l'institut, el substitueix. Amb aquesta composici es crea el primer senzill Cant' Fight It i, ms tard, el primer lbum, Rush, que va tenir xit a nivell local i regional, per res ms. Desprs de treure aquest primer lbum, Rutsey deixa la banda a causa dels seus problemes diabtics i, al cap d'unes quantes audicions, s'afegeix al grup Neil Peart. Amb el grup ja definitivament estabilitzat sortiren al mercat quatre discos ms entre el 1975 i el 1976, que van tenir fora xit per que no van acabar d'explotar a causa de la llarga duraci dels temes, ja que la majoria superaven els 10 minuts. Va ser amb l'lbum A Farewell to Kings, el 1977, quan amb la can Closer to the Heart van aconseguir ser reconeguts per tot Nord-Amrica i arribar a les llistes d'xits. Els lbums Hemispheres i Archives, amb els temes La Villa Strabgiato i The Trees, van collocar Rush all on es mereixia. Lee i Lifeson composaven la msica, mentre que Peart s'encarregava de les lletres.

22

Amb l'entrada a la dcada dels 80 van arribar al seu cim. El seu estil musical va tenir un canvi fora drstic, amb l'entrada de sintetitzadors, canons ms curtes que arribaven als 5-6 minuts i que agradaren ms al pblic en general. Amb els lbums Permament Waves (1980) i Moving Pictures (1981) van realitzar nou de les seves mtiques canons: The Spirit of Radio, Freewill, Tom Sawyer, Red Barchetta, YYZ, Limelight, The Camera Eye, Which Hunt (part III of Fear) i Vital Signs. Desprs del seu gran xit, van sortir de gira mundial i van gravar un dels concerts, tot realitzant el directe Exit...Stage Left. Els 80 tot just acabaven de comenar per Rush, que durant aquesta poca tragueren a la venda Signals (1982), Grace Under Pressure (1984), Power Windows (1985), Hold Your Fire (1987), A Show of Hands (1988) i Presto (1989), en qu els ritmes rapidssims de Peart i els elctrics sons de baix i teclat per part de Lee foren les claus perqu es creessin els exitosos temes Subdivisions, Distant Early Warning, Red Sector A, The Big Money, Manhattan Project, Emotion Detector, Force Ten, Time Stand Still, Mission, Turn the Page i Hand Over First. Arribant als anys 90, Rush retorn als seus orgens, deix els seus sons electrnics i la guitarra de Lifeson agaf protagonisme. L'exemple d'aix sn els tres lbums que van crear fins al 1996, Roll the Bones, Counterparts i Test for Echo. Els temes d'aquests discos van ser molt ben acollits pels fans i la crtica, i les canons Resist, Test for Echo, Everyday Glory, Nobody's Hero, Roll the bones, per sobretot la mtica Dreamline, tingueren moltssim xit. Malgrat aix, la desgrcia va arribar a la banda quan, desprs de deu mesos des del llanament de Test for Echo es van morir l'nica filla i la dona de Neil Peart. Aquest fet el va dur a una retirada espiritual i a una aturada completa del grup, que va respectar la decisi de Peart i va preferir no tocar ms, en lloc de reemplaar-lo. El 1997 i el 1998 la discogrfica va treure els recopilatoris Retrospective I, Retrospective II i Different Stages. Desprs de set anys en silenci, Rush va contraatacar amb un Peart totalment recuperat i en gran forma, i es va compondre el disc Vapor Trails. Aquest els va costar molt de completar, ja que van estar catorze mesos preparant-lo. La crtica va acollir molt b aquest retorn del grup, en qu tots els temes eren molt bons, ja que mantenien un nivell musical molt alt que justificava tot el temps que havia costat produir-lo. Les canons eren senzilles i complexes, acstiques i electrniques, rpides i lentes... Tot el disc, globalment, s bonssim, per s que cal destacar The Ghost Rider, on s'explica la travessia espiritual que va viure Peart durant sis anys.

23

El 2003 surt al mercat Rush in Rio, l'ltim concert de la gira mundial del Vapor Trails que va tenir lloc a Brasil, essent el ms multitudinari i energtic que la banda ha viscut mai, amb un pblic totalment entregat que va omplir fins a ms no poder l'estadi de Maracan. Aix doncs, no s estrany que Rush in Rio fos un triple CD/DVD amb tots els xits de la banda, juntament amb un solo de cada membre del grup. El 2004 el grup llena un disc de covers d'altres grups anomenat Feedback, i uns anys ms tard surt primer el CD i desprs el DVD en directe R30, que commemorava els trenta anys des de la formaci de la banda amb Peart. Era un doble CD/DVD que van treure el 2005 i no el 2006 perqu aix l'ltim concert d'aquella gira coincids amb el dia en qu Peart s'adher a la banda. L'ltim disc fins al moment s el que es va fer el 2007, Snakes & Arrows, que comparteix les mateixes caracterstiques que el Vapor Trails, ja que s un treball molt regular i que mant una gran qualitat durant tota la seva durada. Tamb van treure el 2008 el directe de la gira mundial de l'lbum. Actualment Rush est fent una gira nord-americana que acabar a finals de 2011. - Imatges del grup:

13. La banda porta 43 anys junta, per els seus components estan ms vius que mai.

14. El grup va ser molt innovador, ja que foren pioners en la bateria de 360 i en la guitarra i el baix amb doble mnec.

24

4.5. Guns'N'Roses Guns'N'Roses (tamb anomenat Guns'n'Roses o Guns&Roses) s un grup musical de Hard Rock i Heavy Metal format el 1985 a Los Angeles, Califrnia. Aquest grup encara est en actiu, per la seva poca daurada avarca des del 1987 fins al 1993. El grup ha viscut molts canvis en la seva formaci. De fet, l'nic membre de la banda original que encara s present s el cantant Axl Rose. Malgrat aix, la majoria dels fans coincideixen en qu ja no s la mateixa banda, sin que dels diferents camins que han anat prenent els musics de la composici de l'era d'or, Rose s el que s'ha quedat amb el nom del grup, per res ms. A causa de la dificultat que comporta explicar tots els canvis que hi ha hagut, us mostrem aquest eix cronolgic dels diferents msics que han passat pel grup:

- Veu: Rose - Guitarra principal o solista: Guns, Slash, Finck, Buckethead, Thal i DJ Ashba. - Guitarra secundria o rtmica: Stradlin, Clarke, Tobias i Fortus. - Baix: Beich, McKagan i Stinson. - Bateria: Gardner, Adler, Sorum, Freese, Mantia i Ferrer. - Teclat: Reed (tamb piano) i Pittman (tamb programador de sons). Nota: Els que no estan marcats amb groc significa que noms van ser components del grup aquell any.

El seu nom prov dels cognoms del cantant Rose i el guitarrista Guns. Amb la formaci inicial (Rose, Guns, Strandin, Beich i Gardner), poc desprs de la formaci del grup, va sortir al mercat el primer senzill, Live: ?!*@ Like a Suicide, que tot i que s'anomens live, eren dues 25

covers i dues canons originals amb el soroll de multitud gravat de fons. Aquest disc va vendre unes 10.000 cpies. Com que aquesta xifra no era suficient per a un grup que aspirava a ms, de seguida es van fer canvis: Slash, McKagan i Adler en lloc de Guns , Beich i Gardner, respectivament. Tot i la seva sortida, Guns va acceptar la petici de Rose de conservar el nom de Guns'N'Roses. El 1987, desprs de fer un gran concert, se'ls va donar l'oportunitat de tocar tres dies a Londres, agafant molta fama a Europa. Aix els va permetre gravar un nou disc amb molt ms pressupost, Appetite for Destruction, que ha resultat ser el millor disc de la banda: va tenir 33 milions de vendes, va ser premiat amb el disc de diamant, va ser nmero 1 a les llistes d'xits d'lbums, i tres de les seves canons (Welcome to the Jungle, Sweet Child O'Mine i Paradise City) van entrar al top 5 de les llistes d'xits de canons, sent aix el millor lbum debut de la histria. La portada va ser censurada, ja que hi apareixia una dona semidespullada, recentment violada i amb ferides, que va ser substituda per la famosa creu llatina amb les calaveres dels membres del grup. Desprs del disc, van sortir de gira per Amrica i Europa, amb un gran xit per molts incidents: - Primera gira (amb Motley Cre): a Dallas, Slash va destrossar la seva habitaci de l'hotel, a Los Angeles, Rose es va barallar amb un gurdia de seguretat enmig del concert i a Phoenix, es va haver de suspendre l'actuaci a causa dels problemes amb les drogues de Rose. - Segona gira (amb Alice Cooper): a Michigan, McKagan i Adler sn expulsats d'un bar, i aquest ltim es trenca la m amb un llum, sent aix substitut per Thomas Schultz. - Tercera gira (amb Iron Maiden): Duff es casa i deixa temporalment el grup. - Quarta gira (amb Aerosmith): a Filadlfia, Rose s detingut per la policia. - Festival Monsters of Rock (amb Kiss, Megadeth i Iron Maiden): a Anglaterra, dos fans moren a causa d'un avalot de la multitud a l'inici del concert.. El 1988 la banda treu un nou senzill, GN'R Lies, amb dues covers, tres temes acstics i una balada. El senzill entr a les llistes d'xits, per tot i aix no va tenir molta acceptaci a causa del fet que Rose expressava el seu racisme i el seu odi cap a l'homosexualitat en una de les canons. Per aix van ser expulsats d'un concert a Nova York. Llavors Axl va intentar posar seny a la banda i va amenaar de deixar el grup si tots ells no solucionaven la seva addicci a les drogues. Grcies a aix tots ells es van desintoxicar excepte Adler que, posteriorment, fou substitut per Sorum. El 1989 Slash i McKagan van aparixer borratxos en pblic en una gala de premis, fet que va portar molta polmica, i encara ms quan Stradlin va ser durament multat per orinar en un vestbul d'un avi. Aquell mateix any la banda va versionar la can de Bob Dylan Knockin' On Heaven's Door per a la pellcula Days of Thunder. Aquest tema va tenir molt d'xit. 26

El 1991 Guns N'Roses va treure a la venda el seu disc ms slid, el doble CD Use Your Illusion, que contenia els temes Don't Cry, Live and Let Die, Knockin' on Heaven's Door, Civil War i You Could be Mine. Aquest ltim va ser utilitzat pel director James Cameron en la pellcula Terminator II, i els dos CDs van arribar al nmero 1 i 2 de les llistes d'xits. Part d'aquesta bonssima acceptaci la va tenir l'entrada d'un nou membre, el teclista Reed, i el disc va registrar un total de 41 milions de vendes (qudruple disc de plat) Arran d'aquest xit el grup es va llenar a una gira mundial que va tenir una duraci de 2 anys, una de les ms llargues de tots els temps. Van tocar en llocs tant emblemtics com Wembley i Maracan, davant de ms de 100 milions de persones. Per el que ms ser recordat fou el seu concert a Tokyo el 1992, el que tothom considera el millor que ha fet mai el grup. Aquell concert va durar tres hores i cada un dels msics va donar el mxim de si mateix. Per no tot van ser flors i violes. Abans de comenar la gira Strandlin va abandonar el grup a causa de les fortes discrepncies amb Rose, i va ser reemplaat per Clarke. Durant aquells dos anys, Guns N'Roses es va veure involucrat en moltssims incidents, com per exemple retards de ms de dues hores, baralles amb el pblic i la policia, sortides a escena desafortunades, finalitzacions prematures dels concerts sense cap ra, detencions, multes, i un llarg etctera. Cal dir tamb que la major part d'aquests incidents van ser provocats exclusivament per Rose, fet que va fer augmentar les diferncies entre ell i la resta dels membres. En aquell total de 192 concerts el grup es va guanyar molts amics i molts enemics, i el darrer d'aquells concerts, que va tenir lloc a Buenos Aires, va ser l'ltim en qu es va veure els veritables components del grup junts a sobre l'escenari. El 1993 la banda va composar un nou disc, The Spaghetti Incident?, ntegrament fet amb covers de temes Punk. El disc no va tenir un xit meditic (noms 6 milions de vendes), i desprs d'aix, el 1994 va comenar el deteriorament de la banda. Rose va acomiadar Clarke per substituirlo pel seu amic Tobias, i amb el temps, les disputes entre Rose i la resta va fer que Slash, Sorum i McKagan anessin deixant successivament la banda ja que no podien suportar ms Axl. Cada un va seguir el seu propi cam, formant noves bandes i tenint ms o menys xit; per Rose, que era l'nic membre de la composici original, es va quedar amb els drets de la banda, fet que va provocar que ell sol s'emports els guanys dels dos recopilatoris que la discogrfica va treure el 1998 i el 1999 (Illusions i Live Era: '87-'93). Va passar el mateix amb el Greatest Hits del 2004. Aix va fer enfadar molt Slash i companyia, ja que ells no estaven d'acord amb la sortida d'aquests dos CDs, i a sobre no es van endur ni un sol cntim de la venda d'unes canons que ells tamb havien composat.

27

Finalment, l'any 2000, es va acabar de consolidar la formaci dels nous (potser s'hauria de dir falsos) Guns'N'Roses, amb Axl al capdavant, acompanyat del joves Pittman, Mantia, Stinson, Thobias, Buckethead i Finck, amb un encara vigent Reed. Des de llavors Rose va anunciar i reanunciar milers de cops el llanament d'un nou lbum, Chinese Democracy, un CD que finalment no veuria la llum fins al 2008, quan Thal i Ferrer ja havien substitut Finck i Mantia. Abans de l'aparici del disc el grup havia realitzat diversos concerts pels Estats Units i Europa, amb algun altre incident menor. L'anunciat lbum va tenir una bona acceptaci per als fidels fans de Rose, per no pas per a la resta, que veien com aquell CD, tot i no ser tan dolent, no arribava al llist del nom que tenia la banda. La venda del disc va ser prohibida a causa del seu nom a la Xina, i fins al moment, ha tingut al voltant de 10 milions de vendes. Durant la gira mundial del 2009 i mig 2010, DJ Ashba va substituir Finck i, per culpa novament de Rose, es van produir diversos incidents de major gravetat, com retards de 3 hores (un a Paraguai i un a Dubln) i confrontacions amb el pblic. Actualment Rose ha anunciat que a finals de 2011 el grup finalitzar i traur al mercat el nou disc Use Your Illusion III. Respecte aquest lbum hi ha dues incgnites: la primera s si ser de bona qualitat, fent aix honor al nom que tindr, i la segona s si realment sortir a finals de 2011 o al 2020. - Imatges del grup:

15. El smbol de la banda s tamb tot un smbol del Rock.

28

16 i 17. En aquesta comparaci entre la composici de l'era d'or de la banda i la composici actual, que es podria titllar de farsa, podem observar que la primera no genera dubtes sobre la seva denominaci, mantenint tota l'essncia del Rock i el grup, mentre que la segona la trenca.

29

4.6. Iron Maiden. Iron Maiden s un grup de Heavy Metal format a Londres, Anglaterra, el 1975. El grup ha realitzat 15 lbums d'estudi, 9 directes i 6 recopilatoris, aconseguint diversos discos d'or, plat i diamant. Aquest s l'eix cronolgic dels msics que han passat per la gloriosa banda:
1 9 7 6 Dave Sullivan Dave Murray 1 9 7 5 1 9 7 7 1 9 7 8 1 9 7 9 1 9 8 0 1 9 8 1 1 9 8 2 1 9 8 3 1 9 8 4 1 9 8 5 1 9 8 6 1 9 8 7 1 9 8 8 1 9 8 9 1 9 9 0 1 9 9 1 1 9 9 2 1 9 9 3 1 9 9 4 1 9 9 5 1 9 9 6 1 9 9 7 1 9 9 8 1 9 9 9 2 0 0 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 8 2 0 0 9 2 0 1 0

Iron Maiden

Guitarra

Bob Terry Rance Sawyer Terry Wapram

Dennis Stratton Adrian Smith

Adrian Smith Janick Gers

Baix Bateria

Steve Harris Ron Matthews

Barry "Thunderstick" Graham Doug Sampson

Clive Burr

Nicko McBrain

Teclat

Tony Moore

Veu

Iron Maiden

Paul Day 1 9 7 5

Dennis Wilcock 1 1 9 9 7 7 6 7

Paul Di'Anno 1 9 7 8

1 9 7 9

1 9 8 0

Bruce Dickinson 1 1 1 1 9 9 9 9 8 8 8 8 1 2 3 4

1 9 8 5

1 9 8 6

1 9 8 7

1 9 8 8

1 9 8 9

1 9 9 0

1 9 9 1

1 9 9 2

1 9 9 3

Blaze Bayley 1 1 1 1 9 9 9 9 9 9 9 9 4 5 6 7

1 9 9 8

Bruce Dickinson 1 2 2 2 2 9 0 0 0 0 9 0 0 0 0 9 0 1 2 3

2 0 0 4

2 0 0 5

2 0 0 6

2 0 0 7

2 0 0 8

2 0 0 9

2 0 1 0

Els que estan en blanc sn els que noms van ser integrants de la banda aquell any.

Tot va comenar quan un jove Steve Harris, desprs de deixar el futbol (jugava al West Ham) i de tocar en diversos grups menors, va decidir formar la seva prpia banda, integrada primerament per Sullivan, Rance, Matthews, Day i ell mateix. Tot i aix, amb aquesta composici, el grup noms toc en diversos concerts, amb canons d'altres bandes o maquetes seves. Desprs de fer diversos canvis en la formaci i de provar la introducci del teclat (l'experiment noms dur 1 any), no va ser fins al 1980 quan, desprs de fer un senzill amb tres canons, ja amb la primera formaci seriosa (Stratton, Murray, Harris, Burr i Di'Anno), la banda aconsegu firmar un contracte amb el segell discogrfic EMI, fet que els va permetre comenar a gravar lbums amb pressupost. Aquest fet els convert en la competncia de Def Leppard. Aix doncs, aquell mateix any el grup llan el seu primer lbum d'estudi, Iron Maiden, en el que apareixeren els seus primers clssics com Runnin' Free. El disc tingu molt d'xit, per tot i aix el grup n'estava insatisfet, queixant-se del mal treball en el so de la productora. Desprs del llanament d'aquest primer LP, la banda va fer fora Stratton, essent substitut pel virtus de la guitarra Adrian Smith.

30

Un any ms tard, el grup compos el seu segon disc, Killers, que no tingu prou xit. Amb el petit fracs del disc, Di'Anno i Burr foren reemplaats per Dickinson i Mc Brain. Amb aquesta formaci (Murray, Smith, Harris, McBrain i Dickinson) i desprs d'una gran gira pel Jap arribaria l'poca daurada de la banda. Aquesta comen amb el llanament del l'lbum The Number of the Beast, que grcies als gloriosos temes Run to the Hills i The Number of the Beast arrib al nmero 1 de les llistes d'xits. Tot i aix, el disc tamb va ser objecte de crtica, ja que molts detractors acusaren la banda de fer apologia del satanisme, cosa que els va fer guanyar encara ms fama. Desprs de la realitzaci del seu millor lbum, van venir-ne dos ms, Piece of Mind i Powerslave, que seguiren en la mateixa lnia del seu antecessor, amb temes com The Trooper i 2 Minutes to Midnight, amb els que obtingueren diversos discos de plat. Parallelament, tamb sortiren de gira i van compartir escenari amb grups com Ozzy Osbourne, Scorpions o Deep Purple. Aquesta poca gloriosa culmin amb la realitzaci del doble disc en directe d'un dels concerts de les seves gires, que fou titulat Live After Death, i que estava replet de recursos novedosos com, per exemple, la introducci del concert amb el discurs del ministre Sir Winston Churchill davant l'atac nazi a la 2a Guerra Mundial. A continuaci d'aquesta poca, la banda decid experimentar amb els sintetitzadors, aportant un punt de modernitat als seus temes, fet que va fer dividir els fans. Aix doncs, entre el 1986 i el 1988 sortiren al mercat els discos Somewhere in Time i Seventh Son of a Seventh Son, amb temes bsics com Wasted Years, Deja-vu i Moonchild. Desprs del notable xit d'aquests dos lbums, Smith revel les seves intencions de continuar amb el seu propi cam, i aix va fer que la banda agafs com a nou guitarrista Janick Gers. Aquest fet provoc que, temporalment, el grup fos integrat per tres guitarristes al ms pur estil de Lynyrd Skynyrd, tot i que mai tocaren en un escenari els tres. Al poc temps, Smith deix amistosament el grup, sense cap mena de rancor de la banda cap a ell ni viceversa. D'aquesta manera es va descompondre la formaci clssica del grup. Desprs de dos anys sense donar la cara davant dels seguidors, Iron Maiden tragu a la venda el seu vuit lbum d'estudi, No Prayer fot the Dying, en la gira del qual destac l'energia d'un Gers que s'hi deixava la pell a cada un dels xous.

31

Un parell d'anys ms tard, el 1992, la banda va produir el disc "Fear of the Dark", amb el que recuper completament tot el prestigi, fama, i xit del que havia gaudit durant l'poca d'or, ja que arrib i es mantingu en el nmero 1 de les llistes durant molt de temps, en part grcies al gran tema Fear of the Dark, que amb la seva combinaci d'electricitat, tempo i capacitat d'atracci es considera un dels 3 millors temes de la banda. Amb aquest lbum, el grup va fer la millor gira mundial de la seva carrera, aconseguint plens absoluts all on anava, i oferint un espectacle simplement magnfic durant tot un any. Malgrat l'xit emergent dels Maiden, quan finalitzaren la gira, el vocalista Dickinson anunci que abandonava amistosament la banda. Desprs de fer un concert de comiat en el que la banda ofer una imatge de cohesi, es va veure que no ho estava tant, ja que al poc temps sorg una forta polmica entre el grup i Dickinson que port molta cua. El vocalista fou rellevat per Bayley. Amb la nova veu dels Maiden, el 1995 sort al mercat l'lbum "The X Factor", un disc estticament molt treballat, per que s'allunyava de l'estil caracterstic de la banda, fet que va produir una mala acceptaci del treball, en part tamb a causa del desencaix de la veu de Bayley amb l'estil musical del grup. A l'any segent, la productora realitz un recopilatori anomenat "Beast of Beast", que tamb comptava amb el nou tema Virus, de regular qualitat. El 1998 es va produir un nou disc d'estudi, "Virtual XI", que est considerat com el pitjor de la banda. Els fans estaven en disconformitat amb Bayley, la seva veu no agradava i el poc que oferia en directe tampoc ajudava. A causa d'aix, finalment la banda decid despatxar-lo el 1999 i anunci un "nou comenament" del grup. Aquell mateix any, Harris i Dickinson es reconciliaren i aquest es reincorpor a la banda juntament amb Smith, que accept el projecte de tenir tres guitarristes dins del grup. D'aquesta manera es tornava a la composici gloriosa amb la innovaci de les tres guitarres, fet que va captar molta expectaci entre els fans per veure com sonarien les canons clssiques. Desprs de fer "la gira del retrobament", Iron Maiden produ el 2000 l'lbum "Brave New World", que tingu molt d'xit i en qu el tema The Wicker Man fou nominat als Grammy. La banda va estar de gira durant dos anys i mig, oferint molt espectacle. La gira finalitz amb el festival de Rock in Rio, concert del qual se'n va fer l'enregistrament per a un doble CD que va ser molt venut. Durant el mateix 2002, tamb sortiren a la venda els Eddie's Archives (6 CD's que recopilaven tota la carrera musical de la banda amb objectes de colleccionista) que tingueren nombroses vendes. 32

Des del 2003 fins a l'actualitat, Iron Maiden ha realitzat 3 lbums ("Dance of Death", "A Matter of Life and Death" i "The final Frontier"), un EP, un documental i diversos DVD's de directes, a part de tocar en diversos festivals i organitzar mltiples gires, seguint encara amb la mateixa formaci. - Imatges del grup:

18. Imatge actual d'una actuaci en directe on es veuen els tres guitarristes i el baixista de la banda en primer terme.

19. En aquest "wallpaper" podem observar els sis membres de l'poca gloriosa de la banda, la seva icona animada, Ed, i el seu logotip.

33

5. Curiositats i ancdotes.
- B.B.King i la seva guitarra Lucille: B.B King va batejar la seva guitarra i la va anomenar Lucille. Per qu aquest nom? Doncs perqu una nit desprs d'una de les seves actuacions en un dels locals en qu tocava, dos homes es van comenar a barallar per una dona que es deia Lucille. Durant la baralla un llum d'oli va caure, va prendre foc al local i el van evacuar rpidament. Un cop fora, B.B.King es va adonar que la seva guitarra encara estava dins del local i sense pensar-s'ho dos cops, va entrar-hi malgrat les flames. La gent el va intentar aturar per no ho van aconseguir i, al cap de poc temps, King va sortir de l'edifici amb la seva estimada guitarra. Desprs d'aix, King va decidir batejar-la amb el nom de Lucille.

20. Part superior del mnec de la guitarra de B.B.King

21. B.B.King i Lucille

34

- El tapping: s una tcnica utilitzada en la guitarra i el baix elctric. Consisteix en utilitzar els dits de la m de la pua pressionant el mnec i fent sonar les notes. L'inventor d'aquest estil va ser Eddie Van Halen, que, al principi, quan utilitzava la tcnica es girava d'esquenes al pblic perqu ning l'imits. El fet que es girs davant del pblic durant els solos, no agradava als fans, i el criticaven perqu deien que no sabia tocar la guitarra i que els solos no eren seus. Finalment un bon dia es va girar i la gent va poder apreciar la seva tcnica.

22. Eddie Van Halen utilitzant la seva tcnica: el tapping.

-La guitarra de dos i tres mnecs: Les innovacions amb la guitarra mai han deixat d'impressionar la gent. Steve Vai va ser el primer guitarrista que va tocar amb una guitarra de dos mnecs i, ms tard, tamb va aconseguir tocar una guitarra de tres mnecs que es caracteritzava perqu tenia forma de cor. Durant els anys 80, Micheangelo Banggio va inventar la guitarra de quatre mnecs, per encara no se n'ha utilitzat mai una en un concert i, actualment, Gibson n'ha redissenyat una de nova.

23. Steve Vai amb la guitarra de tres mnecs.

35

24. Slash, guitarrista de Guns'N'Roses, amb una guitarra de dos mnecs.

-Axl Rose i els seus espectacles: Axl Rose, el cantant del grup Guns'N'Roses, era i s conegut perqu para els seus concerts si alg els tira qualsevol tipus objecte a l'escenari: roses, monedes, roba interior femenina... En aquests casos el cantant para la can en sec i marxa de l'escenari seguit per la resta de membres. Normalment al cap d'una estona tornen i continuen el xou. Per durant una gira per Sud-Amrica va provocar greus incidents a Bogot, on, per culpa d'una prdua de l'equipament, va oferir als productors ajornar el concert dos dies. Aquests s'hi van negar i van continuar venent les entrades sense saber el nombre total de venudes. El dia del concert i amb un overbooking de gent, van comenar els aldarulls, la gent es barallava dins del recinte i la que no hi cabia es queixava i causava destrosses a fora. Ms tard, va comenar a ploure, i per l'acumulaci d'aigua el sostre del recinte va caure a trossos just abans que arribs la banda. Finalment van sortir a l'escenari amb noms dos teros del seu equip de so, i, a fora, la policia llenava gas lacrimogen sobre els fans revoltats que no van poder entrar. En aquesta mateixa gira, a l'Argentina, els membres del grup es van passejar despullats per l'hotel i Axl Rose va agredir diferents periodistes.

36

6. Entrevistes i enquestes.
6.1. Entrevistes. -Entrevista a Miquel Curanta, director del TR3SC. Miquel Curanta va nixer el 4 de setembre de 1977. Curanta s un apassionat de la msica, fet que l'ha portat a treballar en nombroses rdios d'aquest mbit, com per exemple a Rdio Flaixbac, Flaix FM, els 40 Principals o la Cadena Ser entre d'altres. Actualment s el director del TR3SC, el club de cultura de Catalunya creat per Catalunya Rdio i TV3. Molt afectuosament ens ha concedit uns minuts per parlar amb ell. (P = pregunta; MC= Miquel Curanta) P: Li agrada la msica Rock? MC: S, molt! P: Tamb el Rock Nacional (catal i/o castell)? MC:Tamb, tot i que em decantaria ms per la msica que es canta en catal. P: Quins sn els grups que escolta normalment? MC: En catal, m'he aficionat a tots aquests grups de nova fornada (Mazoni, Antnia Font, Love of Lesbian...), tot i que he de dir que ms que no pas el Rock, em tira ms el Jazz i la msica clssica. P: Quan vost era adolescent, li agradava la mateixa msica d'ara? MC: S, s parlem de gneres ms que no pas d'artistes. P: Toca o tocava algun tipus d'instrument? MC: S, el piano i la bateria. P: Desprs d'estar diversos anys treballant a la rdio, d'on n'ha sortit ms satisfet i ha viscut millors experincies? MC: En cadascuna de les empreses en les que he treballat n'he sortit molt satisfet. He aprs molt a tot arreu, tot i que potser a Flaix FM i a la Cadena Ser s on he tingut ms temps per aprendre.

37

P: Com va sorgir-li l'oportunitat de ser el cap de l'rea de msica i ms tard el director del TR3SC? MC: El primer director del TR3SC era amic meu i em va proposar afegir-me al projecte per ajudarlo en la seva arrencada. Desprs d'uns mesos vaig deixar el club, per hi vaig tornar passat un any per dirigir-lo. P: N'est orgulls de la feina feta fins ara? Creu que s'han assolit els objectius? MC: S, els hem assolit amb escreix ja que hem superat totes les previsions fetes a l'inici. Per tant, n'estic orgulls. P: Es dna molta promoci i suport al Rock catal des del TR3SC? MC: I tant! De fet som els nics que podem presumir d'haver donat suport a artistes emergents grcies a l'organitzaci i promoci de ms de 130 concerts. P: Canviant de tema i centrant-nos ms en la tesi del nostre treball, ens podria donar la seva opini sobre quines van ser les causes que provocaren que la societat es comercialitzs tant i com a conseqncia d'aix, el Rock entrs en un estat de decadncia fins als nostres dies? Vost comparteix aquesta opini o en discrepa? MC: Comparteixo la idea que desprs de molts anys de gran xit es va entrar en un perode de decadncia. L'xit viscut aquella poca va propiciar l'aparici d'un nombre de grups desmesurat, que va acabar degradant la qualitat de l'oferta i saturant el mercat.

P: Creu que la situaci del Rock pot revifar o que cada cop decaur ms, juntament amb una societat que s'anir estandaritzant contnuament?

MC: El Rock.... No morir mai. Tots els corrents artstics sn cclics i si ara est de moda el Pop o l'Indie, tard o d'hora el Rock tornar a ser hegemnic.

38

- Conclusions: L'opini de tot un expert en msica s clara, sempre s possible que el Rock torni a agafar protagonisme, ja que la situaci actual de la societat que va cam de la comercialitzaci absoluta pot canviar, aix com ja va fer en el seu moment. Per per qu aix s'acompleixi, s necessari donar un suport a aquest tipus de msica ara que est caient en la marginaci, sobretot per part de les generacions ms joves.

25. El director del TR3SC, Miquel Curanta.

39

- Entrevista a Aleix Font Aleix Font va nixer el 18 de juliol de 1995. Ell s un jove baixista i cantant que toca amb el grup Lapsus, creat per ell mateix. Desprs d'uns anys, ja s'ha fet un lloc dins de la msica comarcal, amb temes propis i versions d'altres grups, aconseguint aix anar a Valncia per fer de teloners de l'emblemtic grup Obrint Pas. (P = pregunta; AF = Aleix Font)

26. Logotip dels Lapsus P: Qui t'ha introdut en el mn de la msica i qu significa per a tu? AF: Doncs jo em vaig apuntar a classes de msica i el meu professor em va ajudar molt a introduirme en aquest mn i a entendre la msica. Expressar un sentiment i emocions tocant alguna cosa que a mi m'agrada. P: Escoltes Rock? Qu en penses? AF: S, entre d'altres estils. Per mi s un dels millors estils del moment i hi ha molta gent que segueix aquest moviment. P: Qu s per a tu la msica del dia a dia? AF: Per a mi, ara com ara s com un hobby, i al dia a dia vaig aprenent, practicant una cosa que a mi m'agrada i passant-m'ho b en tots els moments en qu puc gaudir d'ella. P: Tens un grup? Com us vau formar? Per qu us vau formar? AF: Primer cal dir que no ens ho espervem de formar aquest grup. rem quatre amics que estvem junts i tenem moltes ganes de tocar i passar-nos-ho b fent msica. Vam tenir la idea de tocar junts, 40

ens va agradar, va sortir b i vam continuar fins al dia d'avui. P: Quines sn les vostres influncies? AF: Primer ens vam comenar a moure per les branques del Rock centrant-nos ms en grups com AC/DC, Guns'N'Roses, Green Day o Red Hot Chili Peppers entre d'altes. Desprs vam canviar i vam comenar a tocar ms Ska i alguna cosa de Punk Rock. Ara hem tornat a canviar i toquem ms aviat msica a l'estil Marea o Extremoduro. P: Creieu que la msica us influeix com a persones? I com us influeix? AF: S i no. Per una part s que t'influeix perqu quan ests en un concert, les canons que toques tenen un missatge al darrera i aquest t un significat per a cada persona . I no, perqu quan ests fent altres coses que no estan relacionades amb la msica, aquesta no est present en les accions ni pensaments del moment. P: Ha estat un cam fcil? Amb quins obstacles us heu trobat? AF: Ha estat un cam fcil per alhora difcil, ja que hi ha hagut moments en qu no sabem si tirar endavant el nostre projecte, per com que tots tenem moltes ganes al final ens n'hem sortit i ens est anant molt b de moment. P: Ets baixista. Per qu vas decidir tocar aquest instrument? AF: Mira, primer vaig comenar tocant la guitarra, per no em va acabar de convncer. Ms endavant, com que a mi m'agrada molt tot el que s la base de la msica, vaig decidir provar una classe de baix i la veritat s que em va agradar molt, i per aix vaig decidir tocar aquest instrument. P: A part de baixista ets cantant. Ho tenies previst? AF: No, no m'ho esperava, he acabat cantant perqu no vam trobar cap cantant disponible i alg ho havia de fer, aix que em vaig apuntar a classes de cant i a cantar (riu).

41

P: Quins plans de futur teniu amb el grup? AF: De moment no tenim plans, anem treballant el dia a dia i intentem millorar.

-Conclusions: Les respostes que ens ha ofert aquest jove msic, ens fan pensar i creure que encara hi ha una part de la societat que lluita per aquest estil i la seva conservaci, tot i que tamb veiem que aquest tipus de gent defensa aquest estil grcies a la influncia de gent ms adulta. Persones com l'Aleix tenen la msica com a part d'ells mateixos i s imprescindible per a ells.

27. Aleix en un dels concerts.

42

6.1. Enquestes. Hem realitzat una enquesta a un total de 40 persones entre 12 i 16 anys de l'Escola Pia per saber quines sn les seves opinions sobre les seves preferncies musicals i el Rock. 1- Quina msica escoltes habitualment? 1 6 9 8 16
Rock Pop Msica electrnica De tot Reggeaton

La majoria de la gent enquestada prefereix el Pop, mentre que el Rock queda en un segon pla, tot i ser el segon estil ms escoltat, per davant d'altres com la msica electrnica. 2- Cada quan escoltes msica? Prcticament tota la gent escolta msica diriament, tret d'un parell de persones que ho fan molt sovint sense ser cada dia. Dedum que la msica s molt present en les nostres vides, i ja s'ha convertit en un hbit quotidi escoltar-ne. 3- Com escoltes msica? (Poden ser diverses respostes) 9 20 5
De f ons Concentrant -me noms en la msica

18

Discoteques /Festes Altres

El fet que s'hagi convertit en un hbit escoltar msica, fa que molta gent ho faci de fons sense prestar-hi molta atenci. Tot i aix, tamb hi ha moltes persones que es dediquen, durant una estona, a noms escoltar-ne i gaudir d'ella. Una part ms minoritria escolta la msica a festes. 43

4- Escoltes Rock habitualment? 7

18 15

S No Depn

Amb aquesta pregunta arribem a la conclusi que el Rock es troba en un segon pla actualment, tot i que encara hi ha gent que l'escolta en funci del moment. 5- Qu en penses d'aquest gnere?
14 12 10 8 6 4 2 0 s molt mogut/marxs s molt sorolls Est b Altres NS/NC No m'agrada

Desprs d'haver llegit totes les respostes, les hem agrupat en aquests 6 apartats, i podem veure que molta gent pensa que el Rock est b, per possiblement algunes d'aquestes persones no l'escolten tot i pensar aix. Tamb hi ha un nombrs grup que pensa que s molt sorolls o mogut i que els s molest. L'altra gent t diverses opinions (tant positives com negatives) o simplement no ho saben.

44

6- Creus que la societat ha influt en la decadncia d'aquest estil?

20

12

S No NS/NC

La meitat de la gent creu que la societat ha estat la causant de la decadncia del Rock, mentre que l'altre meitat no ho creu o no ho sap. 7- Has escoltat Rock alguna vegada? Per qu? (Poden ser diverses respostes)
0 He escoltat CDs d'adults Toco algun instrument Msica actual montona / Rock Creatiu Altres s msica antiquada i m'avorreix Mai he escoltat Rock ni ho penso fer Fa massa soroll i em resulta molest Simplement no m'agrada Altres 2 4 6 8 10 12 14 16

S: 18

No: 22

Dels divuit enquestats que han dit que s, la meitat ha estat per la influncia de gent adulta, i la res ta perqu toquen algun instrument o consideren el Rock creatiu entre d'altres. Pel que fa als que han dit que no, la majoria han optat per dir que simplement s perqu no els agrada aquest estil, tot i que no l'han escoltat.

45

8- Creus que el Rock afecta en la manera com escoltem i pensem la msica actual?

10 21 9
S No NS/NC

La gran majoria no sap si el Rock afecta la msica actual, i l'altra meitat est dividida entre el s i el no, per tant no en podem extreure conclusions clares. 9- Si escoltes Rock, quin s el teu grup preferit? Els grups que han sortit sn: Iron Maiden, Red Hot Chili Peppers, Scorpions, Guns'N'Roses, Extremoduro, Marea, Yellow Card, Sum 41, Bon Jovi, Tool, Porcupine Tree, Aerosmith i AC/DC. 10- Consideres la msica actual no creativa respecte al Rock? Per qu?

10 13

17

No NS/NC

Amb aquestes respostes podem veure clarament que la major part de la gent pensa que la msica actual s creativa. En canvi, els que escolten Rock pensen que no ho s, mentre que hi ha una quarta part que no ho sap. La gent que creu que s creativa argumenta que es ms agradable i t ms capacitat d'oferir espectacle. En canvi, els que creuen que no ho s argumenten que hi ha una manca de protagonisme dels instruments i que s una msica repetitiva rere la veu, incloent la repetici d'estructures.

46

11- Creus que les bandes de Rock s'entreguen ms en els seus tours als seus fans que les bandes de pop?

16

18

S No Igual

6 Hi ha fora gent que creu que s'entreguen igual tant les bandes de Rock com de Pop. Una altra majoria opina que les de Rock s'entreguem ms, mentre que hi ha una minoria que creu que les de Pop ofereixen ms espectacle als seus seguidors. 12- Quines creus que han estat les causes de la decadncia del Rock?
0 Msics 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20

Societat

Companyies Discogrfiques

Productors

Barreja de tot

No ho s

Gran part del enquestats creuen que la decadncia del Rock ha estat causada per una barreja de tots els factors esmentats, mentre que 9 persones opinen que principalment s culpa de la societat, i un altre sector no ho t clar. 47

7. Comentaris sobre pellcules.

7.1. School of Rock. - Fitxa tcnica: * Direcci: Richard Linklater. * Pasos: USA i Alemanya. * Any: 2003. * Durada: 108 min. * Interpretaci: Jack Black (Dewey Finn), Mike White (Ned Schneebly), Joan Cusack (Rosalie Mullins), Sarah Silverman (Patty Di Marco), Joey Gaydar (Zack), Maryam Hassan (Tomiko), Kevin Clark (Freddy), Rebecca Brown (Katie), Robert Tsai (Lawrence), Caitlin Hale (Marta), Aleisha Allen (Alicia) * Gui: Mike White. * Producci: Scott Rudin. * Msica: Craig Wedren. * Fotografia: Rogier Stoffers. * Muntatge: Sandra Adair. * Disseny de producci: Jeremy Conway. * Direcci artstica: Adam Scher. * Vestuari: Karen Patch. * Estrena als EUA: 3 d'octubre de 2003. * Estrena a Espanya: 27 de febrer de 2004. - Sinopsi: School of Rock s un film que tracta sobre la ideologia del Rock&Roll i la manera amb la que la societat el viu. Dewey Finn s un msic que, a causa de la seva manera de comportar-se dalt de l'escenari, el fan fora del seu grup. Sense diners i amb l'aigua al coll per pagar el lloguer del seu pis, decideix fer-se passar pel seu amic Ned Schneebly, substitut temporal en escoles de primria. Davant la seva poca capacitat d'educar i el gran talent musical que veu reflectit en els seus alumnes, decideix formar una banda de Rock amb ells i instruir-los en aquest mn amb la fita d'arribar a la batalla de bandes. Per aconseguir-ho, far creure al personal docent i als alumnes que es tracta d'un treball escolar...

48

- Crtica Aquesta pellcula reflecteix prou b els ideals de la msica Rock: llibertat, crtica sense fronteres a la societat (als de dalt), expressi, etc. Dna una visi d'una societat tancada, oprimida, conservadora i comercialitzada, i l'esperana d'una minoria que vol alliberar el sentiment de llibertat vers el conservadorisme crtic de les societats adinerades. El personatge de Dewey Finn est molt ben caracteritzat per part de Jack Black, un gran actor que ha tornat a demostrar la seva vlua interpretativa. Els estereotips d'un msic de Rock estan mostrats d'una manera original i creativa, ja que tracta amb nens de deu anys. Dna una visi utpica i un humor impropi d'una comdia, tot afegint uns conceptes musicals poc vistos en un llargmetratge. Creiem que aquesta pellcula tamb s en part una critica constructiva cap a la societat, tot citant una frase del film: "Vosaltres voleu triomfar, per us heu oblidat d'un petit detall: es diu msica". Aquesta frase vol fer entendre que actualment la msica s imatge i no so. Tamb critica la msica comercial actual per aquesta mateixa ra, ja que la msica de l'poca d'or del Rock oferia un espectacle musical i artstic. Per concloure aquest apartat, volem dir que personalment hem passat una estona agradable veient-la, i esperem que aquesta pellcula arribi a futures generacions, perqu aprenguin el veritable sentit que s'ha de donar a la msica.

28. Una de les portades publicitries del film, on es veu el professor Dewey Finn i els seus alumnes.

49

7.2. Across the Universe - Fitxa tcnica: * Direcci: Julie Taymor. * Pas: USA. * Any: 2007. * Durada: 131 min. * Gnere: Drama, musical. * Interpretaci: Evan Rachel Wood (Lucy), Jim Sturgess (Jude), Joe Anderson (Max), Dana Fuchs (Sadie), Martin Luther McCoy (Jo-Jo), TV Carpio (Prudence), Bono (Dr. Robert), Eddie Izzard (Mr Kite). * Gui: Dick Clement i Ian La Frenais, basat en un argument de Julie Taymor, Dick Clement i Ian La Frenais. * Producci: Suzanne Todd, Jennifer Todd i Matthew Gross. * Msica: Elliot Goldenthal. * Fotografia: Bruno Delbonnel. * Muntatge: Franoise Bonnot. * Disseny de producci: Mark Friedberg. * Vestuari: Albert Wolsky. * Estrena als EUA: 12 d'octubre de 2007. * Estrena a Espanya: 4 de gener de 2008. - Sinopsi s una pellcula musical amb els temes dels Beatles en la que s'explica la vida de Jude, un jove britnic que decideix viatjar fins als Estats Units illegalment per trobar el seu pare. Un cop all, s'ajunta amb un grup d'universitaris rebels que l'introdueixen en la vida del jovent americ. Juntament amb Max, el seu millor amic d'all, es traslladen a un pis de Nova York on formen un nou collectiu de joves. Aquests viuen la vida d'una manera esbojarrada i passen per totes les etapes que van viure els Beatles i la seva msica. Durant aquesta poca, Jude establir una relaci d'amor amb la germana de Max, Lucy.

50

- Crtica: "Across the Universe" s un llargmetratge dedicat als Beatles, ja que indirectament fa un tribut a tot el que van viure i a l'estil de vida que van promoure. Els actors interpreten fora b el seu paper dins d'una societat marcada per la rebellia de la joventut i el seu inconformisme. Les interpretacions musicals encaixen perfectament dins del gui, ja que els guionistes han sabut lligar els temes amb la trama de la histria. El vestuari i el decorat, ambds molt acolorits, sn adients a l'poca en qu se situa l'acci. Tot i aix, l'argument s massa repetitiu, tot i que ho salven els personatges, ja que no sn els estereotips marcats en la gran majoria de pellcules. Els personatges i la seva psicologia van evolucionant al llarg de la pellcula, ja que al principi viuen d'una manera ms deixada i irracional i, al final, s'assenten i acaben lluitant serenament pels seus ideals i la llibertat de l'individu, tal i com va passar a la vida real dels hippies. L'ambient del film s molt surrealista en segons quins trams, i aix provoca un gran contrast amb la crueltat de la guerra del Vietnam, que era causa de les queixes i les contnues manifestacions d'aquella jove societat. Les tcniques de gravaci sn molt complexes, ja que s'hi fan moviments de cmera atrevits (rapidssims girs de 360), i la combinaci d'imatges del director de fotografia ajuda a donar l'ambient psicodlic desitjat. Com a conclusi, acabem dient que creiem que tot l'equip ha fet una gran feina per desenvolupar una gran creativitat i originalitat en la pellcula i que ens ha fet passar una bona estona.

29. Cartell de la pellcula on s'observen els dos enamorats: Jude i Lucy.

51

8. Anlisi de canons.
8.1. Sunday Bloody Sunday (U2).
Yes... I can't believe the news today Oh, I can't close my eyes And make it go away How long... How long must we sing this song How long, how long... 'cause tonight... we can be as one Tonight... Broken bottles under children's feet Bodies strewn across the dead end street But I won't heed the battle call It puts my back up Puts my back up against the wall Sunday, Bloody Sunday Sunday, Bloody Sunday Sunday, Bloody Sunday And the battle's just begun There's many lost, but tell me who has won The trench is dug within our hearts And mothers, children, brothers, sisters Torn apart Sunday, Bloody Sunday Sunday, Bloody Sunday How long... How long must we sing this song How long, how long... 'cause tonight...we can be as one Tonight...tonight... Sunday, Bloody Sunday Sunday, Bloody Sunday Wipe the tears from your eyes Wipe your tears away Oh, wipe your tears away Oh, wipe your tears away (Sunday, Bloody Sunday) Oh, wipe your blood shot eyes (Sunday, Bloody Sunday) Sunday, Bloody Sunday Sunday, Bloody Sunday And it's true we are immune When fact is fiction and TV reality And today the millions cry We eat and drink while tomorrow they die (Sunday, Bloody Sunday) The real battle's just begun To claim the victory Jesus won on Sunday Bloody Sunday Sunday Bloody Sunday... S Avui no em puc creure les notcies Oh, no puc tancar els ulls i treure-m'ho del cap Quant de temps? Quant de temps hem de cantar aquesta can? Quant de temps? Quant de temps? Perqu aquesta nit... podem ser com un Aquesta nit Ampolles trencades sota els peus dels nens Cossos llenats pels carrers sense sortida Per no escoltar la crida a la batalla Posa la meva esquena Posa la meva esquena entre l'espassa i la paret Diumenge, sangonent Diumenge Diumenge, sangonent Diumenge Diumenge, sangonent Diumenge I la batalla tot just acaba de comenar S'ha perdut massa, per diga'm qui ha guanyat La trinxera ha estat cavada dins els nostres cors I mares, fills, germans i germanes plorant Diumenge, sangonent Diumenge Diumenge, sangonent Diumenge Quant de temps? Quant de temps hem de cantar aquesta can? Quant de temps? Quant de temps? Perqu aquesta nit... Podem ser com un Aquesta nit... Aquesta nit... Diumenge, sangonent Diumenge Diumenge, sangonent Diumenge Neteja't les llgrimes dels teus ulls Neteja-les ben lluny Oh, neteja-les ben lluny Oh, neteja-les ben lluny (Diumenge, sangonent Diumenge) Oh, neteja't els teus ulls disparats amb sang. (Diumenge, sangonent Diumenge) Diumenge, sangonent Diumenge Diumenge, sangonent Diumenge I s veritat que som immunes Quan els fets sn ficci i la televisi realitat. I avui milions de gent plora. Mengem i bevem mentre ells moriran dem. (Diumenge, sangonent Diumenge) La batalla real tot just acaba de comenar Per aclamar la victria de Jess Diumenge, sangonent Diumenge Diumenge, sangonent Diumenge...

52

30. Portada del disc de la can.

Sunday Bloody Sunday s un tema escrit pels U2 per reivindicar els fets que van ocrrer el 1972 arran del gran conflicte que hi havia a Irlanda entre catlics i protestants, que va arribar al seu punt ms lgid amb el Diumenge Sangonent. Els greus incidents van acabar amb tretze morts i ms de trenta ferits. En aquesta can s'intenta explicar per tot el que van passar els afectats d'aquesta tragdia; s un acte de protesta per conscienciar la poblaci.

53

8.2. Under the bridge (Red Hot Chili Peppers)

Sometimes I feel Like I don't have a partner Sometimes I feel Like my only friend Is the city I live in The city of angels Lonely as I am Together we cry I drive on her streets 'Cause she's my companion I walk through her hills 'Cause she knows who I am She sees my good deeds And she kisses me windy I never worry Now that is a lie I don't ever wanna feel Like I did that day Take me to the place I love Take me all the way It's hard to believe That there's nobody out there It's hard to believe That I'm all alone At least I have her love The city she loves me Lonely as I am Together we cry I don't ever want to feel Like I did that day Take me to the place I love Take me all that way Under the bridge downtown Is where I drew some blood Under the bridge downtown I could not get enough Under the bridge downtown Forgot about my love Under the bridge downtown I gave my life away. De vegades em sento Com si no tingus un company De vegades em sento Com si el meu nic amic s la ciutat en la que visc La ciutat dels ngels Solitria com sc jo Junts plorem Condueixo en els seus carrers Perqu s la meva companya Camino a travs dels seus turons Perqu ella sap qui sc Ella veu les meves bones accions I em fa petons com el vent Mai no em preocupo Ara aix s una mentida Jo mai no em vull tornar a sentir Com aquell dia Porta'm al lloc que estimo Porta'm tot el cam s difcil de creure Que no hi ha ning all fora s difcil de creure Que estic completament sol Almenys tinc el seu amor La ciutat que m'estima Solitria com sc jo Junts plorem Jo mai no em vull tornar a sentir Com aquell dia Porta'm al lloc que estimo Porta'm tot el cam Sota el pont del centre s on vaig sagnar Sota el pont del centre No vaig poder tenir suficient Sota el pont del centre Es va oblidar del meu amor Sota el pont del centre Vaig donar la meva vida

54

Under the Bridge, el fams tema dels Red Hot Chili Peppers, t un clar missatge en el seu interior. Podrem dir que aquesta can va servir per al cantant del grup (Anthony Kiedis) com una alliberaci del seu difcil passat en el que tenia una greu addicci a l'herona. Aquesta can tamb fa referncia a la solitud viscuda per ell durant el temps que va estar enganxat a aquesta droga: It's hard to believe that there's nobody out there. Explica que a mesura que l'amistat entre Frusciante i Flea augmentava, ell se sentia apartat i cada cop ms sol, un altre factor que el va portar a l'addicci. Durant tota la can es menciona una ciutat: per a Kiedis aquesta ciutat era l'nica cosa que quedava, era com el seu refugi i l'nic lloc on se sentia segur, At least I have her love, the city she loves me. Finalment, comentar que el pont del que parla s el pont on ell comprava la droga i es drogava: Under the bridge downtown is were I drew some blood. Anthony va escriure aquesta can un cop superada l'addici. Per aix, amb els versos I don't ever wanna feel like I did that day, ve a dir que no vol tornar a sentir-se sol ni tornar a la mala vida.

31. Imatge del pont que s'esmenta a la can amb el baixista tocant a sota.

55

9. Influncies del Rock en la societat i viceversa.

El Rock va ser, s i ser un estil de msica lligat a un estil de vida, especialment des dels anys 60 fins a finals dels 80. La gent es caracteritzava per portar cabells llargs o tups, vestien texans i xupes. Aix va anar lligat a un sentiment de rebellia, llibertat i descontentament amb els de dalt, arribant a un punt lgid sintetitzat en una sola frase: Sexe, drogues i Rock'n'Roll. Parlar d'aquest moviment significa parlar d'histria, s parlar de persones i d'humanitat, ja que els que realment viuen el Rock acaben fusionant-se amb ell, tenen una dependncia i un estat de simbiosi entre ells: el Rock no viu sense alg que el cre i l'escolti, i el qui el viu no pot separar-se d'ell. Per a una persona el Rock s la seva forma d'alliberar-se, de trencar la rutina social i poder expressar les seves discrepncies amb la societat. s un estil musical que no t estandaritzat un tipus de queixa: la seva ideologia permet un temari lliure que serveix al compositor per expressar el que sent. Aix doncs, tamb parlarem d'amor i passi quan parlem de Rock. La majoria de les canons d'aquest mn tenen un missatge, signifiquen alguna cosa per a qui les crea i per a qui les escolta, no surten del no-res i aix fa que el seguidor noti alguna cosa ms que la satisfacci d'escoltar una can: tamb reviur experincies passades i sentiments propis. I aquella societat, com va estimular al Rock? B, es podria dir que en aquell ambient dels anys 60 no hi havia cap espai per als joves, fet que va provocar la seva aparici. Avanant cap als 70, va aparixer el moviment hippie, que davant la rebellia rabiosa i maligna que evocava el Rock, buscava una via de queixa conduda per la pau, l'absncia d'armes i l'harmonia amb la naturalesa. Aquest moviment tamb es caracteritzava per l's de substncies allucingenes que el feia anar lligat al moviment surrealista de l'poca.

32 i 33. Bandera amb els ideals hippies i una dona que reflecteix la manera de ser d'aquests.

56

Per centrant-nos ms en els anys 80, cal dir que continuava vigent la mateixa necessitat de rebellia, per al mateix temps, la msica es va transformar, essent ms dura i ms problemtica, ja que cada cop hi havia ms incidents i desgrcies per la lluita de la llibertat que buscaven els seguidors: manifestacions, vandalisme i altres afers s'associaven al Rock. Un cop arribats als anys 90 la societat cada cop estava ms comercialitzada, i sobretot la d'Estats Units, que era la que estava ms avanada respecte als altres pasos. La msica va seguir el mateix cam, i es va consagrar un nou gnere: el Pop. La societat del moment lligava ms amb aquest estil, ja que ja no necessitava aquest sentiment de rebellia i simplement buscava escoltar una msica que fos agradable i enganxosa sense que imports el contingut del missatge. A partir d'aqu el Rock va decaure, i la prpia societat que abans l'havia adorat, llavors la titllava d'antiquada i negativa. Tot i aix, s'ha de dir que un sector important de la societat seguia creient en aquest moviment i va permetre que tot i estar en un segon pla, segus essent fora important. A ms a ms del fet que el model s'anava esgotant i no es produen nous productes de bona qualitat, un dels grans factors que van propiciar la decadncia del Rock fou la transformaci d'alguns smbols d'aquest estil cap a una temtica ms montona associada al Pop i al Pop Rock. Exemples d'aquest canvi sn Guns'N'Roses, Bon Jovi o Bryan Adams. Tamb va ser important el fet que les discogrfiques deixessin de confiar en els artistes de Rock, i donessin ms oportunitats als artistes de Pop, ja que ja no donaven importncia a la qualitat dels discos, sin que buscaven aconseguir el nombre mxim de vendes possibles amb una sola can que enganxs.

34. Imatge que reflecteix l'ansietat capital de les discogrfiques per guanyar el mxim de benefici possible.

35. Bon Jovi s una de les bandes que ms s'adiu amb aquesta transformaci a partir de la segona meitat dels 90.

57

A partir del segle XXI el Rock arrib al seu punt ms baix d'xit, mentre que el Pop assumia el rol de capdavanter dins del mn de la msica. A partir d'aquests moments i fins a l'actualitat, la msica no ha evolucionat artsticament, ja que no hi ha res de nou creatiu, perqu totes les canons actuals sonen ms o menys igual, sense cap tipus de varietat artstica, i els grups simplement pretenen assolir la fama sense que els importi els mitjans per la qual l'assoleixen.

58

10. Conclusions.
Estem satisfets de la feina realitzada i d'haver pogut arribar a unes conclusions que ens permeten de contestar la hiptesi que havem formulat. Creiem que la societat nord-americana dels anys 50-60 va ajudar a fer nixer el Rock, per, l'evoluci d'aquesta, va provocar una srie de canvis que tamb l'han convertit en el seu botx. La societat actual est molt comercialitzada, i aix fa que no hi hagi espai per a un gnere tan rebel com el Rock. Tenim la sensaci que la societat pot tornar a canviar, ja que encara hi ha una part d'aquesta que no parar de lluitar perqu el Rock revifi. Un altre factor en la decadncia del Rock que cal tenir en compte s que va arribar un punt en qu els msics es van interessar ms pels diners que no pas pel seu estil de msica. L'increble xit de moltes bandes supervendes va provocar que se saturs el mercat i que la qualitat minvs notablement. Tamb creiem que, amb la nova fornada de msics que han sorgit i sorgiran, aquesta situaci pot canviar. Una altra cosa que hem vist al llarg del nostre treball s que l'esttica i l'estil de vida de les persones va molt lligat a la msica, i, per aix, les diferents modes des dels 50 fins als nostres dies han canviat, tamb, en funci de l'estil musical predominant. Hem pogut observar que molta gent jove creu que el Rock s un conjunt de crits i no s res ms que un soroll molest. Des del nostre punt de vista, aquesta idea tan generalitzada s errnia, ja que el Rock t molta ms harmonia i varietat que no pas el Pop, el Rap, el House, etc. Creiem que si pensen aix s perqu mai no s'han aturat a escoltar correctament aquest estil i han seguit una opini generalitzada sobre el Rock. Poca gent el coneix b, per molta en parla malament. Per acabar, ens agradaria motivar la gent que ens llegeixi, demanar-los que s'aturin a pensar sobre aquest tema, que provin d'escoltar Rock de qualitat i que amplin els seus gustos molt estandaritzats per una visi comercial i montona de la msica. Malgrat tot, tenim clar que cada persona s lliure de triar les seves preferncies musicals.

59

11. ndex d'imatges.

1. 2. 3. 4. http://listas.20minutos.es/lista/simbolos-del-rock-4891/ http://www.dailycollage.com/category/musicas/the-beatles/ http://lluviadeestrellasenlaloberia.blogspot.com/2010/09/jimi-hendrix.html http://www.taringa.net/posts/musica/4276065/Black-Sabbath-la-mejor-bandas-de-heavymetal.html 5. http://www.descargat.com/mega-coleccion-de-rock-best-hits-10-puntos.html 6. http://www.vhboots.com/guitarman.html 7. http://www.guitarristas.info/foro/f31/gira-disco-de-halen-2011-a-119114/ 8. http://lamanokornuda.blogspot.com/2010/03/cual-es-tu-disco-favorito-de-van-halen.html 9. http://www.taringa.net/posts/musica/6142194/Red-Hot-Chili-Peppers-Discografia_Mediafire_.html 10. http://caratuleo.blogspot.com/1999/06/red-hot-chili-peppers-californication.html 11. http://lyrics.myra-world.com/lynyrd-skynyrd-free-bird-lyric 12. http://lynyrdskynyrddixie.com/2010/07/12/lynyrd-skynyrd-hell-on-wheels-puts-on-thebrakes/ 13. http://www.thestar.com/entertainment/article/207669 14. http://www.rokpool.com/category/tags/neil-peart 15. http://www.blogdelamusica.com/logo-caracteristico-de-guns-n-roses-grande 16. http://www.critical-solution.com/ 17. http://www.last.fm/music/Guns+N%27+Roses/+images/21579861 18. http://lamaquina-fm.blogspot.com/2011/01/iron-maiden-regresa-america-latina-en.html 19. http://a7xidol.buzznet.com/user/photos/wallpaper-iron-maiden/?id=18280051 20. http://www.taringa.net/posts/musica/8332204/Lucille-BB-King.html 21. http://dennischandler.com/b-b-king-lucille/ 22. http://www.dolphinmusic.co.uk/article/3499-guitar-shredding-tips-8-finger-tapping.html 23. http://themusicisveryimportant.blogspot.com/2011/03/steven-vai.html 24. http://www.taringa.net/posts/musica/3284358/Guns-N_-Roses-_-_Megapost__Discografia_-biografia_.html 25. http://curanta.blogspot.com/ 26. http://www.facebook.com/lapsusgrup 27. http://www.facebook.com/photo.php? fbid=1540870175424&set=t.629819532&type=1&theater 28. http://opiniones.terra.es/movies/school-of-rock_16177.htm 29. http://sonidolacxonico.wordpress.com/2008/02/23/across-the-universe-the-soundtrack/ 30. http://extendedremixes-suimen6.blogspot.com/2009/03/u2-sunday-bloody-sunday.html 31. http://www.youtube.com/watch?v=lwlogyj7nFE i amb l'ajuda de l'aplicaci Recortes 32. http://www.the60sofficialsite.com/Woodstock_Rock_Festival.html 33. http://enlaestrelladebarnard.blogspot.com/2010_06_01_archive.html 34. http://www.streamingbuzz.com/2010/09/29/venta-de-musica-digital-se-ha-estancado-en-eeuu/ 35. http://sientelamusicahand.blogspot.com/2010/04/per-comencar.html

60

12. Bibliografia i webgrafia.

- Histria del Rock 1; dossier de treball de 3r d'ESO de l'Escola Pia Calella. - http://es.wikipedia.org/ - http://www.azheavymetal.com/ - http://fragmentosybunburismos.blogspot.com/2006/06/el-rock-y-la-sociedad.html - http://www.google.es/imghp?hl=ca&tab=wi

61