VOLABULARI GEOGRAFIA UNITATS 1, 2, 3 I 4 1.

Albufera: Llac salat separat del mar per un cord litoral, que pot tenir contacte temporal o permanent amb el mar. 2. Antropognic: Que s produt per lacci dels sser humans. 3. Aqfer: Formaci geolgica porosa a travs de la qual flueix laigua subterrnia. 4. Aridesa: Terme que indica sequedat, manca dhumitat. Lndex daridesa estableix la relaci entre les pluges i el poder dessecant de levaporaci representada per les temperatures. 5. Avaluaci de limpacte ambiental: Estudi per predir les conseqncies ambientals dun projecte o actuaci (com una autopista o una presa) i propostes per minimitzar-ne els efectes sobre el medi. 6. Badlands: aixaragallats. 7. Biocapacitat: Capacitat duna rea especfica biolgicament productiva de generar un provement regular de recursos renovables i dabsorbir els residus del consum. Quan lempremta ecolgica duna regi supera la seva capacitat biolgica vol dir que se nest fent un s no raonable. 8. Biodiversitat: Varietat dssers vius que hi ha sobre la Terra o sobre una regi determinada de resultes dun procs natural de milers danys. s garantia i exponent del benestar i de lequilibri a la biosfera. 9. Cabal fluvial: Quantitat daigua que travessa una secci dun riu en la unitat de temps. 10. Carb de coc: Sobt del carb. Sutilitza gaireb exclusivament per generar energia termoelctrica, o per alimentar des de petites fargues fins a grans forns de fosa mineral. 11. Carta dAalborg: El 1994 en aquesta ciutat danesa es va signar la Carta de Ciutats Europees vers la Sostenibilitat, o comproms per desenvolupar localment lAgenda 21. 12. Cinglera: Tall profund, gaireb vertical, que un riu pot arribar a formar al terreny. 13. Clima: Successi dels tipus de temps que sesdevenen en un lloc determinat al llarg de molts anys. Per poder definir un clima es Terreny sedimentari sense coberta vegetal i molt

necessiten com a mnim les observacions recollides durant un perode de 30 anys. 14. Con volcnic: Elevaci en forma de con i oberta al cim. s lestructura elemental dun volc. 15. Crescuda: Moment de cabal mxim. 16. Curs fluvial: Recorregut dun riu des del naixement fins la

desembocadura. 17. Depuradora: Installaci destinada a la neteja i la purificaci de laigua. 18. Ecosistema: Comunitat natural unitria o almenys homognia integrada per uns determinats ssers vius (animals, plantes, bacteris), uns components abitics (lambient fsic) i uns fluxos denergia i materials. 19. Endemisme: Terme utilitzat per indicar que la distribuci duna espcie animal o vegetal es limita a un mbit territorial redut i no es troba enlloc ms del mn. 20. Energia primria: Fonts denergia que es troben a la natura; algunes no poden fer-se servir directament i necessiten una transformaci. 21. Estalactita: Tipus de formaci de les cavitats, que penja del sostre o de la paret duna cova calcria. 22. Estalagmita: Tipus de formaci de les cavitats, que es forma al terra duna cova calcria. 23. Estiatge: Perode de cabal mnim. 24. Estrats: Masses de sediments en forma de capa de gruix variable que constitueixen els terrenys sedimentaris. 25. Fissi nuclear: Procs per mitj del qual un nucli es divideix en dos o ms nuclis petits tot alliberant una gran quantitat denergia. 26. Fusi nuclear: Procs pel qual dos nuclis atmics suneixen per formarne un de pes atmic ms gran. 27. Foia: Terreny pla i extens, omplert dalluvions i envoltat de formacions muntanyoses. 28. Forat de la capa doz: Laugment de CFC ha redut fins a un 70% loz de latmosfera i ha creat una mena de forat sobre lAntrtida; loz s lencarregat de filtrar les radiacions ultraviolades procedents del Sol, que sn nocives.

29. Galerna: Vent sobtat i tempestus que, a la costa septentrional de la Pennsula, sol bufar entre loest i el nord-est. 30. Hectopascals (hPa): Unitat en qu es mesura la pressi atmosfrica, 1 hPa equival a 1 mb (millibar). 31. Hidrocarbur: Compostos orgnics formats per toms de carboni i dhidrogen. Els hidrocarburs extrets directament de formacions

geolgiques en estat lquid es coneixen com a petroli, els que es troben en estat gass sn coneguts com a gas natural. 32. Inversi trmica: Augment de la temperatura amb laltitud,

contrriament al fet que la temperatura acostuma a disminuir 6,5C cada 100m daltitud. A les Illes Canries els vents alisis provoquen aquesta inversi trmica. Aix doncs, es registren temperatures ms altes i aire ms sec cap als 2000m que no pas cap als 800m. 33. Isbares: Lnies que uneixen els punts que registren una pressi atmosfrica idntica. Els vents tendeixen a igualar les pressions existents entre dos llocs. 34. Isohietes: Lnies que uneixen els punts que tenen les mateixes precipitacions en un moment determinat. 35. Isotermes: Lnies que uneixen els punts que registren les mateixes temperatures en un moment determinat. 36. Lacustre: Zones humides en les quals laigua t prou profunditat perqu hi hagi diferncies de temperatura entre la superfcie i el fons, com les llacunes de Riudera i lestany de Banyoles. 37. Mall: Roca alta i carpada. 38. Massa daire: Porci daire amb unes caracterstiques prpies de temperatura, humitat i pressi. Espanya, a causa de la latitud, rep masses daire clid tropical i masses daire fred o polar. 39. Microcrdit: Prstec duna petita quantitat de dinars a persones que es troben en situaci de pobresa i marginaci perqu puguin desenvolupar projectes dautoocupaci que els permetin obtenir una font regular dingressos. Als pasos del Tercer Mn ha estat una font de progrs i de desenvolupament global. 40. Minerals metllics: Matries a partir de les quals sobtenen els metalls. Es troben en petites quantitats i cal obrir mines per arribar-hi.

41. Minerals no metllics: Materials laprofitament dels quals t altres finalitats diferents de lobtenci de metalls. Tamb sn coneguts com a minerals industrials, per a la construcci, per a la indstria qumica, etc. 42. Mola: Tur escarpat al capdamunt i amb cim pla. 43. Orognesi: Moviments de lescora terrestre que donen lloc a la formaci de sistemes muntanyosos. 44. Oscillaci trmica: Tamb sanomena amplitud trmica. s la diferncia entre la temperatura ms baixa registrada i la temperatura ms alta. Es pot calcular en valors absoluts per generalment es fa comparant mitjanes mensuals. 45. Palustre: Zones humides daiges superficials i fluctuants al llarg de lany, com les Tablas de Daimiel. Entren en aquesta categoria els estuaris, els deltes i les albuferes. 46. Penepl: Superfcie amb pendents molt suau i amb valls de fons molt ample per les quals les aiges dels rius circulen tranquillament. 47. Pluja de fang: Pluja de color vermells a causa de la presncia de petites partcules en suspensi procedents dels somalls dfrica. 48. Protocol de Kyoto: Acord internacional que t com a objectiu limitar les emissions de gasos que provoquen lescalfament global. 49. Purins: Lquids formats per excrements i orina dels porcs. 50. Rasa: Superfcie plana limitada per penya-segats marins esglaonats. 51. Reciclatge: Tractament total o parcial de productes o materials ja utilitzats (cartr, paper, llauna, vidre, plstics i residus orgnics) perqu puguin ser reutilitzats o per obtenir una nova matria primera. 52. Rgim fluvial: Variaci de la quantitat daigua o cabal dun riu al llarg del any. 53. Relleu: s el conjunt de formes que presenta la superfcie terrestre. 54. Relleu tabular: Tipus de relleu de superfcie aplanada i vores costerudes. 55. Roques industrials: Matria mineral utilitzada en processos industrials. Sextrauen quan es troben a la superfcie, amb sistemes dexplotaci a cel obert. Les roques industrials es classifiquen en rids, aglomerats, roques de construcci, vidre i productes cermics.

56. Scols: Relleus de plana o altipl formats durant lera Primria o Paleozoic. Sn els ms antics de la Pennsula i estan formats per roques molt rgides que, quan hi ha moviments interns de la Terra, no es pleguen sin que es fracturen en blocs. 57. Sostenibilitat: Equilibri duna espcie amb el seu entorn, en el present i en el futur. 58. Taula: Terreny elevat i pla, de gran extensi, envoltat de valls i barrancs. 59. Temps atmosfric: Estat de latmosfera en un moment lloc i moment determinats. 60. Tmbol: Barra formada per sorra que uneix illots rocallosos amb el litoral. 61. Torrencials: Aplicat a les precipitacions, sn pluges freqents o abundants que poden produir inundacions quan cauen amb molta intensitat en un espai de temps molt curt. 62. Unitats morfoestructurals: Disposici i forma que adopten els relleus com a resultat de la seva formaci geolgica. 63. Xarxa Natura 2000: Inclou tots aquells ecosistemes que tenen algun nivell o altre de protecci legal segons les directives de la UE, a fi de garantir la biodiversitat i la conservaci dels hbitats naturals i de la fauna i la flora silvestre.