Esfor axial

73

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

74

Clcul d'estructures

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Esfor axial

75

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

76

Clcul d'estructures

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Esfor axial

77

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

78

Clcul d'estructures

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Esfor axial

79

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

80

Clcul d'estructures

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Esfor axial

81

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

82

Clcul d'estructures

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Esfor axial

83

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

84

Clcul d'estructures

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Esfor axial

85

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

86

Clcul d'estructures

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Esfor axial

87

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

88

Clcul d'estructures

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Esfor axial

89

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

90

Clcul d'estructures

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Esfor axial

91

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

92

Clcul d'estructures

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Esfor axial

93

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

94

Clcul d'estructures

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Esfor axial

95

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

96

Clcul d'estructures

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Esfor axial

97

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

98

Clcul d'estructures

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Esfor axial

99

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

100

Clcul d'estructures

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Esfor axial

101

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

102

Clcul d'estructures

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Esfor axial

103

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

104

Clcul d'estructures

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Esfor axial

105

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

106

Clcul d'estructures

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Esfor axial

107

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Esfor tallant pur

109

4 Esfor tallant pur

4.1 Esfor que el produeix
L'esfor tallant pur el produeix un esfor tallant Q nicament, per en la realitat no pot existir perqu en una secci, sempre que hi hagi un tallant Q, ha d'haver-hi un moment flector Mf que equilibri al parell format pel tallant.

Fig. 4.1

A la prctica, es pot considerar que existeix en els casos en qu el moment flector s molt petit i no es t en compte la seva influncia comparada amb el tallant, com en el cas de les unions amb reblons, cargols, la soldadura i ancoratges. Materialitzaci en obra

Fig. 4.2

4.2 Clcul de la tensi tangencial

Si no es t en compte el moment flector, es pot considerar que s uniforme, igual que passa en les seccions d'un cargol o rebl.

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

110

Clcul d'estructures

unif.

Q
S

essent: = tensi tangencial (kg/cm) Q = esfor tallant (kg) S = secci (cm)

4.3 Deformaci per tallant

s de l'ordre d'un 5% de la deformaci per flexi, per la qual cosa, en general, se'n prescindeix en estructures sotmeses a flexi.

Fig. 4.3

Distorsi angular o deformaci angular unitria 

 = distorsi angular o deformaci angular unitria (radians)

= tensi tangencial (kg/cm) G = mdul d'elasticitat transversal o tallant, caracterstic de cada material (kg/cm)

4.4 Tensi tangencial pura en dos plans perpendiculars d'un punt genric sotms a un estat tensional
Al captol 6, tensions combinades i cercle de Mohr, veurem que si en un punt dibuixem els estats tensionals corresponents als plans infinits que hi passen, sempre existeixen dos plans perpendiculars entre si en els quals les ) (tensions normals) s'anullen i noms existeixen (tensions tangencials). Si suposem el cas genric en qu el punt estigus representat per l'estat tensional en els plans X i Y, )y i )x, tal i com indica la figura, tindrem que per a aquest estat tensional les tensions normals s'anullarien en els plans a 45. (vegeu els exercicis 6.5 i 6.6) La deformaci que experimentaria el punt sotms a aquest estat tensional seria el pas d'un quadrat a un rombe.

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Esfor tallant pur

111

Fig. 4.4

Es pot, doncs, establir una relaci entre G (mdul d'elasticitat transversal) i E (mdul d'elasticitat longitudinal). Basant-nos en la relaci entre l'esfor, la deformaci i el coeficient de Poisson abans definit:

Fig. 4.5

si x= y tenim pel cercle de Mohr que alhora s igual a 

; aix doncs:

Allargament unitari en l'eix X: (pas de OB a OB') s considerant la llei de Hooke i l'efecte de Poisson.
x
x

 y
(1)
E E

Escurament unitari a l'eix Y: (pas de OA a OA')

y
y

 x
(1)
E E

Basant-nos en la deformada del punt: OA 

OA (1)OA
OA 1 (1) E E OB 
OB (1),OB
OB 1 (1) E E

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

112

Clcul d'estructures

De la relaci d'angles i geometria del triangle OA'B' (1) OB

tag OAB
OA 1 (1) E 1 (1) E (2) tag
 
tag/4tag/2
4 2 1 tag/4.tag/2

en ser l'angle  petit podem escriure tag /2 = /2 en (2)

<(2)
igualant (1) i (2)

1tag /2 1/2

1 1 tag /2 1 /2 1 /E(1) 1/2
1 /E(1) 1 /2

< /2
/E(1)

i com que de la distorsi angular sabem que val 

/G , tenim que: G
E 2(1)

llavors, coneixent la E i la del material, podem trobar la G (mdul transversal del material)

4.5 Casos prctics de tensi tallant pura

La tensi tallant pura, a la prctica, noms es dna en torsi uniforme (captol 8) i en determinades seccions de les bigues sotmeses a flexi simple (captol 5). Exemples:

Torsi uniforme

Flexi simple (en els suports en qu noms hi ha Q i el Mf val zero, o en la fibra neutra)
Fig 4.6.

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Esfor tallant pur

113

4.6 Valors de tensi tallant admissible o de treball per diferents materials constructius
Els materials que treballen b a tracci i compressi, treballen b a tensi tangencial Formig: (segons la instrucci del formig) * * * h = 0,5h essent h (tensi normal de treball a compressi) Acer: en perfils a* = a*/3 (vegeu l'exercici 5.7) a* (tensi normal de treball de l'acer) en cargols ordinaris: * * a = 0,65 a en cargols calibrats i reblons * * a = 0,80 a (vegeu l'exercici 4.1 i 4.3) Fusta:
* m

Resina epoxi: R = 120 kp/cm TR = 250 kp/cm CR = 800 kp/cm

= 8 kp/cm

4.7 Treball d'un cargol en unions

Un cargol treballant a tensi tangencial es pot emporta un esfor tallant i un moment flector i podem trobar la fora resultant a qu treballa.

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

114

Clcul d'estructures

Exercici 4.1
En una armadura metllica hi ha una barra sotmesa a tracci i constituda per dos angulars de 90x90x9 mm, i el conjunt est reblonat a una placa de 20 mm de gruix, tal i com s'indica a la figura. L'enlla treballa a 1.300 kg/cm. Es vol calcular per tallant el nombre de reblons necessaris per a aquesta uni. El dimetre dels orificis dels reblons s de 23 mm ADM  1.040 kg/cm

En aquests exercicis el dimetre dels reblons acostuma a ser una dada, ja que a cada angular li correspon un determinat dimetre, que ve tabulat en els catlegs de perfils laminats. Stil angular = 2(15,5-2,30,9)= 26,86 cm

secci angular indicada en taules i com que l'enlla est treballant a 1.300 kg/cm, veiem que: a*= F/Su F= 1.30026,86= 34.918 kg i sabent que:

a

8.632 .2,3 4 Es necessiten 4 reblons perqu la de tallant no excedeixi del valor indicat.
2

F
F
34. Sroblones 2.n.Srob.

918 2.n

1.040< n
34.918
4

Exercici 4.2
Al vrtex superior de l'estructura de la figura, s'aplica una crrega vertical de 4.500 kg. Totes les barres tenen una escairada de 20 x 30 cm. Calculeu el valor mnim de m perqu no es produeixi cisallament de la secci aa'. El material suporta a tallant 12 kg/cm.

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Esfor tallant pur

115

El suport de l'estructura sobre les parets es produeix a travs d'una placa que permet el desplaament horitzontal de l'estructura.

La fora de 4.500 kg es transmet per les barres obliqes de la forma segent: X = 4500cos 45( = 22502 Y = X = 22502

Veiem que X i Y en arribar a la barra horitzontal es descompon en forces horitzontals i verticals d'igual valor. Les horitzontals s'equilibren entre elles i les verticals passen a travs del suport a la paret. H= 22502cos 45(= 2250 kg V= 22502sin 45(= 2250 kg

Per al dimensionament de m noms tindrem en compte la fora H, que s la que produeix cisallament.


 H < 2.250 8
A 20.m

m14,06 cm

AD

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

116

Clcul d'estructures

Per a

* adm

adoptem la

de 12 kg/cm, i la fem ms petita amb un coeficient de seguretat d'1,5.



12
8 Kg/cm 2
s 1,5

adm

En cas de no haver introdut el coeficient de seguretat, tindrem una m > 9,30 cm que seria suficient, per aleshores qualsevol petit augment de crrega produiria cisallament a la secci aa'.

Exercici 4.3
Determineu el valor mnim del dimetre del pern d'uni de la placa central amb les dues plaques de transmissi laterals, en la uni de la figura sotmesa a una fora de tracci de 4.000 kg, sabent que tota la uni s metllica, que la  de treball s de 1.600 kg/cm i que la de treball s de 1.200 kg/cm.

La fora que actuar a les plaques laterals ser la meitat: 2.000 kg. Com que els perns estaran sotmesos a un esfor de cisallament (tallant), per dimensionar-los aplicarem la frmula del tallant pur.
*

 F/S 1200  2000 S  1,66cm 2

S 1,66.4
1,46 cm

S= d/4 d

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.