COMENTARI DE TEXT: Carpe Diem de Joan Fuster

En aquest text, lautor, Joan Fuster, posa de manifest una realitat ineludible de la qual tothom s testimoni: la felicitat no abunda tant com caldria. Servint-se de diverses dades i arguments i fent una constant contraposici entre all que ell defensa i all que pensem els altres, exposa com les nombroses estadstiques de les quals sentim parlar noms ens informen daquells aspectes de la vida menys importants, mentre que els altres, com sn la felicitat i el plaer sn obviat, no solament pels enquestadors sin tamb per les persones en la seua vida quotidiana. El text proposat per a comentar sestructura en cinc pargrafs acompanyats dun ttol i dun referent bibliogrfic. Larticle presenta una ordenaci lgica i ordenada del contingut, la qual cosa facilita la seua comprensi. Lestructura interna respon a lhabitual estructura tripartita del discurs periodstic; el primer pargraf s la introducci, tot i que trobem la idea principal de larticle ( hi ha dues perspectives; la dels qui sescandalitzen perqu abunda lhedonisme i la dels qui pensen que hi ha poc) i la tesi defensada per lautor que ens exhorta a viure la vida, a gaudir del plaer. El cos o fase argumentativa abraa el segon, tercer i quart pargraf, lautor aporta una srie de raons que demostren que no hi ha motius per a lescndol: els que haurien de saber-nes (els professionals de lestadstica) ens desinformen en la mesura que diuen coses de les necessitats bsiques per no ens les presenten com a garanties de la felicitat. Les vertaderes necessitats: menjar (taula), i reproduir-se (llit), una de lindividual i laltra de la social sn ignorades pels socilegs i pels economistes. El darrer pargraf configura la conclusi, on lautor mostra la conseqncia lgica dall dit abans : el plaer en resta descartat sembla que estan instaurats en una cultura antielitista que menysprea les sensacions corporals plaenteres. Podem obserbar com lautor ha fet s duna estructura temtica de tipus analitzant ja que el tema principal es troba al principi de larticle i a continuaci el desenvolupa afegint altres subtemes a ms de valoracions. Pel que fa al ttol, cal dir que s temtic, ja que aquesta expressi llatina, per tots coneguda, es sol traduir per viu el moment; el mateix que proposa lautor; s a dir, el ttol reccull el tema i ens avana el contingut de larticle. Aquest text pertany a lmbit ds periodstic ja que apareixen dins daquest context comunicatiu. Es tracta dun article publicat al setmanal catal El Mn el 5 de febrer de 1982. Cal remarcar que tot i ser un article, presenta certs trets propis de lassaig, com correspon a lestil fusteri. Dacord amb el gnere la tipologia textual s lexpositivoargumentativa, ja que,si duna banda lautor presenta una informaci aparentment objectiva, observem molts trets argumentatius, com la presncia de lxic valoratiu i judicis de valor. En concordana amb la tipologia textual, la finalitat del text s, duna banda informar el lector duna situaci real que t lloc a la nostra societat (per aix, lautor empra lexposici de fets objectius) i daltra, pretn convncer el lector

perqu aquest sadderisca a la seua tesi: lautor vol que prenguem concincia daquesta realitat i modifiquem la nostra conducta, s a dir, traguem tot el suc que la vida ens pot oferir. En relaci amb l afinalitat, les funcions objetiva, i apel-lativa, ja que pretn influir en el receptor del text. Tamb hi trobem la funci potica del llenguatge com s propi als escritsts de Fuster, que es manifesta en ls dun estil periodstic literari. Per que fa al canal, es tracta dun text escrit que presenta les caracterstiques prpies i previsibles a aquest tipus de mitj: temps i espai no sn compartits per lemissor i el receptor no hi ha posiibilitat dinteracci entres els participants de la situaci comunicativa, ja que aquesta s unidireccional, i el text requerix un grau alt de preparaci i formalitat (com ho demostra el fet que Fuster shaja documentat). Des del punt de vista del codi, dir que sha emprat el lingstic. Lautor Joan Fuster, escriu en varietat occidental de la llengua com a prova ls dels pronoms possesius no consonntics (la seua). Daltra banda empra en registre estndard tot i que cal remarcar una srie daspectes; al text hi trobem alguns cultisme com hedonisme o mplicita, per all ms important sn les elements pragmatics propis de la parla oral, que apropen el text al lector i el confereixen en un to ms informal; entre aquests assenyalem expressions com en qesti, tampoc s gran cosa, aquest senyor, i a la taula i al llit (referncia implicita al popular dit a la taula i al llit al primer crit). Quant a la plasmaci dels participants de lacte comunicatiu al text, assenyalem que ens trobem davant un text molt modernitzat. Lautor escriu en primera persona del singular la qual cosa exposa clarament que ens est oferint la seua opini del tema, la seua postura (he contemplat, que jo spiga). Daltra banda tamb apareix la tercera persona del plural (sescandalitzen, intenten, imaginen), per amb aquesta no pretn distanciar-se del text, sin que aquest verbs fan referncia a aquells que defensen la tesi contrria a la de Fuster; aix li serveix per reforar la contraposici entre les dues postures. Tamb hi trobem alguns pronoms personals de primera persona del plural (propocionar-nos, ens desinformen) amb els quals el autor fa cmplice el lector. Cal assenyalar labundncia de la intertextualitat: Joan Fuster incideix mitjaant lestil indirecte all dit per Joan Regl o Fernand Braudel, conifgurant daquesta manera i al mateix temps arguments dautoritat. Aix don, lautor model que els lector imaginem a partir de la lectura de larticle s la dun home conscient de la importncia que t ser feli, que sadona que aquells que haurien dinformar-nos noms ens aporten dades i xifres irrellevants que no ens ajuden a gaudir ms i millor de la vida. El lector modern per la seua part ha de compartir aquestes inquietuts amb lautor, ha de tindrer la voluntat de canviar la seua forma de viure. A ms, lautor pressuposa en els lectors una srie de coneixements com que s

lhedonisme i qu sn Joan Regl i Fernand Braudel. Sense aquesta informaci larticle no podria ser comprs en la seua totalitat. Per a presentar tota aquesta informaci duna manera cohesionada, trabada, lligada, lautor ens fa s de diversos mecanismes. Pel que f als mecanismes externs assenyalem la divisi del text en pargrafs, ls de la cursiva i cometes com a mecanismes interns, en primer lloc trobem la correcta utilitzaci dels signes de puntuaci. Aix mateix s un text amb diversos connectors que permeten a lautor entrellaar totes les idees; en trobem de diferent tipologia com per exemple dexemplificaci, de reformulaci, additius, dntroducci... tots aquests li permeten lligar oracions i pargrafs. Tamb trobem anfores que eviten la repetici innecessria com ara a la segona lnia interpetar-lo. A ms a ms trobem diferents camps semntics que ens ajuden a delimitar el tema, aix podem citar els professionals de lestadstica (hipernim) i els economistes i socilegs (hipnims). Hem dassenyalar dos aspectes importants de lestil. Duna banda lautor empra un vocabulari molt ampli en el qual abunden els adjectius valoratius: pura enveja, alta grastronomia, hedonisme vigent, necessitats bsiques... Aix, tamb, trobem diferents recursos literaris com a metfores (la mateixa alimentaci s una pura estafa), comparacions (he tendit a interpretar-lo com una pura enveja), ennumeracions (lnies 12-15) on tamb hi trobem una gradaci de menys a ms...Tots aquests elements contribueixen a subjectivitzar aquest article. A tall de cloenda i reprenent la informaci amb qu encapalem aquest comentari podem afirmar que el plaer en resta descartat daquesta societat, ms preocupada pel consum, la possesi de bns i daltres aspectes banals per aconseguir la felicitat. Lautor formula la informaci amb moltes exemplificacions la qual cosa facilita la comprensi de les idees; s un text ben adequat, cohesionat i amb coherncia. Des del meu punt de vista, s un article molt interessant que aconsegueix fer reflexionar el lector sobre les seues prioritats, els seus principis vitals. I s que, tot all que diu Fuster, s veritat. Vivim en una societat la qual sembla no adonar-se de la importncia que t el plaer, ser feli, gaudir amb la famlia, els amics, amb la cosa ms xicoteta com s una pel.licula, un llibre, un somriure. En aquest mn all ms important s el treball, la posici social, els diners, tindre quan ms millor... Per, hem de ser concients que la qualitat s preferible a la quantitat. Potser, haurem de recordar Nietzshe i viure com ell deia, una vida guiada pels nostres sentiments, impulsos, instints... Hauriem dabandonar aquesta vida- rutina programada, sotmesa a horaris i pressions. Haurem de gaudir de la vida, daprofitar el poquet temps que ens proporciona la nostra existncia. Doncs , ja sabem, Carpe diem.