Professional Documents
Culture Documents
Mega Pdi de Tic
Mega Pdi de Tic
Mega Pdi de Tic
LA XARXA TRFICA
LA PESCA
Vertebrats
Tenen
columna vertebral, que est formada per vrtebres i els permeten fer moviments flexibles. El cos est dividit en cap, tronc i extremitats. Tenen diferent sexe, s a dir hi ha mascles i femelles. Els classifiquen amb cinc regnes
Rptils
Aus
Mamfers
Tenen
el cos recobert de pel. La seva boca tenen llavis i dents. Respiren per pulmons. Els mamfers aqutics necessiten sortir de laigua per prendre oxgen per respirar.
ACTIVITAT
Aus
Tenen
el cos recobert de plomes. Les seves extremitats tenen forma dales. A la seva boca tenen un bec. Respiren per pulmons.
Peixos
El
seu cos est recobert descates. Les seves extremitats tenen forma daleta. El seu cos finalitza en una aleta ms forta que es diu coa. Els peixos respiren per brnquies.
Amfibis
La
seva pell est nua i humida. Pates musculoses que els hi permeten nedar o botar. Salimenten dinsectes. Les cries neixen en laigua i respiren per brnquies, els adults viuen a la terra i a laigua i respiren per la pell i pulmons.
Rptils
El
seu cos est recobert descates. Les seves extremitats tenen forma de pates. Alguns rptils com la serp no tenen potes. Respiren per pulmons.
Anem a posar en prctica tot el que has aprs sobre els animals vertebrats! Clica damunt la imatge i descobreix
Invertebrats
Els
invertebrats sn els animals que formen el grup ms nombrs. Sn molt diferents entre ells; estan units per una sola caracterstica comuna: no tenen escalet intern articular ni disposen de columna vertebral.
Porfers
Artrpodes
Anllids
Molluscs
Equinoderms
Cnidaris
Segons lalimentaci
Carnvors Herbvors
Omnvors
Vdeo explicatiu
Carnvors
Tenen
una dieta basada bsicament en la carn. Mengen carn daltres animals, ja siguin morts o vius. Alguns exemples sn:
Herbvors
Mengen
Omnvors
Sn
aquells animals que sn capaos de menjar parts de plantes o daltres animals. Lsser hum el trobam a dintre daquesta classificaci, ja que tenim una dieta variada ( carns, llegums, vegetals, fruites...) Exemples danimals omnvors:
Lecosistema
Activitat
La xarxa trfica
s
Ecosistema:
s un sistema natural que est format per un conjunt d'organismes vius i el medi fsic.
Prem la imatge per aprendre ms!
Sol Productors
Consumidors primaris
Consumidors secundaris Consumidors terciaris Descomponedors
El Sol
El
Sol s el primer element dins la xarxa trfica. La font denergia que utilitzen tots els ecosistemes prov del Sol Terra s un planeta viu a causa de lenergia que proporciona el Sol. Aquesta energia s captada per les plantes
La
Els productors
Els
productors sn organismes capaos de transformar la matria inorgnica en orgnica grcies principalment a l'energia de la llum del Sol. Aquest procs s anomenat fotosntesis i el duen a terme les plantes i alguns bacteris.
Consumidors primaris
Els
consumidors primaris o herbvors sn aquells que salimenten dels productors, es a dir, de les plantes.
Alguns
Consumidors secundaris
Sn
aquells animals que menjes algues i plantes com per exemple la vaca.
consumidors daquest nivell gasten part de la energia emagatzemada en les seves reaccions qumiques.
Els
Les reaccions qumiques garantitzen que els animals puguin correr, veure,sentir, respirar, reproduirse,etc.
Consumidors terciaris
Sn aquells animals que salimenten dels consumidors secundaris com lguila a la cabra. Aquets animals sn els dominants de la cadena trfica. En aquest nivell i trobem els superpredadors, aquets sn animals que salimenten altres depredadors.
Descomponedors
S'alimenten
de les restes de matria orgnica d'altres sers vius i les transformen en matria inorgnica. basicament els bacteris i alguns fongs
Sn
Tenen
un paper vital perqu el.liminen els cadavers i retornen al sl la matria inorgnica per poder fer la fotosntesi. no existissin els descomponedors lecosistema desapareixeria.
Si
Viatge en el temps
els actes que feim les persones de cara a la naturalesa el nostre paisatge.
Determinen
Varien
exemples sn: La contaminaci de les aiges, la construcci, la plantaci, la introducci despcies, etc
factors humans poden afectar positivament o negativament al medi.
Aquests
Dels
A continuaci farem un petit viatge en el temps en el nostre paisatge: Porto Colom. Fixau-vos b i comentau els canvis que vegeu, Bon viatge!
Un vaixell enfonsat
Molt b!
La fotografia s de lArenal GRAN all on fa menys de 40 anys tant sols es banyaven els homes.
Les dones i els seus fills es banyaven a lArenal petit. Els dos Arenals estaven separats i vigilats per gurdies.
S que ho s!
LHPC que coneixem era conegut com a lhotel perqu era lnic que existia (i era tant sols un hostal!). Era un punt de trobada on molta gent jugava a cartes, parlava, prenia alguna cosasovint a la carretera.
A ms de la construcci veiem que abans hi havia animals salvatges que ara ja no ens trobem.
ANDRMEDA
Era
Cada
cop que sortia del port hi entrava aigua i havia de tornar enrera. ser reparat molts pics per es seguia enfonsant. propietari va decidir cremar-lo a sAlgar.
Va
El
Per
Qu s la pesca?
Tipus de pesca
Qu s la pesca?
La
Com a menjar
Tipus de pesca:
PESCA
PESCA
ARTESANAL
INDUSTRIAL
Pesca Artesanal
Es
pot dur a terme tant a rius com a la mar. La ms habitual sol ser amb la canya. Es poden distingir diversos tipus:
Volant La
El volant
Estri
emprat:
Peixos
Serr
julivia
Lbrid
Esprid
La canya
Estri
emprat:
Tipus
La fluixa
Bontol
Llampuga
Verderol
El palangre
Escrpora
Llu
Besuc
Pagell
El curric
Estri
emprat:
Peixos
Oblades
Llobarro
Dntol
Verat
La Nansa
Estri emprat:
Mero
Morena
Llagosta
Sard
Pesca industrial
Es
s una gran font dingressos a molts pasos. ha dos tipus molt coneguts:
Nhi
Teranyina Bou
La teranyina
Estri emprat:
Sardines
Anxoves
Sorell
Verat
El Bou
Estri emprat:
Rap
Gamba
Escamarl
Maira
Tamb
se lanomena pesca darrossegament perqu captura tota la fauna i flora marina per on passa. aix s la ms perjudicial pel nostre ecosistema
Per
Clica damunt la imatge i avalua els teus coneixements sobre la pesca i Portocolom
Crdits
Components:
Marta Fuster Siquier Aurora Llopis Agera Marta Oliver Llabrs David Pulido Salas Sergio M. Snchez Fernndez Alba Vaquer Redal M Argentina Yerpes Snchez
22122- Grup 3 X 2