Faur: rquiem de llums

Maurice Ravel (18751937) Le tombeau de Couperin

I. II. III. IV. Prlude Forlane Menuet Rigaudon

17

Gabriel Faur (18451924) Pavane, op. 50 Requiem en Re menor, op.48

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Introit i Kyrie (cor) Ofertori (barton i cor) Sanctus (cor) Pie Jesu (mezzosoprano) Agnus Dei, Lux Aeterna (cor) Libera Me (barton i cor) In Paradisum (cor)

7 39

Maria Chapman, veu blanca Josep-Ramon Oliv, barton Comediants, artista resident Orquestra Simfnica del Valls Cor de Cambra del Palau de la Msica
(Josep Vila i Casaas, director)

Rubn Gimeno, director

Trobars ms informaci sobre les obres, els compositors i els intrprets a les Impressions des del quart faristol, al nostre web: www.osvalles.com

Amb la collaboraci especial de Catalunya Msica enregistra aquest concert. Per tornar-lo a sentir, consulteu la programaci a: www.catmusica.cat

03

Faur: rquiem de llums

Dissabte, 24 de novembre de 2012, a les 19 h

Msica de paraules
tamb les paraules sn msica, i s msica la flor en descloure els seus ptals, i el batre dales de la papallona. tamb s msica. perqu s msica tot el que ens envolta. i podem modular-la [a voluntat. som msica que viu i ens fa viure. en nosaltres. nosaltres [podem transformarho tot en msica. el solista crea la seva msica quan intenta reproduir els signes del pentagrama en sons, al seu instrument. lart s art noms a travs nostre. quan lhem sentit glatir a les [mans, i al cor, i al sexe. aquesta s la seva grandesa. tots podem fer msica, transformar-la, fer-la brillar... perqu [no hi ha una msica igual per a tothom sin una msica particular, la [msica que ens acompanya en els ms grans o ms minsculs afers de cada dia. tota sentim, posem per exemple, Bach duna manera diferent. Bach passa pel gresol de la nostra sensibilitat, sensibilitat que [reacciona enfront dels estmuls segons sigui el moment, l humor, [lalegria i la tristesa. I tot duna manera prou meva com per poder saber que el mestre noms composava per a mi s quan lart ens sembla que ha estat fet especialment per a [cada un de nosaltres i prou, que podem parlar dart. i dartistes. s per aix que els poetes tamb fem msica amb les paraules, [els ritmes i els silencis i lestimem aquesta msica. de la mateixa manera que estimem lobra dels altres quan aquesta pot servir-nos de punt de partida per a la nostra prpia reflexi. tothom t un ve capa dobrir-lo a la msica. rau aqu lesperana de la msica, i el plaer de la msica, i [lalegria de la msica daquella msica tan nostra que s incapa de mentir-nos.

Per Francesc Garriga

Sabies que...
... Maurice Ravel, amb el seu Tombeau, va voler fer un homenatge mltiple? Els compositors del Barroc anomenaven tombeau (tomba, en francs) aquella pea o conjunt de peces instrumentals que anaven dedicades a la mort dalguna persona. Amb el seu Tombeau, Ravel recordava els grans compositors i intrprets francesos de teclat del passat, com ara Franois Couperin. Per alhora tamb dedic cadascuna de les sis peces de la suite (recull de danses) de piano a un amic seu mort durant la Primera Guerra Mundial, en la qual el mateix Ravel va prendre part. Temps desprs, orquestr les quatre primeres (Prlude, Forlane, Menuet i Rigaudon). ... la pavana s una dansa antiga provinent dItlia? Lorigen de la paraula prov de pava, una forma dialectal de Pdua. Alla pavana era la denominaci que rebien les msiques, la literatura o les danses daquella regi. Era una dansa lenta, molt habitual durant el Renaixement, que normalment anava associada a altres danses de carcter ms animat, com la gallarda o el saltarello. ... Gabriel Faur va orquestrar la seva Pavana en la mateixa poca en qu escrivia el seu Requiem? El compositor francs havia compost la pea per a piano. A lorquestraci, feta lany 1887, hi va afegir la possibilitat dincorporar un cor amb un text basat en uns versos de Robert de Montesquiou,
Recomanacions

Per Pere Andreu Jariod cos de la comtessa Greffulhe, a qui va dedicar lobra. Aquesta pavana inspir anys ms tard Ravel a lhora de compondre la seva famosa Pavana per a una infanta difunta. ... Faur va ser alumne de SaintSans i mestre de Ravel? Faur va tenir com a mestre Camille Saint-Sans a lEscola Niedermeyer de Pars. Posteriorment, el mateix Faur es va dedicar tamb a lensenyament, i arrib a ser director del Conservatori de Pars, on va tenir alumnes destacats, com ara lautor del Bolero, Enescu, o Nadia Boulanger. Una vegada Saint-Sans va dir del Pie Jesu de Faur: Igual que lAve Verum de Mozart s lnic Ave Verum, el de Faur s lnic Pie Jesu. ... Faur, tot i ser agnstic, va compondre un dels rquiems ms emocionants i espirituals que shan escrit mai? Latmosfera serena que respira lobra laparta daltres rquiems ms dramtics escrits tamb durant el segle XIX, com els de Verdi o Berlioz. El Dies Irae, pea fonamental en la Missa de Requiem catlica, noms s invocat al Libera me. Tamb introdueix lIn Paradisum, un text potic que no pertany a la missa de difunts, que Britten, alguns anys ms tard, tamb va incloure en el seu War Requiem. El de Faur va inspirar molts rquiems del segle XX, especialment el de Maurice Durufl.

Francesc Garriga (Sabadell, 1932) ha estat, entre tantes altres coses, mestre al Collegi Sant Gregori, editor de la revista dart FMR, collaborador del programa cultural Avisans quan arribi el 2000 del Canal 33. I poeta. Ha publicat els llibres Entre el neguit i el silenci (1959), Foc nostre, somni... (1960), Paraules (1962) i Paraules cap al tard (1973), en edici dautor. Amb Els colors de la nit, publicat per Columna el 1990, viu una certa normalitzaci editorial. El segent poemari, Setembre, obt el Premi Lpez-Pic el 1991. Lany 2000 apareix Ombres a Proa, amb epleg dAlbert Roig. El 2003 apareix Temps en blanc, amb prleg de Marc Romera i epleg de Marc Masdeu. El 2005 publica La nit dels peixos i el 2009, Camins de serp. El darrer llibre, Ragtime, publicat per Labreu el 2011, ha obtingut el Premi Cavall Verd al millor llibre de poesia.

Msica de paraules s una iniciativa de lOrquestra Simfnica del Valls, i compta amb la collaboraci de

FAUR. Requiem. Catherine Bott (soprano) Gilles Cachemaille (barton). Cor Monteverdi Orquestra Revolucionria i Romntica John Eliot Gardiner (director). CD PHILIPS (1994) FAUR. Requiem. Sandrine Piau (soprano) Stphane Degout (barton). Membres de lOrquestra Nacional de Frana Laurence Equilbey (directora). CD NAVE (2008) FAUR. Pavana. Orquestra Simfnica de Boston Seiji Ozawa (director). CD DEUTSCHE GRAMOPHON (2005) RAVEL. Le tombeau de Couperin. Orquestra del Royal Concertgebouw dAmsterdam Bernard Haitink (director). CD NEWTON (2011)