CORREU COMERCIAL 1 A Les mil i una nits hi havia una frase secreta que permetia que Al Bab obrs

la porta inexpugnable. Al Bab deia: Ssam, obret! i la porta de la cova sobria sense cap problema ni prevenci. Han passat els segles i, ara, aquell Ssam, obret ha quedat obsolet i no obre cap porta. Per qu? Perqu ha estat substitut en el rnquing de frases obridores per una altra que, aquesta s, les obre absolutament totes: Correu comercial! Avui, per accedir a qualsevol edifici de vens no cal clau de cap mena. Nhi ha prou, al mat o a la tarda, dacostar-se a lintrfon. Lnic esfor que demana s pitjar tots els timbres i, amb veu desmenjada, cridar: Correu comercial! La porta sobre immediatament. Inquilins que es passen el dia queixantse que la inseguretat ciutadana aix i la inseguretat ciutadana all, i renegant que no estem segurs en aquests temps que corren, de seguida que senten Correu comercial!, sense pensar-sho ni un millsima de segon posen el dit al botonet que obre la porta de ledifici i el pitgen. s un acte reflex que els fa parents dels gossos de Pavlov. Als edificis on han installat intrfons amb cmera de vdeo perqu abans de permetre lentrada a ning el vens identifiquin la cara de qui truca, ara tant se val la cara que faci qui truca i si s conegut o no. Nhi ha prou que digui: Correu comercial! Li obren la porta sense problema ni comprovaci de cap mena. Als delinqents ja no els calen jocs de claus ni rossinyols. Almenys per accedir a la porta principal. Amb la frase mgica nhi ha prou. Desprs, un cop dins de ledifici ja s qesti de manetes. s fascinant que en un mn suposadament tan tecnificat, amb sistemes de seguretat importats de Pars i de Cincinnati i amb alarmes diuen sofisticadssimes, dues paraules mgiques ho facin tot vulnerable. A Jeric, els israelites van haver de fer, durant sis dies, una volta cada dia entorn de la ciutat, passejant larca i tocant els corns. Finalment, de tant tocar els corns les muralles es van desplomar. Eren altres temps. Avui no els caldria tant desfor. Per accedir a la ciutat en tindrien prou dacostar-se a la porta i cridar, amb veu rogallosa i de mala gana: Correu comercial!
Quim Monz (1996)
Extret del recull darticles Del tot indefens davant dels hostils imperis aliengenes. Quaderns crema, Barcelona 1998

10

15

20

25

30

34

COMENTARI TEXT CORREU COMERCIAL

El text, Correu Comercial, s un article dopini, lautor del qual s Quim Monz. Com a tal, es troba dins de lmbit periodstic amb la finalitat destacada de convncer sobre la negaci dobrir les portes a qualsevol. Aquesta s la tesi de lautor, la qual la trobem implcita podent ser deduda al llarg del text. A ms a ms, apareix al text una segona intenci per part de lautor, sent aquesta la crtica a totes aquelles persones que, malgrat estar obsessionades per la seguretat, obrin la porta a qualsevol. Larticle dopini, com a text argumentatiu, presenta una estructura tripartida tpica daquests, amb una xicoteta variaci pel que respecta a la conclusi, ja que no hi apareix. Primerament trobem la introducci (lnies 1-6), on lautor ens condueix cap a la seua tesi mitjanant una comparaci danalogia entre lactualitat i el conte de Les mil i una nits, on Al Bab obria la porta inexpugnable amb les paraules mgiques Ssam, obret. A lactualitat, aquestes paraules sn correu comercial. El conte ajudar a lautor a donar al text un to humorstic, com per exemple, quan a la lnia 5 sinventa un rnquing de frases obridores, possible grcies al conte. A ms, el conte s utilitzat com si fos labans (el passat) per realitzar la comparaci amb lactualitat (ara lnia3). En aquest primer pargraf trobem recursos tipogrfics, com la cursiva (a la lnia 1) per a referir-se al ttol dun llibre de contes, Les mil i una nits. A ms trobem lestil directe al text, tant en la frase referida al conte com a la resta de larticle, marcada amb dues cometes ( ) posteriors als dos punts (lnies 2, 6). Amb aquest estil directe sintenta representar el crit dAl Bab (Ssam obret) o el de la persona corresponent (correu comercial) al dir la nova frase obridora. Tamb apareix un element anafric (aquell lnia 4) que fa referncia al Ssam obret, aparegut anteriorment i, a ms, allunyat en el temps, ja que la frase era usada en aquest passat; i un element catafric (ha estat substitut per una altra que, aquesta s.. lnia 6), que fa referncia a la frase correu comercial, que encara no ha aparegut. En segon lloc, trobem el desenvolupament, el qual abarca des de la lnia 7 fins a la 34. Aquesta part es pot dividir perfectament en quatre apartats, cadascun dels quals fa referncia a exemples de diferents situacions on s utilitzada la frase obridora Correu comercial. Aquests exemples serveixen de recurs argumentatiu. Lnies 7-16. Ens situa en qualsevol edifici de vens. Dins daquesta part trobem un subesquema de causa/conseqncia on sexposa que la porta sobri immediatament a causa de la frase correu comercial. Aquest problema s una situaci molt habitual i freqent avui, segons comenta lautor mitjanant una aposici a la lnia 8 (al mat o a la tarda). A ms, apareix un diminutiu a la lnia 15 (botonet) que apropa el receptor a la situaci amb un xicotet toc dhumor. Lnies 17-21. Ens situa als edificis on shan installat intrfons amb cmera de vdeo.

Lnies 22-28. Ens endinsa dins la situaci de qualsevol delinqent, el qual no necessita cap joc de claus ni rossinyols per a obrir les portes. Lnies 29-34. Ens situa a Jeric, dins duna histria passada, per tal de traslladar-la a lactualitat per a convncer el receptor de leficcia de la frase mgica correu comercial, per sempre amb to irnic, ja que realment lautor vol criticar les persones que es queixen de la inseguretat ciutadana i en canvi obrin la porta a qualsevol, simplement a causa les dues paraules correu comercial. Sobserva una repetici destructura a les quatre situacions: sexplica la situaci i desprs, mitjanant la frase nhi ha prou, o alguna dequivalent (lnic esfor que demana, en tindrien prou), sintrodueix, tret de lexemple 3, la frase mgica en estil directe: - Correu comercial!. Cal dir que a lexemple 3, aquesta frase s substituda per dues paraules mgiques. I finalment, la conclusi, que en aquest cas est implcita. Es tracta realment de la tesi de lautor que s deduda mitjanant les diferents situacions exposades al text (desenvolupament) on ens adonem que qualsevol persona, ja siga amb bones o males intencions, pot entrar a casa nostra. La soluci daquest problema s la tesi (ser sensat i no obrir a qualsevol). Dins de lestructura argumentativa, sobserven subestructures narratives. Aquestes sn les referides al conte de Les mil i una nits (lnies 1-3), narraci feta en imperfet (marca una acci repetida) que fa referncia que el conte sha contat repetidament al llarg del temps; i la histria narrada sobre el fet ocorregut a Jeric (lnies 29-31). Cal no oblidar que, com a text periodstic, poden aparixer, encara que no sempre, elements paratextuals, com s en aquest cas, el ttol. Cal dir daquest que s remtic i que s una repetici duna de les frases obridores (Correu comercial). Deixant un poc al marge lestructura externa, ens endinsarem dins dels trets tpics dun text argumentatiu. Primerament, ens centrarem en els recursos lingstics utilitzats al text per reforar els diferents arguments. Entre ells trobem la repetici, en aquest cas de correu comercial, per a intensificar la senzillesa o facilitat per a obrir les portes dels edificis mitjanant dues simples paraules. Tamb apareix lexemplificaci per a argumentar el que sesmenta a la introducci, on sha exposat la facultat obridora de portes de la frase correu comercial. Aquests exemples sn cadascuna de les quatre situacions anteriorment citades. Lautor usa, a ms a ms, la ironia al llarg del text que li dna un to humorstic. Aquesta ironia s usada per potenciar la crtica. Un exemple, entre altres, el trobem a la lnia 18 (abans de permetre lentrada a ning), ja que en un principi pareix donar-li importncia a la cmera de vdeo installada als edificis, que dna seguretat; en canvi intenta la burla amb aquesta situaci. A ms remarca esta burla amb la ironia de la frase nhi ha prou i equivalents que mostren la facilitat per derrotar els sofisticadssims sistemes de seguretat. Seguint amb els trets tpics dun text argumentatiu, les marques de modalitzaci per part de lautor les trobem mitjanant el lxic valoratiu. Entre ells apareixen adverbis (les obre absolutament totes, la porta sobre immediatament). Tamb incidir que

aquestes ajuden a la hiprbole, un altre recurs utilitzat per lautor. Alguns exemples de lexageraci sn sense pensar-sho ni una millsima de segon, alarmessofisticadssimes. Pel que fa als mecanismes de referncia de lemissor cap al receptor, com sn els dctics personals, podrem dir que sn escassos. Lnic dctic que trobem s no estem segurs (lnia 13), el qual podem considerar com a plural inclusiu, ja que fa referncia, a ms de a lautor, al receptor i a qualsevol altre inquil. Llevat daquesta dixi personal, trobem una absncia de marques demissor i receptor. Aquest fet li dna al text un carcter formal, per no molt elevat, com ens ho marca alguna expressi colloquial, com per exemple s qesti de manetes o tant se val. Aquestes expressions remarquen el to humorstic del text. Per, com a text periodstic, el text presenta un carcter divulgatiu amb la idea darribar al major nombre de persones, per tant, al text sobserven mecanismes aclaridors. Entre ells trobem oracions de relatiu, bsicament especificaives (Perqu ha estat substitutper una altra queles obre absolutament totes). A ms, apareixen guions que introdueixen aclariments referents als antecedents corresponents, per exemple, abans de permetre lentrada a ning (lnia 18) o en el rnquing de frases obridores (lnia 5). Duna altra banda, comentar que apareixen coneixements enciclopdics, com s el conte de Les mil i una nits i el personatge Al Bab. Aquest coneixement enciclopdic sol estar a labast de tots, ja que aquest conte sha contat de sempre als ms menuts. Tamb apareix com a coneixement enciclopdic els gossos de Pavlov, el qual est a labast de persones amb, com a mnim, estudis mitjans (ESO o Batxiller). I a ms apareix Jeric, coneixement enciclopdic que fa referncia a una ciutat que apareix a lAntic Testament i coneguda pel seu desplomament de muralles. Desprs, per ser menys possible la seua coneixena, la histria s explicada al darrera. Tot a ens porta a aventurar que el text va dirigit, especialment, a un receptor amb un mnim destudis mitjans i, a ms, que visquen en edificis de vens. Simplement queda comentar, pel que fa a la cohesi entre les diferents parts del text, els connectors. Entre els lgics nhi trobem noms dadditius (i) i de finalitat (perqu lnia 17). Entre els ordenadors trobem finalment (per a acabar) i desprs (per continuar). A ms, apareixen dctics i expressions temporals (ara, han passat els segles, avui). En resum, estem davant un text argumentatiu amb la finalitat de fer reflexionar el receptor sobre la seua seguretat i convncer-lo perqu no briga la porta del seu edifici a qualsevol. Per aix, lautor utilitza un to humorstic, sempre amb la idea de burla, cosa que en un principi dna la sensaci de tindre poca importncia, encara que realment la t. Abril 2004 Sergio Belda Soler 2n Batx A IES LOLLERIA

QESTIONS
a) Explica el valor que tenen al text les expressions colloquials. Les expressions colloquials adquireixen un important valor al text. Cal dir, primerament, que podem diferenciar tres tipus dexpressions colloquials, sent aquestes expressions hiperbliques (sense pensar-sho ni una millsima de segon), diminutius (posen el dit al botonet) i les que podrem qualificar com a ms usuals (tant se val). En general, el valor daquestes expressions colloquials es redueix al fet daproximar el receptor tant a lemissor com a la situaci plasmada al text. A ms, les expressions poden incitar el receptor a imaginar-se les diferents situacions del text. Per exemple, entre altres, la situaci on els inquilins de qualsevol edifici de vens es passen tot el dia renegant sobre la mala seguretat ciutadana i a ms obrin la porta a qualsevol sense pensar-sho (la inseguretat ciutadana aix i la inseguretat ciutadana all). Concretant, les expressions colloquials que mostren una exageraci (lnia 14) intensifiquen lacci amb la finalitat de potenciar la crtica, s a dir, que, malgrat lobsessi amb la seguretat daquestes persones, totes aquestes mesures deixen de serho a causa de dues simples paraules (CORREU COMERCIAL). Pel que respecta a lexpressi diminutiva (botonet) de la lnia 15, el seu valor, a ms de la clara intenci daproximaci, s el damenitzar la situaci, donant-li, incls, un toc dhumor. Finalment, sols queda comentar expressions, com nhi ha prou o equivalents (lnic esfor que demana, en tindrien prou), que intensifiquen la facilitat que hi ha per obrir les portes, i a ms, concreta que qualsevol pot fer-ho, siga qui siga.

b) Explica el valor que tenen al text les oracions de relatiu. Les oracions de relatiu sn un dels anomenats mecanismes per condensar informaci. Aquests tenen com a finalitat la daclarir informaci referent a un antecedent. En aquest cas, concretarem el valor de les oracions de relatiu amb lajuda dalguns exemples extrets del text. Inquilins que es passen el dia queixant-se.... (lnia 11 12). Oraci de relatiu adjectiva especificativa: concreta de quins inquilins sest parlant en aquesta situaci. Es tracta daquells inquilins que es queixen tot el dia de la inseguretat ciutadana. Als edificis on han installat intrfons amb cmera... (lnia17). Oraci de relatiu adjectiva especificativa: ens redueix el significat de lantecedent, els edificis. Sest parlant en aquest cas daquells edificis on shan installat intrfons amb cmera de vdeo (mesures preventives per a la seguretat) per identificar qui truca a la porta. ...la cara que faci qui truca... (lnia 19) Oraci de relatiu substantiva: ens concreta de qui sest parlant en aquesta situaci (aquell que truca). En aquest cas, sesta fent referncia de quins rostres es parla, sent aquests el de les persones que truquen al timbre. Per finalitzar, comentar que la majora de les oracions de relatiu del text sn especificatives, amb la finalitat de reduir el significat de lantecedent a qui acompanya loraci de relatiu.