QU FER A LAULA?

Ampliar les inter-

Tenir un suport especialitzat pels mestres i coordinaci

entre ells.

accions i participaci entre iguals i adults, partint dels seus interessos i capacitats.

INFORMAT

Adaptaci dels recursos materials i sealitzaci, organitzaci i delimitaci dels espais. Es pot adaptar per exemple els contes, les tasques, mitjanant pictogrames. Delimitar els espais de laula amb cartells, illustracions i amb mobiliari per separar lespai de treball, lespai de joc, els racons, etc.

Donar pautes per regular la conducta valorant la constncia i esfor en les activitats. Fomentar lautoestima i guanyar seguretat personal i social. Ho podrem aconseguir si premiem els petits xits, no marcar tant les conductes inadequades i resaltar aquelles correctes. Molt refor positiu.

Trastorn de lespectre autista

Utilitzaci de la llibreta viatgera, amb

dibuixos per part del mestres i la familia per a que lalumne pugui participar de lassamblea. RECURSOS I SERVEIS EDUCATIUS

Ampliar els seus interessos. Podem oferir

altres tipus de joc diferents al que lalumne est acostumat a jugar.

Anticipar i treballar tots els canvis de rutina. Fer activitats curtes, predictibles i estructurades. Per aix hem d oferir suports visuals per organitzar la seva jornada i captar millors la seva informaci. A travs de pictogrames que mostrin seqncies, comportaments, actituds

AFTEA ( Asociacin de Familiares. Trastorno del aspectro autista) ASOCIACIN ESPAOLA DE PROFESIONALES DEL AUTISMO. ASOCIACIN DE PADRES DE PERSONAS CON AUTISMO. FUNDACIN E.S.C.O. APRENEM. Associaci per a la Inclusi de les Persones amb Trastorns de lEspectre Autista. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

Aprendre a expressar emocions prpies i

dels altres. Com a mestres hem de posar nom a les emocions dels alumnes, ajudar a identificar les emocions que senten ells mateixos i els companys. I verbalitzar les manifestacions que experimenten per les emocions.

www.espectroautista.info laprincesadelasalasrosas.blogspot.com.es Talero, C; Martnez, L.; Mercado, M. O; Ovalle, JP.; Velsquez, A. i Zarruk, J. (2003): Revista ciencias de la salud, abril-juny, nmero 1. Junta de Andaluca. (2007). Gua para la atencin del alumnado con trastorno generalizado del desarrollo (Autismo). Conserjera de Educacin.

Autisme
Coral Muoz, Susana Polonio, Laura Romero i Laura Vizuete. Seminari B

Ensenyament individualitzat, adaptat al seu

nivell i ritme daprenentatge.

AUTISME INFORMAT !!!

El Trastorn de lEspectre Autista (TEA) s el conjunt dalteracions que afecten al desenvolupament de la persona. Lautisme es caracteritza per una escasa interacci social, problemes en la comunicaci verbal i no verbal, activitats i interessos greument limitats, inusuals i repetitius. CAUSES QU S? Hi ha diferents teories que intenten explicar quines sn les causes de lautisme, tot i que cap delles est totalment afirmada. Poden ser: anomalies gentiques, alteracions cromosmiques, anomalies estructurals cerebrals, etc. SIGNES DALERTA
rea de la comunicaci - No mira a la cara ni respon a les abraades. - No atn quan sel crida pel seu nom i sembla no sentir als altres. - No assenyala, no mostra inters ni diu el que vol. - Utilitza el llenguatge de manera peculiar i repetitiva, per no lutilitza per demanar. - Riu o plora sense motiu aparent. rea social - No t somriure social. Quan riu ho fa fora de context. - Prefereix jugar sol. No t inters pels altres. - No reacciona al que passa al seu voltant.

ALERTA!! NO CONFONDRE LAUTISME AMB ALTRES TRANSTORNS . Lautisme est incls en un grup de trastorns especfics denominats Trastorns Generals del Desenvolupament (TGD) i que presenten certs trets en com tot i que en diferents graus:

PRONSTIC EVOLUTIU

Sndrome dAsperger: normalment el pateix el sexe mascul. El grau dintelligncia no sempre est afectat, per en canvi es veu alterat el desenvolupament motor i el ritme de la conversa i la prosdia. Trastorn generalitzat del desenvolupament no especfic: manifesten alguns smpotmes carcterstics de lautisme en tres rees (desenvolupament social, del llenguatge i del joc) per no en tots. TRENQUEM ELS MITES QUE IMPOSA LA SOCIETAT

8 mesos: ment als 1 Del naixe sncia stant o ab - Plor con somni ntaci i in es dalime ni pel joc - Problem pel medi ni inters nicaci, - No comu rsones. per les pe esinters d - Apatia i us ts repetiti - Movimen aparent. - Sordesa

Entre e - Exita

NO manca de sentiments SI dificultats per canalitzar

rea conductual - Sol enrabiar-se sense causa o quan es frustra. - s hiperactiu, opositor i no collabora. - Repeteix les activitats moltes vegades. - Camina de puntetes i fa moviments estranys. - Posa les coses en fila. rea del joc i exploraci de lentorn - Sensible a certes textures, sons, olors i sabors. - Busca els mateixos objectes i t fixaci per alguns. - Presenta resistncia davant canvis. - Utilitza les joguines de manera inusual, les gira, les llena, les alinea.

NO m

ls pares SI ca anca dafecta de

de uses no conegu

ls 4 o 5 anys: sietat incont - Resit rolable ncia als can . Auto agress vis - Manc ions. a dau tonom ia, dim - Dificu itaci, ltats d simbo e relac litzaci i. - Movim i joc ents re petitiu - Alter s. ac literal i o falta de o fan r epetic l llenguatge ions d . e para Tot per ells ules (e collia s ) ci i an

ls 18 m

esos a

NO Aillats en la se

va galaxia SI fo rmen part del m n

NO segregaci SI inclusi

NO infants autistes SI

persones amb autisme

ys: el 4 o 5 an guatge. Desprs d ls i del llen tzar smbo ts dutili relaci. - Dificulta icultats de ment i dif ia a lailla - Tendnc nomia t en lauto s prpies - Dificulta i vivncie rincies n provonten expe - No prese una prvia lents sense n atacs vio - Presente caci.

El problema no s el diagnstic sin el desconeixement i els mites de la societat.