novembre de 2011

nmero 12

Entre ledici del darrer nmero dels Fulls de lEncara fins aquest, lAssociaci ha vist nixer dos llibres importants. Un perqu lha escrit i publicat el company i membre de la Junta, Ramon Vila-Abadal, Catalunya, la meva naci dissortada i decadent, i laltre perqu lha promogut lAssociaci de les Noves Bases de Manresa, que recull 62 aportacions de diferents personalitats del pas argumentant en favor de la independncia. Aquests dos llibres sn un molt bon exemple del que s i vol ser lentitat. La connexi del passat amb el futur. La independncia s el projecte de futur, que no perqu sigui de futur ha de voler dir que hagi de trigar molt. I el llibre den Ramon Vila-Abadal fa reps de la histria dun perode dur i gris que va del 19 de juliol de 1936 fins els nostres dies, quan els ideals de la ciutat llunyana de Mrius Torres es van veure ensorrats per tots aquells que volen negar la naci catalana, fins avui que encara aspirem a la recuperaci i plenitud dels ideals ensorrats, per que reneixen amb fora. Daltra banda, en aquest nmero tamb hi trobareu els diferents articles que dins de la secci de Plaa Major han anat apareixent en aquest perode que va del darrer nmero al que teniu a les vostres mans. La lectura duns i altres textos sn eines per construir la naci.

2 SUMARI OPINI
Pgina 3 4 5 6 7 8 9 10 11 13 Sobre els articles publicats al diari El Punt Quin problema hi ha? ........................................................................... Henry Ettinghausen El Pas Valenci invisible ......................................................................... Flix Mart Ambel Raons ..................................................................... ................................ J. Figueras Cros Indignats, avui, ahir o sempre................................................................Toni Strubell Trueta Tot just la independncia................................................................Xavier Rubert de Vents Independncia i espoli....................................................................Josep-Maria Terricabras Premsa i autodeterminaci......................................................Francesc de Dalmases i Thi La llei de lembut...................................................................................... Margarida Aritzeta Lindependentisme no nacionalista..................................................Laura Borrs Castanyer

INFORMACIONS
15 Un llibre

Les opinions expressades en aquestes pgines pertanyen als seus autors.

Rocafort 242 bis, 1er- 08029 BARCELONA tel 93 444 38 05 c.e.: novesbasesdemanresa@yahoo.com a.I.: www.novesbasesdemanresa.bloc.cat

El nostre treball consisteix en una suma desforos orientats a aconseguir que el poble dels Pasos Catalans arribi collectivament, i cadascun dels seus membres ho faci individualment, a assumir que s de natura inalienable el dret que tenim a la sobirania; orientats a aconseguir que cadascun de nosaltres narribi a estar convenut, que tenim aquest dret, i que s inalienable.

Enric Casassas i Sim, President de lANBM (1992-1999) D.L. 12948 2007

3 OPINI Sobre els articles publicats al diari El Punt Com hem anat explicant anteriorment, el diari El Punt havia acceptat que, cada tres setmanes, li fessim arribar un article destinat a ser publicat a la seva columna Plaa Major, per divulgar, en forma de reflexions, propostes o suggerncies, les inquietuds de la nostra Associaci. Ms endavant , es va acordar una lleu inflexi en el format i en el contingut daquests articles. Els publicarem quinzenalment i hi convidarem redactors de fora de l'entitat, amb sensibilitats diverses, per tots favorables a l'emancipaci nacional, amb la intenci d'afavorir un dileg unitari. En unificar-se els diaris El Punt i Avui, creant la nova capalera El Punt Avui, no sha mantingut la columna Plaa major, i ens han ofert que hi aportessim un article dopini ms extens, cada cinc setmanes, dins de la mateixa orientaci. Aix sha fet efectiu des de setembre de 2011. Continuem mantenint el costum de reproduir en els Fulls de lEncara els articles daquesta srie que shan anat publicant, perqu pensem que s interessant combinar la difusi a gran escala dels continguts daquests articles amb el fet de recollir-ne el conjunt duna manera fcilment accessible. Aix, en el nmero present, recollim els articles publicats entre el 29 dabril i el 18 doctubre de 2011. Els dos ltims articles corresponen al format acordat ltimament.

* * *

4 Quin problema hi ha? Henry Ettinghausen ( *) Sequivoquen de ple els que encara pensen que lEstatut aprovat el 2006 pel Parlament de Catalunya va ser una prdua de temps. La seva impugnaci, al llarg de quatre anys, per part del PP va generar la profunda indignaci, impulsora de lonada de consultes populars sobre la independncia de Catalunya que comen a Arenys de Munt. (Al meu petit gran municipi, rural i ms aviat conservador, va votar un 60% del cens, i el vot a favor de la independncia va ser del 93%.) Aquella indignaci va culminar, un cop publicada la sentncia del Tribunal Constitucional, amb la immensa manifestaci, majorment independentista, del passat 10 de juliol i amb lelecci al Parlament, el 28 de novembre, de quatre diputats de Solidaritat Catalana per la Independncia. Fins i tot Jordi Pujol ha acceptat per fi que la independncia s lnica soluci viable per a la Catalunya que va presidir durant 23 anys, i tant ell com el seu successor, Artur Mas, hi han votat a favor en la consulta popular barcelonina, si b el President dUni Democrtica shi ha negat. En la prctica, CiU noms aspira a aconseguir un pacte fiscal, un objectiu que, a ms, sembla totalment irrealitzable en el context de les brutals retallades dictades des de Madrid. Quant al PSC, segueix essent tan ambigu, o ms, que CiU, per shaur de veure durant quant de temps es podr permetre el luxe de seguir nedant i guardant la roba. Costa dentendre limmobilisme que encara impedeix que als antiindependistes de CiU i del PSC sels hi encengui la bombeta. Catalunya no t res a perdre amb la independncia, i ho t tot a guanyar. En un altre sentit, arribar a la independncia no s res de laltre mn. Al llarg del segle XIX la van aconseguir prcticament totes les colnies espanyoles, i des de la Segona Guerra Mundial ho han fet prcticament totes les britniques. El dret a lautodeterminaci s un principi fonamental dels Drets Humans. Tamb dels catalans.
(*) Convidat per lAssociaci per a les Noves Bases de Manresa (Article publicat el 29 dabril de 2011)

5 El Pas Valenci invisible Flix Mart Ambel La sistemtica repressi lingstica de la llengua dels valencians per part del seu govern s un fenomen tan desencaixat de lesperit democrtic vigent a Europa i tan anacrnic en el mn de les noves tecnologies de la informaci i de la comunicaci que els historiadors futurs no sen sabran avenir. Tamb els costar entendre que el partit que acapara el poder al Pas Valenci segueixi guanyant les convocatries electorals malgrat que els tribunals acusin de comportaments delictius molts dels seus dirigents. I no sembla que pugui tenir fora una alternativa democrtica que inauguri una nova etapa de racionalitat nacional, poltica i econmica. Quan a Catalunya es va formant una nova majoria ciutadana que ja pensa en la creaci dun estat independent, ja no funciona automticament el projecte dels Pasos Catalans formulat durant els anys de resistncia a la dictadura. Al Pas Valenci no es pot comptar, de moment, amb lemergncia dun moviment ciutad nacionalment ambicis i que permets la construcci compartida dun nou estat. De moment no sha de condicionar el procs catal a un acord amb els valencians. El procs unilateral no significa deixar de defensar que parlem la mateixa llengua encara que tingui noms diferents, de fomentar una forta collaboraci econmica i destablir en tots els camps relacions que no puguin ser interpretades com a colonials. Potser la realitat del Pas Valenci no est tan predeterminada com sembla. Moltes iniciatives de base, invisibles en observacions massa globals, poden provocar a mig termini efectes sorprenents. En sn una bona mostra el moviment i les associacions que formen Escola Valenciana, les xarxes dentitats de cultura popular, les formacions musicals tradicionals i les ms modernes que opten pel valenc i els corrents universitaris resistents a la poltica desnacionalitzadora. El que s encara invisible pot dinamitar les inrcies del present.
(Article publicat el 13 de maig de 2011)

6 Raons J. Figueras Cros (*) Hi ha raons prou evidents per voler la independncia de Catalunya; si pensem en leconomia, ho tenim clar, no cal que enumerem les maneres que t lestat espanyol per treure tot el que pot dels catalans , podem parlar dels aeroports, dels abusos consentits de la Renfe, de la desproporci de les beques ... Deixant raons econmiques, en la vida tamb ens movem per sentiments. Existeix el sentiment de pas propi, que a Espanya no entenen que el tinguem respecte a Catalunya i no deixen que puguem sentir i expressar la nostra catalanitat ni parlar el catal duna manera total, s a dir com a llengua prioritria dins el nostre territori, ni que ens relacionem amb els nostres vens els espanyols de manera correcta i sincera, per aix no pot ser si la relaci s entre amo i vassall, mentre un s a sobre i a sota laltre. La bona relaci s noms a partir de la igualtat, no des del sotmetiment. Ni a sobre ni a sota, al mateix nivell. Amb independncia potser no serem ms rics, podria ser tamb que ms pobres, cosa dubtosa, i no serien els espanyols la causa dels nostres encerts i fracassos ni tampoc la causa dels nostres descontentaments. Hem dassumir el nostre futur i fugir de lestat actual de les autonomies, i en relaci al federalisme noms entre iguals s possible. El conformisme que encara existeix no porta, com ja sha demostrat fins ara, enlloc. Aix tenim com un partit, el PSC, no vol o no sap o no pot reaccionar, deixant a part cert romanticisme de partit encara ni tan sols ha pensat que les sigles haurien de ser PCS (partit catal socialista). Per qu els socialistes de partit no es demostren en la seva majoria independentistes? La fidelitat a unes sigles els impedeix voler una Catalunya lliure? Com es pot entendre aix? Si som valents entre tots, catalans vells i nous, salvarem aquest pas podent fer una separaci en pau. Quan tinguem estat propi estarem ms a prop de ser amics dels espanyols. Independncia s el futur, amb raonaments per uns, amb voluntat de ser per altres, per clarament per a tots, independncia.
(*) Convidat per lAssociaci per a les Noves Bases de Manresa (Article publicat el 27 de maig de 2011)

7 Indignats, avui, ahir o sempre? Toni Strubell Trueta (*) La paraula indignats sha posat molt de moda darrerament. Fantstic. Els temps ho requereixen. Recordo que lany 2001, quan pensvem un nom per a una entitat que havia de lluitar pel retorn dels Papers de Salamanca, alg va trobar excessivament decimonnic el nom de Comissi de la Dignitat. Jo pensava que era un nom clavat per a una entitat memorialista enclavada en un estat incapa de superar una dictadura. Ara sha posat de moda el mot. Millor. Arcadi Oliveres, en parlar dels indignats, ha distingit sviament entre els partits de govern, que defineix com a obedients als grans interessos i els que no ho sn, sense ficar tots els partits al mateix sac. Caldria recordar que al nostre Parlament hi ha un petit grup -malet tant pels poderosos com pels decorosos- que s practica la indignaci tot el que pot. Un grup que sha rebellat contra les subvencions compensatries a Endesa (per les nevades del 8 de mar), contra la llei dhipoteques i contra el finanament de partits i les abusives dietes dels parlamentaris sense atraure no cal dir-ho latenci dels mitjans. Un grup, cal dir, que no ha tingut la mateixa sort que els acampats a la Plaa Catalunya ja que la seva acampada (per reclamar la llibertat del poble catal) s que va ser desallotjada sense contemplacions del parc de la Ciutadella per la policia poltica dHereu. Penso que el moviment dels indignats ha de tenir ben clar com ha de pagar solucions per a les justes reivindicacions socials, politiques i culturals presents a les acampades de Barcelona i Girona etc.. T tota la ra Vctor Alexandre quan escriu a una web de Sant Cugat: Hem de tenir present que, sense diners, tota reclamaci de poltiques socials est abocada al fracs. I Catalunya no t diners perqu els seus diners se'ls queda un altre. Aix de clar. Aquest, i cap altre, ha de ser el primer objectiu i motor de la indignaci dels catalans progressistes. Que no ens en distreguin ni els indignats, ni lestablishment. Necessitem un estat propi on exercir la justcia i la convivncia.

(*) Convidat per lAssociaci per a les Noves Bases de Manresa (Article publicat el 10 de juny de 2011)

8 Tot just la independncia Xavier Rubert de Vents (*) Heus ac la mesura de la independncia que jo desitjo i reivindico per al meu pas: la de lheterogenetat assumida ms que la duna identitat retrobada. I des daquest punt de vista, no crec que a Catalunya li faltin punts ni trumfos per sostenir la seva independncia. El nacionalisme catal si ms no aquell en qu participo- s ms integrador que assimilador: un nacionalisme civil, banal, anticlimtic, i tan transversal com calgui. s tot aix, s, per s tamb tan decidit i tossut com el dels Estats, encara que sigui menys messinic que ells. O potser mequivoco i tenia ra Gaziel quan deia que el sentiment catalanista s una realitat passiva, difosa i sense nervi, que noms sorgeix i actua en rars moments excepcionals, i no per propi impuls sin per ofenses exteriors? s possible. La veritat s que mai he acabat dentendre qu s aix de ser catal ni magrada quan mho expliquen gaire b. I tanmateix, jo, que no he estat educat ni visc enquadrat en cap credo nacionalista, penso que, quan lespcie sextingeixi, sil nen reste quun, je serai celui-lci. De Catalunya, quedi clar, jo no busco ni demano cap essncia: tot just la independncia. Independncia que va ser una cosa quan Jaume I va arrabassar-la al rei Llus de Frana el 1258, que no ha estat prcticament res durant molt de temps, i que ha de ser una altra cosa encara quan avui la bastim a partir dunes institucions democrtiques, una Europa en formaci, una economia globalitzada i un mn sense blocs. Sense blocs, certament, per no sense fronteres, ni sense guerres tniques, ni sense crisi financera, ni sense pasos polticament pobres. Pobles com ara Catalunya, que sofrim sota el poder cada cop ms impotent (per tamb ms crispat) duns Estats-naci enrocats al cim nostre.
(*) Convidat per lAssociaci per a les Noves Bases de Manresa (Article publicat el 24 de juny de 2011)

9 Independncia i espoli Josep-Maria Terricabras No crec que hi hagi cap dubte sobre aix: la independncia personal s un b que sha de fomentar i protegir. Per aix volem que la cultura i la formaci arribin a tothom, que les feines estiguin ben pagades, que les dones puguin treballar, que els jubilats o els discapacitats tinguin garantida una subsistncia com cal. I volem totes aquestes coses senzillament perqu la cultura, la feina, el sou adequat donen independncia, donen llibertat i fan que el jove pugui decidir el seu futur, que la dona no depengui del marit, que el jubilat tingui vida prpia. Tots valorem, amb ra, la independncia personal, una independncia que, en gran mesura, depn del treball que es t i dels recursos que vnen daquest treball. Per aix la precarietat laboral i les retallades econmiques i socials ataquen directament no noms el nivell de vida dels ciutadans sin sobretot la seva llibertat. Aix que s tan clar en lmbit personal, tamb ho s en el collectiu. Potser que ho diguem ben clar i que no dissimulem: la crisi actual a Catalunya no s una crisi econmica, sin poltica. Si cada any no tingussim la sangonera de 22.500 milions deuros que lEstat sens queda, Catalunya seria un pas que no hauria de retallar ni hospitals, ni educaci, ni serveis socials. Com passa a Euskadi, per exemple. Ara estem pidolant i fent el ploramiques perqu el govern espanyol ens avanci 1.450 milions deuros quan, amb massa tranquillitat, permetem que lespoli que sens fa cada any sigui de ms de 22 mil. No s aix el primer que haurem de reclamar? Perqu aix s indignant, i els que, amb tota la ra del mn, ens considerem indignats per tantes i tantes coses, haurem de posar lespoli espanyol en el primer lloc de la nostra llista indignada. Als catalans, la independncia dEspanya ens garantiria poder disposar de la riquesa que generem, i aix vol dir ms benestar, sobretot per als que estan pitjor, per als que, si no, cada dia estaran pitjor.
(Article publicat el 8 de juliol de 2011)

10 Premsa i autodeterminaci Francesc de Dalmases i Thi (*) No fa gaire anys ens hauria semblat impossible comptar amb loferta de premsa que ens ofereix qualsevol quiosc de Catalunya. Avui, la tria de diaris no queda condicionada per un esfor militant de premiar aquells que fan servir la llengua prpia de Catalunya i ens podem permetre una tria prpia de pas normalitzat. Triem la capalera en funci de les nostres idees i dels nostres principis. Una tria que encara s ms rica, complexa i completa a lespai digital. Sovint ens referim al dret a decidir i a lautodeterminaci com a conceptes que tenen un punt dabstracte, drets i idees que marquen una fita de futur i que difcilment podem exercir en la nostra vida diria. Per el dret a decidir tamb s aix: la conjunci entre la determinaci duna part significativa de la nostra societat i les iniciatives privades que, tot recercant la qualitat i lexcellncia, situen les fites del pas lliure i sobir a qu aspirem. Parlem de premsa per podrem parlar dart, desport, de gastronomia, de cincia, de tecnologia o de literatura. La histria ens hauria pogut convertir en un pas resignat i sense memria per la tossuda determinaci intelligent de la nostra dimensi collectiva fa de la construcci nacional un fet quotidi que gaudim de forma conscient. s clar que aquestes llums tamb es corresponen amb les ombres dun Pas Valenci sense senyal de Televisi de Catalunya i amb un mapa de mitjans nacionals escs al mateix Pas Valenci, les Illes i la Catalunya Nord. Mantenim intacte, per, el repte de construir i consolidar un espai comunicatiu propi que sadigui amb la vitalitat duna naci europea amb voluntat i capacitat dinterlocutar amb veu prpia a lescena internacional. Amb fets quotidians tan simples com obrir lordinador o anar al quiosc i la premsa que configurar el nostre univers informatiu. Dret a decidir, en diuen.
(*) Convidat per lAssociaci per a les Noves Bases de Manresa (Article publicat el 22 de juliol de 2011)

11 La llei de lembut Margarida Aritzeta Parlava no fa gaire amb un home de noranta-quatre anys que em deia, alarmat, que mai no shavia vist fins ara un fenomen com el dels indignats. Vaig somriure. Manifestacions ms grosses que aquestes hem vist vs i jo en els darrers trenta-cinc anys, li vaig dir, de centenars de milers de persones. Ell insistia que no, amb diaris a les mans i assenyalant la pantalla il.luminada del televisor, que mai el mn havia contingut tanta desesperana. Per ja no s qu pensar. Entrem al setembre amb turbulncies i dubtes a la Lbia alliberada, amb la ressaca de Londres, tancant CAPs a les nostres comarques, retalls a lensenyament i a la poltica social... i amb la reforma exprs de la Constituci. Mentre hi pensava, la darrera nit dagost veig un twitt den Llus Foix: La histria s plena desdeveniments inesperats, diu abans dacomiadar-se. Del tot inesperats, penso. Costava creure que el text ms sagrat i intocable de tots, aquest que no poden interpretar sin els gurs ungits per la grcia dun dels dos partits majoritaris, es pogus canviar de sobte, saltant-se els procediments que fixa la mateixa Carta Magna, per tal dallisar el sostre de competncies de les autonomies (ai!) i anivellar la despesa pblica (ai!). Diu que ho demana la Uni Europea, Frana i sobretot Alemanya... Se macudeixen dues coses. La primera: per qu haurien de voler els alemanys que sigui un article de la Constituci el que fixi el sostre de despesa? Per qu no hi diu tamb que no es pot fumar als espais pblics o que sha de circular per la dreta? Potser ja saben que de lnica manera que es pot fer quadrar un espanyol s posant-lo entre lespasa i la Constituci. Ai, ai, ai, per i si ni aix no paguen? Als catalans ens han proms moltes coses, escrites a la Constituci... La segona cosa que em ve al cap s un article legal vigent des del temps del meu padr, que mel recitava: Diu larticle/ 26 que en un cas de comproms/ el govern t atribucions/ per passar-se pels co...ns/ totes les lleis del pas. Els qui hem viscut els temps en qu es va escriure lactual Constituci Espanyola, la votssim o no, tenem clar que era fruit dun comproms i que la seva redacci va ser tutelada per lexrcit franquista, que hi va posar els lmits. Una constituci sempre s un comproms en un moment

12 donat, un pacte establert per consens entre tots aquells que han de conviure, i que es pot canviar. Amb el temps semblava impossible retocarla, perqu malgrat que no perdura la pressi dels militars, ens hem embrancat perillosament pels camins de lenfrontament, de lodi a la diferncia, a base duna poltica de vol gallinaci de rendiment immediat, de terra cremada. Cada vegada importa menys a ning qu quedar al seu darrere. Espanya mira amb urc cap a Catalunya i Catalunya sembla que vol mirar a Europa... on ara no s veure els interlocutors. Zapatero va prometre: Apoyar... i es va quedar tan ample quan lEstatut de Catalunya va quedar redut a la mnima expressi en nom de la Constituci. Ara ell mateix s una msera catifa vermella amortitzada als peus de Rajoy, li obre la clau de la Constituci, es passa pel folre ltica poltica, la democrcia, el respecte per les minories, noms suren lespeculaci i el totxo... Para el tiempo que me queda de estar en el convento..., sembla pensar. Em preocupa que darrere de laplicaci sistemtica de larticle 26, encara hi hagi qui es vulgui omplir la boca amb la paraula Constituci i em vulgui fer creure que all que no em deixa ser com sc em pugui incloure. Per em preocupa amb la mateixa intensitat que cada partit poltic miri noms els ous del seu covador, i que salegri quan veu que la guineu senduu els del ve.
(article publicat el 6 de Setembre de 2011)
* * *

13 Lindependentisme no nacionalista Laura Borrs Castanyer * Escric aquest article havent encetat la franja horria de la festivitat del 12 doctubre. A les xarxes socials ja fa hores que apareixen dissenys de logotips i hastags que resen: Hispanitat, no grcies? o #resacelebrar. Ms enll del fet que la Hispanitat no s la meva festa nacional i de que jo tampoc no tinc res a celebrar, tret del sant duna bona amiga, aprofito aquest context per fer unes reflexions sobre la independncia a propsit del descobriment (sic) i la conquesta dAmrica que es commemora oficialment a lestat espanyol. Fa uns anys, parlant dindependncia era possible contemplar dos escenaris. Duna banda, el de la lluita utpica per les llibertats nacionals daquest pas que prenia forma poltica en una esquerra independentista que avui ha estat exhaustivament estudiada, entre altres, per R.Buch al seu llibre Esquerra independentista (Columna, 2007). De laltra, el moviment ms o menys extemporani i eixalabrat de joves, alguns dels quals compartien cartell amb les organitzacions poltiques afins. En qualsevol dels dos casos, els comentaris que generava el conjunt independentista eren de menysteniment. Lindependentisme era titllat, en converses pbliques i privades, destirabot somniatruites. Per minimitzar el seu possible impacte social i, alhora, amb la intenci perversa de neutralitzar-ne la crrega ideolgica, es parlava de quatre gats. Doncs b, els quatre gats han obet els preceptes divins de crixer i multiplicarse, perqu aquells joves utpics shan fet grans (i fins i tot respectables!) i molts dells si no han entrat en poltica, s que shan manifestat polticament. Com en la can dels Manel ens ha costat Du i ajuda arribar fins aqu, per aqu estan. Molts mites han quedat desmitificats pel cam (dependncies econmiques dexportacions que han quedat fulminades per boicots, equiparaci dels mercats espanyol i internacional, etc.) i hi ha hagut temps fins i tot per a lexercici duna praxi poltica amb encerts i desencerts que corrobora que estem davant duna opci cada cop ms transversal i creixent. El que avui dia les enquestes confirmen, i qualsevol pot comprovar en el seu entorn ms immediat, s que lindependentisme sociolgic sha convertit en una realitat aclaparadora. Hi ha hagut ajudes importants en aquest trajecte. Han estat palanques naturals cap a laugment de la sensibilitat independentista les reaccions que Espanya ha tingut envers Catalunya en el decurs dels darrers anys (Estatut, sentncies del Constitucional, intromissi lingstica, etc.). L'opci

14 sobiranista s cada cop ms contemplada quan la distncia entre el que es paga i el que es rep cada cop s ms gran. Per qu, tenint un PIB equiparable al de diversos pasos benestants, el nostre nivell de benestar real s molt inferior al de moltes regions espanyoles? La riquesa que Catalunya genera no s sinnim de benestar. Almenys no ho s per als catalans que, segons la famosa definici pujoliana, sn aquells que viuen i treballen aqu. Aquesta constataci fomenta lindependentisme pragmtic, el no nacionalista. Un espanyol emigrant, com nhi ha tants, no deixa de sentir-se espanyol pel fet que visqui a lestranger, per en canvi mira pels seus interessos all on viu, cotitza i rep serveis pels que paga. Per qu aqu hauria de ser diferent? Potser no cal apellar al sentimentalisme, sin al pragmatisme ms radical que, en temps de crisi, s doblement necessari. En un mn global la independncia no ha de ser una qesti (noms) didentitat. Que se spiga, no shan descobert encara detectors pels secrets del cor, com deia Llach al Pas petit, mentre que els secrets de la butxaca sn ja vox populi i els experts diuen que s insostenible. Les colnies espanyoles a ultramar van necessitar 300 anys per culminar el seu procs dalliberament i celebren en el dia de la independncia la seva festa nacional. Falta poc per a que es compleixin 300 anys de la desfeta catalana de lany 1714. Ens nadonarem que la independncia s un estat demancipaci i sobirania poltica, econmica i cultural que ens cal com ha calgut a tots els qui van poder-se desfer del llast dun estat que espolia? La societat civil va un pas endavant dels poltics. Ara ens calen poltics que vulguin entrar a la histria fent una aportaci significativa al seu pas: fent possible la independncia de Catalunya.
(*) Convidada per lAssociaci per a les Noves Bases de Manresa (Article publicat el 18 doctubre de 2011)

15 INFORMACIONS Un llibre Aquest estiu ha vist la llum un llibre que mereix una atenci especial, i no solament pel fet que el seu autor, en Ramon Vila-Abadal; sigui un membre destacat de la nostra Associaci. Porta per ttol "Catalunya, la meva naci dissortada i decadent", i per subttol "Del 17 de juliol de 1936 a Jos Montilla President de la Generalitat." L'ha publicat Editorial Gregal, de Maanet de la Selva., i va ser presentat a Barcelona precisament el 19 de juliol d'enguany. Pot sobtar el carcter del ttol, per el seu autor ho va explicar dient: "Hauria volgut poder escriure "Catalunya, la meva naci afortunada i florent". Per no pot ser. Sempre he procurat no auto-enganyar-me, parany en qu els catalans fcilment caiem". Per cal remarcar el subttol, que fa aparent una de les principals caracterstiques del llibre: el fer presents, en un mateix text, quasi vuitanta anys d'histria, substraent de l'oblit les importantssimes parts ms antigues, i buscant-hi les constants que hi pugui haver dins una gamma de situacions molt diferents. s aix com diu l'autor, a la Introducci del seu llibre: "Vull fer una lectura poltica. No pretenc, per tant, escriure cap mena de memria histrica ni tampoc fer un memorial democrtic. Simplement vull remarcar alguns fets i discursos que a mi em sembla que van tenir i tenen influncia en la poltica i en les ideologies de la gent de Catalunya. No sn triats a l'atzar, per tampoc pretenen ser exhaustius". Heus aqu un breu resum d'all que, el dia de la presentaci del llibre, en va dir el nostre president, Josep Maria Forn: La primera qesti que mhe hagut de plantejar, s la catalogaci del text. No s un llibre dhistria, tot i que est ple de referncies histriques. Tampoc no s un llibre de memries, ja que noms en el primer captol fa referncia a la memria personal. Tampoc no s un text dassaig poltic, tot i que el fons ens faci una proposta poltica a travs de la seva reflexi, que parteix de lanlisi duns fets histrics vistos des de la perspectiva personal. No s cap daquestes coses, per s una mica de totes elles. Aix com no he sabut com catalogar-ho, no mha costat gens qualificar-lo o adjectivar-lo. De seguida mhan vingut cinc adjectius per qualificar el llibre. Dic que es tracta dun llibre valent, honest, intelligent, patriota i acurat. Cinc qualitats que fan molt recomanable la seva lectura i el seu gaudi.

16 s un llibre valent, perqu no evita els temes que poden ser discutibles i polmics. No diu el que el que s polticament correcte, sin que arramba, fins i tot, amb el que s polticament correcte. Aix es manifesta en la manera com repassa fets de la histria que no solen ser recordats, o b perqu shan presentat duna determinada manera i sembla que no hi hagi una altra lectura possible, o b perqu shan silenciat ja que eren incmodes. Per exemple, surten en el llibre els segents temes amb punxa: a) La revoluci social i els crims que lacompanyaren durant la guerra civil. La tesi que shi defensa s que, sense poder equiparar els crims dels franquistes amb els de la revoluci social, no es poden oblidar els que es van perpetrar en nom d'aquesta, per injustos i propis de la barbrie, i per ser causa del fracs de la causa republicana. b) La responsabilitat daquesta revoluci social en la derrota i el menysteniment de la causa nacional catalana. c) La consideraci de la immigraci i de lacollida que en fem. El que recomana lautor sense embuts s la integraci. d) Lactitud canita dels catalans, ahir i avui. Tots els mals que patim els catalans no sn sempre causa dels enemics. s un llibre honest. Deixa clar que s des del seu punt de vista que lautor explica els fets de qu parla. No necessriament s la veritat, per hi ha sinceritat. I daix sen diu honestedat. A ms a ms, s un llibre intelligent. Pots no estar dacord amb tot el que diu, per el cert s que els fets que exposa estan documentats, tenen rigor, i la interpretaci que dna, estant-hi dacord o no, fa pensar. Daix en dic intelligncia. Tamb s un llibre patriota, perqu el llibre noms t un objectiu, i s explicar com viu la ptria lautor, per no per plnyer-se, sin per reconstruir-la i reconciliarla amb Espanya, la qual cosa noms pot ser a travs de la independncia. Malgrat la decadncia i la dissort de la ptria, hi ha esperana, i lautor nassenyala el cam: la separaci. En darrer lloc, vull destacar que s una edici del llibre acurada. En aquest cas la floreta s per a leditor. Enhorabona, Jordi Albert, per la feina ben feta."
Recordem que Els Fulls de lEncara estan oberts a la collaboraci de tots els socis i daltres persones, si sescau - . s lliure la tria dels temes i la seva orientaci, sense oblidar que lespaiament de les publicacions fa desaconsellables temes dactualitat gaire immediata. Conv que lextensi de cada collaboraci no superi les quatre pgines.

fulls de lencara

nmero 12