Histria Econmica

ADE

Laura Rey

TEMA 3.4 LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

Els pasos que van participar a la guerra van tenir grans prdues econmiques. Les relacions comercials van desaparixer. Va ser un enfrontament entre pasos feixistes i els pasos aliats. La segona guerra mundial va tenir dues fases: (1939-1942) avanament de les tropes nazis. (1942-1945) contraofensiva aliada.

Les conseqncies de la guerra van ser: Prdues humanes i materials. Desplaaments de la poblaci. Caiguda de la renda als pasos participants. Interrupci de les relacions comercials. Afebliment dEuropa i lideratge dEUA

La segona guerra mundial s una epoca polticament inestable. Hi ha un perode de reconstrucci: EEUU & Russia eren dos pasos molt diferents. GB & EEUU no tenien bona relaci i GB havia de renunciar als seus drets de limperi. Conferncia de Sabana; no van quedar clares quines eres les aliances.

1. La guerra freda
No hi havia cooperaci entre les potncies vencedores de la guerra. Cada superpotncia va consolidant una rea dinfluncia.

La guerra freda va ser una confrontaci entre dos blocs antagnics que va marcar les relacions internacionals entre 1947 i 1991: Desconfiana i tensi permanents. Cursa darmaments. Influncia i distorsi sobre una srie de conflictes sociopoltics i militars.

2. El nous sistema monetari

Desprs de la segona guerra mundial es va crear Bretton Woods: normes del sistema monetari que va estar vigent entre 1944 i 1971. Els acords de Bretton Woods pretenien institucionalitzar una altre vegada les relacions econmiques internacionals obertes. Els principis basics eren: 1

Histria Econmica

ADE

Laura Rey

Consagraci del dlar com a nica moneda convertible a lor (nica divisa internacional). Adopci de tipus de canvis fixos. Mecanismes de cooperaci.

3. Les noves institucions monetries i creditcies internacionals

Tenien els mateixos objectius que la conferencia de Bretton. Fons monetari internacional (FMI)

Lobjectiu era vetllar pel manteniment dels tipus de canvi i facilitar els pagaments internacionals. Els pasos membres pagaven quotes. Intentaven ajudar a aquells pasos que tenien problemes de desequilibris en la convertibilitat i obtenien crdits. Vol que el sistema de canvis funcioni b. Banc Mundial (BIRD)

Lobjectiu era contribuir al desenvolupament dels pasos mes pobres. GATT

No es una instituci sin una srie dacords sobre comer internacional que tenen com a objectiu liberalitzar els intercanvis. Acord general sobre comer i aranzels. Es liberalitzen els intercanvis. Es donen unes rondes on sestableixen acords.

4. El pla Marshall
En comptes del pagament de les reparacions de guerra, els EUA aquesta vegada van oferir ajuda a la recuperaci econmica dels venuts i els aliats. Lobjectiu era finanar la recuperaci dels pasos europeus i evitar lescassetat de divises. Lajuda econmica va estar condicionada a lacceptaci de lordre econmic internacional de Bretton Woods. Es un programa dajuda per la reconstrucci Europea. Es fa a traves de la transmissi de bens i donacions de bens. Lobjectiu es evitar el problema de Europa de la disponibilitat del dolar. En termes de diners, no va ser una gran transferncia, per va aconseguir desbloquejar la situaci. GB tenia un important deute amb EEUU, la resta de pasos estan pitjor que GB. El benefici del pla Marshall va ser sobretot, perqu va desbloquejar la situaci on va comenar la postguerra.

5. El cam cap a la Uni Europea

Es va crear la OECE per tal de distribuir els fons del Pla Marshall (1948). Tamb es va crear la CECA. Els membre de la CECA signen el Tractat de Roma (1957), que posa en funcionament el procs de reducci aranzelria i la integraci de la CEE.

Histria Econmica

ADE

Laura Rey

Es va crear la OECE per distribuir fons del pla Marshall. I es va crear la CECA, primer precedent de la UE i ms endavant, es va firmar el tractat de Roma.

La UE es fonamentalment una instituci econmica. Al principi era una uni aduanera, on hi havia lliure moviment de bens i serveis que desprs se li van sumar el moviments de factors de treball. I una uni econmica i monetria, dona lloc a una moneda nica i una cooperaci entre els pasos europeus. Desprs de la Segona Guerra Mundial hi ha una pauta diferent per el tema del context institucional.

6. El paper de lEstat i la nova poltica keynesiana

LEstat assumeix la responsabilitat dassegurar lestabilitat econmica i la plena ocupaci. Tenien una poltica anticclica i poltiques de gesti de la demanda (corba de Phillips). El paper del govern desprs de la Segona Guerra Mundial va ser: 1. Hi ha un canvi important en la teoria econmica: Keynnes anuncia una revoluci que t un impacte molt fort en la teoria econmica i en els objectius de la poltica econmica que tenen els estats. Lequilibri de Marshall el de tota la vida, es nomes un cas particular de la situaci general. Hi ha molts equilibris en els mercats i el que es produeixi no ha de ser ple treball (pot haver un equilibri amb atur). 2. Lestat assumeix la responsabilitat dassegurar la estabilitat econmica i la plena ocupaci, aix es un canvi en la visi que deuen fer en la estabilitat econmica i la ocupaci. 3. La poltica anticclica i poltiques de gesti de la demana (corba de phillips): vol dir que la idea de que leconomia te un comportament cclic. La poltica anticclica es que lestat es responsabilitza de que hi hagi la major responsabilitat possible, es a dir, que el altibaixos siguin lo mes suaus possibles. Aix es fa a travs de poltiques de gesti de la demanda. 4. 5. 6. 7. Intervenci en sectors estratgics. Infraestructures. Regulaci Estat del Benestar.