Tema 8: Explica les caracterstiques ms importants de la poesia de Salvador Espriu

(Santa Coloma de Farners,1913 Barcelona ,1985)Contribueix a la creaci de diversos mites que recorren la seua producci literria, de procedncia personal (Sinera,que inspira directament poemaris com Cementeri de Sinera o peces teatrals com Ronda de mort a Sinera,Lavnia,Kolinsia i Sepharad que utilitza sobretot a La pell de brau) i d'origen hellnica com Teseu i Ariadna ,Antgona o Fedra). Va considerar la seua obra en conjunt com una meditaci constant i obsessiva de la mort, la realitat ltima de l'existncia humana(sabem que hem de morir -> conscincia i dolor).Correspon un estil auster,d'una lnia seca i precisa. Enfront de la meditaci de la mort hi ha la vida dels homes que no mediten la mort . Espriu va titular la seua obra completa Anys d'aprenentatge, un ttol que sembla apuntar directament a aquesta conscincia i meditaci de la mort. Formava part de la 1a generaci d'escriptors que,en arribar a la joventut, es van trobar una llengua codificada i un procs de nomalitzaci (Institut Estudis Catalans es crea el 1906 i s'estableixen bases del catal modern en aquesta dcada grcies sobretot al treball de Pompeu Fabra ) i un marc de llibertats i d'autogovern per a Catalunya. Durant la Repblica va escriur-re sis llibres El doctor Rip,Laia,Aspectes,Ariadna al laberint grotesc,Miratge a Citerea i Letizia i altres proses sotmesos a una constant reescriptura. Havia estudiat Dret i Histria Antiga a la Universitat Autnoma de Barcelona per professors formats sota el codi acadmic del noucentisme,no obstant,amb la desfeta civil de la guerra, el poeta hagu de treballar en una notaria i en una companyia d'assegurances i es va concentrar en la poesia. Primer llibre desprs de la guerra Cementeri de Sinera : elegia al mn destrut per la guerra que el poeta identifica amb el mite de Sinera. Va seguir les canons d'Ariadna on va recuperar el vers satric del mn d'Arenys i va enllaar la seua poesia amb la producci narrativa anterior a la guerra. L'obra teatral Primera histria d'Esther s un testament de la llengua catalana on s'entrecreua aquest mite bblic amb el mn de Sinera des d'una esttica grotesca i esperpntica. Ms tard va publicar Les hores,Mrs.Death,El caminant i el mur i Final del laberint , que tracen un cam d'interioritzaci que culmina amb l'experincia mstica de Final del laberint des de principis ntimament lligats a la cbala(tradici jueva).Aquests llibres tenen una forta unitat interna en qu l'angoixa i la solitud que envolten l'home i les tensions del poeta amb el seu poble marquen les lnies temtiques dominants. La pell de brau va marcar el moment de mxima projecci pblica , convertint Espriu en profeta del seu poble,s'adrea a Sepharad per denunciar les injustcies que van seguir a la Guerra d'Espana. Triomfaven les noves tendncies literries del realisme histric ,la poesia cvica d'Espriu va adquirir un gran ress ,contribuint notablement la difusi musical que hi va fer Raimon