Histria Econmica

ADE

Laura Rey

TEMA 3.2 CONSEQNCIES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

1. Conseqncies del conflicte
Les conseqncies de la Primera Guerra Mundial van ser: Ms de 8 milions de morts i 7 milions dincapacitats. Leconomia europea va perdre importncia en el conjunt de leconomia mundial. Mala assignaci industrial. Es va reduir el comer: disminuci de loferta, poltiques de substituci dimportacions durant la guerra, EUA i Jap havien ocupat una part molt important dels mercats europeus. Va haver molt malestar social: reivindicacions de ms democrcia i menys desigualtat. Escassetat de capitals. Es dispara la inflaci (augment del deute pblic i de la massa monetria)

2. El finanament de la guerra
Van haver 3 formes de finanar la guerra: 1. 2. Augment dels impostos. Endeutament dels governs: 3. Emissi de deute pblic. Prstecs internacionals. Emissi de moneda.

Espoli dels territoris.

Laugment de la circulaci fiduciria va ser la principal forma de finanament. Tots els pasos van suspendre la convertibilitat de les seves monedes. Es paralitza el patr or.

3. El tractat de Versalles
Amb el tractat de Versalles es van imposar sancions a Alemanya: Pagaments en espcies (carb, reserves dor, material de guerra...) Cessions territorials. Desmilitaritzaci. Pagaments en diners (31.455 milions de dlars)

Els pasos aliats que havien patit ms destrucci, Frana i Blgica, insistien a cobrar unes reparacions suficientment altes per a cobrir, al seu torn, els seus deutes amb GB i EUA.

Histria Econmica

ADE

Laura Rey

J.M. Keynes: Les conseqncies econmiques de la pau 1919: Les reparacions que es proposen sn econmicament irracionals i polticament imprudents. Alerta de perill i la impossibilitat de que Alemanya pogus fer front a les reparacions. Malestar social i perill duna revoluci bolxevic.

Les reparacions es van vincular a la capacitat de pagament dAlemanya: els governs alemanys no van estimular poltiques destabilitzaci i creixement. Alemanya va diferir tant com va poder el pagament de les reparacions.

Al 1923 Frana i Blgica van ocupar la zona de Rhur per apoderar-se del carb com a pagament en espcie. Els treballadors es van declarar en vaga i Frana i Blgica no van poder cobrar.

Al 1924 va aparixer el Pla Dawes: Reducci de les quantitats a pagar. Concessi dun emprstit internacional. Sost la recuperaci de la confiana en el marc.

4. La hiperinflaci alemanya
Hiperinflaci Augment dels preus de tal magnitud que els agents econmics alteren les seves pautes de demanda. Es genera una demanda artificial, que al seu torn genera ms augments de preus.

El marc de 1923 valia una bilionsima part del de 1918. Leconomia alemanya shavia convertit en una economia de barata. CAUSES DE LA HIPERINFLACI

Hi ha dues explicacions: Lexplicaci basada en el dficit pressupostari i lexplicaci basada en la situaci de la balana de pagaments. El dficit pressupostari: Manca de voluntat poltica per equilibrar el pressupost. El dficit pressupostari es finana mitjanant lemissi de moneda. Inflaci i caiguda de la cotitzaci del marc.

La balana de pagaments: El pagament de les reparacions i el dficit de la balana comercial porten a un augment de loferta de marcs amb la consegent caiguda de la seva cotitzaci. La depreciaci de la moneda encareix les importacions i augmenta el nivell de preus interiors.

Histria Econmica

ADE

Laura Rey

Emissi de moneda per finanar laugment del cost dels bns i serveis adquirits per lEstat.

Les dues explicacions no sn excloents.

ESTABILITZACI DEL MARC Necessitats de prendre mesures crebles i convincents per equilibrar el pressupost. Novembre 1923: Es fixa la taxa de canvi del marc respecte el dlar. El govern deixa de demanar crdit al banc central i es redueix el dficit pressupostari. Creaci del rentenmark, una moneda garantida per la hipoteca Inmobiliaria. Lemissi de rentenmarks no va superar la quantitat anunciada. Pla Dawes: concedeix un emprstit que permet que Alemanya torni al patr dor.

5. El retorn al patr or
El finanament de la guerra havia provocat una forta inflaci. La inflaci va persistir durant la postguerra, tot i que hi havia una propensi estructural a la deflaci (excs de capacitat de producci, acceleraci del procs de difusi de la segona revoluci tecnolgica). Durant la guerra, es va reduir les reserves dor de la majoria de pasos, al mateix temps que augmentava la quantitat de moneda en circulaci. No es podia assegurar la convertibilitat de les monedes a la paritat anterior.

CONDICIONS EN QU ES RESTABLEIX EL SISTEMA DEL PATR OR Va desaparixer la superioritat britnica. Nova York es va convertir en el nou centre financer mundial. Va haver una major concentraci de lor. EUA i Frana acumulaven or. Les noves paritats no sajustaven a les condicions econmiques de cada pas. No es seguien les normes de funcionament del patr or. Hi havia menor flexibilitat del mercat de treball i del comer internacional. Hi havia un excessiva dependncia dels fluxos de capital a curt termini.

El restabliment del sistema del patr or no va contribuir al creixement econmic duran lpoca dentregues.

OPCIONS DE RETORN AL PATR DOR Es plantegen dues estratgies de poltica econmica:

Histria Econmica

ADE

Laura Rey

Tornar a la paritat dabans de la guerra. Si la moneda shavia depreciat durant lpoca en qu havia regit el sistema de tipus de canvi flotants, aix suposava revaluar la moneda. Per tant, exigia portar a terme un poltica deflacionria.

Establir una nova paritat. Es podia optar per fixar una paritat lleugerament inferior a la cotitzaci en el mercat de divises. Aix suposava devaluar la moneda.

Opci britnica Es fixa la mateixa paritat que abans de la guerra: Revaluaci. Prdua de competitivitat. Necessitat de portar a terme un ajust deflacionari. Poltiques monetries i fiscals restrictives. CONSEQNCIES: Es deprimeix la inversi, locupaci i el creixement. Elevat nivell datur. Reducci de les prestacions socials. Poltica pressupostria restrictiva: augment dels impostos i reducci de les prestacions pbliques. Fort malestar social: vaga general de 1926.

Opci francesa Durant la guerra, a Frana hi va haver un major endeutament i augment de loferta monetria. Entre 1919 i 1926 es va estabilitzar el franc i es va restablir el patr or. Es fixa una paritat infravaluada. Els productes francesos van esdevenir molt competitius en el mercat exterior. Supervit comercial. El govern francs va esterilitzar el procs daugment de loferta monetria provocat pel supervit. Es va mantenir el franc sistemticament infravaluat.