Decret

55/2009
sobre condicions
dhabitabilitat
dels habitatges
i la cdula
dhabitabilitat
Decret
55/2009
sobre condicions
dhabitabilitat
dels habitatges
i la cdula
dhabitabilitat
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Secretaria dHabitatge
Disseny: Cla-se
Maquetaci: Rosa Esteve i Associats
Tiratge: 5.000 exemplars
1a edici: octubre de 2009
Impressi: JOMALSA
Dipsit Legal: B-42.347-09
BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP
Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge
[Decret 55/2009, de 7 dabril, sobre les condicions dhabitabilitat dels
habitatges i la cdula dhabitabilitat]
Decret 55/2009 sobre condicions dhabitabilitat dels habitatges i la cdula
dhabitabilitat
ndex
I. Catalunya. Secretaria dHabitatge II. Ttol
1. Habitatge Dret i legislaci Catalunya 2. Cdules dhabitabilitat
Catalunya
349.444(467.1)
3 / 2
SumarI
Presentaci / 4
ndex sistemtic / 6
Decret 55/2009 sobre condicions dhabitabilitat dels habitatges i la
cdula dhabitabilitat / 8
ndex analtic / 40
ProsonfacI
Amb data 18 de desembre del 2007, el Parlament de Catalunya, va
aprovar la Llei pel Dret a lHabitatge. El ttol III de la Llei, regula els
aspectes referits a la qualitat del parc dels habitatges, tot fent menci de
les normes i les autoritzacions orientades a aconseguir el compliment
de les condicions de funcionalitat, seguretat, salubritat i sostenibilitat
dels habitatges. La disposici addicional desena, obliga al govern
a actualitzar i adaptar el Decret de condicions dhabitabilitat a les
exigncies de la Llei pel que fa als criteris de qualitat i als continguts de
la cdula dhabitabilitat.
A les indicacions de la Llei, shi afegeixen algunes circumstncies que
refermen la necessitat de creaci del nou Decret i que cal destacar. En
primer lloc, la manifesta necessitat dadaptar el model dhabitatge que
sorgeix de les normatives vigents a la realitat de les llars actuals, tant pel
que fa a la seva composici, com a les diferents formes dutilitzaci dels
habitatges. En segon lloc, incorporar i adaptar les determinacions de les
normatives que afecten a la qualitat i ls de lhabitatge aprovades en els
darrers anys. (Decret dEcoefcincia i Codi Tcnic de lEdifcaci).
Aquest Decret, s el resultat dun llarg procs de participaci entre els
diferents agents del mn de la construcci i de lhabitatge. El consens
obtingut al fnalitzar el procs de participaci s el que sexpressa en el
text fnalment aprovat, i es tradueix en mesures que permeten millorar la
qualitat dels habitatges acomplint lobjectiu general fxat per la Llei.
El Decret concreta les condicions daccessibilitat dels habitatges,
introdueix el concepte de fexibilitat i millora en els habitatges, regula
lequipament que han de tenir i les superfcies de les diferents estances.
Introdueix tamb mesures per fer els nostres habitatges ms sostenibles
i efcients energticament.
La cdula dhabitabilitat es referma com el document que acredita
lhabitabilitat dels habitatges, nous i usats, i com a novetat es regula el
procediment de delegaci datorgament de la cdula als ens locals que
vulguin exercir aquesta funci.
Amb la publicaci del Decret 55/2009, de 7 dabril, sobre les
condicions dhabitabilitat dels habitatges i la cdula dhabitabilitat, es
dna compliment als preceptes de la Llei, amb la voluntat doferir als
ciutadans un instrument normatiu que permeti millorar la qualitat del
parc dhabitatges.
Francesc Baltasar i Albesa
Conseller de Medi Ambient i Habitatge
5 / 4
/
Indox sIsfomafIc
ProambuI 9
CapIfoI I: IsposIcIons gonoraIs
Article 1. Objecte 12
Article 2. Coordinaci amb el planejament urbanstic i amb les
ordenances edifcatries municipals 13
Article 3. Dades per incloure en els projectes tcnics a presentar
per a lobtenci de la llicncia dobres dedifcaci 13
Article 4. Estndard de superfcie per persona i llindar mxim
docupaci dels habitatges 14
Article 5. Manteniment de condicions dhabitabilitat de lhabitatge 15
Article 6. Activitat dinspecci 15
CapIfoI II: La cduIa dHabIfabIIIfaf
Article 7. Defnici 15
Article 8. Obligatorietat de la cdula 16
Article 9. Supsit dexoneraci de lobligaci de lliurar la cdula 16
Article 10. Exigncia de cdula de les empreses subministradores 17
Article 11. Contingut de la cdula 17
Article 12. Competncia per a latorgament de la cdula 17
Article 13. Tramitaci de la cdula de primera ocupaci 18
Article 14. Tramitaci de la cdula de segona i successives ocupacions 19
Article 15. Termini de resoluci 19
Article 16. Suspensi de la tramitaci de la cdula 20
Article 17. Denegaci de la cdula 20
Article 18. Revocaci de la cdula 20
Article 19. Registre de cdules 21
Article 20. Consell de Qualitat, Sostenibilitat i Innovaci de
lHabitatge 21
Article 21. Model de cdula 21
Indox sIsfomafIc
? / 6
IsposIcIons addIcIonaIs
Primera. Rgim de les condicions dhabitabilitat en el cas
dobres de gran rehabilitaci 22
Segona. Rgim de les condicions dhabitabilitat en el cas
dobres de reconversi a s dhabitatge 22
Tercera. Divisi dhabitatges preexistents 22
Quarta. Mesures per potenciar els espais intermedis dels
habitatges amb lexterior 22
IsposIcIons fransIfrIos
Primera. Rgim dhabitabilitat dels habitatges anteriors a
la vigncia daquest Decret 23
Segona. Cdules sollicitades amb anterioritat a la vigncia
daquest Decret 23
Tercera. Adequaci del planejament urbanstic i les Orde-
nances dedifcaci a les determinacions daquest Decret 24
Quarta. Termini per a laplicabilitat del requisit dalada en
supsits de contradicci amb el planejament urbanstic i
les ordenances municipals 24
IsposIcI dorogafrIa 24
IsposIcIons naIs 25
Annox 1
Condicions dhabitabilitat dels habitatges de nova construcci 25
Annox 2
Condicions dhabitabilitat en els habitatges usats o preexistents 34
Annox 3
Models de cdula dhabitabilitat 38
ocrof 55/2009, sobro Ios condIcIons dhabIfabIIIfaf
ocrof 55/2009
sobro condIcIons
dhabIfabIIIfaf
doIs habIfafgos
I Ia cduIa
dhabIfabIIIfaf
Decret 55/2009, de 7 dabril, sobre les condicions dhabitabilitat dels
habitatges i la cdula dhabitabilitat.
(DOGC nm. 5357, de 09/04/2009 p.30061)
9 / 8
ProambuI
Larticle 137 de lEstatut dautonomia de Catalunya disposa que
la Generalitat t competncia exclusiva en matria dhabitatge. De
conformitat amb larticle esmentat, la Generalitat gaudeix, entre daltres,
de competncies per regular la inspecci i el control sobre la qualitat
de la construcci, la innovaci tecnolgica i la sostenibilitat aplicable als
habitatges, la seva conservaci i manteniment, aix com la regulaci relativa
a la seva habitabilitat.
En el marc del desplegament de lEstatut dautonomia, el 28 de desembre
de 2007 va ser aprovada la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret
a lhabitatge. La disposici addicional desena de la Llei esmentada
determina que el Govern ha dactualitzar i adaptar el Decret de condicions
dhabitabilitat a les exigncies daquesta Llei pel que fa als criteris de
qualitat i als continguts de la cdula dhabitabilitat. En aquest sentit, de
laprovaci de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a lhabitatge,
sen deriva un nou marc dexigncies respecte dels criteris de qualitat
i habitabilitat que han de complir els habitatges a Catalunya, cosa que
fa necessria una revisi del fns ara vigent Decret 259/2003, de 21
doctubre, sobre requisits mnims dhabitabilitat en els edifcis dhabitatges i
de la cdula dhabitabilitat.
Amb la fnalitat de desplegar la Llei esmentada, aquest Decret sestructura
seguint una sistemtica semblant a la del Decret que es deroga, a f de
facilitar-ne la rpida assimilaci pels operadors que lhan daplicar. Tot i
aix, caldr tenir en consideraci que la Llei 18/2007, de 28 de desembre,
del dret a lhabitatge, regula alguns aspectes de manera sufcientment
detallada, per la qual cosa aquests seran aplicables sense necessitat de
desplegament normatiu.
El primer captol del Decret se centra en el desplegament de les
disposicions generals, amb la determinaci del seu objecte, que s, duna
banda, defnir les condicions dhabitabilitat dels habitatges, distingint-ne
els nivells dexigncia segons siguin de nova construcci o usats .tamb
anomenats .preexistents., segons la terminologia de la Llei 18/2007,
de 28 de desembre, del dret a lhabitatge. i, daltra banda, regular la
cdula dhabitabilitat com a instrument mitjanant el qual sefectua la
ocrof 55/2009, sobro Ios condIcIons dhabIfabIIIfaf
comprovaci del compliment daquests requisits. Aquest primer captol
fa especial referncia a la coordinaci necessria amb el planejament
urbanstic, a f que en la seva tramitaci es pugui comprovar de manera
efectiva la idonetat dels parmetres que en el procs edifcatori afectaran
la tipologia dels habitatges, per obtenir-ne la millor racionalitat distributiva
i des del punt de vista mediambiental. A banda daix, en aquest captol
es concreta lestndard de superfcie per persona en els habitatges i el
seu llindar mxim docupaci, amb la fnalitat de contribuir a la lluita contra
una utilitzaci anmala dels habitatges, com ara la seva sobreocupaci, de
conformitat amb el que preveu la Llei del dret a lhabitatge.
El segon captol est dedicat a la regulaci de la cdula dhabitabilitat, i
nestableix lobligatorietat per a tots els habitatges de Catalunya. Aix es
pot sintetitzar en la necessitat que disposin de cdula, abans de la seva
ocupaci, tant els habitatges nous com els resultants de la reconversi
duna edifcaci existent o dunes obres de gran rehabilitaci, mentre que
per a la resta de casos, s a dir, els habitatges usats o preexistents, noms
caldr que en disposin quan es procedeixi a la transmissi o la cessi del
seu s. Sens perjudici daix, es tingui o no la cdula dhabitabilitat vigent,
tots els habitatges sempre han de mantenir com a mnim les condicions
dhabitabilitat per a les quals sels va concedir la cdula, en compliment del
deure de conservaci i rehabilitaci que correspon als propietaris i propie-
tries de qualsevol habitatge.
Aix mateix, aquest segon captol efectua una precisi en el sentit destablir
que en els supsits dexoneraci de lobligaci de presentar la cdula que
estableix larticle 132.a) de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret
a lhabitatge, els informes que han demetre els tcnics competents shan
de referir a les condicions dhabitabilitat dels habitatges i no a aspectes
relatius a la legalitat urbanstica que, perqu tamb sigui de compliment
obligat per a la concessi de la cdula, shauran dacreditar mitjanant
un certifcat de lajuntament on subiqui la fnca que es pretn transmetre.
Tamb safegeix la possibilitat dexoneraci als transmitents de lobligaci
de lliurar la cdula quan lhabitatge sadquireix per al seu enderroc.
Finalment, aquest captol es dedica tamb al procediment datorgament
de la cdula, amb incidncia en la possibilitat que els ens locals puguin
atorgar-la quan shagi produt la delegaci a favor seu, de conformitat amb
el que preveuen la Llei del dret a lhabitatge i la normativa de rgim local
11 / 10
de Catalunya. Per a lefectivitat de la delegaci de competncies, ser
necessria lacceptaci de cada ens local interessat.
Les condicions dhabitabilitat dels habitatges, ats que es tracta de
qestions eminentment tcniques, es regulen en els dos annexos especfcs
del Decret. El primer es dedica als habitatges de nova construcci i els
que resultin de la reconversi dun edifci existent o dobres de gran
rehabilitaci, i el segon tracta de les condicions dhabitabilitat en els
habitatges preexistents a aquest Decret.
Pel que fa al primer annex, cal destacar el seu objectiu dadaptar el model
dhabitatge que sorgeix de les normatives vigents a la realitat de les llars
actuals. Si b el fns ara vigent Decret 259/2003, de 21 doctubre, ja decla-
rava lobjectiu dadaptar la tipologia dels habitatges mitjanant frmules ms
fexibles que les tradicionals, en aquest Decret es dna un pas endavant en
aquest sentit i sintrodueixen, entre daltres novetats, el foment de tipologies
fexibles i adaptables a diferents maneres dhabitar, ls universal de lhabi-
tatge dels collectius amb difcultats de mobilitat temporal o permanent o el
foment de lefcincia energtica dels habitatges. En aquest sentit, lapartat
primer daquest annex 1 es destina a les defnicions dels conceptes que es
consideren necessaris per a la correcta comprensi dall que es regula.
Lapartat segon es refereix a les condicions dhabitabilitat dels edifcis de
nova construcci que contenen habitatges i recull el conjunt de prestacions
que han doferir aquests edifcis, essencialment en aspectes relatius a acces-
sibilitat o dotacions al servei de la comunitat. Lapartat tercer de lannex 1 es
refereix a les condicions dhabitabilitat dels nous habitatges, entre les quals
cal destacar la seva voluntat de relacionar el dret de disposar dun habitatge
digne amb el parmetre de la superfcie desitjable, perqu aquesta condici
es pugui complir. Aix mateix, es concreten les condicions relatives a accessi-
bilitat, fexibilitat, sostenibilitat i estalvi energtic, que en la nova Llei 18/2007,
de 28 de desembre, del dret a lhabitatge, es confguren com a requisits de
qualitat del parc immobiliari, i sestableixen les prestacions que ha doferir
lhabitatge a f de garantir condicions de confort i qualitat de vida. Com a ele-
ments diferencials ms signifcatius respecte de les normatives existents, es
pot destacar la potenciaci de la fexibilitat i la indiferenciaci despai de les
estances de lhabitatge, especfcament de les habitacions ds individual, la
llibertat en la compartimentaci, la garantia daccessibilitat, el reconeixement
de dotacions necessries, com ara lemmagatzematge o el rentat de roba, i el
foment dels espais intermedis amb lexterior.
ocrof 55/2009, sobro Ios condIcIons dhabIfabIIIfaf
Lannex segon regula les condicions dhabitabilitat que han de tenir els
habitatges preexistents a lentrada en vigor daquest Decret, amb escasses
modifcacions respecte de la normativa anterior, ats que en aquest cas
la novetat principal ha de sorgir de la generalitzaci de les inspeccions
tcniques dels edifcis, aspecte ja previst en la mateixa Llei 18/2007, de 28
de desembre, del dret a lhabitatge. Les modifcacions que sinclouen en
aquest Decret tenen el doble objectiu dadequar-se en alguns aspectes a la
realitat dels habitatges ja construts i de permetre una adaptaci gradual a
les exigncies de qualitat de la societat actual.
Per acabar, lannex tercer cont els models de cdula dhabitabilitat per a
habitatges de nova construcci i per a habitatges preexistents.
Per tot aix, dacord amb els dictmens del Consell de Treball, Econmic
i Social de Catalunya i el dictamen de la Comissi Jurdica Assessora, a
proposta del conseller de Medi Ambient i Habitatge i dacord amb el Govern,
Decreto:
CapIfoI I
IsposIcIons gonoraIs
ArfIcIo 1
Objocfo
1. Aquest Decret regula les condicions dhabitabilitat que han de tenir els
habitatges en el territori de Catalunya, amb independncia que tinguin o no
protecci ofcial, diferenciant:
a) Habitatges de nova construcci, concepte en el qual sinclouen els
dobra nova i els resultants de la reconversi duna edifcaci existent o
dobres de gran rehabilitaci. Aquests habitatges han de complir com a
mnim les condicions dhabitabilitat previstes a lannex 1.
b) Habitatges usats o preexistents, que han de complir com a mnim les
condicions dhabitabilitat que es determinen a lannex 2.
2. Sens perjudici del que preveu aquest Decret, tots els habitatges han de
13 / 12
complir tamb les condicions que sestableixen a la resta de les normes
sectorials aplicables.
ArfIcIo 2
CoordInacI amb oI pIanojamonf urbanIsfIc I amb Ios ordo-
nancos odIcafrIos munIcIpaIs
1. El planejament urbanstic ha de ser coherent amb les determinacions que
en matria dhabitabilitat dels habitatges regulen la Llei 18/2007, de 28 de
desembre, del dret a lhabitatge, i aquest Decret. Amb aquesta fnalitat,
els instruments dordenaci urbanstica que afectin ls residencial han
destablir les determinacions oportunes per tal que la nova edifcaci que
es faci en execuci del Decret pugui complir les determinacions sobre
habitabilitat de la Llei del dret a lhabitatge i daquest Decret.
2. Les ordenances edifcatries municipals han de respectar les
determinacions daquest Decret, sens perjudici que puguin contenir
normes de qualitat ms exigents que les normes dhabitabilitat que shi
contenen.
3. Amb carcter previ a latorgament de les llicncies urbanstiques
de construcci i dedifcaci de nova planta i les dampliaci, reforma,
modifcaci o rehabilitaci dhabitatges o edifcis amb habitatges,
previstes a larticle 179 del Text refs de la Llei durbanisme, aprovat pel
Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, els ens locals han de controlar
que els projectes presentats compleixen amb les determinacions daquest
Decret.
Els ens locals que per manca de serveis tcnics ho demanin poden ser
assistits en la realitzaci daquest control per un altre ens local o per
altres administracions dmbit territorial superior, de conformitat amb el
que preveuen els apartats 3 i 4 de larticle 8 de la Llei 18/2007, de 28 de
desembre, del dret a lhabitatge.
ArfIcIo 3
ados por IncIouro on oIs projocfos fcnIcs a prosonfar por a
IobfoncI do Ia IIIcncIa dobros dodIcacI
1. En els plnols dels projectes dhabitatges de nova construcci o els
que hagin sofert modifcacions en la superfcie o alterin les condicions
dhabitabilitat, shi ha de fer constar, per a cada habitatge, la superfcie
ocrof 55/2009, sobro Ios condIcIons dhabIfabIIIfaf
til i el nombre destances i espais que cont, que han de complir les
condicions dhabitabilitat previstes i que es classifquen com a sala
destar (E), menjador (M), cuina (C), habitaci (H), cambra higinica
(CH), espai destinat a lemmagatzematge personal (EP), espai destinat a
lemmagatzematge general (EG), espais intermedis amb lexterior (EI) i altres
estances i espais interiors que no siguin passadissos o distribudors (AP).
Els plnols del projecte han de defnir els elements que, segons el criteri de
fexibilitat que preveu lapartat 3.3 de lannex 1 daquest Decret, siguin sus-
ceptibles de ser o no efectivament executats. En el mateix sentit, la memria
del projecte ha de justifcar la viabilitat dels criteris de fexibilitat emprats.
2. LAdministraci de la Generalitat de Catalunya, els ens locals i els
collegis darquitectes i daparelladors i arquitectes tcnics poden establir
un procediment, mitjanant la subscripci del conveni corresponent,
per tal que els visats dels collegis esmentats acreditin les condicions
dhabitabilitat dels projectes dhabitatges referits a lapartat anterior.
ArfIcIo 4
sfandard do suporIIcIo por porsona I IIIndar maxIm docu-
pacI doIs habIfafgos
De conformitat amb el que preveu la Llei 18/2007, de 28 de desembre,
del dret a lhabitatge, la sobreocupaci constitueix una utilitzaci anmala
dels habitatges i un incompliment de la funci social de la propietat. A f de
determinar lexistncia dels supsits de sobreocupaci que preveuen els
articles 5.2.c) i 41.1.b) en relaci amb larticle 3.e) de la Llei esmentada,
es fxa un estndard mnim de superfcie en els habitatges que resulta de
laplicaci dels parmetres segents:
SU = Superfcie til mnima en m.
N = Nombre de persones del programa.
N 2 3 4 5 6 7 8 9 N
SU 20 30 40 48 56 64 72 80 8 + 8N
Aquest estndard mnim, en funci del nombre de persones, determina el
seu llindar mxim docupaci, i el seu incompliment t els efectes que es
deriven de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a lhabitatge. Se
nexceptuen les unitats de convivncia vinculades per llaos de parentiu,
si lexcs docupaci no comporta incompliments manifestos de les
15 / 14
condicions exigibles de salubritat i higiene ni genera problemes greus
de convivncia amb lentorn. Als efectes daquest Decret, sentn que
existeix parentiu entre els cnjuges, les persones lligades per relaci de
consanguinitat i afnitat fns al quart grau o per adopci, i les que compleixin
les condicions previstes en la regulaci de la convivncia estable en parella.
ArfIcIo 5
ManfonImonf do condIcIons dhabIfabIIIfaf do IhabIfafgo
Els habitatges de nova construcci que obtinguin la cdula dhabitabilitat,
dacord amb el nivell que exigeix aquest Decret, hauran de complir,
com a mnim, els requisits establerts per a aquest nivell per obtenir les
successives cdules que se sollicitin.
ArfIcIo 6
AcfIvIfaf dInspoccI
El departament de la Generalitat competent en matria dhabitatge, els ens
locals i les altres administracions competents poden procedir a la inspecci
dels habitatges per comprovar-ne les condicions dhabitabilitat.
CapIfoI II
La cduIa dhabIfabIIIfaf
ArfIcIo ?
onIcI
1. La cdula dhabitabilitat s lacte administratiu, contingut en un document
especfc anomenat aix, en virtut del qual sacredita que un habitatge
compleix les condicions de qualitat que preveuen la Llei 18/2007, de 28 de
desembre, del dret a lhabitatge, i aquest Decret i que, per tant, s apte per
ser destinat a residncia humana.
2. La cdula sanomena de primera ocupaci quan es refereix a habitatges
de nova construcci, i de segona i successives ocupacions si es refereix a
habitatges usats o preexistents.
ocrof 55/2009, sobro Ios condIcIons dhabIfabIIIfaf
ArfIcIo 8
ObIIgaforIofaf do Ia cduIa
1. Tots els habitatges han de disposar de cdula dhabitabilitat, de
conformitat amb aquest Decret. Aquesta cdula t una vigncia de 15 anys.
2. Els habitatges de nova construcci i els que hagin sofert modifcacions
en la superfcie o shi alterin les condicions dhabitabilitat han de disposar
de cdula prviament a la seva ocupaci.
En la resta de supsits, i per tal que les persones transmitents puguin lliurar
la cdula als adquirents, de conformitat amb el que preveu larticle 26.2
de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a lhabitatge, cal que els
habitatges disposin de cdula en el moment en qu es produeixi la seva
transmissi entre vius, lloguer o cessi ds, incloses les derivades de
segones i successives transmissions.
3. En cas dhabitatges promoguts sota qualsevol rgim de protecci
pblica, la qualifcaci defnitiva substitueix la cdula dhabitabilitat de
primera ocupaci durant un perode de 15 anys. Un cop transcorregut
aquest perode des de lexpedici de la qualifcaci defnitiva, les segones i
successives transmissions requeriran lobtenci de la cdula dhabitabilitat.
ArfIcIo 9
SupsIf doxonoracI do IobIIgacI do IIIurar Ia cduIa
1. Les persones adquirents dun habitatge poden exonerar de manera ex-
pressa les transmitents de lobligaci de lliurar-los la cdula dhabitabilitat
noms en cas dhabitatges usats o preexistents que hagin de ser objecte
dobres de rehabilitaci que permetin el compliment de les condicions dha-
bitabilitat, o b si lhabitatge sadquireix per al seu enderroc.
2. En cas dexoneraci per realitzaci dobres de rehabilitaci, sha de lliu-
rar un informe, ems per un tcnic o tcnica competent, que acrediti que
lhabitatge pot obtenir la cdula dhabitabilitat, quant al compliment de les
condicions dhabitabilitat que preveu aquest Decret, desprs de lexecuci
de les obres de rehabilitaci. Linforme sha dacompanyar dun certifcat
vigent, ems per lajuntament del terme municipal on subiqui la fnca, en el
qual sacrediti que ls dhabitatge est autoritzat, dacord amb la normativa
urbanstica, i que la fnca no est sotmesa a cap expedient de protecci de
la legalitat urbanstica.
Les persones adquirents dels habitatges han de fnalitzar les obres que
linforme tcnic determini i sollicitar la cdula dhabitabilitat en el termini
1? / 16
mxim de tres anys des de la data dadquisici de lhabitatge i, en tot cas,
abans de tornar a transmetrel per qualsevol dels ttols previstos a lapartat
2 de larticle 8. Aquesta obligaci sha de fer constar per nota marginal en
el Registre de la Propietat, que podr ser cancellada mitjanant la presen-
taci de la cdula dhabitabilitat un cop obtinguda.
3. En cas de previsi denderroc de lhabitatge adquirit, per tal que es
pugui produir lexoneraci de lobligaci de lliurar la cdula dhabitabilitat,
caldr que ladquirent lenderroqui en un termini mxim dun any des de la
seva data dadquisici. Aquesta obligaci sha de fer constar per nota mar-
ginal en el Registre de la Propietat, que podr ser cancellada mitjanant
certifcaci municipal acreditativa que lenderroc sha efectuat.
4. Els notaris i notries han de trametre amb periodicitat mensual al depar-
tament de la Generalitat competent en matria dhabitatge una relaci amb
les dades bsiques dels actes de transmissi dhabitatges en qu shagin
produt els supsits dexoneraci de lobligaci de presentar la cdula pre-
vistos en aquest article.
ArfIcIo 10
xIgncIa do cduIa do Ios omprosos submInIsfradoros
Les empreses subministradores denergia elctrica, aigua, gas,
telecomunicacions i altres serveis han dexigir la cdula dhabitabilitat
vigent als usuaris fnals perqu aquests puguin contractar els serveis, i
nhan dincorporar una cpia al seu expedient de contractaci, tot aix sens
perjudici del compliment daltres normes sectorials aplicables.
En el cas dhabitatges amb protecci ofcial destinats a primera ocupaci,
sha dincorporar una cpia de la qualifcaci defnitiva.
ArfIcIo 11
ConfInguf do Ia cduIa
La cdula ha despecifcar la superfcie til de lhabitatge i les estances i els
espais que el componen en el moment de la seva emissi.
ArfIcIo 12
CompofncIa por a Iaforgamonf do Ia cduIa
1. El departament de la Generalitat competent en matria dhabitatge
atorga la cdula dhabitabilitat a travs dels seus serveis corresponents.
ocrof 55/2009, sobro Ios condIcIons dhabIfabIIIfaf
Tamb s atorgada pels ens locals quan shagi produt la delegaci a favor
seu, de conformitat amb el que preveu larticle 26.5 de la Llei 18/2007, de
28 de desembre, del dret a lhabitatge, i dacord amb les normes sobre
delegaci de competncies de la Generalitat als ens locals que cont el
Decret legislatiu 2/2003, de 28 dabril, pel qual saprova el Text refs de
la Llei municipal i de rgim local de Catalunya. Lefectivitat de la delegaci
requerir que aquesta sigui acceptada per cada ens local interessat.
2. Els ens locals que sacullin a la delegaci han de mantenir la comunica-
ci per via telemtica amb el departament de la Generalitat competent en
matria dhabitatge per tal que aquest pugui disposar dinformaci actua-
litzada sobre lestat de tramitaci de les cdules, a f de mantenir el segui-
ment de la qualitat del parc dhabitatges de Catalunya. Aquesta informaci
ha de tenir el contingut que es prevegi en el model establert.
3. A ms, els ens locals que sacullin a la delegaci han de mantenir larxiu cor-
responent amb el contingut ntegre dels expedients datorgament, denegaci
i revocaci de cdules dhabitabilitat. Sens perjudici daix, mensualment han
de remetre al departament de la Generalitat competent en matria dhabitatge,
preferentment en suport informtic, una cpia dels expedients fnalitzats.
ArfIcIo 13
TramIfacI do Ia cduIa do prImora ocupacI
1. La cdula dhabitabilitat de primera ocupaci sha de sollicitar mitjanant
limprs o el suport telemtic establert.
2. Quan la cdula es tramiti davant els serveis del departament de la
Generalitat competent en matria dhabitatge, i es disposi de llicncia
urbanstica de primera ocupaci concedida per lens local corresponent, cal
acreditar-la i presentar un duplicat del certifcat fnal dobres i habitabilitat,
degudament visat pel collegi professional corresponent.
En el cas que no es disposi de llicncia de primera ocupaci, cal acreditar
la documentaci segent:
a) Llicncia dobres o document equivalent.
b) Original del certifcat fnal dobra i dhabitabilitat, signat pel personal
tcnic competent i visat pel collegi professional respectiu, en el qual sex-
pressi que lhabitatge t el nivell dhabitabilitat que exigeix aquest Decret.
En el cas que aquest certifcat no saporti, els serveis del departament de
la Generalitat competent en matria dhabitatge poden, excepcionalment,
certifcar lhabitabilitat, sempre que concorrin circumstncies justifcades
que aix ho aconsellin.
19 / 18
c) Original del certifcat de compliment del programa de control de qualitat.
d) Sollicitud de la llicncia municipal de primera ocupaci.
3. En els casos en qu shagi produt la delegaci que preveu larticle
26.5 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a lhabitatge, la
cdula dhabitabilitat de primera ocupaci es tramita i atorga pels ens
locals respectius. De conformitat amb el que preveu larticle 27 de la Llei
18/2007, de 28 de desembre, del dret a lhabitatge, latorgament de la
llicncia urbanstica de primera ocupaci pot portar implcit latorgament,
per mitj dun altre document, de la cdula dhabitabilitat.
4. Si hi ha conficte entre la llicncia urbanstica de primera ocupaci i la
cdula dhabitabilitat per raons relatives a les condicions dhabitabilitat, la
resoluci correspon als serveis de la demarcaci territorial del departament
de la Generalitat competent en matria dhabitatge.
ArfIcIo 14
TramIfacI do Ia cduIa por a sogona I succossIvos ocupacIons
1. La cdula dhabitabilitat per a segona i successives ocupacions se
sollicita mitjanant limprs o el suport telemtic establert.
2. Els serveis del departament de la Generalitat competent en matria
dhabitatge atorguen la cdula per a segona i successives ocupacions,
excepte quan shagi produt la delegaci que preveu larticle 26.5 de la Llei
18/2007, de 28 de desembre, del dret a lhabitatge, supsit en qu lens
local corresponent tramita i atorga la cdula.
3. En els dos supsits previstos a lapartat anterior, per sollicitar la cdula
sha de presentar un certifcat dhabitabilitat, subscrit per un tcnic o
tcnica competent i visat pel collegi respectiu, en el qual sexpressi que
lhabitatge t les condicions dhabitabilitat exigides per aquest Decret. El
visat ha de ser preferentment telemtic.
ArfIcIo 15
TormInI do rosoIucI
1. El termini per notifcar latorgament o la denegaci de la cdula
dhabitabilitat s de 30 dies hbils des de la data de recepci en el Registre
de la sollicitud amb la documentaci completa.
2. Si en el termini fxat a lapartat anterior no sha notifcat resoluci
expressa, les persones interessades poden entendre estimada la
sollicitud dobtenci de la cdula dhabitabilitat per silenci administratiu
ocrof 55/2009, sobro Ios condIcIons dhabIfabIIIfaf
positiu, circumstncia que es pot acreditar de conformitat amb el que
preveu larticle 43.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim
jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu
com.
ArfIcIo 16
SusponsI do Ia framIfacI do Ia cduIa
La tramitaci de la cdula dhabitabilitat se suspn per les causes que
preveu la legislaci urbanstica.
ArfIcIo 1?
onogacI do Ia cduIa
1. Lincompliment de les condicions dhabitabilitat dna lloc a la
denegaci de la cdula.
2. La cdula tamb sha de denegar en el cas dedifcis locupaci com a
habitatge dels quals no compleixi els requeriments urbanstics o dhabitatge
exigits legalment.
3. La denegaci ha de contenir la motivaci de les raons que fonamenten la
decisi.
ArfIcIo 18
RovocacI do Ia cduIa
1. Dacord amb el que estableix larticle 26.6 de la Llei 18/2007, de 28
de desembre, del dret a lhabitatge, la prdua de les condicions mnimes
dhabitabilitat que preveuen la Llei esmentada i aquest Decret comporta
la revocaci de la cdula dhabitabilitat, mitjanant el procediment
corresponent amb audincia de la persona interessada, de conformitat
amb el que estableix la normativa de procediment administratiu com. La
cdula pot ser revocada per lrgan de la Generalitat competent per a la
seva concessi o, en els casos en qu shagi produt la delegaci, per
lens local que la va concedir. En aquest darrer cas, lens local ha de posar
en coneixement del departament de la Generalitat competent en matria
dhabitatge lexpedient de revocaci, de conformitat amb el que disposa
larticle 12 daquest Decret.
2. La revocaci de la cdula es pot dur a terme sens perjudici de les
21 / 20
mesures dirigides a la conservaci i a la rehabilitaci de limmoble i del
rgim sancionador que siguin aplicables.
ArfIcIo 19
RogIsfro do cduIos
1. El departament de la Generalitat competent en matria dhabitatge ha
de disposar dun registre en qu han de constar les cdules atorgades a
Catalunya. El Registre de cdules ha demetre certifcats en qu consti si
els habitatges disposen de cdula dhabitabilitat i, en cas afrmatiu, el seu
contingut. Laccs a les dades del Registre i lemissi de les certifcacions
shan de realitzar de conformitat amb el procediment que estableix la Llei
de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment adminis-
tratiu com.
2. Els ens locals que sacullin a la delegaci prevista a larticle 26.5 de
la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a lhabitatge, tamb poden
emetre certifcacions sobre les cdules corresponents als habitatges
del seu terme municipal, de conformitat amb el que preveu el pargraf
anterior.
ArfIcIo 20
ConsoII do QuaIIfaf, SosfonIbIIIfaf I InnovacI do IHabIfafgo
De conformitat amb les funcions dassessorament que la Llei 18/2007,
de 28 de desembre, del dret a lhabitatge, preveu per al Consell de
Qualitat, Sostenibilitat i Innovaci, aquest rgan consultiu ha demetre un
informe a petici dels rgans competents per a latorgament de la cdula
dhabitabilitat en relaci amb les discrepncies que puguin aparixer,
quant a la interpretaci i el compliment de les previsions tcniques
dhabitabilitat.
ArfIcIo 21
ModoI do cduIa
El document de la cdula dhabitabilitat, tant en els casos en qu sigui
lliurada per lAdministraci de la Generalitat de Catalunya com pels ens
locals amb competncia delegada, ha dajustar-se al contingut del model
que sestableix a lannex 3 daquest Decret.
ocrof 55/2009, sobro Ios condIcIons dhabIfabIIIfaf
IsposIcIons addIcIonaIs
PrImora
RgIm do Ios condIcIons dhabIfabIIIfaf on oI cas dobros do
gran habIIIfacI
A lefecte del que preveu lapartat 1.a) de larticle 1 daquest Decret, les
obres de gran rehabilitaci per a les quals saplicar lannex 1 sn noms
les que comportin lenderrocament dun edifci salvant-ne nicament les fa-
anes, tot i que en aquests supsits no sexigir el compliment de lapartat
2.7 de lannex 1 esmentat, referit a lalada lliure entre forjats.
A la resta dobres de gran rehabilitaci, segons resulten defnides a larticle
3.h) de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a lhabitatge, sels
aplicar lannex 2.
Sogona
RgIm do Ios condIcIons dhabIfabIIIfaf on oI cas dobros do
roconvorsI a s dhabIfafgo
1. Els edifcis que reconverteixin el seu s original al dhabitatges en ms
del cinquanta per cent de la seva superfcie sobre rasant han de complir
lannex 1, excepte el seu apartat 2.7.
2. Els edifcis que reconverteixin el seu s original al dhabitatges en
superfcie sobre rasant igual o menor al cinquanta per cent han de complir
els apartats 1 i 3 de lannex 1.
Torcora
IvIsI dhabIfafgos prooxIsfonfs
En cas de divisi dun habitatge usat o preexistent, un dels habitatges resul-
tants pot complir lannex 2, per ha de tenir, en qualsevol cas, una superfcie
til mnima de 40 m. La resta ha de complir els apartats 1 i 3 de lannex 1.
Quarfa
Mosuros por pofoncIar oIs ospaIs InformodIs doIs habIfafgos
amb IoxforIor
El departament de la Generalitat competent en matria dhabitatge i
23 / 22
el departament de la Generalitat competent en matria durbanisme
impulsaran de manera coordinada les actuacions necessries per potenciar
i incentivar la implantaci dels espais intermedis dels habitatges amb
lexterior que preveu aquest Decret.
IsposIcIons fransIfrIos
PrImora
RgIm dhabIfabIIIfaf doIs habIfafgos anforIors a Ia vIgncIa
daquosf ocrof
1. Les cdules dhabitabilitat vlidament obtingudes amb anterioritat a len-
trada en vigor daquest Decret mantenen la seva efccia durant el termini
previst a la normativa vigent en el moment en qu van ser concedides. Per
a les successives renovacions de la cdula, shan daplicar les disposicions
que preveu aquest Decret.
2. No obstant aix, les cdules dhabitabilitat obtingudes amb anterioritat a
l11 dagost de 1984 noms poden ser renovades si sacredita que les en-
titats per a les quals es demana tenien la condici dhabitatge, de conformi-
tat amb la legislaci que els era daplicaci en el moment de concessi de
la cdula i sempre que compleixin les condicions dhabitabilitat de lannex 2
daquest Decret. En el cas que no puguin demostrar la seva condici dha-
bitatge, cal que acreditin lobtenci del canvi ds urbanstic corresponent,
si escau, per a lentitat de qu es tracti, i el compliment per a aquesta de
les condicions dhabitabilitat de lannex 1, apartat 3, daquest Decret.
Sogona
CduIos soIIIcIfados amb anforIorIfaf a Ia vIgncIa
daquosf ocrof
1. Les sollicituds de cdula dhabitabilitat presentades amb anterioritat
a lentrada en vigor daquest Decret es resoldran de conformitat amb el
Decret 259/2003, de 21 doctubre, sobre els requisits mnims dhabitabilitat
en els edifcis dhabitatges i de la cdula dhabitabilitat.
2. En el cas de projectes visats abans de lentrada en vigor daquest Decret, i
per als que es demani llicncia dobres abans dun any des de la data de visat,
les condicions mnimes dhabitabilitat exigibles als habitatges sn les que esta-
ocrof 55/2009, sobro Ios condIcIons dhabIfabIIIfaf
bleix el Decret 259/2003, de 21 doctubre, sobre requisits mnims dhabitabi-
litat en els edifcis dhabitatges i de la cdula dhabitabilitat. Tamb saplicaran
les condicions mnimes dhabitabilitat del Decret 259/2003 a les edifcacions
de nova construcci realitzades a lempara duna llicncia dobres anterior a
lentrada en vigor daquest Decret. En aquests supsits, el procediment per a
latorgament de la cdula es regeix segons el que disposa aquest Decret.
Torcora
AdoquacI doI pIanojamonf urbanIsfIc I Ios ordonancos
dodIcacI a Ios doformInacIons daquosf ocrof
1. Tots els instruments de planejament urbanstic aprovats inicialment
una vegada vigent aquest Decret shan dajustar expressament a les
determinacions que aquest estableix.
2. El rgim transitori regulat en aquest precepte sentn sens perjudici de
la regulaci especfca sobre sostenibilitat i estalvi energtic que estableix
lapartat 3.2.b) i 3.2.c) de lannex 1 daquest Decret.
Quarfa
TormInI por a IapIIcabIIIfaf doI roquIsIf do IaIada on su-
psIfs do confradIccI amb oI pIanojamonf urbanIsfIc I Ios
ordonancos munIcIpaIs
Sens perjudici del que preveu la disposici anterior, en els casos en qu
lalada reguladora defnida pel planejament urbanstic o les ordenances
edifcatries municipals vigents a lentrada en vigor daquest Decret no per-
meti el compliment de lalada mnima que preveu lapartat 2.7 de lannex
1, durant el perode de tres anys prevaldr lalada reguladora prevista al
planejament i les ordenances. Un cop transcorregut el termini de tres anys
sense que shagi produt la revisi o modifcaci del planejament urbanstic,
saplicar lalada reguladora que permeti el compliment de lapartat 2.7 de
lannex 1 daquest Decret.
IsposIcI dorogafrIa
A partir de lentrada en vigor daquest Decret, queda derogat el Decret
259/2003, de 21 doctubre, sobre requisits mnims dhabitabilitat en els
25 / 24
edifcis dhabitatges i de la cdula dhabitabilitat, sens perjudici de la
seva aplicaci en els supsits que preveuen les disposicions transitries
daquest Decret.
IsposIcIons naIs
PrImora
Es mant la vigncia de lOrdre PTO/377/2003, de 9 de setembre, sobre
ladaptaci a ls de sistemes telemtics del procediment datorgament de la
cdula dhabitabilitat, en tot all que no soposi al contingut daquest Decret.
Sogona
Aquest Decret entrar en vigor al cap de sis mesos de la seva publicaci al
Diari Ofcial de la Generalitat de Catalunya.
Annox 1
CondIcIons dhabIfabIIIfaf doIs
habIfafgos do nova consfruccI
Aparfaf 1
onIcIons
A lefecte del que preveu aquest annex, sentn com a:
Habitatge practicable: lhabitatge que, sense ajustar-se a tots els requeri-
ments de lhabitatge adaptat, permet, a les persones amb mobilitat reduda,
laccs i la utilitzaci de manera autnoma dels espais ds com, les ha-
bitacions, la dotaci higinica mnima i lequip de cuina en les condicions
defnides a lapartat 3.4.
Habitatge fexible: lhabitatge concebut de manera que faciliti la seva adap-
tabilitat a les necessitats canviants dels seus ocupants i que resti obert a la
intervenci dels usuaris en la seva compartimentaci.
Espais intermedis amb lexterior: els que, situats fora de lenvolupant trmic
de la superfcie habitable interior i que no disposin de calefacci ni refrige-
ocrof 55/2009, sobro Ios condIcIons dhabIfabIIIfaf
raci, puguin oferir una resposta verstil i efca davant dels condiciona-
ments trmics, acstics o de millora de les possibilitats destalvi energtic
de lhabitatge en les diferents estacions climtiques i orientacions. Es con-
sideren com a espais intermedis amb lexterior les galeries, les tribunes, els
porxos i les terrasses cobertes.
Dotaci higinica obligatria: s el conjunt daparells higinics que corres-
pon a un habitatge, segons el seu nombre dhabitacions.
Longitud de faana: la que resulta de mesurar la lnia recta que uneix els
punts extrems de la porci de faana que limita lhabitatge.
Permetre de faana de lhabitatge: el que resulta de la suma de les longi-
tuds de cada una de les faanes que donin a un espai obert, pati dilla o de
parcella, que defnides pel planejament vigent en cada cas siguin aptes per
complir les condicions exigides de ventilaci i illuminaci. Per considerar
porcions de faanes diferents, les longituds daquestes faanes han de
formar entre si un angle amb un valor situat entre 60 i 120 graus, sense tenir
en compte els cossos sortints, i en cas duna faana a pati de parcella, la
longitud de faana s el mxim polgon cncau que es pot inscriure en planta.
Superfcie til interior: s la superfcie compresa dins el permetre defnit
per la cara interna dels tancaments de cada espai habitable. Del cmput de
superfcie til, en quedar exclosa la superfcie ocupada pels tancaments
interiors de lhabitatge, siguin fxes o mbils, pels elements estructurals i
per les canalitzacions o conductes amb secci horitzontal superior a 0,01
m, aix com les superfcies de les zones amb una alada lliure inferior a
1,90 m. Quan lhabitatge es desenvolupi en ms duna planta, la superfcie
ocupada per lescala interior es comptabilitzar com a superfcie til.
Llums directes: en els espais ds com i les habitacions, qualsevol punt de
la seva apertura obligatria a lexterior ha de tenir la visi, dins dun angle de
90 graus la bisectriu del qual sigui perpendicular a la faana, dun segment
horitzontal de 3 m situat parallelament a la faana a una distncia de 3 m.
Aparfaf 2
CondIcIons dhabIfabIIIfaf oxIgIbIos aIs odIcIs dhabIfafgos
2.1 Accessibilitat.
Tots els edifcis plurifamiliars dobra nova i els que resultin de la reconversi
dun edifci existent i dobres de gran rehabilitaci que afectin el conjunt de
ledifci han de disposar dun itinerari practicable per accedir a cadascun
dels habitatges.
2? / 26
2.2 Accs i espais comuns de circulaci.
1. Laccs a lhabitatge sha de fer a travs dun espai ds pblic, dun
espai com o dun espai annex al mateix habitatge al qual es tingui accs
de la mateixa manera.
2. Els espais comuns situats davant de la porta de lascensor han de per-
metre la inscripci dun cercle d1,50 m de dimetre.
2.3 Escales.
El nombre, les dimensions, la ventilaci i les caracterstiques de les escales
han de correspondre amb la regulaci especfca de seguretat en cas din-
cendis i seguretat dutilitzaci que determina la normativa vigent.
2.4 Ascensors.
1. Els edifcis dhabitatges han de disposar dascensor sempre que aquest
sigui imprescindible per convertir en practicables els itineraris des de
lexterior de ledifci a laccs a cadascun dels habitatges. Excepcionalment,
en els edifcis de planta baixa ms una planta, situats en solars entre
mitgeres i que tinguin un mxim de quatre habitatges a la planta superior,
shi admetran les plataformes elevadores per a s dels usuaris dels
habitatges.
2. Els edifcis dhabitatges de nova construcci han de disposar de dos
ascensors quan es compleixi qualsevol dels supsits segents: que el
recorregut daccs que uneix la via pblica amb qualsevol habitatge impliqui
pujar o baixar un desnivell de sis o ms plantes amb ms de 12 habitatges
o que se superi el servei a 32 habitatges o ms, per sobre o per sota de la
planta daccs.
2.5 Patis de ventilaci.
1. Els patis, si sn coberts per una claraboia, han de tenir una sortida
daire en el seu coronament amb una superfcie no inferior a la de la seva
superfcie en planta.
2. Els patis de ventilaci o relacionats amb ls de lhabitatge no podran
utilitzar-se per a la ventilaci directa daparcaments collectius ni de locals
amb activitats industrials o sorolloses.
2.6 Dotacions comunitries.
A partir de vuit habitatges, els edifcis han de comptar amb un espai per a
s de la comunitat, accessible des de lexterior o zones comunes, duna
superfcie mnima de 3 m i una alada no inferior a 2,20 m. Aquesta
superfcie sha dincrementar en 0,20 m per cada nou habitatge que
excedeixi aquest nombre. Aquest espai ha de disposar de desgus, punt de
llum i presa daigua.
ocrof 55/2009, sobro Ios condIcIons dhabIfabIIIfaf
2.7 Alada mnima construda.
Als edifcis dobra nova, lalada lliure entre forjats de plantes amb s
dhabitatge ha de ser com a mnim de 2,70 m.
2.8 Infraestructura comuna de telecomunicacions.
Els edifcis dhabitatges han de disposar duna infraestructura comuna de
telecomunicacions, de conformitat amb la normativa vigent en matria de
telecomunicacions.
Aparfaf 3
CondIcIons dhabIfabIIIfaf oxIgIbIos aIs habIfafgos
3.1 Habitabilitat i ocupaci.
Tots els habitatges han de ser aptes per a locupaci de dues persones,
i han de constar, com a mnim, duna estana, una cambra higinica i un
equip de cuina; admetre directament la installaci dun equip de rentat de
roba; preveure una soluci per a lassecat natural de la roba, i tenir una
superfcie til interior no inferior a 40 m.
3.2 Sostenibilitat i estalvi energtic.
Els habitatges han de ser concebuts atenent laproftament de les condici-
ons naturals del clima. En particular, disposaran delements arquitectnics
que, tenint en compte la relaci interior-exterior, proporcionin una resposta
sostenible als requeriments climtics, i la seva concepci i compartimenta-
ci han de garantir la ventilaci transversal natural provocada per la disposi-
ci de faanes i/o patis de ventilaci.
Resten exclosos del compliment de la condici de ventilaci transversal
natural els habitatges que es trobin en qualsevol dels supsits segents:
2.a) Els que es trobin en edifcis subjectes a planejament general o derivat
aprovat inicialment abans de lentrada en vigor daquest Decret, llevat que
una modifcaci daquest planejament amb nous parmetres i ordenaci de
volums que comportin alteracions en la tipologia dels habitatges permeti el
seu compliment.
2.b) Els que es trobin en sls urbans consolidats.
2.c) En tot cas, els de superfcie til inferior a 50 m.
Els habitatges que es trobin dins dels supsits de lapartat anterior han de
dotar-se de sistemes de ventilaci forada natural o mecnica destinats es-
pecfcament a la renovaci interior de laire, o disposar dun pati en el qual,
com a mnim, es pugui inscriure un cercle de 1,80 m de dimetre.
29 / 28
3.3 Compartimentaci.
1. La compartimentaci de lhabitatge ser lliure, amb lnica limitaci que
els espais destinats a les habitacions puguin independitzar-se i que els
destinats a cambres higiniques siguin recintes independents.
2. La compartimentaci de lhabitatge podr ser concebuda amb criteris
de fexibilitat, sempre que es mantinguin inalterables, de conformitat amb
el projecte tcnic original: la dotaci obligatria de carcter fx consistent
en lequip de cuina i les cambres higiniques, els elements que tinguin una
funci estructural o siguin elements comuns a ledifci i els que conformin el
tancament amb lexterior.
3. Cap espai de lhabitatge no pot servir daccs obligat a qualsevol local
que no sigui ds exclusiu del mateix habitatge.
4. Les cambres higiniques no poden servir de pas obligat a la resta de
peces que integrin lhabitatge.
3.4 Accessibilitat.
1. Els habitatges han de ser, com a mnim, practicables, i han de complir les
condicions segents:
1.a) Que a la cuina (C) es pugui inscriure un cercle dun metre i vint
centmetres de dimetre (1,20 m), lliure de lafectaci del gir de les portes,
entre els paraments i/o lequipament fx daquesta.
1.b) Que es garanteixi laccs als aparells que integrin la dotaci mnima
higinica (dutxa/banyera, vter i rentamans) de manera que permetin
la inscripci, entre 0 i 0,70 m dalada, dun cercle dun metre i vint
centmetres (1,20 m) de dimetre, lliure de lafectaci del gir de les portes.
1.c) Que la porta daccs a lhabitatge i les dels espais practicables tinguin
una amplada mnima de pas de 0,80 m i una alada lliure mnima de 2 m.
1.d) Que els espais destinats a la circulaci tinguin una amplada mnima
dun metre (1 m) i permetin la inscripci dun cercle dun metre i vint
centmetres (1,20 m) davant les portes daccs als espais practicables.
2. En els habitatges duna habitaci, aquesta ha de ser practicable. En la
resta dhabitatges, com a mnim dues habitacions han de tenir la condici
de practicables. En el cas que lhabitatge es desenvolupi en diferents
nivells, han de ser practicables, com a mnim, laccs, una cambra
higinica, la cuina, un espai ds com o una habitaci.
3. Les portes daccs als espais interns de lhabitatge que no siguin
practicables han de tenir una amplada lliure mnima de pas de 0,70 m i una
alada lliure mnima de 2 m.
4. Lamplada lliure mnima de les escales interiors dun mateix habitatge
ocrof 55/2009, sobro Ios condIcIons dhabIfabIIIfaf
ser de 0,90 m. Disposaran de baranes no escalables de 0,90 m dalada.
3.5 Alada mnima habitable.
Lalada lliure entre el paviment acabat i el sostre ha de ser com a mnim
de 2,50 m. En el cas de cambres higiniques, cuines i espais de circulaci,
aquesta alada no ser inferior a 2,20 m. En el cas de cobertes inclinades,
el valor mitj de lalada mnima no ha de ser inferior a 2,50 m.
3.6 Faana mnima.
1. Tots els habitatges han de disposar com a mnim duna faana oberta a
lespai lliure exterior a ledifci, defnit aix en el planejament corresponent,
sigui aquest pblic o privat. Aquesta faana ha doferir ventilaci i illuminaci
com a mnim a un dels espais de la zona ds com de lhabitatge (EM), que
no podr ser exclusivament la cuina quan aquesta sigui segregada.
2. El permetre mnim de faana exigible als habitatges (L) es determina en
funci de la seva superfcie til (S), i no podr ser inferior a la relaci S/9
mesurada en metres lineals.
3. En lhabitatge desenvolupat en diferents plantes es comptabilitzaran les
longituds de faana de cada nivell en qu el forjat limiti amb la faana.
En el supsit duna planta amb altell sense obertures directes a lexterior i
separat de la faana a travs dun doble espai, per al cmput del permetre
de faana de lhabitatge no es comptabilitzar la superfcie til de la planta
altell si el requisit de disposar de les peces obligatries es compleix en la
planta inferior.
3.7 Espais ds com.
1. La superfcie mnima del conjunt despais que integren la zona ds com
.sala destar (E), menjador (M), cuina (C). es determina en funci del nom-
bre dhabitacions, de conformitat amb el quadre segent:
Nre. dhabitacions 1 2 3 4 o ms
Superfcie EMC 20 m 24 m 26 m 30 m
El conjunt de lEMC es pot reduir fns a un 10% en la seva superfcie til,
sempre que aquesta reducci es compensi amb un increment de superfcie
igual en la resta dhabitacions del mateix habitatge.
2. Quan la cuina sigui segregada, la seva superfcie mnima ve determinada
en funci del nombre dhabitacions, dacord al quadre segent:
Nre. dhabitacions 1 2 o ms
Superfcie cuina 5 m 6 m
31 / 30
3. El conjunt EMC pot constituir un espai nic.
4. Lespai que contingui la sala destar (E) i/o el menjador (M) ha de perme-
tre la inscripci entre paraments dun cercle de dimetre de tres metres (3
m). En aquest espai, el contacte amb la faana ser duna amplada mnima
de dos metres (2 m), sense que sadmetin estrangulacions en planta inferi-
ors a un metre i cinquanta centmetres (1,50 m).
5. A la cuina, lespai lliure entre el taulell de treball i la resta dequipament
o paraments ha de tenir una amplada mnima dun metre i vint centmetres
(1,20 m).
6. En el cas que lespai de la cuina sintegri a la zona del menjador (M) o
de la sala destar-menjador (EM), la superfcie vertical oberta que relacioni
aquests espais no ha de ser inferior a tres metres i mig quadrats (3,50 m).
3.8 Habitacions.
1. Les superfcies tils de les habitacions es determinen dacord amb el
quadre segent:
Nre. dhabitacions 1 2 3 4 o ms
Superfcie H 1 10 m 10 m 10 m 10 m
Superfcie H 2 - 8 m 8 m 8 m
Superfcie H 3 - - 8 m 8 m
Superfcie H 4 - - - 8 m
Les habitacions poden reduir fns a un 10% la seva superfcie til, sempre
que aquesta reducci es compensi amb un increment de superfcie igual en
la resta dhabitacions del mateix habitatge.
2. Com a mnim, en una de les habitacions amb superfcie igual o superior a
9 m, shi ha de permetre la inscripci dun cercle de 2,60 m de dimetre, i
a la resta es podr inscriure un cercle de 2 m de dimetre.
3.9 Ventilaci i illuminaci natural.
1. Els espais ds com i les habitacions han de tenir ventilaci i illuminaci
natural directa des de lexterior mitjanant obertures duna superfcie no
inferior a 1/8 de la seva superfcie til comptabilitzada entre 0 i 2 m dala-
da respecte del paviment.
2. A lefecte del clcul de la superfcie de ventilaci i illuminaci, els espais
intermedis tenen la consideraci despais exteriors.
3.10 Espais per a lemmagatzematge.
1. Tots els habitatges han de disposar, com a mnim, duna superfcie destina-
da a lemmagatzematge personal i general, dacord amb el quadre segent:
ocrof 55/2009, sobro Ios condIcIons dhabIfabIIIfaf
Nre. dhabitacions 1 2 3 o ms
Emmagatzematge personal 1,00 m 2,00 m 3,00 m
Emmagatzematge general 0,70 m 0,70 m 0,70 m
Total emmagatzematge 1,70 m 2,70 m 3,70 m
2. Per tal que una superfcie tingui la condici despai destinat a lemmagat-
zematge personal, ha de disposar dunes dimensions no inferiors a 0,55 m
de fons, una amplada de 0,50 m, i una alada d1,50 m.
3. Perqu una superfcie tingui la condici despai destinat a lemmagatze-
matge general ha de disposar dunes dimensions no inferiors a 0,30 m de
fons, una amplada de 0,40 m i una alada d1,50 m.
4. Els espais destinats a lemmagatzematge es poden situar fora de les
habitacions, i les seves superfcies es comptabilitzaran amb independncia
de les superfcies dels espais on subiquin.
3.11 Cambres higiniques.
1. Tots els habitatges han de disposar, com a mnim, duna dotaci dapa-
rells destinats a la higiene, dacord amb el quadre segent:
Nre. dhabitacions 1, 2 o 3 4 o ms
Vter 1 2
Rentamans 1 2
Plat de dutxa/banyera 1 1
2. Els aparells destinats a la higiene se situaran en les cambres higiniques,
i la seva agrupaci s lliure.
3.12 Espai per rentar la roba.
1. Tots els habitatges de dues o ms habitacions han de disposar dun
espai reservat a la rentadora de roba, duna superfcie mnima d1,40 m.
Aquest espai ha de comptar amb ventilaci a lexterior mitjanant una
apertura o ventilaci forada estticament o mecnicament. Si la rentadora
de roba sintegrs a la zona de la cuina, la superfcie mnima daquesta
sincrementar en un metre quadrat.
2. Si la rentadora de roba sintegrs en una cambra higinica, tindr la
consideraci de dotaci fxa a efectes del compliment de les condicions
daccessibilitat per a persones amb mobilitat reduda.
33 / 32
3.13 Estenedor.
1. A tots els habitatges sha de preveure una soluci per a lassecament
natural de la roba.
2. Quan es disposi dun espai destinat a lassecat natural de la roba, aquest
comptar amb un sistema permanent de ventilaci, estar protegit de vistes
des de lespai pblic i no haur dinterferir en les llums directes de cap
apertura necessria per a la illuminaci o ventilaci exigides als espais ds
com o habitacions.
3. A ms dels patis de ventilaci, es pot disposar de patis destinats a
estendre la roba sempre que les seves dimensions permetin inscriure un
cercle d1,80 m de dimetre.
4. Els estenedors podran ser collectius, coberts o descoberts, i protegits
de vistes des de lespai pblic.
3.14 Espais intermedis amb lexterior.
Si els espais intermedis amb lexterior sn tancats, han de disposar duna
superfcie vidrada no inferior al 60% de la seva superfcie de faana.
La superfcie dilluminaci i ventilaci no ha de ser inferior a la suma de
les superfcies dilluminaci i ventilaci de les estances que sobrin a
lexterior.
3.15 Dotaci/equip.
Tots els habitatges han de disposar de:
a) Els serveis daigua freda i calenta, evacuaci daiges i electricitat,
dacord amb la normativa vigent.
b) Un equip higinic que estigui format, com a mnim, per un rentamans, un
vter i una dutxa.
c) Un equip de cuina que estigui format, com a mnim, per una aigera i un
aparell de cocci, i que disposi dun sistema especfc dextracci mecnica
sobre laparell de cocci connectat que permeti lextracci de bafs i fums
fns a la coberta.
d) La installaci completa per a un equip de rentat de roba.
e) Un porter electrnic o sistema similar que faciliti lentrada i permeti la
comunicaci interactiva des de laccs a ledifci amb qualsevol habitatge.
f) Un sistema daccs als serveis de telecomunicacions de manera que
lhabitatge pugui disposar, com a mnim, dels serveis especifcats a la
normativa que regula les infraestructures comunes de telecomunicacions.
3.16 Elements de protecci de lhabitatge.
Els desnivells superiors a 0,60 m han destar protegits per elements protec-
tors o baranes resistents als cops.
ocrof 55/2009, sobro Ios condIcIons dhabIfabIIIfaf
Annox 2
CondIcIons dhabIfabIIIfaf on oIs ha-
bIfafgos usafs o prooxIsfonfs
1 ComposIcI
Tots els habitatges usats o preexistents han destar compostos, com a
mnim, per una sala, una cambra higinica i un equip de cuina, i han de
permetre la installaci directa dun equip de rentat de roba.
2 Accs
2.1 Laccs a lhabitatge sha de fer a travs dun espai pblic, dun espai
com o dun espai annex al mateix habitatge al qual es tingui accs de la
mateixa manera.
2.2 Laccs a lhabitatge s la porta que comunica lhabitatge amb lexterior.
Aquest accs no pot servir daccs obligat a qualsevol local que no sigui
ds exclusiu del mateix habitatge o comunitari.
2.3 Els espais daccs de ledifci que el cont han de tenir un sistema elc-
tric dilluminaci de manera que quan shi transiti puguin quedar illuminats.
3 ConsfruccI
La construcci que conforma o afecta lhabitatge ha de:
a) Ser slida.
b) Evitar que traspu humitat.
c) Ser estanca a les aiges pluvials.
d) Evitar la inundaci de lhabitatge.
e) Tenir el sl trepitjable, tant de lhabitatge com del seu accs. El sl ha
destar completament pavimentat, no ser polsegs i no implicar perill per a
les persones. On hi hagi un desnivell superior a 0,60 m shaur de disposar
delements protectors o baranes resistents als cops.
4 SuporIIcIo fII
4.1 La superfcie til mnima dels habitatges usats o preexistents a lentrada
en vigor daquest Decret s de 20 m, excepte en el supsit que preveu la
disposici addicional tercera.
35 / 34
La superfcie til interior s la compresa dins el permetre defnit per la cara
interna dels tancaments de cada espai habitable. Del cmput de superfcie
til, en quedar exclosa la superfcie ocupada pels tancaments interiors de
lhabitatge, siguin fxes o mbils, pels elements estructurals i per les canalit-
zacions o conductes amb secci horitzontal superior a 0,01 m, aix com les
superfcies de les zones amb una alada lliure inferior a 1,90 m i les superf-
cies de terrasses i altres elements exteriors.
4.2 Excepcionalment, sadmeten habitatges amb una superfcie til mnima
dentre 15 m i 20 m que hagin estat construts amb llicncia dobres sol-
licitada abans de l1 de febrer de 1984 i que disposin de cdula dhabitabi-
litat vigent obtinguda abans de lentrada en vigor daquest Decret. Aquesta
cdula caducar en el moment en qu es produeixi, per qualsevol ttol, la
transmissi de la propietat o de la possessi daquests habitatges, i no
podran tornar a obtenir cdula dhabitabilitat.
5 Pocos
5.1 La sala s un espai ds com que haur de disposar duna superfcie
til no inferior a 10 m, sense cap estrangulament en planta inferior a 1,40
m, admetre la inscripci dun quadrat que mesuri 2,40 x 2,40 m i no conte-
nir cap aparell higinic. Si cont lequip de cuina, la superfcie til mnima
ser de 14 m.
La sala haur de disposar duna apertura en faana a lespai pblic, pati
dilla o pati de parcella, directa o a travs duna galeria, de manera que
entre 0,80 m i 2,00 m dalria tingui, com a mnim, una superfcie de 0,80
m, i no podr fer-se, en cap cas, a travs de la sala la ventilaci obligatria
de cap altra pea. Si lapertura s al pati de parcella, aquest no tindr una
superfcie en planta inferior a 4 m.
5.2 Les habitacions hauran de tenir una superfcie til no inferior a 5 m
i admetre la inscripci dun quadrat que mesuri en planta 1,80 x 1,80 m.
Shauran de poder independitzar i no podran contenir cap vter, safareig o
abocador, ni lequip obligatori de cuina o de rentat de roba.
Les habitacions hauran de disposar duna apertura en faana a lespai p-
blic, pati dilla o pati de parcella, directa o a travs duna galeria, de mane-
ra que entre 0,80 m i 2,00 m dalria tinguin, com a mnim, una superfcie
de 0,40 m.
5.3 La galeria s la pea que t un fnestral que dna directament a laire
lliure amb una superfcie en alada no inferior a la superfcie en planta de la
mateixa galeria.
ocrof 55/2009, sobro Ios condIcIons dhabIfabIIIfaf
5.4 Una apertura s una porta o fnestra practicable. La superfcie duna
apertura s la del seu pas obert o de la seva superfcie translcida.
6 quIp
Lequip mnim del qual ha destar dotat un habitatge perqu sigui habitable
ha de complir els requisits segents:
6.1 Tenir una installaci daigua freda i calenta que:
a) Estigui en bon estat.
b) Com a mnim, serveixi a la pica de la cuina, a un lavabo i a una dutxa o
banyera.
c) Si el subministrament s per captaci prpia o per aforament, que dispo-
si dun dipsit de reserva de 200 litres.
d) Permeti un consum seguit de 50 litres daigua a una temperatura de 40
graus i amb un cabal de 10 litres per minut.
6.2 Disposar dun sistema devacuaci daiges residuals de manera que:
a) Estigui en bon estat.
b) Connecti amb tot lequip que el requereixi.
c) Tots els desguassos tinguin un dispositiu sifnic.
d) Si en el seu entorn hi ha una xarxa pblica de clavegueres, que connecti
amb aquesta, i si no nhi ha, que les aiges brutes no saboquin a lexterior
si no es depuren prviament.
6.3 Si lhabitatge est situat en un nucli urb, o t la possibilitat destar
connectat a una xarxa exterior de subministrament denergia elctrica amb
condicions econmiques similars a les dun habitatge situat al nucli urb, ha
de disposar duna installaci interior de manera que:
a) Tingui un punt de llum amb interruptor independent a cada pea.
b) Tingui un endoll per a cada aparell dequip obligatori.
c) Tingui dos endolls a la sala i a la cuina, i un a les habitacions. En cas que
la sala contingui lequip de cuina, ha de disposar com a mnim de quatre
endolls.
d) No impliqui un risc per a les persones ni pertorbacions en el funciona-
ment normal daltres installacions.
6.4 Disposar dun equip higinic, ents com els aparells higinics que, amb
la dotaci daigua corrent corresponent i el desgus, estan destinats a la
higiene i levacuaci del cos hum, de manera que:
a) Estigui format com a mnim per un lavabo, un vter i una dutxa en bon
estat.
b) El vter ha destar incls en una cambra higinica independitzable.
3? / 36
c) La dutxa ha de tenir impermeabilitzat el seu sl i els seus paraments fns
a una alada de 2,10 m.
d) La cambra higinica tingui una ventilaci a laire lliure directa o a travs
dun conducte en el qual sactivi mecnicament la ventilaci. Si el conducte
s vertical, la ventilaci pot ser activada estticament.
6.5 Tenir installat un equip de cuina de manera que:
a) Estigui format com a mnim per una pica i un aparell de cocci elctric o
de gas.
b) Estigui en una mateixa pea.
c) La pea on estigui incls no contingui cap aparell de lequip higinic.
d) La pea on estigui incls tingui una ventilaci a laire lliure directa o a
travs dun conducte en el qual sactivi mecnicament la ventilaci. Si el
conducte s vertical, la ventilaci pot ser activada estticament.
6.6 Tenir installat o admetre directament la installaci dun equip de rentat
de roba de manera que en lespai previst hi hagi, com a mnim, una presa
daigua freda, un desgus i una presa de corrent.
ocrof 55/2009, sobro Ios condIcIons dhabIfabIIIfaf
Annox 3
ModoIs do cduIa dhabIfabIIIfaf
1. Model de cdula dhabitabilitat de primera ocupaci.
39 / 38
2. Model de cdula dhabitabilitat per a segona i successives ocupacions.
Indox AnaIIfIc
A
Accs a lhabitatge
Edifcis de nova construcci: annex 1, apt. 2.2
Habitatges usats o preexistents: annex 2, punt 2
Accessibilitat en edifcis i habitatges de nova construcci
Defnici: annex 1, apt. 2.1
Requisits mnims: annex 1, apt. 3.4
Alada mnima
Construda: annex 1, apt. 2.7
Habitable: annex 1, apt. 3.5
Ascensors
Obligatorietat: annex 1, apt. 2.4
C
Cambra higinica
Defnici en els habitatges de nova construcci: annex 1, apt. 1
Requisits mnims:
Habitatges de nova construcci: annex 1, apt. 3.11
Habitatges usats o preexistents: annex 2, punt 6.4
Cdula dhabitabilitat
Competncia per a la revocaci: art. 18.1
Competncia per a latorgament: art. 12
Primera ocupaci: art. 13.3
Segona i successives ocupacions: art. 14.2
Contingut: art. 11
Defnici: art. 7
Denegaci: art. 17
En la contractaci de subministrament de serveis: art. 10
Model: art. 21 i annex 3
Obligatorietat i exoneraci: art. 8 i 9
Registre: art. 19
Indox AnaIIfIc
41 / 40
Resoluci de discrepncies: art. 20
Amb la llicncia urbanstica de 1a ocupaci: art. 13.4
Revocaci: art. 18
Suspensi de la tramitaci: art. 16
Termini de resoluci: art. 15
Silenci administratiu positiu: art. 15.2
Tramitaci:
Primera ocupaci: art. 5 i 13
Segona i successives ocupacions: art. 14
Vigncia: art. 8.1
Certifcat dhabitabilitat
De segona i successives ocupacions: art. 14.3
Certifcat fnal dobres i habitabilitat
Disposar del certifcat fnal dobres i habitabilitat: art. 13.2
Certifcat de compliment del programa de control de qualitat
Disposar del certifcat: art. 13.2 c)
Compartimentaci de lhabitatge
Habitatges de nova construcci: annex 1, apt. 1
Habitatges usats o preexistents: annex 2, punts 1 i 5
Condicions dhabitabilitat
Alteraci de les condicions dhabitabilitat: art. 3.1 i 8.2
Divisi dhabitatges preexistents: DA 3a, annex 1 i annex 2
Habitatges anteriors a la vigncia daquest Decret:
Amb cdula obtinguda: DT 1a
Amb cdula sollicitada: DT 2a
Habitatges de nova construcci: annex 1
Defnicions: annex 1, apt. 1
Edifcis dhabitatges: annex 1, apt. 2
Habitatges: annex 1, apt. 3
Habitatges usats o preexistents: annex 2
Manteniment de les condicions dhabitabilitat: art. 5
Objecte: art. 1.1
Obres de gran rehabilitaci: DA 1a
Obres de reconversi a s dhabitatge: DA 2a
Consell de qualitat, sostenibilitat i innovaci de lhabitatge
Resoluci de discrepncies tcniques: art. 20

Delegaci de competncies
Atorgament de la cdula: art. 12
Primera ocupaci: art. 13.3
Segona i successives ocupacions: art. 14.2
Inspecci: art. 6
Revocaci de la cdula: art. 18
Registre: art. 19

Edifcis dhabitatges de nova construcci
Condicions dhabitabilitat: annex 1, apt. 2
Equipament de lhabitatge
Requisits mnims:
Habitatges de nova construcci: annex 1, apt. 3
Habitatges usats o preexistents: annex 2, punt 6
Espai per a s de la comunitat
Requisits mnims: annex 1, apt. 2.6
Espais intermedis amb lexterior
Defnici: annex 1, apt. 1
Requisits mnims: annex 1, apt. 3.14
Estalvi energtic
Requisits mnims: annex 1, apt. 3.2
!
Faana
Defnici: annex 1, apt. 1
Requisits mnims: annex 1, apt. 3.6
H
Habitatges de nova construcci
Condicions dhabitabilitat: annex 1, apt. 3
Indox AnaIIfIc
43 / 42
Habitatge fexible
Defnici: annex 1, apt. 1
Habitatge practicable
Defnici: annex 1, apt. 1
Habitatges usats o preexistents
Condicions dhabitabilitat: annex 2
I
Illuminaci
Habitatges de nova construcci:
Defnici: annex 1, apt. 1
Requisits mnims: annex 1, apt. 3.9
Habitatges usats o preexistents: annex 2, punt 5
Inspecci
Comprovaci de les condicions dhabitabilitat: art. 6
L
Llicncies dobres dedifcaci
En relaci a les condicions dhabitabilitat: art. 3, 13, DT 2a i annex 2, punt 4.2
Llicncia urbanstica de primera ocupaci
Atorgament conjunt amb la cdula dhabitabilitat: art. 13.3
Conficte amb la cdula dhabitabilitat: art. 13.4
Si disposa de llicncia urbanstica de primera ocupaci: art. 13.2
O
Ocupaci dels habitatges
Llindar mxim docupaci dels habitatges: art. 4
P
Planejament urbanstic i ordenances edifcatries
Coherncia amb aquest Decret: art. 2, DT 3a i 4a
Projectes tcnics
Complir condicions dhabitabilitat: art. 2.3, DT 2a i annex 1, apt. 3.3
R
Registre de la propietat
Anotacions en el Registre de la Propietat: art. 9.2 i 9.3
Registre de cdules
Defnici: art. 19
S
Sobreocupaci
(vegeu Ocupaci dels habitatges)
Sostenibilitat
(vegeu Estalvi energtic)
Superfcie
Defnici: annex 1, apt. 1
til mnima:
Habitatges de nova construcci: annex 1, apt. 3.1
Habitatges usats o preexistents: annex 2, punt 4
Per persona: art. 4
De les peces:
Habitatges de nova construcci: annex 1, apt. 3.7, 3.8 i 3.10
Habitatges usats o preexistents: annex 2, punt 5
V
Ventilaci
Patis de ventilaci en edifcis de nova construcci: annex 1, apt. 2.5
Requisits mnims:
Habitatges de nova construcci: annex 1, apt. 3.9 (Vegeu Estalvi
energtic)
Habitatges usats o preexistents: annex 2, punt 5
Visats de collegis professionals
Convenis de collaboraci: art. 3.2
Obligatorietat del visat: art. 13.2, 14.3 i DT 2a.2
Indox AnaIIfIc