Candidatura Autnoma de Treballadors i Treballadores de lAdministraci de Catalunya

Intersindical Alternativa de Catalunya

www.catac.cat

sindicat@catac.cat

Febrer 2013

cataccrac_2013_04

Som gent pacfica i no ens agrada cridar, per cal dir prou!!!
Considerem que la lluita pels nostres drets i la millora de les condicions laborals est lligada a la lluita per una societat ms justa i solidria. En aquest nmero considerem que complim mnimament amb el deure dhaver de dir prou, i ho fem aprofitant uns articles publicats per la Intersindical Valenciana, sindicat amb qui mantenim relacions.

Voltors...
CATAC - IAC considera que les declaracions del president de la CEOE sobre les persones aturades i el funcionariat posen en evidncia la seva catadura moral i la seva intenci de fer negoci a costa de la situaci que pateix una part important de la poblaci. Rosell s un com els voltors que volen treure profit del patiment de la poblaci. La crisi no lhan generada les persones aturades ni el personal empleat pblic. El deute que tenim s deute privat transformat en deute pblic pel govern del PP amb la finalitat dafavorir la banca i les grans empreses. Els responsables de la situaci social i econmica sn alguns empresaris, banquers, especuladors i altres que han guanyat diners a cabassos a costa del treball i de la vida de joves, dones, homes, immigrants de llevar-li una part de la pensi a les persones jubilades, de reduir les prestacions per desocupaci o, fins i tot, de deixar sense vivenda a milers de famlies. Alguns daquests empresaris no han estat molt lluny de Rosell, de fet lanterior president de la CEOE est imputat per alament de bens, insolvncia punible i blanqueig de capitals. Malgrat aix, el senyor Rosell encara no ha fet cap declaraci sobre el seu predecessor en el crrec ni sobre la seva responsabilitat de fer al carrer milers de treballadors i treballadores. El President de la CEOE s com els voltors que volen treure profit del patiment de la poblaci i fer caixa a costa dels serveis pblics i de les prestaci-

ons socials. El seu objectiu s la reducci del sector pblic, la seva privatitzaci i externalitzaci, i lacomiadament de milers de persones que hi treballen per tal que algunes empreses ocupen aquest espai i facin negoci de la sanitat, leducaci... Les persones aturades haurien de cobrar una prestaci digna, superior a la que cobren, i poder accedir a un lloc de treball digne i estable. s una immoralitat dir que no volen trobar treball. A lestat espanyol hi ha menys persones treballant al sector pblic (personal funcionari i personal laboral) que als pasos del nostre entorn. Falten persones per treballar en educaci, sanitat, prevenci, dependncia, administraci pblica, justcia, vigilncia. Per altra part, el personal del sector pblic* treballa de valent als seus llocs de treball, passa controls

de tot tipus, ha accedit mitjanant processos selectius transparents, viu del seu salari, no de sobresous ni de subvencions, i t un reconeixement social alt, no com els dirigents de la patronal espanyola. Aquest personal s la garantia de lobjectivitat, la transparncia i la independncia de les administracions pbliques cosa que li molesta al senyor Rosell i a tota la seva tropa. Finalment, CATAC - IAC considera que aquest senyor hauria de presentar la seva dimissi immediatament i demanar disculpes pbliques a totes les persones que ha ofs amb les seves declaracions. *Excepte les excepcions de rigor.
Than passat aquest CATACCRAC en paper? Vols rebrel per correu? Envians la teva adrea electrnica i el rebrs puntualment

... i rates
Els treballadores i treballadors que vivim del nostre treball, no dels sobres, sobresous o corrupteles, hem vist com els nostres salaris shan redut entre el 20 i el 30%, o al zero per cent per anar a la llista de latur o tenir una prestaci o subsidi per desocupaci amb qu s difcil poder viure. Tampoc tenim unes bones perspectives per al nostre futur. La reforma de les pensions anunciada per Mariano Rajoy suposar que malviurem quan deixen el mercat laboral. El futur de molts joves s inexistent. O sen van a lestranger a treballar per minijobs o engreixaran les llistes del 57% de joves aturats. Uns joves que sn els millors preparats de la histria com reconeixen els mateixos que els exploten, els deixen al carrer o sense possibilitat destudiar per laugment de les taxes i la reducci de les beques. Pensionistes, persones nouvingudes, dones, joves, homes, persones discapacitades totes i tots estem veient com perdem drets, prestacions, illusions mentre alguns es beneficien de lempobriment de la poblaci. Una mal dita crisi que ha servit com excusa per desposseir la majoria de la poblaci i per mantenir, o augmentar, els guanys de banquers, despeculadors, de corruptes No s una crisi, s el fonament del model capitalista, de les poltiques neoliberals, sobre el que per exemple saben molt a lAmrica Llatina i aqu estem aprenent a marxes forades. Reformes laborals i de pensions; externalitzacions o privatitzacions dels serveis pblics; supressi dajudes a: menjadors escolars, llibres de text, persones discapacitades, persones dependents, dones, joves, immigrants o daltres sn eines dels capitalistes, dels poderosos, per pauperizar la societat. Ara, hem conegut que, a ms de totes aquestes mesures, algunes persones, alguns poltics, han utilitzat els recursos pblics, i privats, per enriquirse, per mantenir-se en els poder, per pagar favors. Per aix cal que sen vagin, deixin el govern, donin explicacions pbliques, tornin tot el que han furtat, i que responguin davant dels tribunals de justcia. La majoria de la poblaci, el 99%, volem una altra poltica i altres poltics servidors de linters general i no de la minoria de sempre. I, si no sen van, cal organitzar la lluita, la resistncia, la revolta, per articular una majoria social, sindical i poltica que els faci fora i que sigui capa de posar en marxa unes poltiques del poble per al poble, de totes i tots per a totes i tots.