.

- La Guerra Freda: etapes i continguts de la confrontaci La Guerra Freda va ser el perode histric que va des de la fi de la 2 Guerra Mundial fins a lenfonsament dels rgims dEuropa de lest (1989-1991), caracteritzat per la confrontaci, a nivell mundial, entre dos sistemes o blocs poltics, militars, econmics i ideolgics, lAtlntic occidental o capitalista i el de lest o socialista, liderats, respectivament, pels EEUU i la URSS.

Orgens de la Guerra Freda (1945-1947): La II Guerra Mundial va finalitzar amb la victria dels Aliats sobre els feixismes europeus i lexpansionisme japons. Daquest conflicte, els EEUU i la URSS van sortir com vencedors, i es van constituir com superpotncies ideolgicament oposades que, tericament, havien denfrontar-se per imposar la seva hegemonia a nivell mundial. Sobre el seu comenament shan proposat tres dates: 1917: Revoluci russa, 1945: Conferncia de Potsdam i llanament bombes atmiques a Hiroshima i Nagasaki i 1947: Doctrina Truman de contenci del comunisme Les Grans Doctrines

Si ms no la Guerra Freda va comenar amb un clima denfrontament, tot i que molts historiadors creuen que sinicia el 1945, al mar de 1947 es va produir la ruptura definitiva entre les dues superpotncies quan el president Truman va afirmar que els EEUU ajudarien a qualsevol govern que fes front a lamenaa comunista, era la nova poltica exterior de Washington, ms coneguda com la Doctrina Truman. Entre el perode de mar a labril de 1947 es van expulsar els ministres comunistes. Duna banda, el juny de 1947, el secretari dEstat dels EEUU, va anunciar el Programa de Recuperaci Europeu ( European Recovery Program ), conegut popularment com el Plan Marshall, per ajuda econmica per a Europa a recuperar-se. Finalment, i per acabar de consolidar la Guerra Freda, ladministraci Truman va crear, mitjanant la Llei de Seguretat Nacional (juliol 1947), el Consell de Seguretat Nacional i la CIA. Daltra banda, lURSS va reaccionar a tota aquesta nova doctrina amb dues mesures: primer, va crear al setembre el Kominform (Oficina dinformaci dels partits comunistes i obrers), amb lobjectiu de coordinar les poltiques dels partits comunistes europeus; i segon, va elaborar la coneguda Doctrina Jdanov on es constatava la divisi del mn en dos blocs i la necessitat de que els pasos del camp antifeixista i democrtic seguissin el lideratge de Moscou. A causa dels enfrontaments diplomatics el 1949 Alemanya es va dividir en la Repblica Federal (RFA) sota el bloc occidental, i la Repblica Democrtica (RDA), amb el bloc oriental, mentre que Berln tamb quedaria dividit en dos i, a partir de 1961, mitjanant el mur. Tamb entorn als fets del bloqueig es va constituir lOrganitzaci del Tractat de lAtlntic Nord (OTAN, abril de 1949), a la que Moscou va respondre amb el Pacte de Varsvia el 1955, que fou un acord de cooperaci militar entre els pasos comunistes per tal de garantir la seva defensa davant un possible atac occidental .

La guerra de Corea (1948) Amb la finalitzaci de la II Guerra Mundial al Pacfic,la Pennsula de Corea, que havia estat envada pel Jap, va ser dividida en dos, en 1948 es va instaurar al nord una repblica popular dirigida pel dictador comunista Kim Il Sung, i una dictadura pro-EEUU al sud liderada per Syngman Rhee. Lequilibri es va trencar quan el 25 de juny de 1950, Kim Il Sung va avanar en direcci sud.EEUU va apoiar amb les seves tropes a corea del sud, per la URSS va manifestar la seva intenci de no intervenir en el conflicte, i va suggerir la coexistncia de dos sistemes diferents a la pennsula. Finalment, el mes de juliol de 1953, es va signar lArmistici de Panmunjong que va establir una lnia de separaci entre les dues Coreas. La guerra del Vietnam (1954-75) La Guerra del Vietnam, tamb anomenada Segona Guerra d'Indoxina, s el conflicte blic entre el Vietnam del Nord i el Vietnam del Sud, que va tenir lloc entre els anys 1954 a 1975, amb la intervenci directa i indirecta de diversos pasos estrangers, (al sud, principalment els Estats Units, d'acord amb la Doctrina Truman, fins a la seva retirada al 1975; i al Nord els diversos pasos del Bloc comunista). La reconstrucci europea. La reconstrucci europea va ser fruit del Pla Marshal basicament, la principal idea amb aquesta ajuda va qe la de construir una Europa forta per contenir el comunisme i proporcionar una estabilitat econmica que pogues beneficiar als EEUU. El 1948 va neixer lOrganitzaci Europea de Coordinaci Econmica que va donar origen a lOrganitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (OCDE) i a ms el 1949 va neixer la OTAN, per consolidar laliana militar occidental. Del fruit daquestes politiques trobem els orgens de la Uni Europea actual en el projecte d'integraci europea anomenat Pla Schuman. (1950), pla que pretenia situar la producci francesa i alemanya del carb i l'acer sota el control d'una autoritat nica i supranacional. A nivell mundial, els EEUU es van dedicar a establir aliances internacionals amb lobjectiu de consolidar el bloc occidental i guanyar terreny a la URSS. Com els tractats: Tractat de Rio (1947) i lOrganitzaci dEstats Americans (OEA), Tractat de San Francisco (1951),Aliana militar ANZUS (1951),SEATO (Organitzaci del Tractat dsia del Sudest, 1954), Pacte de Bagdad(1955) La coexistncia pacfica (1955-1962) El primer secretari de la URSS Kruschev va instaurar una nova poltica exterior coneguda com coexistncia pacfica, rebutjava la idea de que la guerra contra el capitalisme era inevitable i es preferia optar per una competici pacfica contra els EEUU. Tot i que aquesta etapa va ser definida de coexistncia pacfica, les dues sperpotncies no van deixar dutilitzar qualsevol mitj per imposar la seva hegemonia a les respectives ries dinfluncia.

 La crisi dels mssils a Cuba (1962): Lilla de Cuba estaba sotmesa als interessos dEUA fins la revoluci cubana de 1959 encapalada per Fidel Castro, cuan lilla va fer politiques que no beneficaven EEUU en 1961 EEUU van passar a lacci contra Cuba: va trencar relacions, va imposar un bloqueig econmic, va excloure lilla de lOEA i, fins i tot, va intentar una invasi amb exiliats anticastristes a Baha de Cochinos. Davant daquesta situaci, el rgim de Fidel Castro, va fer un apropament al comunisme per buscar la protecci de Moscou, els sovitics van desplegar a lilla rampes de mssils i tropes que, a loctubre de 1962, van ser detectats per avions espia nord-americans, desencadenant una greu crisi poltica entre els EEUU i la URSS. Despres de negociacions la URSS va proposar retirar els seus mssils si EEUU no envair Cuba i de retirar els mssils de Turquia. La distensi (1962-1975): Als inicis de la dcada dels seixanta es va entrar en un nou perode conegut com el de la distensi. El motius que van portar a aquest canvi en la relaci entre els EEUU i la URSS van ser deguts, una nova presa de conscincia del perill mortal que suposava la cursa nuclear. A ms, una relaxaci de la tensi afavoriria als dos pasos per fer front a la contestaci creixent que comenava a aparixer als seus respectius blocs: Conflicte entre Pekn i Moscou, la Primavera de Praga, o els problemes dels EEUU amb De Gaulle i amb una Europa que comenava a ser una potncia econmica. Durant aquest perode va destacar lestabliment de comunicaci directa entre el Kremlin i la Casa Blanca el 1963, ms conegut com telfon vermell, la signatura del Tractat de no proliferaci darmes atmiques de 1968 entre la GB, els EEUU i la URSS, i lAcord SALT I de 1969, que limitava la construcci darmaments. La fi de la distensi i linici de la Segona Guerra Freda (1975-1985): La Guerra dAfganistan (1979) i la Guerra dIran (1979) van trencar legemonia, indirectament un cop ms les dues superpotencies estaven enfrontades novament. La fi de la Guerra Freda i el nou ordre mundial La Guerra Freda, va finalitzar abans de la desaparici de la Uni Sovitica amb la reuni que George Bush i Gorbachov van tenir a Malta el 2 i 3 de desembre de 1989. En aquesta reuni ambds mandataris van analitzar els canvis que sestaven donant a Europa i van proclamar una nova era en les relacions internacionals. La fi de la URSS va deixar als EEUU com lnica sperpotncia mundial. A partir daquell moment Washington va comenar a exercir el paper de gendarme mundial basant la seva superioritat en el poder econmic i militar.