Introducci: accions exteriors, esforos, tensions, deformacions, enllaos i tipus d'estructures

17

1 Introducci: accions exteriors, esforos, tensions, deformacions, enllaos i tipus d'estructures

1.1 Camp d'actuaci dins del clcul estructural. La resistncia de materials com a simplificaci del fet real: hiptesis de les quals es parteix i conclusions
L'estudi de l'equilibri de sistemes sotmesos a forces externes s'ha anat sofisticant amb el pas del temps. La voluntat d'aconseguir descriure aquests sistemes amb precisi, ha fet que determinades simplificacions inicials ja no fossin acceptables. La mecnica significa una primera aproximaci, en qu s'aborda l'anlisi suposant que les forces sn externes, aplicades sobre sistemes perfectament rgids (teoria del slid rgid). Un segon pas es dna en el moment en qu es reconeix que els slids naturals sn, de fet, deformables i, per tant, far falta determinar quines sn les noves condicions que s'han de complir per poder establir l'equilibri. Dues disciplines aborden la descripci de les condicions d'equilibri d'aquests sistemes: la teoria de l'elasticitat i la resistncia de materials. La teoria de l'elasticitat s un cos matemtic que tracta de definir els fenmens de manera general. Aix fa que, en la majoria del casos, es necessiten eines matemtiques complexes que fan que l'aplicaci als problemes quotidians sigui excessivament laboriosa. La resistncia de materials, en canvi, t una amplia base experimental, aborda els problemes en condicions molt concretes (les barres sn habitualment prismtiques, les crregues aplicades responen a models tipificats, etc.) i presenta simplificacions que, ajustant-se suficientment al fet real, permeten descriure'l de manera ms senzilla. Sovint el procs consisteix a dotar d'una formulaci adequada situacions constatades i avaluades prviament mitjanant l'assaig. Aquesta publicaci, tot i que considera determinats aspectes de la teoria de l'elasticitat, es basa fonamentalment en les premisses de la resistncia de materials.

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

18

Clcul d'estructures

MECNICA
DEFINICI: Cincia que descriu i preveu les condicions de reps o de moviment dels cossos sota l'acci de forces. s una cincia fsica i aplicada.
SLIDS RGIDS ESTTICA DINMICA SLIDS DEFORMABLES ELASTICITAT RESISTNCIA DE MATERIALS MECNICA DE FLUIDS FLUIDS COMPRESSIBLES FLUIDS INCOMPRESSIBLES (Aquesta part de la mecnica queda clarament fora de l'abast de l'objectiu d'aquest llibre).

HIPTESI: LES DEFORMACIONS SN PETITES I PER TANT NO AFECTEN LES CONDICIONS D'EQUILIBRI DE L'ESTRUCTURA CONCEPTES FONAMENTALS: . LA LLEI DEL PARAL.LELOGRAM PER A LA SUMA DE FORCES . EL PRINCIPI DE LA TRANSMISSIBILITAT . PRIMERA LLEI DE NEWTON. . SEGONA LLEI DE NEWTON . TERCERA LLEI DE NEWTON. . LLEI DE LA GRAVITACI DE NEWTON En passar a l'elasticitat; el principi de TRANSMISSIBILITAT no es pot aplicar en tots els casos. Tampoc s aplicable en tots els casos la substituci de diverses forces per la seva resultant.

DEF. TEORIA DE L'ELASTICITAT Afronta els problemes de forma general. Utilitza una formulaci matemtica, que impedeix trobar solucions aplicables en la majoria dels casos. DEF. RESISTNCIA DE MATERIALS Est vinculada a una casustica molt petita d'elements, de condicions de vinculaci i de crregues aplicades, la qual cosa permet fer plantejaments simplificats per abordar la majoria dels problemes estructurals. (vegeu punts 1.6 i 1.7)

HIPOTESI DE LA RESISTNCIA DE MATERIALS

PEL QUE FA A LA FORMA

1. LES DIMENSIONS DE LA SECCI SN PETITES RESPECTE A LA LONGITUD. (generalment peces prismtiques o barres) 2. EL MATERIAL S HOMOGENI I ISTROP 3. EL MATERIAL RESPON A LA LLEI DE HOOKE 4. LES ACCIONS S'APLIQUEN DE MANERA GRADUAL I LENTA. (No es consideren entrades en crrega que provoquin efectes dinmics) 5. ES PRESCINDEIX DEL QUE ANOMENEM EFECTES LOCALS (Principi de Saint-Venant; distribuici uniforme de tensions) 6. LES DEFORMACIONS SN PETITES COMPARADES AMB LES DIMENSIONS DE L'ESTRUCTURA. 7. LES SECCIONS ROMANEN PLANES DESPRS DE LA DEFORMACI DEGUDA A FLEXI (hiptesi de Navier-Bernouilli) 8. EN DEIXAR D'APLICAR LES CRREGUES, L'ESTRUCTURA TORNA AL SEU ESTAT INICIAL.

PEL QUE FA AL MATERIAL PEL QUE FA A LES ACCIONS

PEL QUE FA A LES DEFORMACIONS

PEL QUE FA A LES CONDICIONS INICIALS

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Introducci: accions exteriors, esforos, tensions, deformacions, enllaos i tipus d'estructures

19

PRINCIPI DE SUPERPOSICI
Podem aplicar aquest principi en el cas que es compleixin les hiptesis de resistncia de materials. "L'EFECTE PROVOCAT SOBRE UN COS PER UN CONJUNT DE FORCES S IGUAL A LA SUMA DE L'EFECTE PROVOCAT PER CADA UNA, CONSIDERADA INDIVIDUALMENT."

F F q L = + q

/2

/1

/ /1 /2

Com es pot veure, el que fan les hiptesis de resistncia de materials s limitar el camp d'aplicaci a una srie de fenmens estructurals als quals s'imposa una geometria determinada i una forma concreta d'aplicaci de les crregues, i se n'espera una relaci entre tensions i deformacions governada pel model elstic-lineal. La resistncia de materials analitza d'una forma simplificada determinats fenmens reals. Per una altra part (ho veurem ms endavant), noms podem definir l'estimaci de les accions que es produeixen sobre l'estructura d'una manera aproximada, ja que les crregues sn variables al llarg del temps (en un habitatge es pot canviar el paviment, posar-hi un env, portar-hi ms mobiliari, tenir convidats, etc.). El que farem ser fixar unes crregues en funci de l's al qual es destina un edifici, cosa que no deixa de ser una estimaci aproximada. Diferents normatives fixaran quines sn les accions que haurem de considerar en cada cas. Finalment, una altra limitaci que t el mtode s que de cara a l'anlisi hem de modelitzar l'estructura de forma simplificada; els pilars i les jsseres passen a ser lnies sense gruix, on no podem detectar imperfeccions en l'mbit de la secci (p.ex., estem acceptant de manera implcita que les accions es produeixen en el centre de les seccions, la qual cosa no s veritat necessriament). Tampoc no estem reflectint les imperfeccions de la materialitzaci real respecte a l'esquema teric.

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

20

Clcul d'estructures

De tot el que hem dit, la conclusi que es desprn s que la resistncia de materials no s una cincia exacta. s per aix que ens cal penalitzar l'estructura amb el que anomenem coeficients de seguretat. Aquesta penalitzaci la fem a dos nivells:

.Majorem les accions .Minorarem la resistncia mecnica dels materials que formen l'estructura i disminum la seva tensi admissible. Els valors dels coeficients de seguretat tenen diferents notacions; a continuaci n'indiquem una:

f = coeficient de majoraci de les accions

(En funci de diversos parmetres que incideixen en el tipus d'estructura. El valor d'aquest coeficient varia entre 1,4 - 1,6.) El coeficient de minoraci de la resistncia varia tant en la notaci, com en el valor, segons els diferents materials.

a = coeficient de minoraci de la resistncia de l'acer

(sol variar entre 1,0 - 1,15)

h = coeficient de minoraci de la resistncia del formig

(sol variar entre 1,4 - 1,7) En el clcul real els esforos i les tensions admissibles de treball valen: N 
N f , Q 
Q f , MF
MF f , MT
MT f

ad

e
m

ad

m

m
coeficient de seguretat de minoraci del material

Quan comprovem una estructura a tensions el que trobem es quin coeficient de seguretat global tenim. Si aquest s ms baix que el que fixen les normes haurem de reforar l'estructura.

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Introducci: accions exteriors, esforos, tensions, deformacions, enllaos i tipus d'estructures

21

1.2 Estructura i metodologia del disseny estructural

Def. ESTRUCTURA Les estructures que analitzem poden ser descrites com un conjunt d'elements, anomenats barres, que es relacionen entre ells, i amb el seu entorn immediat (terreny, altres estructures, etc.), mitjanant el que anomenem enllaos.
DISSENY ESTRUCTURAL
DADES 01. FUNCI DE L'ESTRUCTURA
INCIDNCIA EN EL PROJECTE S DE L'EDIFICI

02. CIRCUMSTNCIES QUE L'ENVOLTEN

TERRENY ECONOMIA CONDICIONS METEOROLGIQUES DURANT DE L'EXECUCI DURACI DE L'EXECUCI TECNOLOGIA DEL CONSTRUCTOR SINGULARITATS DE LA ZONA

03. ELECCI DE LA TIPOLOGIA ESTRUCTURAL IDNIA PEL PROJECTE 04. DEFINICI DE L'ESQUEMA RESISTENT 05. DETERMINACI DE LES ACCIONS
NORMATIVA HIPTESIS

PAS INTERMEDI 06. PREDIMENSIONAMENT

FIXACI DEL MATERIAL I LA SEVA RESISTNCIA DIMENSIONAMENT PER INICIAR EL CLCUL

07. CLCUL
DIAGRAMES D'ESFOROS TENSIONS I DEFORMACIONS ACCEPTACI DE LA SECCI DE PREDIMENSIONAMENT

RESULTAT 08. DIMENSIONAMENT FINAL

ARMAMENT DE LA SECCI MATERIALITZACI DELS ENLLAOS CORRECCI DEL DIMENSIONAMENT

09. PROJECTE ESTRUCTURAL

PLNOLS MEMRIA DETALLS PLECS DE CONDICIONS

Sn els aspectes que veurem en el present llibre

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

22

Clcul d'estructures

1.3 Accions exteriors

Def. accions exteriors Anomenem accions exteriors l'estat de crrega (forces i moments aplicats, ja sigui de manera puntual o seguint diferents formes de distribuci) i els moviments imposats als quals pot estar sotmesa una estructura. Aquestes accions exteriors, generalment, estan fixades per les diferents normatives vigents (NBAE-88, Normes Tecnolgiques de l'Edificaci, etc.), tot i que en determinats casos haurem de recrrer a demanar dades a especialistes (p.e. instal.laci d'una mquina pesant o emissora de vibracions dins un edifici) o b les haurem d'establir segons el nostre propi criteri. Tot seguit farem un reps a les normatives al nostre abast. Bsicament disposem de dues normatives: Les NTE (Normas Tecnolgicas de la Edificacin). Sn recomanacions, per no s obligatori complir-les. Les NBE (Normas Bsicas de la Edificacin). Dins d'aquestes es troba la famlia de les NORMAS MV (Normas del Ministerio de la Vivienda), que s'han de complir obligatriament. Una possible classificaci de les accions seria la segent:
ACCIONS DIRECTES CRREGUES PERMANENTS PES PROPI CRREGUES MORTES TERRENY PES DEL TERRENY EMPENTES SOBRECRREGUES D'S O EXPLOTACI FIXES VARIABLES CLIMTIQUES NEU VENT

INDIRECTES

REOLGIQUES

RETRACCI FLUNCIA

TRMIQUES

PER ASSENTAMENT DIFERENCIAL

SSMIQUES

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Introducci: accions exteriors, esforos, tensions, deformacions, enllaos i tipus d'estructures

23

En el clcul es consideren les hiptesis de crregues segents: (HIP. I) ACCIONS GRAVITATRIES. (CONCRREGUES I SOBRECRREGUES) (G) (HIP. II) ACCIONS GRAVITATRIES (G') + VENT (W) (HIP. III) ACCIONS GRAVITATRIES (G'') + VENT (W') + SISME (E) (HIP. IV) ALTERNANCES DE CRREGUES Utilitzant en les diferents hiptesis coeficients reductors per considerar la simultanetat de diferents accions variables. Finalment es treballa en el clcul dels esforos en les seccions ms desfavorables amb l'envolupant dels diagrames que dna cada hiptesi. Exemple considerant les hiptesis I i II:

Fig. 1.2

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

24

Clcul d'estructures

D.M.F. de l'envolupant de les hiptesis I i II

Fig. 1.3

1.4 Reaccions
Def. reaccions Anomenem reaccions les forces i moments que apareixen en els enllaos i que equilibren, en aquests punts, les accions exteriors aplicades a l'estructura. En funci de com l'estructura es relacioni amb l'entorn o amb les altres estructures podrem definir en els punts de contacte corresponents (enllaos) les diferents components de la reacci que s'hi produeix. Cal recordar que estem considerant que les crregues exteriors i l'estructura estan contingudes en un nic pla. Els graus de llibertat de l'estructura  moviments posibles acceptant aquesta limitaci , sn nicament tres: dos translacions i una rotaci. Les reaccions que apareixen en els enllaos en el moment en qu impedim aquests moviments han d'estar conseqentment contingudes en el mateix pla. A continuaci veurem els tipus d'enlla ms habituals, la representaci i les reaccions associades:

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Introducci: accions exteriors, esforos, tensions, deformacions, enllaos i tipus d'estructures

25

Suport llis amb corr s el ms senzill de tots. Dna com a reacci una component normal a la superfcie sobre la qual s'aplica l'estructura. Permet una translaci i un gir. (impedeix el moviment vertical)

Fig. 1.4

Articulaci o soport fix T com a incgnita una reacci representada per la seva descomposici segons dos eixos ortogonals entre ells. Deixa lliure un gir. (impedeix el moviment horitzontal i vertical)

Fig. 1.5

Encastament Les incgnites sn, en aquest cas, les dues components d'una reacci, i un moment. Es coarta qualsevol moviment. (impedeix el moviment vertical, Fig. 1.6 horitzontal i el gir) Ja a l'interior de l'estructura, podem trobar vincles entre les barres que tenen una certa equivalncia amb els enllaos fins ara definits, tot i que, pel fet de pertnyer a l'estructura prpiament dita, tenen la propietat de ser mbils:

Rtula Aquest tipus d'enlla t propietats similars a les d'una articulaci.

Fig. 1.7

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

26

Clcul d'estructures

Tot el que hem dit, ho podem referir a un espai tridimensional. nicament cal tenir en compte l'increment del nombre de graus de llibertat de l'estructura (passen de tres a sis: tres translacions i tres rotacions) i l'aparici de noves variants d'enllaos.

Fig. 1.8

Materialitzaci en obra (esquema simplificat) Suport llis

Fig. 1.9 Transmissi directa al suport

Fig. 1.10 Transmissi al suport mitjanant un element ms resistent

Fig. 1.11 Transmissi al suport mitjanant una lmina elastoplstica

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Introducci: accions exteriors, esforos, tensions, deformacions, enllaos i tipus d'estructures

27

Articulaci

Fig. 1.12 Uni metl.lica de dos perfils mitjanant cargols o reblons

Fig. 1.13 Uni metl.lica de dos perfils mitjanant la soldadura de l'nima

Fig. 1.14 Uni amb barres encreuades

Fig. 1.15 Uni amb barres passants

Rtula

Fig. 1.16 Rtula amb acer

1e.

Fig. 1.17 Uni amb barres passants

Fig. 1.18 Uni amb barres encreuades

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

28

Clcul d'estructures

Encastament

Fig. 1.19 Uni metl.lica de dos perfils mitjanant la soldadura de l'nima i ala

Fig. 1.20 Encreuament d'armadures en el nus de formig armat

1.5 Esforos
Def. esforos Anomenem esforos les forces i moments interns de l'estructura. En cada una de les facetes o llesques que analitzem, hi hem de poder establir l'equilibri.

Fig. 1.21

Tipus d'esfor Esfor axial s l'esfor produt per dues forces de sentit contrari actuant segons la directriu de la barra analitzada. Pot ser de compressi (quan les forces tendeixen a aproximar les dues cares de la llesca d'anlisi) o b de tracci (quan tendeixen a separar-les).

Fig. 1.22

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Introducci: accions exteriors, esforos, tensions, deformacions, enllaos i tipus d'estructures

29

Esfor tallant s l'esfor produt per dues forces de sentit contrari actuant perpendicularment a la directriu de la barra analitzada.

Fig. 1.23

Moment flector s el moment produt per dues forces de sentit contrari actuant perpendicularment a la directriu de la barra analitzada.

Fig. 1.24

Moment torsor Podem analitzar els esforos definits fins ara com a esforos continguts tots en un pla de referncia. El moment toror noms el detectarem en estructures espacials, ja que a diferncia dels esforos anteriors, aquest es produeix en un pla perpendicular al definit anteriorment.

Fig. 1.25

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

30

Clcul d'estructures

1.6 Tensions
Fins ara hem definit els conceptes d'acci i d'esfor. Enraonant de manera molt genrica, podem dir que les accions exteriors actuen sobre l'estructura considerada globalment i que determinen els esforos en l'mbit de la secci. Si tallem l'estructura per una secci qualsevol, a cada costat, ens apareixen unes forces d'interacci, que garanteixen l'equilibri en el tall considerat. Si establim la relaci entre aquests esforos i la superfcie del tall, estem introduint el concepte de tensi com a quelcom quantificable en qualsevol punt de l'estructura. Aix, definim la tensi en un punt com el lmit, quan l'rea tendeix a zero, del diferencial de l'esfor dividit pel diferencial de la superfcie. dF 
lim S  0 dS Del que hem dit, podem concloure que: - Les unitats de la tensi sn unitat de fora dividit per unitat de superfcie. (Tm/m2, kp/cm2, etc.) - La tensi depn del punt i de l'orientaci de la secci triada. - La tensi no s necessriament normal al pla de tall considerat. Anomenem tensi normal: aquella que es produeix perpendicular a la superfcie de la secci estudiada. (Ms endavant veurem que l'efecte produt per aquesta tensi s un allargament en el sentit de la directriu.) tensi tangencial o tallant: Aquella que es troba continguda en la superfcie considerada. (En aquest cas, el que es produeix s una distorsi angular.)
Fig. 1.26

Sigui quina sigui la direcci de la tensi aplicada en un punt, sempre podem descompondre-la segons una component normal i una de tangencial.(S'estudiaran aquests temes d'una manera ms exhaustiva en captols posteriors.)

Fig. 1.27

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Introducci: accions exteriors, esforos, tensions, deformacions, enllaos i tipus d'estructures

31

El sumatori de les tensions que actuen en tots els punts de la secci s igual al valor de l'esfor en la secci. (  dS = F ) Relaci entre tensi i tipus d'esfor El tipus de tensi que es produeix en cada un dels punts de l'estructura est relacionat amb el tipus d'esfor que trobem aplicat en la secci d'anlisi. A continuaci establirem aquesta relaci per als diferents esforos Esfor axial Genera tensions en els punts, en direcci normal a la secci de referncia. Si no hi ha altres esforos aplicats, tots els punts de la secci estaran sotmesos a la mateixa tensi. Aquesta ser de compressi o tracci segons quins siguin els esforos aplicats a la secci estudiada.

Fig. 1.28

Esfor tallant Genera tensions en els punts, en direcci tangencial a la secci de referncia. El valor de la tensi pot tenir diferents valors segons la situaci del punt, tot i que el sentit ha de ser idntic per a tots aquells que es troben a la mateixa superfcie.

Fig. 1.29

Esfor de flexi Genera tensions en el punts, en direcci normal a la secci de referncia. El valor ser variable (poden haver-hi punts traccionats i punts comprimits dins de la mateixa secci)i el sentit de la tensi tamb.

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

32

Clcul d'estructures

Fig. 1.30

Esfor de torsi Genera tensions en els punts, en direcci tangencial a la secci de referncia. Tant el valor, com la direcci i el sentit poden variar dins d'una mateixa secci.

1.7 Deformacions
Suposem un cos sense vincles externs i que per la seva constituci no el considerem infinitament rgid. Suposem, tamb, que aquest cos est sotms a l'acci d'un determinat conjunt de forces externes. L'efecte produt per les forces aplicades ser una deformaci del sistema. Podem descriure aquesta deformaci descomponent-la en els seus tres efectes bsics: la rotaci (gir al voltant d'un eix), la translaci (variaci, segons un vector, de tots els punts respecte a les seves coordenades inicials) i la deformaci pura (que es fa palesa amb un canvi de forma). En aquest apartat nicament analitzarem l'ltim dels efectes descrits.

rotaci sobre un eix

desplaament
Fig. 1.31

deformaci

Per poder-ho fer, hem de vincular el cos de manera que impedim el desplaament general i la rotaci global de la totalitat dels seus punts constitutius.

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Introducci: accions exteriors, esforos, tensions, deformacions, enllaos i tipus d'estructures

33

Arribats a aquest punt, ja ens trobem amb un cos de caracterstiques similars a les que tenen les estructures que anirem veient: - Vinculat externament (apareixen reaccions en els enllaos); - Deformable (amb les limitacions que hem fixat mitjanant les hiptesis de resistncia de materials). En el capitol anterior hem vinculat tensions normals amb allargaments i tensions tangencials amb distorsions angulars, mitjanant una relaci causa-efecte.

 Anomenem allargament unitari ( ) la relaci

Fig. 1.32

essent L = increment experimentat respecte a la longitud inicial L = longitud inicial

 i definim la distorsi o deformaci angular unitaria ( ) com

r L

on r = radi de la secci tranversal  = angle girat per una fibra mesurat en una secci tranversal L = longitud inicial de la fibra

Fig. 1.33

El clcul de les deformacions serveix per controlar que el valor de les mateixes no superi determinats lmits que puguin originar patologies estructurals i per resoldre estructures hipersttiques.

1.8 Relaci entre tensions i deformacions

Experimentalment podem apreciar que si apliquem diferents forces a un cos i, alhora, amidem els desplaaments produts per cadascuna, trobem que la relaci fora aplicada/desplaament provocat

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

34

Clcul d'estructures

presenta un valor constant, fins a arribar a un punt en el qual qualsevol increment de fora ja provoca grans canvis respecte a la geometria inicial. Robert Hooke, en el seu treball De Potentia Restitutiva of Springs, aparegut l'any 1678, descriu aquest fenmen dient que es pot considerar que els desplaaments sn porporcionals a les forces que els provoquen mentre no sobrepassem el que anomena lmit de proporcionalitat. s el que anomenem llei de Hooke i que podem expressar de la manera segent: desplaament = K * fora Hem determinat la relaci que hi ha entre fora i desplaament. A continuaci veurem si podem extrapolar aquest resultat a la relaci entre tensions i deformacions. Com a pas previ, hem de fixar el camp de validesa en el qual ens mourem; aquest s el corresponent a una llei tensi/deformaci definida en rgim elstic lineal. Aquesta condici implica que es compleixen les hiptesis de resistncia de materials, especialment pel que fa als punts segents: - Hi ha proporcionalitat entre la tensi i la deformaci (rgim lineal); - L'aplicaci d'accions exteriors s lenta i gradual; - Un cop deixem d'aplicar les accions exteriors, el sistema torna a la posici inicial (l'estructura recupera la totalitat de la deformaci). Iniciem l'anlisi suposant que nicament tenim esfor segons un eix que ve definit per la directriu de la barra (el que ja hem descrit com a esfor axial). Triem un diferencial d'aquesta barra, per poder fer l'estudi en una "llesca" o "faceta".

Fig. 1.34

Aquest tipus d'esfor no provoca distorsi angular a la secci d'anlisi, de manera que podem suposar que la fora aplicada sobre l'eix s una tensi uniforme sobre la superfcie. De fet, tot i que hem passat d'esfor a tensi, la deformaci continua essent la mateixa, amb la qual cosa podem asegurar que la llei de Hooke tamb es compleix en aquest cas.

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Introducci: accions exteriors, esforos, tensions, deformacions, enllaos i tipus d'estructures

35

Aix tenim que: deformaci = K * tensi La llei de Hooke per una tensi axial t l'expressi segent: L
P  L AE on: E = lmit de proporcionalitat L = allargament o escurament de la barra L = longitud inicial de la barra P = fora de tracci o compressi aplicada a la barra A = rea de la barra I tenint en compte que P
1 , definim l'allargament unitari L:L = , com A

0
1
E

1 , s un valor constant que relaciona les tensions i deformacions, i que depn de cada material. 0

Anomenem aquest valor mdul d'elasticitat longitudinal del material, o de Young. En el quadre segent, s'indica aquest valor per a alguns dels materials utilitzats en la construcci.
Taula 1.1

MATERIAL ACER FORMIG FUSTA

E (kg/cm2) 2,1 * 106 0,2 * 106 0,1 * 106

MATERIAL FOSA GRANIT LLAUT

E(kg/cm2) 1,7 * 106 0,5 * 106 1,0 * 106

Si tenim en compte el fet que es poden produir deformacions transversals, haurem de determinar quina relaci hi ha entre aquestes deformacions i les tensions que les provoquen. Novament ens apareix una constant que relaciona les components tangencials de la tensi amb les deformacions (distorsions angulars) transversals, de la forma:

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

36

Clcul d'estructures

s un valor constant que relaciona les components tangencials de la tensi amb les deformacions

transversals, el qual anomenem mdul d'elasticitat transversal del material o coeficient de rigidesa a gir.
Taula 1.2

MATERIAL ACER FORMIG

G (kg/cm2) 8,1 * 105 0,2 * 106

Mdul d'elasticitat, resistncia a la deformaci i comportament mecnic de diversos materials constructius Sotmetem algunes provetes normalitzades de diferents materials a un assaig consistent a aplicar una fora (habitualment de tracci o compressi) en la direcci de l'eix local principal de la pea i establim la relaci entre tensions i deformacions unitries. El procs d'increment progressiu de tensi i l'amidament dels allargaments produts es pot reflectir en un quadre de doble entrada (que varia per a cada material), en el qual se'n poden apreciar les peculiaritats pel que fa al comportament estructural. Cada material queda reflectit en el que anomenem una corba tensi-deformaci, que en el cas de l'acer a tracci i compressi presenta els trams segents: Zona elstica Tram OA En aquest tram, la relaci tensi-deformaci segueix una llei elstica lineal. Es compleix la llei de Hooke i, per tant, podem determinar el mdul d'elasticitat o de Young propi de cada material, que coincideix amb el valor del pendent del tram. Anomenem p la tensi mxima per a la qual encara es compleix tot el que hem dit i l'anomenem lmit de proporcionalitat. Tram AB s l'anomenat tram elstic no lineal. Dins d'aquest tram, encara no es produeixen deformacions permanents en descarregar la proveta, tot i que ja s'ha perdut la relaci lineal entre tensions i deformacions. Aquest valor es troba molt prxim al lmit de la proporcionalitat (p). La tensi que determina el final del tram elstic rep el nom de lmit elstic (e). Aquest s el que utilitzarem en el clcul elstic.

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Introducci: accions exteriors, esforos, tensions, deformacions, enllaos i tipus d'estructures

37

R f e p
A

C B

tg  = E =

 


0 2 3,5

Fig. 1.35 Corba tensi-deformaci de l'acer

Zona plstica Tram BCD En aquest tram, ja es produeixen deformacions permanents. A partir del punt C, els materials experimenten deformacions amb petits increments de tensi. s el que anomenem zona de fluncia, i del valor per al qual s'inicia el fenomen en diem tensi de fluncia (f). Tram DE Al final d'aquest tram (punt E) arribem a la tensi de ruptura r, que s la mxima tensi mesurada durant l'assaig. Tram EF En aquesta zona, ens apareix una prdua de tensi, per que s deguda al fet que la calculem no sobre la secci inicial, sin sobre la secci de qu disposem en aquest moment, disminuda, per als fenmens d'estricci. Els mtodes clssics de clcul situen les tensions de treball dins la zona elstica, mentre que els mtodes plstics treballen generalment amb tensions corresponents a ruptura (utilitzant diferents coeficients de seguretat en cada cas). Clcul elstic  
Clcul plstic  

e

 elstic

R

 plstic

plstic s ms gran ja que s'admeten deformacions permanents de la secci, per hi ha ms aprofitament

de la secci.

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

38

Clcul d'estructures

Taula 1.3 Taules de caracterstiques mecniques de diversos materials metllics en un assaig de tracci

Material

Mdul d'elasticitat E (kg/cm2) 2.100.000 2.100.000 2.100.000

Lmit de proporcionalitat (kg/cm2) e 1.920 2.160 2.880

Lmit mnim de fluncia (kg/cm2) 2.400 2.600 3.600

Tensi de ruptura mnima (kg/cm2) 3.700 4.200 5.200

Acer A-37........ Acer A-42........ Acer A-52........ Acer per a formig precomprimit Aliatges alumini Al Mg Si.......... Al Mg............. Al Cu4 Mg......... Coure laminat Llaut laminat

2.100.000

725.000 725.000 725.000 1.120.000 800.000

0 650

1.100 1.100 4.100 0

2.500 2.500 4.500 2.000 a 2.300 4.500

Taula 1.4 Taules de caracterstiques mecniques de diversos materials no metllics sotmesos a un assaig de tracci

Material

Mdul d'elasticitat (kg/cm2) 100.000

Tensi de ruptura (kg/cm2) 600 a 1.400

Fusta........... Formigons de ciment: Regulars........ Bons............ Molt bons.......

250.000 350.000 400.000

15 30 40

Conceptes de ductilitat i fragilitat Els materials que anomenem dctils sn aquells que admeten una deformaci important. Presenten una corba tensi-deformaci similar a la dibuixada en el diagrama anterior. Es caracteritzen per arribar a la situaci de ruptura de manera progressiva. Aix fa que el seu comportament estructural sigui "previsible". L'allumini, el coure, l'acer, etc., en sn exemples. Un cas paradigmtic de material dctil seria el de la goma. Els materials frgils sn aquells que amb petites deformacions arriben rpidament a la ruptura. No tenen definida de manera evident la zona de fluncia. Recordem que la zona de fluncia s aquella en qu el material assoleix deformacions importants, sotmesa a petits increments de tensi. Aix fa que els materials frgils es caracteritzin perqu presenten ruptures brusques, sense deformacions prvies que ens

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Introducci: accions exteriors, esforos, tensions, deformacions, enllaos i tipus d'estructures

39

alertin del perill. Pertanyen a aquest grup materials com ara el formig, la fosa, el vidre, etc. En aquests materials, definim com a tensi de fluncia la tensi corresponent a una deformaci remanent del 0,2%. Exemples simplificats de comportament mecnic (tensi-deformaci) de materials dctils i frgils:


20 % GOMA (TRACCI)

Fig. 1.36 Material molt dctil

R f e p
A

C B

E = 2,1 10 kp/cm


0 0,2 %

= 2600 a 3600 kp/cm

20 % ACER (TRACCI - COMPRESSI)

 R

e = p

A=B E = 7 10 kp/cm
5

= 2000 kp/cm

20 % 0,2 % ALIATGE D'ALUMINI (TRACCI - COMPRESSI)

Fig. 1.37 Materials dctils

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

40

Clcul d'estructures

Diagrama del comportament mecnic del formig en un assaig de compressi No es compleix mai la llei de Hooke, per el lmit elstic s'assimila a un punt en qu la deformaci s elstica i prcticament recta. Aix dna un valor de resistncia a compressi molt baix de l'ordre de 50 Kp/cm2, per aix en el clcul en rotura s'utilitza la tensi caracterstica k, i s'obtenen valors que varien de 150 Kp/cm2 a 350 Kp/cm2.
 

R k e

a
k

a
 

0,002


0,0035

20 %
 e a  e a 

Diagrama parbola-rectangle = 50 E = 2,110 kp/cm = 2 a 10 kp/cm

5

e

a

15 a 30 kp/cm

FORMIG

e

material amb E molt gran per que es trenca sense deformaci E = 2,510 kp/cm
 
4

Fbrica de totxo

Diamant o vidre

Fig. 1.38 Material frgil

1.9 Tipus d'estructures en funci dels enllaos

En el moment d'abordar el clcul d'una estructura, el que pretenem s determinar una srie d'incgnites que presenta. El que desconeixem, en general, sn les reaccions en els enllaos, els esforos que es produeixen, les deformacions, etc., i en canvi en coneixem la geometria general, la geometria particular de les barres que la conformen i l'estat de crrega a qu es troba sotmesa. El primer pas per determinar els esforos s obtenir el valor de les reaccions exteriors. El nombre de reaccions exteriors que ens cal determinar, l'anomenem nombre d'incgnites. Per resoldre l'estructura en el pla, disposem de les equacions d'equilibri

M Fv = 0 sumatori de forces verticals = zero M Fh = 0 sumatori de forces horitzontals = zero M Mf = 0 sumatori de moments respecte a un punt genric p = zero

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Introducci: accions exteriors, esforos, tensions, deformacions, enllaos i tipus d'estructures

41

A ms d'aquestes equacions, en determinades ocasions en podrem obtenir d'addicionals; per exemple, en alguns casos en els quals l'estructura presenta simetria de forma, crrega i disposici d'enllaos, o en els casos en qu hi hagi una rtula (en aquest ltim cas, l'equaci addicional consisteix a establir que el sumatori de moments a un costat o a l'altre de la rtula sigui igual a zero).

Fig. 1.39

En funci de la relaci entre el nombre d'incgnites i el nombre d'equacions d'equilibri disponibles, podem establir una primera classificaci de les estructures:

Estructures isosttiques: Estructures hipersttiques Mecanismes

nre. d'equacions = nre. incgnites. nre. d'equacions < nre. incgnites. nre. d'equacions > nre. incgnites.

Dins de les hipersttiques, podem ajustar ms la descripci de l'estructura, amb la introducci del concepte de grau d'hiperstatisme. Aquest es defineix com a diferncia entre el nombre de reaccions per determinar, i el nombre d'equacions de l'esttica.

Fig. 1.40

Podem augmentar o disminuir el grau d'hiperstatisme augmentant o disminuint les coaccions que produeixen els enllaos; aix, el canvi d'un suport llis per una articulaci, l'augmenta en un grau; i l'augmenta en dos, si el sustitum per un encastament. Per resoldre estructures hipersttiques ens calen equacions addicionals, que obtindrem establint la compatibilitat de deformacions. Ho veurem en el captol dedicat a esforos axials i en els segents.

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

42

Clcul d'estructures

s important constatar que prviament a fer tota aquesta anlisi, hem de comprovar si l'estructura s estable globalment. Si en aplicar un determinat estat de crrega una part o la totalitat de l'estructura modifica molt la seva geometria inicial (no compleix la hiptesi de resistncia de materials de deformacions petites), no t sentit imposar les condicions d'equilibri.

Fig.1.41

Tipus d'hiperstatisme Cal diferenciar entre l'hiperstatisme intern (aquell que apareix dins la prpia estructura) i l'hiperstatisme extern, que s el que ja hem vist i que correspon a aquelles situacions en les quals el nombre d'equacions d'equilibri s inferior a les incgnites que presenta l'estructura en el punts d'enlla externs.

h. internament Fig. 1.42

h. externament

El mateix passa amb les bigues reticulades de nusos articulats.

C C T C C T T T BIGA PRATT T C C C C C C C T T C C T T C C T C C T

T T

BIGA HOWE

BIGA COMPOSICI DE LES DUES

Fig. 1.43

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Introducci: accions exteriors, esforos, tensions, deformacions, enllaos i tipus d'estructures

43

1.10 Mtodes de clcul d'estructures

1. Mtode de clcul elstic. s com es calcula a la prctica l'acer i el formig armat, les reaccions no varien. 2. Mtode de clcul plstic. S'admet la formaci de rtules plstiques, que disminueixen l'hiperestatisme. En el cas d'una estructura isosttica no es possible ja que aquesta es colapse.

q
DMF DMF

3. Mtode de clcul de seccions elstiques. Es troba la tensi mxima i es mira que sigui ms petita que la tensi admissible elstica. s com es calcula l'acer. 4. Mtode de clcul de seccions en rotura. Es troben els esforos mxims de l'estructura, es mira que siguin ms petits que l'esfor real i a partir de taules es dimensiona. s com es calcula el formig armat. La resistncia de materials utilitza el mtodes 1 i 3.

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

44

Clcul d'estructures

1.11 Relaci de temes de resistncia de materials

ESTTICA

ESTTICA

Isostatisme Eq. esttica

Accions Normativa

Reaccions

ESFOROS
Enllaos Diagrames

AXIAL TRACCI COMPRESSI

TALLANT

M.TORSOR

M. FLECTOR

Pura

Simple

Composta

Vinclament (Pandeig)

i

Cercle de Mohr per composar-les

TENSIONS

Simtrica

Esbiaixada

Doble integr.
T.Castigliano

DEFORMACIONS
Totes a partir de l'energia de deformaci a flexi a partir elstica 2

T. de Mohr

Hiperstatisme

Eq. esttica Eq. deformacions

B. conjugada

1 En bases comprimides es pot produir el vinclament o pandeig que suposa una flexi composta 2 En el llibre no tractem les deformacions a flexi

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Introducci: accions exteriors, esforos, tensions, deformacions, enllaos i tipus d'estructures

45

Exercici 1.1
Determineu si les estructures segents sn isosttiques o hipersttiques i, en aquest ltim cas, el seu grau d'hiperstaticitat. 1) Biga biencastada

nre. d'equacions de l'esttica nre. d'incgnites (reaccions)  Fv = 0 hipersttica (6)  Fh = 0 (3)  MA = 0 grau d'hiperstatisme = 6 - 3 = 3 2) Prtic de quatre suports

nre. d'equacions de l'esttica nre. d'incgnites (reaccions)  Fv = 0 hipersttica (7)  Fh = 0 (3)  MA = 0 grau d'hiperstatisme = 7 - 3 = 4

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

46

Clcul d'estructures

3) Prtic biencastat amb una rtula

nre. d'equacions de l'esttica nre. d'incgnites (reaccions)  Fv = 0 (6)  Fh = 0 (4)  MA = 0  Mrtula = 0 (per la dreta o l'esquerra) Grau d'hiperstatisme = 6 - 4 = 2

S'ha de distingir entre una rtula interna com la que afecta les tres barres de la fig. 1, dna uni amb rtula com en el cas de la fig.2

Fig. 1

Fig. 2

En el cas de la fig. 1 el volads cauria ja que no pot resistir moments flectors

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.