Escola Casa Nostra Cincies Naturals Zamudio, Slvia

Illa, Arnau 1r d'ESO

Nom com: Tnia Nom cientfic: Tnia solium Grup i subgrup: La tnia s un cestode, que pertany en el grup dels cucs. Els cucs es caracteritzen per tenir el cos tou i allargat. Poden ser de vida lliure o parsits, sempre associats a medis aqutics o molt humits. Les seves dimensions sn molt variables: nhi ha de gaireb microscpics ( menys 1 mm) i nhi ha que tenen fins a 10 m de llargada. Dins del grup dels cucs, la tnia pertany a un subgrup que s els platihelmints. Els platihelmints sn cucs plans invertebrats, que tenen el cos aixafat i de pocs millmetres de gruix, aquest subgrup comprn unes 20.000 espcies. La majoria sn hermafrodites. Com la tnia, que presenta segments. Alteres platihelmints no en presenten, com es el cas de la planria.

Caracterstiques generals
Morfologia(estructura del cos):
La seva morfologia es caracteritza per la presncia d'un rgan anterior de fixaci, el esclex (cap" o extremitat ceflica), provet de ganxos i ventoses, que li permet fixar-se a la mucosa intestinal, i una part posterior en forma de cinta d'aspecte segmentat, denominada estrbil, format d'una successi contnua de proglotis (cada un dels segments de la tnia). Des de la base de l'esclex (cap), les proglotis de l'estrbil queden encadenades de manera que les ms antigues o madures van quedant en la part posterior de l'estrbil. Les progltides properes a l'esclex (cap) es denominen immadurs, ja que creixeran en grandria, formant un aparell reproductor mascul i femen complet, o dos, a mesura que van sent desplaades per la formaci de nous anells immadurs. D'aquesta forma, es poden observar els diferents estats de maduraci dins de l'estrbil. Pot arribar a mesurar ms de 5 metres.

esclex

Caracterstiques generals

-Hbitat: Els cestodes sn tots parsits de localitzaci intestinal a la seva fase adulta. Tenen un cicle indirecte, generalment amb dos hostes (denominats definitiu i intermediari), de manera que els ous eliminats pels cestodes adults formin una "larva". La tnia s un parsit intestinal (intest prim) de l'home, en la seva fase adulta, mentre que la seva cisticerc (fase larvria) infecta la musculatura del porc, a partir dels ous del parsit eliminats amb la femta de les persones parasitades. Aquesta espcie en particular s fora peculiar perqu el metacestodo (forma larvria), tamb pot formarse en l'sser hum, que pot ser al mateix temps hoste definitiu i intermediari. -Tipus d'alimentaci: Qualsevol menjar o beguda que l'sser hum i els animals prenen per satisfer la gana, fer front a les necessitats fisiolgiques del creixement i subministrar l'energia necessria per mantenir l'activitat i la temperatura corporal. Tot aquest aliment que a nosaltres ens serveix per fer totes aquestes coses, la tnia se'l menja tot.

Caracterstiques generals
-Reproducci: La tnia s un sser hermafrodita que pot autofecundar, fecundar-se, amb proglotis (cada un dels segments que t la tnia) del mateixos cestodes, o d'un altre cestode. Una vegada fecundats, formen ous, que generalment no s'expulsen i s'acumulen a l'ter, que pot evolucionar de diferents formes. D'aquesta manera es converteix poc a poc en un proglotis grvid, que estar ja en la part posterior de l'estrbil. Generalment, una vegada s completament grvida la proglotis, es desprn, i s expulsada amb la femta de la seva hospedador. En aquest moment, la proglotis segueix viva, i en moltes espcies t autonomia i mobilitat prpia considerables, per excepte amb la tnia solium, que la permet allunyar-se de la femta per facilitar la dispersi dels ous, quan l'anell finalment mori i es disgregui en el medi ambient. Arran d'aix podria considerar-se que cada proglotis s un individu independent i el cestod una simple colnia de progltides. En certa manera ho s, per les progltides comparteixen un sistema excretor i nerviosos rudimentari, que tamb innerva l'esclex, i per tant es tracta d'un nic individu. - Depredador: La tnia jo crec que no t depredador, perqu s un animal que ens perjudica a nosaltres i a altres ssers vius, com els animals. Si algun animal o sser viu se'l vulgues menjar, primer que no s'alimentaria gaire i desprs el perjudicaria ell i fins i tot el podria a arribar a matar. Simplement la tnia, tu et menges els seus ous sense ser-ne conscient. Podem dir de broma, que el seu depredador sn els medicaments.

Altres aspectes a considerar

Cicle de la tnia: La tnia s un cuc parsit hermafrodita que es pot autofecundar. Viu dins l'intest prim de l'sser hum i d'altres animals. Quan els seus ous surten a l'exterior amb el excrements, altres animals (porcs, bvids, peixos, etc.) els podem ingerir. Dins d'aquests, els ous es transformen en larves que s'enquisten. L'sser hum es pot infectar en menjar carn crua (pernil salat, etc.)o poc cuita d'aquests animals, que fan la funci d'hostes intermedis. Per aix s obligatori que, abans de anar en el consum hum, un veterinari certifiqui que els animals no tenen larves enquistades. Els signes i smptomes: Els signes i smptomes dependran del lloc i nombre dels cisticercs (quists) que es troben en el seu cos. La clnica pot debutar mesos o anys desprs de la infecci. Segons els rgans afectats: - La fase infectiva, la teniasi intestinal pot passar desapercebuda per al pacient, pot cursar amb smptomes inespecfics, com nusees, dolor abdominal i diarrea. - L'afectaci musculocutani (nervi sensitiu i que innerva els msculs ) no sol produir limitaci funcional ni molsties als pacients. Si aquests consulten sol ser per la presncia de nduls subcutanis no dolorosos. - Les lesions oculars sn lesions poc freqents. Poden ocasionar una disminuci en la visi, visi borrosa o enterbolida, inflor i despreniment de la retina - Les lesions al cor poden portar a que es presenti ritme cardac anormal o insuficincia cardaca, encara que sn tamb poc freqents i en la seva gran majoria no produeixen repercussi clnica.