Anuncis

SUMARI

Situaci i presentaci

Gombrn
[Gombreny]

La poblaci i l'economia El poble de Gombrn Altres indrets del terme

La Xoriguera, els Cortals i Puigb Aranyonet i Solanllong

Mogrony El castell de Mataplana i altres fortificacions del terme Poblaci: 232 h [2009]

Extensi: 43 km 2

UTM: 4251 x ; 46779 y

La histria

Municipi del Ripolls, comprn la

ARBRE DE TOPONMIA
regi de Vic > el Ripolls > Gombrn Aranyonet els Cortals castell de Mataplana Merolla Sant Pere de Mogrony Sant Grau de Ginebret Sant Joan de Mataplana Sant Mart de Puigb Xoriguera

major part de la vall de Gombrn o del Merds, afluent del Freser per la dreta.

Situaci i presentaci
El municipi de Gombrn s al lmit amb la comarca del Bergued, de la qual el separa l'Arija i els seus afluents el torrent del Coll de la Bena i el rec del Querol. Limita al N amb Planoles, al NE amb Campelles, a l'E amb Campdevnol i al S amb les Llosses.

ENLLAOS
Ajuntament de Gombrn Fitxa municipal de l'IDESCAT

Gombrn - Fototeca.cat

A l'W limita amb la Pobla de Lillet i Castellar de n'Hug, tots dos del Bergued, mentre que al NW ho fa amb Toses. El terme municipal comprn el sector de la capalera del Riu Merds, territori molt accidentat, format per diverses valls entre altes serralades i escasses de muntanya. El vessant nord de la vall de Merds s format per la serra de Mogrony, seguit de serres subpirinenques que culminen al pla de Pujalts o Costa Pubilla (2 046 m al roc dels Llamps): coll de la Bena, la Pedra Picada (2 045 m), el coll de Coma Ermada (1 870 m) fins a la Berruga (1 785 m); cap al S s'alcen contraforts com el puig de Mogrony (1 996 m) i el puig de Sant Pere (1 665 m); al vessant S de la canal de Gombrn s'alcen les serres pre-pirinenques dels rasos de Tubau, amb els cims del pedr de Tubau (1 542 m) i de l'liga (1 501 m), i la serra de Sant Marc, que culmina al serrat de Faja Neral (1 425 m). Entre aquests pics ms rellevants i altres de planures comunicades tradicionalment per camins ramaders i

secundaris hi ha un seguit de colls i passos, travessats tradicionalment per camins ramaders i de muntanya, on es desenvoluparen de molt antic nuclis de poblament i fortaleses: al coll de Merolla hi havia una antiga fortalesa que al segle XIV era propietat dels Fresc, mercaders de Berga, amb una capella dedicada a sant Sadurn, abandonada i execrada el 1388, ja que amenaava runa; a la collada del pla de l'Espluga hi havia un castell que coronava la vall de Mataplana; als plans de la Pera, amb les coromines (o condominis) dels masos de Maians, els dos masos Viles; al collet de les Eres hi havia el notable avenc o forat de Sant Ou; el pla de Monegals s seu d'un antic mas que la tradici considera l'origen de la comunitat de Ripoll; el coll de la Pardinella, sobre una antiga domus, centre d'una batllia del monestir de Sant Joan de les Abadesses des del 1136, etc. Al vessant oposat hi ha la vall de Solanllong, seu d'un antic casal i capella, el llogaret i antiga parrquia d'Aranyonet i la de Sant Mart de Puigb. El poble de Gombrn, a la vall del Riu Merds o canal de Gombrn, entre els massissos de Mogrony i de Puigb, dna nom i centra el municipi. El terme municipal comprn, a ms, el raval dels Cortals, el petit venat de la Xoriguera, compartit amb Campdevnol, el llogaret d'Aranyonet, el venat de poblament disseminat de Puigb, el santuari de la Mare de Du de Mogrony i un bon nombre de masies esparses. Travessa

el poble la carretera local que va des de la N-152 (en el tram de Ribes de Freser a Ripoll) a la C-16 (via que mena al tnel del Cad), tot passant pel coll de Merolla. El nom de Gombrn prov de l'antropnim Gomesindus (dlon deriva tamb la forma popular de Gombreny). La variaci de Gombrn a Gombreny evidentment s influda pel topnim ve Mogrony.

La poblaci i l'economia
Malgrat que la documentaci demostra l'existncia de poblament a Gombrn des de dates fora antigues, la poblaci (gombrenesos) sempre va ser bastant reduda. El 1365 figuren censats 22 focs que les calamitats generals que van afectar la comarca durant el segle XIV van fer baixar a 17 el 1553. Al mateix segle XVI ja s'havia iniciat la recuperaci, que va continuar al segle XVII i, ja al XVIII el primer cens (1718) registrava 382 h, que havien pujat a 1 089 el 1787. Les guerres de la primera meitat del segle XIX marcaren un descens de la poblaci, 756 h el 1830, que fou seguit per una recuperaci en la qual s'arribaren als 1 251 h el 1860. Des d'aleshores el descens fou gaireb sempre continuat: 715 h el 1900, 740 h el 1920, 526 h el 1950, 471 h el 1960, 273 h el 1975 i 239 h el 1991. Des de la darrera dcada del segle XX la poblaci es mantingu fora estable, tot i patir petites oscillacions, de manera que el 2001 hi havia 231 h i el 2005 n'eren 229 h. La superfcie dedicada al conreu

augment

notablement

la

darrera

dcada del segle XX, en detriment de les pastures permanents i la superfcie forestal, i s dedicada fonamentalment al farratge. El mateix succe amb la ramaderia on cal destacar que la revifada del bestiar ov, bov i porc. A ms de la ramaderia i l'agricultura, la principal activitat de la poblaci s la indstria. Tot i que molts dels seus habitants treballen a Ripoll, el municipi disposa d'una fbrica txtil (Filats Moto). El 1991 present suspensi de pagaments i es va tmer que tancaria. Per, tot i que va haver de reduir la plantilla, al principi del 1992 semblava que havia superat totalment la crisi. Les altres activitats de caire industrial no sn gaire representatives i es donen en petita escala (alguna fusteria, petites constructores, etc.). Quant a equipaments turstics hi ha una pensi, refugis de muntanya, una petita fonda i l'hostal del santuari de Mogrony.

El poble de Gombrn
El poble de Gombrn (919 m i 199 h el 2005) s situat a l'E del terme, prop del lmit amb el municipi de Campdevnol. La part vella del nucli encara conserva l'aspecte de vila fortificada, amb vells murs i un portal d'entrada (n'hi havia un altre per s'enderroc quan es constru la carretera), amb cases antigues i racons que recorden l'poca en qu era una poblaci menestral, dedicada sobretot a la parairia i a la fabricaci de flassades (aquesta indstria tradicional va desaparixer el 1930). L'esglsia parroquial de Santa Magdalena s

documentada ja des de la primeria del segle XV, per en la seva arquitectura actual es presenta com un edifici de tipus neoclssic, producte de la reedificaci que en realitz l'arquitecte Josep Moret a partir del 1724. Al segle XVIII esdevingu parrquia en ser traslladada la titularitat des de Sant Pere de Mogrony. Al segle XIX va canviar el nom i des d'aleshores s'intitul Sant Pere, en record de la primitiva parroquialitat de Mogrony. El 1992 s'inaugur un casal cultural, que disposa de dues sales. En una d'elles hi ha una exposici permanent de les restes arqueolgiques que han estat trobades al castell de Mataplana, que integren l'anomenat Museu del Comte Arnau. La festa major de la poblaci s'escau el primer cap de setmana de setembre. s una de les ocasions en qu es balla la dansa gombrenesa, fora semblant a la de Campdevnol, i que es mant principalment grcies al grup folklric dels Dansaires de Gombrn. Altres celebracions que tenen lloc a la vila sn la festa del com, que se celebra l'ltim diumenge de maig o el primer de juny. Els actes comencen a la poblaci i finalitzen amb un pat collectiu al santuari de Mogrony. D'altra banda, el diumenge proper al 17 de maig t lloc la festa del pare Coll i la festa dels avis, en honor d'aquest sant nascut a Gombrn. Tamb se celebra la festa a l'esglsia de Sant Joan de Mata, el diumenge proper al 8 de febrer.

Altres indrets del terme

La Xoriguera, els Cortals i Puigb

Separats del poble, i de formaci moderna, hi ha els barris o venats de la Xoriguera i dels Cortals (14 h el 2005). La Xoriguera a l'E del terme, s un petit agrupament de masies, dues de les quals ja entren dins el terme de Campdevnol, mentre que els Cortals s un raval de Gombrn, separat del nucli antic, que queda a llevant, i situat enfront de la confluncia del torrent de Puigb i del Riu Merds. Hi ha un conjunt de cases dels segles XVII i XVIII que hom vol declarar monument histrico-artstic i l'esglsia de la Mare de Du de Lurda, del segle XIX. Els Cortals donen nom a una partida administrativa disseminat de que inclou el venat s Puigb. Aquest,

centrat per l'esglsia de Sant Mart de Puigb, a 1 120 m d'altitud, a la capalera d'una alta vall afluent al Merds, al SE del terme. Esmentada des del 1140 amb el nom de Sant Mart de Puigmal (nom que canvi per Puigb al segle XIII), de la primitiva esglsia noms hi ha unes restes, amb l'absis encara sencer i escasses restes de l'antic castell de Puigb (al qual la nau era adossada) situades a la punta del serrat, a poca distncia de l'actual. Aquesta es constru el 1737, i s un edifici rectangular, envoltat del clos del cementiri, amb dues petites capelles laterals.

Aranyonet i Solanllong
El llogaret d'Aranyonet (8 h el 2005) s a l'extrem sud-occidental del terme, al

vessant septentrional dels rasos de Tubau. s centrat per l'esglsia de Sant Rom d'Aranyonet. L'edifici, a la dreta del torrent d'Aranyonet, afluent per l'esquerra de l'Arija, s en part romnic, b que molt modificat i englobat en la rectoria; el 1888 hom li suprim l'absis per construir-hi la porta actual, i l'atri construt a migdia al llarg del segle XII, que tenia sis arcs o obertures i volta de can, fou modificat i foren tapades les arcades sagristia. en construir-hi damunt a la Corresponen aquesta

demarcaci antigues masies, com les Muntades, el Sol, el Llunet, l'Oliva, el Coll de l'Arc i altres, moltes de les quals sn tancades. Entre Aranyonet i Puigb hi ha l'antic casal de Solanllong, que centrava una antiga quadra civil que depenia dels cavallers cognominats Solanllong, documentats des de mitjan segle XIII, i que s'estenia per tota la vall del torrent de Solanllong, afluent per la dreta del Merds. Els Solanllong tamb eren senyors de la quadra de Grats, al municipi de Campdevnol, i de la masia de la Figuera, i feien acte de vassallatge pels seus dominis als barons de Mataplana, fins que el 1376 Berenguera de Solanllong i el seu marit Ferrer de Castellet vengueren aquests dominis a l'abat de Sant Joan de les Abadesses. El mas Solanllong, ara deshabitat, encara conserva una bona part de l'aspecte ferreny de l'antiga fortalesa medieval, i t als seus peus una capella rectangular de tipus romnic tard que havia estat dedicada a sant Esteve i

desprs a santa Magdalena i depenia de la parrquia de Puigb. En procedeix un frontal romnic.

Mogrony
El nom de Mogrony, que apareix en els documents de molt diverses maneres (Mogoronio i Mogronioel 887, Mucronio el 899, Mocroneo el 920, Mochoronio el 928, etc), per mai amb el prefix mons o monte, tanmateix ha estat transformat per la dicci popular en Montgrony. El lloc ha donat peu a un seguit de llegendes i d'histries fabuloses des de l'inici de la Renaixena catalana. Aix, els colls Pan i de la Bena han estat considerats com a llocs dedicats als dus pagans Pan i Venus; el collet de Coma Ermada (documentat des del 987 com a coma Anermada) ha estat presentat (per l'homonmia amb Armada) com l'indret d'una batalla entre moros i cristians, aquests dirigits per un fantasis cabdill o prncep Quintili de Mogrony, sobre una falsa interpretaci dels escrits de l'erudit Jaume Villanueva (del 1807), i d'aqu la qualificaci de Covadonga catalana donada a Mogrony; Monegals, com ja s'ha dit, ha estat vist com a lloc de refugi dels monjos de Ripoll sota la invasi rab; Mogrony hauria estat escenari de les actuacions del llegendari Hug de Mataplana, un dels Nou Barons de la Fama, vers el 804; finalment, s'ha vist tamb, en el forat de Sant Ou, el punt de partida del mtic Comte Arnau per a les seves disbauxes al convent de Sant Joan de les Abadesses, i aqu hauria defraudat les soldades als obrers que

feien

la

famosa

escala

per

on

s'accedeix al pla de Sant Pere. El forat de Sant Ou (Ou s la forma popular del nom culte Eudald) s un avenc de 83 m de profunditat amb una sala final de 13 m de longitud i 3,5 m d'amplada mitjana, que fou explorat el 1901 per Mn. Norbert Font i Sagu i un equip de collaboradors. Fou tal l'inters despertat i la por i la curiositat populars que havien suscitat les malfiques contalles, que el dia del descens a la cova unes 300 persones seguiren des de fora les incidncies de l'exploraci durant set hores. El 1962 fou explorat novament per un grup de l'equip de recerques espeleolgiques del Centre Excursionista de Catalunya. L'esglsia de Sant Pere de Mogrony es troba a 1 408 m d'altitud, al vessant de solana del puig de Sant Pere (1 665 m d'altitud), contrafort de la serra de Mogrony, a l'anomenat pla de Sant Pere. Prop seu hi devia haver l'antic castell de Mogrony, documentat des del 885, quan el prevere Esclua, de la Cerdanya, ms tard bisbe intrs d'Urgell, el va vendre al comte Guifre el Pels, el qual el ced aviat al monestir de Sant Joan de Ripoll (desprs, de les Abadesses). La seva histria s borrosa, i aviat fou anullat per la importncia que adquir el proper castell de Mataplana. Sempre propietat del monestir de Sant Joan, esdevingu centre de domini alodial o senyorial, mentre que la jurisdicci del lloc va passar al castell de Mataplana. No en resten indicis apreciables. L'esglsia de

Sant Pere s documentada des del 899, per l'edifici actual es reconstru entorn del 1130. T una gran nau amb absis i dues absidioles en disposici de creu o trevolada; a migdia t un prtic amb tres arcs que precedeix el portal i el campanar d'espadanya. Els absis sn ornats amb arcuacions i faixes de tipus llombard. Prcticament abandonada al llarg del segle XIX (la parroquialitat havia passat a Gombrn), fou restaurada entre el 1880 i el 1915 grcies a l'inters dels bisbes de Vic Morgades i Torras i Bages. Amb motiu de la restauraci, i en altres ocasions, s'hi celebraren festes de tipus patritic romntic que exaltaven Mogrony com a Covadonga catalana. El santuari de la Mare de Du de Mogrony, un dels principals centres de devoci mariana del Ripolls i fins de les comarques venes, es troba adossat a la gran penya per la qual puja l'atrevida escala que guanya el pla de Sant Pere. Aquesta escala comena a la gran hostatgeria del santuari; la capella o santuari prpiament dit s a mitja escala i t com a mur de la part nord la penya nua. S'hi venera una imatge de la Mare de Du, bruna, refeta en gran part desprs que un incendi casual, el 1894, destrus l'antiga, segurament del principi del segle XIII, que es devia venerar a l'esglsia de Sant Pere. Per les primeres notcies del culte a la Mare de Du de Mogrony sn del 1400, poca en qu ja tenia un petit edifici a l'indret actual. L'edifici modern fou bastit en 1650-52.

Una tradici diu que fou trobada el 804 per un pastor i un bou de Can Camps, prop d'una font que hi ha a un quart del santuari, a mig pendent de la costa, on s'erig una capelleta amb una inscripci allusiva i una imatge gravada que deixa anar l'aigua pels pits. s per aix que ha estat anomenada la Mare de Du de la Llet i venerada per les dones que alletaven els seus fills. Font, imatge i inscripci, on es parla d'un llegendari Hug de Mataplana del 804, sn obra del segle XVII, coetnia a la del santuari. L'hostatgeria fou renovada i ampliada al segle XVIII (no es dugu a terme un projecte de construir un gran santuari), i ho ha tornat a ser modernament. L'obertura d'una pista forestal des del pont de la Foradada o de Garfull fins al Coll Roig, que surt de la carretera de Campdevnol a Guardiola de Bergued (un petit branc de 700 m uneix el santuari a aquesta pista, que tamb comunica Gombrn amb Castellar de n'Hug), n'ha facilitat molt l'accs i ha donat una nova vitalitat al santuari i l'hostatgeria.

El castell de Mataplana i altres fortificacions del terme

Les restes del castell de Mataplana es troben al sector NW del terme, a la vall de l'Espluga, i s'hi accedeix per la mateixa pista que facilita l'accs al santuari de Mogrony, que hom deixa un cop passada la casa del pla de la Molina, a m dreta, per seguir el cam que mena fins a la collada del pla de l'Espluga. El Departament d'Histria Medieval de la Universitat de Barcelona

el

1986

inici

excavacions

arqueolgiques al castell de Mataplana, la qual cosa ha perms delimitar les successives construccions des del segle XI fins al XIV. Tamb s'han consolidat els murs principals de les construccions situades entorn d'un pati rectangular. El conjunt de la fortificaci, d'uns 500 m2, mostra un edifici principal de dues plantes del qual es conserven encara murs de 5,30 m d'alada i l'escala d'accs a la planta noble. Prop del recinte del castell resta sencera l'antiga capella de Sant Joan de Mata, petit edifici romnic d'una sola nau que data del segle XIII i amb un absis de planta semicircular. Algunes pedres del castell han estat aprofitades per a edificar l'actual mas de Mataplana i margeres dels camps vens. El castell de Mataplana es troba a l'origen del fams llinatge feudal dels Mataplana, documentat des de vers el 1080, amb Hug I de Mataplana, que sembla que era fill del vescomte de Berga Dalmau I. En fou membre i senyor del castell el notable trobador Hug de Mataplana (1173-1213), que mor de resultes de les ferides rebudes a la batalla de Muret; tamb fou protector de trobadors, els quals acoll amb esplendidesa en el luxs ambient d'aquest castell, com canta Ramon Vidal de Besal en dos dels seus poemes extensos, especialment en el que comena So fo el temps c'om era jays (dit judici d'amor). Pel casament de Blanca de Mataplana (1245) amb Galceran d'Urtx, el llinatge

es va refondre amb aquesta famlia cerdana, i el 1297 els seus senyors esdevingueren comtes de Pallars, pel casament d'Hug VII de Mataplana amb la comtessa Sibilla I de Pallars. El castell fou el centre d'un important domini que comprenia els termes de Mogrony (actual Gombrn), Castellar de n'Hug i Lillet i les parrquies i els agregats de Broc i Saus, Sant Vicen de Rus i Maians, Santa Ceclia de Riutort, Sant Jaume de Frontany, Palomera i Aranyonet; Galceran d'Urtx hi afeg la vall de Toses. Aquest domini reb el nom de baronia de Mataplana des del 1350, i el 1373 Jaume Roger de Pallars la va vendre a Pere Galceran de Pins, el qual revengu el 1376 la part que comprenia els termes de Mogrony, Gombrn i Aranyonet a l'abat de Sant Joan de les Abadesses (la resta es mantingu en poder dels Pins senyors de Bag, que s'intitularen durant segles barons de Pins i Mataplana). El castell, centre de la jurisdicci del monestir sobre aquest terme, fou abandonat, i aviat esdevingu un munt de runes. Sobre el poble de Gombrn, a 1170 m d'altitud, entre Can Pomarell i Can Rogall, hi ha les restes del castell de Blancafort, antiga fortalesa, de carcter secundari, subsidiria de Mataplana, que surt sovint en la documentaci local entre el 1246 i el 1410. Al coll de Merolla, a la divisria d'aiges entre les valls de l'Arija i del Merds, hi hagu tamb un antic terme senyorial amb una fortalesa, que al segle XIV era propietat dels Fresc, mercaders de

Berga. Don nom a l'esglsia de Sant Serni de Merolla, antiga parrquia desafectada el 1388, ja que amenaava runa, i a l'esglsia de Sant Miquel de Coll de Merolla, sens dubte situada prop de l'antiga fortalesa.

La histria
El lloc s documentat des del 918 i el 942, quan ja formava una apendicio o indret de poblament individuat del terme del castell de Mogrony (llatinitzat Mucronio), on hi havia una srie de masos, que aprofitaven les terrasses del Riu Merds. El 30 d'abril de 1278 Blanca de Mataplana (casada amb Galceran d'Urtx), senyora del lloc, hi erig una pobla fortificada que va afranquir de qusties, toltes i forces, de l'obligaci de fer obres per al senyor i dels clssics mals usos; cada nova casa que s'hi fes havia de pagar noms el cens anual d'una gallina als senyors de Mataplana i fer cavalcada amb el senyor. Poc desprs, el 1296, davant el poc augment de la nova poblaci, Ramon d'Urtx confirm les franqueses anteriors i les ampli deslliurant els capmasats de les tragines de blat a Mataplana (noms signen el document sis capmasats).

El mn en xifres Qui som

El bloc

Diccionari.cat Condicions

La Galera.txt Crdits Contacte

Llibres.cat Ajuda

Sobre l'Enciclopdia.cat