CP-11:Les formes de govern: origen i evoluci de la divisi de poders. Les relacions entre el poder executiu i el poder legislatiu.

El Presidencialisme, el parlamentarisme i altres formes de govern.

1.

Origen i evoluci de la divisi de poders:

Monarquia absoluta concentraci/fusi de poders (executiu, legislatiu/judicial possibilitat de govern desptic Triomf del liberalisme pluralisme social i poltic constitucionalisme (poder constituent/poder constitut) limitaci poder de lEstat separaci de poders formes de govern que deriven daquesta separaci: 1) Rgim presidencial (separaci estricta) 2) Rgim parlamentari (separaci amb collaboraci) 1-A) Antecedents: Locke i Montesquieu (1748): L'Esperit de les Lleis.

CP-11:Les formes de govern: origen i evoluci de la divisi de poders. Les relacions entre el poder executiu i el poder legislatiu. El Presidencialisme, el parlamentarisme i altres formes de govern.

CP-11:Les formes de govern: origen i evoluci de la divisi de poders. Les relacions entre el poder executiu i el poder legislatiu. El Presidencialisme, el parlamentarisme i altres formes de govern.

Idees bsiques que sextrauen del text: Les principals funcions de lEstat, dividides en legislatives, executives i judicials, satribueixen cadascuna a un poder diferent dins lEstat. La legislativa satribueix al Parlament (amb sanci reial), lexecutiva al govern i la judicial als tribunals de justcia. Els poders es relacionen entre si a travs dun sistema de correctius, vetos i fiscalitzaci de la tasca dels altres. Amb aix sobt un fraccionament necessari per tal devitar excessos i per laltra un comunicaci i interrelaci tamb necessria. Per tant, es dedueix que lnica forma efica de controlar i influir en el poder estatal s fer-ho des del propi Estat. El propsit s el de frenar el poder amb el poder. La separaci de poders sha dinterpretar com una formula ms de protegir les llibertats dels ciutadans. La inclusi del poder judicial s relativa, els dos poders poltics que shan de controlar i frenar sn lexecutiu i el judicial. De fet, noms el poder judicial havia destar estrictament separat.

CP-11:Les formes de govern: origen i evoluci de la divisi de poders. Les relacions entre el poder executiu i el poder legislatiu. El Presidencialisme, el parlamentarisme i altres formes de govern. 1-B) Separaci estricta o flexible dels poders? De la interpretaci ms o menys flexible de la separaci de poders en deriven formes de governar o rgims poltics (Parlamentarisme o Presidencialisme). Montesquieu no es pronuncia explcitament per cap opci tot i que les primeres constitucions (americana 1787 i francesa 1791 s decanten per una separaci fora estricta (orgnica). a) Separaci estricta de poders: Existncia de tres institucions constitucionals: El Parlament (format per les cambres); el cap dEstat amb el seu govern; el poder judicial amb els jutges i els tribunals. Cada un dels poders ha dexercir una de les potestats de lEstat en la seva integralitat: El Parlament, el poder legislatiu; el President i el seu govern, el poder executiu; els tribunals, el poder judicial. Les potestats sn exercides amb plena independncia; cada poder actua sense la intervenci dels altres. Cap instituci posseeix els mitjans per a impedir que les altres realitzin la seva activitat, ni per a obligar-les a exercir-la: el Govern no pot dissoldre les cambres ni el Parlament pot revocar els membres del govern; els jutges sn inamovibles. Els tres poders han de tenir una composici humana diferent; els seus titulars noms poden formar part dun dells.

CP-11:Les formes de govern: origen i evoluci de la divisi de poders. Les relacions entre el poder executiu i el poder legislatiu. El Presidencialisme, el parlamentarisme i altres formes de govern. B) Collaboraci de poders: Aquesta segona concepci considera que per a evitar la confusi de poders (que pot portar al despotisme) cal establir un sistema de collaboraci i equilibri entre els poders i rgans diferenciats per tal que es puguin controlar recprocament. Limportant s que els tres poders no corresponguin a una mateixa instituci de lEstat i que els titulars pertanyin a classes socials diferents (en el seu origen). La collaboraci de poders deriva duna acumulaci histrica pel que fa la lluita per a assolir una sobirania popular. 2. El Rgim Presidencial: Antecedent en la creaci dels Estats Units (s a dir fundaci ex-novo dun Estat) aix permet posar en prctica la idea de separaci de poders sense el pes de les societats feudals i dels absolutismes que podien suposar un lmit a la legitimitat daquesta separaci (orgnica i funcional). Cada poder tindr una legitimitat directa i immediata derivada del principi representatiu. Lestructura del sistema representatiu americ s semblant al sistema angls de Monarquia limitada de lpoca, encara que fonamentat en el principi democrtic.

CP-11:Les formes de govern: origen i evoluci de la divisi de poders. Les relacions entre el poder executiu i el poder legislatiu. El Presidencialisme, el parlamentarisme i altres formes de govern. A) El President , elegit per sufragi, s a lhora el cap dEstat i el cap de lexecutiu (govern) El President nomena i cessa els Ministres, en tant que Directors de Departament de lAdministraci, sense que aquests formin un rgan collegial. Les Cambres i el President sn independents: ni les cambres poden cessar el President ni el President pot dissoldre les cambres.

B)

C)

A diferncia dAnglaterra, el nou sistema representatiu aparta al cap dEstat de lexercici de la potestat legislativa (noms posseeix un veto de carcter suspensiu). Com que el President s elegit democrticament ja no cal que el seu equip de govern (Ministres) es legitimi a travs de la confiana parlamentari (debat dinvestidura). Cambres i President posseeixen la mateixa legitimitat democrtica i aix els permet exercir les seves potestats amb independncia.

CP-11:Les formes de govern: origen i evoluci de la divisi de poders. Les relacions entre el poder executiu i el poder legislatiu. El Presidencialisme, el parlamentarisme i altres formes de govern. 3. El Rgim Parlamentari:

Monarquia limitada Parlamentarisme dualista Parlamentarisme monista els rgims de gabinet i de Primer Ministre.
Monarquia limitada: triomf de la Gloriosa Revoluci (1688) i la nova dinastia neerlandesa dels Orange permeten consolidar un sistema de contrapoders per tal de limitar la discrecionalitat del monarca (sistema whig, que permet a la cambra dels comuns. Parlamentarisme dualista: 1714 es produeix un nou canvi de dinastia a Holanda que provoca una nova relaci entre el Rei i els ministres. Neix la separaci entre Rei i Govern (representat en la figura dun primer ministre que havia de tenir la confiana del rei de i de la cambra). La manca de confiana dun dels dos subjectes poltics comportava la caiguda del govern. Aquest sistema de sobirania compartida s el que es va generalitzar a Europa en el primer ter del segle XIX. Parlamentarisme monista: reforament del carcter representatiu i buidatge de les atribucions del monarca

CP-11:Les formes de govern: origen i evoluci de la divisi de poders. Les relacions entre el poder executiu i el poder legislatiu. El Presidencialisme, el parlamentarisme i altres formes de govern.

El rgim Semipresidencial:

Repblica de Weimer (1919-1933); Frana (V Repblica); ustria, Finlndia, Portugal; Irlanda; Islndia.
Carcteristica dualitat en la forma de legitimaci del govern: Legitimitat dorigen liberal-demcrata Legitimitat tradicional (Corona) Tant el President del Govern (Repblica) com el Parlament han estat elegits de manera directa i democrtica pels ciutadans. Govern collegiat actua sota una doble confiana (President i Parlament) Al govern li cal doncs la confiana del Parlament (majoria que li doni suport. Variants: ms Presidencialista (Frana), ms equilibrada (Finlndia).