4.

DESCRIPCI DEL PROCS INDUSTRIAL

4.1 Descripci del procs productiu El procs productiu que t lloc a la nau industrial consisteix en el tractament i transformaci de peces majoritriament formades dacer que posteriorment es muntaran i constituiran una matriu per a la producci de llantes de cotxe. Cada mquina precisa dun operari que ja sigui per control numric o manualment transmeti la ordre de corresponent a la mquina. Aquest procs industrial passa per diverses etapes: Primer de tot, arriba la matria prima dacer. Pot arribar en forma de plaques dacer que posteriorment es tractaran, si el procs no ha de ser tan elaborat sutilitzen peces de ferro colat , o b en forma de tubs depenent del tipus de pea que es vulgui fabricar. Es colloca aquest material al magatzem dentrada. A continuaci, es sellecciona el material necessari per a lellaboraci de cada pea. Si una pea necessita passar prviament per la serra senvia a les mquines de tall de serra. Cada pea precisa dun procs dellaboraci diferent per quasi sempre es comena per un procs de tornejat de desbast. A la fbrica hi ha 7 torns disponibles per sen utilitzen bsicament tres per qestions de rapidesa i dependncia. Aquests torns tenen un consum elctric de 49, 23.55 i 49 quilowatts. Precisen de taladrina, mescla que fa que no sescalfi tan la pea a lhora de treballar-la. No es contabilitza el consum de taladrina, quan es buida el dipsit somple de nou. Els torns accepten una pea per procs i de mides variables segons la capacitat del torn. A la sortida del torn la mquina pot passar a diversos processos. Algunes peces sn enviades a un procs de foradat. Les mquines encarregades de foradar o perforar sn els centres de mecanitzat. Hi ha 5 centres de mecanitzat que tenen un consum de 73, 35, 35, 68 i 44 quilowatts. Els centres de mecanitzat tamb precisen de taladrina per treballar. Aquest tipus de mquines poden fer la funci de torn, de fresadora i en totes direccions majoritriament. Sn mquines igual que els torns que noms accepten una pea a la vegada i de mides variables, ja que els centres de mecanitzat sadapten a les diferents peces. Moltes peces precisen dun tractament trmic. Aquest procs s exterior a lempresa i normalment es fa desprs del procs de desbast i sempre abans dun procs dacabat. Posteriorment es passa a un procs dacabat que o b es fa amb el torn o b amb el centre de mecanitzat depenent de si es vol fer un tornejat dacabat o un fresat dacabat. Les mquines utilitzades sn les mateixes anomenades anteriorment. En aquest procs no es genera tanta ferralla perqu s ms precs, ja que la forma inicial ja lhem donada amb el procs de desbast. En algunes peces saplica un procs de rectificat en comptes dun procs dacabat. La mquina utilitzada t un consum de 11.8 quilowatts i no precisa de taladrina. La rectificadora tamb s una mquina que treballa amb una sola pea.

Un cop totes les peces han estat transformades o tractades es porten a la zona de muntatge juntament amb altres peces com cargols, que es compren directament. A la zona de muntatge es munta tota la matriu i desprs es porta a les mquines de premsa. Les matrius es munten dins les mquines de premsa i la lmina metllica tamb es posa a dins. La premsa es fa baixar de cop i dona forma a la lmina. Per a cada projecte es produeixen tres matrius les quals es munten a les premses i la lmina metllica pateix tres modificacions fins a adquirir la forma final que ve donada amb tres fases. A la zona de premsa es comprova que la llanta final sigui el que el client demana i per tant tamb es comprova que la matriu compleixi amb les demandes del client. Per a fer aquest control es fa una petita producci de llantes en srie. Si sobserva algun problema amb les llantes o les matrius es desmunta la matriu i es torna a enviar la pea problema al centre de mecanitzat o al torn corresponent. Desprs es torna a enviar la pea o les peces a la zona de muntatge per tornar a passar per les premses. Finalment, si tot est correcte i shan passat els controls corresponents sembla la matriu i es porta al magatzem de sortida esperant a ser transportada al client corresponent.