Jocs numrics

JOCS NUMRICS PER FER AL PATI

Joc del triangle
Dibuixem un gran triangle a terra i hi marquem sis punts: tres en els vrtexs i tres ms en el centre de cadascun dels costats. En uns fulls de paper, shi escriuen les xifres de l1 al 6. Cada nen o nena haur de dur un daquests fulls penjat a lesquena. Tot seguit, amb les xifres esmentades, formarem un triangle de les caracterstiques segents: els qui porten l1, el 3 i el 5 es colloquen en els vrtexs del triangle, els altres tres es colloquen als punts buits, de manera que la suma de cada costat del triangle doni 10.

Joc de les cadires

Al pati, marcarem un espai a terra daproximadament 10 10 metres. Shi colloquen nou cadires, posades sense cap ordre especial. A cadascuna de les cadires hi deixarem una cartolina (DIN A4) on hi haur dibuixada una quantitat dobjectes iguals compresa entre l1 i el 10. Els nens i les nenes saniran desplaant per lespai marcat fins que cantarem un nombre de l1 al 10. En aquest instant, tots aniran corrent a tocar la cartolina que presenta la quantitat que haurem cantat, procurant ser els primers a arribar-hi.

Joc de la desaparici numrica

Formarem uns quants equips de quatre nens i nenes, que jugaran separadament. Mentre el primer equip es prepara per participar en el joc, escollirem en secret deu participants dels altres grups i penjarem a cadascun un dorsal amb una quantitat dobjectes iguals compresa entre l1 i el 10. Cada dorsal dur, a ms a ms, la xifra corresponent al nombre dobjectes que cont. Al comenament del joc, aquests deu nens i nenes es posaran davant de lequip jugador i comenaran a passejar-se lliurament, deixant que es vegi clarament el dorsal que porten a lesquena. Al cap de deu segons es retiraran, i un dells es canviar per un altre nen o nena sense dorsal. Tot seguit tornaran a passejar-se davant de lequip que est jugant, que haur dendevinar quin s el nombre que ha desaparegut.

Matemtiques

161
ndex

Jocs numrics

El cercle de les operacions

Direm un nombre, per exemple el 5, i a continuaci farem un clcul sobre el nombres anterior, per exemple: 3 + 2. A terra haurem dibuixat uns cercles prou grans perqu hi puguin cabre tants nens com indiqui el resultat de loperaci que haurem cantat. En el cas de lexemple, seran 5 nens. De seguida tornarem a fer una altra operaci a partir del resultat anterior: direm, per exemple, 5 1, i hauran de sortir del cercle la quantitat de nens i nenes que hem restat.

Joc de relacions numriques

Prepararem fulls de paper de la mida DIN A4. Podem fer, per exemple, sis fulls amb objectes iguals en diverses posicions i els numerarem dacord amb la quantitat dobjectes de cadascun dels fulls, de l1 al 10. Cada jugador o jugadora agafar, a latzar, un dels fulls i intentar agrupar-se amb els altres que tinguin un full amb la mateixa quantitat dobjectes.

Joc de les cadires numerades

Amb cartolines, numerarem deu cadires de l1 al 10, i les collocarem en un espai que faci aproximadament 10 10 metres. Els participants es passegen lliurement per aquest espai fins que direm una xifra qualsevol, per exemple 12. A partir daquell instant, els nens i nenes hauran de procurar arribar com ms aviat millor a la cadira que tingui el nombre 12. Lltim que arriba a la cadira queda eliminat del joc, que durar fins que ja noms quedi un nen o una nena.

Joc de les caselles que sumen 10

Es dibuixa a terra una quadrcula, amb caselles de 20 centmetres damplria fins al nombre 10 i numerades del 0 al 9. Dibuixarem, desprs, una lnia a uns dos metres de distncia des don es llancen les pedres. Per torns, cada participant, que tindr dues pedres, en llanar una procurant que vagi a parar dintre de les caselles marcades. A continuaci, tirar la segona pedra intentant aconseguir que les dues caselles, sumades, donin 10. Tot seguit, li tocar tirar les dues pedres al segon jugador; desprs, al tercer... i aix, successivament, fins que hagin tirat tots els alumnes de la classe.

Les deu cadires

Collocarem deu cadires en rotlle, amb el seient de cara a lexterior del cercle. A cada cadira hi collocarem una cartolina amb una xifra de l1 al 10, per ordre correlatiu en el sentit de les agulles del rellotge. Els nens i nenes saniran movent al voltant de la cadires. De cop i volta, direm un nombre de l1 al 10. Els participants hauran dasseures rpidament en una de les cadires; el nen o la nena que aconsegueixi seure a la cadira que duu el nombre cantat guanya un punt. El joc sanir repetint unes quantes vegades i caldr anar canviant el sentit de gir dels nens. Guanyar el nen o la nena que, en acabar el joc, tingui ms punts.

Matemtiques

162

Jocs numrics

Joc de la pilota i la suma

Assignarem a cada nen i a cada nena un nombre diferent. Desprs, dibuixarem a terra un espai daproximadament 15 15 metres, pel qual els nens i nenes podran moures lliurement. En un moment donat, llanarem una pilota enlaire tot dient una suma el resultat de la qual correspongui al nombre dun dels participants en el joc. El nen o la nena que tingui aquest nombre mirar darribar com ms aviat millor a la pilota. Aix que la tingui a les mans, ni ell ni cap altre jugador no es podran moure. Quan tothom ja estigui quiet, tirar la pilota intentant tocar alg. Si el pot arribar a tocar, aquest queda eliminat.

Joc del mocador i la suma

Cada nen o nena tindr assignat un nombre diferent. Dibuixarem a terra un espai de 15 15 metres, i farem dos grups iguals de nens i nenes, que shauran de collocar en els dos extrems. Cada participant dun grup tindr un nombre, que coincidir amb els nombres que tenen els del segon grup. Ens posarem a la mateixa distncia dels dos grups, amb un mocador a la m, i cantarem una suma per exemple: 3 + 2. Els qui tinguin el resultat de la suma sortiran corrent a agafar el mocador.

Nombres i globus
Es retolen vint globus inflats amb xifres de l1 al 5. Farem equips de tres nens i nenes. Repartirem els globus per terra i marcarem una lnia de sortida a uns deu metres dels globus. Farem un senyal, i el primer nen o nena de cada equip anir a buscar un dels globus, que haur de dur, empenyent-lo amb els peus i sense que esclati, fins a la lnia de sortida; quan hi hagi arribat, el rebentar amb el peu. De seguida sortir el segon participant de lequip a buscar un altre globus, i aix successivament fins que ja no quedin ms globus. Guanyar lequip que aconsegueixi ms puntuaci.

Grups i nombres
Els nens i nenes es mouran lliurement pel pati. Direm una quantitat del 2 al 6. Rpidament, els participants hauran de fer grups de tants nens i nenes com el nombre cantat indiqui. Els qui no aconsegueixin agrupar-se quedaran eliminats. Hi jugarem tants cops com calgui, fins que noms quedin dos jugadors.

Matemtiques

163

Jocs numrics

Jocs de taula
JOCS DE CARTES
La carta amb el major nombre dobjectes
Es reparteixen les cartes de quantitats entre dos nens o nenes. Sense mirar les cartes, cada nen o nena posa el seu munt de cap per avall davant seu. Tot seguit, i a la vegada, els dos jugadors aixequen la carta que ha quedat al damunt de la seva prpia pila. Qui tingui la carta ms alta es queda la seva i la del contrincant. Si empaten, cada jugador posar la carta segent de la pila, tamb de cap per avall, damunt la carta que ha empatat. A continuaci, cadascun dels jugadors prendr una altra carta de la seva pila i qui tregui la ms alta es quedar les dues dara i les dues dabans. Guanya el nen o la nena que, en acabar el joc, hagi aconseguit ms cartes.

Aconseguir sumar-ne 7
Es fan servir vint-i-quatre cartes amb elements de l1 al 6 (6 4 = 24). Totes les cartes es colloquen en un munt per agafar; sen retiren les tres primeres i es colloquen en fila damunt de la taula, de cap per amunt. Guanya el primer jugador que aplega dues cartes que sumen un total de 7 (1 + 6, 2 + 5 o 3 + 4). Per torns, cada nen o nena agafa dues cartes, si s possible, i les reemplaa per dues del munt. Si amb les noves cartes encara no aconsegueix la suma de 7, passa el torn a laltre jugador. Cada cop que un dels jugadors no pugui agafar dues cartes que sumin 7, laltre prendr una nova carta del munt i provar, tamb, de sumar 7. Si no li s possible, comena a fer un munt de descart. Quan un jugador pot agafar dues cartes, el munt de descart es torna a afegir, per sota, a la pila dagafar. Guanya qui ha aconseguit ms quantitat de cartes.

Aconseguir nombres
En aquest joc de cartes fet a m, hi participen de dos a sis jugadors. La baralla consta de seixanta cartes, amb objectes de l1 al 6 (deu de cada). Just comenar el joc, shan de repartir totes les cartes entre els nens i nenes. Tamb es far servir un altre grup de cartes que tinguin d1 a 6 objectes; aquest munt es deixar de cap per avall formant una pila enmig de la zona de joc. Un nen o una nena ensenya la primera carta de la pila. Llavors tots els jugadors i jugadores miren les seves cartes i procuren tirar sobre la taula parelles de cartes, per tal de sumar el total indicat en la carta proposada. Per exemple, si la carta de la pila del mig de la zona de joc s un 6, els nens, si poden, faran parelles amb les seves cartes: 2 i 4, 3 i 3 Guanya el primer nen o nena que es desprn de totes les seves cartes.

Matemtiques

164
ndex

Jocs de taula

La pesca de cartes
Cada jugador o jugadora rebr set cartes amb imatges. Si els nens participants sn tres o quatre, cadascun rep cinc cartes. La resta de cartes shan descampar de cap per avall per damunt la taula de joc. Lescampall de cartes simular el riu dels peixos. Cada jugador o jugadora fa totes les parelles possibles de cartes que tinguin la mateixa quantitat dobjectes amb les cartes que li han tocat i les posa davant seu de cap per amunt (si t tres cartes amb el mateix nombre dobjectes, noms se li permet fer una sola parella i sha de quedar la carta restant). Surt el nen o nena que ha repartit les cartes i li demana a alg una carta per completar una parella. Per exemple, si la Lia pensa que en Pere t una carta de cinc objectes, pot dir: Pere, en tens una amb cinc coses?. Si en Pere la t, lhaur de donar a la Lia; per si no en t cap, ha de dir: Pesquem!. Aleshores la Lia pescar una carta del riu i, si pot, far una parella amb la nova carta i la posar davant seu. Si encara no pot fer cap parella, shaur de guardar la carta i el torn de joc passar al nen o nena situat a lesquerra de la Lia. Els jugadors podran continuar demanant cartes, cada cop que els arribi el torn, mentre els quedi almenys una carta amb la qual puguin fer una nova parella. El joc continuar fins que totes les cartes hagin estat aparellades. Guanyar el nen o la nena que hagi fet ms parelles de cartes.

Joc de les 5 fitxes

Material necessari: 7 cartes que mostren 1 fitxa, 6 cartes que mostren 2 fitxes, 6 cartes que mostren 3 fitxes, 7 cartes que mostren 4 fitxes, 4 cartes que mostren 5 fitxes. Els nens i nenes posen fitxes noms de cinc en cinc en una capsa. Caldr repartir totes les cartes. Cada jugador o jugadora haur de deixar les cartes que li han tocat en un munt, davant seu i de cap per avall. Quan li arribi el torn, alar la carta del damunt i lensenyar. Si la carta s de cinc fitxes, la podr introduir a la seva capsa. En cas contrari, haur de deixar la carta al centre de la taula i de cap per amunt. El segent jugador que prengui una carta que no sigui de cinc fitxes mirar si dentre les cartes descartades en troba una que, juntament amb la que t, sumi 5. Si, per exemple, t un 3 i li arriba un 2, pot prendre el 2 i dipositar 5 fitxes a la seva capsa. Guanya el nen o la nena que hagi aconseguit aplegar ms fitxes.

Joc de sumar-ne 10 amb cartes

Hi poden participar dos o tres nens i nenes. Calen trenta-sis cartes, amb quatre tipus dobjectes iguals, numerades de l1 al 9. Un nen o una nena treu del munt les nou primeres cartes i les colloca en una matriu de 3 3. Les cartes que queden a la pila shan de deixar tombades de cara avall, a prop de la zona de joc. Per torns, els jugadors busquen parelles de cartes que sumin 10. Quan un dels jugadors aconsegueix fer una daquestes parelles, es queda les dues cartes i continua jugant. Quan ja no pot lligar ms parelles, omple els espais buits amb cartes del munt i el torn passa al jugador segent. El nen o nena que hagi obtingut ms parelles ser el guanyador.

Matemtiques

165

Jocs de taula

Joc dels munts de cartes

Susen trenta-dues cartes: 8 cartes amb 1 objecte, 8 cartes amb 2 objectes, 8 cartes amb 3 objectes, 8 cartes amb 4 objectes. Es reparteixen totes les cartes, de cap per avall, de manera que cada nen o nena en tingui dos munts. Sense mirar les cartes, cada jugador o jugadora tombar simultniament la primera carta de cada pila. Qui, sumant les dues cartes, obtingui la quantitat ms alta, es quedar les quatre cartes. Guanya el nen o la nena que, en acabar el joc, tingui ms cartes. En cas que hi hagi empat, cada jugador o jugadora posa la primera carta de cadascun dels seus munts, de cap per avall, damunt les cartes que han provocat lempat. A continuaci cadasc obre una tercera carta de cada munt i la posa, de cap per amunt, damunt les anteriors. Qui aconsegueixi el total ms alt es quedar les dotze cartes.

Reuni de cartes amb imatges

La baralla ha de constar de trenta-quatre cartes: 8 cartes amb un valor d1 punt (cartes amb una sola fitxa com a imatge), 8 cartes amb un valor de 2 punts (cartes amb dues fitxes com a imatge), 8 cartes amb un valor de 3 punts (cartes amb tres fitxes com a imatge), 4 cartes amb un valor de 4 punts (cartes amb quatre fitxes com a imatge), 4 cartes amb un valor de 5 punts (cartes amb cinc fitxes com a imatge), 2 cartes amb un valor de 10 punts (cartes amb deu fitxes com a imatge). Els nens i nenes distribueixen totes les cartes en files, de cap per avall. Per torns, van aixecant dues cartes mirant que formin una parella. Quan un dels jugadors obt una parella, se la queda i continua jugant. Si no laconsegueix, per, ha de tornar a deixar les cartes de cap per avall all on eren i ha de cedir el torn de joc al jugador o jugadora que t al cant esquerre. El guanyador ser: a) el jugador o jugadora que ha pogut fer ms parelles de cartes, b) o b qui hagi sumat ms punts en total.

Joc de les parelles

Seleccionem de deu a quinze parelles de cartes que es puguin distingir fcilment i que continguin diferents tipus dimatges. Els nens i nenes les hauran de distribuir de cap per avall i en fileres ben delimitades. Per torns, obriran dues cartes procurant que facin parella. Si un dels jugadors aconsegueix que la segona carta coincideixi amb la primera, es queda la parella i continua jugant; si no, ha de tornar a deixar les cartes de cap per avall. El torn passar al jugador de lesquerra. Guanya el nen o la nena que hagi aplegat ms parelles de cartes.

El memory de 10
Les regles daquest joc sn les mateixes que les del Joc de sumar-ne 10 amb cartes, amb la variant que les cartes shan de posar de cara avall. Resulta fora ms difcil perqu els nens i nenes han de saber quines combinacions han de buscar.

Matemtiques

166

Jocs de taula

DAUS I TAULERS
Joc de les 12 fitxes
Cada nen o nena fa servir un dels taulers dividits en 12 caselles quadrades. Per torns, cada jugador o jugadora tirar un dau i collocar en el seu tauler tantes fitxes com assenyali el dau. Guanya el primer jugador o jugadora que ompli el tauler.

Joc de les 24 fitxes

Cada nen o nena fa servir un dels taulers dividits en 24 caselles quadrades. Per torns, cadascun dels jugadors o jugadores tira dos daus, suma les dues quantitats assenyalades pels daus i colloca el nombre de fitxes corresponent en el seu tauler. Guanya el primer nen o nena que ompli el tauler.

Joc de les 50 fitxes

Cada nen o nena fa servir un dels taulers dividits en 50 caselles quadrades. Per torns, cada jugador o jugadora tira dos daus i suma les dues quantitats que han sortit. Tot seguit, ha de collocar en el seu tauler la quantitat de fitxes marcada per la suma dels dos daus. Guanya el primer nen o nena que ompli el tauler.

Joc doble de les 50 fitxes

Cada nen o nena fa servir un dels taulers dividits en 50 caselles quadrades. Per torns, cadascun dels jugadors o jugadores tira dos daus, suma les dues quantitats assenyalades pels daus i colloca el nombre de fitxes corresponent en el seu tauler. Guanya el primer nen o nena que ompli el tauler.

Matemtiques

167
ndex

Jocs de taula

La cursa del gat

El tauler consta duna srie de caselles per on avanaran les fitxes dels jugadors. Hi poden jugar un mxim de quatre nens i nenes, cadascun dels quals tindr dos daus i una fitxa. Sempre per torns, cada jugador o jugadora tira els daus, suma les dues quantitats que hagin sortit i avana la seva fitxa tantes caselles com indiqui el producte de la suma. Guanya qui arriba primer a la casella final.
33 32 31 30 29 28 27 26 25 24 23 22 21 20 19 34 35 36 37 38 39 40 12 13 14 15 16 17 18 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

La cursa circular
En aquest joc poden participar-hi de dos a sis jugadors. El tauler consta duna srie de caselles en espiral, la majoria de les quals estan numerades de l1 al 50. Cada jugador tindr dos daus i una fitxa. Per torns, cada nen o nena tira els dos daus, suma les dues quantitats obtingudes i avana la seva fitxa tantes caselles com indica la suma. Si la fitxa cau en una casella amb dibuix, el jugador agafa una targeta del munt i executa les instruccions que hi trobar seran del tipus: Avana 4 caselles, Torna enrere 5 caselles, Perds 1 torn, Vs a la casella 29... Guanya el primer nen o nena que arribi a la casella final.

El tauler del cargol

El tauler fet t una srie de caselles en espiral numerades de l1 al 50. Caldr fer servir el dau i cada nen o nena tindr una fitxa. Hi poden arribar a jugar quatre nens o nenes. Per torns, cada nen o nena tira el dau i avana la fitxa les caselles corresponents. Si va a parar a una casella de les que tenen un dibuix, agafar una targeta del munt i haur dexecutar les instruccions que contingui. Guanya el primer nen o nena que arribi al final del recorregut.

Matemtiques

168

Jocs de taula

El tauler del 100

Sutilitza un tauler on shan disposat les xifres que comencen per l1 a la part inferior esquerra i passen del 9 al 10 a la part inferior dreta. Els jugadors han de moure sempre les fitxes desquerra a dreta. Hi poden participar fins a sis jugadors, cadascun amb dos daus i una fitxa. Un dels daus t un 5 a cada cara; laltre, les xifres 1, 2, 3, 4 o 5 repartides en les diferents cares. Per torns, els jugadors tiren els dos daus, sumen les dues quantitats que han sortit i avancen el nombre de caselles corresponent. Si va a parar a una de les caselles que contenen un dibuix, agafar una targeta del munt i far all que shi indiqui. Guanyar el primer nen o nena que planti la seva fitxa a la casella final.
100 99 98 97 96 95 94 93 92 91 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90

80 79 78 77 76 74 74 73 72 71 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

60 59 58 57 56 55 54 53 52 51 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

40 39 38 37 36 35 34 33 32 31 21 20 1 22 23 24 25 26 27 28 29 30 19 2 18 3 17 4 16 5 15 6 14 7 13 8 12 9 11 10

El parxs doble
Cada jugador o jugadora triar un dels quatre colors del parxs verd, blau, vermell o groc i situar les quatre fitxes del seu color en el cercle corresponent. El joc consisteix a moure les quatre fitxes prpies, fent-les avanar pel tauler dacord amb el nombre de punts trets en llanar el dau, a cada torn, fins a collocar-les a la meta, s a dir, a casa. Quan dues fitxes coincideixen en un mateix espai, la que ja hi era ha de tornar al punt dorigen. Hi ha dotze caselles de seguretat (indicades per cercles) en les quals el cas anterior no t validesa. Diferncia bsica entre el parxs doble i el parxs tradicional: els jugadors han de doblar la quantitat que ha sortit en el dau. Tamb es pot fer servir un dau amb deu cares numerades de l1 al 10.

Matemtiques

169

Jocs de taula

Sorry
Cada nen o nena tria un dels quatre colors del parxs verd, blau, vermell o groc. El joc sinicia situant les quatre fitxes dun mateix color en el cercle de sortida corresponent. El joc consisteix a moure les quatre fitxes prpies, fent-les avanar pel tauler dacord amb el nombre de punts trets en llanar el dau, a cada torn, fins a collocar-les a casa la meta, s a dir, a casa. Per torns, els jugadors tiren el dau de deu cares numerades de l1 al 10 i mouen les seves fitxes el doble de caselles de la sortida quantitat marcada pel dau. Si una de les fitxes cau en una casella ocupada per la fitxa dun altre jugador, caldr tornar aquesta fitxa al cercle de sortida. Quan alg t una de les seves fitxes en una zona de seguretat a prop de casa seva, podr triar entre dues opcions: o moure la fitxa dacord amb la xifra que ha sortit en el dau o b doblar aquesta quantitat. Guanyar el nen o nena que entri primer totes les fitxes a casa seva. Si b aquest joc s fora semblant a lanomenat Parxs doble, t un avantatge afegit prou important: hi ha unes fletxes dibuixades tot al llarg del recorregut; si una de les fitxes va a parar a lextrem posterior dalguna daquestes fletxes, podr avanar quatre caselles ms, fins a la punta.
casa sortida sortida casa sortida casa

Destapar nombres
1
Jocs de taula

Matemtiques

170

2 3 4 5 6 7 8 9 10 1

Per jugar-hi, necessitarem un tauler, dos daus numerats del 0 al 5 i vint fitxes. El joc comena tapant tots els nombres amb les fitxes. Els nens i nenes, asseguts els uns davant els altres, saniran alternant a lhora de tirar els daus. Cada jugador o jugadora haur de determinar la suma de les dues quantitats assenyalades pels daus i destapar el nombre corresponent del seu costat de tauler. Guanya el primer que aconsegueixi destapar tots els nombres del seu costat.

2 3 4 5 6 7 8 9 10

DMINOS
Aconseguir-ne 10
Poden jugar-hi de dos a cinc participants. Totes les peces triangulars es posen de cap per avall a la capsa. Les peces estan dividides en tres parts, en cadascuna de les quals hi ha tres xifres del 0 al 10. Cada jugador agafa sis peces i les colloca de cap per amunt damunt la taula. Les altres peces queden a la capsa. Per comenar el joc, caldr treure una pea de la capsa i la situarem de cap per amunt al mig de la taula. Per torns, cada nen o nena procurar collocar una de les seves peces mirant daconseguir un segment les quantitats del qual sumin 10. Si no pot collocar cap pea, nhaur dagafar una de la capsa, i tornar-ho a provar. Si continua sense poder collocar la pea, el torn passar al jugador o jugadora segent. Guanyar qui pugui collocar totes les seves peces abans que els altres.
8 8 7 3

10

10

10

10

Aconseguir-ne 20
16

Poden jugar-hi de dos a cinc participants. Totes les peces triangulars es posen de cap per avall a la capsa. Les peces estan dividides en tres parts, en cadascuna de les quals hi ha tres xifres del 0 al 20. Cada jugador agafa sis peces i les colloca de cap per amunt damunt la taula. Les altres peces queden a la capsa. Per comenar el joc, caldr treure una pea de la capsa i la situarem de cap per amunt al mig de la taula. Per torns, cada nen o nena procurar collocar una de les seves peces mirant daconseguir un segment les quantitats del qual sumin 20. Si no pot collocar cap pea, nhaur dagafar una de la capsa, i tornar-ho a provar. Si continua sense poder collocar la pea, el torn passar al jugador o jugadora segent. Guanyar el primer que pugui collocar totes les seves peces.

17

19

14

13

20

20

20

15

14

16

17

17

18

18

15

14

18

19

16

19

Matemtiques

171
ndex

Jocs de taula

13

13

15

10

10

5 5 5 4 4 2 10 10 12 11 4 7

5 5 5 4 4 2 10 10 12 11 14 3

5 5 4 4 3 12 1 0 8

5 5

4 2 3

10 17

10 11 12 5 4 8