Unitat 6 : El sexenni democrtic (1868-1874) 1.

Les causes de la revoluci

En l'ltim perode del regnat d'Isabel II,entre 1863 i 68,crisis econmiques i poltiques que mostraven les deficincies del sistema liberal i la feblesa de l'economia capitalista espanyola. Una expansi econmica va afectar tota Europa per el 1860 s'hi evidenci la primera gran crisi econmica del capitalisme. La recessi es va mostrar en els mbits financer i industrial,convivint amb una crisi de subsistncies amb repercussions importants en les condicions de vida populars. La crisi financera va estar provocada per la baixada del valor de les accions de borsa arran de la crisi dels ferrocarrils(una gran inversi el rendiment econmic de la qual era menor a l'esperat ) aix l'escs desenvolupament industrial no va ser suficient perqu el transport de mercaderies i viatgers tinguera gran demanda i les accions es van enfonsar. Els inversors exigiren ajudes al govern per aquest no disposava de fons ni podia recrrer al prstec ja que les cotitzacions de deute pblic tamb s'havia enfonsat. La situaci provoc la crisi d'entitats financeres que cancellaren els crdits estenent l'alarma entre particulars i empreses .La industrial sobretot a Catalunya va vindre marcada perqu la indstria txtil no podia abastir-se de cot USA (Guerra de Secessi) aix es va encarir la importaci provocant la fam de cot, moltes petites indstries txtils a causa de la crisi econmica general i l'augment de preus d'aliment per la crisi de subsistncies van tancar. La crisi de subsistncies va comenar el 1866 com a resultat de males collites>escassetat de blat,aliment bsic de la poblaci..Aix els preus comenaren a pujar incrementant-se un 65% en noms dos anys ,tamb pujaren altres productes .En el camp per la crisi agrcola i industrial aflor un clima de forta violncia social i a les ciutats una forta onada d'atur davall el nivell de vida de les classes treballadores. A mitjan dcada dels 60 la poblaci estava descontenta amb el sistema isabel : grans negociants,industrials,obr. El 1866 la revolta de la caserna de San Gil i la substituci d'O'Donnell pels moderats (Narvez i Gonlez Bravo) que continuaren actuant per decret,tancaren les Corts i passaren dels problemes. Aix davant la impossibilitat d'accedir al poder per mecanismes constitucionals el Partido Progressista (dirigit per Prim) es va negar a participar en eleccions i va conspirar (nic mtode per governar) , en la mateixa posici es trobava el Partit Democrtic aix signaren el Pacte d'Ostende l'any 1866 per unificar les actuacions i acabar amb el moderantisme. Aquest comproms suposava la fi de la monarquia isabelina deixant la nova forma de govern a mans d'unes Corts constituents elegides per sufragi universal una vegada triomfara la insurrecci. El novembre de 1867 ,desprs de la mort d'O'Donnell s'adheriren els unionistes (fet fonamental ) que aportaren part de la cspide de l'exrcit per que el carcter conservador i oposat a canvis va contrarestar el pes demcrata i va reduir la insurrecci del 68 a un simple pronunciament militar malgrat les proclames i manifests que parlaven de revoluci .

2.La Revoluci del 68 i el govern provisional

El mes de setembre del 68 sorg una insurrecci militar contra el govern del Partit Moderat i la monarquia d'Isabel II .Aclamat com La Gloriosa va tenir un gran suport arreu del pas i es va imposar sense dificultat. El 19 de setembre del 68 el comandant brigadier Topete protagonitz una insurrecci militar contra el govern d'Isabel II ,Prim(exiliat a Londres) i Serrano (desterrat a les Canries) s'hi reuniren amb ells ,aconseguint el suport de la poblaci gaditana mitjanant un manifest que demanava als ciutadans que acudiren a les armes per defensar la llibertat,l'ordre i l'honradesa i amb tres fragates Prim va anar estenent la insurrecci. El govern va enviar des de Madrid un exrcit per enfrontar-se als insurrectes que s'agrupaven a Andalusia ,eixint derrotats el 28 de setembre en el Puente de Alcolea i obligant la reina a dimitir i exiliar-se a Frana on l'acoll Napole III.

En la revoluci tingueren un gran protagonisme les forces populars dirigides per un sector de progressistes,demcrates i republicans ,constituintse en moltes ciutats Juntes revolucionries que organitzaren la insurrecci i cridaren al poble demandant la llibertat,sobirania,separaci Estat-Esglsia,supressi de quintes,sufragi universal,abolici d'impostos de consums,eleccions a Corts constituents i repartiment de la propietat o proclamaci de la repblica. Tanmateix el radicalisme d'algunes propostes no era compartit per dirigents progressistes i unionistes que ja havien acomplit l'objectiu de derrocar la monarquia. Aix els primers dies d'octubre la J.R de Madrid sense consultar les provincials ni locals instaur un govern centrista on el general Serrano fou declarat regent, Prim president de govern que marginava les forces poltiques (no prog i unio)i desarm la M.N i dix clar que una cosa era la caiguda Borb i altra els canvis revolucionaris poltics o econmics El nou govern provisionals promulg uns decrets per satisfer demandes populars (llibertat d'impremta,dret de reuni i d'associaci) i convoc eleccions a Corts constituents celebrades el gener del 69(1s en reconixer sufragi universal mascul per >25) i que donaren la victria a la coalici governamental (pro,uni,sector dem)partidaris de la frmula monrquica i sorgiren dues minories (carlina i republicana) ,s'hi reuniren en febrer amb l'encrrec de redactar una nova constituci que fou aprovada l'1 de juny del 69. Aquesta fou la primera democrtica de la histria d'Espanya i establ un rgim molt ampli de drets i llibertats. Proclamada la Constituci i amb el tron vacant les Corts establiren una regncia que recaigu en Serrano mentre que Prim fou cap de govern . Tasca difcil pel descontentament republic,activitat insurreccional carlina,situaci econmica i la falta de rei, no obstant foren simpatitzants els governs europeus que veien el fi de la llarga inestabilitat isabelina i que veien ms adequats els regents per reformes econmiques necessries per garantir inversions i negocis estrangers. Un dels objectius de la Gloriosa era reorientar la poltica econmica establint una legislaci que protegira els interesos de la burgesia nacional i les inversions estrangers. Aix defensaven el lliurecanvisme per l'obertura del mercat espanyol a l'entrada de capital estranger. El ministre d'hisenda Laure Figuerola suprim la contribuci de consums(restablits el 70) i per compensar la prdua d'ingressos introdu la contribuci personal(gravava tots els ciutadans segons la renda),establ la pesseta( 4 rals)per unificar i racionalitzar el sistema monetari. El problema ms greu era l'estat catic de la hisenda ,el deute pblic (22109milions) amb interesos de 591 milions ms els deutes amb la banca estrangera units a la crisi dels ferrocarrils que requeria la subvenci de les companyies es va voler solucionar amb la Llei de mines (veure desamortitzaci del subsl). La darrera gran acci sobre l'economia va ser la liberalitzaci dels intercanvis exteriors,aprovada el juliol del 69 per mitj de la Llei de bases aranzelries posava fi al proteccionisme i va comptar amb la rpida oposici dels cotoners catalans,cerealistes interiors que veien perillar el seu monopoli sobre el mercat espanyol. La constituci del 1869 consolid un rgim poltic basat en els principis liberaldemocrtics frustraren algunes aspiracions d'altres grups poltics especialment de carcter popular . La forma de govern monrquica disgust els republicans , el manteniment del culte i clero els sectors radicals , les desigualtats socials els llauradors ,jornalers i industrials que no veien millorar la seua situaci. La regncia(fins el 70) tingu una conflictivitat social mantinguda en el Sexenni on els camperols demanaven un millor repartiment de la terra, els urbans protestaven contra el consums,les quintes i la puja de preus i el moviment obrer incipient va sofrir un procs de radicalitzaci en la demanda de l millorament de les condicions salarials i de treball. En un 1r moment els republicans van fer seu gran part d'aquest descontentament per el fracs de les seues insurreccions i la impossibilitat d'aconseguir per la via parlamentria i poltica els objectius populars van ser causa que la majoria d'aquests sectors es descantaren cap a posicions ms radicals i apoltiques(internacionalisme) . Aquestes idees internacionalistes van arribar a Espanya a partir del 1868 ,grcies a l'ampliaci de les llibertats pbliques atorgada pel govern provisional,com l'obertura de fronteres i el reconeixement del dret d'associaci i llibertat d'impremta. La I Internacional(anarquisme i socialisme) va obrir una nova etapa i va portar

a l'organitzaci del proletariat i dels agricultors al voltant de les noves organitzacions de classes allunyades dels partits clssics.

3.Les forces poltiques : L'auge del republicanisme

A l'Espanya del Sexenni Democrtic ,l'opini poltica va quedar dividida en monarquia i repblica. Sent els partits de l'poca isabelina monrquics per la tendncia republicana especialment la seua orientaci federal va crixer de manera irrefrenable desprs del destronament dels Borb. A partir del 68 , el panorama poltic deix quatre tendncies : a la dreta els carlins ( acceptaven per primera vegada el joc parlamentari i es presentaven a eleccions amb un programa que defensava la preeminncia del catolicisme i la monarquia tradicional,la seua acci es limita a rees de tradici carlina) i moderats ( fidels a Isabel reclamaren la tornada,suport burgesia agrria latifundista , Antonio Cnovas del Castillo) , al centre la conjunci monarquicodemocrtica (69 unionistes-> Ros Rosas,159progressistes>Prim,Sagasta, Ruiz Zorrilla i 20 monrquics demcrates,defensaven la forma de govern monrquica subordinada a la sobirania nacional i ampli respecte per les llibertats pbliques,suport burgesia industrial i financera ,classes mitjanes urbanes,exrcit intellectuals i professionals liberals) per ltim i a l'esquerra el Partit Republic Federal sorgit de l'escissi del partit democrtic el 68( 69 diputats dirigits per Pi i Margall i Figueras,propugnava un sistema de pactes establits lliurement entre els diferents pobles historicoculturals com una nova manera d'articular l'Estat,forma republicana de govern,separaci Estat-Esglsia i lacisme,oposat a la intervenci exrcit en vida poltica,ampliaci drets democrtics amb l'intervencionisme de l'Estat en la regulaci de les condicions laborals. Els republicans federals no eren un bloc ideolgicament homogeni , diferenciem benvols(controlaven la direcci del partit,Pi i Margall, partidaris respectar la legalitat ->no insurrecions, federalisme de dalt a baix impulsat per govern) ,els intransigents(Jos Mara Orense,insurreccions,territoris es declaren independents per desprs pactar lliurement la seua repblica federal ,Esta construt de baix a dalt)i els unitaris( Castelar,ms conservadors). El republicanisme federal tenia el suport de la petita burgesia,les classes populars urbanes i del moviment obrer abans que fora captat per les idees anarquistes i socialistes ,de fet , una de les primeres preocupacions al seu si fou la proposici de lleis protectores dels treballadors. El seu auge fou degut al desencs de les masses que veien que les reformes promeses no es duien a terme i va esdevenir la millor posici per preocupar-se pel millorament de les condicions treballadores ,aix el republicanisme i el canvi social foren fortament vinculats al Sexenni. La Gloriosa va plantejar reivindicacions de carcter social ms avanat degut a l'alta implicaci de les classes populars , no es tractava noms d'aconseguir la participaci poltica sin de solucionar problemes com les condicions de treball,els salaris o el repartiment de terres ,per a molta gent a anava lligat a la repblica federal. Les primeres revoltes foren a Cadis el desembre del 68 ,seguit de noves revoltes federalistes arreu juntament amb les demandes de proclamaci de la repblica i l'oposici a una reimplantaci de la monarquia,s'hi van expressar reivindicacions socials i com adversaris de les quintes feren mobilitzacions per imposar un canvi en l'injust sistema de sorteig i de redempci malgrat no aconseguir l'abolici . Aix el maig del 1869 el republicans federals de quasi tota Espanya establiren pactes per provocar insurreccions i constituir a Madrid un Consell Federal provisional arribant a mobilitzar 45 000 homes i que Prim va haver de recrrer al exrcit per sufocar-lo finalment al final d'octubre del 69 tot i que el moviment republic federalista va deixar una empremta i als segents anys continuaren produint-se insurreccions .

4.El regnat d'Amadeu de Savoia ( 1871-1873)

La Constituci 1869 establia una monarquia democrtica ,per tant la tasca institucional principal va consistir en trobar un monarca que substitura el Borb. La soluci no era ni nova ni absurda ja que gran part de les monarquies europees no eren originries del pas

on regnaven . Prim fou l'encarregat de sondejar els ambaixadors estrangers,(rebuig Portugal,Frana no volia al alemany) aix Amadeu de Savoia amb concepci democrtica de la monarquia i membre d'una dinastia que gaudia de gran popularitat per haver unificat Itlia fou el triat i amb noms 26 anys d'edat fou elegit rei per les Corts en novembre del 1870 , arriba al port de Cartagena el 30 de novembre (sent Prim assassinat tres dies abans,deixant el rei sense el seu defensor i conseller ms fidel) i sent coronat el 2 de gener desprs de prendre-li jurament. La nova dinastia trob un suport escs(191 de 311 vots) i soles satisfeia progressistes i unionistes, gaudia d'una forta oposici del clero ,aristocrcia i camarilles cortesanes perqu mostr una neutralitat envers les qestions poltiques i va reduir la pompositat de la cort. Tamb una part de l'exrcit no progressista ni unionista s'oposava fet que result important a la guerra Carlina o de Cuba . Tampoc va obtenir el favor popular a causa del fort arrendament del republicanisme. Aix una vegada establits el sufragi universal i les llibertats poltiques,el nou monarca va voler consolidar un rgim plenament democrtic,per en els dos anys que va durar el seu regnat van estar marcats per dificultats constants ,el problemes econmics obligaren a l'emissi de deute pblic , la lluita permanent entre el grups poltics ,la revifada del conflicte carl,la guerra de Cuba i les insurreccions republicanes. Des de el primer moment es va trobar amb l'oposici dels moderats(illegtim i fidels als Borbons) que comenaren la instauraci d'Alfons conscients de la impopularitat d'Isabel,Cnovas va anar captant dissidents unionistes i progressistes convencent-los de que els Borbons eren garantia d'ordre i estabilitat davant l'excessiu liberalisme d'Amadeu. Esglsia contrria sobretot desprs del decret de Prim que obligava a jurar la Constituci i l'elit de diners perqu aboliren l'esclavitud a Cuba ,regularen el treball infantil... D'altra banda els carlins beneficiats pel clima de llibertat es van reorganitzar,aix l'any 1872 morta Isabel II es van tornar a revoltar encoratjats per les expectatives d'assentar al tron el seu candidat,Carles VII. La rebelli comen al PB ,estenent-se per Navarra i Catalunya tot i que no comport un autntic perill foren un focus constant de problemes i una altra fracci del carlisme es va anar consolidant com a fora poltica d'orientaci ultracatlica i oposada a la nova monarquia. Tampoc tenia el suport dels sectors republicans ni grups populars que els feien costat i que aspiraven a un canvi de sistema social (el 1872 les insurreccions federalistes que combinaven l'acci republicana amb influncia internacionalista,especialment anarquista,foren reprimides rpidament augmentant ms la inestabilitat.) A ms l'any 68amb el crit de Yara esclat un conflicte a l'illa de Cuba (Guerra dels Deu Anys) dirigida per criolls amb suport popular perqu prometien l'abolici de l'esclavitud ,encara que el govern impuls aquest projecte i es va mostrar partidari de concedir reformes poltiques en l'illa la negativa dels sectors econmics espanyols amb interessos en l'illa frustraren la soluci pacfica. Per ltim,la crisi final del govern d'Amadeu de Savoia va ser resultat de la desintegraci de la coalici governamental (unionistes,progressistes i demcrates), en dos anys hi hagueren sis governs,convocant-se tres eleccions i a partir del 72 l'oposici practicava un abstencionisme total per pressionar , aix l'11 de febrer del 73 el rei va presentar la seua renncia al tron i va abandonar Espanya deixant darrere seu la impressi d'un pas ingovernable i contrari a una monarquia democrtica.

5.La primera repblica espanyola (1873-1874)

L'ltima etapa poltica del Sexenni Democrtica fou la Primera Repblica. No va durar ni un any ,proclamant-se el febrer del 73 i va ser derrocada en gener del 74 per un colp d'Estat. Proclamaci Repblica eixida ms fcil davant la renncia d'Amadeu,les Corts,dipositries

de la sobirania nacional en absncia del rei van decidir sotmetre a votaci la proclamaci d'una Repblica i l'11 de febrer del 73 per una mplia majoria es tria Estanislau Figueras per governar-la. No obstant,no era un suport real ja que la cambra era fonamentalment monrquica i va ser una estratgia per guanyar temps i organitzar el retorn dels Borb al tron, aix ja veiem com la Repblica va nixer amb poques probabilitats d'xit grcies tamb a l'allament internacional del nou sistema que no va ser reconegut per cap potncia tret de USA i Sussa . Va ser rebuda amb entusiasme per les classes populars que creien que complirien les seues aspiracions i van constituir juntes revolucionries per desplaar l'administraci dels antics crrecs monrquics ,en les ciutats s'hi produren mplies mobilitzacions populars i a Andalusia un moviment demanava soluci al repartiment de terra. Gran part dels dirigents del republicanisme federals eren lluny de les aspiracions revolucionries de les bases del partit,l'inters dels dirigents republicans de respectar la legalitat va exterioritzar-se en la dissoluci de les Juntes i la repressi de les revoltes populars. Una vegada pacificat el panorama es van convocar eleccions a Corts constituents que van ser guanyades pels republicans,tot i que aquesta victria fou enganyosa(no participaren els carlins i el 60% es va abstenir). Les Corts es van obrir l'1 de juny del 73 i el dia 7 van proclamar la Repblica Democrtica Federal. El president fou Estanislau Figueras que va suprimir els impostos de consums i les quintes( dues aspiracions populars molt sentides) . Per la manca de recursos del Estat i la desorganitzaci de l'exrcit van provocar la seua dimissi passant el govern a Francesc Pi i Margall encarregat d'elaborar una constituci federal per a Espanya. Al juliol es va presentar a les Corts el projecte de la nova Constituci que no va ser debatut ni aprovat i que pretenia emprendre reformes importants. La Constituci Republicana Federal del 73 seguia la lnia de la Constituci del 1869 en relaci amb la implantaci de la democrcia i amb el reconeixement d'amplis drets i llibertats : tindria un president, les Corts (senat i congrs),,llibertat de culte i separaci Esglsia-Estat ,ratificar l'abolici de l'esclavitud colonial,supressi de quintes,reforma dels impostos i linici d'una legislaci proteccionista en l'mbit laboral . S'hi establia que la Naci espanyola estava formada per dsset estats (incls Cuba) on el poder emanava de tres nivells : els municipis ,els estats regionals i l'Estat federal. Els estats regionals haurien de tenir autonomia econmica ,administrativa i poltica i haurien d'elaborar prpies constitucions compatibles amb la de l'Estat federal. El projecte de Constituci plantejava per primera vegada en el liberalisme espanyol un Estat no centralista i recollia tradicions regionalistes que estarien en l'origen de les futures propostes nacionalistes.