Diferncia dels sentiments i les emocions El b ms gran de l'home s la realitzaci completa de la seva ra, quan aquesta aconsegueix dominar

els seus sentiments i desitjos, ia partir d'aqu, tots aquests perden el seu sentit de ser. s com la idea que, quan entra la ment humana en acci, en primer lloc es va formar el pensament. Per, en una franja ms profunda que aquella en qu es forma el pensament, sorgeix el sentiment, que genera el pensament. Les persones pensen perqu senten. La fora creativa no s'acciona directament pel pensament. Tota acci creativa s resultant d'un sentiment. Per tant, els sentiments tenen un paper molt important, perqu sn ells els que accionen tots els pensaments i la materialitzaci dels actes. La Ment Subconscient s la seu de totes les emocions, de tots els sentiments. La Ment Conscient s noms una rea mental en qu queden registrades les emocions i els sentiments ja experimentats. Aquesta s la ra per la qual les emocions i els sentiments gravats en la ment Subconscient es manifesten amb tanta fora. I, arriba el moment en qu s fonamental diferenciar emocions de sentiments, ja que hi ha molta confusi. En realitat, emocions i sentiments caminen molt a prop els uns dels altres. Fins i tot perqu afloren des del mateix punt de la ment, el subconscient, encara que les emocions siguin ms reptilianes (primitives, instintives, que no tenen certa censura), mentre que els sentiments sn emocions que ja han passat per filtres conscincia els i espirituals. La gran diferncia est en el procs evolutiu de l'individu, s a dir, si ell accepta ser mogut: pels instints i la irracionalitat - emoci - o b per l'espiritualitat, assumint la seva lliure albir i totes les seves conseqncies - sentiment L'emoci s un estat afectiu intens, molt complex, provinent de la reacci, a la vegada mental i orgnica, sota la influncia de certes excitacions internes o externes. En l'emoci ha forta influncia dels instints, de les inferioritats i de la no racionalitat. El sentiment es distingeix bsicament de l'emoci per estar revestit d'un nombre ms gran d'elements intellectuals i racionals. Al sentiment ja hi ha alguna elaboraci en el sentit d'entendre i comprendre. Al sentiment ja t lloc certa aproximaci a la reflexi i al lliure albir, a la espiritualitat i la racionalitat o evoluci humana. Alegria s sentiment. Eufria s emoci.

L'alegria s espontnia, i la majoria de les vegades no depn d'un motiu o causa, simplement succeeix i es desborda. s calma i contagiant. L'eufria atropella, s inadequada, incomoda i s poc diplomtica. Normalment, desprs de l'eufria sorgeixen quadres de frustraci, depressi i apatia. Tristesa s sentiment. Depressi s emoci. La tristesa s inevitable en algunes situacions de la vida, per pot ser viscuda juntament amb la pau perqu s'arriba a entendre que tot s passatger i transitori, i aix mateix aprenentatge. Por s sentiment. Pnic s emoci. Les pors sn molts i fins i tot serveixen com autoprotecci, auto-preservaci o alerta. Per la por constant, sense motiu aparent o real, el que paralitza, revela manca de lucidesa i confiana. Coratge (cor + acci) s fer amb por. Rbia s sentiment. Odi s emoci. s hum expressar el sentiment de rbia, fins i tot com una presa de posici, un discerniment. Per aquest sentiment ha de ser rpid, passatger, el temps d'aprendre com transformar-lo en actituds realitzadores, en oportunitats per a l'exercici de la pacincia, la tolerncia i la comprensi. Mai permetis que la rbia es transformi en ressentiment, rancnia o odi, doncs aquest s el cam de l'auto-destrucci. Amor s sentiment. Passi s emoci L'Amor anima i llibertats. Juntament amb la passi vnen com a obsequi la gelosia, el dolor, i la inseguretat. Hi ha tres tipus de sentiments: Agradables Desagradables Neutres Quan tenim un sentiment desagradable desitgem evitar-ho. No obstant, l'ideal s tornar a la respiraci conscient, que s'oxigenar i aportar claredat, i noms observar, identificant en silenci. Nota: Inspirant, prenc conscincia que hi ha un sentiment desagradable en mi. Espirant, percebo clarament que hi ha un sentiment desagradable en mi. Rbia, tristesa o

por, quan nomenats i identificats amb claredat, fan ms sincera i profunda la forma de tractar amb ells. Respirant i fent-se conscient La respiraci s la forma ms poderosa a la nostra disposici per nodrir i enfortir amb poder constructiu les qestions emocionals i afectives. Les filosofies orientals ja dominaven aquest coneixement i empraven aquesta eina des de fa millennis. Bons exemples sn el ioga i els mantres. A travs de la respiraci s possible entrar rpidament en contacte amb els nostres sentiments, observar a travs d'una ptica ms clara i oxigenada, i administrar-los. Si la respiraci s lleu i tranquil - resultat natural de la respiraci conscient La ment i el cos van lentament tornant lleus, tranquils i clars. I de la mateixa manera, els sentiments. En la cura dels sentiments desagradables s fonamental la cura, l'amor i la no violncia. No creguis en transformacions sense amor. Fins i tot perqu, a travs de l'observaci conscient, els sentiments desagradables poden ser molt aclaridores, proporcionant revelacions i comprensi respecte de nosaltres mateixos i de la nostra societat. El sentiment veritable s la comprensi, s el perd. s una sensaci de pau. En lloc de l'acci que busca desfer-se de parts de nosaltres mateixos, hem d'aprendre l'art de la transformaci. Podem transformar la nostra rbia, per exemple, en alguna cosa ms salutfer, com la comprensi. I, d'aquesta mateixa manera, s possible tractar l'ansietat (por) o la depressi (desesperana). Les emocions ens porten a illusions, a falses expectatives, a la distorsi de la realitat. D'aquesta manera, queden compromesos el discerniment i la capacitat de judici. Manca la llum de l'evoluci espiritual. D'altra banda, els sentiments ens fan crixer, expandir, cap a la conquesta de la pau