Examen 3r ESO Definitiu

Dia: Nomsdelscomponents del grup:
Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia
Grup 3A Examen 3r dESO Tema 8: riscos ambientals i poltiques de prevenci 1.1. Explica qu s loz i per a qu serveix la capa doz estratosfrica.
1.2. Esmenta quins sn els principals agents causants de la disminuci de la capa doz.
1.3. Explica quins sn els principals efectes de la disminuci de la capa doz i quines conseqncies tenen sobre la biosfera.
1.4. Digues com es pot prevenir i/o reduir la disminuci de la capa doz. Raona la resposta.
Grup 3B Examen 3r dESO Tema 8: riscos ambientals i poltiques de prevenci 1.1. Explica que s la pluja cida.
1.2. Esmenta quins sn els principals agents causants de la pluja cida.
1.3. Explica quins sn els principals efectes de la pluja cida i quines conseqncies tenen sobre la biosfera.
1.4. Digues com es poden prevenir i/o reduir els efectes de la pluja cida. Raona la resposta.
Grup 3C Examen 3r dESO Tema 8: riscos ambientals i poltiques de prevenci 1.1. Explica qu s lefecte hivernacle natural.
1.2. Esmenta quins sn els principals agents causants de lefecte hivernacle.
1.3. Explica quins sn els principals efectes de laugment de lefecte hivernacle i quines conseqncies tenen sobre la biosfera.
1.4. Digues com es pot prevenir i/o reduir laugment de lefecte hivernacle. Raona la resposta.
Grup 3A: CORRECTOR Examen 3r dESO Tema 8: riscos ambientals i poltiques de prevenci 1.1. Explica qu s loz i per a qu serveix la capa doz estratosfrica. Loz s una molcula formada per tres toms doxigen (O 3) que es troba a latmosfera de dues maneres: com a contaminant a nivell troposfric i com a component natural a nivell estratosfric. A lestratosfera forma una capa que absorbeix radiaci ultraviolada (UV) i actua coma filtre que protegeix els organismes. 1.2. Esmenta quins sn els principals agents causants de la disminuci de la capa doz. - xids de nitrogen xids de carboni (CO2) + CFCs O2 capa doz estratosfric
1.3. Explica quins sn els principals efectes de la disminuci de la capa doz i quines conseqncies tenen sobre la biosfera. Al disminuir la quantitat doz a latmosfera, les radiacions UV arriben a la superfcie del planeta i provoquen alteracions en el material gentic de les cllules dels organismes exposats. Aquest fet t com a conseqncia un augment dalguns tipus de cncer, com el de pell. Tamb augmenta la possibilitat de patir cremades si no es protegeix la pell amb productes adients. 1.4. Digues com es pot prevenir i/o reduir la disminuci de la capa doz. Raona la resposta. - Per evitar la destrucci de la capa doz, molts pasos han limitat ls de CFCs. La Uni Europea ha prohibit la producci daquestes substncies i daltres similars. - Lany 1987 sinici a Montreal un procs amb lobjectiu deliminar les substncies que redueixen la capa doz. Aquest s conegut com a Protocol de Montreal.
Grup 3B: CORRECTOR Examen 3r dESO Tema 8: riscos ambientals i poltiques de prevenci 1.1. Explica que s la pluja cida. La pluja cida s la precipitaci daigua barrejada amb cids formats a latmosfera. Aquesta precipitaci pot ser en forma de pluja, neu, boira, etc.. Es considera que hi ha pluja cida quan el valor de pH s inferior a 5,65. 1.2. Esmenta quins sn els principals agents causants de la pluja cida. xids de sofre reaccions qumiques cid sulfric xids de nitrogen reaccions qumiques cid ntric 1.3. Explica quins sn els principals efectes de la pluja cida i quines conseqncies tenen sobre la biosfera. - Els cids presents a latmosfera poden formar part del boirum fotoqumic o smog. - Quan aquests cids precipiten afecten les aiges (sobretot les continentals), els sls i les plantes. Els ecosistemes aqutics (sobretot els llacs) pateixen un augment de la mortalitat dels organismes que els formen, i en casos extrems poden desaparixer gran part de les espcies. En els sls els efectes no sn tan immediats, generalment afavoreixen a la prdua de substncies fonamentals per a la vida com algunes sals minerals que reaccionen amb els cids. s pot produir un alliberament de metalls pesants com a conseqncia de lacidificaci del terreny en el que es troben. Aquests poden ser absorbits pels vegetals i incorporats a la xarxa trfica. Afebliment dels vegetals i afectaci de la fotosntesi. 1.4. Digues com es poden prevenir i/o reduir els efectes de la pluja cida. Raona la resposta. Lemissi dxids de sofre i de nitrogen a latmosfera es pot reduir si es disminueix la combusti de combustibles fssils, ja que, aquests pateixen un seguit de transformacions qumiques i donen lloc a cids.
Grup 3C: CORRECTOR Examen 3r dESO Tema 8: riscos ambientals i poltiques de prevenci 1.1. Explica qu s lefecte hivernacle natural. Del total de radiacions que emet el Sol, una part s reflectida pels diferents elements que formen la superfcie i la resta s absorbida. Com a conseqncia de labsorci de la radiaci, la Terra emet la prpia radiaci (formada en gran part per ones infraroges_calor). Aquestes ones quan es troben amb certs gasos de latmosfera (vapor daigua, xids de carboni, met, xid de nitrogen) queden retingudes, circumstncia que afavoreix lescalfament de la troposfera (la Terra). RESUM_Com a conseqncia de la radiaci solar que absorbeix, la Terra emet radiaci en forma de calor que queda retinguda a latmosfera. 1.2. Esmenta quins sn els principals agents causants de lefecte hivernacle. Vapor daigua xids de carboni (CO2) Met xids de dinitrogen CFCs 1.3. Explica quins sn els principals efectes de laugment de lefecte hivernacle i quines conseqncies tenen sobre la biosfera. - Escalfament global de la Terra - Fusi de part del gel de les glaceres i dels pols - Augment del volum de laigua al augmentar la temperatura - En el futur es produiran canvis importants a tot el planeta, que afectaran els rgims de pluges, la intensitat i la freqncia dels fenmens climatolgics extrems (ciclons o pluges torrencials) - Plagues - Conreus (sequeres) 1.4. Digues com es pot prevenir i/o reduir laugment de lefecte hivernacle. Raona la resposta. - Reduint lemissi de gasos a latmosfera, sobretot el CO2 i CFCs. - Complint el protocol de Kyoto -
2.(Grup A: CORRECTOR) Interrelacionar conceptes. Els donarem una paraula amb la seva definici. Hauran de relacionar una columna amb l'altra. La columna de les definicions en tindr dues ms, ja que es tracta de conceptes molt fcils de relacionar noms pels nexes d'uni.(Es puntuar sobre 8, no descomptaran les unions incorrectes) Residus agropecuaris Residus industrials Valoritzaci energtica Restes d'animals i plantes Poden ser inerts, semblant als urbans i/o especials Manera daconseguir substncies que no sn aprofitables per a obtenir l'energia elctrica a partir de la seva combusti Valoritzaci dels residus per utilitzar-los com a matries primeres per fabricar nous productes mitjanant aquests materials Valor que permet conixer lacidesa duna substncia Efecte de la pluja cida Comproms en el qual cada pas es compromet a lemissi dunes determinades quantitats de gasos formadors defecte hivernacle Ajuden a lincrement de lefecte hivernacle Comproms que es va signar a Rio de Janeiro lany 1992 Ajuden a formar la pluja cida
Reciclatge
pH Boirum fotoqumic / smog Protocol de Kyoto
Emissions de CO2
2. Assigneu a cada concepte la seva definici correcta omplint la taula que hi ha a la part inferior. Hi ha vuit conceptes a l'esquerra i deu definicions a la dreta, compte! a) Manera daconseguir substncies que no sn aprofitables per a obtenir l'energia elctrica a partir de la seva combusti b) Efecte de la pluja cida 2) pH c) Comproms en el qual cada pas es compromet a lemissi dunes determinades quantitats de gasos formadors defecte hivernacle
1) Residus agropecuaris
3) Emissions de CO2
4) Protocol de Kyoto
d) Valoritzaci dels residus per utilitzar-los com a matries primeres per fabricar nous productes mitjanant aquests materials
5) Valoritzaci energtica
e) Poden ser inerts, semblant als urbans i/o especials f) Comproms que es va signar a Rio de Janeiro lany 1992
6) Reciclatge g) Valor que permet lacidesa duna substncia 7) Boirum fotoqumic/smog h) Ajuden a formar la pluja cida i) Restes d'animals i plantes 8) Residus industrials j) Ajuden a lincrement de lefecte hivernacle conixer
2. Assigneu a cada concepte la seva definici correcta omplint la taula que hi ha a la part inferior. Hi ha vuit conceptes a l'esquerra i deu definicions a la dreta, compte! a) Manera daconseguir substncies que no sn aprofitables per a obtenir l'energia elctrica a partir de la seva combusti b) Efecte de la pluja cida 2) Residus agropecuaris c) Comproms en el qual cada pas es compromet a lemissi dunes determinades quantitats de gasos formadors defecte hivernacle
1) pH
3) Emissions de CO2
4) Boirum fotoqumic/smog
d) Valoritzaci dels residus per utilitzar-los com a matries primeres per fabricar nous productes mitjanant aquests materials
5) Residus industrials
e) Poden ser inerts, semblant als urbans i/o especials f) Comproms que es va signar a Rio de Janeiro lany 1992
6) Reciclatge g) Valor que permet lacidesa duna substncia 7) Protocol de Kyoto h) Ajuden a formar la pluja cida i) Restes d'animals i plantes j) Ajuden a lincrement de lefecte hivernacle conixer
2. Assigneu a cada concepte la seva definici correcta omplint la taula que hi ha a la part inferior. Hi ha vuit conceptes a l'esquerra i deu definicions a la dreta, compte! a) Comproms en el qual cada pas es compromet a lemissi dunes determinades quantitats de gasos formadors defecte hivernacle b) Efecte de la pluja cida c) Manera daconseguir substncies que no sn aprofitables per a obtenir l'energia elctrica a partir de la seva combusti d) Valoritzaci dels residus per utilitzar-los com a matries primeres per fabricar nous productes mitjanant aquests materials e) Poden ser inerts, semblant als urbans i/o especials f) Comproms que es va signar a Rio de Janeiro lany 1992 6) Emissions de CO2 g) Ajuden a formar la pluja cida h)Valor que permet conixer lacidesa duna substncia i) Restes d'animals i plantes 8) Residus industrials j) Ajuden a lincrement de lefecte hivernacle
1) Boirum fotoqumic/smog
3) Reciclatge
4) pH
2. Assigneu a cada concepte la seva definici correcta omplint la taula que hi ha a la part inferior. Hi ha vuit conceptes a l'esquerra i deu definicions a la dreta, compte! a) Comproms en el qual cada pas es compromet a lemissi dunes determinades quantitats de gasos formadors defecte hivernacle b) Efecte de la pluja cida
1) Reciclatge
2) pH
c) Restes d'animals i plantes 3) Boirum fotoqumic/smog d) Valoritzaci dels residus per utilitzar-los com a matries primeres per fabricar nous productes mitjanant aquests materials e) Poden ser inerts, semblant als urbans i/o especials 5) Valoritzaci energtica f) Ajuden a lincrement de lefecte hivernacle 6) Residus industrials g) Ajuden a formar la pluja cida h)Valor que permet conixer lacidesa duna substncia i) Manera daconseguir substncies que no sn aprofitables per a obtenir l'energia elctrica a partir de la seva combusti j) Comproms que es va signar a Rio de Janeiro lany 1992
8) Emissions de CO2
2.(Grup B: CORRECTOR) Interrelacionar conceptes. Els donarem una paraula amb la seva definici. Hauran de relacionar una columna amb l'altra. La columna de les definicions en tindr dues ms, ja que es tracta de conceptes molt fcils de relacionar noms pels nexes d'uni.(Es puntuar sobre 8, no descomptaran les unions incorrectes) Efecte hivernacle Residus industrials CO2 s aquell que produeix el desglaament dels pols Poden ser inerts, semblant als urbans i/o especials Els principals sectors emissors daquest gas sn: el de transport, lagrcola, ramader i forestal, el de residus, industrial i domstic i el de lhabitatge Abocador amb mesures d'impermeabilitzaci del sl i amb xemeneies que afavoreixen la sortida dels gasos de fermentaci Molcula formada per tres toms doxigen que es troba a latmosfera com a contaminant a la troposfera i com a component natural a lestratosfera Valoritzaci de la matria orgnica en transformar-la. Pot emprar-se com a adob Pautes que es van implantar al 1987 amb lobjectiu deliminar les substncies que redueixen la capa doz Permet el reciclatge dels residus i la reducci de la perillositat en separar els elements perillosos dels que no ho sn Els principals sectors emissors daquest gas sn: el de transport, lagrcola, ramader i forestal exclusivament. Molcula formada per tres toms doxigen que es troba a latmosfera com a contaminant a lestratosfera i com a component natural a la troposfera
Dipsit controlat
Oz
Compostatge Protocol de Montreal
Recollida selectiva
2. Assigneu a cada concepte la seva definici correcta omplint la taula que hi ha a la part inferior. Hi ha vuit conceptes a l'esquerra i deu definicions a la dreta, compte! a) Poden ser inerts, semblant als urbans i/o especials 1) Efecte hivernacle 2) CO2 b) Valoritzaci de la matria orgnica en transformar-la. Pot emprar-se com a adob c) Els principals sectors emissors daquest gas sn: el de transport, lagrcola, ramader i forestal, el de residus, industrial i domstic i el de lhabitatge d) s aquell que produeix el desglaament dels pols 4) Oz e) Els principals sectors emissors daquest gas sn: el de transport, lagrcola, ramader i forestal exclusivament. 5) Compostatge f) Abocador amb mesures d'impermeabilitzaci del sl i amb xemeneies que afavoreixen la sortida dels gasos de fermentaci g) Molcula formada per tres toms doxigen que es troba a latmosfera com a contaminant a la troposfera i com a component natural a lestratosfera 7) Protocol de Montreal h) Permet el reciclatge dels residus i la reducci de la perillositat en separar els elements perillosos dels que no ho sn i) Molcula formada per tres toms doxigen que es troba a latmosfera com a contaminant a lestratosfera i com a component natural a la troposfera j) Pautes que es van implantar al 1987 amb lobjectiu deliminar les substncies que redueixen la capa doz
3) Dipsit controlat
8) Recollida selectiva
2. Assigneu a cada concepte la seva definici correcta omplint la taula que hi ha a la part inferior. Hi ha vuit conceptes a l'esquerra i deu definicions a la dreta, compte! a) Poden ser inerts, semblant als urbans i/o especials 1) Oz 2) Recollida selectiva b) Valoritzaci de la matria orgnica en transformar-la. Pot emprar-se com a adob c) Els principals sectors emissors daquest gas sn: el de transport, lagrcola, ramader i forestal, el de residus, industrial i domstic i el de lhabitatge d) s aquell que produeix el desglaament dels pols 4) Efecte hivernacle e) Els principals sectors emissors daquest gas sn: el de transport, lagrcola, ramader i forestal exclusivament. 5) CO2 f) Abocador amb mesures d'impermeabilitzaci del sl i amb xemeneies que afavoreixen la sortida dels gasos de fermentaci g) Molcula formada per tres toms doxigen que es troba a latmosfera com a contaminant a la troposfera i com a component natural a lestratosfera h) Permet el reciclatge dels residus i la reducci de la perillositat en separar els elements perillosos dels que no ho sn i) Molcula formada per tres toms doxigen que es troba a latmosfera com a contaminant a lestratosfera i com a component natural a la troposfera j) Pautes que es van implantar al 1987 amb lobjectiu deliminar les substncies que redueixen la capa doz
3) Dipsit controlat
7) Protocol de Montreal
8) Compostatge
2. Assigneu a cada concepte la seva definici correcta omplint la taula que hi ha a la part inferior. Hi ha vuit conceptes a l'esquerra i deu definicions a la dreta, compte! a) Poden ser inerts, semblant als urbans i/o especials 1) Efecte hivernacle 2) Recollida selectiva b) Valoritzaci de la matria orgnica en transformar-la. Pot emprar-se com a adob c) Molcula formada per tres toms doxigen que es troba a latmosfera com a contaminant a la troposfera i com a component natural a lestratosfera d) Pautes que es van implantar al 1987 amb lobjectiu deliminar les substncies que redueixen la capa doz e) Els principals sectors emissors daquest gas sn: el de transport, lagrcola, ramader i forestal exclusivament. 5) Compostatge f) Abocador amb mesures d'impermeabilitzaci del sl i amb xemeneies que afavoreixen la sortida dels gasos de fermentaci g) Els principals sectors emissors daquest gas sn: el de transport, lagrcola, ramader i forestal, el de residus, industrial i domstic i el de lhabitatge 7) Protocol de Montreal h) Permet el reciclatge dels residus i la reducci de la perillositat en separar els elements perillosos dels que no ho sn i) Molcula formada per tres toms doxigen que es troba a latmosfera com a contaminant a lestratosfera i com a component natural a la troposfera j) s aquell que produeix el desglaament dels pols
3) Dipsit controlat
4)
Oz
8) CO2
2. Assigneu a cada concepte la seva definici correcta omplint la taula que hi ha a la part inferior. Hi ha vuit conceptes a l'esquerra i deu definicions a la dreta, compte! a)Poden ser inerts, semblant als urbans i/o especials 1) Efecte hivernacle 2) CO2 b) Valoritzaci de la matria orgnica en transformar-la. Pot emprar-se com a adob c) Molcula formada per tres toms doxigen que es troba a latmosfera com a contaminant a lestratosfera i com a component natural a la troposfera d) Pautes que es van implantar al 1987 amb lobjectiu deliminar les substncies que redueixen la capa doz e) Els principals sectors emissors daquest gas sn: el de transport, lagrcola, ramader i forestal exclusivament. 5) Compostatge f) Abocador amb mesures d'impermeabilitzaci del sl i amb xemeneies que afavoreixen la sortida dels gasos de fermentaci g) Molcula formada per tres toms doxigen que es troba a latmosfera com a contaminant a la troposfera i com a component natural a lestratosfera 7) Protocol de Montreal h)Permet el reciclatge dels residus i la reducci de la perillositat en separar els elements perillosos dels que no ho sn i) Els principals sectors emissors daquest gas sn: el de transport, lagrcola, ramader i forestal, el de residus, industrial i domstic i el de lhabitatge j) s aquell que produeix el desglaament dels pols
3) Dipsit controlat
4)
Oz
8) Recollida selectiva
2.(Grup C: CORRECTOR) Interrelacionar conceptes. Els donarem una paraula amb la seva definici. Hauran de relacionar una columna amb l'altra. La columna de les definicions en tindr dues ms, ja que es tracta de conceptes molt fcils de relacionar noms pels nexes d'uni.(Es puntuar sobre 8, no descomptaran les unions incorrectes)
Subproducte Contaminant Residus hospitalaris pH>7 Lixiviaci Pluja cida Oz troposfric Oz estratosfric
Substncies que sn aprofitables o que contenen elements que poden ser aprofitats s tot all que altera les propietats del medi Contenen material biolgic i s'han de sotmetre a un tractament especfic Substncia bsica Procs pel qual l'aigua arrossega substncies cap a zones ms baixes del sl pH <5,65 Contaminant secundari de gran poder oxidant que forma part del boirum fotoqumic Forma part duna capa que absorbeix radiaci UV actuant com a filtre protector Substncia cida pH > 6,56
2. Assigneu a cada concepte la seva definici correcta omplint la taula que hi ha a la part inferior. Hi ha vuit conceptes a l'esquerra i deu definicions a la dreta, compte! a) Contaminant secundari de gran poder oxidant que forma part del boirum fotoqumic b) Substncia bsica 2) Contaminant 3) Residus hospitalaris c) Forma part duna capa que absorbeix radiaci UV actuant com a filtre protector d) pH > 6,56 4) pH>7 e) Substncies que sn aprofitables o que contenen elements que poden ser aprofitats 5) Lixiviaci f) pH < 5,65
1) Subproducte
6) Pluja cida
g) s tot all que altera les propietats del medi
h) Substncia cida 7) Oz troposfric i) Contenen material biolgic i s'han de sotmetre a un tractament especfic 8) Oz estratosfric j) Procs pel qual l'aigua arrossega substncies cap a zones ms baixes del sl
2. Assigneu a cada concepte la seva definici correcta omplint la taula que hi ha a la part inferior. Hi ha vuit conceptes a l'esquerra i deu definicions a la dreta, compte! a) Contaminant secundari de gran poder oxidant que forma part del boirum fotoqumic b) Substncia bsica 2) Residus hospitalaris 3) Contaminant c) Forma part duna capa que absorbeix radiaci UV actuant com a filtre protector d) pH > 6,56 4) Subproducte e) Substncies que sn aprofitables o que contenen elements que poden ser aprofitats 5) Oz troposfric f) Procs pel qual l'aigua arrossega substncies cap a zones ms baixes del sl 6) Pluja cida g) s tot all que altera les propietats del medi h) Substncia cida 7) Lixiviaci i) Contenen material biolgic i s'han de sotmetre a un tractament especfic 8) Oz estratosfric j) pH < 5,65
1) pH>7
2. Assigneu a cada concepte la seva definici correcta omplint la taula que hi ha a la part inferior. Hi ha vuit conceptes a l'esquerra i deu definicions a la dreta, compte! a) pH < 5,65 1) Subproducte b) Substncia cida 2) 3) Contaminant Residus hospitalaris c) Forma part duna capa que absorbeix radiaci UV actuant com a filtre protector d) pH > 6,56 4) pH>7 e) Contenen material biolgic i s'han de sotmetre a un tractament especfic 5) Lixiviaci f) Contaminant secundari de gran poder oxidant que forma part del boirum fotoqumic 6) Pluja cida g) s tot all que altera les propietats del medi
h) Substncia bsica 7) Oz troposfric i) Substncies que sn aprofitables o que contenen elements que poden ser aprofitats 8) Oz estratosfric j) Procs pel qual l'aigua arrossega substncies cap a zones ms baixes del sl
2. Assigneu a cada concepte la seva definici correcta omplint la taula que hi ha a la part inferior. Hi ha vuit conceptes a l'esquerra i deu definicions a la dreta, compte! a) Contaminant secundari de gran poder oxidant que forma part del boirum fotoqumic b) Procs pel qual l'aigua arrossega substncies cap a zones ms baixes del sl c) Forma part duna capa que absorbeix radiaci UV actuant com a filtre protector d) pH > 6,56 4) Subproducte e) pH < 5,65 5) Oz estratosfric f) Substncies que sn aprofitables o que contenen elements que poden ser aprofitats 6) Pluja cida g) s tot all que altera les propietats del medi
1) pH>7 2) Contaminant
3) Residus hospitalaris
h) Substncia cida 7) Oz troposfric i) Contenen material biolgic i s'han de sotmetre a un tractament especfic 8) Lixiviaci j) Substncia bsica
3r A, Grup A Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
3r A, Grup B Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
3r A, Grup C Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
3r A, Grup D Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
3r A, Grup E Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
3r A, Grup F Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
3r A, Grup G Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
3r A, Grup A Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat). - Patilles: plstic: contenidorgroc - Lent: plstic: contenidorgroc vidre: contenidroverd
- Cautx roda: residusespecials, puntverd - Culata roda: plstic: contenidorgroc
- ssos: matriaorgnica. contenidor marr
- Llapis: matriaorgnica: contenidor marr -Goma: matriaorgnica: contenidor marr - Tipex: rebuig: contenidor gris - Estoig: roba: puntverd
3r A, Grup B Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
- Fulls: contenidorblau - Anelles: - de plstic: contenidorgroc - de metall: contenidorgroc
- Medicaments: contenidorsfarmcies o CAP
- Paperd'alumini: contenidorgroc Mandril: cartr: contenidorblau
- Llapissos: matriaorgnica: contenidor marr -Goma: matriaorgnica: contenidor marr - Escaire i transportador d'angles: plstic - Estoig: roba: puntverd
3r A, Grup C Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
- Envs de - vidre: contenidorverd - plstic: contenidorgroc - Tap: contenidor de plstic - Caixa de cartr: contenidorblau
- Cautx roda: residusespecials, puntverd - Culata roda: plstic: contenidorgroc
3r A, Grup D Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
- ssos: matriaorgnica: contenidor marr
- Bolgraf: rebuig: contenidor gris
- Llapis: matria orgnica: contenidor marr - Bolgrafs: rebuig: contenidor gris - Estoig: roba: punt verd/deixalleria
- Fusta: puntverd - Vidre: puntverd (vidrepla, no envs) - Paper: contenidorblau
3r A, Grup E Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
- Test: - plstic: contenidor groc - cermica: punt verd - Planta: matria orgnica: contenidor marr - Terra: matria orgnica: contenidor marr
- Bolgraf: rebuig: contenidor gris
3r A, Grup F Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
- Llapis: matria orgnica: contenidor marr - Bolgrafs: rebuig: contenidor gris - Estoig: roba: punt verd/deixalleria
- Patilles: plstic: contenidorgroc - Lent: plstic: contenidorgroc vidre: contenidroverd
3r A, Grup G Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
- Envs de - vidre: contenidorverd - plstic: contenidorgroc - Tap: contenidor de plstic - Caixa de cartr: contenidorblau
- Fusta: puntverd - Vidre: puntverd (vidrepla, no envs) - Paper: contenidorblau
3r B, Grup A Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
3r B, Grup B Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
3r B, Grup C Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
3r B, Grup D Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
3r B, Grup E Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
3r B, Grup F Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
3r B, Grup G Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
3r B, Grup A Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
- Capsa: cartr: contenidorblau - Cord: rebuig: contenidor gris
- Bossa del t: matriaorgnica: contenidor marr
- Bombeta: rebuig (la tradicional): contenidor gris
- Ampolla: vidre: contenidorverd - Metall: contenidorgroc -Tapplstic: contenidorgroc
3r B, Grup B Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
- Tinta: puntverd - Cartr: contenidorblau
- Paper: contenidorblau - Porexpan: contenidorgroc
- Paper: contenidorblau - Cordill: rebuig: contenidor gris
- Raspall: rebuig: contenidor gris
3r B, Grup C Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
- Radiografia: deixalleria/ puntverd
- Cartr: contenidorblau - Envasos de plstic: contenidorgroc
- Bolets: matriaorgnica: contenidor marr
- Raspall: rebuig: contenidor gris - Cabells: rebuig: contenidor gris
3r B, Grup D Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
- Restes de menjar: matriaorgnica: contenidor marr - Teclat: puntverd
3r B, Grup E Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
- Restes de menjar: matriaorgnica: contenidor marr - Teclat: puntverd
- Capsa: cartr: contenidorblau - Cord: rebuig: contenidor gris
3r B, Grup F Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
- Planta morta: matriaorgnica: contenidor marr - Test: puntverd - sorra: matriaorgnica: contenidor marr
3r B, Grup G Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
- Bossa del t: matriaorgnica: contenidor marr
- Bombeta: rebuig (la tradicional): contenidor gris
3r C, Grup A Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
3r C, Grup B Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
3r C, Grup C Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
3r C, Grup D Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
3r C, Grup E Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
3r C, Grup F Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
3r C, Grup G Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
3r C, Grup A Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat). - Patilles: plstic: contenidorgroc - Lent: plstic: contenidorgroc vidre: contenidroverd
- Pasta de dents: plstic: contenidorgroc
- Envasos de vidre: contenidorverd
- Restes orgniques: contenidor marr
3r C, Grup B Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
- Piles: contenidorespecfic
- Envasos de vidre: contenidorverd
3r C, Grup C Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
- Paper: contenidorblau - Cordill: rebuig: contenidor gris
3r C, Grup D Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
- Paella: puntverd
3r C, Grup E Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
- Gottrencat: rebuig o puntverd
- Terra: matriaorgnica: contenidor marr
3r C, Grup F Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
3r C, Grup G Pregunta 3. Feu una llista dels materials que veieu en la imatge i classifiqueu-los per contenidors. Poseu tots els materials a la llista encara que algun d'ells no sapigueu com classificar-lo (s important veure que ho heu diferenciat).
- Grans de caf: matriaorgnica: contenidor marr
Dia: Nomsdelscomponents del grup: 3r A (2 punts)
Pregunta 4: Cada grup tindr assignada una pregunta, si la responen malament tindran la mnima nota. Si la responen segons la resta de criteris especificats obtindran la nota corresponent escrita. En el cas d'obtenir una part de la nota es donar la possibilitat que el grup segent respongui el que falta. 1.- Quines sn les principals causes de la prdua de la biodiversitat? Resposta: Degradaci dels ecosistemes, introducci despcies foranies, sobreexplotaci danimals i plantes, contaminaci, agricultura i ramaderia. 1/1 si diuen els 5. 2.- Quines sn les principals causes per les quals lsser hum produeix sobreexplotaci danimals i plantes? Resposta: la recerca daliment o b la obtenci dun producte determinat. 05/1 Posa un exemple de sobreexplotaci animal o planta per obtenir aliment, i un altre dobtenci dun producte determinat. Resposta: aliment: determinades espcies de peixos Producte determinat: aletes de taurons, ullals dels elefants 05/1. 3.- En qu consisteix lEstratgia Global per a la Biodiversitat. Posa un exemple dalgun pas que la faci servir. Resposta: Document que va sorgir 1992 (parallel a la cimera de la terra de Rio de Janeiro) que serveix de referncia a les accions que es fan per conservar la biodiversitat. Ex. la Uni Europea ho fa servir. 09/1 sense exemple, i amb exemple 1/1 4.- Explica com la introducci d'espcies foranies contribueixen a la prdua de la biodiversitat? Entren en competncia amb les autctones i les fan desaparixer. 1/1 5.- En qu consisteix la recollida selectiva? Permet el reciclatge dels residus, com la reducci de la perillositat, en separar els elements que poden implicar riscos alts de contaminaci i tractar-los independentment dels no perillosos. 1/1
6.- Anomena els residus industrials que hi ha: - residus industrials inerts - residus industrials semblants als urbans - residus industrials especials Una resposta b: 0,3/1, Dues respostes b: 0,7/1 i tres respostes b 1/1 7.- Quines conseqncies poden comportar un desenvolupament insostenible? L'augment de poblaci produeix un s descontrolat de recursos i abocament de residus. Passa de ser un problema local a global. Cada vegada es generen ms residus, cosa que produeix, un consum major dels recursos. Els humans afecten a l'ecosistema produint problemes globals. Molts recursos s'esgoten perqu no es renoven (la vida humana s massa curta cpom per veure com s'han renovat alguns recursos). 1/1
Dia: Nomsdelscomponents del grup: 3r B (2 punts)
Pregunta 4: Cada grup tindr assignada una pregunta, si la responen malament tindran la mnima nota. Si la responen segons la resta de criteris especificats obtindran la nota corresponent escrita. En el cas d'obtenir una part de la nota es donar la possibilitat que el grup segent respongui el que falta. 1.- Explica com la degradaci dels ecosistemes contribueix a la prdua de la biodiversitat. Posa un exemple. Resposta: Afecta a tots els ambients del planeta, com a conseqncia del consum de recursos que puguin contenir. Si posen exemple 1/1 si no 09/1. 2.- Qu s un residu? Sn substncies que no tenen cap utiilitat, ni cap valor econmic, ni sn aprofitables directament. 1/1 3.- Quins tipus de residus controlats existeixen? Posa un exemple per a cada un d'ells. - Residus inerts: runes - Residus no especials: residus urbans - Residus especials: tota mena de recursos perillosos Una resposta b sencera (amb exemple incls) 0,3/1, dues respostes b (amb exemples en cada cas) 0,7/1 i les tres respostes amb els tres exemples b 1/1 4.- Explica com la contaminaci contribueix a la prdua de la biodiversitat. Resposta: provoca problemes greus en els ecosistemes 05/1 Com creus que lsser hum ha contribut a agreujar el problema? Resposta: Revoluci industrial, fbriques, transports, calefacci, etc. 05/1 5.- L'oz s sempre un element necessari a l'atmosfera? (aclaraci: formada per la troposfera i estratosfera) S, s necessari perqu l'estratosfric constitueix la capa d'oz que actua com a filtre i no deixa passar la radiaci ultraviolada. 1/1
6.-En quines fraccions es divideixen els residus slids urbans (RSU) i en qu consisteix cadascuna? Els residus slids urbans es divideixen en dues fraccions: - Orgnic: Es genera durant la preparaci dels menjars, o quan hi ha pats sobrants. Acostumen a ser una part important del pes de les escombraries. - Inorgnic: Formada sobretot per papers, plstics i altres envasos lleugers i vidre. Tamb es troben residus contaminants (piles, pintures, dissolvents, medicaments i tubs fluorescents). Un dels dos 0,5/1, els dos 1/1 7.- Quines sn les conseqncies del increment de l'efecte hivernacle? - Augment de temperatura - Desgel de les glaceres - Augment del nivell del mar - Canvis climatolgics externs - Collites (sequera) - Plagues 1/6: 0,2; 2/6: 0,3; 3/6: 0,5; 4/6: 0,6; 5/6:0,8 i 6/6: 1.
Dia: Nomsdelscomponents del grup: 3C (2 punts)
Pregunta 4:Cada grup tindr assignada una pregunta, si la responen malament tindran la mnima nota. Si la responen segons la resta de criteris especificats obtindran la nota corresponent escrita. En el cas d'obtenir una part de la nota es donar la possibilitat que el grup segent respongui el que falta. 1.- Explica com la introducci despcies fornies contribueix a la prdua de la biodiversitat. Posa'n un exemple. Resposta: Alteren els ecosistemes, en produir-se fenmens de competncia i depredaci als quals els organismes locals no estan adaptats. Si posen exemple 1/1, si no 09/1. 2.- Explica com lagricultura i la ramaderia contribueix en la prdua de la biodiversitat. Resposta: es fa servir un nmero redut despcies i per aquest motiu desapareixen les varietats locals. Es comercialitzen llavors sense capacitat de reproduir-se per interessos comercials. 1/1 3.- Quan un residu rep el nom de subproducte? Quan les substncies sn aprofitades o contenen elements que poden ser aprofitats. 1/1 4.- Com es poden gestionar els residus? (3R) Explica-ho. - Reduint: fent s d'una menor quantitat de productes. - Reutilitzant: utilitzant ms d'un cop cada producte. - Reciclant: deixant-los en contenidors perqu els emprin per altres productes, 0,3/1, 0,7/1 i 1/1 5.- Per qu conv reciclar? Per a no esgotar els recursos existents.Per a pensar en el futur. Si donen una resposta: 0,5/1 i si responen els dos 1/1 6.- Quina relaci t l'oz amb la radiaci ultraviolada? La capa d'oz actua com a filtre i no deixa passar la radiaci ultraviolada. 1/1
7.- Quines sn les conseqncies del desenvolupament insostenible? - Pluges cides - increment de l'efecte hivernacle - Disminuci de la capa d'oz - Prdua de la biodiversitat Si responen 1 b; 0,25/1, si responen 2; 0,5/1, si responen 3; 0,75/1 i si responen 4; 1/1

Examen 3r ESO Definitiu

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Examen 3r ESO Definitiu

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

1.2. Esmenta quins sn els principals agents causants de la pluja cida.

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

1.2. Esmenta quins sn els principals agents causants de lefecte hivernacle.

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

pH Boirum fotoqumic / smog Protocol de Kyoto

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

Compostatge Protocol de Montreal

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

g) s tot all que altera les propietats del medi

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

Dia: Nomsdelscomponents del grup:

Noelia Valero i Raquel Vallejo 3r ESO Biologia - Geologia

- Cautx roda: residusespecials, puntverd - Culata roda: plstic: contenidorgroc