Histria UNITAT 9 : LA RESTAURACI MONRQUICA (1875-1898) 1.

EL SISTEMA POLTIC DE LA RESTAURACI

El pronunciament de Martnez Campos el desembre del 1874 ,suportat per l'exrcit i els conservadors,va suposar la restauraci de la monarquia. Antonio Cnovas va assumir la regncia fins gener del 1875. Els grups conservadors que esperaven la restauraci,pensaven que la monarquia donaria estabilitat poltica i posara fi a qualsevol intent de revoluci democrtica i social . Cnovas buscava la vertebraci d'un nou model poltic que superara alguns dels problemes endmics del liberalisme precedent. Per a aconseguir-ho va proposar dos objectius: elaborar una constituci (que vertebrara un sistema poltic basat en el bipartidisme) i pacificar el pas (posar fi a la Guerra de Cuba i conflicte Carl) . La primera mesura va ser convocar unes eleccions per a Corts constituents i malgrat que no era partidari va disposar que es feren per sufragi universal(posteriorment es tornaria al censatari). La constituci del 1876 s una mostra clara del liberalisme doctrinari caracteritzat pel sufragi censatari i la sobirania compartida corts-rei(clarament conservadora i inspirada en valors histrics tradicionals de monarquia ,religi i propietat). Considerava la monarquia como superior que era un poder moderador (rbitre en la vida poltica i garantir entesa i alternana de partits), el monarca gaudia de dret de vet,nomenament de ministres i potestat de convocar ,suspendre o dissoldre Corts sense perms del govern. Les Corts eren bicamerals i es componien de 1-Senat i Congrs dels 2-Diputats (1-reu i govern 2-electius) el 1878 una llei va promulgar el vot censatari i el 1890 quan governaven els liberals el sufragi universal mascul,proclamava la confessionalitat del catlica de l'Estat (tolerant altres creences sense manifestaci pblica) i declarava uns drets la concreci dels quals es remetia a lleis ordinries posteriors que tendiren a restringir-los,especialment en impremta,expressi,associaci i reuni. S'hi va introduir un sistema de govern basat en l'alternana de poder i el bipartidisme on els conservadors i liberals renunciaven als pronunciaments , aquest torn pacfic garantiria l'estabilitat institucional per mitj de la participaci en el poder de les dues vessants, posant fi a les intervencions militars. L'exrcit que era un dels pilars del rgim es va subordinar al poder civil ,el 1875 se li assign la missi de defensar la independncia nacional i la no intervenci poltica ,dotant-lo de certa autonomia per als afers interns i proveint-lo d'un pressupost elevat. Va suposar la fi dels conflictes cub i carl. La Restauraci borbnica priv de legitimitat els carlins reconeixent Alfons XII, l'esfor militar del 1875 comandat per Martnez Campos va forar la rendici a Catalunya tot i que seguiren uns mesos mes al PB i Navarra ,on es mogu l'exrcit aconseguint la rendici total el 1876 (en febrer el prncep Carles an a l'exili.)Manifiesto de Somorrostro.La conseqncia directa va ser l'abolici del rgim foral per el 78 s'estipul un sistema de concerts econmics que donava certa autonomia al PB per la que pagarien anualment a l'administraci. La insurrecci cubana(Guerra dels Deu Anys 68-78) va signar la Pau de Zanjn (mplia amnistia,abolici d'esclavitud i promeses de que Cuba tindria representants a les Corts) , al retardar-se l'any 79 esclat la Guerra Chiquita i un altra insurrecci el 95.

2.LA VIDA POLTICA I L'ALTERNANA EN EL PODER

Cnovas,dirigent del Partido Liberal-Conservador,necessitava un altre partit de carcter ms progressista ,l'anomenada esquerra dinstica, i ell mateix ho va proposar a Sagasta que mitjanant un acord entre progressistes ,unionistes i republicans moderats van formar el Partido Liberal. Als dos partits els corresponia unir els grups

i faccions, amb l'nic requisit d'acceptar la monarquia alfonsina i l'alternana de partits,d'ah que els digueren partits dinstics. Coincidien ideolgicament en la monarquia,la Constituci, la propietat privada i la consolidaci d'un Estat Liberal Unitari i Centralista i quant a l'actuaci poltica els conservadors eren ms immobilistes,sufragi censatari i defensa de l'Esglsia i ordre social , els liberals eren del sufragi universal i reformistes per per l'acord tcit de no fer lleis contradictries per a que els altres la derogaren no feien res,l'alternana regular tenia com a objectiu l'estabilitat institucional i quan el partit de govern patia un procs de desgast poltic i desconfiana el monarca nomenava el partit de l'oposici. El torn pacfic es va poder mantenir grcies a la corrupci electoral i a la utilitzaci de la influncia i del poder econmic de determinats individus sobre la societat(cacics). El caciquisme fou un fenomen a tota Espanya destacant Andalusia,Galcia i Castella. L'adulteraci del vot es va aconseguir pel restabliment del sufragi censatari ,un tracte ms favorable als districtes urbans que als rurals i manipulaci i trampes electorals .El triomf del partit que convocava eleccions era convingut prviament aix s'aconseguia una amplia majoria parlamentria. Els cacics eren notables,sobretot rurals,sovint rics propietaris que donaven faena a jornalers i tenien una influncia grcies a la qual orientaven la direcci del vot, agraen en favors la fidelitat electoral i discriminaven els qui no respectaven els seus interessos. Van manipular contnuament d'acord amb les autoritats(governadors civils) fent la tupinada o conjunt de trampes electorals .Per aconseguir l'elecci no es dubtava a l'hora de falsifica el cens incloent-hi persones mortes o impedint el vot de les vives. El torn va funcionar amb regularitat guanyant 6 eleccions els conservadors i 4 els liberals , els conservadors governaren del 75 al 81 quan Sagasta passa al poder fins el 84(en el 82 s.u.masc) on Cnovas torn per temor a la desestabilitzaci desprs de la mort d'Alfons XII ,signant el Pacte del Pardo on es donava suport a la regncia de Maria Cristina per donar continutat a la monarquia davant els carlins i republicans. E Partit Liberal pass a governar ms temps(govern llarg de Sagasta),del 85 al 90. amb una important obra reformista per incorpor alguns drets assocats a la Revoluci del 68 com la llei d'associacions(87),l'abolici de l'esclavitud(88),nou codi civil(89), la ms important fou el sufrag universal mascul en les eleccions del 90 ampliant el cens de 800 000 a 5 000 000 d'homes majors de 25 anys , tot i que qued desvirtuada per la continutat dels vells mecanismes de frau . El 1890 tornaren els conservadors ,passant el 92 als liberals i tornant el 95 els conservadors fins el 97 que va ser assassinat el president Cnovas , malgrat a el personalisme del sistema va deteriorar els partits ,que depenien excessivament de la personalitat dels seus lders i va provocar dissidncies i la descomposici d'ambds partits.

4.EL SORGIMENT DE NACIONALISMES I REGIONALISMES

CATAL La regi pionera en el desenvolupament d'un moviment regionalista va ser Catalunya on el creixement econmic superior al llarg del segle XIX, la industrialitzaci que havia convertit BCN i la seua rodalia en la primera zona industrial d'Espanya va fer nixer un nou grup influent burgs d'empresaris industrials que sentia que que els seus interessos econmics estaven poc representants pel governs i defensaven un proteccionisme. Va haver un renaixement de la cultura i de l's de la llengua prpia,la Renaixena que pretenia la recuperaci de la llengua i trets d'identitat catalans. En la dcada dels 80 es va desenvolupar un catalanisme poltic ( Tradicionalisme-Torras i Bages, progressista-Valent Almirall,que fund el Centre Catal el 82).Un pas molt important en el catalanisme poltic fou l'elaboraci de les Bases de Manresa (92) document produt per la Uni Catalanista que proposava l'autonomia catalana mitjanant un pacte amb la corona, passant-se de regionalisme a nacionalisme. Amb la crisi del sistema poltic de la Restauraci(98) va crixer l'inters catal per tindre la

seua representaci poltica al marge dels partits dinstics , creant-se el 1901 la Lliga Regionalista ,obra del intellectual Enric Prat de la Riba i l'advocat Francesc Camb. BASC Va sorgir en la dcada dels 90 ,una reacci davant la prdua d'una part substancial dels furs i el desenvolupament d'un corrent cultural en defensa de la llengua basca,l'euskera . El gran propulsor fou Sabino de Arana que considerava perills per a la subsistncia de la cultura basca l'arriba d'immigrants a la zona minera i industrial de Bilbao . Aquesta poblaci de maketos(immigrants no bascos)posaven en perilla la llengua . Les propostes d'aquest van arrelar en diferents sectors i el 1895 es va crear el Partit Nacionalista Basc a Bilbao. Arana va popularitzar el nom de la seua ptria Euzkadi i va proposar un lema per al partit : Du i llei antiga , el moviment esta impregnat de certa xenofbia. En un primer moment el PNB es declar independentista respecte a Espanya ,postura que evolucionaria envers l'autonomisme. Malgrat la mort de Sabino va continuar el progrs electoral tenint com a mxim rival els carlins que tamb demanaven els furs i tenien un fort arrelament a Navarra. GALLEC El galleguisme va tenir un carcter estrictament cultural fins ben entrat el segle XX. La llengua gallega del medi rural va ser promulgada com a literria pels literats,naixen el corrent anomenat com Rexurdimento que t com a figura literria Rosala de Castro. VALENCIANISME,ARAGONESISME I ANDALUSISME Moviment valencianista va nixer com un corrent cultural de reivindicaci de la llengua i de la cultura prpies(Renaixena) i va tenir Teodor Llorente i Constant Llombart com mxims representants. L'aragonesisme a la 2a meitat del s.XIX,de mans d'una burgesia que impuls la defensa del dret civil aragons ,valors culturals i recuperaci romntica dels orgens del regne i institucions medievals. Joaqun Costa. No nacionalista. L'andalusisme va tindre Blas Infante ,l'ideari poltic del qual,recollit en la seua obra Ideal andals, va ser hereu dels moviments republicans i federalistes del segle XIX.

5.LA GUERRA D'ULTRAMAR

L'any 85 esclat a Cuba una nova insurrecci acompanyada d'una a les Filipines , desprs d'una guerra curta amb els EUA Espanya va perdre els seus darrers territoris colonials. Desprs de la Pau de Zanjn(1895) els naturals de Cuba esperaven una srie de reformes (representaci poltica a les Corts , participaci en el govern de l'illa,lliberat de comer i l'abolici de l'esclavitud)que no es dugueren a terme per l'administraci colonial degut a l'oposici dels grans propietaris,negrers i comerciants peninsulars. Seguint el model bipartidista s'hi cre el Partido Autonomista (cubans) i Unin Constitucional(partit espanyolista) demanant el primer autonomia illenca i unes reformes sense arribar a la independncia que havien aconseguit mplia representaci al parlament , aix els liberals noms aboliren l'esclavitud el 1888,denegant-se el 1893una proposta de reforma de l'estatut colonial cub. El 1891 el govern eleva les tarifes aranzelries per als productes importats al illa que no foren de la Pennsula ,els EUA que compraven quasi tot a Cuba es veren obligats a pagar a,el president McKinley es va queixar i va amenaar amb tancar les portes del mercat nord-americ al sucre i tabac cubans si no es modificava la poltica aranzelria.La ineficcia de l'administraci per a les reformes promulg el desig d'emancipaci i el 1893 Jos Mart va fundar el Partido Revolucionario Cubano l'objectiu del qual era la independncia i que de seguida va trobar suport exterior i ampli la seua base social. L'any 79 es va produir la Guerra Chiquita (mambises) , derrotada l'any segent per la manca de suport,escassetat d'armament i inferioritat militar. Desprs el Grito de Baire inaugur el 24 de febrer del 95 inici a una insurrecci generalitzada que comen a l'est

(Santiago de Cuba) i s'estengu rpidament,Cnovas man el general Martnez Campos que exerc una forta acci militar , o va aconseguir-ho i manaren Valeriano Weyler que inici una forta repressi , per evitar que augmentara el nombre d'insurrectes va organitzar concentracions de camperols.En el terreny militar la guerra no era favorable als soldats espanyols,ja que tenia lloc en plena selva,la manigua i contra unes forces escampades que es dispersaven rpidament , afegit al mal aprovisionament i les malalties tropicals . El 1897 el nou govern liberal man Blanco iniciant una estratgia de conciliaci amb l'esperana de mantindre la sobirania en l'illa i evitar el conflicte amb els EUA i d'ah que es decretara l'autonomia de Cuba(s.u.m,igualtat de drets entre insulars i peninsulars i autonomia aranzelria) per arribaren massa tard .Parallelament el 1896 s'hi produ una rebelli a les Filipines que havien rebut una escassa immigraci espanyola i comptava amb una feble presncia militar ja que els interessos econmics eren molt menors als de Cuba. L'independentisme va quallar amb la Liga Filipina fundada per Jos Rizal el 1892 i en l'organitzaci clandestina Katipunan.Reberen el suport d'una part de la burgesia mestissa hispanoparlant i de indgenes , estenent-se la insurrecci per la provncia de Manila i patint la repressi de Garca Polavieja(condemn a mort Rizal,96) . El nou govern liberal man Fernando Primo de Rivera que realitz una negociaci indirecta amb els caps de la insurrecci aconseguint una pacificaci momentnia. L'ocasi d'intervenir els EUA vingu amb l'acusaci d'haver afonat el cuirassat americ Maine(Havana 1898) manant un ultimtum a Espanya conscients de la inferioritat militar d'aquestos , comenant la guerra hispanonord-americana . Una esquadra comandada per l'almirall Cervera va partir i va ser rpidament derrotada a la batalla de Santiago , tamb derrotaren una esquadra a les Filipines (batalla de Cavite) i el desembre del 1898 es sign la Pau de Pars en la qual Espanya es comprometia a abandonar Cuba,Puerto Rico i Filipines que passaren a ser protectorat americ.

6.LES CONSEQNCIES DEL DESASTRE DEL 98 Malgrat l'envergadura de la crisi del 1898 les repercussions immediates foren menors de l'esperat, la guerra va comportar prdues materials importants en la colnia no en la metrpoli i els deutes de la guerra cubana es van palliar amb una reforma d'hisenda per incrementar la recaptaci. Tampoc hi hagu la crisi poltica anunciada i la Restauraci va sobreviure ,no obstant,la crisi poltica va estimular el creixement dels sentiments nacionalistes davant la incapacitat dels partits dinstics per descentralitzar i renovar. La crisi va ser fonamentalment moral i ideolgica causant un impacte psicolgic entre la poblaci, la derrota va sumir la societat i la classe poltica en un estat de desencs i frustraci per la destrucci del mite del imperi espanyol. El fracs de la Revoluci del 68 havia deixat una empremta important en els intellectuals progressistes,que sentien que s'havia perdut una gran ocasi de modernitzar el pas , aix reunits en la Institucin Libre de Enseanza, creada l'any 1876 al abandonar molts catedrtics per no permetre la llibertat de ctedra . Tenia homes com Francsico Giner de los Ros i estava influda pel krausisme ,sent una gran impulsora de la reforma de l'educaci a Espanya. La doctrina catlica no afavoria ni la modernitzaci ni el desenvolupament de la cincia i aquest corrent parlava amb insistncia de la regeneraci d'Espanya (regeneracionisme) sent l'home ms representatiu l'aragons Joaqun Costa qui fund la Liga Nacional de Productores i la Unin Nacional. La crisi del 98 accentu la crtica regeneracionista que denunciava els defectes de la psicologia collectiva espanyola ,hi havia una mena dedegeneraci d'all espanyol i calia la regeneraci enterrant les glries passades,millorant la situaci del camp i elevant el nivell cultural i educatiu. La renovaci cientfica va comenar el 1890 amb la introducci del positivisme i progressos cientfics i hi aparegueren grups de literats coneguts com la Generacin del 98 que van intentar analitzar el problema d'Espanya des de un punt de vista molt crtic.

Va significar la fi del sistema de Restauraci i el sorgiment d'una nova generaci de poltics que van comenar a actuar en el nou regnat d'Alfons XIII , la poltica reformista de to regeneracionista que va intentar aplicar el nou govern desprs de la crisi del 98 no va aconseguir les profundes reformes anunciades i la derrota militar va fer que l'opini pblica acusara a l'exrcit de ser responsable .Aquesta situaci d'antimilitarisme va fer que aquests adoptaren una postura intransigent culpant l'ineficcia i corrupci poltica de l'poca i va fer pensar que els militars havien de participar-ne en la vida poltica (Primo de Rivera 1923 -7 anys , Francisco Franco 1936 -40 anys).