Diagrames d'esforos

47

2 Diagrames d'esforos

2.1 Diagrames d'esforos

Els diagrames d'esforos sn una representaci grfica dels esforos (forces internes) en cada punt de la directriu de la barra (suposarem sempre, per simplificar, que la barra est representada per les seves directrius).

2.2 Tipus de diagrames

Diagrames d'esforos axials o normals Representen els esforos que tenen la direcci de la directriu de la barra N Diagrames d'esforos tallants Representen els esforos que sn normals a la directriu de la barra Q Diagrames de moments flectors Representen els moments que actuen en els plans de la directriu de la barra MF Diagrames de moments torsors Representen els moments que actuen en el pla de la secci MT (aquests moments noms es donen en estructures espaials)

2.3 Conveni de signes

Es tracta d'una forma de simplificar la lectura dels diagrames. Per aix, cal introduir el concepte de faceta o llesca: s un element infinitesimal de la directriu, en qu representem els esforos que actuen per l'esquerra i per la dreta, de manera que aquests sempre han d'estar equilibrats.

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

48

Clcul d'estructures

Fig. 2.1

A la prctica, en els diagrames noms collocarem la faceta o llesca, la qual ens indica grficament la sollicitaci a qu est sotmesa la pea.

Taula 2.1 Taula de representaci dels diagrames

Signes convencionals generalitzats

faceta signe mat. deformaci esquerdes

AXIAL DE TRACCI AXIAL DE COMPRESSI

allargament

escurament

FLEXI +

FLEXI -

TALLANT +

TALLANT -

TORSOR

TORSOR

En els exercicis resolts utilitzem el conveni segent: El diagrama de moments flectors positius el collocarem per sota de la directriu i el diagrama de moments flectors negatius el collocarem per damunt de la directriu. Aix ens donar una idea de com ser la deformada a flexi.

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Diagrames d'esforos

49

El diagrama d'esforos tallants positius el collocarem per damunt de la directriu i el diagrama d'esforos negatius el collocarem per sota de la directriu.

2.4 Relacions entre diagrames

Relaci entre el moment flector i l'esfor tallant: L'esfor tallant en un punt de la barra equival en aquest punt al pendent del diagrama de moments flectors.

dM dx

Fig. 2.2

D'aix es dedueixen les conseqncies segents: 1. En qualsevol tram d'una barra, si q=0 (q s la crrega repartida), l'esfor tallant Q s constant i el moment flector Mf varia linealment. Si un tram d'una barra s sotms a una crrega q, uniformement repartida, el tallant Q i el moment flector Mf varien amb lleis de primer i segon grau, respectivament. En el cas que la crrega q vari linealment, crrega triangular, aquestes corbes serien de segon i tercer grau, respectivament. Si en un tram d'una barra tenim que Q=0, el Mf s constant i, recprocament, si el Mf s constant, implica que Q=0, s el cas de la flexi pura. Si Q s diferent de zero, el Mf existeix i s variable. De la relaci en Q i Mf dedum que, quan el Q=0, el Mf s mxim. Una fora puntual exterior provoca un salt en el diagrama de tallants i un moment puntual exterior provoca un salt en el diagrama de moments flectors. Si l'estructura s simtrica de crrega i forma, el diagrama de tallants s antisimtric i el diagrama de flectors i la deformada sn simtrics.

2.

3.

4. 5.

6.

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

50

Clcul d'estructures

7.

Si l'estructura s antisimtrica de crrega i simtrica de forma, el diagrama de tallants s simtric i el diagrama de flectors i la deformada sn antisimtrics. Per saber com va la concavitat de la corba en el diagrama de flectors en el cas d'una biga sotmesa a una crrega repartida podem establir que quan l'estructura s'assimila a un volads la corba s'apropa a l'eix de la biga i quan s'assimila a una biga recolzada la corba s'allunya de l'eix.

8.

2.5 Tipus d'estructures en qu estudiarem els diagrames

bigues prtics ortogonals exercicis: 2.1, 2.2, 2.3, 2.4 exercicis: 2.5, 2.6 prtics inclinats exercicis: 2.7, 2.8, 2.9 prtics de directriu corba exercici: 2.10

En un prtic ortogonal l'axil per una barra s tallant per la barra perpendicular i a l'inrevs.

2.6 Mtode operatiu de clcul de diagrames

Utilitzarem una combinaci de: clcul d'equacions d'esforos en la directriu de la barra clcul d'esforos en punts singulars clcul de l'equilibri de barres i nusos En cada moment farem servir el mtode ms operatiu

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Diagrames d'esforos

51

Exercici 2.1
Determineu els diagrames d'esforos de la figura representada.

Clcul de reaccions En primer lloc, descompondrem la fora exterior inclinada en forces verticals i horitzontals, multiplicant pel sinus i el cosinus de 45, respectivament.

Apliquem les equacions de l'esttica (1)  Fv = 0  VA + 2 = VC (1) d'equaci (3) tenim VA= 0,5 t (2)  Fh = 0  HA = 2 t (3)  MA = 0  4 - VC4 + 22 + 21 = 0 VC= 10/4= 2,5 t (3) Diagrama d'esforos axials

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

52

Clcul d'estructures

Diagrama d'esfor tallant

Diagrama de moment flector

MC= 0,54-22+2= -4 mt (esquerra)

Comprovaci: equilibri del nus B

Traat de la deformada aproximada

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Diagrames d'esforos

53

Exercici 2.2
Determineu els diagrames d'esforos en l'estructura representada.

A = articulaci B,E = suports fixos R = rtula

Clcul de reaccions Convertim les forces exteriors inclinades en crregues horitzontals i verticals, i apliquem les equacions de l'esttica.

(1) FV = 0  VA+ VC = 4+6+14 (de B) i de (4) VB= 8,5 t (2) Fh = 0  HA = 6 t (3) MR = 0  121= VA2 VA= 1 t (esquerra) tenim en compte noms la part a l'esquerra de la rtula, perqu sabem que MR = 0. (4) MB = 0 16-44+8+4, 5-VC4-12+62 = 0 VC= 4,5 t Diagrames Diagrama d'esfor axial

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

54

Clcul d'estructures

Diagrama d'esfor tallant

Diagrama de moments flectors

Clcul de moments en punts singulars: MI = 11-110,5 = 0,5 mt o b MI= ql2/8= 122/8= 0,5 mt MC = 41 = 4 mt (dreta) MB = 16 - 44 = -10 mt (esquerra), hi ha un salt de 8 degut al Mf= 8 exterior positiu ME = -43 + 4,52 = -3 mt (dreta) hi ha un salt de 12, en haver-hi el moment positiu de 12 que es produeix en el colze EF Equilibri del nus E

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Diagrames d'esforos

55

Deformada aproximada

Exercici 2.3
Determineu els diagrames d'esforos de la biga representada, sotmesa a una crrega triangular repartida, de la qual sabem l'altura mxima.

Clcul de reaccions

Valor de la crrega triangular entre A i B aplicada en el centre de gravetat a 2/3 del vrtex B. Equaci de l'esttica (1) Fv = 0  -VA+375-375 + VC = 0 d'equaci (1) VA = 250 kg (2) Fh = 0  HA = 0 (3) MA = 0  VC6 - 3755 + 3751 = 0 VC = 250 kg Diagrama d'esforos tallants Ser simtric en ser la biga antisimtrica de crrega i forma, i ser una parbola de 2n. grau, un grau ms que el de la crrega triangular.

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

56

Clcul d'estructures

QB = -250+375 = 125 kg (esquerra) El punt on Q s'anulla ser aquella part de la crrega triangular entre B i X que valgui 125 kg 125
x. h el trobarem per Tales. L'aplicarem a la crrega total. h/250
x/3 h 2

<

250.x 3

x x(250 ) 3 125
< x 
3< x
1,73 2 Diagrama de moment flector Diagrama de moment flector. Ser antisimetric com l'estat inicial. 2 M%
250.3 375 3
0 3 1 M[
125.1,73 1,25 .1,73
144,5 3

s mxim quan el tallant Q = 0 i el trobem entre B i X Deformada aproximada

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Diagrames d'esforos

57

Exercici 2.4
Determineu els diagrames d'esforos en la biga de la figura, que suporta una crrega vertical que augmenta uniformement des de 0, a l'extrem esquerre, fins a un valor mxim de 1200 kg/m lineal en el dret.

Clcul de reaccions Resultant de la crrega 12003/2 = 1800 kg aplicats en el centre de gravetat del triangle.

Equacions de l'esttica (1) Fv = 0  VA+VB = 1800 de (3) VA = 600 kg (2) Fh = 0  HA = 0 (3) MA = 0  VB3 = 18002 VB = 1200 kg

Diagrama d'esfor tallant: Trobem l'equaci del tallant en un punt situat a una distncia x

Qx = 600 - 200 x, que s una corba de segon grau

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

58

Clcul d'estructures

Rx = 1/2xhx = 1/2400xx = 200x (resultant del triangle)

la hx la trobem aplicant Tales a la crrega total hx

x hx
1200.x 1.200 3 3 sabem que en A el QA = + 600 i a B, QB = - 1200. Desprs, sabent l'equaci de la corba de segon grau del tallant, trobarem el punt en qu aquest s'anulla. 0 = Q0 = 600- 200x  x = 1,73 el Q = 0 Diagrama del moment flector

Equaci del moment flector en un punt MfX = 600X - 200X1/3x = 600x -200x3/3 Que s una corba de tercer grau. El moment mxim estar a 1,73 de A, el punt en qu el tallant s'anulla i la tangent s horitzontal. Mmax = 6001,73 - 2001,733/3 = 690 kgm

Exercici 2.5
Determineu els diagrames d'esforos en el prtic ortogonal representat.

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Diagrames d'esforos

59

Clcul de reaccions (1) Fv = 0  VA+6 = VD de (3) VA = 4.5 t (2) Fh = 0  HA = 4 t (3) MA = 0  65-VD4 + 43 = 0 VD = 10.5 t Clcul de diagrames Trobem els esforos, allant cada barra pels nusos

Diagrama d'esforos normals A la barra BCE no hi ha axial, perqu s'anulla l'axial de 4 t en el nus B, i no passa a la barra

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

60

Clcul d'estructures

Diagrama d'esfor tallant

Diagrama de moment flector

A la barra CD no hi ha moment flector perqu no hi ha tallant i no hi ha cap moment flector aplicat. MFC esq. = 12-4.54 = -6 mt Equilibri de nusos nus B nus C MFC dreta = -61= -6 mt

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Diagrames d'esforos

61

Deformada aproximada

Exercici 2.6
Determineu els diagrames d'esforos en el prtic ortogonal representat.

Clcul de reaccions (1)  Fv = 0 (2)  Fh = 0 (3)  MA = 0

  

VA = VF de (3) VF = 10t HF = 8t VA4 = 85 VA = 10 t

Trobem els esforos allant les barres pels nusos

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

62

Clcul d'estructures

Diagrama d'esforos normals

Diagrama d'esfor tallant

Diagrama de moment flector

Comprovaci de l'equilibri del nus E

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Diagrames d'esforos

63

Deformada aproximada

Exercici 2.7
Calculeu els diagrames del prtic inclinat representat

Clcul de reaccions Per al clcul de reaccions treballem amb les crregues verticals i horitzontals, prescindint de la forma del prtic i considerem les distncies normals a aquestes crregues per a l'equaci de moments. Equacions de l'esttica (1) FV = 0 -VA+VC = 2 2 de (3) allem VA = 2 t (2) Fh = 0  HA = 42 t (3) MA = 0  VC2 = 421 + 221 VC = 32 t

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

64

Clcul d'estructures

Per al clcul dels diagrames descomponem els esforos que actuen en cada barra separada pels nusos i treballem amb crregues normals i que tinguin la directriu de la barra. Per trobar els valors dels tallants i axials els multipliquem pel sinus i el cosinus de 45

Diagrama d'esfor normal

Diagrama d'esfor tallant

Diagrama de moments flectors Per trobar-lo, prescindim de la forma del prtic i treballem noms amb crregues verticals i horitzontals considerant les distncies normals a aquestes.

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Diagrames d'esforos

65

MB(esquerra) = 421 - 21 = 32 t MB(dreta) = 321 = 32 t

Equilibri nus B

Deformada aproximada

Exercici 2.8
Determineu els diagrames d'esforos del prtic representat

Clcul de reaccions: Per trobar les reaccions, la crrega repartida d'1 t/ml equival a una de puntual en el centre. 1 t/ml4 m=4t

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

66

Clcul d'estructures

Equaci de l'esttica (1) Fv = 0  VA + VD = 4 de (1) VA = 2 t (2) Fh = 0  HD = 0 (3) MA = 0  VD8 = 44 VD = 2 t Diagrames: descomposici de forces que actuen sobre la barra inclinada BC. Prescindim dels moments que actuen sobre el nus

Diagrama d'esforos normals

Ncentre BC = + 2-1/222 = 0

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Diagrames d'esforos

67

Diagrama d'esforos tallants

Qcentre BC = 2-1/222 = 0

Diagrama de moment flector

Deformada aproximada

Mcentre BC = 24-121 = 6 mt

Exercici 2.9
Determineu els diagrames d'esforos en el prtic representat

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

68

Clcul d'estructures

Clcul de reaccions: (1) Fv = 0  VA + VG = 6+24 = 30 t (2) Fh = 0  HG = 3 t (3) MA = 0  VG8-244-9-64+37 = 0 VG = 13.5 t en l'equaci (1) VA = 16.5 t Descomposici de forces en la barra inclinada (no considerem els moments en els nusos)

Diagrama d'esfor normal

Diagrama d'esfor tallant

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Diagrames d'esforos

69

Diagrama de moment flector

Exercici 2.10
Determineu els diagrames d'esforos en el prtic de directriu corba representat. R = radi de la semicircumferncia

Clcul de reaccions. Apliquem les equacions de l'esttica (1) Fv = 0 (2) Fh = 0 (3) MA = 0 VA = P+P= 2P HA = 0 P2R+ PR = MA

MA = 3RP

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

70

Clcul d'estructures

Descomposici d'esforos Trobem els esforos en B i D.

Q
2P
086

2
P. 2 2 2
P. 2 2

N
2P
086

Q

/709,

P 2
2

N

/709,

P 2
2

L'equaci generalitzada seria:

QCE= Psin 3; NCE= Pcos 3  QCE= Psin 3; NCE= Pcos 3 QAC= 2Psin 3; NAC= 2Pcos 3  QAC= 2Psin 3; NAC= 2Pcos 3

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Diagrames d'esforos

71

Diagrames Diagrama d'esforos axials Diagrama d'esforos tallants

Diagrama de moments flectors

Mbesq = 2PR 2/2-3PR = 2.41PR MCesq = 2PR-3PR = -PR MDesq = 2P(2R-R2/2)-P(R-R2/2) - 3PR = -0.29 PR

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.