Vctor Garcia

8.11.2010

4t A

TECNOLOGA

L'aluminosi i la carbonataci
L'Aluminosi
Es denomina aluminosi a una patologia del formig que es manifesta especialment en les biguetes dels forjats dels edificis, per la qual el formig utilitzat perd les seves propietats fent-se menys resistent i ms pors, posant aix en perill l'estabilitat de l'edifici. Aquesta patologia es deu al ciment alumins (CAC-R) emprat en la fabricaci d'algunes biguetes, ja que forjava ms rpidament que els ciments tradicionals, reduint el temps d'emmagatzematge en fbrica. Aquest ciment porta una alta concentraci d'almina, el que li provoca canvis qumics davant de determinats agents, alterant les seves propietats. A altes temperatures i humitats altes l'estructura d'aquest ciment passa de hexagonal a cbica, aquesta ltima ms densa. Aix fa que les partcules de ciment ocupin menys i per tant l'estructura global adquireixi una major porositat, de manera que perd resistncia mecnica. Els agents que actuen sn atmosfrics, trobant major incidncia de casos en climes martims amb ambients salins i zones industrials amb ambients contaminants. Tamb s habitual trobar aluminosi associada a filtracions per la presncia constant d'humitat a travs de les fissures aparegudes en cobertes, pel que s freqent l'aparici de la patologia en forjats de coberta, ms exposats que els interiors. En qualsevol altra situaci la bigueta funciona normalment.

Casos a Espanya
A Espanya es va emprar especialment aquest ciment entre 1950 i 1970 en plena expansi de la construcci. El cas ms fams d'aluminosi a Espanya s el de l'Estadi Vicente Caldern, construcci especialment vulnerable per la seva situaci propera al riu Manzanares (augment d'humitat) i altres agents qumics (trnsit de la M-30). En lloc de ser enderrocat, com a mesura de seguretat va ser restaurada la seva estructura. D'altra banda, alguns edificis situats a la costa mediterrnia en la construcci del qual va usar aquest tipus de ciment, sobretot a la ciutat de Barcelona, van haver de ser enderrocats com a mesura preventiva. Les bigues fabricades amb ciment alumins que no estan exposades a la humitat en molts casos no desenvolupen aquesta afecci encara que s aconsellable fer una inspecci visual cada varis anys. Actualment els sistemes de bigues mecanitzades que se situen sota les bigues defectuoses permeten corregir aquesta patologia d'una manera senzilla encara que, en el cas dels habitatges de particulars, s un procediment una mica aparats.

Vctor Garcia

8.11.2010

4t A

TECNOLOGA

Imatges

La carbonataci
La carbonataci s una reacci qumica en la qual l'hidrxid de calci reacciona amb el dixid de carboni i forma carbonat clcic insoluble:

Ca(OH)2 + CO2 CaCO3 + H2O

Formig
La carbonataci s un procs lent que ocorre en el formig, on la cal apagada (hidrxid clcic) del ciment reacciona amb el dixid de carboni de l'aire formant carbonat clcic. Aquesta reacci, necessriament es produeix en medi aqus, ja que el dixid de carboni reacciona amb l'aigua formant cid carbnic, ja que aquest reaccionar amb l'hidrxid de calci, obtenint com a resultat el carbonat de calci i aigua. Ats que la carbonataci provoca una baixada de pH (cid) aix pot portar a la corrosi de l'armadura i danyar la construcci.

Refinaci de sucre
El procs de carbonataci s'usa en la producci de sucre a partir de la remolatxa sucrera. S'introdueix aigua de cal (hidrxid clcic en suspensi) i gas enriquit amb dixid de carboni en el suc cru, el lquid ric en sucre procedent de l'etapa de difusi del procs, per formar carbonat clcic i precipitar i eliminar impureses. Tot el procs t lloc en tancs de carbonataci i el temps necessari varia de 20 minuts a una hora. La carbonataci implica els segents efectes: L'increment de l'alcalinitat coagula les protenes del suc. El carbonat clcic absorbeix els colorants. L'alcalinitat destrueix alguns sucres monosacrids, principalment glucosa i fructosa.

Imatges