16

Lunes, 11 de julio de 2011/ Ultima Hora Ibiza

Tribuna
Perversiones
u tiempos! qu costumbres! O tempora, o mores! exclam Cicern en su primer discurso contra Catilina deplorando el vicio PERE y la corrupcin de su BONNIN poca. El PSOE, el PP y dems partidos espaolistas han transformado en decentes y socialmente honorables comportamientos condenados por el Cdigo de Hammurabi, la Biblia y el Corn, tales como la rapia y la homosexualidad. En cambio pretenden convertir la honrosa aspiracin de los pueblos en concreto del cataln a la soberana, venerada por todo el mundo, en algo indecente, perverso, demonaco. Alberto Ribera, barn de Ciutadans, que exhibe su impudicia en carteles electorales, calific de terrorista al director del Centre dEstudis dOpini

DIARIO DE CITAS

David Villa, jugador del FC Barcelona Cesc Fbregas es mi debilidad, ojal venga al Bara

Muamar Gadafi, lder de Libia, sobre la intervencin europea. La OTAN lo lamentar cuando la guerra llegue a Europa

Oficialitat del catal a europa: una altra ocasi perduda

uan lany 2007 Romania i Bulgria entraren a la Uni Europea, la repblica dIrlanda va aprofitar locasi BERNAT JOAN I MAR per corregir unamancana de la seua presncia a Europa: va exigir loficialitat del galic irlands per donar suport a la continuaci del procs de construcci europea. Alguns podien pensar que es tractava duna ocasi una mica agafada amb calador, com diu ara leurodiputada del PSC Maria Badia en relaci a la mateixa demanda per al catal, tot aprofitant laccs de Crocia. Per els estats fan aquestes coses: aprofiten els canvis dins les estructures comunitries per millorar la seua presncia, la seua representativitat o el rol dels seus trets didentitat. Irlanda va jugar magnficament les seues cartes. No va mesclar la qesti del galic amb cap altra (de fet, record molt b que els collegues irlandesos fins i tot ens demanaven que no fssim ostentaci de mostres de suport a la seua causa, perqu no la qesti del galic no es pogus confondre amb la del catal ni amb la de cap altra llengua no oficial de la Uni Europea). Jugaren b les seues cartes i sen varen sortir. Ara, amb laccs futur de Crocia a la Uni Europea, un accs daltra banda ben justificat i del tot desitjable, nosaltres comptvem amb una ocasi similar per implementar loficialitat plena del catal a la Uni. I aix es va plantejar al Congrs dels diputats. Per, una vegada ms, en aquesta espinosa reivindicaci, els dos grans partits estatals i estatistes, PP i PSOE, han bloquejat el pas a

la llengua catalana. El regne dEspanya hauria pogut fer com va fer en el seu moment la repblica dIrlanda i exigir loficialitat plena del catal a Europa per donar suport als futurs canvis dins la UE. Per la majoria parlamentria que hi ha a Madrid ha barrat aquesta possibilitat. I no s la primera vegada. Del PP ja ho podem esperar. Quan parlam del PP i de qesti lingstica no puc evitar que em retorni, una vegada i una altra, la profunda estranyesa de leu-

Ara, amb laccs futur de Crocia a la UE, un accs daltra banda ben justificat i del tot desitjable, nosaltre comptvem amb una ocasiosimiar per implementar loficialitat plena del catal a la uni

rodiputada hongaresa Kinga Gl, quan em demanava, el passat mes de mar, en un congrs a Budapest, qu caram els passa, als del PP espanyol, que tenen aquesta allrgia a la diversitat i a la pluralitat lingstica?, pregunta que encara concretava ms, i sense tanta filatura: Qu tenen, contra el catal?. En la mesura en qu el PP encarna encara, en bona part, la visi ultraunitarista que passades etapes poltiques han impregnat a la cultura poltica espanyola, no ens ha de sorprendre que tengui unes actituds tan difcils dexplicar fora de les fronteres. Dels socialistes sen podria dir tres quarts del mateix, per amb alguns ma-

tisos, que no els afavoreixen, precisament. Per comenar, queda a laparador per a vergonya pblica el galdosssim paper que hi jugaren els vint-i-cinc diputats del PSC. Els socialistes catalans, plegats absolutament a la voluntat del cos gran, atemorits potser, convenuts tal vegada, no varen saber fer res ms que votar contra all que a Bruselles i a Estrasburg proposen els seus companys de partit Obiols i Badia. Queda demostrat, en qualsevol cas, que, en qestions destat (i la llengua s una qesti destat, i de primer ordre dimportncia, segons demostren dia a dia PP i PSOE), aquests dos partits tenen una entesa frria, sense fisures ni malentesos. Es podr dir i ho faig jo mateix en el ttol daquest paper que hem perdut una nova ocasi per a loficialitat del catal a Europa. Ning no ho pot negar. Per locasi em permet de reiterar una idea que cada vegada veig ms clara: anirem perdent totes les oportunitats perqu la nostra llenga sigui plenament oficial a Europa mentre sigui lEstat espanyol qui hagi de sollicitar-ne loficialitat. Perqu, en un estat que sautoconsidera com a unitari, no hi cap la diversitat lingstica plena, ni el ple reconeixement de la pluralitat nacional. No la reconeixen amb plenitud ni amb igualtat ni la constituci ni cap dels estatuts dautonomia. Per tant, seria esperar miracles, pensar que Espanya aprofitar alguna de les moltes oportunitats que tendr per fer oficial el catal a Europa. En canvi, un estat europeu que tengus el catal com a primera llengua, o com a llengua prpia, arreglaria directament la qesti quan es presents la primera oportunitat.

(CEO). Laia Bonet, novicia del PSC, declar que la mera pregunta sobre la independencia era una perversin. A la pregunta del CEO, el 42% de los encuestados votara s a la independencia, un 28% votara no y un 39,6% se abstendra. Sobre una participacin terica del 70%, el s obtendra el 60,3% y el no un 39,6%. La mayora independentista superara en 5 puntos el mnimo avalado por la ONU. El argumento independentista se llama expolio colonial. Y viene de lejos. El economista Ramon Trias Fargas estableci en 1960 que el dficit fiscal cataln era del 72% en 1951. Actualmente, el dficit fiscal interregional de Catalunya asciende a 18.000 millones de euros. El catedrtico de Estructura Econmica Santiago Nio Becerra explica que las comunidades con supervit fiscal dependen de lo que el Estado quita a las que tienen dficit fiscal, lo cual es un esquema perverso. Resumiendo: la perversin no es librarse, sino mantener el yugo.

BARRA LLIURE